75 anys de bàsquet al Roser by cproser cproser

portada1_TRAZ.ai 175.00 lpi 15.00° 29/4/08 75.00° 0.00° 45.00° 29/4/08 01:27:12 01:27:12 Cian de cuatricromíaMagenta cuatricromíaMagenta de cuatricromíaAmarillo cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaNegro cuatricromíaNegro de cuatricromía

CMY

TRIPA_FINAL.indd 1

29/4/08 16:24:32

Títol del Llibre: 75 anys de bàsquet al Roser. © Carles Sanz. Dipòsit Legal: Primera edició: juny 2008 Autor: Carles Sanz Recerca i coordinació: Ricard Galceran Recerca fotogràfica: Xavier Viñes Disseny i maquetació: Jordi Montes Impressió: El llibre o qualsevol de les seves parts no podran ser reproduïdes ni arxivades en sistemes recuperables, ni transmesos de cap forma ni per cap medi, ja siguin mecànics o electrònics, fotocopiadores, impressions o qualsevol altre, sense el permís per escrit dels autors. © dels textos, als autors © de les fotografies, als autors i entitats

TRIPA_FINAL.indd 2

29/4/08 16:24:32

C.P.ROSER

75 anys de bàsquet al Roser Carles Sanz

TRIPA_FINAL.indd 3

29/4/08 16:24:32

ÍNDEX

TRIPA_FINAL.indd 4

29/4/08 16:24:33

7 12 14

Presentacions i introducció El barri del Fort Pienc Bàsquet a Catalunya i a les parròquies. LES DÈCADES

18 22 29 41 53 64 75 88

Els anys 30 Els anys 40 Els anys 50 Els anys 60 Els anys 70 Els anys 80 Els anys 90 Els anys 2000 ALTRES SECCIONS

110 116 117 118 119 124 126 128 130

Hoquei Ping-Pong Escacs Excursionisme Cinema Teatre Futbol-Sala Slot (Escalèxtric) Música PERSONATGES

TRIPA_FINAL.indd 5

134 136 138 140 142 144

Manel Pagès Joan del Baño Manuel Fernández “Lito” Mº Teresa Balart Carles Cuadern Muñoz Altres Forjadors

150

ANNEXES

162

BIBLIOGRAFIA

29/4/08 16:24:33

TRIPA_FINAL.indd 6

29/4/08 16:24:33

JORDI HEREU Alcalde de Barcelona

Com a alcalde de Barcelona us faig arribar aquestes línies per felicitar-vos amb motiu de la commemoració del 75è aniversari que compleix el bàsquet del vostre centre parroquial, així com pel conjunt d’activitats que heu organitzat al voltant d’aquest esdeveniment. Com podem comprovar en aquest llibre, el bàsquet Roser és un exemple de com s’hauria d’incentivar l’esport entre els nois i les noies. Els nens i nenes del centre el viuen activament i hi participen amb entusiasme perquè el club sigui capdavanter en l’esport de competició, tan positiu per millorar l’educació dels infants en l’esforç i el treball en grup. Estic plenament convençut que continuaran els èxits dels vostres joves esportistes perquè és gràcies a aquest treball, que feu i que continuareu fent per formar-los, que la ciutat avança i construeix un futur esportiu, que comença ja amb els infants i joves que viuen a Barcelona.

TRIPA_FINAL.indd 7

29/4/08 16:24:33

ENRIC PIQUET MIQUEL President de la Federació Catalana de Basquetbol

Analitzant, encara que sigui somerament, la història del vostre club, veiem, en primer lloc, com els inicis del C.P. Roser són molt comuns a una gran majoria d’entitats nascudes a Catalunya, amb la finalitat, moltes vegades compartida entre bàsquet i activitats culturals, de contribuir de manera important, a l’enriquiment del teixit social català. Per això al dir: “ ... molt comuns ...”, no vull pas relacionar els vostres primers passos amb una expressió de demèrit, sinó que, ben al contrari, manifestar l’afirmació de com el bàsquet, en l’àmbit de l’esport, ha col·laborat a la formació d’una gran part de la joventut del nostre país. I això, si bé debem dir-ho amb la deguda modèstia, és un fet que ens omple d’orgull a tot el col·lectiu. El periple seguit pel C.P. Roser, és el clàssic que se’n deriva de les diferents evolucions (i revolucions) viscudes pel nostre país. I, allò més important, és haver-les superat seguint una filosofia de club i una manera de viure, qualitats molt pròpies del nostre esport, de la seva gent i dels catalans, en general. És veritat que, sortosament, el bàsquet ha evolucionat de manera espectacular, però cal que no oblidem els seus orígens. És un esport que neix en el si d’una universitat (Springfield) que entra a Catalunya, en un primer intent, a Terrassa (Escola Vallparadís) i en un segon, i ja definitiu, a Barcelona (Escola Pia) i per tant contempla unes arrels profundament formatives i culturals. Fent un paral·lelisme amb el vostre club, cal esmentar els inicis del C.P. Roser a la Parròquia que li donarà nom i la seva primera incorporació a la Federació de Joves Cristians (FJCC), a la Joventut d’Acció Catòlica (JAC) després, i per últim, amb un pas intermitent entre l’Obra Atlètica Recreativa (OAR) i la Federació Catalana, a la que, definitivament, pertany des de ja fa 32 anys. Durant aquests 75 anys d’activitat, el C.P. Roser haurà viscut, com tants altres clubs de Catalunya, dies d’alegria esportiva junt amb d’altres amb situacions tristes per resultats adversos en les diferents competicions que haurà participat. Tot plegat forma part de la vida d’una entitat viva, com també del col·lectiu humà que, a través del temps, l’ha anat composant. Però, també és molt probable que, en un o altre moment, als directius responsables se’ls hagi presentat el dubte de cap on orientar la filosofia del club. El fort creixement i expansió del bàsquet ha marcat, entre altres, dos camins molt definits: formació de joves practicants i en tot cas participar en competicions modestes, encara que força honroses, i el del professionalisme més o menys intens, amb tota la possible glòria, però també amb una gran càrrega de riscos. Sens dubte el C.P. Roser va optar pel primer i val a dir que hi ha fet i esperem que per molts anys més, un paper digne i altament meritori. Jo voldria expressar el record permanent de l’admiració i agraïment que sento vers aquelles persones que varen formar part de la creació de la vostra estimada entitat, però també de les que, a través del temps, han sabut mantenir el prestigi i trajectòria exemplar de la mateixa, com ho va fer el malaurat President Carles Cuadern i ara en segueix l’exemple el seu nebot i actual responsable, l’Ignasi Cuadern. És indiscutible que, el bàsquet, ha obtingut una gran popularitat mundial, però no és menys cert que, a Catalunya, l’han fet gran clubs com el vostre i el col·lectiu humà que l’envolta. Gràcies, una vegada més, per la vostra aportació al creixement i prestigi del nostre esport i us desitjo, en nom del bàsquet federat català, una molt feliç commemoració del vostre 75è aniversari i que, més que una fita, l’efemèride que celebrarem sigui punt de partida de molts més anys de dedicació al noble fi de formar joventut i també el de contribuir a forjar una societat millor.

TRIPA_FINAL.indd 8

29/4/08 16:24:33

IGNASI CUADERN President del C.P. Roser

Teniu a les vostres mans un recull de tota una vida d’un club esportiu i social, la vida del Roser. I diem que és una vida, perquè quan una persona arriba als seus 75 anys, la veiem amb respecte per les vivències viscudes i les experiències acumulades. En la història d’un club com el nostre, el que denota és un sentiment d’admiració, ja que la unió i l’esforç de molta gent ha fet que actualment puguem celebrar el 75è aniversari del bàsquet al Roser. Quan parlem del Roser diem que és el nostre club, i no en un sentit de propietat, sinó amb l’orgull de formar-ne part, perquè a la fi, el que ens defineix és el sentiment de ser una gran família d’amics i amigues amb un desig comú, el de practicar un esport com el bàsquet, i sobretot el de fer lligams que segurament ens duraran tota la vida. Tot això, sempre ens ha de seguir donant sentit com a club. Hem viscut de tot al llarg d’ aquest temps: una guerra l’any 1936 fins al 1939 que va malmetre la pista, una repressió que va limitar les llibertats i on l’esport va suposar una alliberació, i a més a més, unes dificultats econòmiques que han estat una constant durant tota la vida del club. Però també hem de parlar d’èxits, des del simple fet d’aconseguir formar un equip i poder comprar una pilota, que era tot un esdeveniment, fins als 24 equips que tenim actualment amb uns total aproximat de 300 esportistes. Moltes alegries, moltes victòries i per què no dir-ho, moltes derrotes i fracassos que ens han fet donar una passa enrere, però a la vegada ens han donat coratge per tirar endavant. Però el Roser també ha estat un centre social, ha representat un punt de referència del teixit associatiu del barri de Fort Pienc. I no voldria oblidar totes les seccions que han passat per casa nostra com l’hoquei sobre patins, el futbol sala, el ping-pong, els escacs, l’excursionisme, el cinema i el teatre. Seccions que han aportat moltes il·lusions i grans vetllades, però que malauradament s’han anat quedant pel camí. Voldria agrair a totes i a cadascuna de les persones que han aportat el seu granet de sorra per fer del Roser el que és, un gran club. Des dels centenars i centenars de jugadors i jugadores que han sentit uns colors, el negre i el vermell, com a propis, fins els pares, mares i seguidors. Un agraïment a totes les persones que han dirigit el club, als antics presidents i als membres de les juntes directives que han col·laborat de forma desinteressada per tirar endavant el nostre club. Voldria tenir un record molt especial per a les dues persones més importants per al Roser: el Sr Manel Pagès, de qui podríem afirmar que va ser el fundador del club, i en Carles Cuadern, “el tiet”, que va dedicar 50 anys al Roser i que d’això en va fer una forma de vida. A tots dos, moltes gràcies. Esperem que aquest llibre sobre la nostra història sigui del vostre grat. Si quan el mireu teniu un record de felicitat, voldrà dir que la gran família del Roser segueix viva, i això ens dóna força per continuar amb la mateixa il·lusió que hem posat per fer aquest llibre. Moltes felicitats a tots i a totes. AGRAÏMENTS Aquest llibre ha estat possible gràcies a persones que hi han dedicat molts esforços i moltes hores de recerca amb la recompensa de la feina ben feta. Gràcies a en Carles Sanz , historiador, autor i director del llibre. A en Ricard Galceran, col·laborador de recerca de documentació i coordinació del projecte. A en Xavier Viñes, responsable de la fotografia. A en Jordi Montes, encarregat del disseny i l’edició. A tots ells, moltes gràcies.

TRIPA_FINAL.indd 9

29/4/08 16:24:33

INTRODUCCIÓ Tota investigació històrica requereix d’una certa implicació respecte al tema que es vol recuperar com a testimoni i com a record d’uns fets passats. En el cas que ens ocupa la implicació era fàcil, un club de bàsquet amb 75 anys d’història i amb una trajectòria social que anava molt més enllà de la purament esportiva. Efectivament, la historia del bàsquet al Roser es quelcom més que unes dades i uns percentatges, aquesta si que seria una implicació freda i molt allunyada de la realitat. Des de el principi vaig tenir clar que el Roser era més que un club. Havia estat un espai en el que, al llarg de les últimes set o vuit dècades, s’havien desenvolupat i format generacions de nens i nenes tant en l’àmbit social com en el esportiu, és per aquest motiu que la implicació de la que parlava abans tenia que ser doble: de narrar i explicar els fets com correspon a tot treball històric, però també d’extreure el suc, possiblement des de la vesant més humana, de les sensibilitats que s’havien produït en aquest espai. He volgut explicar al llarg de les pàgines d’aquest llibre, tot un seguit d’esdeveniments esportius, els seus inicis, els equips, els jugadors, les classificacions, etc., combinats amb el context polític de cada moment i la problemàtica interna del propi club. Es a dir, èxits i fracassos, però també ressaltant persones que al llarg dels anys han fet possible que el C.P. Roser arribi fins als nostres dies com un club consolidat tant en la part esportiva com en la humana. L’anàlisi històric d’aquesta investigació dona com a resultat la gran aportació que aquest club ha fet també en la formació de les persones i de contribució a l’associacionisme català enriquint així el seu teixit social. Quan es pregunta als homes i dones que han passat pel Roser sobre les seves vivències al club, allò que la memòria més ha retingut per sobre d’altres és la part social: amics, companys d’equip, entrenadors, les sortides, en definitiva el record d’una etapa en la seva vida que va ser alegre, positiva i portant amb molt d’orgull el haver format part d’aquest club. Possiblement aquest és el llegat més important que deixa com a herència als seus associats, aquest fet és la conseqüència de la política del club des dels seus inicis: primer formar persones, després esportistes. La història del bàsquet al Roser en el seus inicis era previsible per la seva pertinença a una parròquia, això li va donar un sentit i també una direcció. Aquesta identificació confessional en el mon de l’esport era la manera com l’església va intentar aproximar-se al jovent en aquells anys, el context polític del país va fer que aquesta situació s’allargués en el temps, però ven aviat van conviure nens de missa amb nens del carrer que només els interessava l’esport. No tenim coneixement de que hagués problemes en la convivència en aquest sentit. A la dècada dels seixanta del segle passat la vinculació amb la parròquia cada vegada estava més allunyada, de fet la gent que portava el Centre funcionava autònomament tot i que el rector encara era el President de la Junta. L’església havia canviat l’estratègia d’apropament a la gent i el bàsquet ja no figurava entre las seves prioritats. El bàsquet fora ja de les lligues diocesanes, des de finals dels cinquanta el Roser estava a la Federació Catalana de Bàsquet, seguia una línea independent i en alguns moments no ven vist pels feligresos de la parròquia. Durant molts anys el club, ja com C.P. Roser, passa per moments molts difícils, sobretot econòmics, de fet va estar a punt de desaparèixer en més d’una ocasió. En les pàgines que teniu a continuació s’expliquen de quina manera van superar-se aquestes situacions fent front als problemes de tot tipus. El resultat són aquests setanta i cinc anys d’acompanyament als joves, portats per gent que, han voluntat de ferro, han volgut lluitar per que el bàsquet al Roser fos un projecte de futur fins al dia d’avui. Aquest llibre vol explicar aquest fet però al mateix temps ser testimoni de l’esforç i de reconeixement a totes aquestes persones.

TRIPA_FINAL.indd 10

29/4/08 16:24:34

Moltes vegades aquest esforç no ha estat reconegut per part de les institucions, el cas del bàsquet Roser es similar també a altres clubs, modest en la part econòmica però ric, molt ric, en aportació social i esportiva. Aquestes sensibilitats per part dels polítics i dirigents esportius per poder assegurar la continuació d’aquesta formació humanística és una reivindicació que seria desitjable anés molt més enllà de la purament burocràtica, crec que seria l’hora de passar només de les bones intencions a la dels fets. Tot llibre és una obra col·lectiva i així es té que comprendre per dos motius, per una banda per l’informació i el llegat que ens han deixat els nostres antecessors, de la qual ens hem aprofitat i, per l’altra, la col·laboració de tots aquells roseristes als quals els hem demanat un esforç memorístic per tal de recordar fets, dates, noms, etc. En aquest sentit són molts els que han col·laborat, però vull agrair especialment a Manuel Fernandez “Lito”, Mª Teresa Balart, Joan del Baño, Lorenzo Cantos, Ricard Horta, Agustí Nadal, Olga i Paco Valero, els germans Cuadern, Toni Roure, Josep Mª Puyal, Eli i Santi Fernandez i Lluís Escobar. Aquest llibre no hagués estat possible sense el recolzament i el treball que han realitzat, donant-me suport dia a dia, les persones que formen actualment la Junta del Roser, així el seu President Ignasi Cuadern, fent contactes i amb aquella il·lusió que el caracteritza, Xavier Viñes recopilant materials i fotografies i sobretot Ricard Galceran com a coordinador de tot el projecte.També agrair la professionalitat i paciència d’en Jordi Montes en la feina imprescindible del disseny i la maquetació, i per últim, d’Àngels Fàbregas en la correcció dels texts. També he rebut ajuda i col·laboració des de fora del club, així en primer lloc vull deixar constància de l’inestimable ajuda rebuda de Lluis Puyalto, tant pels seus llibres, imprescindibles per qualsevol que vulgui fer una investigació sobre el bàsquet a Catalunya, com pels consells, dades, imatges, etc que en va proporcionà. El meu agraïment per ell i que faig extensiu a tot el personal de la Fundació del Bàsquet Català pel tracte exquisit rebut. Així mateix agrair al rector del Roser, Joan Costa, la seva col·laboració ja que des del primer moment va posar a la meva disposició l’arxiu parroquial. Així mateix van proporcionar-me materials l’Associació de Veïns del Fort Pienc i l’Ateneu Enciclopèdic Popular. És possible que algú no se senti representat en aquest llibre, altres trobaran a faltar algun nom, per la meva part he intentat reflectir al llarg d’aquestes pàgines la història de persones anònimes i no tant de noms, naturalment no he pogut deixar de destacar a alguns d’ells que han estat peça clau en el desenvolupament del club al llarg d’aquests setanta cinc anys. Respecte a la història del club referent a dates, resultats, noms, etc segurament he comés algú que altre error, producte de la falta d’informació i documentació d’alguns dels períodes investigats. Si es així demano disculpes en el ben entès que ha estat d’una manera involuntària. En la resta dels texts assumeixo tota responsabilitat. Desitjo que la lectura i consulta d’aquest llibre sigui de la vostra satisfacció i que en certa manera ajudi a divulgar el coneixement d’un temps passat però també d’un present amb un futur esperançador. Per la meva part vull dedicar aquestes pàgines a tots els homes i dones, pares i mares, directius, entrenadors i jugadors que amb el seu esforç han fet possible, al llarg d’aquests setanta i cinc anys, que el Roser de bàsquet sigui quelcom més que un club, una família units per l’esport, la solidaritat i les relacions humanes. Feliç aniversari. CARLES SANZ

TRIPA_FINAL.indd 11

29/4/08 16:24:34

L’ESPAI DEL BÀSQUET ROSER: EL BARRI DE FORT PIENC

- Imatge del barri de Fort-Pienc, al fons podem veure la Farinera i el pas del tren que atravessava el barri, al costat de la pista del Roser (AHFP).

L’espai que avui denominem barri de Fort Pienc, durant els segles XVIII i XIX era un lloc fora muralles completament despoblat, fronterer amb la població de Sant Martí de Provençals, creuat pel Rec Comtal i utilitzat com a zona reservada per les defenses militars de la ciutat, conjuntament amb la fortalesa de la Ciutadella. En aquests terrenys hi havia una fortificació de reforç, el Fuerte Pio, més tard traduït com Fort Pius i posteriorment Fort Pienc. Aquesta caserna militar cobria una de les entrades de la ciutat, concretament la que procedia de França, més o menys un camí que passava per l’actual carrer de Ribes, és a dir, on té la seu i pista el C.P. Roser. El fort es trobava aproximadament a l’interior d’illa on estan els actuals jardins Lina Odena, és a dir, entre els carrers d’Ausiàs Marc, Alí Bei, Marina i Sardenya, amb entrada per aquest últim. Va ser enderrocat en el procés de la revolució de 1868 i més tard va urbanitzar-se quan van començar les obres per a la construcció de l’Estació del Nord. De fet, aquesta zona només era coneguda des de l’Exposició Universal del 1888, just quan va fer-se l’Arc de Triomf i el Palau de Justícia i més tard, ja als anys vint, quan es va construir el bonic edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya i l’Escola Pere Vila a l’avinguda Vilanova. Des d’aquesta part fins a la plaça de les Glòries estava cobert per les vies de tren, tallers de la Renfe i magatzems de transports. Els terrenys de la parròquia de Nostra Sra. del Roser i també de la pista de l’equip de bàsquet, situats davant de la plaça de braus de la Monumental i per on passava el Rec Comtal que era una sèquia que regava els horts de la zona, havien estat un femer. Segons les memòries de Ramon Ventura Ten, a l’alçada del carrer d’Ausiàs Marc, número 165, hi havia “Cal Nin”, transportista de carruatges de cavalls. El seu propietari tenia una gran extensió de terreny, concretament entre l’ actual

TRIPA_FINAL.indd 12

29/4/08 16:24:34

- Imatge de l’estació del Nord, on en el futur els equips del Roser disputaran molts dels seus partits. (AHFP).

Gran Via de les Corts Catalanes i la carretera de Ribes per un costat, i Lepant i Padilla per l’altre. Aquest terreny el feia servir com a femer provinent de les quadres, en el qual tractaven els fems i eren venuts com a adob. La parròquia va començar a construir-se als voltants de l’any 1924. El terreny feia pendent i quan van fer-se les obres de les vies del tren, així com les del metro, va ser utilitzat com a abocador de terra. Només va quedar aplanada la part que ocupa l’actual església i on avui dia hi ha la pista de bàsquet era un gran desnivell que feia molt difícil jugar a qualsevol esport. Tot i que les obres de l’església no van acabar fins l’any 1936, a finals del 1932 i principis de 1933 van aplanar-se els darreres de la parròquia deixant un espai obert fins a l’actual carrer de Ribes. Això va permetre jugar alguns partits amistosos durant l’any 1933 i a la temporada 1934-1935 jugar el campionat diocesà. Arrel de la Guerra Civil entre 1936 i 1939, l’església va ser cremada i la pista va quedar malmesa durant un cert temps. No serà fins a l’any 1941 que l’equip de bàsquet del Roser no va poder tornar a jugar al seu camp i com que estava competint des de l’any anterior, en aquest temps ho va fer a la pista de la parròquia de Sant Martí al Clot. A l’any 1964, amb l’ampliació de l’església, amb creuer, presbiteri i sagristia nova, la pista es va veure reduïda fins a les dimensions que té en l’actualitat. Anys abans, des del 1961, s’havia passat de jugar de sobre terra a la pista de ciment.

TRIPA_FINAL.indd 13

29/4/08 16:24:36

ELS INICIS DEL BÀSQUET A CATALUNYA El bàsquet va néixer als EE.UU. concretament a Springfield. Allà, en un clima fred que impedia als nens fer esport a l’aire lliure, el professor James Naismith va intentar una mena d’esport, amb dos papereres com a cistelles i un rudimentari reglament, a l’interior de l’escola, on podien divertir-se al mateix temps que feien la classe de gimnàstica. Va tenir tant d’èxit que ràpidament va estendre’s per tot el món. A Catalunya va ser el pare Eusebi Millàn el que va introduir aquest esport a Barcelona, en un moment en que els ídols de la juventut eren futbolistes com Samitier i Zamora. De totes maneres arrelà molt de pressa i els clubs de bàsquet, inicialment basket-ball, sortien com a bolets per tot arreu. Catalunya portava ja molts anys amb un teixit associatiu força important i amb una pràctica esportiva considerable i és en aquest ambient que el bàsquet troba camp abonat per desenvolupar-se ràpidament. El primer partit del que tenim notícia va celebrar-se el 8 de desembre de 1922 entre els històrics equips del Laietà i l’Europa. Moltes entitats esportives catalanes, des de la dècada dels anys vint del segle passat, projectaven un ideal on la finalitat era formar l’individu en una societat lliure i fora de la competitivitat i l’espectacle: l’esport popular. Aquest ideal avantguardista tenia molt a veure amb la concepció del “ciutadà esportista” que lluita en un món opressor per intentar arribar a una societat més lliure, i on l’esport forma part d’aquesta formació. Entitats culturals com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Sempre Avant, el CADCI, etc, amb les seves seccions esportives, també estan entre les que perseguien aquesta finalitat. Aquests aires nous es desenvolupen sobretot a Catalunya on troben un espai adequat en el món del bàsquet, en part també per necessitats econòmiques ja que aquest esport no precisava de camps tan grans com el futbol i a més a més un número menor de jugadors. Amb l’arribada de la República al 1931 hi ha una nova empenta del moviment associatiu, tot i que aquest havia augmentat durant la Dictadura primoriverista als anys vint. Escoles i parròquies se sumen a l’esport popular. Les primeres encaminades a portar a terme una renovació pedagògica, amb el que després es coneixeria com l’Escola Nova, i les parròquies per contrarestar, en part, la forta implantació del teixit associatiu obrer radical, sobretot a través dels sindicats de la CNT i dels ateneus llibertaris. Durant la República hi ha un increment important de clubs de bàsquet. La Federació Catalana en aquell moment no va estar a l’alçada de les circumstàncies i el seu criteri competitiu l’allunyarà de l’ideari de l’esport popular, però també per l’increment de les despeses que els clubs havien de pagar (arbitratges, desplaçaments, etc), que va ser impossible d’assumir pels equips més modests. Tot això va donar origen al naixement de dos organismes al marge de la Federació, per una banda l’Agrupació de Basketball de Catalunya i per l’altra la Federació de Joves Cristians de Catalunya . Respecte a la primera, va ser creada per un grup d’entitats al front de les quals hi havia el AE Montserrat de Barcelona, que durant un cert temps va tenir la suficient força per poder crear una organització que assumia un campionat paral·lel a la Federació.

TRIPA_FINAL.indd 14

29/4/08 16:24:37

EL BÀSQUET A LES PARRÒQUIES Per la seva part, la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) creada al juliol de 1931, s’emmarca dintre del període republicà on l’església perd part del poder que sempre havia tingut a la societat. La FJCC va ser creada amb “la pretensió d’atreure al seu món els joves formant-los en un ideal basat en la família, la responsabilitat i la no bel·ligerància política”. Dintre d’una tradició catalanista, i en paraules del seu fundador Mossèn Albert Bonet, es proposava, “la formació integral del jove i la difusió entre la joventut de l’amor a Crist i de les solucions cristianes als problemes de la vida…” (Puyalto, Lluís i Navarro, Vicenç “El bàsquet a Catalunya. Des dels orígens fins a l’any 1938” FBC. Barcelona 2000. pàg. 211). El moviment fejocista, tal era el nom amb que van ser coneguts, va créixer ràpidament. Aviat van veure la possibilitat d’incloure al seu sí, juntament amb la instrucció religiosa, la gimnàstica i l’esport. En aquest últim apartat van apostar pel bàsquet. Al mes de maig del 1932 van organitzar una mena de torneig amb diferents equips. Tal va ser l’èxit que van crear en un no res una “autèntica organització paral·lela a la federativa a la província de Barcelona”. Aquell any de 1932 es disputaven tres campionats diferents a Catalunya: el de la Federació Catalana de Bàsquet, el de l’Agrupació de Basketball i els dels fejocistes. Les parròquies amb el moviment fejocista van intentar atreure joves amb l’excusa de l’esport; la seva idea, però, era salvar-los de l’ambient del carrer i de la fàbrica com a llocs de corrupció moral. Al principi fins i tot famílies molt religioses van ser reticents “perquè el seu fill entrava a un moviment en el que hi entren fins i tot joves descreguts, atrets solament per l’esport…” (Codinachs, Pere “La Federació de Joves Cristians de Catalunya 1931-1936” Claret. Barcelona 1990). El cert és que molts adolescents mancats d’espais per practicar l’esport, fora de les grans explanades on es jugava a futbol amb dues pedres com a pals de les porteries, van ingressar a les pistes de bàsquet de les parròquies únicament per aquest motiu. Al 1933 la FJCC va organitzar ja d’una manera clara un campionat amb nou equips: Ass. Esportiva Mataró (que tenia també un altre equip a la Federació), Collbanch, Badalona A i B, Voluntad, Sant Miquel, Mediterrani, New Catalonia i Sant Martí. El guanyador va ser el Badalona A. Poc a poc també van anar entrant altres equips de la ciutat i de comarques més allunyades i amb la formació de dues categories diferents. És en aquest context i en aquell moment on comença la història del bàsquet al Roser.

TRIPA_FINAL.indd 15

29/4/08 16:24:37

TRIPA_FINAL.indd 16

29/4/08 16:24:37

C.P.ROSER Les Dècades

TRIPA_FINAL.indd 17

29/4/08 16:24:45

Anys 1933-1936

FUNDACIÓ DE L’EQUIP DE BÀSQUET AL CENTRE PARROQUIAL DEL ROSER A la parròquia del Roser, al barri del Fort Pienc de Barcelona, l’any 1933 i concretament el 2 de juny, un grup de joves van crear un dels molts grups parroquials pertanyent a la llavors Federació de Joves Cristians de Catalunya, al qual se li va posar el nom de CONQUESTA (registrada amb el número 156). A banda de les activitats litúrgiques, uns quants d’aquests fejocistes, entusiastes de l’esport, van decidir fundar un equip de bàsquet que va portar també el nom de CONQUESTA del Roser. Ja des de finals de l’any 1932, un grup de joves de la parròquia havien demanat la possibilitat de fer un equip de bàsquet. El rector de l’església, mossèn Salvador Vial, entusiasmat amb el projecte, va oferir-se per comprar ell mateix la pilota. - Insígnia dels joves cristians 1933-1936

El rector de l’església, mossèn Salvador Vial, entusiasmat amb el projecte, va oferir-se per comprar ell la pilota.

- L’equip de bàsquet dels joves cristians del Roser als anys 30.

Els fundadors van ser Pedregosa, Rosales, Folch, Suñé, Josep Mª Pagés i sobretot el seu germà Manel, alumne dels Escolapis de Sant Antoni. A tot aquell jovent l’ajudarà el fet que, abans de jugar a bàsquet, ja eren amics a la parròquia i havien participat conjuntament en representacions d’obres de teatre, en corals, en esbarts, etc. En aquells moments s’estaven fent obres per tal d’acabar d’enllestir l’església. L’empresa que les realitzava, Constructora Ribes i Pradell, va prometre de facilitar-los els taulells i les dues cistelles. La construcció de la pista va requerir d’un procés més llarg del que es pensava, ja que s’havia d’aplanar força el terreny perquè presen-

TRIPA_FINAL.indd 18

29/4/08 16:24:48

Anys 1933-1936

Els fundadors van ser Pedregosa, Rosales, Folch, Suñé, Josep Mª Pagés i sobretot el seu germà Manel, alumne dels Escolapis de Sant Antoni. La secció d’esports va anar ampliant-se amb altres activitats, tornejos d’escacs, sortides a càmpings...

tava un fort desnivell. Va ser per aquest motiu que la celebració del primer partit amistós no va tenir lloc fins el 12 de febrer de 1933 contra el Sant Martí del Clot, equip experimentat, i que es va perdre pel resultat de 16 a 42. Mentrestant, la Secció d’Esports va anar ampliant-se amb altres activitats. Així, al setembre del 1933 es va organitzar un torneig d’escacs (revista Flama nº 89 del 10-9-33) i també una sortida a un càmping durant dos dies (Flama nº 93 del 20-10-33). A més, durant aquests primers mesos es van anar disputant diversos partits amistosos amb equips de solera i també es participà en alguns torneigs, com el denominat de “Perfeccionament” al camp del Santa Madrona, on el segon equip del Grup Conquesta del Roser va jugar contra els amfitrions (Flama nº 124 del 25-5-34).

- Fotografia del Conquesta del Roser a l’any 1933.

- Reglament de bàsquet dels anys 30. (FBC)

L’equip s’implicà de seguida amb la lliga fejocista, fins el punt que amb l’elecció d’una nova junta que coordinava aquesta federació, al novembre de 1934, l’Agrupament Conquesta del Roser va ser escollit per tenir un delegat conjuntament amb altres equips (Flama nº 140 del 2-11-34).

