Page 1

L’ús de l’aigua en les plantes. Optimització de la seva gestió en ambients antròpics (conreus i jardins).

IRTA

Horticultura Ambiental / Ecofisiologia Robert Savé, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda i Carmen Biel Barcelona, 25 de Novembre del 2008 (ICHN – SCB - CREAF)


L’agricultura, la jardineria i el paisatgisme poden esser definides com l’ús de la producció primària planificada, en el nostre interès. Les plantes conreades en un sentit ampli son totes les especies o varietats que donen menjar, fibres, drogues, plaer estètic, milloren l’ambient i la qualitat de les nostres vides.

El nombre d'espècies vegetals emprades es increïblement gran degut al ampli rang geogràfic en que tenen que créixer i a l’important variació en les atribucions que els hi conferim.

Es impossible parlar respecte d’un nombre concret d'espècies, o de grups botànics, o d'atributs morfològics o fisiològics comuns. Aquest es un gran repte ja que estem incloent en el mateix grup a falgueres, herbes, gramínies, arbusts, vinyes, arbres, cactus,....... En el primer mon, l’agricultura,... esta canviant ja que te que oferir algun tipus de valor afegit. En aquest sentit la qualitat, l’estabilitat, la traçabilitat, el respecte al medi son factors productius molt importants.


La característica més important de les plantes verdes es l’assimilació del CO2 (Cowan 1978), totes les altres característiques fisiològiques (vacuola, cutícula,…) son secundaries (Larcher 1980, 1995, 2003; Kartiens 1996 ). Les plantes necessiten mantenir oberts els estomes en ambients molt secs, consegüentment perden aigua contínuament (transpiració) i s’estableix un flux continu d’aigua entre el sòl I l’atmosfera (Passioura 1982, 1988, 2001). També el creixement és absolutament dependent de la turgència, per tant l’estat hídric, la quantitat d’aigua en els teixits i com aquesta esta retinguda es clau per la productivitat (Bradford and Hsiao 1982). Totes les condicions ambientals promouen dèficits hídrics en els teixits, promouen estrés. L'estrès descriu unes condicions ambientals adverses pel normal creixement, aquestes condicions però sobretot la seva combinació en un curt espai de temps poden promoure important estressos en els plantes, en els conreus.


Les plantes han desenvolupat tres models basics per resistir l'estrès

EVITACIÓ TOLERANCIA ESCAPE


Respostes de les plantes d’acord desenvolupament gradual de l’estrès hídric. Hsiao 1982).

amb

el

(De Bradford and


La sequera,primària o secundaria, al principi, promou la reducció en la pèrdua d'aigua per mantenir el balanç hídric de teixits en el rang fisiològic actiu, a llarg termini aquesta regulació comportarà pèrdues en productivitat. És important distingir entre les respostes al medi ambient (per exemple: sol/ la boira) i les respostes a condicions d'estrès (per exemple: fulles exposades a elevats gradients de pressió de vapor durant períodes llargs de temps). En molts dels casos la resposta és la mateixa, però la reversibilitat de la resposta és no. En altres paraules, el terme estrès no pot ser utilitzada per explicar el ràpid reajustaments en els fluxos metabòlics i eficiència de l'ús de l'aigua. Algunes respostes poden ser reversibles i poden ajudar a les plantes a resistir l'estrès i mantenir la productivitat, el que s'anomena enduriment. Altres són irreversibles i promoure efectes nocius sobre la vida vegetal i la productivitat


• •

A: Relació entre estres i resposta en un sistema sense capacitat d’enduriment. B: Relació entre estres, la duració del mateix i la resposta en un sistema capaç d’adaptar-se I endurir-se (Schulze et al. 2005. Lichtenthaler 1998; Savé 2008).


