Page 1

Els serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos XII Jornada CREAF SCB ICHN 18 novembre de 2015

La funció productiva del bosc: integració en la gestió forestal sostenible i multifuncional Míriam Piqué Nicolau Cap de l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible Centre Tecnològic Forestal de Catalunya


Boscos de Catalunya: visió general Superfície forestal: 2.058.000 ha (64% del territori català) Superfície forestal arbrada: 1.350.000 ha (42% del territori català) 73% sup. forestal propietat privada 75% finques privades <25 ha Increment IFN2-IFN3 (1990-2000) de biomassa aèria (fusta): 1,7 m3/ha·any (2-2,5 M m3/any)

País

Sup.arbrada % / total (Mha)

Regne Unit

4,9

19,8

França

17,3

31,8

Alemanya

11,7

32,9

Itàlia

10,4

34,5

Catalunya

1,3

42,1

Portugal

3,9

44,2

Finlàndia

24,3

71,8

Suècia

33,1

75,6

Font: MCSC4 (2009), PGPF (2014), IFN2 (1990), IFN3 (2000), Eurostat (2012)


Boscos de Catalunya: visió general - Gran diversitat: Espècies Estructures Silvicultura Formacions forestals molt diverses (condicions ecològiques, història, espècies)

- Augment de la superfície forestal i acumulació de biomassa, propiciada per l’abandonament rural generalitzat durant les darrers dècades


Boscos de Catalunya: visi贸 general

Con铆feres Abet Pi negre (66.000 ha) Pi roig (222.000 ha) Pinassa (127.300 ha) Pi pinyer (33.600 ha) Pi blanc (294.400 ha)


Boscos de Catalunya: visió general

Quercus sp. Roure fulla gran Roure pènol Roure africà Roure martinenc (41.800 ha) Alzina (223.100 ha) Alzina carrasca Roure fulla petita (31.400 ha) Roure reboll Sureda (61.000 ha)


Boscos de Catalunya: visi贸 general

Altres frondoses Faig (27.500 ha) Bedoll Freixe Plantacions productives Frondoses Con铆feres


Boscos de Catalunya: visió general Coníferes: 61%

Total (ha)

% pures

% mixtes

Pinus halepensis

294.363

69%

31%

Quercus ilex

223.062

54%

46%

Pinus sylvestris

221.874

65%

35%

Pinus nigra

127.313

48%

52%

Pinus uncinata

66.076

88%

12%

Quercus suber

60.980

46%

54%

Quercus pubescens

41.756

45%

55%

Pinus pinea

33.573

34%

66%

Quercus faginea

31.400

51%

49%

Fagus sylvatica

27.475

56%

44%

Espècies

Boscos de ribera

24.686

Plantacions prod.

42.230

Altres

123.306

Quercus sp: 31% Plantacions productives: 3 % Altres frondoses i boscos de ribera: 5 % IFN3 (2000) 10459 parcel·les arbrades a Catalunya

5574 parcel.les pures (54 %) 4885 parcel.les mixtes (46%) > 20% AB d’altres espècies >500 peus/ha de regenerat d’altres espècies


Boscos de Catalunya: visió general Boscos diversos, boscos amb potencial, més superfície de bosc, més biomassa al bosc, …

Però, quina és la realitat d’aquests boscos? Com són?


Boscos de Catalunya: visió general

Com són aquests boscos?

Estadis joves d’arbrat, elevada presència de peus de petites dimensions


Boscos de Catalunya: visi贸 general


Boscos de Catalunya: visi贸 general Alta densitat, estancats en el seu creixement i inestables Regeneraci贸 deficient en masses adultes


Boscos de Catalunya: visi贸 general

Escassa gesti贸, manca de tecnificaci贸


Boscos de Catalunya: visi贸 general

Desestructurats i amb elevada continu茂tat de combustible (vertical i horitzontal)


Boscos de Catalunya: visi贸 general

Molt vulnerables als incendis


Estructures vulnerables als incendis forestals

No atractives per a la realitzaci贸 de gesti贸 forestal i treballs silv铆coles


Reduït creixement Baixa producció

Baix rendiment Baix interès

Incendis Manca de planificació i gestió dels espais forestals

La manca de gestió com a causa i conseqüència del baix rendiment dels boscos+incendis


Boscos de Catalunya: visi贸 general Canvi global

Episodis sequera extrema


Boscos de Catalunya: visi贸 general Recent increment de la demanda de productes forestals


Funció productiva del bosc • Les existències de fusta (2000) es situen al voltant dels 83 m3/ha.