TRIPA_FINAL.indd 19

29/4/08 16:24:49

Anys 1933-1936

El Conquesta del Roser va començar a competir a la lliga del Campionat de Catalunya, organitzada pels fejocistes, al 1934 i dintre del IV Torneig de la FJCC. L’equip estava enquadrat a la primera Categoria i juntament amb el Santa Matrona, Esportiva Mataró, Badalona, Saba Nova i New Catalonia (Flama nº 144 del 30-11-34). Al principi els resultats no acompanyaven l’equip, però a poc a poc va anar recuperant el bon joc i guanyant partits. Va finalitzar la temporada en tercer lloc, per sota de l’Esportiva com a campió, i del Badalona. (veure clàssificació final al lateral de la pàgina). Després de dos anys, des de la fundació de l’Agrupament Conquesta del Roser, es celebrà el II aniversari el 2 de juny de 1935 (veure programa d’actes a la pàgina següent).

- Primera classificació del Conquesta.

Les actuacions de l’equip de bàsquet van despertar ràpidament una expectació inimaginable; els partits a casa després de la missa de dotze concentraven una gran massa de seguidors al voltant de la pista, com veiem en aquesta foto de l’any 1935.

- Seguidors contemplant un partit al 1935

A la temporada 1935-36 l’equip continuà a la mateixa categoria però amb els equips Aguilas i Camí en substitució del Badalona i del New Catalonia. L’esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936 deixà els equips sense poder finalitzar la competició ni la final; aquesta havia de cele-

TRIPA_FINAL.indd 20

29/4/08 16:24:50

Anys 1933-1936

L’esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936 deixa els equips sense poder finalitzar la competició i la final, no va arribar a disputar-se mai

brar-se entre els equips Esportiva Mataró i Camí, però va ser suspesa i no va arribar a disputar-se mai (Puyalto, Lluis; Navarro, Vicenç. op. cit. pàg. 217). La F.J.C.C. en aquells anys havia crescut de tal manera que al 1936 hi havien en competició 52 equips a tot Catalunya. Per contra, la Federació Catalana de Bàsquet, en aquell mateix any, comptava només amb 28 equips primers i 22 segons, a més de 8 infantils. La competició fejocista va arribar a ser tan important que fins i tot tenia àrbitres propis i els jugadors estaven inscrits a la Mutual Esportiva. Després de tres quarts de segle encara hi ha equips en l’actualitat que provenen d’aquella competició.

- Programa d’actes del 2n aniversari a l’any 1935.

- Fotografia d’un retall de premsa de la revista Flama.

TRIPA_FINAL.indd 21

29/4/08 16:24:50

Anys 1940-1949

LA DIFÍCIL SUPERVIVÈNCIA ALS ANYS 40: EL PAS DEL ROSER A LA LLIGA FEDERATIVA. Després de la guerra civil, les condicions per reprendre no només el bàsquet, sinó qualsevol altre esport, eren realment molt difícils. La pèrdua de les llibertats públiques afectaven també l’esport, sobretot el popular, com era el bàsquet. Les baixes de la població no eren només els caiguts al front durant el conflicte. Al 1939 i durant els anys següents, també afectaven als represaliats, que van ser milers i milers, i a més a més cal afegir el tema de la pobresa i la situació del règim militar que vivia la societat. En aquell moment tot passà a mans de l’Estat, inclòs l’esport.

Després de la guerra civil les condicions per reprendre no només el bàsquet sinó qualsevol esport eren realment molt difícils

L’església també va patir, encara que no de la mateixa manera, certa repressió. La Federació de Joves Cristians, organitzadors del bàsquet a les parròquies, van ser eliminats pel seu tarannà catalanista i alguns dirigents, com el fundador de la FJC Pere Tarrés, van ser apartats de tota activitat eclesiàstica o social. Els campionats de bàsquet dels fejocistes van ser prohibits. A la Federació Catalana de Bàsquet també van ser depurats alguns dels seus càrrecs i l’organisme va quedar sotmès a la nova estructura de l’Estat a través de la “Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS”. A l’àmbit diocesà ara hi troben la Juventud de Acción Católica Española (JACE). Segons Puyalto, a qui seguim en el seu llibre sobre la història del bàsquet en aquests anys (El bàsquet a Catalunya. Un lent despertar 1939-1955, F.B.C. Barcelona 2006), encara no se sap molt bé com enmig d’aquesta situació, a la província de Barcelona va poder posar-se en marxa, ja des del 1941, una nova competició diocesana de bàsquet. Per tant, l’esport a les parròquies va ser un dels pocs estaments que van escapar del control de l’Estat, ja que aquestes competicions es feien al marge de la nova legislació i de les autoritats, a les quals no calia demanar permís per realitzar activitats esportives. És d’aquesta manera que les “Juventudes de Acción Católica Española” tornaven a reprendre el binomi parròquia-bàsquet i el conegut eslògan “bàsquet darrera les esglésies”. Calia però, complir les normes que imposava l’església: els partits havien de jugar-se en hores diferents a les misses i les dones no podien fer pràctiques esportives. Malgrat les imposicions de les autoritats militars i eclesiàstiques, la pràctica del bàsquet a la parròquia era una manera de no formar part de les organitzacions juvenils falangistes del “Movimiento”.

- Reglament de bàsquet dels anys 40 (FBC)

L’esport a les parròquies va ser un dels pocs estaments que “escapava” del control de l’Estat. L’esglèsia imposava com a condició: jugar els partits a hores diferents a les misses i prohibició a les dones de fer esport.

TRIPA_FINAL.indd 22

29/4/08 16:24:51

Anys 1940-1949

Malgrat tota la repressió, durant el 1939 l’èquip de bàsquet de la parròquia del Roser es comença a refer.

Tenim notícies que el mateix 1939 l’equip de bàsquet de la parròquia del Roser s’estava refent, tot i que no podia jugar al seu camp degut a que havia quedat malmès durant la guerra i havien de fer-se algunes reparacions. A l’any següent la pràctica del bàsquet a Barcelona va ser ja una realitat el 4 de febrer de 1940. Es constitueix al Roser les Juventudes de Acción Católica Española (JACE) i ràpidament es crea la secció de bàsquet, encara que per competir només podia ser a partir dels 17 anys. Els més petits se’ls anomenava aspirants i no va ser fins l’any següent que es va constituir oficialment el “Aspirantado”. Al novembre de 1940 el Roser participà en un torneig llampec de parròquies amb el Sant Pere Claver, la Miraculosa, Sant Martí, Sant Ramon de Collblanch, Santa Madrona, Santa Maria de Sants i Sant Joan d’Horta, aquest últim va ser el campió al vèncer el Roser a la final. Al Boletín de Acción Católica nº 2, del 15 de novembre de 1940, llegim el següent comentari sobre aquest torneig: “El numeroso público que llenaba el terreno de juego siguió con gran entusiasmo el desarrollo del torneo que tuvo fases de gran emoción, como la disputadísima semifinal RosarioMilagrosa, que tuvo que prorrogarse dos veces por persistir el empate en el marcador. Los jugadores que más se distinguieron en el curso de la competición fueron: Solé, por los ganadores, Pagés y Puigcerber por el equipo Rosario....”

- Fotografia de l’equip de 1942.

A l’estiu de 1943 s’organitza per primera vegada la “Gran Copa JACE” disputada per eliminatòries, i el Roser hi va participar durant molts anys

El primer campionat diocesà començà a finals de 1940 dividit en dues categories. El Roser participà a la primera categoria conjuntament amb el Collblanch, Horta, Santa Maria de Sants, San Martí, Badalona, CCS i Miraculosa. A la temporada 1941/42 també van participar poblacions properes a Barcelona i es fan dues categories i cada una d’elles dividides en dos grups. El Roser va quedar enquadrat en el grup B de la segona categoria conjuntament amb el Sant Marti, Hostafranchs, Horta, Mare de Deu dels Dolors “B”, Santa Mª de Sans, Poble Nou i Concepció. Al desembre de 1942 s’inicià el tercer campionat diocesà, però només amb 14 equips dividits en dues categories, degut a les baixes dels equips de fora de Barcelona i sobretot perquè alguns equips van federar-se per jugar el “Campeonato Provincial de Baloncesto”. A l’estiu de 1943 s’organitzà per primera vegada la “Gran Copa JACE” que va ser uns dels torneigs més carismàtics i representatius de les competicions diocesanes. Disputat per eliminatòries, el Roser

TRIPA_FINAL.indd 23

29/4/08 16:24:51

Anys 1940-1949

hi va participar durant molts anys. L’equip també disputava altres encontres, així el 17 d’octubre d’aquell any va disputar un amistós al seu terreny. Però el gran esdeveniment per l’equip del Roser va ser l’alta a la Federació Catalana de Bàsquet el 20 d’octubre del 1943 per competir a la lliga federativa. Ho va fer amb el nom castellanitzat de “C. de B. del Centro de J.A.C.E. de Nuestra Sra. del Rosario”, conegut durant uns quants anys com a JACE Rosario. Segons consta a les actes de la Federació, el club va quedar inscrit a la 3ª Categoria grup C amb el següents equips: Arenys de Mar, Masnou, Mataró, C.B. Betulo, C.F. Atletico, Pie de Funicular, C.B. La Milagrosa i C.B. Viladecans. Els que sí van continuar a la lliga diocesana van ser els aspirants. Tenim notícia de la participació d’un equip del Roser a la temporada 1944/45 juntament amb equips com l’A.C. Hospitalet, Sant Josep de Gràcia, Sagrat Cor, Nostra Sra. dels Dolors, Sant Joan d’Horta i Sagrada Família entre d’altres.

El gran esdeveniment per l’equip del Roser va ser l’alta a la Federació Catalana de Bàsquet el 20 d’octubre del 1943 com a JACE ROSARIO Molts equips van anar abandonant la lliga diocesana per accedir a competicions federatives.

Les competicions eclesiàstiques, a més a més d’escapar del control civil de les autoritats franquistes, també van crear una cantera important que va anar proveint els grans equips. A l’equip del Roser tenim com exemple el fitxatge del jugador del Baño al primer equip del Barça i el de Cemeli i Cantos per l’Espanyol, encara que molts equips diocesans a poc a poc van anar passant a les competicions federatives, ja que d’alguna manera la lliga eclesiàstica no deixava de ser una competició menor. - Fotografia de l’equip al 1942

No cal oblidar que aquests clubs desenvolupaven al mateix temps una intensa vida social que anava més enllà de l’esport. En el cas del Roser, com molts altres centres parroquials, durant l’etapa més gris del franquisme, anys quaranta, cinquanta i seixanta sobretot, van crear-se amb més o menys fortuna seccions de teatre, cine-club, excursionisme, tenis de taula, escacs, dansa, etc..i en el cas concret del Roser també altres esports com va ser el hoquei que s’explicarà més endavant.

Jugar la lliga federativa resultava un salt qualitatiu molt gran, però a la vegada, un augment de les despeses per als equips

El pas per jugar la lliga federativa va significar un salt qualitatiu i de nivell que també comportava despeses econòmiques extres o no previstes i que clubs com el Roser ho van assolir amb moltes dificultats. Més endavant i ja en la dècada dels cinquanta hi ha un increment

TRIPA_FINAL.indd 24

29/4/08 16:24:51

Anys 1940-1949

El JACE Rosario a la seva primera temporada federativa, va obtenir molts bons resultats i va pujar a la 2ª Categoria

dels club diocesans a la federació catalana. Al mateix temps que el Roser, ho van fer també equips com l’Horta, JAC Sants, Hostafrans, La Milagrosa, BAM, Gaudí, etc, és a dir, molts dels que competien a la lliga diocesana i que ara novament ho faran a la lliga federativa. El JACE Rosario a la primera temporada federativa 1943/44, va obtenir molts bons resultats i com a conseqüència a la temporada següent va pujar a la 2ª Categoria. En aquest nivell, i dintre del grup B, es va trobar amb equips més forts com el Mediterráneo, Sabadell, Olesa, Condal, Ripollet, Mataró, Mollet, etc. i va acabar la temporada classificat en el penúltim lloc. Aquests anys el Roser va continuar organitzant cada any, al mes d’octubre, un torneig “relampago” al seu camp, amb quasi els mateixos equips que a la lliga. També participava en altres torneigs com el trofeu nocturn “Mundo Deportivo” disputat al camp del Mediterráneo entre l’1 d’agost i el 12 de setembre de 1946. A la temporada 1946/47 va poder mantenir la categoria i va disputar la lliga amb els equips C.D. Sabadell, Asociación Condal, C.N. Manresa, F.J. Mataró, C.C. Sans, A.C.P.F. Prat,Vallvidrera, Horta i Vidricoop. (veure classificació lateral).

- Fotografia de l’equip al 1943-1945.

Sabadell (campió) Sans Manresa Prat Mataró Vallvidrera Horta Rosario Vidricoop Condal

34 punts 33 punts 32 punts 30 punts 29 punts 28 punts 22 punts 21 punts 21 punts 20 punts

- Classificació de la temporada 1946-1947.

Es va haver de fer un partit de desempat entre el Roser i el Vidricoop, al camp del Layetano, per mantenir la categoria, i va ser guanyat pel nostre equip. A la temporada 1947/48 van millorar el resultats i va passar a la 2º Categoria “A”, aquesta vegada amb equips com C.B. Glesa, Espanya Industrial, C.F. Barcelona “B”, Manresa, Vallvidrera i Hispano Francés entre d’altres. Però novament a la temporada 1949/50 el Roser va quedar últim i baixà a la 2ª Categoria “B”. Quines són les causes i dificultats d’equips de barri com el Roser? La resposta la tenim en que a partir de 1946 hi ha seriosos intents per crear una lliga d’àmbit estatal, “s’abandona la idea de que el bàsquet sigui un esport practicat pels socis d’una entitat....desapareixen de primera línia les entitats que més que esportives són centres on es realitza una autèntica vida social que ajuda a mantenir certs valors de la societat catalana...” (Puyalto, Lluis. Un lent depertar....op. cit. pàg. 211 ). Equips històrics com el Laietà estan a punt de desaparèixer.

TRIPA_FINAL.indd 25

29/4/08 16:24:51

Anys 1940-1949

Les dificultats econòmiques són una de les causes del pas de l’amateurisme al quasi professionalisme. Dos equips, Barça i Joventut, comencen a fitxar els millors jugadors dels altres equips. Aquesta professionalització fa que aquests dos equips dominin totes les competicions. Noves normes en el reglament i la introducció de la pilota de goma fa que la pràctica del bàsquet estigui canviant molt ràpidament. Despeses per jugar a la Federació a la temporada 1946/1947. - 300 ptes. de dipòsit. - 50 ptes. dret d’entrada. - Entre 100 i 200 ptes. depenent de la categoria. - Entre 18 i 8 ptes. llicències per cada jugador. - Entre 33 i 23 ptes. llicències per entrenador.

- Carícatura d’en Josep Maria Xicoy

Total com a mínim a pagar a la Federació per a un equip de 8 jugadors era d’unes 757 ptes. sense comptar els arbitratges, desplaçaments, vestuari, material i instal·lacions. El que feia que clubs modestos no poguessin mantenir equips a diverses categories. A la temporada 1948-49, l’equip va militar a la Segona Divisió del grup A del Campionat de Catalunya de la Federació Catalana, grup on hi havia equips tan forts com l’Espanya Industrial, Barça, Olesa, Manresa, etc., motiu que la marxa de l’equip no fos tan bona com es pensava, tal i com veiem en aquest quadre de classificació de febrer de 1949 de la revista Senda. Aquesta publicació va néixer el mes de gener d’aquell any 1949 com a Portavoz de la J.A.C.E. i Boletín de Actividades Parroquiales de Ntra. Sra. del Rosario, i van editar-se 132 números fins al juny/juliol de 1961. De les seves ressenyes sobre els equips de bàsquet hem pogut extreure una informació important que descriu la historia d’aquells anys, així com les caricatures que il·lustren aquesta dècada. Tot i que els resultats de la temporada no eren tots tan bons com s’esperava, l’equip treia forces d’aquí i d’allà per poder salvar la categoria. A la revista Senda del mes de febrer d’aquell any veiem la ressenya d’un partit on també tenim el comentari sobre la marxa del segon equip. (veure crònica lateral, pàgina següent).

- Classificació Febrer 1949

Abans del començament de la temporada 1949-50, l’equip participà al VIII Torneig de la prestigiosa Copa Montseny durant el mes de juliol. Es tracta d’una competició d’alt nivell i de gran rivalitat entre els equips participants. Per convocar els socis i simpatitzants a animar l’equip, el club s’adreçava amb el text que podem veure al lateral d’aquesta pàgina.

TRIPA_FINAL.indd 26

29/4/08 16:24:52

Anys 1940-1949

Tot i el mal resultat de la temporada anterior, finalment es va salvar la categoria i el Roser va poder començar el campionat després de superar mil i un obstacles, sobretot econòmics. A finals de la dècada dels quaranta, la dictadura franquista encara collava de valent, no només des de la repressió ideològica, sinó també en altres àmbits; un d’ells, l’alimentació, on la fam ha quedat en el record de la gent per les famoses cartilles de racionament. Clubs modests com el Roser es ressentien d’aquestes circumstàncies fins el punt que es pot dir que era l’únic equip de bàsquet on cada jugador s’havia de pagar la seva fitxa. És per tot això que el club llançà un SOS per tractar de superar la situació: “Precisamos socios y ayuda de todos los amantes del deporte. Así que nos encomendamos a ustedes y rogamos a Dios para la solución de nuestras dificultades monetarias”.

- Portada revista Senda, Febrer 1949.

A més a més de les dificultats econòmiques el JACE Rosario va quedar en últim lloc i baixà a la 2ª Categoria “B”; diversos motius van fer que l’equip anés a menys. Possiblement una de les causes que més va influir va ser els incidents que van tenir lloc en un partit el mes de febrer, on el resultat va ser la suspensió, fins a final de temporada, de Pablo Casañas, un dels millors jugadors de l’equip.També les sancions d’un mes a Ernesto Nieto i J. Artal, i a més a més, d’unes fortes sancions econòmiques al club.

- Fotografia de l’equip de la temporada 1949-50. - Ressenya de la revista Senda de Febrer de 1949.

TRIPA_FINAL.indd 27

29/4/08 16:24:52

Anys 1940-1949

Res no té solució, però en la lluita contra el desànim aquest club s’emporta el primer premi, valguin com exemple les paraules que adrecen a socis i simpatitzants en moments tan difícils i que s’expliquen per si mateixes en el text que podem veure al lateral d’aquesta pàgina. A finals dels anys quaranta la pròpia Federació va tenir dificultats pel seu desenvolupament, sobretot en allò que respecta a l’àmbit organitzatiu i de control de les seves competicions. Per contra, les lligues diocesanes s’havien estabilitzat. A partir del 1949 es creà l’Obra Atlético Recreativa (OAR) amb caràcter nacional i que a Barcelona tenia una autèntica estructura de competició. A més a més organitzaven la Copa JACE, la Copa Primavera i torneigs amistosos i d’exhibició on participaven club federats com el Roser. La Federación, per contrarestar, també organitzava competicions com la “Copa Hernán” (substituïda el 1953 pel “Trofeo Juan Antonio Samaranch”) i la “Copa Federació”. L’intent de la Federació de controlar tot el bàsquet a Catalunya va fer que les rela- - Cartell del llibre EL BÀSQUET A CATALUNYA cions amb la JACE s’anessin (un lent despertar 1939 a 1955) de Lluís Puyalto. deteriorant a poc a poc. La Arxiu FBC. situació arribà a límits de quasi ruptura quan el 1950 s’acorda “...no autorizar por la Federación, ningún acto deportivo que tenga relación con la JACE, así como a ningún jugador dependiente de esta Catalana, para que pueda actuar en los mismos. Asimismo se acuerda elevar a la Federación Española, un informe de este asunto” (Actes de la Federació Catalana de Bàsquet del 1 de novembre de 1950). Aquesta serà una de les causes per les quals, a l’estiu de 1952, es produí un enfrontament entre el Roser i la Federació, que acabà amb la baixa federativa i que com s’explicarà més endavant deixarà el Roser sis anys, fins a la temporada 1958-59, fora de les competicions oficials i tornant novament a la lliga diocesana de l’OAR.

- Text ressenyat al Senda.

- Caricatura d’en Pablo Casañas.

TRIPA_FINAL.indd 28

29/4/08 16:24:53

Anys 1950-1959

ELS ANYS 50 L’EQUIP TORNA A LA LLIGA DIOCESANA, L’IDEA D’EQUIP I DE CONJUNT S’EXPRESSEN EN AQUESTA DECADA. A mitjans de juny de l’any 1950, segons ens comenta J. Cabrera a la Revista Senda, la situació de l’equip de bàsquet al Roser va passar per un dels seus pitjors moments. Es trobà classificat en l’últim lloc del seu grup al Campionat de Catalunya de la Federació Catalana i per tant era gairebé segura la baixada de categoria. Per altra banda, en aquest any hi havia pocs jugadors i a més a més amb la moral baixa. També cal afegir el problema econòmic, ja que el club quasi no podia pagar les despeses a la Federació. Tot això feia pensar als responsables del club en la possibilitat de tornar a la lliga diocesana, és a dir, a l’OAR.

- La pista del Roser als anys 50 durant un partit.

Però finalment, i degut a motius de remodelació dels equips a la Federació, el Roser va mantenir la categoria a 2ª B i inicià la nova temporada amb alguns reforços, com va ser el fitxatge d’Antonio Gutiérrez (Guti), qui havia estat fins aquell moment jugador del Barcelona i anteriorment del Laietà. En aquests moments la marxa de l’equip era més regular, tants partits guanyats tants perduts. El grup de 2ª B d’aquest any estava format pels següents equips: Pineda, Cadí, Gaudí, Sitges, Horta, Condal, S.F. Terrassa, Malgrat, Santa Coloma, Carol, Molins de Rei i Olesa.

- Caricatura de l’Antonio Gutiérrez

Els Aspirants estaven fent una molt bona temporada i es van proclamar campions imbatibles en el torneig per zones i per tant van passar a la fase final, on es van trobar els guanyadors de tots el grups i d’on va sortir el campió de Barcelona.

TRIPA_FINAL.indd 29

29/4/08 16:24:53

Anys 1950-1959

En aquests moments la marxa de l’equip era més regular, tants partits guanyats tants perduts. El grup de 2ª B d’aquest any estava format pels següents equips: Pineda, Cadí, Gaudí, Sitges, Horta, Condal, S.F. Terrassa, Malgrat, Santa Coloma, Carol, Molins de Rei i Olesa. Els Aspirants estaven fent una molt bona temporada i es van proclamar campions imbatibles en el torneig per zones i per tant van passar a la fase final, on es van trobar els guanyadors de tots el grups i d’on va sortir el campió de Barcelona.

- Classificació de segona divisió B.

- Agraïment a Xicoy per ajudar a liquidar el deute del Roser.

- Foto de l’equip dels aspirants: Balle, Cemeli, Febrer, L. Cantos, Fillol, León, Arnau

Finalment, l’equip Aspirant quedà campió de Barcelona i per aquest motiu se li va tributar un homenatge durant les festes de la Mercè al “Frontón Sol y Sombra”. Per la seva part, el primer equip finalitzà la temporada en 11è lloc i salvà la categoria, amb un balanç final de 10 partits guanyats i 20 perduts (veure classificació lateral). La temporada 1952-53 no va començar molt bé pel Roser, però a poc a poc l’equip va anar millorant, fins al punt de guanyar al Juventud de Badalona al seu camp, el mes de gener, per 44 a 64. L’equip base d’aquest any estava format per Gutiérrez, Xicoy, Pagés, Nieto, Jubierre, Serra i Roig. Un bon equip que es classificà a final de temporada per jugar “la liguilla” que optava a l’ascens a la categoria superior. Per altra banda, l’equip participà a la “Copa Primavera” on el Roser es proclamà campió.

- Classificació de la Copa Primavera.

TRIPA_FINAL.indd 30

29/4/08 16:24:54

Anys 1950-1959

“ROSARIO DESAPARECE”

“ROSARIO DESAPARECE” amb aquest titular obre la seva edició la revista SENDA el setembre del 1952

Aquest és el titular amb què va aparèixer l’article a la revista Senda, el mes de setembre de 1952. Què estava passant? Classificat en primer lloc la temporada anterior, ara tocava pujar de categoria a Segona A Preferent, però una sanció de la Federació condemnava l’equip a baixar de categoria. Naturalment, el club no va acceptar la sanció. Transcrivim a continuació el text íntegre on s’expliquen les causes que van portar el Roser a estar fora de les competicions oficials durant sis anys, és a dir, fins a la temporada 1958/1959.

- Text extret del Senda nº 45, Setembre 1952

L’equip va estar fora de les competicions oficials durants 6 anys, des de la temporada 1952-53 fins a la 1958-59

El Jace Rosario es va donar de baixa a la Federació Catalana amb data 22 d’octubre. A les Actes de la Federació només hem trobat aquesta escarida nota: “Han causado baja los clubs Patin Villanueva, C. Ciclista Mataró y Jace Rosario”. L’equip es va desfer i es va renovar totalment. Els titulars ara són els components de l’equip juvenil de la temporada anterior, aquell qui havia guanyat títols juvenils diocesans. Es va tornar a jugar novament

TRIPA_FINAL.indd 31

29/4/08 16:24:54

Anys 1950-1959

a la lliga diocesana de l’OAR (Obra Atletico Recreativa), a la segona categoria. Això també marcà el fi de tota una generació de jugadors i de tota una època en la història del club: en Pagés, en Xicoy i d’altres fundadors del Roser donen pas a una nova generació. L’equip titular d’aquesta temporada estava format per Cemeli, Febrer, Vallés, Batlle, Mora, Cantos, Roig, Puig i Casañas.

La renovació de jugadors veterans, va donar pas a un equip més jove.

- Classificació de segona B on militava el Rosario.

- Fotografia de l’equip de la temporada 1952-53

La idea d’equip i de conjunt està teoritzada als anys 50 i està expressada amb els valors pedrominants en aquells anys.

Les victòries aconseguides per l’equip a la lliga OAR eren producte, tal i com es deia a la crònica de la revista Senda d’aquell any, de la nova situació, i tot i la seva joventut, van ser capaços d’assumir una gran responsabilitat. En aquest sentit les competicions eclesiàstiques van apostar pels més petits, fet que va fer possible “la formació d’un autèntic planter que proveirà els equips parroquials de jugadors i els possibilitarà de passar a les competicions federatives” (Puyalto, Lluis “Un lent despertar...” op. cit. pàg. 127). Els “aspirants”, per la seva part, participaven a la categoria Cadet i també amb bons resultats. Les reflexions sobre la idea d’equip i de conjunt van ser teoritzades en aquests moments i estaven expressades amb els valors predominants en aquells anys; com a prova reproduïm aquestes línies del gener del 1953 (veure lateral). - Cita sobre la idea “d’equip” de l’any 1953.

TRIPA_FINAL.indd 32

29/4/08 16:24:55

Anys 1950-1959

Les ressenyes dels partits seguien aquella línia apassionada que caracteritzava llavors els seguidors roseristes, en el partit al camp de l’Arilsa on es va guanyar per 24 a 34; es deien coses com les que podem llegir al lateral d’aquesta pàgina. A l’acabar la temporada, el Roser finalitza en segon lloc i juga la promoció amb el E.I. Sabadell que finalment es va retirar i per tant es pujà de categoria al grup A de l’OAR. La lliga aquell any va ser guanyada per La Salle de Premià.

- Ressenya de J.C. al Senda nº 52 - Abril 1953

- Foto de l’equip subcampió publicada al Senda nº 52

- Caricatura d’en Manuel Mora.

Rosario 87 – C.M.y C. Pueblo Nuevo 21 62 a 16 el partit de tornada. Ausias March 34 – Rosario 30 17 a 50 a la tornada Rosario 38 – Josepets 44 39 a 41 a la volta i per tant eliminats. - Resultats d’un dels torneigs d’estiu.

Com cada any, els diferents equips del llavors JACE Rosario van participar en diversos amistosos al finalitzar cada temporada. Alguns d’ells eren ja un clàssic i el seu prestigi feia que tingués una gran atracció per part del públic. Aquell estiu l’equip cadet ho va fer a la “Copa Presidente” i el primer equip a la “Copa Jace”. Aquesta última es jugà a eliminatòries a doble partit (veure resultats laterals). Posteriorment, el primer equip participà a la “II Semana de la Juventud”, amistós organitzat pel A.C. Josepets, on van perdre la final a l’últim segon per 32 a 30 davant de l’organitzador. A primers d’agost ho van fer a la “Copa Verano” on novament es tornà a perdre la final amb el mateix equip. Per finalitzar, el mes de setembre i dies abans de començar la competició, es participà al “Torneo Sanllehy” i per tercera vegada van jugar la final altre cop contra el Josepets, però aquesta vegada es guanyà per tres punts de diferència.

TRIPA_FINAL.indd 33

29/4/08 16:24:55

Anys 1950-1959

A la temporada 1953-54 i com a novetat, l’OAR va organitzar un torneig infantil per a menors de 14 anys, totalment gratuït tant en fitxes com en arbitratges. Naturalment el Roser s’hi apuntà i hi va inscriure tres equips en competició. Els jugadors, dels quals disposava el Roser per afrontar aquesta temporada eren els següents: - Primer equip: J.M. Febrer, J. Vallés, L. Cantos, Llort, R. Cemeli, J. Roig, J. Puig i A. Fillol. - Cadet: Castellanos, Cardona, del Baño, León, Fernández, Cedenilla. - Infantil: Robles, Cuadrado, Cortés, Formariz, Baya, Gironella, del Baño II, Perearnau i Gallart.

Jace Rosario 48 - Luises de Gracia 23 Canigó 28 – Jace Rosario 46 Jace Rosario 22 – S.J. Mataró 24 Jace Rosario 42 – Ateneo Montserrat 6 J.A.C. Sants 26 – Jace Rosario 32 Jace Rosario 51 – Cardona 23 Torrasa 26 – Jace Rosario 53 La Salle Premià 24 – Jace Rosario 51 Jace Rosario 33 – N.J. Badalona 24 - Resultats del primer equip la temporada 1953-54

Com podem veure als resultats de la primera volta (veure quadre lateral), l’equip va classificar-se en segona posició per sota del Mataró, l’únic equip amb qui es va perdre. Al final de temporada, la classificació es va mantenir igual, però el segon lloc també donava plaça d’ascens a la Primera Categoria, és a dir, a la Divisió d’Honor de l’OAR. Prèviament, al camp de la Salle Premià, l’equip guanyà un amistós el 22 de novembre del 1953. A la competició diocesana Copa Primavera d’aquest any participà un equip de veterans del Roser, que va estar encapçalat per Pagés, J.M. Xicoy, A. Artemán, E. Garcia, A. Cabrera, E. Nieto, J. Casañas, J. Puig i J. Serra. Van guanyar - Foto de l’equip dels veterans posant amb el primer equip. quasi tots els partits, però van perdre la final contra el J.G.P. Les velles glòries del Roser, tot i la seva edat, van demostrar la categoria que sempre havien tingut. Per la seva part, l’equip cadet va classificar-se primer de grup guanyant tots el partits. El primer equip participà, com sempre, a la famosa Copa Jace a l’estiu, i novament va ser eliminat pel Josepets. Aquest any l’equip va participar en dos torneigs més, un organitzat pel San Fernando on va guanyar el Roser, i l’altre, un triangular organitzat pel Gaudí i on va proclamar-se campió La Salle Josepets per millor promig de punts.

Durant els mesos d’estiu el Roser jugava diferents torneigs, entre ells els de la Copa Jace, i els organitzats aquell any pel San Fernando i el Gaudí

TRIPA_FINAL.indd 34

29/4/08 16:24:56

Anys 1950-1959

El 27 de maig de la temporada 1953-54, una vegada donat el vist-i-plau per part de les aurtoritats diocesanes, es presenta el primer equip femení al Roser, l’equip porta el nom de J.F.A.C. Rosario.

