Cop d'ull 326 - Desembre 2022

Ercros vol tancar al gener la fàbrica de Flix, 125 anys després

El tancament de la química afectarà una cinquenta de treballadors de la planta de fosfats La decisió de l’empresa també pot suposar l’acomidament indirecte de 100 persones més Tortosa tindrà un nou passeig a la muralla medieval del Rastre

ha començat les obres per rehabilitar la muralla medieval del segle XIV al barri del Rastre, amb l’obertura d’un nou passeig que arribarà fins a Santa Clara

POLÍTICA

Lluís Salvadó, nou president del Port de Barcelona

EL RAPITENC Lluís Salvadó ha deixat la seua acta com a diputat d’Esquerra, per convertir-se en el nou president del Port de Barcelona. Sal vadó va prendre possessió el 28 de novembre, en substitució de Damià Calvet, que havia posat el seu càrrec a disposició del nou conseller de Trri tori, un cop que Junts per Catalunya

FONS DE TRANSICIÓ NUCLEAR

havia decidit abandonar el govern català. Salvadó va dir que apostava per donar “continuïtat” als projectes actuals de Port de Barcelona. A més, va descartar que la seua nova res ponsabilitat es puga veure afectada pel calendari judicial que té obert al Tribunal Superior de Justícia de Cata lunya, pel referèndum del 2017. G.M.

La disputa dels partits enfanga el debat sobre el nou fons nuclear

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, demana ‘generositat’ i ‘consens’ als grups parlamentaris, per no deixar escapar l’arribada d’entre 24 i 60 milions d’euros al territori

TORTOSA

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, el repu blicà Albert Salvadó, ha exigit als grups parlamentaris més altura de mires, per arribar a amplis consensos en el debat sobre el nou Fons de Transició Nuclear. “Faig una crida explí cita a tots els grups parlamen taris, des del primer a l’últim, perquè tinguen la generositat i l’alçada de mires suficients per deixar-se de batalles par tidistes, i que facin un exercici de consens per no perdre esta oportunitat per al territori”, va afirmar Salvadó en una compareixença davant dels mitjans, el 24 de novembre. Després de dies d’una intensa picabaralla entre els partits de les Terres de l’Ebre, Salva dó va insistir en què el Fons de Transició Nuclear és una qüestió estratègica per al te rritori, i que seria “imperdo nable” renunciar a l’arribada d’estos diners, entre 24 i 60 milions d’euros anuals fins al tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, previst per d’aquí a una dècada. “És una oportunitat per a la zona nord de les Terres de l’Ebre. No ha via passat mai, i si deixem pas sar este tren, probablement no tornarà a passar mai”, va afe gir-hi. En este sentit, Salvadó va reiterar que el fons nuclear haurà de servir per crear ocu pació, i suplir així els 3.000 llocs de treball que es perdran amb el tancament de les cen trals nuclears catalanes.

La disputa entre els partits va desfermar-se a mitjans del mes de novembre, quan Junts per Catalunya, ja fora del go ver català, va confirmar que donaria suport a una proposta que l’alcalde de Batea i diputat del PSC, Joaquim Paladella, havia registrat al Parlament. En concret, els socialistes pro posaven incrementar del 20% al 50% el percentatge de l’im post que es destinarà als terri toris afectats pel tancament de les nuclears. També una altra forma de governança, que hauria de tenir en compte l’opinió del territori, a l’hora de finançar els projectes amb els fons. La proposta del PSC i el gir en l’estratègia de Junts va provocar la reacció d’Es querra, expressada primer a través del consell d’alcaldes de la Ribera d’Ebre. El 17 de no vembre, els alcaldes riberencs es reunien d’urgència per re butjar la proposició de llei dels socialistes, que també proposava ampliar el radi d’acció fins als 30 quilòmetres al voltant de les centrals. Això feia, segons Esquerra, que els municipis de la Ribera d’Ebre haguessin de competir pels re cursos amb ciutats com Reus, Vila-seca o Tortosa, i també que fins i tot s’hagués de desti nar una part del nou impost nuclear a municipis de l’Ara gó. Per això, els republicans van portar el tema al Consell de Garanties Estatutàries.

El PSC i Junts acusen Esquerra de ‘filibusterisme’ polític

L’alcalde de Batea i diputat del PSC, Joa quim Paladella, havia acusat Esquerra de voler “enfangar” i “embolicar” el debat sobre la creació del nou Fons de Transició Nuclear. Paladella va fer estes declaracions després del front comú dels alcaldes de la Ribera d’Ebre per rebutjar una proposta del PSC. Però després que va saber-se que Esquerra portava el cas davant del Consell de Garanties Estatutàries, el PSC va apujar el to de les crítiques als republicans. “Ens ha sorprès aquest filibusterisme per allar gar la tramitació i evitar que això es pugui aprovar el 2022”, va lamentar la portaveu del PSC, Alícia Romero, qui va afirmar que utilitzarien “totes les energies” perquè el

la modificació del Fons de Transició Nu clear es puga aprovar “com abans, millor”. De fet, també la portaveu del grup parla mentari de Junts, l’ebrenca Mònica Sales, així com la diputada de Junts i primera ti nent d’alcalde de l’Aldea, Irene Negre, també van acusar els republicans de fer “filibusterisme”, per haver portat el cas fins al Consell de Garanties. Per tot plegat, la nit del 24 de novembre, Esquerra va pre sentar una contraproposta a la resta de partits. “El document pretén ser un punt de consens i de trobada entre les diferents opinions i interessos que s’han manifestat al territori”, va afirmar la diputada torto sina Maria Jesús Viña. G.M.