El potencial canvi climàtic atribuïble al canvi global, pot incrementar la temperatura a nivell local o general (IPCC, 2007; Sheffield and Wood 2007), aquests petits canvis de temperatura poden tenir gran influencia a nivell del balanç de carboni atmosfèric (Valentini et al 2000). Així, determinades zones del planeta estan mes exposades son potencialment més vulnerables al canvi climàtic y conseqüentment a pèrdues de productivitat agrícola, directe (menor producció) o indirecte (majors costos). Aquest increment no serà el mateix arreu del mon (IPCC 2004); sembla que serà especialment important en la conca Mediterrània (Pinyol et al 1998). Així d’acord amb les prediccions més pessimistes la temperatura pot incrementar-se fins a , 4ºC I la pluviometria pot tenir una davallada entre un 10 a un 40% (Rosenzwieg. and Tubiello, 1997).


A més a més, l’ecosistema mediterrani i el tròpic sec, estan caracteritzats per un doble estres (Terradas and Savé 1992, Kappelle 2006): A l’estiu, baixa disponibilitat hídrica en el sòl junt amb elevats dèficit de pressió de vapor a nivell atmosfèric, promouen inhibicions en el creixement vegetal I diferents efectes negatius en el seu desenvolupament (Di Castri and Money 1973, Savé et. al 1999). De totes maneres, tot i el valor dels diferents components del canvi global, del climàtic, el realment important, és la seva integral, la sequera. Les previsions que es desprenen de la valoració de diversos models per generar escenaris de canvi climàtic diuen que a la regió centreamericana, igual que la mediterrània, es veurà afectades per períodes de sequera de mitja durada (4 - 6 mesos) i llarga durada ( més de 12 mesos), sent 3 i 8 vegades més freqüents aquests episodis que en l'actualitat (Sheffield and Wood 2008).


Els estressos més importants (Levitt 1980) son: Abiòtics: sequera, negament, salinitat, temperatures altes, baixes, refredament i congelació, alta radiació, ozó, deficiències minerals,etc. Biòtics: insectes, fongs, competència entre especies.

bacteris,

virus,

elicitors,

Antropogènics: aire (O3, NOx, SO2, aerosols), aigua (salinitat, microbiologia, metalls pesats, drogues…) and sòl (metalls pesats, pèrdua d’estructura…) pol·lució, herbicides, pluja acida, deposició seca, turisme… El canvi global promou la combinació de molts d’ells en el mateix espai i temps, lo que pot promoure efectes sinèrgics sobre la vegetació, en els conreus.


En l’agricultura, la jardineria i el paisatgisme els factors que més directament poden actuar sobre la productivitat son: L’ increment en la temperatura, pot promoure increments en l’ETP, en la respiració del sòl, en la quantitat de matèria orgànica, que a la vegada redueix la capacitat del sòl per actuar com lloc d'emmagatzematge i fon d’aigua per la vegetació (Schultz 2000).

L’increment CO2 te que incrementar l'eficiència en l’ús de l’aigua, tanmateix desenvolupen una regulació de la productivitat retorna als valors originals

la productivitat i a la fi les plantes fotosíntesi i la o inferiors (Drake et al.

1997; Long et al.2004; Pardo et al. 2008).

L’increment en la radiació UV, promou importants canvis morfològics, fisiològics i bioquímics per tractar d’evitar els efectes negatius sobre la vegetació. Tot i els efectes negatius sobre el creixement, aquest estrés pot incrementar la biosíntesis de flavonoides i alguns antioxidants (Jensen et al. 1998). La sequera promou reducció en el creixement, però en l’àrea Mediterrània en general aquesta apareix en combinació amb altres estressos i en conseqüència els efectes poden esser modificats per les interaccions(Shaver et al.2000).


Altres estressos, en sentit ampli, son l’aparició de plagues, malalties i males herbes, les quals poden passar d’esser meres anècdotes a tenir una significació en els conreus, jardins,.... degut al canvi global (Lipa, 1997, 1999). Tanmateix, els estressos ambientals son la major causa de pèrdua de productivitat, així les collites actuals es redueixen de 3 a 7 vegades respecte de la productivitat potencial. Els estressos abiòtics i la competència amb les males herbes representen el 90% d’aquesta reducció, les malalties el 6% i els insectes el 4%. Essencialment tots els conreus estan afectats estacionalment i/o anyalment, per sequera, negament o fred (Faust 1986).