La novetat d’aquest any 1953-54 va ser l’equip femení. Una vegada donat el vist-i-plau per part de les autoritats diocesanes, el Roser presentà dos equips. El 27 de maig es va fer la presentació del primer equip en un partit amistós contra el A.C.F. Sordomudos, que es guanyà per 18 a 7. L’equip portà el nom de J.F.A.C. Rosario (Juventudes Femeninas de Acción Católica).

El primer partit jugat per l’equip femení del Roser es va guanyar per 18 a 7, va ser un amistós contra el A.C.F.Sordomudos.

Les jugadores del primer equip femení eren: P. Chore, Nieves, C. Riera, Mª C. Riera, Canals, G. Balcells, Mª R. Riera, Mª T. Riera, C Riera, Pilar i G. Duran.

És evident que la família Riera va fer una aportació molt important a l’equip femení. El segon equip de dones també va fer la seva presentació en un partit amistós contra el J.F.A.C. Sto. Tomás i van guanya per 15 a 10. A la temporada 1954-55 l’equip masculí començà jugant a la Primera Categoria de l’OAR, però aquest any es van fer subdivisions i els equips més forts es van separats entre ells, la qual cosa implicà pèrdua d’intensitat al no tenir contrincants similars.

- Classificacions de la temporada 1954-55.

Al final d’aquesta lliga s’arribà en tercer lloc empatat a punts amb el segon, però es va perdre la possibilitat de jugar la “liguilla” final. Per la seva part, el Segon equip va fer una temporada excel·lent guanyant el campionat. (veure clàssificacions laterals).

TRIPA_FINAL.indd 35

29/4/08 16:24:56

Anys 1950-1959

Es tornen a jugar el típics partits d’estiu: “Torneig San Fernando”, “Semana de la Juventud” (el 14 d’abril i que es jugava a l’Arciprestazgo del Clot, al qual pertany el Roser, i que aquell any va guanyar), torneig “Relámpago Pascua del Deportista” i també a la “Copa Jace”. Però aquell estiu i fent un gran esforç econòmic, l’equip es desplaçà a Mahó per jugar el Trofeo “Fiestas Virgen de Gràcia”. Con cada any i com era costum en l’organització de l’OAR, poc abans del Nadal al Palau del senyor Bisbe de Barcelona, es feia entrega de les copes als equips guanyadors.

- Fotografies dels equips de la temporada 1955-56 - Imatge d’un partit disputat la temporada 1954-55

Comença la temporada 1955-56, l’equip d’aquesta temporada estava format per: Cantos, Del Baño,Vallés, Cemeli, Febrer i Jordana. Els resultats durant tota la temporada són prou bons, i al finalitzar la primera fase aquesta vegada l’equip es classificà per jugar la fase final. (veure quadre lateral). L’equip In-Tex es proclamà campió i el Roser va quedar en segon lloc però amb els mateixos punts, encara que amb pitjor “gol-average”. Els juvenils, per la seva part, van arribar també a la fase final però van quedar classificats en tercer lloc. A l’estiu i a la “Copa Jace-Trofeo Arzobispo-Obispo de Barcelona” s’arribà a la final, però es va perdre, com a la lliga, contra l’equip més fort d’aquell any, l’Ind-Tex de Mataró.

- Resultats del Rosario durant la temporada 1955-56

TRIPA_FINAL.indd 36

29/4/08 16:24:56

Anys 1950-1959

Jace Rosario 33 – C.M.C. 30 Olesa 38 – Jace Rosario 48 Jace Rosario 45 – Santa Perpetua 32 S.P. Premià 42 – Jace Rosario 48 N.J. Badalona 27 – Jace Rosario 28 Jace Rosario 36 – San Andrés 39 Juventa 15 – Jace Rosario 50 Malgrat 61 – Jace Rosario 33 CMC 26 – Jace Rosario 41 Santa Perpetua 25 – Jace Rosario 23 Jace Rosario 36 – N.J. Badalona 26 San Andrés 20 – Jace Rosario 24 Jace Rosario 25 – Juventa 19 Concepción 32 – Jace Rosario 41 Jace Rosario 43 – Premià 21

L’equip, de la temporada 1956-57 estava format pels següents jugadors: Cardona, Fernández, R. Ferrer, A. Ferrer, Castellano, Robles, Miranda, Cuadrado i J.M. Xicoy.

- Alguns dels resultats de la temporada 1956-57

- Fotografia del primer equip de la temporada 1956-57

A destacar la baixa de Del Baño que va estar fitxat pel Barça i la tornada de Xicoy que, tot i que era veterà, li quedaven encara moltes energies i va fer grans actuacions en aquest campionat, salvant l’equip de la derrota en més d’un partit. Una fita a destacar és l’arribada al primer equip de Manuel Fernandez “Lito”, un canterà que va jugar molts anys al Roser i que també va fer d’entrenador els últims anys. Al final de la primera volta es va perdre l’últim partit contra el Collblant per 48 a 50 i això va impedir classificar l’equip per la “lligueta” final. Igual sort va tenir el Segon equip, però no els Juvenils que van arribar a la fase final. - Equips del Roser a la temporada 1956-57

La segona fase, on es jugava la permanència el Roser, va anar sempre al front de la classificació. Aquesta fase va ser molt criticada, ja que el Roser en principi estava en contra de mantenir tants equips a la Primera Categoria.

TRIPA_FINAL.indd 37

29/4/08 16:24:57

Anys 1950-1959

Comença la temporada 1957-58, i a la lliga van participar 17 equips en cada grup. El sistema de partits era a doble volta tant per a titulars com per als segons equips i també per als juvenils. El planter de jugadors d’aquell any era el següent: - Primer i Segon Equip: Calvet, Cantos, Cardona, Castellano, Cedenilla, del Baño, Fernández “Lito”, A. Ferrer, R. Ferrer, Miranda, Puig i Serra Entrenador: Carles Cuadern Delegats: Martinez i Hernández Vocal esportiu del Centre Parroquial: Josep Mª Xicoy

- Apunt sobre els segons equips.

- Juvenils: Bonet, Carreras, Figueroa, Herreras, Lefler, Rodríguez, Roger i Solé Entrenador: Cabrera Tot seguit podem veure els resultats d’aquella temporada:

Finalment l’equip es classificà en segon lloc. A la ressenya del partit es diu “como siempre, contra pronóstico se perdió, y otro título que se escapa por los pelos” (Senda nº 108 de juny de 1958) El Segon equip també finalitzà la temporada en segon lloc, a cinc punts del Premià, el qual va ser el guanyador. Els juvenils van començar no gaire bé la temporada; de fet l’equip era nou i estava en procés d’adaptació. Finalment, tot i que només es van guanyar onze partits i se`n van perdre vint- i -un, es va donar per bona la temporada.

Reproducció de l’entrevista als entrenadors i delegats al Senda nº 100 – setembre/octubre 1957

TRIPA_FINAL.indd 38

29/4/08 16:24:59

Anys 1950-1959

La temporada 1958-59 el Roser va tornar a la Federació Catalana i va jugar a la Segona Categoria Regional amb el nom de C.P. Roser.

La temporada 1958-59 el Roser va tornar a la Federació Catalana i va jugar a la Segona Categoria Regional amb el nom de C.P. Roser. Això va ser un fet molt important per al club. Així es van oblidar enfrontaments i sancions des d’aquell any 1952. La Federació va obrir els braços al Roser per a que tornés a les seves competicions i van tenir-hi molt a veure les oportunes gestions fetes per Fernando Palau fins que van donar els fruits perseguits.

- Text escrit per en Xicoy a l’inici de la temporada 1958-59 – Senda nº 112

L’equip afrontà el nou repte amb algunes baixes remarcables. Del Baño al Barça i Cemeli i Cantos a l’Espanyol. Tots tres tornaran al Roser, Del Baño però ja com a entrenador.

L’equip afrontà el nou repte amb algunes baixes remarcables. Efectivament, a la del Del Baño l’any anterior, s’afegiren també les de Cemeli i Cantos, jugadors emblemàtics que havien fitxat per a l’Espanyol. Aquests dos jugadors van tornar a jugar al Roser a la temporada 1960-1961.També ho faria Del Baño, però ja com a entrenador. Amb algunes noves incorporacions, sobretot de jugadors de la cantera, l’equip començava una nova etapa federativa. Al finalitzar la primera volta, el Roser estava al segon lloc, igual que els Segons i el Juvenils. En el partit jugat contra el Malgrat hi va haver uns incidents que van suposar sancions per al delegat del Roser, José Martínez i també per al jugador Manuel Mora. En aquest sentit, a la revista Senda, el cronista fa reprimenda als seguidors roseristes per la forma incorrecta d’animar l’equip durant els partits.

TRIPA_FINAL.indd 39

29/4/08 16:24:59

Anys 1950-1959

Finalment, l’equip va acabar la temporada en segon lloc, va jugar una “liguilla” de promoció guanyant el S. At. Suria, EPYC Tarrasa i C.N. Reus. A la fase final guanyà el CC Hospitalet per 47 a 34 i d’aquesta manera aconseguí l’ascens a Primera Categoria Regional.

Rosario 48 – Gelida 37 C.N. Reus 48 – Rosario 43 Malgrat 43 – Rosario 26 Rosario 44 – Hispamer 37 Vendrell 62 – Rosario 50 Rosario 45 – Sallé Tarragona 20 Condal 25 – Rosario 43 - Alguns dels resultats de la temporada 1958-59

A la temporada 1958-59 l’equip aconseguí l’ascens a Primera Categoria Regional

- Classificació final i lligueta de promoció federació.

Els Segons van acabar la lliga en segona posició per sota del Malgrat. Per la seva part, el Juvenils es van quedar a l’OAR i aquell any es van proclamar campions de la seva categoria. Degut al mal estat del terreny de joc aquell estiu van començar les obres de reforma. A la temporada 1959-60 es va lluitar per la promoció intensament, malgrat tot es va perdre l’últim partit contra el Josepets i també les esperances de jugar la promoció per pujar de categoria. Finalment l’equip es classificà en quart lloc. Els tres primers van ser el C.B. Hospitalet, el F.J. Malgrat i el C.B. Vilafranca. Al segon equip, a la Primera Categoria Regional, la lliga se li va fer molt difícil. El balanç final va ser de 12 partits guanyats i 16 de perduts. Tot i que es va mantenir la categoria, finalment va ocupar la 11a. posició. Per la seva part, el Juvenils a l’OAR van acabar la temporada a la zona intermèdia de la taula classificatòria, amb 12 de guanyats i 15 de perduts. Respecte els partits amistosos, l’equip va participar al trofeu de la Festa Major del Poble Nou.

- Imatge de Del Baño, en aquells moments jugador del Barça, amb Loren i Cemeli vestits de l’Espanyol.

TRIPA_FINAL.indd 40

29/4/08 16:24:59

Anys 1960-1969

LA DÈCADA DELS 60, ENCARA A L’OMBRA DEL FRANQUISME, NEIX EL NOM DE C.P.ROSER L’any 1960 el club deixa el nom JACE Rosario i es coneix per primera vegada a la seva història com a C.P. Roser

Els anys seixanta representen una època encara grisa del franquisme, i malgrat continua la repressió s’obre una petita escletxa en els usos i drets dels catalans. Així, l’any 1960 el club deixa el nom JACE Rosario i es coneix per primera vegada a la seva història com a C.P. Roser. Però l’economia del club és feble, com la de tots els equips modestos i això portarà de cap als seus dirigents. En el cas del Roser encara hi ha una certa dependència de la diòcesis, fet que permetrà que a l’any 1961, fent una despesa important, es pugui passar de la pista de terra a la de ciment, tot i que aquesta primera obra no va quedar del tot bé i es va haver de refer novament a l’estiu del 1963.

- A l’inici dels 60 es refà dues vegades la pista del Roser, per passar de la de terra a la de ciment.

L’any 1963, amb la pista de ciment ja refeta, comença al club un equip d’hoquei

Aquest fet representa un pas endavant molt important per als equips de bàsquet, però també per a altres esports. En efecte, a l’any 1963 comença al club un equip d’hoquei. La inauguració es va fer amb un partit amistós contra el Nerva el 3 de novembre i a l’any següent comença a competir a la lliga federativa; aquesta primera etapa durarà fins el 1970. Tot i que l’hoquei representarà un al·licient important per al devenir del Roser, els problemes econòmics no van poder superar-se, i a l’any 1966 el club s’ha de donar de baixa de la federació

TRIPA_FINAL.indd 41

29/4/08 16:25:00

Anys 1960-1969

per no poder fer front a les despeses, i novament es torna a l’OAR, lliga més assequible en aquells moments. La funció social del club representava una part important en les seves activitats i a través de “el aspirantazgo” parroquial nens i nenes del barri, a més a més del bàsquet, participaven en jocs, excursions, teatre, cine, etc. La societat d’aquells anys no oferia altres possibilitats d’oci i això, en barris com el de Fort Pienc, era una pràctica de convivència molt important i al mateix temps de relacions humanes i d’amistat, que en molts casos ha arribat fins als nostres dies.

La funció social del club representava una part important en les seves activitats i a través de “el aspirantazgo” parroquial nens i nenes del barri, a més a més del bàsquet, participaven en jocs, excursions, teatre, cine, etc.

A la temporada 1960-61la Federació va planificar la temporada únicament amb una categoria i amb el nom de Regional, es van ajuntar Primera i Segona Categoria, més 14 equips que passen de l’OAR, en total 60 clubs dividits en vuit grups. Cada grup s’organitza per aproximació geogràfica, més alguns equips de Barcelona-Ciutat, aquests per sorteig. Els dos primers de cada grup disputen la fase final. Al Roser li va correspondre el grup B i amb equips de la zona del Vallès. Aquests anys la plantilla estava composta per: - Primer i Segon equip: Antolí, Calvet, Cantos, Castellano, Cemeli, Cedenilla, Cuadrado, Giner, Fernández, Miranda, Robles tots de la temporada anterior, més Roger que passa per edat del juvenil, i Zamorano i Antonio Ferrer que tornen a l’equip després de dues temporades d’absència. Entrenador: Carlos Cuadern - Juvenils: Arrufat, Casanovas, Estruga, Herrera i Navarro de la temporada anterior, més els nous Campos, Amat i Molins. Entrenador: Lorenzo Cantos (jugador al mateix temps del Primer equip)

- Resultats de la temporada 1960-61.

Per primera vegada val l’empat. De tota manera l’equip aquella temporada no va funcionar molt bé degut a diversos problemes: les absències del jugador Cardona per estudis, i de Miranda pel servei militar, màxims anotadors l’any anterior; també es va notar la falta de Cemeli en defensa, a qui li restaven encara sis partits de sanció. És evident que tot això va influir en el rendiment de l’equip. Per contra, el Segon va millorar força i va classificar-se en quart lloc i també els juvenils que pràcticament van guanyar tots els partits. - Classificació dels juvenils de la temporada 1960-61.

TRIPA_FINAL.indd 42

29/4/08 16:25:01

Anys 1960-1969

El segon equip, per la seva part va obtenir un meritori quart lloc a la classificació final amb 10 victòries, un empat i 7 derrotes. El juvenil, que també jugava amb els mateixos equips que els grans, va quedar en tercera posició. A partir del 5 de març el C.P. Roser disputà el “Trofeo Excma. Diputación Provincial”, lligueta on entre d’altres, s’enfrontà amb el Cornellà, La Salle Barceloneta, C.B.Viladomiu i Manresa i quedà en primer lloc, després va anar a semifinals i va caure amb el Sdad. At. Súria. Així mateix, el juvenil va disputar el “Trofeo Primavera” amb els mateixos equips.

- Classificació del primer equip de la temporada 1960-61.

A la temporada 1961-62 l’equip estava a 1ª Regional (Tercera Divisió), del Grup C, es classificà en cinquena posició per sota del Gaudí, que va ser el campió, del San Fernando, del San Feliuense i del F.C. Barcelona “B”.

- Fotografia de l’equip de la temporada 1961-62

Als inicis de la dècada dels 60 es va permetre el resultat d’empat als partits de bàsquet.

El segon equip no va poder superar algunes lesions de jugadors i només ocupà la setena posició. Mentrestant, els juvenils van quedar campions del seu grup empatats a punts amb el C.B. San Ferrnando. En els torneigs amistosos el primer equip participà al “Torneo Fiesta Mayor. Trofeo Pepsi-Cola” organitzat pel B.I.M els dies 15 i 25 d’agost. A més de l’organitzador i del Roser, també van disputar el torneig el C.P. Collblanc i el Jace San Andrés, precisament aquest últim va quedar guanyador. Els juvenils, per la seva part, van jugar un torneig nocturn organitzat per l’U.D. Gaudí i van guanyar tot eliminant la Salle Gràcia a doble partit, i el C.C. Gràcia a la final.

TRIPA_FINAL.indd 43

29/4/08 16:25:01

Anys 1960-1969

A la temporada 1962-63 l’equip enquadrat al Grup C va quedar classificat en tercer lloc, empatat a punts amb el segon que va ser el C.B.Valls. El Roser, juntament amb el Vilafranca, que va ser el campió de grup, va tenir la possibilitat de jugar la promoció d’ascens a la lliga Gonzalo Aguirre, segona divisió del bàsquet espanyol en aquell moment, però va haver de renunciar per no poder assumir les despeses econòmiques que representaven els desplaçaments i els arbitratges en aquella categoria.

El Roser aconsegueix jugar la promoció per a la segona divisió, però va haver de renunciar per no poder assumir les despeses econòmiques que representaven els desplaçaments i els arbitratges en aquella categoria

- Equip de la temporada 1962-63.

Els juvenils, per la seva part, només van poder quedar a mitja taula a la classificació final. En la disputa del “Torneo Primavera” s’arribà a semifinals, després d’eliminar l’Horta, la Salle Gràcia, BIM i l’Asoc. Condal, caient amb el Jace Calella. Així mateix es jugà el “Torneo Fiesta Mayor de Sants” quadrangular amb els equips Jace San Andrés, C.P. Coll-Blanch i el BIM. Comença la temporada 1963-64 i després de la bona temporada de l’any anterior, l’equip, al Grup C, tenia problemes per mantenir-se a la categoria i acabà antepenúltim acusant la marxa d’alguns jugadors. Hi havia problemes per conjuntar el segon equip. Per la seva part, el juvenil també obtingué mals resultats i acabà penúltim. A l’estiu es participà al II Trofeo Samaranch, torneig important on primer van eliminar al C.B. Metropolitano, però van perdre amb el C.B. Hospitalet.Van anar a la repesca i van ser eliminats pel S.D.C.Vilafranca

- Classificació de final de temporada 1962-63.

A la temporada 1963-64, es redueix el ritme de bons resultats, i tant el primer equip com el juvenil acaben penúltims classificats

TRIPA_FINAL.indd 44

29/4/08 16:25:02

Anys 1960-1969

a doble partit; es va perdre a casa per 46 a 52 i es guanyà a Vilafranca per 59 a 61, però va se insuficient. Al “Trofeo Primavera” van disputar els partits amb el C.B. San Adrian, C.B. Rubirense i A.C.D. Brafa, i van guanyar tres partits i en perderen altres tres. Tot i quedar segons no van passar a la següent ronda. Els juvenils van jugar amb els mateixos equips i van guanyar dos partits i en van perdre quatre.

- Classificació del primer equip a final de la temporada 1964-65. - Equip de la temporada 1963-64.

A la temporada 1964-65 l’equip es va refer i va fer un bon campionat, acabant en tercer lloc amb 15 par tits guanyats i set de perduts. El segon equip va ser campió de grup i va quedar subcampió provincial perdent la final amb el Metropolitano per 56 a 46. Va ser un dels èxits impor tants en aquells anys i que a més a més tenia molt a veure amb la cantera. Els juvenils, per la seva par t, van quedar a mitja taula. Referent als torneigs, al “Trofeo Samaranch”, al Roser li va tocar en sor teig al Gaudí. El par tit d’anada es va guanyar per 49 a 43 i el de tornada es va perdre per 50 a 43, per tant l’equip va quedar eliminat només per un punt. Al “Trofeo Primavera”, en canvi, va quedar campió del seu grup contra els Luises de Gràcia, l’A.B..J.P. Premià i el C.D. Agut. Després va passar la primera i la segona eliminatòria, però va perdre la final amb el BIM per 59 a 55. Per la seva par t, el juvenils, contra els mateixos equips, van quedar segons de grup i van ser eliminats. - Classificació dels juvenils a final de la temporada 1964-65.

TRIPA_FINAL.indd 45

29/4/08 16:25:02

Anys 1960-1969

Aquell any també es va participar al “Torneo Triangular” que va guanyar el Roser contra el Jac Sants i el Gaudí. Aquests van ser el resultats:

C.P. Roser 30 – Jac Sants 33 U.D. Gaudí 44 – Jac Sants 36 C.P. Roser 50 – U.D. Gaudi 43

L’estiu de 1965 el Roser organitza el seu primer “Torneo de Verano” que va guanyar superant al C.B. Sta. Coloma, Club Banesto i C.N. Pueblo Nuevo.

Aquell estiu, per primera vegada, el Roser organitza el “I Torneo de Verano” que va guanyar superant al C.B. Sta. Coloma, Club Banesto i C.N. Pueblo Nuevo.

- Imatge de l’equip juvenil del Roser, l’any 1965.

A la temporada 1965-66 el primer equip va jugar el Campionat Provincial Regional Grup A, igual que l’equip juvenil, mentre que l’infantil i el femení ho van fer en el B. El primer equip va tenir una temporada irregular i quedà a mitja taula amb 14 partits guanyats i 12 perduts, 1130 punts a favor i 1140 en contra, dades que ens diu molt sobre el joc de l’equip. Els juvenils van fer un campionat similar al de l’any anterior, tot i que van quedar més baixos a la classificació.

TRIPA_FINAL.indd 46

29/4/08 16:25:03

Anys 1960-1969

A la temporada 1965-66 per primer cop el club inscriu a la Federació un equip d’infantils amb 16 fitxes.

Per primer cop el club inscriu a la Federació un equip d’infantils amb 16 fitxes, però la novetat d’aquest any va ser la tornada a les pistes del Roser d’un equip femení. Els infantils al seu grup van quedar en 10ª posició i les noies en el seu primer any van defensar-se amb equips com el Banesto, Hispano Francés, C.B. Santa Coloma, Escuela Betania, C.B. Frumtots i Olesa S.F. Al “Torneo Federación” el primer equip, al grup G, va competir amb el Jac Sants, Terlenka i C.N. Pueblo Nuevo. Les noies ho van fer contra el Banesto, BIM, Escuela Betania, Picadero-Damm i Frumtost, de totes maneres tots el equips van quedar eliminats.

Però la novetat d’aquesta temporada 1965-66 va ser la tornada a les pistes del Roser d’un equip femení.

- Imatge de l’equip de 1966.

Al 1966 no tot van ser bones notícies, les dificultats econòmiques van arribar a ser insostenibles i obligaren al Roser a tornar a jugar a l’OAR perquè aquesta suposava una despesa força menor.

Les dificultats econòmiques van arribar a un punt insostenible, el Roser va avaluar la situació i prengué una decisió molt dolorosa, donar-se de baixa de la Federació i tornar, una vegada més, a la lliga diocesana de l’OAR, ja que aquesta comportava una despesa força menor. El club va pensar en aquell moment que calia esperar temps millors abans de poder competir amb possibilitats a la lliga federativa. El pas novament a la lliga OAR, la temporada 1966-1967, podria haver significat una davallada pels interessos des jugadors, però superant aquesta nova situació els diferents equips del Roser va competir a la lliga diocesana d’igual manera que ho feien a la federació. L’equip de juvenils va guanyar la lliga la temporada 1967-1968 i a la temporada 1968-1969 les noies van proclamar-se subcampiones de la 3ª Categoria i, completant una gran temporada, van guanyar també la Copa.

TRIPA_FINAL.indd 47

29/4/08 16:25:03

Anys 1960-1969

Els torneigs amistosos continuaven com sempre i al juny del 1967 es guanyà la Copa Amistad i es participà igualment al setembre en un “Campeonato Relampago” que es celebrà a la Prisión Provincial “La Modelo” durant les festes de la Mercè. L’equip sènior començà en l’OAR a Primera Categoria en el grup del BAM, Montseny, Sant Joan de Malta, Sant Medir, Rubí, Esparraguera, San Andreu i S. Apostol, entre d’altres. En el “Trofeo Excmo. Sr. Arzobispo” el Roser 42 va perdre davant el Sant Juan de Mata por 42 a 47. Per la seva part els juvenils van guanyar per 55 a 31 i també els infantils per 18 a 14 (notícies extretes del diari LEAN del 15-5-67). Aquella mateixa temporada i concretament el dia 12 de desembre del 1966 l’OAR es va fer una convocatòria per entrenament de la Selecció a la pista del Roser (50 anys de bàsquet amb el B.A.M. Ateneu Montserrat, Barcelona 1978 pàg. 65). Les noies a l’OAR també van fer un bon paper a la lliga i van guanyar algun torneig d’estiu. A la foto veiem a Teresa Balart, en els seus primers anys com a jugadora, recollint un d’aquells premis, i compartint l’èxit amb les seves companyes d’equip.

- Classificació del trofeig ”Trofeo Excmo. Sr. Arzobispo”, publicada pel diari LEAN.

- Teresa Balart, recollint un premi i amb el seu equip, als inicis de la seva etapa com a jugadora.

TRIPA_FINAL.indd 48

29/4/08 16:25:04

Anys 1960-1969

Abans de començar la temporada 1966-67 i durant les festes de la Mercè, el 24 de setembre es va jugar un amistós a la presó Model de Barcelona.

Abans de començar la temporada 1966-67 i durant les festes de la Mercè, el 24 de setembre es va jugar un amistós a la presó Model de Barcelona. Els equips són C.C. Gracia, Roser, U.D. Gaudi i Selección Establecimiento, equip amb alguns reclusos i reforçat per destacats jugadors. El Roser guanyà el par tit contra el C.C. Gracia per 37 a 32, però perdé la final contra la Selección Establecimiento per 52 a 28. Aquell any, l’equip novament a la Primera Categoria, va fer un campionat excel·lent i va quedar subcampió amb una pugna fins al final, amb el San Gabriel.

- Reproducció de carnet d’entrenador de l’any 1968, apareix Manuel Fernandez Gonzalez “Lito” com a Preparador Diocsesà.

Els juvenils van aconseguir un triomf important per al club en aquell moment, com va ser el campionat, i amb equips forts que també aspiraven al títol, guanyant la final al Sant Andreu

Els juvenils van aconseguir un triomf impor tant per al club en aquell moment, com va ser el campionat, i amb equips for ts que també aspiraven al títol, guanyant la final al Sant Andreu. Aquest equip estava integrat per José Luis Vidal, Ricard Hor ta, Juan Vaquero, Pedro Sánchez, , Agustí Nadal, Alejandro Jimenez, Hipolito, Angel Medrano, Antonio Cabrera i Jordi For tea i l’entrenador va ser Carlos Antolín. Aquest mateix any Ricard Hor ta va fitxar per la Penya i Agustí Nadal “Tinet” per al Camp, però aquest últim va tornar a la temporada següent. Aquest equip es va desfer a

TRIPA_FINAL.indd 49

29/4/08 16:25:05

Anys 1960-1969

la temporada 1969-1970 sense continuïtat en el relleu, la qual cosa va suposar deixar el Roser sense equips masculins durant tres anys.

- Retall de premsa del diari DICEN que fa referència al Roser durant la pugna pel títol amb el San Gabriel.

- Equip dels juvenils de la temporada 1966-67.

TRIPA_FINAL.indd 50

29/4/08 16:25:05

Anys 1960-1969

A la temporada 1968-69 el grup d’aquest any estava format per l’Alisos, Argentona, C.B. Claret, Rubienc, Roser, Vich, Olesa, BAM, Els Monjos, Santa Perpètua, Sant Andreu, Sant Gabriel, Esparreguera, Nestlé. Amb aquests equips coneguts d’altres anys acabava la temporada en cinquena posició.

En relació a l’equip femení, aquella temporada guanyà la lliga Copa OAR del grup 2. (veure classificació lateral). - Imatges d’un partit a la pista del Tiana, llença Agustí Nadal.

Roser 42 Liceo Francés 40 BIM 36 Fil 34 S. Jorge Rubí 23 San Cugat 20 L. Italiano 18 Sta. Ana 18 San Luis 16 Hospitalet 14 Dom Bosco 12 Tarrasa 10 Liceo Francés B 3. - Classificació final de la lliga femenina.

- Imatge de l’equip femení de la temporada 1968-69

TRIPA_FINAL.indd 51

29/4/08 16:25:15

Anys 1960-1969

A la darrera temporada de la dècada dels 60 l’equip arribà amb forces baixes, fet que va repercutir en la classificació final. No és estrany, doncs que el comentari de la ressenya del diari Dicen del 19 de març de 1970 sigui “un Roser que esta temporada no da una a derechas...”. En efecte, aquell equip que s’estava desfent i sense possibilitat de continuació produiria un terrible buit en el bàsquet masculí del Roser durant quatre anys, acabaven així els anys 60 pel C.P Roser.

A la darrera temporada de la dècada dels 60 l’equip arribà amb forces baixes, fet que va repercutir en la classificació final.

- Ressenya de la victòria del San Gabriel, on es critica el Roser per la temporada que està fent.

TRIPA_FINAL.indd 52

29/4/08 16:25:17

Anys 1970-1979

LA DÈCADA DELS 70, LA LENTA CAIGUDA DEL FRANQUISME I LA CONFIRMACIÓ DEL BÀSQUET FEMENÍ AL ROSER.

Encara que continuava havent repressió des del punt de vista de les idees, algunes llibertats socials s’havien desenvolupat en el sí de la societat catalana

Hi ha una davallada del control sobre l’esport per part de l’Estat. Les federacions van assumir amb normalitat una lliga estatal

Les famoses competicions diocesanes de l’OAR van anar perdent importància a poc a poc, finalment van integrar-se progressivament a la Federació, a partir de la temporada 1978-1979.

A l’inici de la dècada dels setanta l’associacionisme català de caire cultural, social i esportiu, va patir un cert abandó per part de la societat i conseqüentment, es produí una baixada en les entitats del número de socis i també de les activitats. L’església també va patir aquesta davallada. Les causes les podríem trobar en les millores econòmiques que el tardofranquisme havia portat des de l’etapa del denominat “desarrollismo”. Encara que continuava havent repressió des del punt de vista de les idees, algunes llibertats socials s’havien desenvolupat en el sí de la societat catalana. El cotxe, les sortides de cap de setmana i sobretot la televisió feia que centres parroquials i clubs esportius no fossin ja l’única vàlvula d’escap i d’oci. Qui se’n va ressentir més van ser les arques d’aquestes entitats. L’evolució del franquisme també va arribar a l’esport. En aquell context va haver un canvi d’actitud de les autoritats polítiques davant de la nova situació. El Frente de Juventudes i la Seccion Femenina van deixar pas a la Delegacion Nacional de Juventudes. En el món del bàsquet també es va notar la davallada del control per part de l’Estat. Les federacions van assumir amb normalitat una lliga estatal, i a partir del 1972 va tornar a jugar-se la Copa. Així mateix assistim a la incorporació del basquet femení, encara que lentament i de manera esglaonada. Aquesta situació va comportar una divisió dels equips de bàsquet catalans, per una banda els que optaven per la professionalitat i l’espectacle, i per l’altra, els que tenien una filosofia de caire amateur i el desig de ser més un club esportiu amb competicions dins l’àmbit català i amb activitats socials al barri. Aquesta segona opció, com demostra Puyalto al seu tercer llibre (“El bàsquet a Catalunya. El desenvolupament d’una nova estructura esportiva 1956-1982”. FBC, Barcelona 2006), va portar a molts d’aquests clubs a una crisis de varis anys, la qual molts no van poder superar. Afortunadament no és el cas del Roser que va saber , gràcies a la tasca dels seus dirigents, sortir endavant. Respecte el club de bàsquet del Roser, equip lligat com tants d’altres a una parròquia, cal fer esment del canvi d’acostament als joves per part de les institucions cristianes, ara més preocupades per qüestions socials i que en aquests anys van tenir una pèrdua considerable de feligresos. Les famoses competicions diocesanes

TRIPA_FINAL.indd 53

29/4/08 16:25:17

Anys 1970-1979

de l’OAR van anar perdent importància a poc a poc i encara que van continuar mantenint competicions pròpies durant uns quants anys més, finalment van integrar-se progressivament a la Federació, a partir de la temporada 1978-1979.