Albert Salvadó va fer una crida al consens per reconduir el debat del fons nuclear. // C21.

Gustau Moreno

Mira el vídeo en este enllaç

POLÍTICA

FONS DE TRANSICIÓ NUCLEAR

Esquerra fa una contraproposta per propiciar l’acord pel fons nuclear

TORTOSA

La diputada ebrenca Maria Jesús Viña va anunciar la nit del 24 de novembre, quan tot semblava enrocat, que el grup d’Esquerra havia fet arribar als altres partits una proposta per reconduir el debat sobre el Fons de Transició Nuclear. “La nostra proposta es mostra oberta a concretar els com promisos, tant en la tramitació pressupostària, en la tramita ció de la proposició de llei i en la tramitació oberta del regla ment del fons que se’n deriva”, va afirmar Vilña.

En concret, la proposta pre sentada per Esquerra detalla tres objectius: “preservar la finalitat del fons en el marc de la transició justa que pre pari el territori nuclear per al

tancament de les centrals, i la pèrdua d’ocupació i de ge neració de riquesa; ampliar l’abast territorial del fons per impulsar projectes d’interès general en el marc del desen volupament socioeconòmic del territori, i preservar la fun cionalitat i l’operativitat del fons“. Així, el grup republicà proposa ampliarde la dotació del fons de transició nuclear del 20 al 50%, com proposava el PSC. Però també limita als municipis catalans l’àmbit te rritorial d’aplicació del fons, sempre que el seu nucli de po blació principal es trobi com près en el cercle de fins a 25 quilòmetres de radi a l’entorn de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs”. Per tant, que den exclosos els municipis de les comarques aragoneses del Baix Cinca i del Baix Aragó, que és el que havia justificar

que Esquerra presentés la seua consulta davant del Consell de Garanties Estatutàries. Així, els republicans demanaven al PSC una rectificació, tot argu mentant que la seua proposta vulneraria articles de l’Estatut i “ataca” el marc competencial de la Generalitat, tot incorpo rant com a receptors de fons quatre municipis de l’Aragó. De la mateixa manera, la con traproposta d’Esquerra recla ma que siguin considerats mu nicipis prioritaris per a les inversions del fons aquelles poblacions que formen part de la Zona I del Pla d’Emergència Nuclear Exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós”.

A més, els republicans també remarquen que “els municipis d’Ascó i Vandellòs tindran un rol destacat en els òrgans de governança del Fons de transi ció nuclear”.

El PSC celebra que els republicans

G.M. / ACN TORTOSA

El diputat de PSC, Joaquim Paladella, ha celebrat que Es querra haja acceptat augmen tar del 20% al 50% el Fons de Transició Nuclear per al terri tori. Sobretot, perquè la seua proposició de llei ja era “la cinquena” iniciativa parla mentària en este sentit, i fins ara els republicans havien re butjat totes les anteriors.

“M’ha sorprès la resistència tan grossa, que és estranya quan podem tenir 60 milions d’euros en lloc de 24 milions”, va insistir-hi. El diputat també va voler calmar els ànims del nord de la Ribera d’Ebre, tot assegurant que “es respecta ran” els projectes que prome sos als municipis del Penta 1, a 10 quilòmetres de les nuclears, i que s’inclouran els pobles pe tits, “no les ciutats”, del radi del Penta 2, a 30 quilòmetres. Així, el PSC s’ofereix a nego

ciar perquè la normativa puga aprovar-se i els diners puguen arribar al gener. Paladella ha criticat que s’hagi intentat “enfangar, enganyar i amagar coses” els últims dies. Des menteix, per exemple, que no es pogués presentar esmenes a la proposició de llei i denuncia que no hi hagi hagut gestos per negociar i millorar la pro posta en benefici de les Terres de l’Ebre. “La feina parlamen tària és proposar, dialogar i aportar”, va defensar.

Gustau Moreno

La diputada tortosina Maria Jesús Viña. // CEDIDA.

El diputat del PSC, Joaquim Paladella. // CEDIDA.

POLÍTICA

UN ANY PER A LES MUNICIPALS

Jordan comença la precampanya ‘per iniciar una nova etapa política a Tortosa’

Jordi Jordan ja és oficialment el candidat de Movem Torto sa a les municipals del 2023. El 4 de novembre va fer-se la presentació, al Centre Cívic de Ferreries. Movem Tortosa ha optat pel lema de precam panya ‘Ara Sí’, per intentar ser la primera força política al municipi. Jordan va assegurar que el seu és el partit polític que representa el canvi. L’acte va ser força diferent a un míting polític tradicio nal, ja que va consistir en una conversa desenfadada entre el candidat de Movem Tortosa i l’alcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta. Tots dos van parlar de diferents temes re lacionats amb Tortosa i el pro

jecte polític de Jordan. El líder del primer partit de l’oposició es marca l’objectiu de “guanyar i iniciar una nova etapa política a la ciutat”. De fet, el també diputat ha asse gurat que es deixarà la pell per guanyar les eleccions “i portar el canvi que la majoria de tor tosins i tortosines desitgen”. Jordan va donar les gràcies a la militància de Movem Tor tosa, i va destacar que és un orgull poder presentar-se de nou com alcaldable de la capi tal del Baix Ebre. “Hi ha molta gent que vol i desitja un canvi polític a Tortosa després de 16 anys de governs postconver gents. Ara més que mai s’ha demostrat que som els únics que podem fer-ho possible després de tot el que ha pas sat aquests anys”, va remarcar Jordan. “Presentarem un pro

jecte per retornar la il·lusió a la ciutat, basat en les persones i mirant el futur per potenciar Tortosa i el nostre territori com a ciutat de progrés”, va assenyalar.

