Page 1

LA, ESCLEROSI MÚLTIPLE DEMÈNCIA AVC AUTISME ALZHEIMER RETARDS DEL ESENVOLUPAMENT, DETERIORAMENT COGNITIU, ESQUIZOFRÈNIA HIPER / HIPO SCAPACITAT INTEL·LECTUAL DEPRESIÓ PROBLEMES D'APRENENTATGE DIFICULTA ESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR DIFICULTATS DE RELACIÓ I COMUNICACI CE ELA ESCLEROSI MÚLTIPLE ESQUIZOFRÈNIA, DEMÈNCIA, AÏLLAMENT SOC UTISME ALZHEIMER RETARDS DEL DESENVOLUPAMENT, AVC DETERIORAMENT POTONIA AÏLLAMENT SOCIAL DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DEPRESIÓ, PRO APRENENTATGE, DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR DIFICULT ELACIÓ I COMUNICACIÓ, TCE, ELA, ESCLEROSI MÚLTIPLE, ESQUIZOFRÈNIA DEM LLAMENT SOCIAL AUTSME ALZHEIMER RETARDS DEL DESENVOLUPAMENT, DET OGNITIU, HIPER / HIPOTONIA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DEPRESIÓ PROBLEM APRENENTATGE, DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR AVC DIF ELACIÓ I COMUNICACIÓ, TCE, ELA, ESCL ELA MÚLTIPLE ESQUIZOFRÈNIA DE LLAMENT SOCIAL, AVC, AUTISME, ALZHEIMER, RETARDS DEL DESENVOLUPAMEN ETERIORAMENT COGNITIU, HIPER / HIPOTONIA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DE

LA TERÀPIA OCUPACIONAL QUAN, ON I PER A QUÈ

ROBLEMES D'APRENENTATGE, DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTO IFICULTATS DE RELACIÓ I COMUNICACIÓ, TCE, ELA, ESCLEROSI MÚLTIPLE E EMÈNCIA AÏLLAMENT SOCIAL, AVC, AUTISME, ALZHEIMER, RETARDS DEL DESENV ETERIORAMENT COGNITIU, HIPER / HIPOTONIA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DE ROBLEMES D'APRENENTATGE, DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTO IFICULTATS DE RELACIÓ I COMUNICACIÓ, TCE, ELA, ESCLEROSI MÚLTIPLE ES EMÈNCIA, AÏLLAMENT SOCIAL, AVC, AUTISME, ALZHEIMER, RETARDS DEL DESE ETERIORAMENT COGNITIU, HIPER / HIPOTONIA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DE ROBLEMES D'APRENENTATGE, DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTO IFICULTATS DE RELACIÓ I COMUNICACIÓ, TCE, ELA, ESCLEROSI MÚLTIPLE ES EMÈNCIA AÏLLAMENT SOCIAL AVC AUTISME ALZHEIMER, RETARDS DEL DESENV ETERIORAMENT COGNITIU HIPER / HIPOTONIA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DEP SICOMOTOR RETARDS DEL DESENVOLUPAMENT ELA


ONIA, EN EL

, AVC, GNITIU, HIPER EMES

TS DE

INTRODUCCIÓ

NCIA, ORAMENT En aquest document, hi podreu veure què és i com ajuda la teràpia S

ULTATS DE ocupacional a través de diferents escenaris. ÈNCIA

RESIÓ,

Com a dada general, al territori català actualment hi ha més de 1.000 terapeutes ocupacionals, molts d’ells treballant dia a dia per afavorir

l’autonomia de la persona que presenta dificultats en la realització d’activitats UIZOFRÈNIA, quotidianes. La seva presència és imprescindible dins la xarxa de recursos UPAMENT, RESIÓ, assistencials.

UIZOFRÈNIA, OLUPAMENT, RESIÓ,

UIZOFRÈNIA, UPAMENT, ESIÓ, PCE,

02

Referència bibliogràfica: Junta de Govern del COTOC 2013-2015 Barcelona, 2015 - DL núm. B. 1821-2015


A les següents pàgines es mostren i expliquen els aspectes bàsics que hom ha de conèixer per tal de comprendre la teràpia ocupacional. La Neus, terapeuta ocupacional d’àmplia experiència, serà el suport per tal de fer arribar aquesta informació d’una manera acurada, senzilla i il·lustrada amb els casos pràctics de la Sara, en Pau, en Francesc i la Júlia. En aquestes quatre breus històries us presentem el valor de la teràpia ocupacional.