En les condicions actuals i en les potencialment futures, poden plantejar-se, al nostre entendre, les solucions següents:

1.- Adequar el material vegetal al lloc de destí i a l'ús previst, tenint en compte les seves característiques ecofisiològiques. 2.- Millorar l'emmagatzemen d’aigua i la fertilitat dels sols. 3.-Incrementar l'eficiència en l'ús de l’aigua mitjançant mètodes i sistemes que integrin les nostres necessitats com usuaris i les disponibilitats de material vegetal i aigua. 3.1.- Sensors per ajudar en la pressa de decisions agronòmiques. 3.2.- Aigües regenerades.


1.- Adequar el material vegetal


Relació entre transpiració cuticular i el perímetre de fulla/ area foliar i pes específic foliar en 16 especies de Quercus (Savé, Biel, De Herralde, Roberts and Evans 2003)

y = -0.5572 x + 2.0711 R2 4

2.0

y = -0.112x + 2.4341 2.5

= 0.4335 ** TRc (mg H2O·g-1 DW·min-1)

TRc (mg H2O·g-1 DW·min-1)

2.5 6

5 2

1.5 3 1.0

1

14 13

10

9

12 11

15 16

7

0.5

R2 = 0.4312 ** 6

2.0

4 5

1.5

2 3 10

1.0 15

14 13

11

0.5

1 16

12 9

7 8

8 0.0

0.0 0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

Fractal Index

2.5

3.0

3.5

5.0

10.0 SLW

15.0 (mg·cm-2)

20.0


Límits a l’enduriment: Efectes del màxim estres en la recuperació de plantes de Quercus coccifera (Biel, De Herralde & Savé 2002)

Quercus coccifera 0.0 0.5 1.0

Potencial (MPa)

1.5 2.0 2.5 3.0 3.5 4.0 4.5 -100

400

900

Time to recover (min)

1400

1900


Patrons de variació ecofisiologica per trets potencialment adaptatius

+ 1.0

PEN EST

SBD CAL

BET

VIC

0.5

Absència de pilositat foliar

0.0

RAN CSA

-0.5 CAB

ROM TOR

-1.0

-

Riba, Palau, Savé & Fleixas. Dades no publicades.

-1.5 2.0

GAL

2.5

Longitud

3.0

3.5

4.0

(graus decimals)

4.5


Corbes de vulnerabilitat a l’embolisme de 8 varietats de vinya (Alsina, de Herralde, Aranda, Savé i Biel. 2007)

100 90 80

60 50 40 30 20 10 0 -4.0

-3.0

-2.0

Ψ (MPa) ) (

-1.0

0.0

PCL (%)

70

CS

GB

AB

TP

SB

CH

GN

PA


La conductància estomàtica mostra una relació significativa amb la concentració de ABA i amb la resistència hidràulica.

-0.5959x

0.50 0.45 0.40 0.35 0.30 0.25 0.20 0.15 0.10 0.05 0.00

y = 0.4065e 2 R = 0.732

-0.0091x

y = 0.2003e 2 R = 0.3342

0.30 gs (mol H2O·m-2·s-1)

gs (mol H2O·m-2·s-1)

Això realça la importància dels senyals químics en el control del intercanvi gasós de la vinya i del seu estat hídric. (Alsina et al 2006)

0.25 0.20 0.15 0.10 0.05 0.00

0

1

2

3 1

[ABA] (mg· g- PS)

4

5

0

50

100

Rh Ω (mmol H 2O·m -2·s-1·MPa -1)

150


Efectes de l’aerosol marí contaminat en la vegetació costanera. Actualment en la UE el consum anual per càpita de detergents es de 50 kg (Diamantopoulos et al. 2001; Marull et al 1997). .


Efectes de l’aerosol marí contaminat en les capçades (Diamantopoulos et al. 2001; Marull et al 1997). Les presents imatges varen esser realitzades en el mes de abril previ a la realització dels Jocs Olímpics de Barcelona en 1992.


Efectes de l’aerosol marí contaminat en la taxa de transpiració cuticular en plantes endurides o no de Metrosideros excelsa and Myoporum laetum (Diamantopoulos,Biel, De Herralde & Savé 2001).