Jordi Jordan Farnós té 39 anys i és professor d’Història a l’institut Dertosa, tot i que ac tualment està en excedència. A l’Ajuntament és regidor i portaveu de Movem Tortosa, després del creixement elec toral que va aconseguir el 2019, tot esdevenint la prime ra força progressista del mu nicpi. A més, Jordan també és diputat al Parlament de Cata lunya des del 2021, en el grup d’En Comú Podem.

Mira el vídeo en este enllaç

Faura recorre els barris de Tortosa per recollir propostes

“Durant les pròximes setma nes visitarem tots els barris per traslladar als veïns i veïnes quines són les nostres propos tes pel seu barri, però també per intercanviar opinions i re collir les seues propostes”, va afirmar el candidat d’Esquerra a Tortosa, Xavier Faura, el 21 de novembre. Va ser amb mo tiu de l’inici d’una campanya a peu de carrer que porta per lema ‘Tortosa necessita més’. Esquerra Tortosa va començar la precampanya al costat dels terrenys de Renfe. Així, amb l’objectiu de fer partícip la ciutadania de les propostes d’Esquerra Tortosa, però tam bé de copsar quines són les seues necessitats, la candida tura republicana va visitar el barri del centre. En este cas, Faura va detallar que les pro postes d’Esquerra passen per frenar l’estrangulament de la circulació viària que pateix el centre de la ciutat, arran de les obres del carrer Cervantes i del carrer Barcelona, però

també per fomentar el comerç i millorar el dia a dia del veï nat. Segons Faura, cal recupe rar els terrenys de Renfe per obrir la ciutat al riu i reorde nar la mobilitat de la zona; re formar el paviment de la plaça Alfons XII; millorar l’accés a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i renovar la il·lumina ció de l’accés al Seminari, en tre d’altres.

Uns dies abans, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Faura ja va reclamar un estu di de mobilitat a Tortosa, que també tinga en compte l’apro fitament dels antics terrenys de Renfe. Segons el republicà, amb una millor planificació s’evitarien molts dels pro blemes de mobilitat que han provocat obres com la refor ma del carrer Cervantes. “Si certament estem a punt de re cuperar els terrenys de Renfe, cosa que no sé, el que caldria és fer un estudi per saber com volem que siga la mobilitat del futur a Tortosa”, va remarcar. “I això hagués tingut que ser prèviament, i ja em perdonarà l’alcaldessa i tot l’equip de tèc nics, abans a iniciar qualsevol

obra”, va assenyalar Faura, tot lamentant que a Tortosa sem pre es comença la casa per la teulada. Faura va denunciar que les obres de l’Ajuntament s’executen amb un afany elec toralista, per guanyar vots. “Quedarà molt bonic, però el més lògic és executar les obres del carrer Cervantes quan te nim un estudi de mobilitat previ. Quan sabem si recu perem o no els terrenys de la Renfe”, va reiterar.

Per tot plegat, Esquerra Torto sa preguntarà als veïns i veï nes què troben a faltar al seu barri, unes propostes que el candidat recollirà personal ment, però que els tortosins i tortosines també poden fer arribar a través de les xarxes socials. “Volem liderar el go vern de Tortosa per ser útils a la ciutadania”, va afirmar Fau ra. Esquerra Tortosa portarà la campanya ‘Tortosa necessi ta més’, cada setmana, a un ba rri o poble del municipi.

Mira el vídeo en este enllaç

Gustau Moreno TORTOSA

Jordi Jordan, amb Eva Amposta, durant l’acte. // R.M.

G.M. TORTOSA

Faura, durant l’inici de la precampanya. // R.M.

En aquesta Comunitat pensen passar a la Tarifa Regulada del Gas i nosaltres els volem ajudar.

Ajudem i assessorem les comunitats de veïns que vulguin passar a la Tarifa Regulada del Gas: Nou telèfon exclusiu Grup Naturgy Sol·licitud online Botigues

A Naturgy t’ho posem una mica més fàcil.

del

El candidat del nou partit Ara Amposta, Pau Pujol, ha confir mat que tenen la intenció de concórrer a les eleccions mu nicipals del 2023. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Pujol va avançar el 9 de nove bre que Ara Amposta serà un partit transversal, de centre i centrat en l’àmbit local, sense ingerències externes.

“Volem fer una formació transversal, on hi podrà cabre tot tipus d’ideologia. No volem extremismes, no volem extre ms”, va remarcar Pujol. “Però sí que volem un partit centrat en l’àmbit local. Creiem que a Amposta fa falta una regene ració política, a escala local. Perquè 36 anys de majories, al final, no poden ser bones”, va afirmar el candidat d’Ara Amposta. A més, segons Pujol,

l’aliança d’Ara Amposta amb Ara Catalunya, que ha assolit un pacte amb el PDeCAT a escala nacional, els permetrà disposar dels drets electorals de l’antiga Convergència, de cara a les campanya de les mu nicipals. “Els drets electorals els tindrem natros, com Ara Amposta”, va assegurar. A més, Pujol va descartar, fins al moment, que Ara Amposta puga presentar-se en una can didatura conjunta amb Junts per Amposta, que podria estar liderada per l’exalcalde con vergent Manel Ferré. “Hem de trobar el nostre espai, i no de pendre d’un partit nacional”, va concloure.