03


QUÈ ÉS LA TERÀPIA OCUPACIONAL? La teràpia ocupacional és una professió regulada per la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, 2.2.b) que es dirigeix a afavorir l’autonomia en l’ocupació utilitzant l’activitat significativa com a mitjà i com a fi del tractament. Entén l’ocupació com la totalitat de l’activitat humana. El terapeuta ocupacional és especialista en l’anàlisi i intervenció sobre la persona, l’ocupació i l’entorn. La Teràpia Ocupacional és un Grau universitari de 4 cursos. A Catalunya, les universitats on s'imparteixen els estudis són: • Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT) Centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. • Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar. Universitat de Vic.

04


Em dic Neus i sóc terapeuta ocupacional. M'apassiona la meva feina i per aquesta raó us explicaré quatre casos que poden ajudar a entendre la nostra professió. Durant la meva trajectòria professional he treballat en diversos àmbits, ja que la teràpia ocupacional és una professió que intervé en totes les esferes de la persona i al llarg de tot el seu cicle vital.

05


GLOSSARI

La persona El terapeuta ocupacional tracta a la persona en la seva totalitat, avaluant i intervenint sobre processos saludables i patològics en relació a les capacitats sensoriomotrius, cognitives, psíquiques i socials.

L’ocupació Fa referència al conjunt d’activitats quotidianes que hom desenvolupa al llarg de la seva vida. Es poden classificar en activitats de cura personal (higiene, vestit, alimentació), activitats instrumentals (fer la compra, utilitzar el transport públic), activitats productives (feina, educació, voluntariat) i activitats d’oci.

L’entorn Fa referència als elements del context que influeixen en l’ocupació, com l’entorn físic (barreres arquitectòniques, productes de suport, adaptacions), l’entorn social (família, amics, veïns) i l’entorn comunitari (serveis, recursos administratius, sistema polític).

06


Intervenció de teràpia ocupacional Fa referència al conjunt de teories, eines metodològiques, tècniques i evidència científica aplicades a la situació única de cada persona per tal de millorar la seva autonomia.

Ús de l'activitat significativa Fa referència a la utilització d’activitats per les quals la persona mostra un especial interès per tal d’assolir els objectius proposats al pla d’intervenció

Autonomia: És la capacitat de decidir, planificar, executar i valorar el conjunt d’activitats realitzades al llarg del dia i de la vida.

07


A QUI ATÉN? L’àmbit d’intervenció del terapeuta ocupacional és molt ampli, per exemple pot atendre des d’un nadó amb problemes de desenvolupament, passant per un adolescent amb alguna problemàtica en salut mental, una persona adulta que ha tingut un ictus, fins a una persona gran amb deteriorament cognitiu. És per això que podem atendre a qualsevol individu, grup o comunitat que presenti dificultats en la realització de les activitats quotidianes o tingui risc de patir-les.

nadons

08

infància i adolescència

adults

persones grans


Molts cops m’han preguntat si els terapeutes ocupacionals oferim feina o m’han dit que entretenim a la gent gran. Potser la gran varietat de persones ateses i la mirada multidimensional de la disciplina dificulta tenir una visió més concreta del terapeuta ocupacional, però només cal tenir en compte la presència (o possible presència) de dificultats en la realització d’activitats quotidianes per entendre el nostre perfil.

09


CASOS: PRESENTACIÓ

Sara La Sara té 4 anys i en fa un que viu en un centre d’acollida. Presenta un retard en el desenvolupament psicomotriu. Li costa menjar sola i encara porta bolquers (activitats de la vida diària), no li agraden les activitats que impliquen el cos en moviment ni jugar amb altres nens (joc). A l’escola es mostra molt dispersa (educació).

Pau En Pau té 17 anys i fa 2 mesos que està ingressat a psiquiatria, diagnosticat d’esquizofrènia. Tot va començar quan va arribar a la conclusió que tots els seus amics li volien fer mal i es va tancar a casa atemorit. Per por, no volia saber res de ningú i va deixar l’institut, el futbol, a la seva parella i el grup de música en el qual tocava. 10


Francesc En Francesc té 45 anys i fa quatre mesos va tenir un ictus. Fa una setmana ha tornat a casa seva, però ateses les seqüeles del dany cerebral no pot realitzar les activitats que abans feia cada dia. Presenta mitja part del cos amb falta de mobilitat, amb poca sensibilitat i camina amb una crossa. L’han d’ajudar a vestir-se i no es pot rentar al bany perquè té una banyera i no hi pot entrar. Abans li agradava molt preparar l’entrepà per l’escola als seus fills, però ara no sap com fer-ho. A més, es despista fàcilment i li costa saber quines rutines ha de fer cada dia, sovint presenta canvis d’humor sobtats amb tristesa i irritabilitat.

