Les balances del temps
© Ignasi Blanch / «La cançó de les balances» / Takatuka, 2015
La tardor
és temps de balanços. O de balances. Per sospesar el que l'any ha deixat enrere. Diu «La cançó de les balances» que quan el jove Ovidi se'n va al castell del rei per fer-li una petició en nom del poble, el monarca no li fa cas. I això que només li demanava un pont per travessar el riu i poder arribar a l'escola sense recórrer el llarg camí que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig del rei, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar de parer. I la resposta del monarca és un càstig de cent cinquanta bastonades i una cel·la a pa i aigua. Per això, el poble encara sap ara «La cançó de les balances» i quan s'ajunta a la plaça, rient i plorant, la canta. _____________
1