Presentació al Casal L’acte de presentació d’Ara Amposta va tenir lloc el 15 de novembre en un acte al Casal Municipal, amb la presència d’una vuitantena de persones. Ara Amposta es va reivindicar

com “l’alternativa renovadora i municipalista a la ciutat”, tot posant l’accent en l’espai pú blic, la millora sanitària o l’im puls econòmic.

Ara Amposta neix sota el pa raigua d’Ara Catalunya, un partit creat a Reus l’any 2011 i que actualment és present en una trentena de municipis. Durant l’acte, el partit va tor nar a explicar ha assolit un pacte amb el PDeCAT a escala nacional, que els permetrà disposar dels drets electorals de l’antiga Convergència, de cara a la campanya de les mu nicipals. Així ho va dir Daniel Rubio, secretari general d’Ara Catalunya. Així, l’aspiració del partit és situar-se entre les cinc forces polítiques més vo tades a les municipals.

el vídeo en este enllaç

Gustau Moreno AMPOSTA

Pau PuJol és el candidat d’Ara Amposta. // C21.

Treballem

Polèmica a Tortosa per la nova llar d’infants pública

L’Ajuntament de Tortosa va celebrar el 7 de novembre el primer ple des del trencament del pacte de govern entre Junts per Tortosa i el PSC. Una sessió plenària “dura” per al govern en mi noria de Meritxell Roigé, que no va poder tirar endavant la creació de la comissió tècnica de la llar d’infants

pública. Així, tots els grups de l’oposi ció, a excepció del PSC, van justificar el seu vot contrari tot argumentant que no haurien pogut participar en aquesta comissió tècnica. Però Roigé va qualificar d’”irresponsable” l’ac tuació de Movem Tortosa, ERC, Ciuta dans i la CUP. Uns grups que dos dies

Desordres públics agreujats

EL PSOE se n’ha inventat una de nova: canviar la sedició pels desordres públics agreu jats. L’invent pretén evitar que els catalans puguin repe tir les manifestacions inde pendentistes als carrers –les més grans d’Europa– quan els tribunals en fan alguna de les seves, inventant delictes inexistents amb l’ajuda de la policia relatant atestats sub versius. A la majoria de les manifestacions mai van existir problemes d’ordre públic. Els manifestants no deixaven ni un paper a terra i cuidaven els carrers com si fossin casa seva. Recordo que a Brussel·les, on hi assistírem uns 50.000 ma nifestants, el seu ajuntament va preparar nou camions per netejar els carrers. Quina sor presa va representar per aque lla gent en veure que només un d’ells va recollir les brosses d’un dia normal. Els catalans estem acostumats a ser gent educada, encara que ens ma nifestéssim amb fermesa, po tència i moltes estelades. En canvi vam veure pels carrers de Barcelona alguns brètols cremant contenidors. Aquests eren independentistes? Serien gent infiltrada per poder re transmetre per les televisions del món els desordres violents que cometíem els catalans. Estratègies habituals prepara des per “enredar la troca” com Fernández Díaz, el de “hemos destruído la sanidad catalana”.

A QUALSEVOL manifestació algun infiltrat pot causar dis turbis i la policia redactar un atestat de desordres públics agreujats; i ja la tenim mun tada! Una sola persona podrà cometre una gamberrada i po drem veure com pot arribar als tribunals i condemnar als qui vulguin. Pretenem crimi nalitzar les manifestacions per evitar que el món vegi com mi lions de persones es manifes ten emprenyades per les injus

MONNER CRONISTA DE GANDESA

tícies que els governs cometen contra Catalunya. La missió del PSOE és apaivagar l’inde pendentisme, sigui com sigui!

LA PRIMERA va ser anul·lar 14 articles del nou Estatut aprovat el 2005. A petició del PP, i per raons electorals, el TC va destruir l’Estatut que s’ha via elaborat escrupolosament sota els conceptes estipulats a la Constitució; aprovat al Parlament i a les Corts i refe rendat. Com el poder legis latiu pot suspendre allò que els parlaments, representants de la voluntat popular i pilars fonamentals de la democrà cia, aprovaren seguint el marc constitucional? I com pot sus pendre articles idèntics que són vigents encara avui a altres autonomies? Les grans mani festacions del 2012 naixeren per la intromissió del TC en anul·lar l’essència del nou Es tatut que havia de servir per restablir la convivència entre catalans i espanyols. No; no va ser possible perquè “los go biernos” pretenen continuar mantenint el dèficit fiscal de 20.000 milions anuals, perse guir l’idioma propi de Catalun ya, no acabar les obres prome ses de fa anys que dificulten el creixement econòmic i mante nir en pànic la societat inde pendentista. Tant PP, amb “la lluvia de millones” de Rajoy, com les promeses del PSOE que mai arriben. A Catalunya del pressupost del 2021 s’han invertit el 34% i a Madrid el 184; aquesta és la humiliant demostració que ens tenen als catalans. L’economia de Ma drid està per sobre de la de

Catalunya mentre que fa tren ta anys els seu PIB no arribava al 50% del nostre. I continua pujant perquè construeixen el Corredor del Mediterrani pel Manzanares quan el 60% de la riquesa peninsular està con centrada a la zona costanera entre Andalusia i Catalunya.