Júlia La Júlia té 80 anys i en fa 6 que va ser diagnosticada d’Alzheimer . Va començar a tenir dificultats per parlar, no trobava les paraules adequades per expressar el que volia dir, tenia dificultats per anar a comprar o preparar menjars molt elaborats i oblidava fàcilment el que havia de fer o havia fet. Fa 3 anys que viu a una residència perquè necessita ajuda en el seu dia a dia.

11


PER A QUÈ SERVEIX LA TERÀPIA OCUPACIONAL? Serveix per desenvolupar, recuperar i mantenir la realització de les activitats quotidianes de la persona en el seu entorn. Així com per prevenir la disfunció.

12


A vegades la meva intervenció es dirigeix a que les persones puguin desenvolupar noves habilitats, com en el cas de la Sara. D’altres, a recuperar les activitats o capacitats perdudes, com el cas d’en Pau. D’altres, a aprendre noves maneres de fer les coses, com en Francesc, o a mantenir les capacitats preservades, com en el cas de la Júlia. En les diferents situacions la intervenció serveix per a mantenir el major grau d’autonomia possible.

13


CASOS: APLICACIÓ DE TERÀPIA OCUPACIONAL

Sara La teràpia ocupacional serveix per a que la Sara sigui més autònoma en la realització de les activitats de la vida diària bàsiques, com fer ús del lavabo o menjar, per a que visqui amb plaer les activitats en les quals el seu cos estigui en moviment i gaudeixi de la relació amb els seus iguals.

menjar sola

Francesc La teràpia ocupacional serveix per a que en Francesc pugui aprendre noves habilitats per gestionar-se al domicili, vestir-se, o preparar entrepans; i organitzar-se el dia a dia amb activitats significatives.

14

vestir-se


Pau projecte de vida sa

La teràpia ocupacional serveix per a que en Pau pugui ocupar-se de les seves activitats, com els estudis, la parella, el grup de música, etc., i que pugui dur a terme un projecte de vida sa i amb autonomia.

Júlia participar

La teràpia ocupacional serveix per a que la Júlia mantingui el màxim de temps possible la seva participació en les activitats de la vida diària, prevenint el deteriorament cognitiu, motor i funcional.

15


EN QUÈ ÉS ESPECIALISTA? En analitzar i en intervenir sobre l’estat de la persona, la seva ocupació o el seu entorn i en l’ús de l’activitat com a mitjà de tractament.

persona

ocupació

entorn

16


Com a professional que treballa amb persones i, més concretament, en l’àmbit social i de la salut, per a mi és molt important tenir un enquadrament terapèutic que protegeixi tant a la persona com a mi mateixa. Ofereixo a les persones un espai de confiança i respecte, on no les jutjo, les escolto activament. A l'hora d'intervenir em baso tant en la metodologia o teoria procedent de l’evidència científica com en el desig de millora que cada persona presenta. Mantenir el meu rol professional aporta claredat en la intervenció, d’aquesta manera puc oferir un acompanyament terapèutic sa en l’acompliment ocupacional, on el protagonista en el tractament és la persona. Treballo en equip i porto a supervisar aquells casos que són complicats. Estic en continua formació per millorar la meva tasca laboral.

17


CASOS: LA PERSONA, L’OCUPACIÓ I L’ENTORN

Sara

Pau

De la valoració de la Sara es desprèn que la intervenció anirà dirigida a afavorir:

De la valoració d’en Pau es desprèn que la intervenció anirà dirigida a afavorir:

La persona: la millora de la capacitat de seqüenciar i planificar les accions necessàries per dur a terme les activitats de la vida diària bàsiques (alimentació, vestit, higiene), la identificació de les necessitats interoceptives (set, gana, son), l’ampliació dels interessos en els jocs, l’adquisició de noves competències motrius i l’augment del desig de comunicar-se i interaccionar amb els seus iguals.