Al començament dels anys setanta, el Centre Parroquial Roser comptava amb vàries seccions: esplai, cinema, teatre, joventut, excursionisme, jubilats i naturalment els esports

- Fotografia de la pista del Roser durant un partit l’any 1970.

Al començament dels anys setanta, el Centre Parroquial Roser comptava amb vàries seccions: esplai, cinema, teatre, joventut, excursionisme, jubilats i naturalment els esports. Algunes funcionaven força bé, mentre que altres quasi ni existien. Entre les que tenien més activitats estaven el cinema, el teatre i els esports. Aquesta última funcionava pràcticament de manera autònoma, ja que la diòcesis a poc a poc va anar deslligant-se d’aquesta secció. L’esport ja no era la seva prioritat en l’apropament als joves i a partir de l’any 1974 s’organitza de forma autònoma i deslligat completament de la parròquia. El club va denominar-se oficialment C.P. Roser. L’any 1971 el responsable d’esports era Enrique Arús, que al mateix temps era el responsable del bar. El president era en aquells moments Antoni Llorens Olivé, que tot i la difícil situació econòmica,va poder reformar el Centre fent obres a la planta baixa i al bar. Però el bàsquet masculí i també l’hoquei no tenien continuïtat. - Imatge d’un partit a la pista del Roser als anys 70.

En efecte, aquell equip masculí que es va desfer entre el 1969 i el 1970 va deixar pràcticament el Roser sense equip. No s’havia pogut

TRIPA_FINAL.indd 54

29/4/08 16:25:17

Anys 1970-1979

fer cantera i això va ser determinant durant les temporades compreses entre els anys 1970-71 i 1973-1974 en que el club no va poder formar equip per competir. Per les notícies que tenim, sabem que alguns jugadors van estar jugant durant aquests anys en altres equips de la ciutat. Així mateix, per les actes del Centre coneixem que a partir del novembre de l’any 1973 entrenen a la pista jugadors que intenten formar un equip, fet que no s’aconseguirà fins la temporada següent. Durant quatre anys només els equips femenins a la lliga OAR van mantenir l’esport al Roser ja que l’hoquei també va aturar-se fins a finals del 1973. Una de les fites més importants va ser l’aixecament del bàsquet femení. Amb ell va començar una nova etapa que va donar en aquests anys grans satisfaccions. Teresa Balart va ser la jugadora emblemàtica i l’ànima de l’equip durant uns anys, conjuntament amb la Glòria, l’Olga, la Maite i moltes i moltes més. A les fotos d’aquells anys veiem l’expectació - Fotografia de l’equip femení celebrant la victòria juntament amb les rivals. que despertaven entre el públic els partits femenins “amb aquells pantalonets curts i aquelles samarretes ajustades”. Al final del franquisme, l’any 1974 i 1975, les expectatives de canvis a la societat afloraven qualsevol esdeveniment i l’associacionisme català va tornar a revifar novament. Un club com el Roser, identificat òbviament com a diocesà i format pels feligresos, va fer plantejar a la seva Junta si havia de seguir com un club tancat o bé havia d’obrir-se al barri. L’aposta per a aquesta segona opció va possibilitar que a dia d’avui centenars i centenars de nens i nenes hagin gaudit de l’esport i de les activitats d’un club social que els ha donat quelcom més que la pràctica esportiva.

- Retall de premsa del Correo Catalán, parlant de l’equip femení del Roser. “El equipo femenino de baloncesto C.P.Roser campeón 1969-70”

A data del 18 d’agost del 1975 el club tenia 779 socis, més 141 jubilats, el que fa un total de 920 que suposava uns ingressos de 400.000 pessetes anuals. La quota de soci trimestral era de 150 ptes. La secció d’esports estava dividida en dos: la de l’hoquei que portava Pere Canals i la del bàsquet en mans de Joan Grané. Més endavant, aquest últim seria nomenat delegat d’esports i el seu lloc al bàsquet l’ocuparia Pedro Sànchez.

TRIPA_FINAL.indd 55

29/4/08 16:25:18

Anys 1970-1979

Les noies, tal com dèiem abans, van ser les que van mantenir el bàsquet al Roser durant aquells tres anys de sequera. A la temporada 1972-1973 gairebé van guanyar la lliga OAR a la primera categoria. Van quedar primeres del seu grup i van perdre la final amb el Grup Barna per 36 a 40, quedant, per tant, subcampiones.

- Fotografia de l’equip de la temporada 1974.

A la temporada 1973-1974 les noies continuaven sent les úniques que competien, però a diferència de l’any anterior, l’equip no va funcionar de la mateixa manera, i fruit dels mals resultats van quedar a l’antepenúltima posició de la classificació final.

Durant quatre anys només els equips femenins a la lliga OAR van mantenir l’esport al Roser, ja que l’hoquei també va aturar-se fins a finals del 1973

Una de les fites més importants va ser l’aixecament del bàsquet femení. Amb ell va començar una nova etapa que va donar en aquests anys grans satisfaccions.

- Les noies contentes després d’haver guanyat un partit la temporada 1974-75

TRIPA_FINAL.indd 56

29/4/08 16:25:19

Anys 1970-1979

- Fotografies de l’equip femení de la temporada 1975.

TRIPA_FINAL.indd 57

29/4/08 16:25:20

Anys 1970-1979

Des de la temporada 1974/1975 l’equip masculí del Roser havia tornat a la lliga OAR. Aquella temporada el Roser va inscriure a la lliga diocesana sis equips: quatre masculins (sènior, juvenil, infantil i mini) i dos femenins ( sènior i júnior). L’equip sènior masculí va quedar campió de la Segona Divisió, a falta de dues jornades per al final del campionat, en la jornada de la victòria de l’equip a la pista del Juan Maragall d’Arenys de Mar i de la derrota del San Cugat al camp del Santa Perpètua. Aquell equip estava integrat, entre d’altres, pels jugadors Pedro, Martín, Medrano, Vidal i Quico. (veure classificació lateral). L’equip juvenil, per la seva part, va tenir una actuació més discreta, però va poder mantenir la categoria. L’infantil masculí també va ser campió del seu grup i a la final de campions de grups, va quedar en tercer lloc. Segons comenta la revista que editava llavors el Roser “l’equip porta una molt bona ratxa de victòries, només dir que al camp del Juan Maragall es va guanyar per un contundent 9 a 101. A més a més, s’ha produït la incorporació del jugador José Rebollar, del que s’esperen grans coses” (“Circular Informativa” nº 4 de març de 1975).

- Classificació final on el Sènior del Roser es proclama campió.

En relació al sènior femení, la temporada no va ser tan bona com s’havia previst, degut a la renovació que s’havia fet de l’equip. De les 12 components només 4 eren veteranes, 3 portaven un o dos anys a l’equip i la resta eren noves. Aquesta segurament va ser la causa de la irregularitat, però amb la joventut de les noves jugadores (Olga, Maite, Cristina i Elisa), s’estava construint un equip de futur sota la batuta del seu entrenador Àngel Miguel Medrano. Van quedar en quart lloc a la lliga, empatades amb el San Juan de Mata. La màxima anotadora havia estat, com en anys anteriors, Glòria Latre amb un total de 218 punts i a continuació Mª Teresa Balart amb 128, Mª Jesús Pérez amb 87, Nuri Amorós amb 43, Cristina Tirado amb 40, Tere Cando amb 32, Mercedes Balcells amb 19, Olga López amb 10, Júlia Cantos amb 9, Elisa Pérez amb 8 i Mª Teresa Juan i Cristina Expósito amb 4. La novetat d’aquell any havia estat la creació d’ un equip de minis, en part degut a la campanya engegada des de la Federació i que tenia a veure amb l’inici de les escoles de bàsquet als clubs, encara que aquestes arribarien més tard. Es va organitzar un torneig social de

- Classificació final on els Infantils del Roser es proclamen campions.

TRIPA_FINAL.indd 58

29/4/08 16:25:21

Anys 1970-1979

mini-bàsket que va començar el 15 de febrer amb vuit equips. La idea d’aquest torneig era formar un equip de minis masculí per al campionat que començava el mes de març. Des del Roser es va fer una crida a tots el pares i mares del centre que tinguessin fills nascuts a partir de l’any 1963, entre 11 i 14 anys, tant nens com nenes. Aquesta iniciativa, però de moment no va prosperar. Posteriorment, tots els equips van participar a la Copa Primavera, però per mala sort van tornar a tocar els equips de San Cugat i el de Cardedeu, és a dir, els tres primers de la passada lliga. L’equip sènior masculí, en el seu primer partit a casa contra el San Cugat, va guanyar per sis punts de diferència, però va representar poca renta per després anar a disputar el partit de tornada al seu camp i al final van ser eliminats. El mateix va passar amb el juvenil, tot i jugar força bé. Per contra, els infantils els van superar, arribant novament la quota dels cent punts i guanyant al final aquesta Copa per a les vitrines del club.

- Reglament de Mini Bàsquet de la Federació Catalana (FBC)

Les fèmines, per la seva part, van jugar la Copa en un triangular contra el G. Barna i el Provençals, però van ser eliminades només per tres punts en el gol-average. Així mateix, l’equip femení participà també en un torneig social organitzat pel propi centre amb els conjunts ICEM i CARIMBA (inicials de les jugadores que els integraven). La victòria va ser per a l’ICEM. A la temporada 1975-1976 l’equip va guanyar el campionat de la 2ª categoria de la lliga OAR, novament amb el San Cugat, Cardedeu, La Salle Montcada, Santa Perpètua, Juan Maragall i Almeda. Per la seva part, les noies van jugar amb el Gaudí, Jesús Maria, Jac Sants, Lluïsos de Gràcia, San Juan de Malta, San Juan, Grup Barna, Pem i Regina Carmeli. Aquell any també es guanyà la Copa denominada “Delegado Diocesano”. Aquell estiu del 1976 l’equip participà i guanyà també el IV Torneig de Bàsket Casino l’Aliança del Poble Nou.

- Caricatura d’en Joan Grané, director de la secció de bàsquet al Roser als anys 70.

A la temporada 1976-1977 el Roser va tornar novament a la Federació Catalana, però en qualitat t’adherí. Encara va continuar dos anys, junt amb altres vint equips, en una mena de lliga “OAR/Federació”, tot i que aquesta pràcticament havia desaparegut i el seu President Sr. Canut s’havia integrat a l’equip directiu de la Federació. Aquests són el vint equips que van quedar en aquesta situació especial: Almeda, Cabrera, Cardedeu, Deportivo Gelida, Fabra i Coats, EPYC de Terrassa, Gin Patron Argentona, Joan Maragall, Hispamer, Motor Ibérica, Pallejà, Salle Montcada, Santa Perpètua, Sardanyola (sic), Llinars, San Juan de Malta, Parets del Vallés i el Roser.

TRIPA_FINAL.indd 59

29/4/08 16:25:22

Anys 1970-1979

Aquella temporada, 1976-1977, el Roser ho va guanyar gairebé tot a la competició que feia amb equips de l’OAR, encara que sota el paraigua de la Federació. Van ser campions de lliga l’equip sèniors a la 1ª Categoria, l’equip infantil i també el femení; l’altre equip femení junior quedà subcampió.

- Fotografia del Sènior masculí la temporada 1976-77.

Respecte a la temporada 1977-1978 el Roser va poder mantenir tres equips masculins (sènior, junior i juvenil) i dos femenins (sènior i junior). El balanç final va ser que el sènior masculí tornà a guanyar la lliga, alhora que el sènior femení i també l’equip junior van quedar subcampions. El grup de l’OAR femení sènior d’aquell any estava format pels equips del Caldes, A. Provençals, Grup Barna, BIM “A”, Roser, Cerdanyola, Jesús Maria i Josep, Santa Perpètua i Aismalíbar.

El Club es ressentia de les seves instal·lacions, un xic petites per poder entrenar i jugar tots els equips.

El Club es ressentia de les seves instal·lacions, un xic petites per poder entrenar i jugar tots els equips. Són anys en el quals es produirien incidents entre les seccions d’hoquei i de bàsquet per man-

TRIPA_FINAL.indd 60

29/4/08 16:25:23

Anys 1970-1979

A finals dels 70 es produirien incidents entre les seccions d’hoquei i de bàsquet per manca d’espai per als entrenaments.

ca d’espai. La Junta, davant d’aquest problema, va intentar buscar solucions i va proposar, al febrer de 1977, asfaltar els voltants de la pista per a fer-hi entrenaments. Però el conflicte era força més greu i per poder salvar la situació, ja insostenible, també va proposar a través de finançament i subvencions, la construcció d’un pavelló esportiu al mateix camp. El projecte, molt ambiciós però necessari, constava de dues pistes, una a dalt i una altra a baix, totes dues cobertes. El pressupost rondava els 20 milions de pessetes de l’època, que fent un càlcul aproximatiu podria arribar al milió d’euros d’avui dia. No es van aconseguir les subvencions i el projecte no va seguir endavant.

El projecte, molt ambiciós però necessari, constava de dues pistes, una a dalt i una altra a baix, totes dues cobertes, però per falta de subvencions el projecte no va poder seguir endavant.

La temporada 1978-1979 va significar la integració total a la lliga de la Federació Catalana i els equips del Roser ja no tornarien més a la lliga diocesana.

- Fotografia de l’escola de bàsquet del Roser, a l’any 1978.

Al novembre d’aquell any, el President Antoni Llorens va presentar la seva dimissió i va ser nomenat per al càrrec Joan Grané. Més endavant, Juan Soler va ser nomenat el nou delegat del bàsquet. Respecte a la competició, la temporada 1978-1979 va significar la integració total a la lliga de la Federació Catalana i els equips del Roser ja no tornarien més a la lliga diocesana. L’OAR es va mantenir uns anys més, però sense cap pes al món del bàsquet; el seu temps havia acabat. Aquella temporada l’equip sènior va jugar el campionat provincial i a dures penes va poder mantenir la categoria. El balanç va ser de 12 par tits guanyats, un empatat i 17 perduts. Els juniors van quedar campions del seu grup empatats a punts amb el B.C. Tecla Sala, alhora que l’equip juvenil va acabar a mitja taula. El sènior femení va fer un bon paper i va acabar sisè a la classificació. En canvi, el junior només va poder mantenir la categoria.

TRIPA_FINAL.indd 61

29/4/08 16:25:25

Anys 1970-1979

Les noies també van par ticipar a la Copa Federació amb els dos equips. El sènior va eliminar el C.T. Barcino a octaus de final, però va quedar fora a quar ts en l’enfrontament amb el San José Obrero, qui finalment va ser el campió. El junior, per la seva par t, va quedar enquadrat en un grup molt difícil, amb el Famosette i el C.B. Masnou i no va passar de la primera fase.

- Equip Sènior Femení de la temporada 1978-79

Al maig de 1979 la situació va tornar a ser crítica. Hi ha problemes per fer els equips i és per això que es va fer una crida a l’escola Ramon Llull, a fi de poder formar un equip de juvenils. A la temporada 1979-1980, el sènior masculí enquadrat al grup primer de campionat provincial, va fer una molt bona temporada classificant-se en tercer lloc amb 17 partits guanyats, 2 empatats i 7 de perduts. El campió va ser el Mas Guinardó i el subcampió el C.D. Gelida. De tots els equips en competició d’aquella categoria a Catalunya, que eren 55, el Roser va ocupar el 9è lloc. Per la seva part, el

A mitjants de l’any 1979, hi ha problemes per fer els equips i és per això que es va fer una crida a l’escola Ramon Llull, a fi de poder formar un equip de juvenils.

TRIPA_FINAL.indd 62

29/4/08 16:25:25

Anys 1970-1979

L’equip Sènior femení de finals dels 70 era una suma de jugadores veteranes i joves.

junior masculí va ser campió del grup F i posteriorment va assolir el campionat disputant una lligueta final amb el C.B. Gin Patron i el C. Bon Pastor on va guanyar els dos partits. Durant aquesta temporada l’equip sènior femení va fer una lliga irregular amb 9 de 9, tants guanyats tants perduts, i va acabar a la meitat de la taula. Després, va passar a la fase final per disputar el lloc del 9è al 12è. En aquest moment va millorar i va ser primer de grup i per tant 9è a la classificació final. Per acabar aquesta dècada podem llegir un informe del rendiment de l’equip Sènior Femení escrit pel propi centre del Roser. (veure final de la pàgina)

- Fotografia al pati del Roser de l’equip femení, a la temporada 1979.

Con una mezcla de jugadoras jóvenes y veteranas, este equipo empezó muy bien la presente liga, siguiendo el juego con un estilo similar al del año pasado. La defensa es la mejor arma que tiene este grupo de chicas, lo que no quiere decir que el ataque sea malo. Ahí quedan esos 373 puntos hechos en siete partidos.

TRIPA_FINAL.indd 63

29/4/08 16:25:26

Anys 1980-1989

SUPERAR ELS PROBLEMES ECONÒMICS I CREAR UNA ESCOLA DE BÀSQUET, ELS GRANS REPTES DELS 80. La dècada dels vuitanta, juntament amb els primers anys dels setanta, va ser una de les etapes més difícils en la història del club. En l’àmbit sociopolític van produir-se alguns canvis significatius. En efecte, les expectatives que havia creat la denominada transició espanyola comportava ja traços de desil·lusió en la gent, quan va veure que aquestes no arribaven a complir-se mai; a tot això la recessió econòmica no feia més que pujar les dades de l’atur. La vida als barris també va canviar força i les Associacions de Veïns a poc a poc anaven minvant degut al control que els partits polítics havien exercit sobre elles, fet que naturalment, va afectar a les activitats i reivindicacions de la gent. L’associacionisme anava a la baixa i el teixit social català, molt important qualitativa i quantitativament des de sempre, perdia aquella força que l’havia caracteritzat. És en aquest difícil context on clubs de barri esportius i culturals al mateix temps, com era el cas del Roser, que semblava que podien perdre la seva identitat. Però la Junta en aquells anys, amb en Joan Grané com a President, més els germans Cuadern, la Teresa Balart, el Joan i el Pere, amb tenacitat i amb molt d’esforç van poder tirar endavant el club, superant grans dificultats per mantenir-lo al lloc que li corresponia. Una de les qüestions més difícils de resoldre era la precarietat econòmica, amb pocs socis, uns dos-cents, dels quals no tots pagaven, i per tant, molts pocs ingressos i molts mals de cap. Deslligats de la parròquia, des del punt de vista funcional al menys en el tema de l’esport, i sense subvencions de cap tipus, es multiplicaven les iniciatives per obtenir diners a través de loteries, revetlles i rifes, així com amb la instal·lació de màquines de milió al bar. També es va recórrer al lloguer de la pista, per exemple a l’escola Mireia no només per al nens, sinó també per als seus pares per jugar a futbol-sala. La infraestructura es presentava ara com el tema més important i amb una pista sense unes mínimes condicions era molt difícil tirar endavant; calia reformar-la.Va decidir-se pavimentar tota la superfície i ja posats fer, uns vestidors nous amb plats de dutxa i urinaris. En total es va pressupostar l’obra en uns dos milions de pessetes. El Roser no podia assumirho tot sol, però després de diverses reunions s’arribà a un acord mitjançant el qual l’escola del Sagrat Cor, que utilitzava la pista com a pati de l’escola i també per a la pràctica de l’esport, pagaria la meitat i l’altre 50% a mitges entre la parròquia i el club.

L’associacionisme anava a la baixa i el teixit social català, molt important qualitativa i quantitativament des de sempre, perdia aquella força que l’havia caracteritzat.

Una de les qüestions més difícils de resoldre era la precarietat econòmica, amb pocs socis, uns doscents, dels quals no tots pagaven, i per tant, molts pocs ingressos

La infraestructura es presentava ara com el tema més important i amb una pista sense unes mínimes condicions era molt difícil tirar endavant; calia reformar-la.

TRIPA_FINAL.indd 64

29/4/08 16:25:27

Anys 1980-1989

La pista va ser inaugurada el dia 28 de setembre de 1980, tal i com s’havia planificat, i beneïda pel rector Bach. Va disputar-se a continuació un partit amistós de l’equip sènior masculí.

La pista va ser inaugurada el dia 28 de setembre de 1980, tal i com s’havia planificat, i beneïda pel rector Bach va disputar-se a continuació un partit amistós de l’equip sènior masculí. És en definitiva, la mateixa pista que ha arribat fins als nostres dies; de l’antic camp només sobreviuen els suports dels taulells. Si aquest ciment pogués parlar, segurament ens podria explicar els milers de peus que l’han trepitjat, que han saltat a sobre seu i de totes aquelles sensacions que es van viure: esforços, il·lusions, desencís, plors, riures, crits, alegries i sobretot moltes i moltes ganes de centenars de nens i nenes intentant fer esport i al mateix temps passar-ho molt bé. Només per això ja valia la pena l’esforç fet.

- Fotografia del pati del Roser, durant les obres realitzades al 1980.

Referent a l’hoquei, aquest esport va significar molt per al Roser. Durant dues dècades, va donar-li contingut, afició i bons esportistes, fet molt important per a l’evolució del club.

Referent a l’àmbit estrictament esportiu, val a dir que va fer-se l’impossible per poder mantenir tots els equips: cinc de bàsquet, sènior, junior i juvenil en el masculí, i sènior i juvenil en el femení; tres de hoquei, juvenils, alevins i cadets; més l’equip de futbol-sala. Referent a l’hoquei, aquest esport va significar molt per al Roser durant dues dècades. De difícil convivència amb el bàsquet, per contra va donar-li contingut, afició i bons esportistes, fet molt important per a l’evolució del club. Creat l’any 1963 va donar anys de glòria i bon joc fent vibrar l’afecció durant moltes temporades, en-

TRIPA_FINAL.indd 65

29/4/08 16:25:27

Anys 1980-1989

cara que també va crear seriosos problemes i fortes tensions, des de mitjans dels setanta, per ocupar la pista durant entrenaments i per quadrar els horaris dels partits cada cap de setmana amb els partits de bàsquet. El març del 1976 es produí un incident lamentable pel fet d’intentar ocupar la pista al mateix temps un equip d’hoquei i un de bàsquet femení. L’afer acabà amb dimissions, multes de l’OAR a l’equip femení, sancions i pèrdues de partits. Era el colofó a una situació que any rere any s’havia fet insostenible. Tot i aquests incidents l’hoquei continuaria donant triomfs i èxits al club i a l’any 1982 va arribar a tenir quatre equips. No serà fins a la temporada 1985-86 quan es desfà aquesta secció, ja que es feia impossible i incompatible la pràctica dels dos esports en una sola pista.

QUADRE AMB LA JUNTA DEL 1982 President

Albert Cuadern Muñoz

Tresorer

Pedro Sánchez Echevarria

Secretaria

Teresa Balart Sala

Delegat d’Esports

Carlos Cuadern Muñoz

Delegat de Bàsquet

Joan Grané Alsina

Delegat de Hoquei

Marià Buil Pardo

No només eren aquests els problemes del bàsquet, sinó que existia el fet de no trobar jugadors per omplir els equips. Per pal·liar en part aquesta situació es demanà per una banda al Sagrat Cor fusionar el seu equip femení amb el de Roser i, per l’altra, fer venir de l’escola Ramon Llull jugadors, sobretot per a l’equip juvenil. Però potser el problema més greu era completar les categories inferiors ja que encara que l’escola del Sagrat Cor omplia amb jugadores el Roser entre 1975 i el 2004, només ho feia a partir de la categoria de cadets. Es volia posar en marxa una escola de bàsquet per a nens i nenes de 7 a 14 anys amb la idea de formar jugadors que pugessin a les categories superiors, jugadors amb esperit de superació i que se sentissin orgullosos de formar part d’aquest club.

El març del 1976 es produeix un incident lamentable pel fet d’intentar ocupar la pista al mateix temps un equip d’hoquei i un de bàsquet femení

Falten jugadors per formar equips, per pal·liar la situació es demana, per una banda al Sagrat Cor fusionar el seu equip femení amb el de Roser i, per l’altra, demanar a l’escola Ramon Llull jugadors sobretot per a l’equip juvenil.

Es va posar en marxa una escola de bàsquet per a nens i nenes de 7 a 14 anys amb la idea de formar futurs jugadors.

TRIPA_FINAL.indd 66

29/4/08 16:25:28

Anys 1980-1989

L’escola no hagués estat possible sense una pista d’entrenament,això va fer decantar la balança a l’hora de prendre una decisió tan radical com va ser prescindir de la secció d’hoquei

L’escola no hagués estat possible sense una pista d’entrenament, motiu que va fer decantar la balança a l’hora de prendre una decisió tan radical com va ser la de prescindir de la secció d’hoquei. El seu inici va ser a la tardor del 1986 i es va obtenir el vist-i-plau de la Federació Catalana qui es va comprometre també a enviar nens i cobrir-los amb una assegurança. Entrant a la competició a la temporada 1980-1981, tant el Sènior masculí com el femení, jugaven a la Categoria Regional de la lliga federativa. Els equips masculins encara aquella temporada van poder mantenir un bon nivell de joc en totes les categories, sobretot els cadets que van ser campions de lliga. Per la seva part, l’equip femení havia completat un cicle i aquell any va retirar-se del bàsquet actiu la seva jugadora més emblemàtica, Mª Teresa Balart, encara que continuaria lligada al Roser com a entrenadora i membre de la Junta, en qualitat de Secretària. Justament aquell any 1981 va ser objecte d’un homenatge juntament amb Pedro Sánchez, qui deixava la Junta després d’anys com a tresorer. A la temporada 1981-1982, a Primera Categoria masculina, el sènior va tenir grans problemes per formar un bon equip, va quedar antepenúltim a la classificació i es va perdre la categoria. El balanç va ser decebedor, de 26 partits jugats només es van guanyar 8, un empatat i 17 de perduts. L’equip junior, així com el juvenil, si fa o no fa anava igual que el sènior. El sènior femení va quedar a mitja taula, però la sorpresa va ser l’equip junior femení que es va proclamar campió de lliga. Després, a la Copa Federació, van fer un destacat paper contra el A.D.C.C. Mataró i l’Ateneu Montserrat i només van ser superades en la fase final per un punt en la classificació pel C.B. Montcada.

L’any 1983 va fer el 50è aniversari de la creació del bàsquet al Roser, tot i que va nomenar-se una comissió per organitzar la commemoració, donada la situació del moment els actes van quedar relegats a un quants partits amistosos.

L’any 1983 va ser el 50è aniversari de la creació del bàsquet al Roser, i tot i que va nomenar-se una comissió per organitzar la commemoració, donada la situació del moment, els actes van quedar relegats a un quants partits amistosos. Aquella temporada 1982-1983 l’equip femení competint a la 1ª Categoria guanyà la Copa Federació. A la temporada 1983-1984, a 2º Categoria, es tornà a formar un bon equip i quedà segon a la classificació per sota de l’Ademar Sants, però això li va permetre pujar novament a la 1ª Categoria. A l’estiu del 1984, el Roser participà en els Jocs Esportius Escolars de Catalunya, organitzats per la Generalitat de Catalunya a Figueres, on va tenir un paper destacat l’equip cadet. L’any 1985 va retirar-se com a entrenador un dels grans jugadors que ha tingut el Roser al llarg de la seva llarga història, Joan del Baño. Aquest fet va provocar un buit important, i la Junta es queixava

TRIPA_FINAL.indd 67

29/4/08 16:25:28

Anys 1980-1989

d’aquest assumpte dient que “falten entrenadors per als tres equips masculins i també per al sènior femení”. Els equips, mentrestant, s’anaven completant com es podia. Per exemple, aquell 1985, el juvenil masculí es va formar amb jugadors i jugadores de l’equip que s’havia desfet del Casino de l’Aliança del Poble Nou. També amb d’altres provinents del desfet Provençals del Clot. Tot i aquest esforç, a la temporada 1985-1986 l’equip sènior acabà últim a la classificació i perdé la categoria, no així els cadets que es mantingueren a la meitat de la taula.

L’any 1985 va retirarse com a entrenador un dels grans jugadors que ha tingut el Roser al llarg de la seva llarga història, Joan del Baño.

- Fotografia d’un partit del Sènior l’any 1985.

Les noies a la 1ª Categoria van fer un paper discret i també van acabar a la classificació a la meitat de la taula amb un balanç de 9 partits guanyats i 11 de perduts. En canvi, l’equip cadet va fer millor paper i amb 29 punts acabaren cinquenes amb 11 partits guanyats i 7 perduts; en tirs van fer 893 contra 782. Tot i les dificultats, encara hi havia ganes per organitzar torneigs i a l’estiu del 1986 el Roser en va fer un amb els cadets i un altre per Nadal, amb els juvenils.

TRIPA_FINAL.indd 68

29/4/08 16:25:29

Anys 1980-1989

l’any 1986 s’estava en fase de reorganització dels equips femenins. Es va decidir que només passarien jugadores del junior per completar el Sènior i no anar a buscar fora del club noves jugadores.

Precisament a l’any 1986 s’estava en fase de reorganització dels equips femenins. Una de les primeres qüestions a considerar va ser la de no estar sempre buscant jugadores fora del club per a l’equip sènior. En aquest sentit es va decidir que només passarien jugadores del junior per completar-lo. Respecte al juvenil, es va rebre una proposta del Palcam per aportar les seves jugadores i competir a la categoria Preferent. La Junta va estar d’acord, però amb la condició que fos al Preferent B i sempre i quan l’equip estigués format per jugadores tant del Palcam com del Roser, però sembla que el projecte no va arribar a prosperar. Alguna cosa hi havia també de positiu, ja que a l’any següent van arribar nois i noies procedents de l’escola de bàsquet del Juventud de Badalona, i es va poder formar un bon equip de cadet femení; això va ser possible gràcies al Sr. Campos, director de l’esmentada escola.

- Fotografia de l’equip de l’any 1986.

L’any 1986 es produí un fet important: arribà al nostre club procedent del Mireia, Josep Maria Puyal com a jugador de l’equip sènior, qui amb el temps va ser peça clau com a entrenador del primer equip, aconseguint a la dècada dels noranta i a l’actual grans èxits i molt prestigi per al club. Aquest fet era inimaginable al 1987 quan l’equip començà a patir anys de crisis. En efecte, la plantilla en plena fase de reestructuració baixà de categoria, temporada rere temporada, fins al punt que la Junta arribà a plantejar-se la desfeta de l’equip.

TRIPA_FINAL.indd 69

29/4/08 16:25:29

Anys 1980-1989

A la temporada 1986-1987 l’equip masculí sènior, a la 2ª Categoria grup 1º, continuava sense aixecar cap i acabà tercer per la cua i novament perdé la categoria i baixà a tercera preferent. Les noies, a la 1ª Categoria, es mantenien amb peu ferm i es van classificar a la sisena posició a final de temporada.

