Anys 1940-1949
hi va participar durant molts anys. L’equip també disputava altres encontres, així el 17 d’octubre d’aquell any va disputar un amistós al seu terreny. Però el gran esdeveniment per l’equip del Roser va ser l’alta a la Federació Catalana de Bàsquet el 20 d’octubre del 1943 per competir a la lliga federativa. Ho va fer amb el nom castellanitzat de “C. de B. del Centro de J.A.C.E. de Nuestra Sra. del Rosario”, conegut durant uns quants anys com a JACE Rosario. Segons consta a les actes de la Federació, el club va quedar inscrit a la 3ª Categoria grup C amb el següents equips: Arenys de Mar, Masnou, Mataró, C.B. Betulo, C.F. Atletico, Pie de Funicular, C.B. La Milagrosa i C.B. Viladecans. Els que sí van continuar a la lliga diocesana van ser els aspirants. Tenim notícia de la participació d’un equip del Roser a la temporada 1944/45 juntament amb equips com l’A.C. Hospitalet, Sant Josep de Gràcia, Sagrat Cor, Nostra Sra. dels Dolors, Sant Joan d’Horta i Sagrada Família entre d’altres.
El gran esdeveniment per l’equip del Roser va ser l’alta a la Federació Catalana de Bàsquet el 20 d’octubre del 1943 com a JACE ROSARIO Molts equips van anar abandonant la lliga diocesana per accedir a competicions federatives.
Les competicions eclesiàstiques, a més a més d’escapar del control civil de les autoritats franquistes, també van crear una cantera important que va anar proveint els grans equips. A l’equip del Roser tenim com exemple el fitxatge del jugador del Baño al primer equip del Barça i el de Cemeli i Cantos per l’Espanyol, encara que molts equips diocesans a poc a poc van anar passant a les competicions federatives, ja que d’alguna manera la lliga eclesiàstica no deixava de ser una competició menor. - Fotografia de l’equip al 1942
No cal oblidar que aquests clubs desenvolupaven al mateix temps una intensa vida social que anava més enllà de l’esport. En el cas del Roser, com molts altres centres parroquials, durant l’etapa més gris del franquisme, anys quaranta, cinquanta i seixanta sobretot, van crear-se amb més o menys fortuna seccions de teatre, cine-club, excursionisme, tenis de taula, escacs, dansa, etc..i en el cas concret del Roser també altres esports com va ser el hoquei que s’explicarà més endavant.
Jugar la lliga federativa resultava un salt qualitatiu molt gran, però a la vegada, un augment de les despeses per als equips
El pas per jugar la lliga federativa va significar un salt qualitatiu i de nivell que també comportava despeses econòmiques extres o no previstes i que clubs com el Roser ho van assolir amb moltes dificultats. Més endavant i ja en la dècada dels cinquanta hi ha un increment
24
TRIPA_FINAL.indd 24
29/4/08 16:24:51