La persona: la redefinició del projecte de vida després del primer brot, la identificació de desitjos i objectius vitals significatius.

L’ocupació: la realització de l’activitat d’alimentació amb mínima supervisió, l’adquisició del control d’esfínters i l’ús del lavabo amb supervisió, la realització de jocs sensoriomotrius, tant de forma individual com amb els altres, i la participació en activitats lúdiques fora del centre d’acollida. L’entorn: l’adaptació de l’espai, el temps i els materials per desenvolupar cadascuna de les activitats, i la relació amb els adults i els seus iguals. 18

L’ocupació: la realització d’activitats pròpies de la seva edat i per les que mostri interès, com estudis, activitats d’oci com el grup de música, etc. L’entorn: un entorn familiar que acompanyi en Pau en la millora de l’autonomia.


Francesc

Júlia

De la valoració d’en Francesc es desprèn que la intervenció anirà dirigida a afavorir:

De la valoració de la Júlia es desprèn que la intervenció anirà dirigida a afavorir:

La persona: la millora de les capacitats cognitives, la cerca d’estratègies compensatòries d’integració cognitiva, l’adquisició de noves habilitats motrius i el manteniment d’antics rols que el satisfacin.

La persona: la identificació d'activitats d'interès respecte a la seva història de vida, el manteniment de les habilitats sensoriomotrius i cognitives el màxim de temps possible, i la millora de les capacitats d’interacció amb els altres.

L’ocupació: la millora de l’autonomia en el vestit amb l’ús de tècniques específiques, el manteniment d’hàbits d’higiene, d’una alimentació saludable i una rutina ocupacional satisfactòria. L’entorn: l’ús de productes de suport i adaptacions que facilitin l'acompliment ocupacional, que la família faciliti l’autonomia d’en Francesc, i la participació en activitats comunitàries i de relació amb iguals.

L’ocupació: el manteniment de l'autonomia en les activitats de la vida diària del vestit i l'alimentació, la realització d'activitats d'oci del seu interès com pot ser el ball, i la millora de la comunicació amb els altres. L’entorn: la creació d'un entorn segur i adaptat a les noves necessitats de la Júlia, la participació en activitats de la residència i comunitàries, i l’adequació de la relació amb els familiars, companys i treballadors de la residència. 19


COM HO FA? 1. AVALUA: la persona, l’ocupació i l’entorn, a través de l’entrevista, l’observació, l’anàlisi de l’acompliment ocupacional, els testos i les escales d’avaluació i de valoració. 2. PLANIFICA: dissenya un pla d’intervenció en funció d’uns objectius dirigits a l’ocupació de la persona. 3. INTERVÉ: porta a terme el pla d’intervenció. Utilitza l’activitat com a eina d’intervenció: · Realitza tractaments mitjançant activitats terapèutiques, individuals i grupals. El terapeuta ocupacional és expert en analitzar quines capacitats físiques, motores, cognitives, socials i psíquiques necessita la persona per fer una ocupació, per això coneix quin grau de suport (gradació de l’activitat) adequat ha de facilitar a la persona, per tal que aquesta sigui el més autònoma possible. · Assessora i entrena amb productes de suport que facilitin l'acompliment en les activitats de la vida diària, així com l'adaptació de les mateixes per facilitar-ne l'autonomia en l'execució. · Fa educació sanitària a la persona i als cuidadors. · Assessora, fabrica i entrena en l’elecció i ús d’ortesis, pròtesis, etc.

4. REAVALUA: valora si s’han assolit els objectius proposats. 5. FI O RETORN AL PUNT 2

20


Com a terapeuta ocupacional estic formada en un ampli ventall de coneixements multidisciplinars (anatomia, fisiologia, ergonomia, neurologia, psicologia, cinesiologia, sociologia i pedagogia, entre d’altres), el meu camp d’intervenció s’emmarca en moltes àrees (salut mental, rehabilitació física, rehabilitació cognitiva, rehabilitació social i comunitària, educació, etc.) i tracto a la persona des de la seva globalitat. Com a terapeuta ocupacional puc oferir una rehabilitació de diferents aspectes de la persona (cognitiva, física, mental, sensorial, etc.) tenint sempre com a focus de la intervenció l’ocupació de la persona.