- Fotografies d’un partit del Sènior a la pista del Roser la temporada 1986-87.

TRIPA_FINAL.indd 70

29/4/08 16:25:30

Anys 1980-1989

Entre el 1987 i el 1989, malgrat els mals resultats, el Roser era ja tota una institució en el bàsquet català. És per aquest motiu que sovint era invitat a participar en molts torneigs i trofeus, potser no com un dels equips més capdavanters però sí com un dels més propers en l’espai i també en els objectius. Entre els diferents torneigs destaquem el de l’any 1987, el del XXV Aniversari de l’Alisos, els de fi de curs al C.P. La Farigola del Clot, el IV Trofeig de la AA.VV. de Serraparera, i en el 1988 el Trofeu de Bàsquet del Ramon LLull on l’equip pre-infantril masculí quedà subcampió. També la Diada de Bàsquet del C.B. Imma on quedà segon classificat, i el VII Torneig Bàsquet Mossèn Vidal Aunós . Ja en el 1989, el Torneig del San Antoni Maria Claret.

Fotografies d’un partit del Sènior a la temporada 1987-88.

TRIPA_FINAL.indd 71

29/4/08 16:25:31

Anys 1980-1989

A la temporada 1987-1988 el Roser, tot i els problemes que continuava tenint per formar els equips a les diferents categories, va poder inscriure de nou a la Federació quatre equips masculins (sènior, junior, juvenil i cadet i) cinc de femenins (sènior, Sub21, juvenil, cadet i mini). Els resultats en general no van ser tan dolents com en anys anteriors. El sènior masculí, a la Tercera Categoria Preferent, s’estabilitzava en la zona intermèdia, el junior i el juvenil amb els mateixos equips que el sènior obtenia resultats similars, 16 par tits guanyats i 10 de perduts, però en canvi, l’equip cadet va acabar últim a la classificació.

A la temporada 1987-1988 s’inscriuen: quatre equips masculins, sènior, junior, juvenil i cadet i, cinc de femenins, sènior, Sub21, juvenil, cadet i mini.

- Fotografia d’equip del Sènior, la temporada 1988-89

Les noies, a Primera Categoria, obtenien resultats similar a la temporada anterior, i en canvi les sub21 van quedar primeres de grup empatades a punts amb el Palcam-Continental, però per pitjor basquetaverage el Roser quedà subcampió. Els equips juvenil i cadet de noies anaven molt bé i sempre en el llocs alts a la classificació, igual que les minis que jugaven com a Sagrado Corazón-C.P. Roser “A”.

TRIPA_FINAL.indd 72

29/4/08 16:25:32

Anys 1980-1989

A partir de la temporada 1987-1988 els entrenadors van ser Dante de Zabaleta, Ferran Picó i Manuel Sentín en els equips masculins, i Teresa Balart, Orestes, Tutusaus i Xavier Viñes en els femenins. La part econòmica va millorar considerablement amb l’escola de bàsquet, ja que els ingressos per a aquest concepte eren importants, encara que els números continuaven en vermell. Aquest era el pressupost d’aquell any: INGRESSOS: Quotes socis i jugadors Lloguers: Mireia i F. Sala Anuncis a la pista Subvenció de la Federació Escola de bàsquet

740.000 300.000 100.000 125.000 460.000

ptes. ptes. ptes. ptes. ptes.

TOTAL: 1.725.000

- Fotografia d’una jugadora del Cadet femení del Roser, la temporada 1988-89.

L’escola de bàsquet en els seus inicis va poder mantenir entrenaments dos dies a la setmana i també els dissabtes al matí. El seu pressupost mensual era de 20.000 ptes. i els monitors, que eren quatre, cobraven 2.500 ptes. al mes.

No tenim dades de les despeses totals, però sí de quin era el pressupost per al bàsquet d’aquell any. Era de 1.522.000 pessetes, quantitat molt elevada que deixava poc marge per a altres seccions i per al manteniment de les instal·lacions. L’escola de bàsquet en els seus inicis va poder mantenir entrenaments dos dies a la setmana i també els dissabtes al matí. El seu pressupost mensual era de 20.000 ptes. i els monitors, que eren quatre, cobraven 2.500 ptes. al mes. A la temporada 1988-1989 el rumb dels equips va tornar a canviar i van pujar de nou de nivell; la preparació física i tècnica dels entrenadors havia donat els seus fruits. Així, el sènior masculí a la Tercera Preferent acabà 4t a la lliga i va disputar-la fins al final, quedant al davant Corazonistas-Biancodent, SESE i el “Angel Font”. Respecte als equips femenins, a partir d’aquest any la novetat va ser que també hi va haver un equip militant a la Tercera Preferent. El primer equip femení, a la Primera Categoria, aconseguí una de les fites importants al quedar en tercer lloc a la classificació, pujant de categoria a la Segona Divisió del Campionat d’Espanya. La Federació col·locà l’equip en sisè lloc com a millor equip de tot Catalunya. Per la seva part, el sènior “B” també va fer un bon campionat i acabà cinquè a la classificació. La temporada 1989-1990 era tot un repte per a l’equip femení a la Segona Divisió, una lliga molt dura amb equips forts. No va poder formar un conjunt competitiu i va acabar en últim lloc, perdent la categoria que tant d’esforç li havia costat. De tota manera va ser una gran experiència

TRIPA_FINAL.indd 73

29/4/08 16:25:33

Anys 1980-1989

per a les jugadores i també per al club. L’equip “B”, a la Tercera Categoria, va poder mantenir el nivell de la temporada anterior i acabà a mitja taula. El sènior masculí quedà sisè del seu grup, on el campió va ser el Bàsquet Almeda. L’acció de l’escola era un tema cabdal per al Roser, potser més important del que en un principi es preveia. En efecte, s’estava formant a esportistes de futur i de moment eren nens i nenes del barri i de les escoles properes, però més tard va donar els seus fruits. Resultat de tot això va ser la formació per primera vegada, a l’any 1989, d’un equip mini masculí (entre 10 i 11 anys). Aquesta tasca, encara que en condicions diferents, continua en l’actualitat i donant esplèndids resultats.

- Retall de premsa del març de 1989.

TRIPA_FINAL.indd 74

29/4/08 16:25:34

Anys 1990-1999

EN BUSCA D’UNA IDENTITAT PROPIA: PRIMER FORMAR PERSONES DESPRÉS ESPORTISTES. OBJECTIUS DELS 90. Els anys noranta van començar amb molts reptes però també amb molts dubtes sobre el futur del club, una vegada que el Centre va deixar de funcionar com a tal i els esports seguien un camí sense dependre de la diòcesis. Per aquest motiu, a partir d’aquell moment es va convertir en la Secció Esportiva del C.P. Roser. A la Junta, Carles Cuadern havia assumit la presidència, Antoni Roure era el Secretari, Josep Rebollar havia estat escollit Coordinador general del bàsquet, assumint el masculí Xavi Viñes i el femení Cristóbal Ruiz i més endavant van entrar com a vocals Ricard Galcerán i Santiago Fernández. Tots ells són els qui van portar amb el seu esforç el club cap endavant. Entre els objectius traçats hi figuraven, a més a més d’ensenyar bàsquet, “crear un bon ambient per tal d’assolir una continuïtat en el desenvolupament del Roser”.

- Fotografia del Junior Masculí 1990-91

- Fotografia d’un partit del Junior Masculí a la temporada1990-91

Després d’uns anys a Tercera, el sènior masculí va començar a aixecar cap, amb jugadors de la cantera que van formar un grup que va donar triomfs i èxits al club durant molts anys. A la temporada 1992-1993 van pujar novament a Tercera Preferent, i un any més tard a Segona Catalana. Llavors es portà a terme una reestructuració de l’equip i també s’incorporà un nou entrenador, Ferran Butchaca, qui venia d’entrenar durant les últimes temporades el Bon Pastor. Aquest entrenador incorporà sis nous jugadors d’aquest equip i tenia com a ajudant a Josep Maria Puyal qui també entrenava els sots-21. Aquell any l’equip aconseguí l’ascens a la segona catalana. A l’inici de la temporada 1994-1995 Butchaca va rebre una oferta del C. B. Prat i marxà emportant-se alguns jugadors; la decisió de la Junta va ser ràpida i se li donà la responsabilitat a en Josep Maria.

TRIPA_FINAL.indd 75

29/4/08 16:25:34

Anys 1990-1999

Aquella temporada, a Segona Catalana no va ser fàcil en els seus inicis. Amb paraules de Xavier Viñes “l’equip es va quedar amb una plantilla cur ta, jove i amb cer ta inexperiència per a la categoria assolida; van ser uns anys difícils de consolidació a la Segona Catalana patint pel descens, però amb el treball i l’entrega dels jugadors i l’entrenador s’aconseguiren les fites marcades”. Alguns jugadors d’aquells anys són: Joan Marc Beltran, Óscar Bistue, Adolfo, Miquel, David Ferrerons, Pau Mazcarei, Diego Cuevas, Oscar Lazaro, etc.El junior, per la seva par t, era un bon equip i amb una marxa regular al campionat des de la temporada 1990-1991. Aquell any també començà per primera vegada al Roser un equip de preinfantil. L’escola donava els seus fruits. - Fotografia del Sènior Femení de la temporada 1990-91.

Aquell any 1990-91 també començà per primera vegada al Roser un equip de preinfantil. L’escola donava els seus fruits.

- Fotografia del Junior Femení de la temporada 1990-91.

A la temporada 1990-1991 l’equip sènior va fer una caiguda espectacular, quedant últim a la classificació i amb pèrdua de la categoria. Va ser una davallada impor tant per al club, però aviat superant totes les adversitats, l’equip s’aixecà i juntament amb directius i cos tècnic van posar totes les ganes per tornar al lloc que li corresponia. Les noies, per la seva par t, van mantenir un bon nivell, sobretot l’equip “B” lluitant a la Segona Categoria.

A la temporada 1990-1991 l’equip sènior masculí va fer una caiguda espectacular, quedant últim a la classificació i amb pèrdua de la categoria.

TRIPA_FINAL.indd 76

29/4/08 16:25:35

Anys 1990-1999

A la temporada 1991-1992 el sènior, a la Tercera “A” grup 2, va fer un campionat irregular i acabà a mitja taula amb 14 partits guanyats i 16 de perduts. Per contra, l’equip femení, el qual estava a Primera Categoria, va fer una mala temporada i acabà penúltim a la classificació i per tant perdé la categoria. Aquella temporada el Roser comptà per primer cop amb un infantil femení.

- Fotografia del Junior Femení de la temporada 1991-92.

El Roser va vincular-se esportivament amb el club Hispano Francés, i a partir d’aquest moment l’equip va portar els dos noms i fins i tot a la samarreta hi havia els escuts dels dos clubs.

La Junta Directiva buscava solucions per el bàsquet femení. Entre Carles Cuadern, Xavier Viñes i juntament amb el coordinador del bàsquet femení Cristobal Ruiz, van trobar la solució, vincular-se esportivament al club Hispano Francés. A partit d’aquest moment l’equip portarà els dos noms, inclús a la samarreta hi havia els escuts dels dos clubs, i durant quatre temporades, fins a la 1996-1997, es jugarà al Pavelló Esportiu de l’Hispano Francès al carrer Jorge Manrique de la Vall d’Hebron. En aquesta etapa es va fer un equip potent mantenint algunes de les jugadores que fins aleshores havien estat al Roser com la Lidia Reyes, la Lídia Casellas i l’Elisabet Ros i incorporant sèniors de primer any procedent de l’Hispano Francès, com la Carol Garcia, la Sílvia Grau, la Marta Díez, la Meri Vendrell, l’Anna Mazo, la Susana Monzó, la Conchi i la Marie. La Dolo va assumir la direcció de l’equip i com a delegat continuava el mític Josep Luengo, que va ser el delegat del sènior

TRIPA_FINAL.indd 77

29/4/08 16:25:36

Anys 1990-1999

femení del Roser durant molts anys, sense perdre’s ni un partit, sempre acompanyat de la seva estadística. Aquest equip va tenir un primer any victoriós en el que no va perdre cap dels partits que va jugar. L’any següent la Dolo i en Josep Luengo van continuar amb l’equip i es van fer petits canvis, com la incorporació de la Rut i l’Elsa en substitució de la Marie i la Lídia que van deixar l’equip. En aquesta etapa l’equip femení puja a Primera Categoria i després a la Segona Divisió B. Amb aquesta vinculació s’havia solucionat una part del problema, era cert que el primer equip obtenia resultats, però es continuava sense tenir cantera i a més a més el bàsquet femení del Roser d’alguna manera perdia la seva identitat. La Junta davant d’aquesta situació, a la temporada 1997-1998 decideix trencar aquesta vinculació per tractar de tenir novament equip propi femení al Roser i fer com sigui una cantera de noies.

- Fotografia de l’infantil masculí de la temporada 1991-92.

Aquesta va ser una decisió molt arriscada i que d’entrada se sabia que portaria greus problemes. Efectivament, algunes de les jugadores van marxar i l’equip queda descompensat. No obstant, algunes de les jugadores procedents de l’Hispano decideixen quedar-se al Roser; és el cas de jugadores com la Sílvia Grau, la Mireia Sales, i posteriorment, la seva germana Núria, la Sandra Caparrós o l’Úrsula, que juntament amb l’Eli que ja procedia del Roser i noves incorporacions aniran configurant un equip per iniciar aquest nou repte. El Santi es fa càrrec de l’equip en una etapa que durarà cinc anys, són uns moments molt difícils però el primer equip supera la prova i com pot manté la categoria, mentrestant s’anava fent una cantera amb els equips inferiors. Era una tasca a mig termini que més endavant també va donar els seus resultats.

La vinculació amb L’Hispano aporta solucions però també problemes d’identitat, així a la temporada 1997-98 es trenca aquesta vinculació per tractar de tenir novament equip propi femení al Roser i es busca la creació d’una cantera femenina.

Les olimpíades de 1992 varen canviar l’entorn del Roser, les vies del tren i els magatzems de la Renfe van ser substituits per l’Auditori i al costat mateix, pel Teatre Nacional de Catalunya.

TRIPA_FINAL.indd 78

29/4/08 16:25:37

Anys 1990-1999

Tornem ara a la temporada 1992-1993, on tothom tenia posada la mirada en aquells Jocs Olímpics que tant estaven transformant la ciutat. En el Roser, les seves velles instal·lacions continuaven igual, però al davant ara ja no hi havia una paret que donava pas a les vies del

Fotografia del Sènior Femení la temporada 1993-94

Fotografia del Sènior masculí, la temporada 1994-95

TRIPA_FINAL.indd 79

29/4/08 16:25:37

Anys 1990-1999

tren i als magatzems de la Renfe.. En el seu lloc s’havia aixecat l’Auditori i al costat mateix, el Teatre Nacional de Catalunya. El paisatge urbà era diferent, els reptes també i l’esforç de continuar posant el Roser a l’alçada del moment tenia moments alts i altres no tant. L’associacionisme a Catalunya agermanava sovint homes i dones que, encara que amb punts de vista culturals i socials diferents, eren capaços de portar endavant un club esportiu i social com el Roser, evidentment amb un objectiu comú. Això és el que va fer possible superar tots el contratemps.

- Fotografia del Sènior Masculí celebrant el seu ascens a tercera preferent, era la temporada 1993-94

L’equip sènior, campió a la Tercera “A”, aconseguí pujar novament a la Tercera Preferent i va significar l’inici d’una dècada sense precedents. Aquella temporada 1992-1993 el Roser comptava amb un equip en una categoria nova, la Sub-23, i va ser capaç de guanyar el campionat amb un joc espectacular: de 28 partits jugats en va guanyar 26, i encara que no va ser l’equip més encistellador, va ser a qui van fer-li menys punts, i allà estava la clau de l’èxit. També el juvenil femení va fer un bon paper i acabà en cinquena posició a la classificació. A la temporada 1993-1994, el sènior a la Tercera Preferent va fer un campionat excel·lent i guanyà el campionat amb 53 punts, 23 partits guanyats i 7 perduts. Cal destacar la lluita i l’esforç en alguns partits molt disputats, com amb el Castelldefels, Viladecans i Sant Gabriel. L’equip acabà a Segona Categoria. Les noies a Primera Categoria també van fer una magnifica competició i acabaren en tercer lloc empatades a punts amb el C.N. Caldes.

TRIPA_FINAL.indd 80

29/4/08 16:25:38

Anys 1990-1999

A la temporada 1995-1996 el sènior masculí va jugar d’una manera força regular, amb un balanç de 15 par tits guanyats i 13 de perduts, acabant a la classificació final a mitja taula. Per la seva par t, les noies a la Segona Divisió “B” van acabar cinquenes amb 20 par tits guanyats i 10 de perduts, la qual cosa no està gens malament per tractar-se de l’estrena a la categoria.

- Fotografia dels minis, la temporada 1994-95.

La Federació Catalana va retre homenatge a “cinc autèntics forjadors del bàsquet català”, i entre ells estava Carles Cuadern, President del Roser en aquells anys.

Ens aturem ara a l’any 1996, ja que la Federació Catalana va retre homenatge a “cinc autèntics forjadors del bàsquet català”, i entre ells estava Carles Cuadern, President del Roser en aquells anys, amb una trajectòria difícil de superar en el món del bàsquet. Va rebre el guardó el 16 de desembre d’aquell any de mans del President de la Federació, Enric Piquet. A l’any 2002 i a títol pòstum se li va concedir també la medalla de la Generalitat a la dedicació de tota una vida al món de l’espor t. A la temporada 1996-1997, l’equip masculí tenia més dificultats per assolir el nivell de la categoria, però finalment, tot i quedar baix a la classificació, encara que empatat a punts amb altres equips, va poder mantenir-s’hi. Igual pel que fa a les noies, qui van quedar terceres per la cua i amb un balanç més aviat pobre, amb 8 par tits guanyats i 22 de perduts.

TRIPA_FINAL.indd 81

29/4/08 16:25:39

Anys 1990-1999

Tot seguit podem veure alguns dels equips d’aquella temporada 1996-97.

- Fotografia del Cadet Femení la temporada 1996-97.

- Fotografia del Cadet Masculí la temporada 1996-97.

TRIPA_FINAL.indd 82

29/4/08 16:25:39

Anys 1990-1999

- Fotografia del Junior MasculĂ la temporada 1996-97.

- Fotografia del Sots 21 la temporada 1996-97.

TRIPA_FINAL.indd 83

29/4/08 16:25:40

Anys 1990-1999

Un dels problemes més greus que ha patit de sempre el Roser és el no haver tingut mai un pavelló i una pista cober ta, fet que ha compor tat des dels seus inicis múltiples suspensions de par tits per culpa del temps, i moltes dificultats a l’hora de coordinar-se per poder quadrar els horaris amb tants equips i una sola pista cada cap de setmana. La situació s’agreujà quan la federació va obligar els equips sèniors a jugar en pistes amb una sèrie de requisits que desgraciadament no complia el camp del carrer Ribes. Per aquest motiu el club va haver de buscar una pista alternativa per als equips d’aquesta categoria, amb la corresponent despesa econòmica que deixava buida les arques del club.

- Fotografia del Sènior Mascuí 1997-98 que va aconseguir l’ascens a Primera Catalana.

Primer es va jugar al Pavelló Municipal del Carmel, al carrer Ciències, al costat de la Rambla del Carmel, entre els anys 1996 i 2001, amb el conseqüent desplaçament lluny del club dels entrenaments i partits. Posteriorment i fins el dia d’avui ho fa al Poliesportiu de l’Estació del Nord, al costat de l’Arc de Triomf i molt a prop de la seu del club. A finals del noranta, el bàsquet masculí arribà al seu moment dolç i la cantera donava els seus fruits. A la temporada 1997-1998 es formà un equip sènior amb els jugadors de la cantera, Joan Marc, Forner, Edgar, Edu, Simon, Oscar, Miki i amb algunes incorporacions de fora, Jordi Riba i Víctor Romero. S’aconseguí pujar a Primera Catalana al quedar segons del grup 2, amb un balanç de 20 partits guanyats i 10 de per- - Jugador del Sènior Masculí, en un partit contra els duts. L’equip femení aquella temporada va fer un paper similar al de la Alisos, la temporada 1997-98. temporada anterior i va mantenir la categoria amb moltes dificultats.

TRIPA_FINAL.indd 84

29/4/08 16:25:41

Anys 1990-1999

En la temporada 1998-1999 l’equip aconseguí l’ascens a Copa Catalunya i per afrontar aquest nou repte a par tir de la temporada següent es van incorporar dos nous jugadors, Israel Balmanya i Raul Gallardo. El sènior “B”, que competia a la Tercera Categoria, amb 27 par tits guanyats i només 3 de perduts, es proclamà campió de grup i també pujà de categoria, encara que quedà eliminat a quar ts de final pel Campionat de Catalunya en la seva categoria. El club obtingué el reconeixement general per par t dels altres equips, sobretot per la seva trajectòria en els últims anys i per aconseguir que un club modest arribi a assolir èxits sense precedents. L’equip de noies a la Segona Divisió va tenir un paper més discret, però va poder mantenir la categoria.

- Fotografia del Junior Mascuí 1997-98.

...posteriorment i fins el dia d’avui ho fa al Poliesportiu de l’Estació del Nord, al costat de l’Arc de Triomf i molt a prop de la seu del club.

A la temporada 1999/2000, per primera vegada a Copa Catalunya, va fer un joc prometedor i l’equip acabà a mitja taula amb un esperançador balanç de16 par tits a favor i 14 en contra. El sènior “B”, que havia pujat a la Tercera “A”, quedà subcampió del seu grup amb 26 par tits guanyats i 4 només de perduts i novament aconseguí per a la propera temporada pujar de categoria. El número de punts assolits per aquest equip és impressionant, amb un total de 2379 i de 1790 en contra. Les noies a la Segona Divisió van continuar mantenint-s’hi un any més, encara que amb grans dificultats.

TRIPA_FINAL.indd 85

29/4/08 16:25:43

Anys 1990-1999

Gran par t d’aquests èxits cal apuntar-los gràcies a la tasca, com a entrenador, de Josep Maria Puyal. Va arribar al Roser com a jugador junior provinent del Mireia al 1986, després va passar pel sènior on va ser-hi cinc anys, entre el 1988 i el 1993. Durant aquesta última etapa feia al mateix temps d’entrenador del junior, i a par tir de l’any 1993 començà la seva trajectòria al sènior que plegada d’èxits ja no deixarà fins al 2005. Els que el coneixem el definim com “un gran formador de grups humans que uneix a la seva qualitat tècnica, la humana i que sap créixer amb les dificultats i gaudir amb els èxits”. El Roser mai ha deixat de par ticipar des de sempre, fins i tot en moments difícils, a quasi tots aquells torneigs, diades i jornades espor tives a les que ha estat convidat i en són moltíssims. En aquest sentit, d’aquesta dècada no podem deixar de mencionar els de Corbera de Llobregat i els de Sant Julià de Vilator ta durant diversos anys, també els del Sagrat Cor i els del Ramon Llull. Tampoc ens obliden de les diades, tan emblemàtiques en el món del bàsquet català, del Claret, Espor t Canigó, Escolapis de Sàrria, Ateneu Montserrat i tantes i tantes altres. - Fotografia del Cadet A Masculí, la temporada1999-2000.

- Fotografia del Cadet A Femení, la temporada1999-2000.

TRIPA_FINAL.indd 86

29/4/08 16:25:43

Anys 1990-1999

- Recull de retalls de premsa dels anys 90 en el que es parla del Roser.

TRIPA_FINAL.indd 87

29/4/08 16:25:44

Anys 2000-2008

LA LLAVOR DÒNA ELS SEUS FRUITS, ARRIBEN ELS ÈXITS A LA DÈCADA DEL 2000. Els inicis del segle XXI van ser extraordinaris per a la trajectòria que tenia el club per endavant. El sènior A va estar competint a la 1ª Divisió “Copa Catalunya” i el B pujant any rere any des de la Tercera Divisió. Durant cinc anys un equip modest es mantingué a Copa Catalunya, fita d’una importància extrema si tenim en compte el pressupost i els mitjans del club. Darrera l’èxit dels equips de bàsquet d’aquests últims anys és evident que hi ha persones que han fet bé el seu treball, tant des dels despatxos com des del cos tècnic. En aquest sentit també cal reconèixer la tasca de d’incombustible Xavi Viñes, sempre al peu del canó, i també la dedicació de Ricard Galceran, Antoni Roure i del Santi Fernández entre d’altres. El 12 de març de 2002 és nomenat l’actual President Ignasi Cuadern, continuador d’una saga que ho ha donat tot per al Roser, nebot de Carles Cuadern, tota una institució al club, i fill d’Albert Cuadern, germà de l’anterior i lligat des de sempre a múltiples activitats. L’actual President va ser jugador d’hoquei al Roser, el qual va deixar només quan va ser fitxat pel Barça. Al novembre del 2002 el club trobà un espònsor, Mazda Viacar, que va ajudar a assumir les grans - Projecte del poliesportiu a la seu actual del Roser. despeses que hi havia pressupostades. Al juny del 2003 s’arribà a un acord amb l’Escola de bàsquet de Nacho Solozábal, instal·lada al Poliesportiu de l’Estació del Nord, també al barri de Fort Pienc, per agafar nois i noies una vegada haguessin acabat el seu cicle d’aprenentatge. Prèviament s’arribà a un acord amb La Farigola, al costat de la plaça de les Glòries, per tal de fer ús de les seves instal·lacions, sobretot per a fer-hi entrenaments, ja que el club comptava amb 17 equips entre totes les categories. - Imatge de la Diada del Roser l’any 2006.

TRIPA_FINAL.indd 88

29/4/08 16:25:45

Anys 2000-2008

Comencem analitzant la trajectòria del sènior “A”, inscrit llavors com a C.P.Roser-Champion A. S’inicià la temporada 2000-2001 fent un magnífic campionat i quedant classificats en quar t lloc, però només a quatre punts del primer ; el balanç va ser de 20 par tits guanyats i 10 perduts. A la temporada 2001-2002, ara com C.P. Roser-Fred Beltran A, van tornar a quedar en quar t lloc i fent el mateix balanç que l’any anterior. A la temporada 2002-2003 van seguir la mateixa situació amb 23 par tits guanyats i 7 perduts, tot un mèrit si tenim en compte la categoria dels equips a “Copa Catalunya”.

- Fotografia del Sènior A l’any 2002.

A la temporada 2003-2004 s’arribà al cim, quedant el Roser campió de grup i després campió de Copa Catalunya, guanyant en la final a l’històric UER Pineda de Mar per 83 a 76. El somni s’havia fet realitat i l’equip estava a la lliga EBA. Josep Maria Puyal, el seu entrenador i un dels ar tificis d’aquells anys d’èxits, ens comenta aquest fet:

“Sense cap mena de dubte, la temporada es convertirà en un punt d’inflexió per al Roser i per a aquest sènior, que feia molts anys que ja s’havia convertit en un grup d’amics que gaudien jugant a bàsquet i que portaven algunes temporades molt a prop de l’ascens a la lliga nacional. El plantejament no va ser diferent a les temporades anteriors, el més important: la il·lusió, si podíem mantenir aquest sentiment, la resta vindria sol perquè hi havia qualitat, experiència i compromís, i així va ser, després de quedar campions de grup en l’ultima jornada amb una victòria molt treballada a la pista del Barna, varem aconseguir el bitllet directe a la final a 4 que decidiria quins serien els equips que pujarien a lliga EBA i el campió de Copa Catalunya. Aquesta final a 4, es va disputar a Granollers i en joc hi havia tres places per EBA. Van participar-hi el Pineda i el Roser, com a campions de la lliga regular, i el Sant Pere de Terrassa i el CBIUM de Manresa com a guanyadors de la fase prèvia. La primera semifinal la vam disputar nosaltres contra el Manresa i va ser un partit d’infart ja que a falta d’un segon i perdent de tres punts, en Toni Roure va clavar un triple que forçava la pròrroga que finalment ens permetria aconseguir la victòria i una de les places d’ascens. Al dia següent, després de la celebració, van disputar la final contra el Pineda, i en un partit dominat des del principi, el Roser es va proclamar campió de Copa Catalunya.”

TRIPA_FINAL.indd 89

29/4/08 16:25:47

Anys 2000-2008

- Retall del MUNDO DEPORTIVO, al 22 de Març del 2002, l’equip revia el reconeixement merescut per la premsa esportiva.

TRIPA_FINAL.indd 90

29/4/08 16:25:48

Anys 2000-2008

- Retall del diari SPORT, al maig del 2004, l’equip acaba de ser campió de la Copa Catalunya.

TRIPA_FINAL.indd 91

29/4/08 16:25:52

Anys 2000-2008

- Fotografia realitzada el dia que el Sènior A aconseguia l’ascens a lliga EBA.

- Diploma en el que es felicita el Roser pel seu ascens a la lliga EBA

TRIPA_FINAL.indd 92

29/4/08 16:25:54

Anys 2000-2008

El pas per la categoria EBA va ser una experiència inoblidable, però també va servir per apropar-se a grans equips i veure les mancances del club respecte a poder tenir equips competitius en categories altes.

A la temporada 2004-2005 vam estar a EBA, el nivell més alt assolit per un equip del Roser. El pas per aquesta categoria tan impor tant va ser una experiència inoblidable, però també va servir per apropar-se a gran equips i veure les mancances del club respecte a poder tenir equips competitius en categories altes. Era evident que el Roser no tenia prou pressupost per allargar per més temps aquesta realitat. En efecte, l’equip passà de puntetes per la lliga EBA, amb par tits molt disputats però on sempre va faltar banqueta, un quasi, quasi, quasi va ser la tònica de molts d’aquells par tits. Finalment, acabà la lliga en últim lloc amb 6 partits guanyats i 24 perduts. Novament Puyal ens dóna el seu parer.

“Amb la plaça d’EBA a la butxaca van arribar els primers dubtes transcendentals: podria un club com el Roser afrontar un ascens a una lliga nacional? havia arribat el moment d’estudiar i avaluar amb deteniment tant els factors econòmics com els d’infraestructura per prendre la decisió més adient per al club. El Roser va posar fil a l’agulla i va treballar bàsicament en quadrar el pressupost i en trobar una instal·lació reglamentària per jugar a EBA. Van ser moments de nervis on el club i els jugadors pensaven que no es podia desaprofitar aquesta oportunitat per a un club com el Roser i finalment amb l’esforç per part de la directiva, que va trobar els diners necessaris i el compromís dels jugadors de pagar-se els desplaçaments -cal recordar que hi havia desplaçaments a les Balears, entre d’altres- el Roser es va convertir en el 2º equip de bàsquet de la ciutat de Barcelona, per darrera del F.C.Barcelona. La temporada 2004/2005 a EBA, es va afrontar pràcticament sense fitxatges, confiant en la plantilla que havia aconseguit l’ascens, formada per jugadors que feia una pila d’anys que defensaven els colors del Roser com l’Edu, Joan Marc, Toni, Jordi, Sergio, Bernat, Raul, J.Carlos i en Màrius. Va ser un any dur en quant a resultats, ja que el nivell és molt més elevat que el de Copa Catalunya, et trobes amb plantilles on tots els seus components cobren per jugar, amb molts jugadors que han militat a l’ACB, o jugadors que ho estan fent en l’actualitat com és el cas de l’Albert Moncasi al Barça o el Dimitri Flis a la Penya. Però per alta banda també va ser una experiència molt enriquidora, que quedarà en la memòria del club i que es va donar a conèixer una mica més en el món del bàsquet. La pre-temporada es va iniciar amb el primer partit internacional del Roser, contra la selecció d’Andorra, que ens va convidar com a campions de Copa Catalunya, i que per ells significava un dels partits de preparació per afrontar les Olimpíades dels Petits Estats. Posteriorment, van participar en la XXIII Lliga Catalana on participen tots els equips catalans que formen part de les lligues nacionals i vam ser capaços de passar la primera ronda eliminant al CB.Sant Josep de Badalona. Però una vegada iniciada la competició, els resultats no van acompanyar, tot i que vam arribar a tenir possibilitats reals de mantenir la categoria i que els equips havien de suar de valent per guanyar-nos, el descens a Copa Catalunya es va convertir en una realitat, tot i que en cap moment va enterbolir l’experiència viscuda durant la temporada. Amb aquest descens, s’obria una situació d’incertesa amb la continuïtat de la plantilla que ja feia 12 temporades que funcionava amb les mateixes directrius, però que a la vegada anava sumant anys a les seves espatlles. Estava clar que el Roser necessitava un canvi generacional, rejovenir el sènior, però es va pensar que no podia ser de forma dràstica i es va demanar als jugadors que continuessin un any més per preparar aquest relleu.