O SIGUI que poden treure el delicte de la sedició obli gats per la justícia europea. A cap país europeu la sedició és considerat delicte. Espanya la mantenia de l’any 1822. I els jutges conservadors demana ven l’extradició del President Puigdemont, Comín i Ponsatí, una i altra vegada denegada pels tribunals europeus. Altre cop es tornen a equivocar quan el líder del PSOE a Catalun ya, senyor Illa, manifesta que Puigdemont ha de pagar pels delictes comesos i la vicepresi denta Nadia Calviño manifesta per tranquil·litzar els votants

després també van emetre un comu nicat conjunt, denunciant falta de transparència per part de l’equip de govern, que volria ubicar la llar d’in fants a les actuals instal·lacions de Creu Roja. En qualsevol cas, Roigé va afirmar que continuarà treballant per crear la llar d’infants. G.M.

socialistes i sumar-se als al vo tants de dreta, que suprimint el delicte de sedició es podran extradir “los fugados”. A Eu ropa no solament no entenen per delicte la sedició i encara menys conceben que el govern català fos condemnat a 100 anys de presó per haver con vocat un referèndum. On s’ha vist que un referèndum, on el poble vota lliurement els seus desitjos, pugui declarar-se il·legal? I menys entenen que dins el judici no permetessin ensenyar les violències dels “piolins” i, en canvi, aparegue ren atestats policials falsificats emprats per les condemnes.

NOVAMENT la justícia eu ropea, amb el canvi de sedi ció per desordres públics, no acceptarà que Puigdemont sigui extradit a Espanya. Amb les declaracions de la Calviño queda demostrat que el canvi va dirigit a la persecució d’una persona, que sumades a les de Pedro Sánchez que malgrat su primir la sedició, Puigdemont s’asseurà als bancs dels acusats per respondre dels delictes de l’1-O. Mai la llei es pot can viar sobre la marxa per actuar contra el que despectivament qualifiquen de “fugados”. Les

lleis, com a essència bàsica de la justícia, es rectifiquen quan determinen que són per l’in terès general de tota la ciuta dania. No mai per perseguir una persona que li tenen jura da perquè al Parlament Euro peu manifesta la manca de de mocràcia espanyola i la nefasta actuació judicial, agreujada en aquest moment quan els po derosos magistrats es barallen per controlar el poder judicial, i els seus càrrecs els tenen ca ducats de fa gairebé cinc anys. Si el CGPJ, de forma inconsti tucional, controlat per la porta del darrera pel PP, es barallen entre ells per mantenir la ideo logia política que retenen des del 2012, i han possibilitat els errors comesos i advertits pels tribunals europeus contra els catalans, com poden continuar administrant la justícia?

PER TANT, el PSOE pot treu re el delicte de seducció obli gat per Europa i en pot establir una altre que també de base està mancat de lògica jurídica i homologable a les dictadures. L’escenari per Puigdemont no canvia en absolut i incompleix els criteris del TEDH. Els ci nisme del PSOE, no té límits!

ANTON

La xifra

2,5 milions d’euros és la partida als pressupostos generals de l’Estat, que ha aconseguit l’exalcal de de Tortosa i diputat del PDeCAT, Ferran Bel, per a les obres d’amplia ció del Teatre Auditori Felip Pedrell. Una am

pliació que l’oposició va bloquejar al principi del mandat, ja que Junts per Tortosa governa en minoria. Estos diners se sumen als 1,5 milions també aconseguits per Bel l’any passat, per al pavelló dels Josepets.

Edita: Doble Columna, s.l. Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors.

La direcció de l’empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comenta ris dels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal: T-52/95

Amb el suport de:

Director gerent: Albert Roda

Director: Gustau Moreno Directora adjunta: Cinta Bonet

Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual, Sílvia Alarcón, Quim Domingo, Vicky Maigí, David Benito, Alba Mor, Caterina Avinyó, Roger Martí, Lluna Fabregat

Disseny: Jordi Aljarilla, Cinta Iñiguez, Rosana Beltri Col·laboradors: Jaume Querol, Jesús Tibau, Anton Monner, Toni Pons, Jesús Gellida, Manel Zaera Administració Mar Aubanell

ENVIA’NS

premsa@uncopdull.com CARTES AL

OPINIÓ

22.000 firmes que valen mig milió d’euros

La Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre ja ha registrat al Parlament de Catalunya les més de 22.000 signatures que ha recollit durant els darrers mesos, per reclamar als partits polítics i als grups parlamentaris un compromís ferm en favor d’un nou centre sanitari, més enllà de les obres de reforma i ampliació de l’actual Hospital de Torto sa Verge de la Cinta (HTVC). I tot això passava per arrencar el compromís de reservar una partida mí nima 500.000 euros al pressupost de la Generalitat, per començar a impusar el projecte el 2023. Tots els grups parlamentaris, també Esquerra, s’hi van com prometre davant dels membres de la plataforma. Això va ser el 8 de novembre passat, en el marc d’una expedició a Barcelona, que també va servir perquè la mateixa plataforma pogués reunir-se amb repre sentants de cada grup parlamentari, i també amb la presidenta en funcions del Parlament, la republicana