21


CASOS: COM HO FA? 22

Sara

Pau

La terapeuta ocupacional defineix quant dura la intervenció i el número d’hores de tractament. Pregunta què necessita per vestir-se, menjar o anar al lavabo. Guia a la Sara fins al material que vol fer servir i supervisa com ho fa. Crea espais de joc, amb materials que convidin a jugar. La terapeuta ocupacional proposa activitats en grup i adapta els espais de la Sara, com la ubicació a l'aula i l’habitació al centre, per facilitar la tasca. Assesora a les persones de referència de la Sara sobre la millor manera d'ajudar-la.

La terapeuta ocupacional defineix si la intervenció es duu a terme de manera individual i/o grupal. En etapes inicials treballar en format grupal pot ajudar en Pau a retrobar-se amb l’altre i a analitzar com és la seva relació amb aquest, identificant-la i modificant-la en cas que sigui necessari. A nivell individual, la terapeuta ocupacional avalua com són les trobades grupals i intervé en relació a les ansietats generades al voltant dels aspectes relacionals. La terapeuta ocupacional treballa amb els contextos més reals possibles aproximant-se als desitjos d’en Pau i analitzant les activitats que duu a terme. Assessora la família sobre la millor manera d’ajudar en Pau.


Francesc La terapeuta ocupacional intervé mitjançant el treball de les habilitats físiques implicades en les activitats de vestit i preparació d’entrepans. La terapeuta ocupacional acompanya al Francesc en el procés del nou aprenentatge a l’hora de realitzar les tasques, li facilita ajuda graduada quan ell sol no ho pot solucionar. L’assessora sobre l'adaptació de l’entorn del bany per facilitar l’execució de l’activitat de rentat corporal. Assessora la família sobre la millor manera d’ajudar en Francesc.

Júlia La terapeuta ocupacional intervé realitzant activitats grupals, com el ball i la música que són activitats significatives per a la Júlia, i amb intervencions individuals, com la recerca d’interessos i l’acompanyament en la realització d’activitats de la vida diària. Gradua l’assistència verbal i física que necessita per l’acompliment ocupacional i assessora a l’equip sobre l’estat de la Júlia i com ajudar-la per mantenir les habilitats funcionals. La terapeuta ocupacional adapta l’entorn físic per a que sigui un espai senzill, amb pocs estímuls i ben diferenciats entre sí. Dóna pautes a les persones de l’entorn social de la Júlia sobre com millorar la comunicació amb ella. La terapeuta ocupacional analitza l’execució de la realització de les activitats i fa un seguiment per tal de detectar possibles canvis per així modificar la intervenció o continuar igual. 23


QUÈ ACONSEGUEIX? Els resultats d'una intervenció de Teràpia Ocupacional sempre estan vinculats a una major autonomia de la persona, ja sigui a l'hora d'escollir què vol fer i com ho vol portar a terme o de valorar l'activitat realitzada.

24

auTOnomia


Els convido ara a reflexionar sobre una qüestió. Quan puc recórrer al terapeuta ocupacional? Haig d’estar malalt per demanar-li ajuda? No s’ha d’estar malalt per acudir al terapeuta ocupacional. Quan una persona, ja sigui nen, adult o gran, té dificultats per a realitzar per sí mateix una o diverses de les activitats de la vida diària pròpies de la seva edat i situació particular és un bon moment per anar-hi. Com heu pogut veure, el ventall d’activitats i objectius a treballar és ben ampli, des de treballar l’autonomia en l’alimentació, com posar-se un jersei o adaptar l’entorn, fins a la redefinició del projecte de vida. Els terapeutes ocupacionals treballem tant a nivell privat com dins la xarxa assistencial. Són molts els recursos on ens podeu trobar: hospitals, centres de dia, serveis de rehabilitació, residències, mútues de treball, centres especials de treball, escoles, casals de gent gran, etc.

25


CASOS: COM HO FA?

Sara

2. 1. La terapeuta ocupacional pregunta a la Sara com li agradaria que fos l'activitat d'alimentació, la Sara hi pensa.

3. La Sara menja sola, amb més nens al costat. La terapeuta ocupacional se la mira de lluny. 26

La terapeuta ocupacional adapta l'entorn (una cadira adequada, una taula amb l'altura adequada).

4. La Sara juga amb els altres nens. La terapeuta ocupacional no hi és.


Pau

1.

2.

En Pau juga a futbol amb els companys, pensant que li fan entrades a propòsit per fer-li mal.

