L'AIGUA: L'OR TRANSPARENT
L'aigua és molt important, tots ho sabem, però no sabem quasi res sobre ella ni per què serveix i avui us parlarem sobre ella, la seva història i la seva importància.
Per a començar, informem-nos sobre l'aigua. Des de quan la tenim al planeta? Hi ha un dia mundial? Són moletes preguntes les que ens fem al respecte i ara les respondrem.
Aquest líquid transparent porta al nostre planeta molt de temps: 3 800 milions d'anys, des que els volcans en explotar van alliberar vapor d'aigua que va caure en forma de pluja més tard i així va començar el cicle de l'aigua que dura fins avui dia. Va trigar a aparèixer, però des que va aparèixer, ha estat útil a tots els nostres avantpassats i sense ella no seríem avui aquí i ara sabreu per què.
L'ús de l'aigua ha anat evolucionant durant tota la seva existència. Tot i que no ho creiem, els dinosaures van beure la mateixa aigua que nosaltres, gràcies al conegut cicle de l'aigua que ja us he comentat abans. Ells la feien servir per beure només, però els humans vam adaptar els seus usos per a fer-la més útil per nosaltres. Els nostres avantpassats més propers, de les antigues civilitzacions, la feien canalitzar amb rius i la feien servir per als cultius i per a beure-la ells mateixos. Tot això fins avui dia, on té usos tan diversos com alimentar el nostre menjar, fer electricitat que després farem servir o l'ús bàsic que és consumir-la.
Si ens fixem, tots tenim un ús en comú: consumir-la. Des de sempre, és l'objectiu principal de l'aigua: ser consumida pels éssers vius i tot i que ara té més usos, aquest és el més important. Estem formats per un 70% d'aigua aproximadament i sense ella moriríem ràpidament, nosaltres i tots els éssers vius. Alguns trigarien més o menys, però tard o d'hora, la vida acabaria. Aquí teniu en exemple.
Per exemple, si hi hagués un dia sense aigua seria un desastre per la humanitat, ja que no podríem rentar-nos, dutxarnos, netejar els aliments, anar a la piscina, regar plantes... Tampoc no podries beure aigua que és una de les coses més importants. Els animals marins moririen i algunes plantes que necessitessin molta aigua ho passarien malament. En general seria un caos. Posem el cas que desaparegués per una setmana. Per començar, la majoria de plantes s'assecarien i això no és l'efecte més greu: la desaparició de la vida humana seria l'efecte més greu que podria comportar. Només podem estar entre tres i cinc dies sense aigua. Si ens quedéssim més temps d'aquest període, no podríem fer les funcions bàsiques del nostre cos i acabaríem morint. Les Ara passem a un escenari més greu encara: un mes. No quedaria vida humana, animal ni vegetal menys alguns animals específics com camells.
Per sort, aquest panorama és impossible. L'aigua no pot desaparèixer de la terra així com així. Només podria passar que ens quedéssim sense aigua apta pel nostre consum i llavors les conseqüències no serien tan greus: podríem ferla apta pel consum. Per a conscienciar-nos hi ha el dia de l'aigua, que es duu a terme el dia 22 de març cada any.
En resum, sense l'aigua no viuríem molt i sempre ha estat molt important per tots els éssers vius, des que va aparèixer i ara encara més.
TROBA LES 5 GOTES D'AIGUA
Estalviar aigua és una recomanació que ens fan els nostres governs cada any pràcticament, sobretot ara que l'estiu s'apropa. Mesures com deixar sense aigua les fonts a la platja, racionar l'aigua… són cada cop més freqüents per desgràcia. No hauria de ser així i ara us explicarem per què passa, l'aigua que tenim...
Al nostre planeta l'aigua és limitada, això ja tots ho sabem, però potser no sabem que l'aigua que podem consumir no és tanta. Només trobem un 3% d'aigua dolça, que podem consumir en tota l'aigua del món. L'altre 97% és salada que trobem als mars... I d'aquest 3% no en fem servir tanta pel consum humà, ja que el 2,2% està congelada o una altra part de l'aigua dolça també pot estar sota terra. Llavors ens queda només un 0,0001% d'aigua líquida aprox. llesta per a ser consumida. Òbviament, sempre que necessitéssim podríem agafar-ne de diversos llocs com rius... que contenen una part més gran d'aquest 3%. Un altre problema pel qual redueix aquest percentatge d'aigua aprofitable és la contaminació. Aquí teniu un exemple d'un contaminant.