1.0 0.8 0.6

CONTROL LAS + SEA

0.4 0.2 0.0 30 60 100 Irrigation treatments (%ETP)

Myoporum Trc (mg PF.g-1 PS.min-1)

Trc (mg PF.g-1 PS.min-1)

Metrosideros 3.0 2.5

CONTROL LAS + SEA

2.0 1.5 1.0 0.5 0.0 30

60

100

Irrigation treatments(%ETP)


Efectes de l‘esprai marí contaminat i l'ozó en Pinus halepensis en les pinedes de Guardamar (Diamantopoulos, Heredia, Sanz, Bayona, Escarre, Biel & Savé 2002)

Acículas 2º verticilo afectadas (%)

Acículas 1er verticilo afectadas (%)

Pinus halepensis 120 100 80

MAR MAR+O3

60

MAR+LAS MAR+LAS+O3

40 20 0 21-jun

5-jul

19-jul

2-ago 16-ago 30-ago

120 100 80 60 MAR

40

MAR+O3 MAR+LAS

20

MAR+LAS+O3

0 21-jun

5-jul

19-jul

2-ago

16-ago 30-ago

Gráfica de arriba. Porcentaje de acículas del primer verticilo afectadas. Media y error estándar (n=5). Gráfica de abajo. Porcentaje de acículas del segundo verticilo afectadas. Media y error estándar (n=5).


Relació fulla/insecte en la taxa de mortalitat d’ou de mosca blanca (Castañe and Savé 1993).


Relació insecte (Macrolophus caliginosus) vs. planta ruderal mediterrània a nivell foliar Comas, García, Labarta, Alomar, Gabarra, Arnó y Biel 2008).

Nivell de manteniment de poblacions de depredadors

Espècie vegetal

Característiques ecofisiológiques

++++

Ononis natrix

Alt contingut hídric en els teixits

+++

Inula viscosa

Pels foliars sense glàndules, menor densitat de pels, cutícules fines

++

Cistus monspeliensis

Planta molt xerica

+

Erigeron karsvinskianus

Cutícules fines, poc contingut d aigua en sequera, Pels foliars sense glàndules

(Savé,


¿Visitants, invasores,.?. Depèn de moltes coses, d’entre altres de nosaltres mateixos (IRTA/UCDavis 2004/2009, Savé, Biel, Evans, De Herralde, Aranda, Young, Roberts, Clary, Vaught).

TRc

14

12

12

10 mg.g-1.min-1

mg.cm-2

SLW

10 8 6 4

8 6 4 2

2 0

0 Mediteranean Annual

California Perennial

Mediteranean Perennial

Mediteranean Annual

Leaf Perimeter/Area

Mpa.s.cm -2.10-6

cm.cm-2

30 25 20 15 10 5 0 California Perennial

Mediteranean Perennial

Rh

35

Mediteranean Annual

California Perennial

Mediteranean Perennial

1.8 1.6 1.4 1.2 1 0.8 0.6 0.4 0.2 0 Mediteranean Annual

California Perennial

Mediteranean Perennial


2.-Millorar l'emmagatzemen d’aigua i la fertilitat dels sols.


Evolució de 3 variables ambientals al llarg d’una sèrie temporal de 65 anys en Torre Marimon (Caldes de Montbui, Barcelona) (Ruiz, Crivilles i Savé. 2008)


El sòl ja no es el sòl, es un substrat,.., per tant tot ha canviat, el continu hídric sòl – planta – atmosfera es diferent.