Alba Vergés. Una persona que coneix perfectament les necessitats de l’HTVC, tenint en compte que va ser consellera de Salut. Durant la seua etapa, Vergés va prioritzar un projecte d’ampliació de l’HTVC que no va acabar de convèncer el territori, i que el seu successor en el càrrec, Josep Maria Argimon, va ha ver de reformular a la baixa. D’una banda, per l’enca riment del projecte; però d’altra banda, també perquè Junts va decidir apostar per la construcció d’un nou hospital a les Terres de l’Ebre. Ara, després de la decisió de Junts de deixar el Go vern, el nou conseller de Salut, Manel Balcells, tam bé s’ha compromès a tirar endavant el nou hospital. L’endemà mateix del viatge de la plataforma a Bar celona, i en resposta a una pregunta parlamentària del diputat tortosí Jordi Jordan, el conseller va ga rantir que el govern d’Esquerra manté un compromís “ferm” per la construcció d’un nou hospital a l’Ebre,

però també va advertir que caldrà tirar endavant uns nous comptes. Siga com siga, Balcells va assumir la xifra dels 500.000 d’euros per a la partida necessària per a la planificació del nou hospital, i va aprofitar per demanar al Parlament l’aprovació del nou pres supost, tenint en compte la minoria d’Esquerra. Per tant, d’entrada, les 22.000 firmes que ha recollit i entregat la plataforma ja han servit per comprometre mig milió d’euros. Això demostra que la mobilització de les Terres de l’Ebre pot ser efectiva per aconseguir les inversions que el territori reclama, sobretot quan els partits polítics no acaben de decidir-se i necessi ten una empenta. Avui és un hospital, però demà pot ser qualsevol altra infraestructura o inversió. Això sí, amb la fita aconseguida no n’hi ha prou. El proper 3 de desembre, la plataforma ha convocat una assem blea informativa a l’auditori de Tortosa, en què també podria convocar-se alguna mobilització.

RECENTMENT, Amics dels Castells celebrava la seua dia da, en aquesta ocasió, al Cas tell de Tenasses. Una jornada que pretén divulgar el patri moni històric i la importància de les fortificacions de la nos tra ciutat. Per això està bé que, després de tants anys de lluita per part d’aquesta entitat, de la qual he tingut sort de ser-ne president durant set anys, pu guem fer balanç de tot el que s’ha fet i el que queda encara pendent.

EN AQUEST sentit, sempre hem explicat i sempre hem defensat que els més de sis quilòmetres de muralla que tenim són una oportunitat única de desenvolupament cultural, social i turístic per a la nostra ciutat. Són, a més a més, un element que ens pot crear autoestima col·lectiva, ja que és un conjunt valuós i únic a nivell de Catalunya i de la península Ibèrica, tant per la seua quantitat però també per la seua gran riquesa ar

JORDI JORDAN PORTAVEU DE MOVEM TORTOSA I DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA

quitectònica, amb muralles d’èpoques romanes, medie vals i modernes.

ÉS PER aquest convenciment del gran potencial d’aquest pa trimoni com a motor de desen volupament de la ciutat, que hem reclamat incansablement un Pla Director de Muralles. Un full de ruta indispensable que va quedar en un calaix du rant molt de temps i del que fins i tot la senyora Roigé en va negar l’existència perquè no volia fer-hi cap inversió, ara fa pocs anys. Tanmateix, és hora de fer balanç perquè durant tot aquest temps s’han perdut moltes oportunitats. Recordo, per exemple, quan van arribar els 10 milions del Pla Zapatero, quan vam dema

nar que s’invertís en muralles tenint en compte que aquests fons ho preveien. Però no s’hi va destinar ni un euro, perquè electoralment els donava més vots construir pavellons i fer altres actuacions més pom poses. Una llàstima, perquè vam perdre l’oportunitat de ser capdavanters en turisme cultural i de proximitat, quan aquest ha anat en augment. Ara, les nostres muralles ja no serien el tresor en brut que en cara són, sinó la joia que molts somiem.

AIXÍ mateix, també hem de recordar que només fa dos anys demanàvem, en una mo ció al ple municipal, la millora de la fortificació de Bonet i de Tenasses, a causa dels desper

fectes causats per les pluges. I un altre cop se’ns va dir que no. Sortosament, com en tan tes altres coses passa, final ment s’han destinat 100.000 euros simbòlics, que no és que sigui gran cosa, però millor això que res, els quals espe rem que signifiquen mínima ment la dignificació d’aques tes dues fortificacions.

EL MATEIX podríem dir de la muralla del Rastre, que vam defensar al programa electo ral del 2019 com una de les principals actuacions que vo líem dur a terme, recuperant aquesta muralla medieval, el fortí de Bonet, les avançades i la muralla de Remolins fins la Torreta del Célio, per crear un circuit i passeig connectat, únic al país. Tot, per esdevenir un referent turístic de primer ordre com han fet ciutats com Morella, Girona o Carcasso na. Afortunadament, s’ha ti rat endavant en part amb l’1% Cultural després d’anys de re clamacions, i estem contents i

convençuts d’haver-hi contri buït amb la nostra insistència. Ara bé, tenim encara molta feina a fer i, sortosament, no ves oportunitats en els pro pers anys. Les més importants, gràcies als fons europeus. La primera, fa referència a la de cisió del govern de l’Estat, que ja ha anunciat 4,6 milions d’euros d’aquests fons per po sar en valor el castell de la Suda, una xifra mai vista en referència a les inversions a les nostres muralles; i l’altra, les diferents convocatòries dels fons europeus que el ma teix govern central ha tirat en davant per promoure l’ex cel·lència turística, les quals permeten presentar projectes per posar en valor tot el nostre entramat emmurallat. Accions que, a diferència del que va succeir amb els Fons del Pla Zapatero, esperem que ara no passin de llarg de nou, perquè les nostres muralles i les nos tres fortificacions són passat però també són futur per una ciutat millor.