• Increment IFN2-IFN3 (1990-2000) de biomassa aèria (fusta) 1,7 m3/ha·any (acumulant anualment 2-2,5 M m3/any) • Mitjana anual d’aprofitaments de fusta i llenya 500.000 tones/any (600.000 tn/any) 600.000 m3/any (700.000 m3/any) • La taxa d’aprofitament mitjana és d’aproximadament 20-25%.

Font: IFN2 (1990), IFN3 (2000), PGPF (2014),


Funció productiva del bosc Destinació de la fusta: • • • • • •

Llenyes Fusta per a serra: palets, fusta estructural Ús energètic Desenroll Trituració: taulers i paper Pals, perxes, estaques


Funci贸 productiva del bosc Destins de la fusta dins la cadena forestal a Catalunya (2011) 25-35 % 20 %

30 % (en substituci贸 de trituraci贸)

80 % (90% per embalatge)

65 -75 % 60-70 % 18 %

20 % 30 % 60 %

2%


Funció productiva del bosc El sector fuster a Catalunya: subsector de la fusta i subsector del moble (2011) 20.350 persones ocupades (3,4 % indústria catalana) 2.100 milions d’euros (1,9 % del PIB a Catalunya) 3.200 empreses (12,2 %) Origen familiar de les empreses (continuïtat de les empreses) Dimensió mitjana: 7 treballadors (només un 1 % té més de 50 treballadors) Subsector fusta representa aproximadament el 0,8 % del PIB de Catalunya Àmplia distribució en el territori


Funció productiva del bosc

Productes Forestals No Fusters (2000-2012): • • • • •

Suro : 3.500 t/any (1.900 a 7.500 t/any) Mel: 2.000 t/any (1.500 a 2.500 t/any) Bolets comercials: 5.000 t/any Pinyó: 320 t/any (150 a 750 t/any) Tòfona negra: 4.400 kg/any (1.000 a 8.000 kg/any) • Caça (peces/any): major >30.000; menor ~1.500.000

CTFC (2013), PGPF (2014), Idescat (2014)


Altres funcions del bosc Valors i potencialitats: • Productes fusters i no fusters. • Funcions ambientals (biodiversitat, protecció aigües i sòl) • Funcions socials (paisatge, lleure)

Gestió Multifuncional


Principals característiques * Boscos amb gran diversitat i complexitat estructural: - Moltes espècies (masses mixtes) - Estacions variades (climatologia i edafologia) COMÚ - Fisiografia variada que influeix en les estacions

DELS SISTEMES * Boscos afectats per pertorbacions (incendis,MEDITERRANIS majoritàriament) * Boscos que ofereixen múltiples funcions: producció fusta, producció no fustanera, biodiversitat, esbarjo, paisatge, protecció de sols, etc. * Llarga història d’usos, aprofitaments i activitats humanes *Complexitat de la gestió forestal (context de canvi global)


Quin és el repte de la gestió forestal?

• Gestió forestal adaptada a les nostres condicions, que integri la multifuncionalitat, complexitat i biodiversitat dels boscos, tenint en compte el context de canvi climàtic i principals pertorbacions.


Quin és el repte? Com gestionar aquesta complexitat?

Algunes idees....

• “Gestió forestal adaptativa” i “ gestió ecosistèmica”, per a la gestió d’ecosistemes complexes i diversos. Models de gestió i guies silvícoles poden variar en cada cas, al llarg del temps, depenent de les característiques del rodal i objectiu preferent. • Gestió pròxima la natura amb aplicació d’una silvicultura d’arbre individual i promoció de masses mixtes i estructures multiestrats. Si es fa bé, poden ser alternatives de gestió econòmiques Important mantenir la complexitat dels ecosistemes, entesa com a diversitat i variabilitat inter i intrarodal.


Quin és el repte? Com gestionar aquesta complexitat?

Algunes idees....