A l'aigua d'un riu proper, concretament el Ter, del qual surt l'aigua per un total de cinc milions de catalans, trobem contaminació com nutrients, nitrogen, fòsfor... elements que, tot i no ser en grans quantitats, són considerables, ja que aquella aigua l'hem de consumir, per això l'hem de potabilitzar abans que arribi a casa nostra. Això pot venir de cases rurals, pistes d'esquí o llocs molt diversos que, sense voler, acaben llençant contaminació al riu. Com he dit, hem de consumir aquesta aigua, però, quanta aigua consumim?
Doncs segons dades de la Generalitat consumim, per persona de mitjana 117 litres, una quantitat que supera els 100 litres de mínim que recomana l'OMS com a mínim. No és molt alta, però podria ser-ho menys.
Ara comparem amb aquest gràfic que hem fet el consum d'aigua per habitant de diferents ciutats del món
Veiem que l'ús més alt per habitant es troba a Nova York, amb 447 litres per persona de mitja, un consum que destaca per sobre dels 200 litres de mitja que trobem aproximadament a les altres ciutats. La més baixa és Barcelona amb 104 litres per persona de mitja, unes xifres molt raonables i bones pel medi ambient que no són gaire elevades, sent la que menys de tot el gràfic en consum d'aigua. La conclusió és que com més habitants i més urbana sigui la ciutat, més consum té més o menys i que Nova York, per la manera de viure, que és un factor important a l'hora del consum d'aigua, és la que més consumeix, dades que ja tots esperàvem. Ara que ja sabem quant consumim, potser ens pot ser interessant saber on consumim.
Aquí trobem un gràfic de com es reparteix el consum d'aigua dolça a Catalunya per sectors en hm³.
Veiem que els usos principals són el domèstic i els agraris amb prou diferència respecte als altres que són molt menys. Això ens indica que si volguéssim reduir l'ús la manera més eficaç seria prenent mesures als sectors agraris i al domèstic, ja que és on fem servir més aigua i, per tant, tenim més quantitat a reduir, així si només reduíssim un petit percentatge reduiríem molt, ja que les quantitats totals són grans.
Aquí trobem un gràfic de com es reparteix el consum d'aigua dolça que fem servir a casa.
Veiem que l'aigua està principalment gastada en WC, una tercera part només està gastada en allò. Si ajuntem WC, dutxa i banyera i lavabo arribem al 60%. Ens indica que la majoria de l'ús de l'aigua a la nostra llar és als lavabos i reduir l'aigua que es fa servir allà seria molt eficaç per les mateixes raons d'abans. Per això accions com reduir l'aigua que caigui del lavabo en tirar la cadena serien molt útils o reduir el temps de dutxa també. Amb petites accions com aquestes podem fer una gran ajuda al medi ambient i reduir l'ús d'aigua considerablement.
Aquests gràfics d'ús que hem vist són l'anomenada "petjada híbrida" que és la quantitat d'aigua que fem servir per a serveis o diferents usos com els que ara acabem de veure.
A g r a r i
C i u t a t
D o m è s t i c
D u t x a
E s t a l v i a r
L a v a b o
P e t j a d a h í b r i d a
P o t a b l e
W C
Para empezar tenemos que entender que el agua es una molécula compuesta por 3 átomos, dos de hidrógeno y uno de oxígeno y tiene una forma tetraédrica. También tenemos que saber que es un disolvente universal y disuelve compuestos iónicos que son Un compuesto que contiene iones y se mantiene unido por enlaces iónicos, como las sales minerales, y de compuestos covalentes polares, como los glúcidos. Otra propiedad del agua es que es un disolvente polar:Son sustancias en cuyas moléculas la disposición en la nube es asimétrica, por lo tanto, la molécula presenta un polo positivo y otro negativo separados por una cierta distancia. Otro punto es que el agua que tenemos para beber es que tiene que ser potable y para eso tienen que pasar por muchos procesos de lavado dentro de uno que se llama potabilizar, uno de ellos es eliminar las bacterias tirando cloro.