En Pau explica com s'ha sentit després de fer l'activitat de futbol a l'Hospital de Dia. La terapeuta ocupacional fomenta la reflexió grupal sobre els fets.

3. En Pau toca la guitarra en una activitat grupal. Pensa que els altres toquen massa alt per tapar el seu so. Al cap de l'estona pot fer una crítica d'aquest pensament.

4. En Pau juga a futbol i toca la guitarra amb els amics sense sentir-se amenaçat. 27


Francesc

1. La terapeuta ocupacional pregunta al Francesc què li agradaria fer durant el dia. El Francesc li respon que poder vestir-se sol, poder fer l’entrepà pel seu fill i anar al centre cívic.

2. En Francesc pensa com es posaria el jersei pas per pas, la terapeuta ocupacional hi és present, però en silenci. En Francesc es posa el jersei però s’atura en un punt. La terapeuta ocupacional li facilita ajuda quan ell sol no ho pot solucionar.

3. La terapeuta ocupacional li explica com fer servir una taula per tallar aliments (producte de suport). En Francesc a casa seva talla l’embotit. 28

4.

En Francesc entra a un centre cívic per demanar informació sobre un curs d’informàtica.


Júlia

1.

2.

La terapeuta ocupacional pregunta a la Júlia quines coses li agradaven fer, ella diu que ballar i escoltar música.

La Júlia balla amb companyes de la residència durant l'activitat de psicomotricitat i de musicoteràpia. La Júlia i les seves companyes escolten cançons de la seva època i les identifiquen.

3.

4.

La terapeuta ocupacional detecta que la Júlia té dificultats per menjar tota sola ja que sembla que no sap per on començar.

Ara la Júlia pot menjar sense problemes perquè les estovalles són llises i d’un color que contrasta amb el plat, el got i els coberts necessaris. Només té la forquilla per menjar la truita 29


ON POT TREBALLAR EL TERAPEUTA OCUPACIONAL? ESCOLA UNIVERSITÀRIA

HOSPITAL DE DIA AMBULATORI

S.I.L. SERVEIS D’INTEGRACIÓ LABORAL

30

C.D.I.A.P. DOMICILI

HOSPITAL ESCOLA D’ADULTS

RESIDÈNCIA

ESCOLA CLUB SOCIAL


Com que és la meva última intervenció en aquesta presentació sobre la teràpia ocupacional, voldria explicar quins són els signes d'identitat dels terapeutes ocupacionals: som uns professionals molt versàtils que intervenim en múltiples àmbits. Som creatius en la confecció de productes de suport o en el disseny d'activitats terapèutiques. Treballem amb les persones i el seu món particular i, per això, escoltem molt els detalls i interessos de cada un, per comprendre l'altre, per acompanayar-lo en la cerca d’autonomia i per poder oferir activitats significatives. Entenem la persona com un tot i per això treballem bé en equip. Si teniu interès a comunicar-vos amb un terapeuta ocupacional o conèixer més la nostra professió, podeu contactar amb el COTOC, on segur que atendran la vostra consulta de bon grat. Fins aviat.

31


ON TREBALLEN ELS TERAPEUTES OCUPACIONALS

Àrea de Salut · Educació sanitària: promoció, prevenció, determinant de conducta · Atenció especialitzada: unitats d'aguts, hospitalàries, de mitja estada, servei de rehabilitació comunitària (SRC), hospital de dia, de desintoxicació, ambulatoris, mútues d'accidents · Atenció primària Àrea Sociosanitària · Centres de dia · Domicilis · Llarga estada · Cures pal·liatives. Àrea Social · Residències · Comunitat · CDIAP · Serveis de rehabilitació comunitària · Centres ocupacionals · Servei d’integració Laboral (SIL) Centres de rehabilitació laboral · Clubs socials · Centres d’acolliment · Centres penitenciaris Àrea d’Educació · Centres d’educació especial · Centres d’integració · Equips d’atenció primerenca · Centres d’educació reglada · Escoles d'adults

32

HOSPITAL HOSPITAL DE DIA DE DIA

MÚTUA MÚTU D’ACCIDENTS D’ACCIDE

AMBULATORI AMBULATORI

CENTRECENTRE DE DIA DE

C.D.I.A.P. C.D.I.A.P.