TRIPA_FINAL.indd 93

29/4/08 16:25:56

Anys 2000-2008

- Classificació de la lliga EBA, el Roser, últim classificat.

- Retall de premsa del Periòdico on es parla del partit del Roser, contra la selecció d’Andorra.

TRIPA_FINAL.indd 94

29/4/08 16:25:56

Anys 2000-2008

- Retall del MUNDO DEPORTIVO, on es parla de la primera victòria aconseguida pel Roser a la lliga EBA davant el Barça B.

TRIPA_FINAL.indd 95

29/4/08 16:25:57

Anys 2000-2008

- Pàgina de la Revista EBA, on es s’analitza el Mazda Viacar-Roser.

TRIPA_FINAL.indd 96

29/4/08 16:26:01

Anys 2000-2008

A la temporada 2005-2006, amb el retorn a la 1ª Divisió “Copa Catalunya”, l’equip tornà a jugar a un bon nivell i acabà en una meritòria sisena plaça amb un balanç de 17 par tits guanyats i 13 de perduts. Continuant amb l’anàlisi d’en Josep Maria Puyal: “la plantilla aquella temporada segueix tenint jugadors com el Joan Marc, Sergio, Frade, Toni, Bernat i Màrius i es pugen un parell de jugadors del sènior B per intentar anar preparant el que serà el nou sènior a curt termini. L’any s’acaba a mitja taula i amb la retirada de la majoria de jugadors que no ho van fer quan es va baixar d’EBA i comença un nou projecte amb el repte de confeccionar una nova plantilla que pugui mantenir la categoria o si més no que serveixi de base per afrontar els pròxims anys”. - Fotografia del Sènior A, la temporada 2005-06.

A la temporada 2006-2007 amb una plantilla quasi nova i després de l’esforç d’anys passats, l’equip acabà en últim lloc i per tant baixà de categoria. Josep Maria explica aquesta situació: “Es fa càrrec de l’equip el Dani López, fins aleshores entrenador dels sots-21 del Roser, amb qui va aconseguir proclamar-se campió de Catalunya la temporada anterior i que li tocarà la difícil missió d’encapçalar el nou projecte del sènior del Roser. Es fa una plantilla amb gent de fora del club i per part del Roser continua el Toni Roure i es puja Toni de la Osa del Sots-21. L’equip no acaba de funcionar i es pren la decisió de canviar d’entrenador a falta de 10 jornades i es posa al capdavant la Dolors, entrenadora de l’Infantil masculí. Finalment no es pot mantenir la categoria i el descens a 1ª Catalana és una realitat”.

- Clàssificació de la temporada 2005-06

- Clàssificació de la temporada 2006-07

TRIPA_FINAL.indd 97

29/4/08 16:26:03

Anys 2000-2008

S’havia arribat a un punt on es feia necessari un canvi de rumb. La política del club, de sempre, havia estat la de formar jugadors de la casa, i per tant es confiava en passar uns anys de transició per a que novament aquella llavor tornés a donar fruits, com havia passat en anys anteriors. La cantera sempre com a objectiu principal. La Junta tornà a donar la responsabilitat a Josep Maria Puyal, amb el Simón d’ajudant, per a que novament, i amb la seva experiència, comencés una nova etapa preparant jugadors de la casa. El mateix Josep Maria assenyala: “només es mantenen el Toni Roure, els germans de la Osa i el Wilson de la temporada anterior, i es recuperen el Bernat i el Màrius que encara seguien en actiu jugant en Copa Catalunya, l’Edgar que també es va formar en categories inferiors del Roser i es pugen el Sergi Galcerán i el Roger Vázquez del sènior B. És una altra temporada de transició que esperem serveixi de base per afrontar les properes temporades. Dels jugadors es difícil destacar-ne uns més que els altres, ja que tots van apor tar el seu gra de sorra a l’equip. Van formar par t de l’equip durant aquells anys: Toni Roure Obiols, Simón Constanzo, Marius Blanco, David Forner, Edgar Mar tínez, Eduard Olavide, Miquel Casellas, Joan Marc Beltran, Juan Carlos Mar tinez, Xavier Santín, Bernat Iser te, Rafael Sardà, Juan Carlos Frade, Dani i Manel Cespedosa, Víctor Romero, Jordi Riba, Sergio Gómez, Raul Gallardo i Israel Balmanya. Els èxits aconseguits pel primer equip no poden obviar ni deixar de costat les grans fites assolides pel Sènior “B”, en definitiva per l’altre sènior. Des de la temporada 1998/1999, Antoni Roure, que va ser un dels responsables, ens diu: “Amb la finalitat d’anar foguejant joves promeses del planter, es crea un equip de categoria sènior que s’inscriu en la categoria més baixa de la Federació Catalana, és a dir, Tercera B. El nucli d’aquest equip està format per jugadors que, malgrat la seva joventut ( la majoria tenen, en el moment de començar la temporada, entre 18 i 20 anys) porten ja 10 anys o més en el club i van començar a disputar partits de competició en la categoria Mini.” “Aquest equip, amb algunes incorporacions degut a baixes per estudis o altres motius, en el transcurs de les següents temporades aconsegueix una fita importantíssima en la història del club, com és aconseguir pujar de categoria 5 temporades consecutives, arribant a Copa Catalunya, encara que no va poder competir en aquesta darrera perquè en aquesta mateixa categoria ja teníem el Sènior A.”

La política del club, de sempre, havia estat la de formar jugadors de la casa, i per tant es confiava en passar uns anys de transició per a que novament aquella llavor tornés a donar fruits, com havia passat en anys anteriors.

Van formar part de l’equip durant aquells anys: Toni Roure Obiols, Simón Constanzo, Marius Blanco, David Forner, Edgar Martínez, Eduard Olavide, Miquel Casellas, Joan Marc Beltran, Juan Carlos Martinez, Xavier Santín, Bernat Iserte, Rafael Sardà, Juan Carlos Frade, Dani i Manel Cespedosa, Víctor Romero, Jordi Riba, Sergio Gómez, Raul Gallardo i Israel Balmanya.

TRIPA_FINAL.indd 98

29/4/08 16:26:04

Anys 2000-2008

La temporada 1998-1999 el sènior B, a Tercera B i dirigit aquell any per Xavier Viñes, va proclamar-se campió de grup amb 28 victòries i només 2 derrotes. A par tir de la temporada següent, amb l’equip a Tercera A, l’entrenador va ser en Lluís Escobar. Agafar aquell equip per fer-lo créixer i por tar-lo a l’ascens no era una feina fàcil, però l’esforç i el resultat final d’aquells anys, fins al 2005, va ser magnífic. A continuació transcrivim el relat que ha fet el mateix Escobar on explica no només el devenir de l’equip en aquells anys, sinó també les seves sensacions i la passió de com ho va viure: “Al principio no me encontré una con estructura consolidada de club, pero si me encontré con un excelente grupo de jugadores, con muchas ganas por comerse el mundo. Para acompañar al bloque inicial de jugadores de la casa (Alberto, Alvar, Toni, Roger, Víctor, Marcos, Jordi y Oscar), fichamos a Aamar, a David y a Gabriel, e iniciamos la aventura de este equipo en el torneo de Sant Julià, dónde curiosamente jugamos nuestra primera final. Esa primera temporada, acabamos segundos después de una bonita lucha con SAFA Horta, consiguiendo el ascenso directo a la extinta 3ª A. La segunda temporada mantuvimos el bloque, a excepción de Oscar, baja por motivos de estudio, e incorporamos a Ángel del sub-21 y a Xavi y Marc, para compensar las bajas de base y juego interior que teníamos. Como en la temporada anterior, volvimos a iniciar la temporada en Sant Julià, para ponernos “a tono” y para aumentar la convivencia de equipo. En la liga regular, se nos escapó SAFA Claror, pero logramos volver a quedar segundos, tras una recta final súper disputada con EPSA, lucha que nos valió el ascenso a 2ª catalana. En sólo dos temporadas habíamos logrado la meta inicial que nos habíamos planteado al inicio de este proyecto, que era llegar a 2ª catalana y dar apoyo al sènior A. El objetivo de la tercera temporada era consolidar la categoría, aunque sin renunciar a la ambición y competitividad natural de este equipo y seguir formando jugadores para apoyar al primer equipo. Iniciamos la liga con la buena noticia de la vuelta de Oscar, con las incorporaciones de Cristian, Simón y Javi y con las bajas de Xavi y Marc. En la liga regular, pronto vimos que el nivel de dificultad había aumentado, pero la calidad, la fe y la lucha del equipo, nos hizo meter en los puestos privilegiados, en los puestos que tenían el premio del ascenso a la soñada 1ª catalana. Finalizamos en 3ª posición, detrás de un intratable CB Coll y después de que se nos escapara el SAFA Claror. Eso nos obligó a jugar unas míticas y polémicas fases de ascenso con el Esparraguera, al que ganamos después de tener que jugar 4 partidos, para acabar jugando una final con el Valldemia, ganarla y lograr el soñado y merecido ascenso a 1ª catalana. En la cuarta temporada, había que mantener los pies en el suelo, para no alejarnos del objetivo real de este equipo, pero a su vez nos teníamos que reforzar para afrontar una dura primera catalana, con suficientes garantías para mantenernos. Esa

TRIPA_FINAL.indd 99

29/4/08 16:26:04

Anys 2000-2008

temporada tuvo varias claves, pero para mi la principal fue mantener nuestro espíritu y metodología de siempre con Roger, Oscar, Alberto y Víctor, más Cristian, incorporando pesos pesados como Màrius, Edgar e Isaac en el interior, y excelentes exteriores como Marc, Rodrigo y un joven De Dios. La combinación final fue un grupo de trabajo de calidad, luchador, competitivo y con gran variedad de recursos, que representaba otro reto personal para nuestro equipo técnico, ya que de nuevo, la mitad del equipo tenía que adaptarse a nuestra disciplina y metodología de trabajo, con la competición encima y con los habituales problemas de convivencia entre tantos jugadores competitivos. Las cosas nos salieron muy bien desde el principio y esa temporada, después de grandes partidos contra SESE, Blanes y SAFA Claror entre otros, logramos quedar primeros, clasificarnos para la final four de Sitges y conseguir un hipotético ascenso a Copa Catalunya, ascenso que no podía producirse al ser la categoría del sènior A. De todos es sabido que ese año ha sido uno de los que más he disfrutado, no sólo por los éxitos deportivos, sino por trabajar con ese grupo de jugadores y con Marcos y David, en la parte técnica. Como he citado en otras ocasiones, el baloncesto como deporte, está lleno de sensaciones, y afrontar una quinta temporada con este equipo, después de alcanzar lo máximo en la temporada anterior, fue bastante complicado, tanto a nivel anímico como deportivo. Tuvimos que volver a construir el equipo, al tener las bajas de Màrius, Isaac y Rodrigo, y las altas de Edu, Víctor, Dani Ortega y Pere, pero esa vez no tuvimos el mismo resultado. La temporada fue muy dura por diferentes motivos y acabamos descendiendo, después de tener que jugar la promoción de descenso y de perder el tercer partido de desempate en Balaguer, por un ajustado 72-69, ante el equipo anfitrión. Ese momento perdurará en mi memoria, al igual que las lágrimas de jugadores ilustres y las mías propias. Lo positivo de ese año y de lo que me siento más orgulloso, fue de la casta y lucha demostraron hasta el final, los jugadores que nunca me han fallado. En la sexta temporada, ya con Rafa al frente del equipo, se produjeron muchos cambios, en todos los sentidos, incorporando muchos jugadores jóvenes, para afrontar una 2ª catalana, con unos objetivos diferentes de temporadas anteriores. La verdad es que la mezcla de jugadores “veteranos” con “jóvenes”, nos dio muy buen resultado, para terminar en una excelente 5ª posición en la liga regular y a punto de jugar la promoción de ascenso. Como he citado al principio, me ha costado mucho resumir tantos momentos dentro y fuera del vestuario, tantos recuerdos y sensaciones que me han venido a la cabeza mientras escribía esta líneas, pero pienso que ha valido la pena y que era totalmente justo y necesario, para mantener en la memoria y en el recuerdo de todos, la dedicación y los logros de ese equipo y grupo humano que ha sido el sènior B, que con su forma de ser y con su espíritu de lucha y sacrificio, se han ganado, han escrito y han ayudado, a engrandecer el nombre del CP Roser.”

100

TRIPA_FINAL.indd 100

29/4/08 16:26:04

Anys 2000-2008

A la temporada 2005-2006 l’equip està a 3ª Categoria i acaba tercer de grup amb 21 guanyats i 9 perduts. A la temporada 2006-2007 acaba en segon lloc i amb un bon campionat guanya 22 del 30 par tits disputats.

Fotografia de l’equip del Sènior B, la temporada 2002-03.

Fotografia de l’equip del Sènior B, la temporada 2004-05.

101

TRIPA_FINAL.indd 101

29/4/08 16:26:05

Anys 2000-2008

Referent als altres equips del Roser, s’ha de destacar també tres grans èxits d’equips masculins els últims anys.

- Fotografia del Sots 21 B, la temporada 2003-04.

El sots-21 “B” de la temporada 2003-2004 va acabar guanyant el Campionat de Barcelona de nivell A-2. Era un equip totalment nou i va arribar a disputar la final a quatre després d’una segona volta espectacular, perdent només un partit, i eliminant els quarts de final al C.B. Imma. A la Final Four jugada al camp del C.E. Sant Nicolau de Sabadell van derrotar a semifinals el C.B. Sant Josep Obrer, i a la final l’equip amfitrió. Aquella mateixa temporada el Sots 21 A, que tenia un molt bon equip, va disputar la final a 4 pel Campionat de Catalunya després de classificar-se en la fase prèvia. El primer partit de les semifinals va enfrontar el Roser i el Maristes Ademar, aquest últim és qui va passar a la final però després de tres pròrrogues, en un partit de gran nivell de joc i de marcador sempre ajustat. En acabar el partit van felicitar a tots dos equips tant els organitzadors com els representants de la federació. Aquell va ser el partit de la final, aquesta no va tenir cap color ja que l’Ademar va apallissar el Jac Sants.

102

TRIPA_FINAL.indd 102

29/4/08 16:26:06

Anys 2000-2008

La temporada següent 2004-2005, alguns jugadors del Sots 21 A van passar al sènior i del Sots 21 B al A, temporada que podem considerar de transició ja que a la següent, 2005-2006, van tornar a disputar la final del Campionat de Catalunya, a la població gironina de l’Escala, però aquesta vegada van ser campions guanyant la final al Safa Claror per dos punts. Van ser tants els aficionats que no van voler perdre’s la final que es va haver de llogar un autocar, a par t dels que van anar amb cotxes par ticulars. La grada va ser tot un espectacle.

- Fotografia del Sots 21 B, la temporada 2005-06., celebrant el titol de campions de Catalunya nivell sots-21 preferent

103

TRIPA_FINAL.indd 103

29/4/08 16:26:07

Anys 2000-2008

El tercer gran èxit va ser a la temporada 2006-2007 on l’equip Infantil A va arribar a les fases finals de Barcelona gràcies a que va guanyar els últims 11 par tits de la 2a fase aconseguint ocupar el 3r lloc que donava accés a les fases. Una vegada a fases es va imposar a tots els seus rivals. Així arribant a la final contra el C.B. HOSPITALET on es va imposar per un 73-68 pròrroga inclosa. Això va donar pas a la classificació per a la final a 4t de Catalunya, que es jugaria a St. Pere de Ribes. Allà es van disputar les semifinals contra la Salle Girona, guanyant el Roser per 69-51 i arribant a la final contra el C.B. Valls on va guanyar 77-60 i es van proclamar campions de Catalunya A2. Pel que fa als equips femenins, i com ja hem comentat a fi- - L’afició Roserenca va acompanyar l’equip del Sots 21 A a la final nals dels noranta, es van anar incorporant noves jugadores disputada a l’Escala, el Roser es va alçar amb el títol de Campioque poc a poc formaran un grup humà que constituirà la nat de Catalunya nivell sots-21 preferent. columna ver tebral del Roser durant unes quantes temporades. Amb el Santi encara com a entrenador, a les jugadores que hi havia, la Sílvia, l’Eli, la Sandra i la Cristina, entre d’altres, s’hi afegeixen la Raquel Pallarès, la Maria Olives i la Mar ta Julián, que havien arribat la temporada 1999-2000, i la Maria Rosal, que va arribar una temporada més tard. Posteriorment s’incorporen la Sandra Ramírez, la Meri Terreros i la Sílvia Calabuig. D’aquesta època potser els resultats no és el més destacable, ja que a les temporades 2000-2001 i 2001-2002 l’equip va patir per mantenir la categoria a la 2ª Divisió Copa Catalunya, però el més impor tant és que, en paraules de les pròpies jugadores, - Fotografia de l’equip Infantil A la temporada 2006-07, campions de Catalunya A2. “tenim un record molt bo d’aquella època perquè ens ho passàvem molt bé juntes i avui dia encara conservem l’amistat amb moltes d’aquelles companyes”. A la temporada 2002-2003 es va voler fer un canvi per impulsar l’equip i aconseguir millors resultats. Així el Marcos Rodríguez es va fer càrrec de l’equip i es van fitxar noves jugadores com la Roser Riba, la Meritxell Alujas, la Laura Delafuente, la Lara Lurbe i la Nélida Montagut, que es van afegir a les jugadores que continuaven a l’equip, la Maria

104

TRIPA_FINAL.indd 104

29/4/08 16:26:08

Anys 2000-2008

Olives, la Maria Rosal, la Cris Macías, la Raquel Pallarés, la Mar ta Julián, la Sílvia Calabuig i l’Eli Ros. A l’equip tècnic també es van incorporar el Màrio com a preparador físic i l’Àngel Lazaro i el Víctor Galceran com ajudants, i així la nova aposta sur t bé, ja que es fa un equip molt competitiu que queda campió de grup encara que empatats a punts amb el C.N. Terrassa-Decasa “A” i amb la Salle Gràcia “A”, i per bàsquet-average queda classificat finalment en tercer lloc. A la temporada 2003-2004 per causes de reestructuració de les categories a la Federació, l’equip està enquadrat a la Primera Categoria. Al final d’aquesta temporada es pot dir que s’acaba un cicle ja que les jugadores d’aquella antiga columna ver tebral es retiren per donar pas a noves generacions. A la següent temporada, 2004-2005, es baixa el nivell de joc i a la classificació final queden antepenúltimes amb 9 par tits guanyats i 21 perduts però es pot mantenir la categoria. A la temporada 2005-2006 es manté un nivell similar però al quedar penúltimes de grup es perd la Primera Categoria, el balanç d’aquell any es força negatiu, amb 7 par tits guanyats i 23 de perduts, A la temporada 2006-2007, ja a la Segona Categoria, l’equip queda en tercer lloc i fa un bon campionat amb un balanç de 21 par tits guanyats i 9 de perduts.

- Fotografia del Sènior Femení la temporada 2002-03.

105

TRIPA_FINAL.indd 105

29/4/08 16:26:09

Anys 2000-2008

Per la seva par t, l’equip B femení a la 2ª Categoria, a la temporada 2002-2003 van fer una lliga irregular guanyant 11 par tits i perdent-ne 17. A la següent, a la 2003-2004, van fer un campionat acceptable i es van quedar a mitja taula. A la 2004-2005, van quedar subcampiones de grup, només superades per l’Spai Recover S.A. Súria, amb 24 par tits guanyats i 6 de perduts. L’equip aconseguí l’ascens a 1ª Categoria, però hi va haver de renunciar al tenir el club un altre equip femení en aquesta categoria. A la temporada 2005-2006, la classificació va ser a mitja taula i l’equip va jugar força bé. Degut a la baixada a aquesta categoria del primer equip femení, es perdé per incompatibilitat el nivell. Cal destacar també que a la temporada 2004-2005 el Roser té un tercer equip femení enquadrat a la 3ª Categoria. El balanç d’aquest equip és positiu, ja que va quedar classificat a la vuitena posició amb 17 par tits guanyats i 13 de perduts.

- Distinció honorífica pel Femení a l’aconseguir l’ascens al campionat de Catalunya de 1ª.

106

TRIPA_FINAL.indd 106

29/4/08 16:26:10

Anys 2000-2008

- Un dels equips mixtes als inicis dels anys 2000.

- Fotografia de l’equip pre-mini femení de la temporada 2006.

107

TRIPA_FINAL.indd 107

29/4/08 16:26:12

TRIPA_FINAL.indd 108

29/4/08 16:26:13

C.P.ROSER Altres seccions

TRIPA_FINAL.indd 109

29/4/08 16:26:17

Altres seccions

HOQUEI És la secció esportiva després del bàsquet que ha donat més satisfaccions i èxits esportius al club, va tenir dues etapes, una primera que va de l’any 1963 al 1970 i una segona, des de 1973 al 1986. Després de tornar a cimentar la pista a l’estiu del 1963, aquesta va quedar en condicions per a la pràctica també d’altres esports. Frederic Borderia Juan va ser el fundador de l’hoquei al Roser. Com a delegat a la Junta per a aquest esport va ser escollit Jesús Pelayo i Carlos Mateos, que era el responsable del bar, també ho era com a entrenador d’hoquei. Van formar un equip que el 3 de novembre d’aquell any va fer la seva presentació disputant un partit amistós contra el Nerva que militava a la segona divisió.

Després de tornar a cimentar la pista a l’estiu del 1963, aquesta va quedar en condicions per la pràctica també d’altres esports. Va ser quan Frederic Borderia Juan va fundar l’hoquei al Roser

A finals de l’any 1964 la implicació del club arribà fins al punt d’organitzar el “Ier. Trofeo Tito Más”, un dels grans jugadors d’hoquei català. El Roser quedà classificat en tercera posició. A la temporada 1965-1966 l’equip es troba competint al campionat federatiu a la Tercera Categoria juntament amb el Manresa,Viladecans, San José, Magnetos, Ripoll, Epyc, Horta, Juv. Kalso, Hispano Olivetti, San Ignacio, Mollet,Vilafranca, Piera i Igualada. A la temporada 1966-1967 l’equip ascendí a la Segona Divisió juntament amb el Magnetos, però l’equip no va reforçar-se prou bé per a una categoria de grans equips i el Roser només va poder guanyar un partit i empatar-ne tres i acabà últim i, per tant, perd la categoria tornant novament a la Tercera Categoria. En les tres temporades següents en aquesta categoria l’equip aconseguí alguns triomfs, com el “Torneo Primavera” al 1969, on els alevins van guanyar la final al Claret. També va assistir a alguns torneigs com el de San Joan Despí, on participà amb l’equip juvenil i l’amateur els anys 1969 i 1970, al del U.D. Horta i també al prestigiós “Torneo Claret”. De la importància que va tenir la secció d’hoquei al Roser en aquesta etapa dóna raó el fet que el fundador Frederic Borderia va ser designat candidat per formar part del “Consejo Directivo de la Federación Catalana de Patinaje” al març del 1968, votat pels següents equips: C.T. Barcino, U.D. Horta, Textil-Coma, A.C.D. Tampir, S.H.M. i ADE PAF (diari Dicen del 19 de març del 1968). A la temporada 1970-1971 i degut a una remodelació de la Federació Catalana de Patinatge es van fer dos grups a la Segona Divisió. I el Roser que competia com Roser-Atalaya estava enquadrat en el grup B i va

- Fotografia d’un partit d’hoquei dels anys 60.

110

TRIPA_FINAL.indd 110

29/4/08 16:26:19

Altres seccions

poder mantenir la categoria amb un balanç de 8 partits guanyats, 2 empatats i 8 de perduts, però aquell any el club passà per un del pitjors moments i l’ hoquei va desaparèixer de la competició durant dos anys. Aquell parèntesis va fer que l’equip es desfés, i alguns jugadors van anar a jugar a altres clubs en competició. Però aquest esport va tornar novament en una segona etapa al Roser. A l’any 1973 de la mà del Sr. Palomero. Va començar primer amb entrenaments que es feien els dijous en una plaça pública a prop del lloc de residència d’uns quants nens amb els patins que els havien portat els reis. Més endavant van demanar fer-ho a la pista del Roser i ben aviat van començar a competir. La primera participació va ser en aquella mateixa temporada 1973/74, i quasi tot van ser derrotes, contra el P. Claret, Clot, Tordera, Can Baró i Horta. Es va quedar en el antepenúltim lloc. A la següent temporada, 1974/75, i amb la preparació de Xavier Verdera com a entrenador, l’equip infantil va jugar molt bé i van quedar campions de grup, encara que després a la fase final de campions van quedar eliminats. El delegat d’hoquei era llavors Jordi Canals.

- Fotografies dels equips d’hoquei dels anys 60.

Aquell equip infantil es proclamà campió del seu grup i en l’últim partit es va imposar al Dosa B de Badalona per un 3 a 0. A la classificació el Roser va superar per gol-average el fins llavors campió Sant Josep de Badalona. A la ressenya del butlletí del Roser podem llegir: “S’ha fugit del joc personal i individualista, per assolir un veritable esperit d’equip. Els nois ja no juguen per anar a lluir, sinó per a l’equip del C.P. Roser. Això es un mèrit i mereix una felicitació.” Al mes d’abril es van disputar les eliminatòries de campions de grup. En crònica de E. López i de J. Canals, s’informa de la pèrdua del partit al camp del C.P.Tordera per 5 a 1 i dels posteriors empats a casa amb el P. Mañanet per 5 a 5 i amb el C.P. Tordera per 2 a 2. Aquest últim partit es considera una victòria moral davant del màxim rival, tant pels resultats anteriors com per la possibilitat de passar a la fase següent.

111

TRIPA_FINAL.indd 111

29/4/08 16:26:20

Altres seccions

Al mes de juny, Joan Grané com a cap d’esports del Roser, sobre la secció d’ hoquei a la temporada 1975/1976 que “…els infantils actuals passaran a la categoria de cadets i els alevins prendran part en un campionat oficial. Es fan els màxims esforços per poder continuar la categoria infantil amb nous jugadors que en l’actualitat no en disposem…” La difícil convivència del bàsquet i de l’hoquei era una realitat quasi des dels inicis. El 18 de març de 1976 es produeixen uns incidents entre els dos esports. A causa de la pluja va retardar-se un partit de bàsquet i els d’hoquei van ocupar la pista. Les conseqüències van ser molt negatives: 1) els pares d’alguns jugadors enviaren cartes per donar de baixa els seus fills com a jugadors i com a socis. L’OAR imposà una multa a l’equip femení de bàsquet per la suspensió del partit (200 pessetes més altres 575 per l’arbitratge), un - Fotografia al Roser durant un partit de l’equip als anys 70. punt menys a la classificació i pèrdua del partit per 0-2. Tot i que els problemes van continuar sobretot pel tema dels horaris, a la temporada 1977-1978 la secció d’hoquei s’havia consolidat i es van poden formar fins a quatre equips: Cadets: entrenadors Albert Balanzó i Joaquin Millán. Alineacions: Xavier Cuadern, Eduard Rius, Antonio Millán, Raimón Pons i Andre Alfonseda. Seguim la ressenya del butlletí que diu que l’equip té un gran potencial però és curt de plantilla. El grup en el qual va quedar enquadrat aquella temporada era desequilibrat, ja que estava format per equips forts i fluixos.Tenim alguns resultats d’aquell any: fora es va guanyar al camp del M. Sants per 1 a 9 i al camp del Juan XXIII per 3 a 12, a casa els resultats van ser de 15 a 2 contra el C.P.Vich (B) i de 10 a 0 contra el Vilorai, per contra es va perdre al camp del San Just per 4 a 2.

La difícil convivència del bàsquet i d’hoquei era una realitat quasi des dels inicis. El 18 de març de 1976 es produeixen uns incidents entre els dos esports, ja que a causa de la pluja va retardarse un partit de bàsquet i els d’hoquei van ocupar la pista.

112

TRIPA_FINAL.indd 112

29/4/08 16:26:22

Altres seccions

Infantils: entrenador Jordi Canals. Alineacions: Eduard Buil, Pere Artasu, Xavier Gimeno, Oriol Canals, Ignasi Cuadern (l’actual president del club) i Àngel Alfonseda. És el que té millors resultats, els jugadors porten alguns anys junts i està molt ben conjuntat. Alguns dels resultats són aquests: es va guanyar a la pista del San José “B” per 3 a 6 i també a la del Sant Just per 0 a 2, a casa ho van fer contra el J.M.J. (B) per un contundent 6 a 0, alhora que el partit contra el Voltrega va està suspès per la pluja. Juvenils i sèniors: entrenador Toni Hernández. Alineacions: del sènior Juán, Mariano, Barrio, Sánchez, Quico i Obradors; dels juvenils, Jordi, Domínguez, Canals, Pérez, Novell, Luismi, Berenguer, M.Turon i Alfredo.

- Fotografia de diferents jugadors d’hoquei a la pista del Roser.

Els equips eren irregulars amb moltes baixades i pujades a la lliga. Als juvenils hi havia una gran diferència d’edats que va influir en el joc de l’equip, en el cas del sèniors la plantilla es va també considerar curta. El 13 de març d’aquell any 1978 l’equip sènior d’hoquei va acabar la temporada, per tal de no crear més conflictes amb la pista; se’n va anar del Roser a jugar al Centre del Clot. Justament en aquella temporada els equips infantils i cadets havien quedat campions de grup.

113

TRIPA_FINAL.indd 113

29/4/08 16:26:26

Altres seccions

Al desembre de 1978 hi havia tres equips d’hoquei: juvenils, alevins i cadets. Aquest esport continuava donant satisfaccions als seus seguidors, i així el 22 de desembre del 1979 els cadets es van classificar per a la fase final i finalment van quedar subcampions Al juny de 1980 Eduard Buil va ser escollit nou delegat d’hoquei, però la tensió continuava. El 22 de febrer de 1981 hi va haver un nou enfrontament entre el delegat d’esports Carles Cuadern i el jugador d’hoquei Riera. Més endavant, al juny de 1984, la secció proposa quatre equips d’hoquei però la Junta ho supedita al fet de que “es reparteixin l’horari que tenen ara”, és a dir, més equips però sense possibilitats d’ampliació d’horaris. Aquell mateix any es crea l’Escola, tant la del bàsquet com la d’hoquei. L’entrenador d’aquesta última va ser en Carlos Mateo. En aquells anys l’equip d’hoquei va ser invitat a molts torneigs. Una mostra la tenim en la participació en el Torneo Juan XXIII on va quedar subcampió i el de Sant Josep al 1980 on també va quedar campió. - L’equip d’hoquei posant amb els seguidors de la secció. Participà als clàssics torneigs de Nadal, per exemple al del Sant Andreu i al del Trèbol i també al 1980 Més endavant al juny de a la Setmana Poliesportiva al Col·legi JMJ, al 1977 i al 1981, al de la 1984 la secció proposa quatre Festa Major de Bellver de Cerdanya, al Podium Sports de Sant Sadurní de Noia i al Mañanet, tots tres al 1982. També al Torneig Poble Nouequips d’hoquei però la JunFerro Frio, un clàssic de l’hoquei, tant a l’any 1983 com al 1984. També ta ho supedita al fet que “es a l’organitzat per la propia Federació Catalana de Barcelona, guanyant el II Torneig en categoria infantil al 1984, i al Torneig Hoquei J.R. de Gavà reparteixin l’horari que tenen on participà al 1984 amb els equips aleví i infantil i emportant-se també ara”, es a dir, més equips però el premi a l’equip més golejador. És a dir, va participar en un munt de sense possibilitats d’ampliació torneigs i al mateix temps va passejar el nom del Roser pels principals camps d’hoquei, sempre per clubs de molt prestigi en aquest esport d’horaris.