Otro proceso por el que pasa es la decantación en la que se deja el agua en reposo y todo el barro sube arriba y el agua sé que da en medio por la densidad y así se elimina una gran parte de los residuos. El siguiente paso es la filtración que se hace en un gran tanque de arena, donde el agua va de arriba hacia abajo, pasando por dentro de la arena y filtrándose para que el barro sé que de enganchado y no pase. Otra forma de hacer la filtración es con grandes filtros y tirando el agua desde arriba para que se filtre.
Una vez ya usada se envía a la depuradora que lo que haces es limpiarla para poder dejarla otra vez en el río, el mar, sin dañar el ecosistema. En estos procesos también pueden ayudar las bacterias o protozoos porque se comen cosas como los microplásticos.
Tan solo un 0,025% es potable. Datos oficiales afirman, por tanto, que solo el 0.007% del agua existente en la Tierra es potable, y esa cantidad se reduce año tras año debido la contaminación. Más de 3000 millones de personas tienen agua potable.
Tan solo un 0,025% es potable. Datos oficiales afirman, por tanto, que solo el 0.007% del agua existente en la Tierra es potable, y esa cantidad se reduce año tras año debido la contaminación. Más de 3000 millones de personas tienen agua potable.
Eso es menos de la mitad de la gente en la tierra con acceso a agua potable, un derecho que debería tener todo el mundo, no solo unos pocos privilegiados como es el caso. El agua potable es una necesidad y debería ser accesible para todo el mundo
La terra no està sola, tenim molts planetes al seu voltant i molts molt a prop: els del nostre sistema solar. Però nosaltres habitem a la Terra per una condició (entre moltes) i és que a la Terra tenim aigua, cosa que altres planetes no en tenen. Tot i que alguns sí, no són habitables per altres factors. Alguns dels planetes amb aigua són (ordenats de més a menys aigua i contant només l'aigua líquida) Ganimedes (una lluna de Júpiter), Tità (una lluna de Saturn), Calist (una lluna de Júpiter), Europa (lluna de Júpiter), la Terra, Plutó, Dione (lluna de Saturn), Tritó (lluna de Neptú) i Encelat (satèl·lit de Saturn).
Podeu veure que tot i la Terra tenir molta aigua, no és la que més. Ni tan sols entra al "pòdium" de planetes o llunes amb més aigua. Potser us pregunteu que per què no habitem aquells planetes amb més aigua. La resposta és fàcil: per molt que tinguin aigua, no vol dir que siguin completament habitables, altres factors com a la temperatura, l'atmosfera, el cicle de dia/nit... són importants a l'hora de veure si un planeta és habitable o no. La Terra reuneix totes les condicions per a fer-la habitable almenys per la nostra espècie, és per això que va sorgir vida aquí.
Com he dit, l'aigua és un factor molt important a l'hora de cercar nous planetes habitables i si són habitables podria haver-hi ja vida. Si trobéssim aigua a un planeta voldria dir que hi ha una possibilitat que trobem vida, tot i que no sigui la humana o d'altres espècies tan evolucionades i amb tants coneixements com nosaltres. L'aigua a un planeta és com un tic a una llista de molts aspectes que ha de tenir un planeta per ser habitable, però és un que no es compleix molt.
Tot i tenir aigua a la Terra com a altres planetes, pot no ser potable. A la Terra tenim només un 0,025% d'aigua potable, una quantitat que, tot i ser petita en percentatge, en quantitat és molta, ja que l'aigua a la terra és molta també i aquest percentatge és més que suficient perquè puguem viure i beure aigua potable. Dins d'aquesta aigua que bevem (potable) hi ha tipus que ara veurem.
L'aigua que bevem es pot classificar per diversos factors, ja que l'aigua que tinguem a una casa de Barcelona no és la mateixa que a una de Madrid per exemple (pel tractament que és diferent sobretot). Es pot classificar sobretot per dos factors, per:
Els minerals que tingui (amb gas, Alcalina, sulfatada, sulfurada...)