OPINIÓ

El Corredor del Mediterrani, l’estratègia del govern de Pedro Sánchez

ÉS OBVI que pel bon fun cionament de la societat i de l’economia són necessàries les infraestructures de transport. Són les responsables que tin guem serveis públics de qua litat, d’una mobilitat urbana eficient, ens apropen a la res ta de ciutadans i comunitats, redueixen les desigualtats socials i contribueixen a la comercialització exitosa dels productes. Milloren la quali tat de vida de les persones i, per tant, el seu benestar.

I SI ÉS TAN OBVI, per què per uns governants és una prioritat, i per altres no ho és tant? És més, actuen depenent de la quantitat de gent a qui afecta més directament, sense tenir en comte el potencial del territori i que estem a la cua de les inversions de la Gene ralitat a Catalunya. A aquest segon tipus de governants els hi hem de preguntar què és allò que no entenen, en el fet que unes bones infraestructu res redueixen les desigualtats. I lo més fotut, per a mi, és que els màxims representants al

MIRÓ SECRETARI

territori del govern de la Ge neralitat no se n’adonin, o bé no tenen cap capacitat d’in fluir amb els seus de Barcelo na.

VULL SER positiu, i no m’atu raré a lamentar-me d’allò que no es fa, perquè any rere any ho reclamem... i com si amb ells no anés la cosa. La nega tiva per resposta! Em centra ré en allò que sí que es fa, en aquells que sí creuen que a l’Ebre tenim oportunitats.

EL CORREDOR del Medite rrani, una infraestructura fe rroviària llargament reclama da, és des del 2018 que l’avanç de les obres és indiscutible, per tenir-lo enllestit en el 2026 entre Almeria i França,

i el 2030 acabat totalment, després d’anys en què no s’ha via fet res per part dels gover ns del Partit Popular.

EL CORREDOR del Medite rrani actualment està execu tat en un 80%, i per l’any vi nent la inversió prevista és de 1.750 milions d’euros. El pri mer semestre del 2023 el go vern de Pedro Sánchez haurà duplicat els quilòmetres res pecte del 2018, dos de cada tres quilòmetres s’han cons truït amb governs progressis tes. L’estratègia de l’executiu és donar celeritat al Corredor del Mediterrani.

AQUESTA INVERSIÓ és im prescindible pel desenvolupa ment econòmic de les Terres

de l’Ebre, en què un any sí un altre també veiem com es va fent realitat el Corredor del Mediterrani en el seu conjunt. També al seu pas per les Te rres de l’Ebre, ja que l’esforç inversor per l’any vinent, en aquest tram, és de 37.125.000 euros.

AIXÍ LES COSES, no és fruit de la casualitat que empreses importants d’àmbit estatal s’instal·lin al territori. És per què veuen que la producció i manufacturació dels seus productes tindran una millor sortida, i també l’increment de les seves exportacions, do nada la importància d’aquesta plataforma logística que con tribuirà al creixement del co merç exterior.

EL CORREDOR del Medite rrani no solament contribuirà al comerç exterior, sinó que tindrà un impacte positiu so bre el sector turístic de l’Arc Mediterrani, en comptar amb una plena connectivitat en l’alta velocitat amb tot el terri tori europeu. S’obri una nova

oportunitat pel territori, un impuls pel desenvolupament econòmic i social, que també hauria de comptar amb l’es forç inversor de la Generali tat. Un esforç inversor que hauria d’anar encaminat a fer de l’estació de l’Aldea una es tació intermodal, per tal d’aprofitar al màxim les capa citats actuals dels sistemes de transport. Una infraestructu ra que reclamen el sector agroalimentari, l’agroindús tria, juntament amb altres sectors econòmics. Així ma teix, la necessitat de construir, tal com s’ha fet en altres in drets de Catalunya, una cen tral logística de mercaderies per tal que les empreses pu guin exportar els seus pro ductes a preus competitius, capaç de combinar els dife rents tipus de transport, apro fitant que quasi el 60% de les mercaderies que es desplacen per tren a Catalunya ja passen per l’estació de l’Aldea, i la proximitat geogràfica del Port de Tarragona, un dels princi pals ports del Mediterrani.

Els anys punk a Twitter

UN 20 DE SETEMBRE del 2007 vaig publicar la meva primera piulada a un llavors encara incipient #Twitter, que tot just havia nascut un any i mig abans, exactament un 21 de març del 2006. Han passat més de 15 anys des d’aquella primera piulada, i tots plegats som —espero— una mica més savis, molts pentinem canes i també molts ja tenim descendència. El món i internet ha canviat molt des de llavors. I dis sortadament, sembla que ha canviat a pitjor…

GRÀCIES al Wayback Ma chine, hom pot recordar com era internet. Així lluïa llavors Twitter amb el primer usuari que vaig tenir, @bauen, i les meues tretze primeres piu lades en aquella nova xarxa social que tot just començava a treure el cap a casa nostra. Després n’he tingut d’altres.

DANIEL GIL BIBLIOTECARI

En aquells anys, però, Twit ter va significar un servei to talment disruptiu, va ser una nova xarxa social totalment nova i que plantejava quel com de revolucionari: una conversa d’abast mundial, entre iguals, i a partir de mis satges de només 140 caràc ters; es traslladava a la web el que ja veníem fent tots amb els missatges SMS. L’èxit va ser aclaparador… la resta ja és història, i a molts altres llocs l’expliquen molt millor que no pas jo.