114

TRIPA_FINAL.indd 114

29/4/08 16:26:29

Altres seccions

L’abril de 1985 Albert Cuadern va dimitar com a vicepresident i a final de temporada, al juny de 1986, definitivament s’acordà suprimir l’equip d’hoquei i aprofitar les hores per crear només l’Escola de bàsquet. El 7 de juliol es produeí una tensa reunió de la Junta pel tema hoquei: hi assistí el President, que feia cinc mesos que no ho feia, junt amb cinc representants de l’equip d’hoquei i l’entrenador, Sr. Gallofré, que demanà explicacions sobre la supressió de la secció d’hoquei. La Junta va explicar que eren incompatibles dos esports en una sola pista amb la conseqüent limitació d’horaris per als entrenaments i que s’estava intentant potenciar el bàsquet amb equips de totes les categories i amb la creació d’una Escola. El Sr. Joan Grané, davant dels fets, presentà la dimissió. Era el final d’una sèrie de desencontres i discussions entre entrenadors, jugadors i directius del club durant al llarg d’uns anys i s’havia arribat a una situació insostenible. La part negativa va ser la pèrdua d’un esport amb molt d’arrelament a Catalunya amb necessitat d’equips a Barcelona ciutat i amb una trajectòria brillant d’un equip modest. La part positiva, la potenciació a partir d’aquell moment dels equips inferiors de bàsquet, tractant de fer una bona cantera amb jugadors de la casa, és a dir, la mateixa política del club de sempre.

- L’equip d’hoquei en una foto a la pista del Roser on militava l’actual president del Roser, l’Ignasi Cuadern.

115

TRIPA_FINAL.indd 115

29/4/08 16:26:33

Altres seccions

PING PONG -TENIS DE TAULA Des del principi també va ser una de les seccions importants del Roser. Els seus inicis es remunten a l’any 1940, quan ja participava al Campionat Diocesà de Catalunya a la 2º Divisió i en què al 1949 va quedar subcampió i a l’any següent, Jaume Batlle va ser el campió en la categoria de el “Aspirantado”. En aquests anys, l’equip de ping-pong, també anomenat tenis de taula, estava format per Albert Cuadern, ànima d’aquest esport durant molts anys, A. Gimeno, L. Canada, L. Landa., Joan Grané i els germans Casañas. Alguns dels equips participants en aquells campionats eren el Sants, Nª Sra. de la Salud, Club Playa Castelldefels, Sta. Teresita, Taulat i Sagrada Família. També es participà a torneigs amistosos, com per exemple al desembre del 1950 en un denominat “relámpago”, on van compatir 22 jugadors. Van quedar finalistes Gimeno i Cuadern del Roser, i finalment va guanyar aquest últim. Cada any, al mes de febrer, es celebraven partits amistosos dintre de les festes d’aniversari de la fundació del Centre. L’any 1940 es va constituir com a JACE.

- Caricatura d’en Jaume Batlle, campió de pingpong del Aspirantado.

Durant els anys cinquanta es va continuar competint a la lliga diocesana i en Gimeno i l’Albert Cuadern s’emportaven gairebé tots els títols i els trofeus en què participaven (“relámpago”, “social”, etc.), i per aquest motiu eren invitats sovint per altres clubs com el Sants i la U.D. Gaudí. Encara que era un esport minoritari, sempre va tenir jugadors entusiastes disposats a practicar-lo i a participar a les competicions, i això va facilitar que es mantingués durant molts anys al club. Als anys setanta va estar ubicat en diferent sales, tant petites com grans, i al desembre de 1980 es va comprar una taula nova, fet que dóna idea de l’alta activitat d’aquest esport.

- Caricatura de l’Albert Cuadern, delegat de la secció.

- Retall de la revista Senda.

116

TRIPA_FINAL.indd 116

29/4/08 16:26:37

Altres seccions

ESCACS Una altra secció impor tant del Roser van ser els escacs. Van par ticipar també durant anys en el Campionat diocesà de l’OAR (Obra Atlético Recreativa) i l’any 1951 es trobaven a la IIIª Categoria i van quedar subcampions, de manera que van tenir dret a jugar a la propera temporada a IIª Categoria. L’equip d’aquell any estava format per R. Ribera, J. Canal, G. Tristán, A. Gimeno i J. Rigau. Així mateix es van jugar torneigs amistosos, com el Campionat Social que A. Farrús va guanyar algun any, i també es va par ticipar a la Copa JACE, com també ho van fer els equips de bàsquet. A la temporada 1952-53 el Centre par ticipà a les tres categories existents. A Iª Categoria el Roser va estar representat per Antoni Arumí i a IIIª per Antoni Gimeno, el qual va guanyar el campionat. La secció d’escacs va durar molts anys i a l’abril de 1986 encara va organitzar un campionat.

- Fotografia d’Antonio Farrús publicada al Senda nº 37 rebent un premi.

- Retall d’una “revista” interna que es feia al Roser parlant dels escacs al centre.

117

TRIPA_FINAL.indd 117

29/4/08 16:26:37

Altres seccions

EXCURSIONISME Durant molts anys també va ser una de les seccions impor tants del Roser, on hi par ticipaven molts dels jugadors del Centre. També des dels anys quaranta ja es feien sor tides, com per exemple a la Serra del Cadí, al Santuari de Bellmunt, etc. A vegades es tractava de sor tides que tenien com a objectiu celebrar una festa litúrgica, com podia ser anar a Montserrat. La secció va estar inscrita a la Federación Espanyola de Camping i assessorada per l’OAR diocesana des de la seva secció de “Montaña y Esquí”. A par tir de l’any 1956 i després d’una etapa d’inactivitat, la secció d’excursionisme va tornar a posar-se novament en marxa i va ser dirigida pels aspirants juvenils del Centre amb el nom de SER (Sección Excursionista Roser). La revista Senda ens informa d’aquestes sortides: Tagamanent, Montblanch, Poblet, Santa Mª de l’Estany, també de peregrinacions a Lourdes, Montserrat, Nra. Sra. del Miracle, Santuari La Gleva i visites a castells com el de Perelada o Sant Miguel. La majoria d’aquestes sor tides es feien en autocar i algunes d’elles al mes de novembre, coincidint amb les festes del Roser. També es feien visites a llocs d’interès de la ciutat, com la que es va fer al gener de 1958 al “Palacio San Jorge”, seu en aquell moment de la Diputación Provincial. Als anys setanta la secció era denominada d’escoltisme i com que tenia problemes per manca de monitors, al febrer del 1977 es va fusionar amb la secció d’esplai i van mantenirse més o menys fins a l’any 1985.

- Fotografies que ens il·lustren les excursions realitzades pel Roser.

118

TRIPA_FINAL.indd 118

29/4/08 16:26:39

Altres seccions

CINEMA El cinema va ser una de les grans atraccions i també de distracció durant molts anys al Roser. Als anys cinquanta hi havia sessió de cinema matinal tots els diumenges a la sala de teatre i en altres temporades els diumenges a la tarda. A principis dels seixanta es va muntar un cinefòrum dirigit pels joves amb pel·lícules tan emblemàtiques com “Bienvenido Mister Marshall”; tampoc hi faltaven les de l’oest, les de guerra o les religioses, com“La canción de Bernadette”, “Judas” i “Moisés”. A l’any 1961 es proposà la compra d’un projector modern de 35 mm., marca Marín, model M-IV, un equip de so i pantalla de projecció nova. L’impor t d’aquestes compres va ser d’unes 150.000 ptes., i va suposar una despesa molt impor tant per al Centre, que va ser pagada a terminis i amb grans esforços. L’adquisició del nou material va permetre en aquells anys fer una programació de dues pel·lícules setmanals; en aquella etapa gris i trista aquelles projeccions representaven quelcom més que una distracció. - Cabina de projecció del cinema al Roser.

Als anys setanta també es feia una programació de dues pel·lícules a la setmana (diumenges i festius a la tarda). Aquest programa doble va durar fins el 26 de maig de 1974, en què van projectar-se les pel·lícules “El poker de la muer te” i “Los encantos de la gran ciudad”. L´ operador de cine del Centre era en Josep Palou i Tor tosa, al mateix temps operador de l’emblemàtic “Sol i Sombra”, cinema a l’aire lliure ubicat a la terrassa d’aquell bar avui desaparegut, situat a la cruïlla dels carrers Avenida José Antonio Primo de Rivera i Paseo Carlos I, actualment Gran Via i Marina. Josep Palou, quan era a punt de jubilar-se, va trobar un substitut interessat en aprendre el funcionament de tota la maquinària de

119

TRIPA_FINAL.indd 119

29/4/08 16:26:40

Altres seccions

projecció; aquest va ser en Pere Canal i Mar tí, un jove entusiasta del cinema i que anys més tard va ser president del Roser. Precisament en Pere, i també en Xavier Viñes, ens han ajudat a relatar la història del cinema al Roser. Durant aquells anys el cinema com a activitat d’oci al marge de l’espor t va anar tenint cada vegada més força i va atreure molts socis al Roser que s’havien aficionat al cineclub; les activitats parroquials quasi eren ja inexistents. A l’any 1975 només es projectava una pel·lícula a la setmana i aquesta anava acompanyada del corresponent NO-DO i d’un documental. A l’any 1978, l’entrada que fins aquell moment havia estat gratuïta, passà a ser de 40 pessetes per als socis i de 50 per als que no ho eren. La nota d’adver tència per entrar a la sala de projecció és força significativa del moment:

Durant aquells anys el cinema com a activitat d’oci al marge de l’esport va anar tenint cada vegada més força i va atreure molts socis al Roser que s’havien aficionat al cineclub

QUEDA TERMINANTEMENTE PROHIBIDO DESDE ESTA FECHA, COMER CHICLETS EN EL INTERIOR DEL CINE ASÍ COMO ENTRAR BOTELLAS DE BEBIDAS Y TIRAR AL SUELO BOLSAS DE PLÁSTICO Y DESPERDICIOS. LOS QUE NO SIGAN ESTAS NORMAS SERÁN EXPULSADOS DEL CINE Y NOTIFICADA LA JUNTA DIRECTIVA DE SU ACTITUD. Una assignatura pendent i mai resolta en aquell temps va ser la manca d’un sistema de calefacció adient a la sala d’actes: cinc calefactors elèctrics situats al damunt de cada por ta d’accés a la sala i dues estufes de gas bot situades a sota de la pantalla de projecció lluitaven inútilment per dissimular el fred que s’anava ficant lentament als ossos dels assistents d’aquelles sessions. Per intentar fer l’ambient més càlid a la sala es van fer algunes proves amb diferents sistemes por tàtils de calefacció, com la instal·lació d´una estufa que cremava petroli. Al final es va abandonar el seu ús degut al fum que en ocasions envaïa la sala, dificultant fins i tot la visió de les imatges projectades. No cal dir que al tornar a casa calia rentar la roba d’abric, degut a la pudor de petroli que feia. - Fotografia de la rebobinadora de pel·lícules.

120

TRIPA_FINAL.indd 120

29/4/08 16:26:41

Altres seccions

Quan arribava la mitja par t, en l’època dels programes dobles, es formaven llargues cues de mainada per anar al servei. Les noies utilitzaven els situats al vestíbul de la sala al mateix tercer pis. Aquells serveis estaven degudament controlats per “la señora de los lavabos”, una senyora que tenia cura del bon ús de la instal·lació.Els nois havien de pujar als serveis situats al quar t pis, just davant de l’entrada de l’amfiteatre de la sala. Per tal d’evitar que, aprofitant l’excusa d’anar al lavabo, entressin persones sense pagar la corresponent entrada, es facilitava als nois que anaven al servei uns petits tiquets amb la inscripció “SALIDA”, que calia retornar per entrar de nou a la sala. Als darrers anys l’amfiteatre va quedar en desús degut a la menor assistència de públic, i també als aldarulls que es produïen ocasionalment i que obligaven a tenir dues persones per controlar l’ordre a la sala, una a la platea i l’altra a l’amfiteatre. - Fotografia de la cabina de projecció amb en Pere Canals

Al vestíbul de la sala, al tercer pis, hi va haver durant molts anys una petita barra de bar de fusta, obsequi de la casa Trinaranjus, on es venien refrescs i llaminadures. També es disposava de quatre neveres que calia emplenar amb trossos de gel abans de la sessió per mantenir fresques les begudes. D’aquest bar, així com de vigilar la sala, en tenia cura en Joan Torrecilla, conegut per la mainada com “el señor Juan”. El “señor Hilario” també ajudava en aquestes tasques d’acomodador. Anys més tard, “el señor Juan” es va fer càrrec del bar del centre, situat a la planta baixa. Els darrers anys de funcionament del cinema al centre, Cristòfol Walias s’encarregava de vigilar la sala i Isabel Castañer de vendre les entrades Hi havia un altre personatge entranyable en aquella època; es tractava d´una dona que es posava a la por ta del centre, al carrer, a vendre les seves llaminadures, especialment uns caramels acabats en una afilada punta i coneguts com pirulís. Feia així la competència al bar del centre i al mateix temps les delícies de la quitxalla. Va ser molt coneguda pels nens i nenes que anaven setmana darrere setmana a veure les pel·lícules del centre. Li deien “la pirulera”. - Una de les moltes pel·lícules projectades al Roser.

L’estat de les còpies de les pel·lícules que es projectaven era regular i de vegades francament dolent. Això provocava de vegades

121

TRIPA_FINAL.indd 121

29/4/08 16:26:41

Altres seccions

incidències durant la projecció i fins i tot, interrupcions. El dia que es va projectar la pel·lícula “La amenaza de Andrómeda” de Rober t Wise, una pel·lícula nord americana de ciència ficció, la distribuïdora va enviar la còpia en un rotlle equivocat. El resultat d’això va ser que els assistents a la sessió van passar amb sorpresa d’una nau espacial en òrbita, a veure en Tip i Coll al mig del Passeig de Gràcia de Barcelona. No cal dir que aquest incident va ser rebut per la mainada amb el gran estrèpit que era habitual en aquests cassos. En Pere Canal va comprar als Encants Vells una segona màquina marca Supersond per instal·lar-la a la cabina de cinema. Les pel·lícules es projectaven amb les dues màquines intercalant rotlles per tal d’aprofitar els carbons (puntes de coure que produïen l’arc voltaic que era la font de llum del projector). Les sessions de cinema, però, anaven a menys. A finals dels anys setanta i per tal de reduir costos, es va vendre l’última màquina comprada de 35 mm i es va canviar per una de 16 mm, ja que el lloguer de pel·lícules d’aquest format era més econòmic. A principis dels 80 es va canviar gairebé la totalitat dels seients instal·lats a la platea, els quals eren de fusta i eren els mateixos que es van instal·lar quan es construí la sala. Els nous seients, ara ja encoixinats van ser un obsequi de l’empresa que explotava el Cine Verdi. - Fotografies del públic que assistia a una projecció de cinema a la fresca.

També en aquesta època es van organitzar unes sessions de cineclub a la planta baixa del centre, just darrere de l’actual barra del bar. En aquesta sala, en l’actualitat ocupada per una aula del col·legi, es van projectar pel·lícules emblemàtiques com “La Diligencia” de John Ford, o “El Sirviente” de Joseph Losey. S’utilitzava un projector de 16 mm portàtil, propietat de Mossèn Josep Bach, aleshores rector de la parròquia. Al finalitzar la projecció de la pel·lícula hi havia un petit col·loqui.

122

TRIPA_FINAL.indd 122

29/4/08 16:26:42

Altres seccions

La programació o contractació de les pel·lícules la va dirigir durant molts anys l´Antoni Llorens, qui va ser també president del centre i que anys després va fundar una de les empreses cinematogràfiques que més relleu ha tingut durant molts anys a Catalunya: Lauren Films. En Llorens també s’encarregava de la programació de la terrassa Sol y Sombra. Paramount Films, C.B. Films, Selecciones Fuster, Hispamex, Filmax, Filmayer, Mundial Film, Diasa, són algunes de les distribuïdores ubicades a Barcelona amb les quals es treballava. Totes elles ja han desaparegut fa uns quants anys.

- Fotografies de la pantalla de projecció al pati del Roser.

A mitjans dels anys vuitanta el cinema va tornar a tenir una empenta gràcies a l’entusiasme i a la tasca de Pere Canal, qui a partir del novembre de 1986 va ser el nou President del Roser, sempre acompanyat del seu amic Xavier Viñes, un dels homes que amb el seu incondicional esforç ha mantingut viu el club durant els últims vint anys. A l’any 1987 novament van tenir “cinema a la fresca” a la pista del centre, a l’aire lliure, amb pel·lícules com “La rosa púrpura de El Cairo” de Woody Allen, o “La llarga agonia dels peixos” d’en Serrat. Aquesta activitat al centre, però, a poc a poc va anar decaient; arribaven altres temps i altres diversions.

Les últimes sessions de cinema que es van fer a la sala del Centre Parroquial Roser, van ser per al col·legi de les monges, encarregades per a celebracions del propi centre educatiu, i amb pel·lícules de caire religiós com “El Cristo del óceano”. Al finalitzar la sessió de cinema sempre es projectava una diapositiva amb la llegenda: ¿Olvida Ud. algo en el asiento? Ben segur que aquells seients encara guarden oblidats molts somnis, aventures i il·lusions que vessaven de la pantalla, i també el sentiment de llibertat que donava poder fer les primeres sortides de casa, tot sol, per anar al “cine de la parròquia”.

123

TRIPA_FINAL.indd 123

29/4/08 16:26:43

Altres seccions

TEATRE Després dels esports, el teatre al Roser ha estat l’activitat en la qual més gent hi ha participat i també més expectatives ha creat, almenys al públic que va assistir a les seves representacions al llarg dels anys. Va crear escola, tot i que era un teatre amateur i estava condicionat pel fet d’estar subjecte a les directrius d’una parròquia. Conseqüència d’això va ser l’afiliació a l’associació FESTA, una mena d’organització del teatre catòlic. Algunes de les obres representades en aquells primers anys són títols com Nosotros los pobres, Conquistadora, El gran teatro del mundo, Hacia la vida, El alcalde de Zalamea, La mala ley, Asesinato en la catedral, La casa de la Troya, Metternich i El zapatero y el rey. La dificultat que comportava no tenir una bona sala adequada per interpretar teatre ni sala de butaques per als espectadors, va ser una constant des de finals dels anys quaranta. Mentre no s’aconseguí la sala, les representacions parroquials es feien a l’espai del “passadís” de la planta baixa del col·legi, tot i que en més d’una ocasió van fer-se a la pista de bàsquet. És el cas de l’obra sacramental de Valdivielso, “El hospital de los locos”, en què unes 3000 persones, al juliol de 1951, es van presentar per veure l’obra.Va ser tot un esdeveniment.

- Fotografia de la tramoia del teatre.

Als anys quaranta la situació econòmica no permetia despeses que no fossin les estrictament necessàries.Tot es feia de manera molt artesanal i fins i tot els decorats i el vestuari eren confeccionats pels mateixos actors. Llegim al llibre “Espines i roses de 75 anys d’un roser” de Joan Subirà i Rocamora, on s’explica la història de la parròquia, que en més d’una ocasió s’havia llogat per a representacions la sala Studium, al carrer Bailèn entre Consell de Cent i Diputació, més tard l’Estudi Masriera, tancat des de fa molts anys. El grup de teatre del Roser també feia representacions en altres centres parroquials i en diverses associacions, com al Centre Moral de Sant Martí de Provençals. El problema de manca de local continuava i no va poder solucionar-se fins bastants anys després. El mateix any 1951 el teatre va plegar i no va tornar a funcionar fins dos anys més tard. Durant aquests anys hi havia normes molt estrictes respecte a les representacions de - Fotografia de la representació d’Els Pastorets.

124

TRIPA_FINAL.indd 124

29/4/08 16:26:44

Altres seccions

teatre diocesà i les funcions eren interpretades per homes o dones, sempre per separat. L’obertura va començar a finals dels cinquanta, i al març de 1957, llegim a la revista Senda, “corre el rumor de que es possible la autorización de hacer teatro mixto, a pesar de los peligros que representa”. L’any 1954 les dones van començar a representar El club de los solteros i Mis queridas ladronas, i també obres com La vida es sueño de Calderón de la Barca, en què tots els personatges masculins eren interpretats per dones.

- Fotografia d’una representació l’any 1959.

Per fi i després d’anys reclamant un teatre en condicions, aquest va inaugurar-se el 9 d’abril de 1961 amb l’obra Tres angelets a la cuina. Aquesta sala, denominada d’actes, també servia per al cinema i altres actes culturals, i va construir-se a la tercera planta del Centre Parroquial, amb vestíbul, escenari i vestidors. En total feia 711 m2. El sostre mesurava el doble d’alçada per poder posar les butaques en desnivell. Sobre la part de l’escenari hi havia una planta on s’hi havia instal·lat la maquinària escènica, decorats i llums de la tramoia. Posteriorment van representar-se obres com Madre Alegria, Els savis de Vilatrista, El gran egoista i En las manos del hijo. A l’any 1967 es va estrenar una nova il·luminació de l’escenari representant l’obra La ferida lluminosa.

Cada any era tradició anar a Esparreguera a veure “La passió”. A l’any 1975 el preu de la sortida era de 325 ptes. per als socis i de 375 per als no socis,i incloïa l’autocar i el seient a platea. El 22 d’octubre de l’any 1984 es representa “La isla misteriosa” i hi assisteixen unes 400 persones. En aquells dies, Ricart Reguant ja dirigia obres de teatre al centre. La dansa també formava part d’aquesta secció i al 1984 hi havia inscrits 70 nens i nenes. La quota era de 1.360 ptes. al mes, el que significa uns ingressos de quasi 100.000 ptes. al mes, la qual cosa no estava gens malament tenint en compte la difícil situació econòmica del moment. Entre les obres de dansa que van representar-se cal recordar: Copèlia, Llac dels cignes, Trencanous, Cinderella, Sílfides i el Soldat de Plom. També d’ d’altres, que eren adaptacions de pel·lícules de Walt Disney: Aladdín, Bella i Bèstia, La dama i el vagabund, Mary Popins, La sirena, Blancaneus, Els aristogats i Bambi. Al 1986 l’actriu Àngels Gonyalons proposà a la Junta crear un grup de teatre on tots es farien socis. S’aprovà el projecte i juntament amb el Ricard Reguant entren a la Junta com a màxims responsables del teatre. A partir d’aquest moment es van representar diverses obres, entre les que recordem “Color bells”, la innovadora “Història d’un cavall” i la divertida “Aspirina para dos” de Woody Allen. De tota manera no es va deixar de representar la clàssica dels Pastorets per Nadal.

125

TRIPA_FINAL.indd 125

29/4/08 16:26:45

Altres seccions

FUTBOL-SALA Aquest equip es va formar al Roser a principis de l’any 1978 per iniciativa d’uns quants socis del club. Van començar recaptant diners per poder comprar les dues por teries necessàries per als par tits, tot fent-se un lloc per als entrenaments i per jugar-hi par tits de competició. Tenien el recolzament d’en Carles Cuadern, amb qui hi confiaven molt. Amb paraules de José Gonzalez i de Francisco Martinez, “la persona d’en Carles era per a tots ells un germà gran, un pare, un amic, en definitiva una persona en la que confiaven molt. També els va animar a que fossin insistents i finalment se’ls donà permís per formar un equip, amb la condició que ells s’havien de fer càrrec de totes les despeses i així ho van fer”. Van encarregar la fusta per a les porteries a un fuster que també anava pel centre i una vegada construïdes les porteries van comprar-se l’equipatge. Tot això es va fer realitat el 3 d’abril d’aquell any 1978, jugant un partit amistós contra la Selecció Centro.

- L’equip de futbol sala dels anys 70, format per: (drets d’esq. a dret.) Joan Casadevall, M Moral, Antonio Torregrosa, Cecilio Mallen, Francisco Martínez (entrenador) (ajupits d’esq. a dret.) J Mondejar, Francisco Enguidanos, José Gonzalez, Juan Gonzalez.

Els jugadors que van fundar l’equip eren: Paco Bellet, Paco Valero, Paco Echegoyen, José González, Juan González, Javier Boldú, José Sedeño, Marcial Moral, Francisco Enguzdano, Enrique Torres, Jordi Ferrer i l’entrenador Francisco Martinez. Van jugar a la lliga diocesana de l’OAR. En aquesta competició l’equip de casa posava el camp i el visitant era qui havia de pagar l’arbitratge, i així van competir des del 1979. A la competició hi havia dos grups i a l’acabar la temporada els quatre primers de cada grup feien una altra competició que s’anomenava Copa Federació. El Roser a l’any 1981 va guanyar aquesta Copa al Santa Coloma “B” per 3 a 2; aquesta va ser la fita més alta que va aconseguir la secció de Futbol Sala El 23 de març de l’any 1981, en un partit va haver-hi incidents, fet que provocà la dimissió del delegat Joan Casadevall. Aquest assumpte, més els problemes de captació de jugadors i els econòmics feien gairebé impossible superar la situació, però malgrat tot, l’equip

Aquest equip es va formar al Roser a principis de l’any 1978 per iniciativa d’uns quants socis del club. Van començar recaptant diners per poder comprar les dues porteries necessàries per als partits, tot fent-se un lloc per als entrenaments i per jugar-hi partits de competició.

126

TRIPA_FINAL.indd 126

29/4/08 16:26:47

Altres seccions

va continuar com va poder. L’any 1982 van entrar nous jugadors i això va ser causa de certes disputes que generaven malestar dins l’equip. També cal afegir que es van casar alguns dels components i van anar a viure fora de Barcelona, com era el cas de l’entrenador. Entre una cosa i l’altra, aquell equip es desféu a l’any 1983. De totes maneres altres jugadors van agafar el relleu i a la temporada següent, la 1983-1984, guanyen la lliga OAR de 1ª Categoria, però tampoc aquell equip va tenir continuïtat. A la temporada 1984-1985 es va tornar a reprendre la secció amb un nou equip dirigit pel Sr. Cases, antic defensa central de l’Espanyol de la dècada dels cinquanta. L’equip el formaven els germans Cuadern, Albert, Josep Mª, Xavier i Ignasi, juntament amb Jordi Grané, Antonio Torregrosa, Jordi Segura, Jordi Casadevall, Josep Mª Fonollosa - L’equip de futbol sala de la temporada 1985-86, format per: i el porter Juanito. Aquell any van competir (drets d’esq. a dret.) Juanito, Jordi Casadevall, Antonio Torregrosa, Jordi Segura, Albert a la 3ª divisió de la Federació Catalana de Cuadern. (ajupits d’esq. a dret.) Ignasi Cuadern, Jordi Grané, Xavier Cuadern, Josep Mº Cuadern. Futbol Sala, quedant primers i per tant aconseguint l’ascens a 2ª divisió B. Aquella mateixa temporada el CP Roser va jugar una eliminatòria de la Copa del Rei al nostre camp contra un equip de la categoria Territorial, categoria que representava la primera divisió de Catalunya i la segona a nivell nacional. L’eliminatòria a partit únic es va perdre per un ajustat 4-5 en un partit que mereixia guanyar el Roser, però l’experiència de l’equip visitant va ser determinant a les acaballes de l’encontre. A la següent temporada, la del 1985-1986, es va jugar a la 2ª divisió B i ho varen haver de fer al pavelló de l’Alfa 5, del carrer Almogàvers, ja que les dimensions de la pista del Roser no eren reglamentàries per la categoria. Varen quedar campions, assolint l’ascens a 2ª divisió A. La temporada 1986-1987 es va jugar amb el mateix bloc de jugadors en la 2ª divisió A, quedant en una meritòria vuitena posició i sent uns dels equips revelació de la competició. L’equip va quedar a les portes d’un nou ascens, la qual cosa hagués suposat un èxit sense precedents, ja que la categoria de Territorial era la porta del professionalisme del futbol sala.

127

TRIPA_FINAL.indd 127

29/4/08 16:26:47

Altres seccions

SLOT ROSER (ESCALÈXTRIC) El club d’Slot Roser és un dels més antics del nostre país. El 22 de desembre de 1979, en Josep Maria Cuadern i lÉmili Montesinos, com a aficionats de l’escalèxtric van sol·licitar el vestíbul de lámfiteatre al quart pis, per muntar-hi una pista i poder participar en campionats. Posteriorment s´hi afegiren en Pere Canal, Xavier Viñes, Cristòfol Walias, Jordi Sanz, Ricardo Burillo i Jaume Vañó. Dos anys més tard, el 29 de desembre de 1981, s’inaugurà la primera pista. Es tractava d’un recorregut de 6 carrils i 19 m de corda i estava situat a la planta superior del Centre. El material era de plàstic de la marca “Scalextric” (abans de ser Tecnitoys, gairebé era l’única marca que existia). El club es va anomenar Drac Slot C.P. Roser. Les fonts dálimentació i el sistema comptavoltes es van construir íntegrament amb materials reciclats de velles màquines Pinball i vells equips de so. Per anunciar la inauguració, es va filmar un vídeo en blanc i negre amb format de noticiari de televisió, en el qual es donava la notícia. Es va projectar en un televisor al bar del centre durant tota la jornada inaugural. Aquesta pista no va durar gaire i l’any següent es canvià per una altra de la marca Polistil, amb 4 carrils i 32 m de corda. Aquesta marca oferia un plàstic més dur i per tant una conducció més agradable. Polistil no existia a la venta en el nostre país i la va adquirir un dels socis, aprofitant un viatge a Itàlia per participar en una cursa Internacional.

- Fotografia de la pista d’Escalèxtric amb els seus participants.