ESCOLAESCOLA UNIVERSITÀRIA UNIVERSITÀRIA

CENTRECENTRE D’ACOLLIDA D’ACOLLIDA

ESCOLAESCOLA


ESCOLAESCOLA D’ADULTS D’ADULTS S.R.C. SERVEI S.R.C. SERVEI REHABILITACIÓ REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA COMUNITÀRIA ORTOPÈDIA ORTOPÈDIA RESIDÈNCIA RESIDÈNCIA

CENTRECENTRE ESPORTIU ESPORTIU

SERVEISSERVEIS VALORACIÓ VALORACIÓ DE DE DEPENDÈNCIA DEPENDÈNCIA

CLUB CLUB SOCIAL SOCIAL

CENTRECENTRE PENITENCIARI PENITENCIARI

S.I.L. SERVEIS S.I.L. SERVEIS D’INTEGRACIÓ D’INTEGRACIÓ LABORAL LABORAL

CENTRECENTRE OCUPACIONAL OCUPACIONAL

DOMICILI DOMICILI

CENTRECENTRE CÍVIC CÍVIC

CASAL CASAL

UNITAT UNITAT REHABILITACIÓ REHABILITACIÓ FÍSICA FÍSICA

Àrees d’Assessorament · Centres de productes de suport i ortopèdies · Equips de prevenció de riscos · Comissions d’urbanisme · Servei valoració de · dependència Àrea de Docència · Escoles universitàries · Cursos de formació de formadors · Cursos relacionats amb especialització · Formació ocupacional. Àrea de lleure · Centres esportius · Esplais · Centres cívics · Casals. 33


ESTUDIS SOBRE L’IMPACTE ECONÒMIC DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL 34

BENEFICIS ECONÒMICS DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL

El College of Occupational Therapists, del Regne Unit, ha realitzat diversos estudis que han demostrat l’estalvi econòmic que pot suposar la intervenció d’un terapeuta ocupacional per a la sanitat pública.

Persones amb demència

Persones amb malaltia mental

> La intervenció de teràpia ocupacional durant 5 setmanes millora el seu funcionament i redueix la càrrega dels cuidadors. Això pot suposar un endarreriment en l’entrada a una residència geriàtrica. (Graff et al, 2008)

> El suport del terapeuta ocupacional per a que persones amb malaltia mental tornin a la feina redueix la despesa pública pel valor de 38.816 euros/persona a jornada completa. (Oxford Economics, 2007).

> Postposar l’entrada a una residència un any a través de l’adaptació del domicili estalvia 32.880 euros/persona. (Laing and Buisson, 2008; Allen et al, 2010).

> Adults que van rebre teràpia ocupacional van trobar feina més ràpid (sis mesos) que els que no la van rebre. (Gutman et al 2009). > La meitat dels usuaris de teràpia ocupacional van tornar a treballar i ho seguien fent 42 mesos després, trobant feina 3 mesos més ràpid. (Scheme et al, 2007).


TERÀPIA OCUPACIONAL

SERVEIS ASSISTENCIALS

Persones que han patit un ictus

Persones que han patit fractures de maluc

> Les adaptacions a domicili redueixen la necessitat de visites diàries i el cost de l’atenció al domicili entre 1.411 i 34.111 euros/any. (Heywood et al, 2007).

> Es va trobar que una caiguda que implica una fractura de maluc costa al sector públic aproximadament 34.500€/persona que és 4,7 vegades més del que costa l’adaptació domiciliària i més de 100 vegades el cost d’adaptar els agafadors i passamans per evitar caigudes. (Heywood and Turner, 2007).

Intervenció domiciliària en persones grans > Un estudi diu que hi ha una reducció del 50% dels costos després d’una intervenció de teràpia ocupacional (731 euros comparat amb 1.962 euros). (Hay J et al, 2002).

35


AVANTATGES

DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL

més autonomia

de la persona

DEPENDÈNCIA

SALUT

PRODUCTIVITAT

CÀRREGA PELS CUIDADORS

SATISFACCIÓ PERSONAL

RELACIONS SALUDABLES

RECURSOS ASSISTENCIALS

més qualitat de vida i menys cost socioeconòmic 36


POTS CONTACTAR

AMB NOSALTRES

www.cotoc.cat 930085678

37


Vilapicina 49, baixos www.cotoc.cat

08031 Barcelona

Tel. 930 08 56 78

info@cotoc.cat

Perfil terapia ocupacional  

Aquest document explica què és la Teràpia Ocupacional.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you