4. VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ
Valoració de la Situació Durant els primers anys de la crisi socioeconòmica, a partir de 2008, la xifra de persones ateses en els projectes de pobresa de la Creu Roja van créixer exponencialment. L´any 2014 per primer cop es va observar, però, una estabilització de les persones ateses i, a partir de 2015, s’ha produït una progressiva reducció del nombre de persones beneficiàries d’aquests projectes.
Tal i com s’observa en aquest estudi, el col·lectiu que ara es recupera millor presentava ja a l’estudi anterior de 2017 millors condicions socioeconòmiques respecte de la resta de la mostra. Famílies amb les forquilles d’ingressos més alts, provinents majoritàriament de salari i de feines amb millors condicions, menor endeutament... Tanmateix, són els que fa un any presentaven un indicador de privació material més baix i la seva percepció de la seva situació era millor que la de la resta.
Evolució de les persones ateses en programes de pobresa a Creu Roja a Catalunya 2009-2017 (dades de les memòries anuals d’activitat) Persones usuàries ateses 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Per primer cop, com a tendència general, es comença a identificar que hi ha persones que van abandonant la situació de pobresa, és a dir, que deixen de dependre dels ajuts per poder subsistir. Bona part d´aquestes persones formen part del col·lectiu esmentat de “nouvinguts”. Quan es recupera la seva situació econòmica –sobretot per l’accés al mercat laboral-, i al no presentar altres indicadors afegits de vulnerabilitat deixen de necessitar l’ajut de la Creu Roja.
2017
L´any 2015, és quan, des de diversos sectors, es comença a parlar de la recuperació tenint a la vista les principals dades macroeconòmiques. Però, podem veure indicis d´aquesta recuperació entre les persones que atén la Creu Roja? A nivell quantitatiu, si bé és cert que s´aprecia una lleugera disminució del nombre de persones ateses, encara s’està molt lluny d’assolir els valors anteriors a la crisi socioeconòmica, als quals probablement mai més hi tornarem. Les condicions de recuperació per a les persones que estan en situació de pobresa són pitjors, perquè la seva situació ja no és la mateixa ni tampoc les seves oportunitats.
1. El risc de la pobresa “intermitent”: els que de moment se’n surten En el primer estudi, del 2011, es parlava de les persones “nouvingudes” a l’exclusió social; eren aquelles que mai no havien pensat en haver de demanar ajuda i que patien una vulnerabilitat sobrevinguda com a conseqüència del context socioeconòmic. Aquests nous perfils de pobresa es diferenciaven dels col·lectius als quals fins aleshores la Creu Roja havia proporcionat ajuda bàsica i que presentaven múltiples factors de vulnerabilitat.
Segons el resultat de l’enquesta, 1 de cada 3 persones, que en ple context de crisi havia necessitat el suport de Creu Roja ara ja no el necessita, majoritàriament, perquè ha millorat la seva situació laboral. Tot i que, com s´ha fet palès al llarg dels diferents estudis, tenir un treball no garanteix sortir de la situació de pobresa, per a la població activa la inserció laboral és l’únic camí cap a la seva plena recuperació. No obstant això, aquesta dada mereix una anàlisi de major profunditat. En primer lloc, la reducció de persones ateses en projectes de pobresa no és proporcional a aquesta suposada recuperació d’un terç del total, fet que es podria deure a dos motius principals: d’una banda, la diversificació dels ajuts a les persones ateses que ja arriben a tots els membres de la unitat familiar. I de l’altra que, malgrat els indicis de recuperació econòmica, segueix havent-hi persones que s’apropen per primer cop a la Creu Roja per sol·licitar ajuda, tot i que amb una significativa menor afluència que la dels darrers anys. Cal afegir que aquest terç de les persones que ja no depenen dels ajuts es troben en una situació tan fràgil que en qualsevol moment poden tornar-los a necessitar. Podríem parlar d’un nou fenomen social de risc d’exclusió social com és el de la “pobresa intermitent”, ja que continuen presentant un alt risc de vulnerabilitat, la qual cosa requereix d’un seguiment proper i sostingut des de la Creu Roja per verificar si aquesta situació és circumstancial o s’acaba consolidant definitivament.
2. Quan la pobresa s’acaba cronificant i heretant Si abans s’ha incidit en el fet que cal analitzar amb cura les xifres que indiquen certa recuperació, aquesta atenció s’ha
43