Aquesta nova pista va canviar a més la seva ubicació i es va traslladar a la planta baixa en un local situat a la part de darrera del bar actual. Al 1984 es guanyà el 1r. premi del Campionat Social i a l’octubre participà al “IG.P. Ciudad de Zaragoza” on l’escuderia del Roser van ser els campions. El 1985 es va muntar una pista de fusta amb 6 carrils i 29 m de corda, la qual va ser comprada de segona mà a una botiga d’Igualada, i es va finançar amb l’aportació econòmica dels socis que hi havia a la secció d’slot. Els carrils no tenien “treneta”, tal com estem acostumats a veure als circuits de fusta actuals, sinó tira de coure. Més tard, al 1986, es va participar en una prova internacional i l’slot Roser va ser capaç d’organitzar una sessió de 24 hores seguides. També en aquest circuit es van fer curses puntuables per al Campionat d’Espanya en la categoria de “Producció” i “Sports Europa”, l’última d’elles l’any 1989. L’any 1992 la pista va tornar a canviar de lloc, situant-se on està en l’actualitat, mentre el local

128

TRIPA_FINAL.indd 128

29/4/08 16:26:49

Altres seccions

anterior es va transformar en una nova aula de l’escola. Aquesta configuració és la que ha quedat fins la data actual. El traçat de la pista va ser modificat una mica, per adaptar-lo al nou espai, i també es va aprofitar per pintar i canviar la treneta posant-la de tipus malla elèctrica. Aquesta adaptació va ser finançada pel col·legi, a canvi del nou espai. A més a més es van instal·lar comptavoltes digitals de la marca DS, finançats pel propi club. Això va representar un avenç tècnic molt important ja que es podia obtenir el millor temps i, fins a les mil·lèsimes....!!!, cosa que permetia entrenar i provar els cotxes amb molta més comoditat i exactitud. Ja no calia fer-ho amb el comandament a una mà i el cronòmetre a l’altra, i oferia una lectura més correcta i còmoda. En aquell moment el club ja tenia dos comptavoltes: els antics eren mecànics i els nous digitals, tal com recomanen les normes internacionals d`slot. Des de sempre s’han fet campionats socials anuals, inicialment de gener a desembre, però últimament eren de setembre a juliol, el que permetia als més “manetes” modificar i crear nous vehicles durant l’estiu. Les categories han seguit tot un gran ventall de - Una altra foto de la pista d’Escalèxtric a finals dels 70. possibilitats, compaginant sempre categories de “plàstic” amb “metàl·liques”, tot i que comporta un inconvenient notable, com és la utilització de material adherent a les zones de frenada en les categories més ràpides, mentre que les de plàstic tenen necessitat d’una superfície ben neta. La solució sempre ha estat en fer les curses en diferents setmanes i netejar-ne uns per embrutar-ne els altres. Cal dir que al llarg dels anys s’ha portat d’una manera prou ordenada i cívica, la qual cosa prova que una pista de fusta no discrimina en absolut cap mena de categoria. Les categories de plàstic han estat des de sèries fins modificacions absolutes, i fent servir pneumàtics d’espuma o bé de goma. Les categories “metàl·liques” no han tingut tanta varietat, i es pot dir que sobretot s’han fet curses amb reglaments internacionals: “Turismes producció” i “Sports Europa”. El setembre de 2003, davant la poca participació de pilots a les curses, es va decidir muntar una nova pista que variés l’antic traçat i que permetés fer curses d’1/24. L’anterior tenia una distància entre carrils de 9 cm i tan sols hi podien competir cotxes d’escala 1/32. Inicialment es va voler vendre la pista i al cap d’un any es va rebaixar el preu deixant-la quasi com un regal. Al final la pista es donava a qui la volgués i fins i tot ens vam oferir a ajudar en el muntatge, es van posar anuncis a les revistes d’slot i a internet, però no es va poder trobar cap lloc on situar l’antiga pista.Tampoc hi havia espai als locals del CP Roser i al final, molt a contracor, ens vam veure obligats a “enterrar-la” en un punt verd de Barcelona. Desprès de tres anys de treballs i de molts esforços, el 30 de setembre del 2006 s’inaugurà la nova pista d’slot Roser . Es publicà la notícia a la revista Mas Slot número 53 del mes d’octubre de 2006. Es va iniciar el campionat 2007 i van començar les primeres curses.

129

TRIPA_FINAL.indd 129

29/4/08 16:26:49

Altres seccions

MÚSICA Aquesta activitat va ser creada amb l’objectiu de fomentar els valors humans i de relació social al barri, a través de la música, sense tenir en compte l’edat, el sexe o la condició socioeconòmica. Alhora també es pretenia donar-li un caire educatiu. Els seus inicis al C.P. Roser van ser al novembre de 1982 com a Estudi de Música i de la mà d’Àngels Casas, reconeguda professora i pianista llicenciada pel Conservatori Superior de Música de Barcelona, que dirigeix l’activitat fins el dia d’avui. Primer van ser nomes classes de piano, solfeig i llenguatge musical, més endavant i cap al 1989 van introduir-se altres instruments com la guitarra, la flauta travessera, el violoncel, l’oboè, el clarinet, el saxo i la trompeta i últimament, també la percussió i la bateria. Àngels Casas va crear un sistema d’iniciació a la música, denominat IMPLE, pel qual l’alumne s’introdueix a l’estudi dels instruments a través dels colors amb finalitat de la pràctica instrumental, d’una manera visual i auditiva i també a la iniciació rítmica i per últim a un taller d’instruments per conèixer-los. D’aquesta manera l’alumne pot escollir, amb assessorament, l’instrument més idoni a la seva capacitat per iniciar-s’hi. Aquest sistema, que ha estat reconegut per pares i professionals, com diu la seva creadora “ofereix un estudi de la música sense haver de seguir les pautes de l’ensenyament reglat, això es deu a la gran demanda d’alumnes que no requereixen de temps material per assistir a totes les classes o volen fer altre tipus d’ensenyament musical, més a nivell personal i professional”. De totes formes l’Escola ofereix igualment l’ensenyament reglat. Quatre són les agrupacions musicals amb que compta l’Escola: Orquestres, actualment n’hi ha tres: una sinfony amb 53 nens i nenes de 10 a 15 anys, una orquestrina amb 51 alumnes entre 8 i 9 anys i, finalment, una d’iniciació d’orquestra per als més petits, entre 6 i 7 anys, amb 29 components. S’han fet actuacions per tot Catalunya i s’ha participat en la 1era trobada d’orquestres infantils a la ciutat de Saragossa.

130

TRIPA_FINAL.indd 130

29/4/08 16:26:50

Altres seccions

Corals: acollides al Secretariat de Corals de Catalunya (SCIC). N’hi ha formades actualment tres, una “coral grans” de 12 a 15 anys amb 21 nenes, una altra de “coral mitja” amb nens i nenes de 7 a 12 anys amb 37 alumnes i, dues de “petits”, una de 17 nens i l’altra de 19. Han estat presents a la Trobada de Corals que es celebra a l’Auditori de Barcelona, així com en l’intercanvi de corals a diferents comarques catalanes. Conjunt de guitarres: el seu funcionament és des de l’any 2005 amb guitarres espanyoles i amb la idea d’ampliar els coneixements en grup dels alumnes que fan el seu estudi individual. Està format per 12 alumnes en edats entre 9 i 12 anys. Grups música moderna: assessorament i classes de conjunts per a tots aquells que volen formar grups musicals, elèctric i acústics. Actualment, com s’ha comentat, a l’escola es poden estudiar tots els instruments d’orquestra (vent, corda, percussió), piano i cant coral, o bé formar part de les orquestres, corals i agrupacions musicals, com música de cambra, grups pop i cant coral. Està també en projecte la formació d’una bigbang. Per fer-se una idea de la tasca i formació que porta a terme l’aula de música, l’any passat havien format part de les agrupacions musicals un mínim de 250 alumnes. Concerts, audicions i colònies musicals donen fe de la gran activitat de l’escola amb un gran prestigi i reconeixement per part dels professionals musicals. Educar a través de la música és la gran aportació al barri des del C.P. Roser, creant un lloc cultural que fomenta els valors humans i de relació social i sempre de la mà de la seva directora Àngels Casas.

- Fotografies de les diferents actuacions de l’escola de Música.

131

TRIPA_FINAL.indd 131

29/4/08 16:26:53

TRIPA_FINAL.indd 132

29/4/08 16:26:58

C.P.ROSER Personatges

TRIPA_FINAL.indd 133

29/4/08 16:27:02

Personatges

Menció especial a persones que han marcat la història del Roser. En aquesta secció es vol fer menció especial a persones que han vinculat la seva vida al club, tant esportivament com personalment i han ajudat a fer-lo créixer en diferents aspectes i moments de la seva història.

Manel Pagès Si hi ha una figura emblemàtica al Roser, aquesta no és altra que en Manel Pagès i Ferrer. Veí de la parròquia, procedia d’una família de menestrals de la fusta i de jovenet va estar d’escolà a la parròquia del Roser.Va ser un dels fundadors, a l’any 1933, de la Federació de Joves Cristians a la parròquia. També va ser cofundador i jugador de l’equip de bàsquet, primer amb el nom de Conquesta del Roser als anys trenta i després de la guerra civil amb el nom de Jace Rosario, fins a la seva retirada a l’any 1952, tot i que va seguir competint i jugant partits de bàsquet amb l’equip de veterans. Durant anys va ser el capità de l’equip i al final de la seva etapa com a jugador també va exercir al mateix temps d’entrenador. El 16 de febrer de 1958 se li va fer un sentit homenatge a la seva trajectòria amb la celebració d’un partit entre un equip format per joves jugadors del primer equip i un altre format per ex-jugadors entre els que hi havia Tristán, Nieto, Pica, Costel, Serra, Cabrera i el propi “Manel”. Segons llegim a la revista Senda, del mes de març d’aquell any, “previamente, se hizo entrega a Pagés de una artística placa, obsequio de cuantos simpatizantes se sumaron al homenaje de quien con su afición y cariño hacia la Parroquia hizo posible la fundación del equipo de baloncesto, que en estos días cumple sus bodas de plata y que ha pisado tantos campos de juego dejando siempre constancia de su nobleza y deportividad”. Posteriorment va ser objecte d’altres homenatges i reconeixements, l’últim al sopar de final de temporada de l’any 1997. Juntament amb Manel Pagès, cal destacar d’aquells temps inicials tot un elenc d’homes que van dedicar part de la seva vida al Roser i concretament a elevar el club de bàsquet a la màxima categoria i a portar amb orgull el seu nom. Alguns d’ells també estan entre els fundadors del Roser, com és el cas de Josep Mª Xicoy, Pedragossa, Rosales, Folch, Suñé.Tristan, Nieto, Cabrera, etc. D’aquella primera etapa del club s’ha de fer esment de Mossèn Salvador, vicari de la parròquia durant aquells anys i home d’una gran sensibilitat vers l’esport, el qual va ser un dels impulsors del bàsquet al Roser.

- Manel Pagès als anys 30.

- Caricatura d’en Manel Pagès als anys 40.

134

TRIPA_FINAL.indd 134

29/4/08 16:27:03

Personatges

- Manel Pagès rebent obsequis per part del Roser en l’homenatge realitzat a l’any 1958.

- Imatge de Manel Pagès l’any 1997, junt amb Carles Cuadern i Ricard Galceran.

135

TRIPA_FINAL.indd 135

29/4/08 16:27:04

Personatges

Joan del Baño Ha estat un dels jugadors de bàsquet amb més prestigi que ha tingut el Roser. Va arribar al club per casualitat, un dia fugint d’una banda que el volien estomacar i va refugiar-se al Roser. Allà va veure quelcom més que un centre parroquial i un club de bàsquet i li va agradar tant l’ambient que s’hi va quedar. Tenia 14 anys, era l’any 1952. Molt aviat va començar a jugar als equips inferiors del Roser, llavors Jace Rosario. A l’estiu de 1954 va disputar un Triangular amb el Gaudí i el Josepets, juntament amb grans jugadors d’un equip que durant anys va fer història al Roser ; eren Cemeli, Febrer, Vallés, Cantos, Roig, Xicoy, Castellanos, Cardona i Ferrer. A la temporada 1954-1955 jugà amb el Roser a la Divisió d’Honor, 1ª Categoria de l’OAR. Va estar escollit en diferents ocasions per la selecció diocesana de l’OAR, juntament amb Cantos i Cemeli, disputant nombrosos par tits. A la temporada 1956-1957 va ser fitxat pel Barça on jugà durant tres anys. Així mateix va ser convocat i va jugar alguns par tits amb la Selecció Catalana. També van anar-se’n l’any següent Ramón Cemeli i Lorenzo (Loren) Cantos, que van fitxar per l’Espanyol, encara que van tornar al Roser posteriorment. Aquests dos jugadors també els podem considerar emblemàtics per tot el que van apor tar a l’equip durant molts anys.

- Fotografia de Joan del Baño quan era jugador del Barça.

Posteriorment, del Baño va quedar lligat al club com a entrenador del Roser entre els anys 1979 i 1985. A l’any 1983 va ser escollit per la Junta com un dels membres del Comitè organitzador de les celebracions del 50è aniversari de la fundació del club.

- Els grans jugadors fan escola, del Baño també ha format als més petits del Roser.

136

TRIPA_FINAL.indd 136

29/4/08 16:27:05

Personatges

- Fotografia de Joan del Baño amb la selecció catalana l’any 1956. (Abaix, el primer per la dreta).

- Fotografia de Joan del Baño amb la selecció de l’OAR l’any 1956 a Caldetes. (Abaix, el primer per la dreta).

- Fotografia de Joan del Baño formant equip amb la resta de jugadors al camp del Gaudi. (Abaix, el primer per la dreta).

137

TRIPA_FINAL.indd 137

29/4/08 16:27:05

Personatges

Manuel Fernández “Lito” Manuel Fernández “Lito” és el reflex i la imatge del que ha estat i és el Roser. Veí del For t Pienc, va néixer el 3 de maig del 1938 i sempre ha viscut al barri i molt a prop de la seu del club. Al Roser ha viscut i ha passat par t de la seva infantesa, de la seva joventut, i també de la seva maduresa. Tota una vida dedicada a un equip i a un club del qual no va voler marxar mai. Admirat per tothom, quasi cada tarda se’l pot trobar envoltat d’amics fent la par tida de dòmino al club. Es tracta d’una llegenda, d’un jugador que va passar per totes les categories del Roser i és una persona molt estimada per la seva fidelitat. Va començar a jugar al Roser l’any 1945 quan tenia set anys, fins el 1974. Els últims anys va fer-ho com a entrenador. Va dedicar quasi bé trenta anys a l’activitat espor tiva. Va pas- - Fotografia de l’any 1997, en Lito rebent el reconeixement de mans d’en Carles Cuadern. sar per èpoques econòmicament molt difícils als anys cinquanta, i encara recorda com va haver d’estalviar durant mesos per poder comprar-se el xandall que por tava per primera vegada l’equip. Va formar par t durant uns anys d’un dels equips que més triomfs ha donat al club, a finals dels cinquanta i durant la dècada dels seixanta, juntament amb del Baño, Cemeli, Cantos, Vallés, Febrer, T. Ferrer, J. Castellano, Cardona i els germans Joan i Josep Puig. Ha estat objecte d’alguns homenatges en reconeixement a la seva dedicació al club.

138

TRIPA_FINAL.indd 138

29/4/08 16:27:06

Personatges

- Fotografia de l’equip de la temporada 1957 on podem veure en Lito formant part de l’equip. (Abaix, el primer per l’esquerra).

139

TRIPA_FINAL.indd 139

29/4/08 16:27:07

Personatges

Mª Teresa Balart Va ser l’ànima dels equips femenins al Roser durant molts anys. Va jugar entre els anys 1967 i 1981. Va formar par t d’un equip que ho va guanyar quasi tot a principis dels setanta a la lliga diocesana de l’OAR. En aquell equip també van jugar al llarg d’aquells anys Glòria Latre, Mª Jesús Pérez, Núria Amorós, Cristina Tirado, Tere Cando, Mercedes Balcells, Olga López, Júlia Campos, Elisa Pérez, Mª Teresa Juan, Cristina Expósito i tantes i tantes bones jugadores. Teresa Balar t era una jugadora amb molt de caràcter, el qual també va demostrar en els par tits que va jugar amb la selecció de l’OAR, on va estar seleccionada en moltes ocasions. Va retirar-se com a jugadora el 15 de juny de 1981, moment en què va rebre un homenatge al deixar el bàsquet actiu. Després de la seva etapa com a jugadora va continuar lligada al club fent d’entrenadora de diversos equips femenins, entre els anys 1979 i 1989. No només va par ticipar en l’àmbit espor tiu, sinó que també va estar implicada al club en tots els sentits, de manera que va formar par t de la seva Junta com a secretària des del 2 d’octubre de 1975 al 1991.

- La Teresa Balart, recollint un premi.

- Fotografia on apareix Teresa Balart amb les jugadores del Roser, l’any 1978.

140

TRIPA_FINAL.indd 140

29/4/08 16:27:09

Personatges

- Fotografia de la Teresa Balart amb la resta de jugadores, quan van ser campiones de la lliga OAR, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1969-70. (Abaix, 2a per lâ&#x20AC;&#x2122;esquerra).

- La Teresa Balart, junt a un equip dels anys 80 com a entrenadora.

141

TRIPA_FINAL.indd 141

29/4/08 16:27:09

Personatges

Carles Cuadern Muñoz Carles Cuadern és la persona que possiblement més anys de la seva vida va dedicar al Roser. Des de molt jove, concretament des dels set anys, va començar a fer esport jugant a futbol, però va partir una greu lesió que li va impedir continuar. Com a conseqüència d’aquest fet , com ell deia, “va refugiar-se al Roser i al bàsquet”. Des del principi, als anys quaranta, ja feia d’entrenador i va ser un dels primers en treure’s el títol a l’OAR (Obra Atlético Recreativa), en uns cursets que donaven el pas per poder exercir. Posteriorment, a l’any 1950, es va treure el títol d’entrenador en un dels primers cursets que va organitzar la Federació Catalana al camp del Brafa. Durant 26 anys sense interrupció va exercir la tasca d’entrenador, sempre al Roser. Ho va fer en totes les categories i poc abans de morir, amb 74 anys, encara entrenava l’equip júnior i l’infantil masculí.

- En Carles Cuadern junt amb en Xavier Viñes

Des de l’any 1976 fins al 1986 també va ocupar el càrrec de tresorer de la Junta i des de l’any 1987 fins a la seva mort, el 23 de gener del 2002, va ser President de l’entitat. El 13 de desembre de l’any 1996, la Fundació del Bàsquet Català va lliurar a en Carles Cuadern, de mans del President de la Federació Catalana Enric Piquet, un trofeu en reconeixement a la seva trajectòria i dedicació de tota una vida a l’esport del bàsquet. A l’any 2002, i a títol pòstum, la Direcció General d’Esports de la Generalitat de Catalunya també li va concedir la medalla de “forjador de la història esportiva de Catalunya”. En Carles representa tota una saga familiar que ha deixat i deixa en l’actualitat part del seu temps lliure per dedicar-lo al club. Cal destacar també la tasca feta pel seu germà, Albert Cuadern, amb molts anys de dedicació al Roser, primer com a jugador de ping-pong i després en tasques com a delegat de l’hoquei, delegat d’esports i formant part de la Junta en diferents ocasions. Els seus fills han participat activament en el bàsquet, però també en l’hoquei, el futbol-sala i a la secció de l’escalèxtric. Un d’ells, Ignasi Cuadern, des de l’any 2002 és l’actual President del Roser, càrrec que va succeir al seu tiet. L’Ignasi va ser jugador d’hoquei durant uns anys al Roser, fins que al 1982 va ser fitxat pel Barça, club en el qual va jugar unes quantes temporades.

- Ignasi Cuadern, l’actual president del Roser, amb en Pere Sust.

142

TRIPA_FINAL.indd 142

29/4/08 16:27:11

Personatges

143

TRIPA_FINAL.indd 143

29/4/08 16:27:15

Personatges

ELS ALTRES FORJADORS Altres homes i dones també s’han deixat la pell al club i de manera voluntària i altruista han donat els millors anys de la seva vida, a vegades en moments molt difícils de la història del Roser. Un d’ells, Xavier Viñes, que des de molt jove va assumir tasques de responsabilitat. De la mà d’en Carles Cuadern, qui sempre va confiar en ell, començà a fer d’ajudant d’entrenador, i ha passat durant els últims vint-i-cinc anys per molts equips masculins i femenins. Sempre al peu del canó, ha mantingut activitats al Roser més enllà de l’esport. Qui no el recorda fent vídeos recollint els fets més destacables de la història del club, o bé tramitant papers a la Federació i organitzant i amenitzant els sopars de fi de temporada. És “l’incombustible Xavi”.

Altres homes i dones també s’han deixat la pell al club i de manera voluntària i altruista han donat els millors anys de la seva vida, a vegades en moments molt difícils de la història del Roser.

- Xavier Viñes rebent l’any 2005 la medalla d’argent en reconeixement de la tasca desenvolupada en el món del bàsquet.

Fruit d’aquest treball, la Federació Catalana de Bàsquet li va concedir, a l’any 2005, la medalla d’argent en reconeixement de la tasca desenvolupada en el món del bàsquet

144

TRIPA_FINAL.indd 144

29/4/08 16:27:18

Personatges

No podem deixar de mencionar altres persones que amb la seva aportació també han contribuït a consolidar un projecte ferm i de futur al Roser. Potser la figura dels entrenadors mereixen el respecte i agraïment per part de tots i en representació de tots ells esmentem Santi Fernández, coordinador i entrenador durant anys del bàsquet femení , i Josep Mª Puyal, el gran entrenador dels èxits del sènior masculí del qual ja hem fet menció en un altre moment. També volem fer esment a tots aquells que fent una feina d’una importància primordial, però que sovint no es veu, contribueixen a que tot funcioni amb normalitat. Així no podem deixar d’anomenar Ricard Galceran, un tot terreny present a tot arreu. Des del 1994 fins al 2004 va formar part de la junta que va donar un nou impuls al Roser, es van fer reformes als vestidors, als serveis i també al bar del centre, on la família Lázaro-Escuder, en Virgilio i la Luisa, amb el saber fer i amb professionalitat, - En Santi Fernández amb alguns dels seus jugadors en un dels sopars del Roser van retornar al bar el que sempre havia estat, el punt de de final de temporada. trobada, el lloc on fer la xerradeta i prendre un cafè... en definitiva, el lloc on es combina la part esportiva amb la social. Aquest aspecte és molt important per al Roser, ja que sempre ha tingut molt present la part social, fet que mostra amb totes les altres activitats que es desenvolupen al mateix temps que el bàsquet

- Fotografia d’en Ricard Galceran i en Toni Roure, dues peces claus pel bon funcionament del Club.

Una persona que també va tenir molt a veure amb tots aquests canvis és en Toni Roure SR., qui va entrar a la junta al mateix temps que en Ricard Galceran. En Toni va ser clau en dos aspectes importantíssims. Per una banda va posar al dia la part administrativa, informatitzant-la, i per l’altra, la part econòmica, portant un rigor i una metodologia, que va ser el motor del gran canvi pel que fa al creixement en nombre d’esportistes o sigui en equips, però també en la qualitat del servei. Podem dir que els èxits esportius que s’han aconseguit en aquesta dècada han estat possibles gràcies a la bona tasca feta des de la junta, la qual sempre ha recolzat les iniciatives positives dels membres del club. No només les competicions esportives omplen els temps del roseristes, sinó tam-

145

TRIPA_FINAL.indd 145

29/4/08 16:27:18

Personatges

bé diades al club i al carrer, sopars de fi de temporada, dinars, campus, reunions al bar, la recerca de la Flama del Canigó en que un grup de nois i noies uniformats amb la samarreta del Roser porten la flama per encendre la foguera de Sant Joan i se celebra la revetlla davant del centre.També es col·labora en la Festa Major del barri, amb l’Associació de veïns, amb l’Arxiu Històric Forpienc, etc.

- Fotografia del Bar del Roser, als anys 60.

Tot això també forma part de les activitats del club; també els espais al Roser juguen un paper principal no només per practicar l’esport, sinó com a lloc de reunió i de les relacions humanes que sempre han estat el plat fort del club. Precisament en aquest sentit hi ha una figura social que és necessari esmentar. Aquesta no és altra que la dels familiars dels jugadors, sobretot pares, mares i també avis i àvies. Tenen un paper important en el desenvolupament del club, no només com a aficionats i seguidors del seus fills, sinó també, en molts casos, com a membres integrats en les activitats socials que ells mateixos generen o en les que organitza el propi club.

- La Joaquina, una persona sempre present al Roser.

146

TRIPA_FINAL.indd 146

29/4/08 16:27:19

Personatges

. Fotografies del sopar del Roser la temporada 2006-07, una bona manera dâ&#x20AC;&#x2122;acabar la temporada.

147

TRIPA_FINAL.indd 147

29/4/08 16:27:20

TRIPA_FINAL.indd 148

29/4/08 16:27:23

C.P.ROSER Annexes

TRIPA_FINAL.indd 149

29/4/08 16:27:26

Annexes EQUIPS FEMENINS DE LA TEMPORADA 2007-08

- Pre-infantil femení.

- Mini femení.

- Pre-mini femení.

- Cadet A femení.

- Cadet B femení.

- Cadet C femení.

150

TRIPA_FINAL.indd 150

29/4/08 16:27:26

Annexes

- Sènior A femení.

- Sènior B femení.

- Sènior C femení.

151

TRIPA_FINAL.indd 151

29/4/08 16:27:32

Annexes

EQUIPS MASCULINS DE LA TEMPORADA 2007-08

- Mini Masculí.

- Pre-Infantil Masculí.

- Pre-Infantil Masculí

152

TRIPA_FINAL.indd 152

29/4/08 16:27:35

Annexes

- Cadet Masculí 1

- Cadet Masculí 3

- Cadet Masculí 2

- Cadet Masculí 4

153

TRIPA_FINAL.indd 153

29/4/08 16:27:39

Annexes

- Júnior Masculí A

- Júnior Masculí B

154

TRIPA_FINAL.indd 154

29/4/08 16:27:45

Annexes

- Sènior Masculí A

- Sènior Masculí B

- Sènior Masculí C

155

TRIPA_FINAL.indd 155

29/4/08 16:27:46

Annexes

Alguns dels escuts que representaven el Roser abans que es creés l’actual.

- Escut dels Joves Cristians els anys 30.

- Escut del Roser els anys 40.

- Escut del Roser els anys 60.

- Escut del Roser els anys 90

156

TRIPA_FINAL.indd 156

29/4/08 16:27:50

Annexes

- Escut actual del Roser, desprĂŠs del concurs per triar-ne un de nou.

157

TRIPA_FINAL.indd 157

29/4/08 16:27:51

Annexes

El Roser no ha portat escut a la samarreta fins a la temporada 2002-03 i va ser després que es convoqués un concurs per canviar l’escut que hi havia. Es va fer la convocatoria oberta a tot el club amb unes bases i va tenir bona acollida. El concurs el va guanyar la Xesca Sans, i a partir d’aquell moment, el Roser duu aquest escut a la seva samarreta. Aquests són alguns dels escuts presentats:

- Vicente Martín Negrete

- Marc de los Mozos

- Xesca Sans

- Sergi Galceran

- Xesca Sans

- Miriam Casanovas

158

TRIPA_FINAL.indd 158

29/4/08 16:27:51

Annexes

- Borja Moreno

- Joan Montes

- Albert Peñalver

- Daniel Martín González

- Eli Ros

- Dani Roure

- Àlex Barón i Roberto Pinedo

159

TRIPA_FINAL.indd 159

29/4/08 16:27:54

Annexes

En motiu del 75猫 aniversari es van presentar diferents cartells a concurs, aquests s贸n alguns dels participants:

- Autors: Sergi Galceran i Jordi Montes

160

TRIPA_FINAL.indd 160

29/4/08 16:27:58

Annexes

- Autores: Sara García i Georgina Valdés

- Autor: Josep Francesc Carrasco.

161

TRIPA_FINAL.indd 161

29/4/08 16:28:05

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA I FONTS DE RECERCA: ARXIUS CONSULTATS Arxiu de l’Arquebisbat de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat. Hemeroteca Municipal. Ca l’Ardiaca. Barcelona Arxiu Històric Fort Pienc. Barcelona. Arxiu i Biblioteca de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Esplugues Arxiu Parroquial de Ntra. Sra. del Roser. Barri de Fort Pienc Biblioteca de Catalunya Biblioteca del Seminari de Barcelona Centre de Documentació Històrico-Social – Ateneu Enciclopèdic Popular. Barcelona Fundació del Bàsquet Català. Barcelona

PREMSA CONSULTADA APUNTS Comissió de Cultura del C.P. Roser 1978 BÀSQUET ESPORT. Revista de la Federació Catalana de Basquetbol CIRCULAR Butlletí del C.P. Roser 1975 CIRCULAR DE INFORMACIÓN del Centro de Jóvenes de Acción Católica de Ntra. Sra. del Rosario 1944 CIRCULAR INFORMATIVA. OAR diocesana, …..para sus afiliados, ….para sus clubs componentes. 1973-1975 DICEN Diario deportivo 1960-1972 FLAMA Federació Joves Cristians de Catalunya 1932-1936 LEAN Semanario deportivo 1960-1970 SENDA Portavoz de la J.A.C.E. Boletín de actividades parroquiales. Parroquia Ntra.Sra. del Rosario. 1949-1961 VICTOR Suplemento de JACE. Delegación Diocesana de Deportes 1949 VIDA PARROQUIAL. Nrta. Sra. Del Roser 1948

162

TRIPA_FINAL.indd 162

29/4/08 16:28:06

Bibliografia

BIBLIOGRÀFICA Boronat, Gisela i Mayoral, Joan “Fort Pienc, ahir i avui” Arxiu Històric Fort Pienc. Ajuntament de Barcelona 2007 Codinachs, Pere “La Federació de Joves Cristians de Catalunya 1931-1936” Claret, Barcelona 1990 Oliveras i Torrens, Andreu “La Federació de Joves Cristians a Catalunya. L’espiritualidat. El projecte educatiu i la seva pedagogía” Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990 Pujadas, Xavier i Santacana, Carles “Història il·lustrada de l’esport a Catalunya (1931-1975)” Vol. 2 Diputació de Barcelona 1995 Puyalto, Lluís i Navarro, Vicenç “El bàsquet a Catalunya. Des dels orígens fins a l’any 1938” Fundació Bàsquet Català, Barcelona 2000 Puyalto, Lluís “El bàsquet a Catalunya. Un lent despertar (1939-1955)” Fundació Bàsquet Català, Barcelona 2006 Puyalto, Lluís “El bàsquet a Catalunya. El desenvolupament d’una estructura esportiva (1956 a 1982)” Fundació Bàsquet Català, Barcelona 2006 Subirà i Rocamora, Joan i equip de recerca “Espines i roses de 75 anys d’un Roser. Història de la parròquia del barri de Fort Pienc (1920-1995)” Editorial Mediterrània, Barcelona 2000 Ventura i Ten, Ramon “Enyor d’un temps al meu barri: el Fort Pius” (memòries inèdites) “50 anys de bàsquet amb el B.A.M. (1928-1978)” Ateneu Montserrat, Barcelona 1978 “La Federació de Joves Cristians de Catalunya: contribució a la seva història” Ed. Nova Terra 1972 Actes de la Federació Catalana de Bàsquet anys 1943-1953 Actes del C.P. Roser anys 1971-2001 Memòries de la Federació Catalana de Bàsquet anys 1958-2007

CRÈDITS FOTOGRÀFICS El copyright de totes les il·lustracions pertany als arxius del C.P.ROSER - Secció Esportiva, excepte les següents, amb la corresponent autorització: Arxiu Històric Fort Pienc (AHFP): pàgs. 12 i 13. Fundació Bàsquet Català (FBC): pàgs 19, 22, 28, 59.

163

TRIPA_FINAL.indd 163

29/4/08 16:28:06

- Els creadors del llibre del Roser. D’esquerra a dreta: Carles Sanz (autor), Xavier Viñes, Jordi Montes, Ricard Galceran.

TRIPA_FINAL.indd 164

29/4/08 16:28:06

TRIPA_FINAL.indd 165

29/4/08 16:28:07

C.P.ROSER

75 anys de bàsquet al Roser

TRIPA_FINAL.indd 166

29/4/08 16:28:07

TRIPA_FINAL.indd 167

29/4/08 16:28:07

TRIPA_FINAL.indd 168

29/4/08 16:28:07

CMY