La duresa (quantitat de bicarbonat càlcic que té)
L'aigua també pot tenir diferents procedències i com hem vist abans la podem trobar a diferents llocs (casquets polars, rius, llacs) ara us parlaré d'un tipus en concret que són les aigües termals que no és molt conegut. Una aigua termal és com s'anomena a tota aigua que surten de baix de la terra i que surten a més de cinc graus de què hi hagi a la superfície: si hi ha 20 graus a la superfície es considerarà aigua termal si surten a més de 25 graus i de sota de la terra. Surten de sota terra per guèisers i estan calentes perquè venen de sota terra i baixen tant que s'escalfen i pugen sortint després pels guèisers. Són aigües molt beneficioses per la salut i que es fan servir per a la hidroteràpia per exemple (fer ús de l'aigua com a teràpia), ja que són riques en minerals per sortir de la terra així.
Nosaltres estem aquí gràcies a uns bacteris que es diuen cianobacteris (com unes algues) que es trobaven a l'aigua. Són tan importants a la creació de la vida, ja que ells fa 3600 milions d'anys van inventar la fotosíntesi, els primers a fer-la, un procés que consisteix a transformar el CO₂ en oxigen que va crear la vida.
L'aigua no només s'ha fet servir per a beure-la, ara també la fem servir per a extreure energia d'ella a través de les conegudes com a centrals hidroelèctriques que, resumidament, aprofiten el moviment de l'aigua en fer-la caure des d'una pressa en una canonada forçada per moure turbines que en moure un generador genera l'electricitat que ens arribarà a casa per exemple.
No només la fem servir per a generar electricitat per exemple a l'esport, però en fer esport encara que no beguem aigua sí que la utilitzem però traient-la de dins del nostre cos. En suar expulsem aigua de dins del nostre cos perquè és el mecanisme que fa servir el cos per a refredar-se. El sistema nerviós activa automàticament les glàndules sudorípares quan la temperatura del nostre cos augmenta. La sudoració també es produeix quan estàs nerviós, especialment en els palmells de la mà. També en suar molt ens hem d'hidratar bé perquè si no ens podem deshidratar per això als dies de calor es recomana beure molta aigua i no estar fent esport a sota el sol durant molta estona sense beure aigua, perquè suaríem molt i ens deshidrataríem.
Cada religió dona una simbologia a l'aigua, al cristianisme l'aigua en el ritu del baptisme significa l'aigua sagrada i el rebuig al pecat original. A l'islam significa l'origen de la vida i el coneixement. En el budisme la neteja, l'esperança i la puresa. A l'hinduisme representa la font de la vida, és fecundant, fèrtil i saviesa.
A i g u a t e r m a l
B a c t e r i s
C i a n o b a c t e r i s
D u r e s a
E l e c t r i c i t a t
G a n i m e d e s
G u è i s e r
H a b i t a b l e
M i n e r a l s
P l a n e t a
P o t a b l e
P r o c e d è n c i a
S i m b o l o g i a
S i s t e m a s o l a r
T e r r a
T i t a
Ce n'est pas un secret que notre mer est en danger, chaque jour hi ha plus de problèmes et de dangers qui la menacent, des problèmes com nous-mêmes.
Notre contamination, la pêche abusive... sont les principales causes de la destruction de l'écosystème de la mère Méditerranée. Chaque jour, beaucoup de types d'animaux marins souffrent les conséquences de ces problèmes. Les animaux mangent les plastiques qu'on lance à la mer ou les éléments toxiques qu'on jette là va.
Aussi hi ha les espèces, envahissantes comme l'algue taxifolia, qui est une algue très dangereuse par-ce-qu'elle envahit les prés de posidonie en la tuant ou en entravant sa survivance dans la mère.
La posidonie est une plante très importante pour l'écosystème marin. Elle transforme le CO₂ en oxygène et en plus, donne une "maison" à plein d'animaux marins ou ils peuvent se réfugier. Elle vit dans des prés d'elle-même qui commencent à disparaitre. Tout ça par les déchets toxiques qu'on jette à la mer, la pêche illégale... mais surtout par la taxifolia, la plante qui détruit son écosystème en envahissant ses prés, ce qui est un grand danger pour la survivance de tous les animaux marins par son aide en faisant la photosynthèse.
Hi ha d'autres animaux qui sont aussi en risque de disparaitre comme le phoque moine. Les causes sont les filets des bateaux et la contamination. Avant, il en avait par toute la mer Méditerranée, mais maintenant il n'en resten pas beaucoup plus que mil animaux encore vivants.