R. Cots-Folch et al. . 2006. Agriculture, Ecosystems and Environment 115 88–96


Usos del sòl a Porrera (Priorat) a 1986, 1998 i 2003

Classes d’ús del paisatge

1986 (ha)

1986 (%)

1998 (ha)

1998 (%)

2003 (ha)

2003 (%)

Bosc dens (>40% cobertura de vegetació)

692.8

23.9

824.6

28.5

875.7

30.2

Bosc poc dens (5–40% cobertura de vegetació)

643.9

22.2

924.0

31.9

854.2

29.5

Màquia

691.1

23.9

459.5

15.9

378.5

13.1

Fructicultura de seca

386.4

13.3

232.9

8.0

150.6

5.2

Fructicultura de seca abandonada

144.3

5.0

185.9

6.4

174.0

6.0

Vinya tradicional

255.9

8.8

95.0

3.3

106.8

3.7

Vinya en terrasses

20.5

0.7

111.0

3.8

291.3

10.1

Àrea urbana

20.7

0.7

24.0

0.8

24.9

0.9

Lleres de rius

37.1

1.3

35.6

1.2

36.9

1.3

R. Cots-Folch et al. / Agriculture, Ecosystems and Environment 115 (2006) 88–96


Canvis de classe de pendent entre 1986 and 2003 en el camp de mostreig Classes de pendent (%)

Area en 1986 (ha)

Area en 2003 (ha)

Taxa de canvi respecte de 1986 (%)

0–10

0.13

0.42

+223

10–20

0.27

0.43

+59

20–40

3.09

4.53

+47

40–100

10.7

8.61

-20

>100

0.13

3.3

+2438

R. Cots-Folch et al. / Agriculture, Ecosystems and Environment 115 (2006) 88–96


Efectes de la micorrització en la fase de transplantament i instal·lació en camp de ceps de vinya.

Calvet, C.; Camprubí, A.; Estaún, V.; Luque, J.; de Herralde, F.; Biel, C.; Savé, R.; Garcia, F. (2007). Viticultura / Enología Profesional 110 :23-32


Efectes de la pluviometria en el % de cobertura de sòl i de la temperatura en la resistència hidràulica al pas de l’aigua en plantes inoculades o no con VAM (Biel, Estaun and Savé 2002, 2006)

M

30

NM 25

Soil coverage (%)

Root hydraulic resistance (MPa.s.cm-2.10-4)

35

Rh = 29.136e-0.0834Tª R2 = 0.9736

20

15

10 Rh = 16.08e-0.0398Tª R2 = 0.9781

5

0 -5

0

5

10 15 20 Temperature (ºC)

25

30

35

50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

M 500 NM 500 M 300 NM 300

A

S

O N

D

J

F

Month

M

A

M

J

J


3.-Incrementar l'eficiència en l'ús de l’aigua mitjançant mètodes i sistemes que integrin les nostres necessitats com usuaris i les disponibilitats de material vegetal i aigua. 3.1.-Sensors per ajudar en la pressa de decisions agronòmiques. 3.2.-Aigües regenerades.


Potencial matricial del sòl

20 cm

Espectroradiòmetre

0.01m2

Reflectánce

•Objectiu: Avaluació de imatges digitals com indicadors de l’estat hídric (Casadesus et al 2005).

NDVI = NIR - R NIR +R

WI=

0.4

R900 R970

0.2 0.0 400 UV

500

600

700

800

900 IR

1000

wavelength (nm)

Imatge digital

RWChoja 0.001m2

1m2 90º 0º

180º

HUE (º)

270º

Área verda (%)


Relació entre el RWC i el NDVI amb el potencial hídric del substrat en dues especies de gespa (Llobet et al. 2006).

Festuca

Festuca

100 80

1,0

60 40 60 100

40 r = 0.1

20

NDVI

RWC (%)

40 60 100

1,2

0,8 0,6 0,4 r = 0.33

0,2

0

0,0 0

20

40

60

80

100

120

140

160

0

20

Tensión en el suelo (kPa) Cynodon

80 60 40 20

160

40 60

1,0

100 todas Lineal (todas)

0,6 0,4

r = 0.1

140

1,2

0,8 NDVI

RWC (%)

Cynodon

40 60 100

100

40 60 80 100 120 Tensión en el suelo (kPa)

r = 0.24

0,2 0,0

0 0

20

40

60

80

100

120

Tensión en el suelo (kPa)

140

160

0

20

40

60

80

100

120

Tensión en el suelo (kPa)

140

160


Relació entre Hue i l'àrea verda amb el potencial hídric del substrat en dues especies de gespa (Llobet et al. 2006).