• Gestió forestal multifuncional. Fixar i prioritzar objectius i compatibilitzar-los. – Basada en la identificació de tipologies de bosc i les seves vocacions, com a base per a la priorització i compatibilització d’objectius • Integració del risc d’incendis forestals en la planificació i la gestió forestal – Principal pertorbació dels boscos mediterranis – Promoure estructures forestals més resistents i resilients al foc. – Avançar en el grau de maduresa


Exemple: Adequaci贸 dels objectius a la capacitat productiva

Aptitud productiva per a la Pinassa


ORGEST: Orientacions de gestió forestal sostenible per als boscos de Catalunya CPF, DAAM, DI, DiBa, Consultors, Propietaris, Indústria, Recercadors, ... 15 grups de treball

Objectius:

· Proveir de contingut tècnic els Instruments de Planificació Forestal (PTGMF i POF), i lligar escales de planificació, de rodal a regional (PORF) · Assegurar els valors ecològics i socioeconòmics dels boscos en el context de canvi global · Aportar informació tècnica per a l’assignació eficient de recursos i l’acompliment dels objectius de gestió

Productes: · Eines de diagnosi a nivell de rodal (formacions forestal, adaptació a l’estació forestal, producció i vitalitat, etc.). · Models de gestió i codi de bones practiques - Millora del creixement, de la vitalitat, de la producció - Creació de boscos més resistents i resilients als incendis - Integració de la multifuncionalitat i la complexitat (gestió de masses mixtes)


ORGEST: models de gestió • Per espècies (233 formacions forestals: 111 pures,122 mixtes) • Per qualitats d’estació 330 models • Per estructura (reg/irreg) (110 pures+220 mixtes) • Per objectiu preferent (producció forestal, millora vitalitat, prevenció incendis, producció bolets)

Models quantitatius, inclouen les variables silvícoles més típiques, descripció del tractaments i codi de bones pràctiques forestals


ORGEST: models de gestió

Codis de bones pràctiques forestals – Aplicació dels tractaments silvícoles – Tractament de restes – Mesures de conservació i millora de la biodiversitat


“Lliçons apreses” Implicació del sector forestal (propietaris, gestors, bombers, administració, investigadors, indústria) en el procés

“Reptes” Implementació, divulgació, demostració, capacitació i especialització, valorització del bosc, política forestal


Planificació forestal

Planificació forestal: ordenació per rodals

• Flexibilitat silvícola, espaial i temporal (a nivell de rodal). • Permet incorporar una silvicultura diferenciada i d’elevada qualitat


Permet fàcilment integrar criteris de conservació de la biodiversitat Integració de mesures de conservació a escala de rodal Integració de mesures de conservació a escala de forest: localització d’usos preferents Rodals de No Actuació / Evolució Natural integrats dins de la planificació

Gestió activa d’espais oberts


1. Mesures de conservació de la biodiversidad a escala de rodal: Manteniment d’arbres grans, madurs i amb branques grans

Manteniment de peus amb cavitats


1. Mesures de conservaci贸 de la biodiversidad a escala de rodal: Manteniment de fusta morta


2. Mesures de conservació de la biodiversitat a escala de forest/paisatge: - Identificació i preservació de rodals madurs/singulars - Integració de Rodals de No Actuació / Evolució Natural dins d’un esquema planificat

No actuació

Evolució natural


Planificaci贸 forestal


Cada hivern .... • A la Selva Negra es realitzen subhastes dels millors lots de fusta de boscos centenaris. • Es tracta d’un acte molt famós on fins hi tot es venen els arbres per unitats. Foto: Piq

• Alguns exemplars poden arribar a assolir un preus molt elevats. • Es concentren compradors de fusta de tot el món, països com Suècia, Canadà i Japó, en són un exemple.

Foto: Piqu


Subhasta de Roure i altres espècies, a la Selva Negra (Basel, 12 desembre 2014) Any 2014 es realitza una subhasta excepcional, pel volum i qualitat de la fusta que es posa en venda. Ens hi arribem ....


Lots de fusta en venda al llarg de 6 Km de pista forestal

Arbres de dià metre a la base de prop d´1 m i de mÊs de 200 anys


El preu mitjà de les peces de roure és de 3500 €, les peces fan d’entre 0,8-1,4 m de diàmetre i 10 m de longitud, podent arribar a cubicar més de 10 m3 els més grans


Els boscos amb valor es preserven, el cas de la Selva Negra n’és un bon exemple Gràcies per l’atenció

Foto: Piqué

Miriam pique se2015  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you