100 Green area (%)

100 80

Hue (º)

60

Festuca

40 60 100

40 r = 0.94*

20

80 60 40 20

0

r = 0.92*

0

0

20

40

60

80

100

0

20

80

100

100 Green area (%)

100 80 60 Hue (º)

60

Soil matric potential (kPa)

Soil matric potential (kPa)

Cynodon

40

40 r = 0.43

20 0

80

40 60 100

60 40 20

r = 0.29

0 0

20

40

60

80

Soil matric potential (kPa)

* Statistical significance p < 0.1

100

0

20

40

60

80

Soil matric potential (kPa)

100


L’ús d’aigua regenerada o no tractada (pous, freàtics,...) pel reg es una bona alternativa, però per gestionar-la correctament és necessari tenir en compta una sèrie de factors: * Qualitat química i microbiològica de l’aigua * Característiques físiques i químiques del sòl * Selecció d'espècies apropiades: tolerants o resistents a la salinitat * Clima de la zona * Mètode de reg i maneig de l’aigua * Sistema de drenatge apropiat


% de área verde en cada especie (2006)

120

120 100 Área verde (%)

Área verde (%)

100 80 60 40 20

regenerada pozo

jul-06

40

mar-06 abr-06 may-06 jun-06

80 60 40

mar-06 abr-06 may-06 jun-06

sep-06

ago-06

sep-06

100 80 60 40 20

regenerada pozo

ago-06

120 Área verde (%)

100

jul-06

Pennisetum clandestinum

Festuca arundinacea

Área verde (%)

60

0

ago-06 sep-06

120

0

80

20

0 mar-06 abr-06 may-06 jun-06

20

regenerada pozo

Cynodon dactylon

Agrostis stolonifera

regenerada pozo

0 mar-06 abr-06 may-06 jun-06

jul-06

ago-06 sep-06

jul-06


Tonalitat de color en cada espècie (2006)

Agrostis stolonifera

120

90 80

Tonalidad de color (º)

Tonalidad de color (º)

100

Cynodon dactylon

100

70 60 50 40 30 20

regenerada pozo

10 0 mar-06

abr-06 may-06

jun-06

jul-06

ago-06

80 60 40 20

regenerada pozo

0

sep-06

mar-06 abr-06 may-06 jun-06

120

Festuca arundinacea

100 80 60 40

regenerada pozo

20

ago-06

sep-06

Pennisetum clandestinum

100 80 60 40 regenerada

20

pozo

0

0 mar-06

Tonalidad de color (º)

Tonalidad de color (º)

120

jul-06

abr-06 may-06

jun-06

jul-06

ago-06

sep-06

mar-06 abr-06 may-06 jun-06

jul-06

ago-06

sep-06


Especies

le a

Sa n

O

to

a

ea

am

tif

ar

lia

is s

us

tu s

ol ia

st ris

ac ul ea

us

ae cy p

s

an g

yl ve

na

ed o st ifo

un

m

us

liu

iti m

ifo

af ric a us

va r. s

R us cu ch

ut

ix

an gu

Ar b

ar

lim

m ar

ha

us

ul a

Ph ily r

op ae

va nd

lin a

eu r

La

nt h

iu m

ha li m us

us

ria

iti m

en a

m ar

ar

le x

us

Ta m

O ta

is c

op hi la

At rip

er

m

H al im

As t

Am

Supervivencia (%)

Supervivencia plantas pozo 2 L pozo 4 L regenerada 2 L regenerada 4 L

100 75

50

25

0


Fotos arbusts P19 al final de lâ&#x20AC;&#x2122;assaig

Regenerada

Pou


Altura Arbutus unedo

Diรกmetro tronco Arbutus unedo

Altura (cm)

50

Pozo Regenerada

0 27/ 07/ 05

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

Diรกmetro (mm)

25

100

20/ 09/ 06

20 15 10

Pozo

5

Regenerada

0 27/ 07/ 05

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

Dias

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

20/ 09/ 06

Dias

Altura Tam arix africana

Diรกm etro tronco Tam arix africana

200

100 50

Pozo Regenerada

0 27/ 07/ 05

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

Dias

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

20/ 09/ 06

Diametro (mm)

Altura (cm)

50

150

40 30 20

Pozo

10

Regenerada

0 27/ 07/ 05

25/ 09/ 05 24/ 11/ 05

23/ 01/ 06 24/ 03/ 06

Dias

23/ 05/ 06 22/ 07/ 06

20/ 09/ 06


Cobertura Ruscus aculeatus

Altura Ruscus aculeatus 35

1200

30

1000

Cobertura (cm2)

Altura (cm)

40

25 20 15 10 Pozo

5

Regenerada

0 27/ 07/ 05

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

800 600 Pozo

400

Regenerada

200 0

20/ 09/ 06

27/ 07/ 05

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

23/ 01/ 06

Dias

150 100 Pozo

50

Regenerada 0

Cobertura (cm 2)

Altura (cm)

200

35000

Pozo

30000

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

Dias

20/ 09/ 06

Regenerada

25000 20000 15000 10000 5000 0 27/ 07/ 05

24/ 11/ 05

22/ 07/ 06

Cobertura Atriplex halim us

250

25/ 09/ 05

23/ 05/ 06

Dias

Altura Atriplex halim us

27/ 07/ 05

24/ 03/ 06

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

20/ 09/ 06

-5000

25/ 09/ 05

24/ 11/ 05

23/ 01/ 06

24/ 03/ 06

Dias

23/ 05/ 06

22/ 07/ 06

20/ 09/ 06


Resultats dels anàlisi de sòl en el parc de l’Oest (Madrid) regat amb aigua regenerada

Conductividad eléctrica

Sodio 400 Na (ppm)

CE (dS.m-1)

1,0

0,5

0,0

300 200 100 0

nov04

abr05

set-05 nov04

0-20 cm

abr05

set-05

nov04

20-40 cm

0-20 cm

profundidad m uestreo y m eses

abr-05 set-05

20-40 cm

profundidad m uestreo y m eses

Fósforo

Nitrógeno

120

140 120 100 80 60 40 20 0

100 P (ppm)

N-NO3 (mg.Kg-1)

abr-05 set-05 nov04

80 60 40 20 0

nov04

abr05

set-05 nov04

0-20 cm

abr05

set-05

20-40 cm

profundidad m ues tre o y m e se s

nov04

abr05

set-05

0-20 cm

nov04

abr05

set-05

20-40 cm

profundidad m ue streo y m e se s


La vegetació en el parc històric de l’Oest i en el Tierno Galván (Madrid) no mostren cap afectació negativa en quant a la qualitat ornamental, atribuïble al reg amb aigua de l’EDAR de la China (Madrid)


Conclusions Com a punts forts de l’agricultura, la jardineria i el paisatgisme cal destacar que hi ha molta disponibilitat de material vegetal i gran desenvolupament tècnic i com punts febles es poden citar els canvis de gustos dels consumidors que pot donar la necessitat d’introduir nou material vegetal sense temps d’adaptació i sense disposar de prou material vegetal de qualitat contrastada. Aquestes activitats poden considerar-se exposades al canvi global, però valorem que cal estudiar més, per determinar el grau real de vulnerabilitat d’aquesta activitat a aquest tipus d’estres.


Agraïments: Sempre que es fa alguna cosa cal agrair-ho a algú que amb el seu treball, suport anímic, suport econòmic o institucional, permet que el propi esforç llueixi, per sobre del normal. Per aquest motiu volem destacar a: Jordi Morato, Josep Mª Espelta, Jordi Comas Angelet, Núria Canyameras, Rafael Mujeriego, Miquel Salgot, Àngel Freixo, José Montero, Eulàlia Serra, Cristian Morales, Beatriz Grau, Mª. Carmen Bellido, Marc Pujol,........., Area Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, CESPA, Fundació Abertis, Fundació Territori i Paisatge, Ajuntament de Madrid; Ministerio de Agricultura (INIA), Ministerio de Educación y Ciencia (CICYT y CDTI), Agencia de Gestió d’ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

2008 irta save  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you