MOLTS CREIEM que amb els anys a Twitter s’ha per vertit en bona mesura aquell

esperit i aquella ètica hacker i innovadora que el va inspi rar en els seus inicis, i on els early adopters —sí, me’n con sidero un— vam poder expe rimentar amb total llibertat, i amb un aprenentatge con tinu on bona part de les re gles d’ús i de comportament s’anaven aprenent i adoptant sobre la marxa, i amb i per a la comunitat. I on també els nous es compartien de forma horitzontal. Tot, segurament i vist en perspectiva, era molt rudimentari, però funcionava i fins a cert punt era agrada ble aquella sensació de ser a l’avantguarda de quelcom que intuïem lleugerament

que canviaria per sempre la nostra manera de comuni car-nos a internet. Van ser uns anys on tot va ser molt punk.

HAN PASSAT més de 15 anys, i el món i internet s’han capgirat radicalment. En lí nies generals, s’ha passat d’una internet feta de perso nes, a una internet dominada per grans corporacions on les persones som el valor i la mo neda de canvi. En quin mal moment ens vam acomodar i vam cedir el control de les nostres vides? Aquests dies Twitter passa per hores baixes, i milers d’usuaris es tan migrant a Mastodon, que s’ha considerat massivament com una alternativa a Twit ter, malgrat no ser-ho exacta ment. A Mastodont.cat, una instància de Mastodon, ja hi sóc des del febrer del 2018. Penso, però, que Twitter no

s’afonarà, si més no, no ara. I si s’afona, tampoc passarà res; el món continuarà girant i apareixeran noves eines de comunicació… ben bé com ha passat sempre. Usar o no usar una determinada eina depèn tan sols de nosaltres. Com també depèn de cadascú de natros continuar usant Twit ter o no, o fer el salt i co mençar a usar Mastodon. Ningú t’hi obliga. Però sobre tot, en la tria d’una eina o una altra, hi tindran molt a veure les nostres conviccions per sonals i quines eines tecnolò giques volem usar, que casin amb aquestes conviccions i si volem demostrar (i demos trar-nos) una certa coherèn cia amb allò que pensem. És senzillament una qüestió de filosofia. I sobretot, de quin grau de sobirania digital vo lem tornar a tenir.

FRANCESC

D’ACCIÓ POLÍTICA I MÓN RURAL DEL PSC DE LES TERRES DE L’EBRE

OPINIÓ

47 anys després, aquí i allà

47 ANYS després de la mort de Hitler, Alemanya era un país en plenitud democràtica i pròsper. S’havia reunificat poc abans, després de la caiguda del Mur de Berlín, i els guan yadors de la Segona Guerra Mundial, que encara controla ven el cotarro, si més no teòri cament, no hi van poder posar cap objecció.

PERQUÈ ALEMANYA no era la mateixa que el 1945, ni de bon tros. La neteja del na zisme va ser molt imperfecta, però el país havia fet un diges tió, especialment difícil, per acceptar el seu passat i repa rar en el possible el mal que havia fet.

DE VEGADES, la cosa era tan senzilla com vestir la policia de colors clars i, a l’exèrcit, evitar les gorres de plat i les botes altes. Poden semblar de talls secundaris, fins i tot una rucada, però feia palès que Alemanya no es volia sem blar en res, ni en les qüestions de mera estètica, amb el que havia passat. És més, fa molt que no consideren que prohi bir l’exhibició de determinats símbols vagi en contra de la llibertat d’expressió. Els mo

TONI GALLARDO COMUNICADOR

numents de la vergonya van ser del primer a caure...

I ELS POTS DIR censors, que et contestaran que la seva his tòria se la saben ells. Això si et contesten...

ALGUN d’aquests aspectes d’”aparences” s’ha relaxat una mica, a títol de recuperar tra dicions alemanyes molt anti gues i anteriors al nazisme. I igual això implica algun risc. Però quan Merkel va disoldre algunes unitats policials i mili tars en les quals l’ambient era escassament democràtic, per dir-ho fi, va quedar clar que la intenció continuava vigent.

PER DESCOMPTAT, en tot aquest procés, que ha durat dècades, d’errors n’hi ha gut molts. Inclosos els derivats de la gestió de la segona tira nia consecutiva, la comunista, sobre la part est del país. Però una mica d’empatia, si us plau,

que el mal de panxa era espec tacular, fins i tot per duplicat. La diferència és que els ale manys han gosat posar-s’hi de debò

NO ÉS SOBRER recordar que l’equiparació territorial espe rable després de la reunifica ció, més en un sistema fede ral, encara no s’ha aconseguit. Però el sistema funciona bé i, tard o d’hora reixirà. Perquè està dissenyat per tenir èxit a llarg termini, encara que costi a arribar-hi. I tot plegat, mal grat o gràcies al fet que un fe deralisme del tot simètric fos imposat pels antics enemics d’Alemanya perquè un siste ma descentralitzat dificultaria l’aparició d’un nou Hitler.

PART D’AQUEST èxit ins titucional rau en el sistema judicial. Setze tribunals des centralitzats fent de Tribunal Suprem són millors o pitjors que un únic Suprem? Dit d’al

tra forma, setze castes judi cials són millors que una de sola, focalitzada a la capital? Doncs igual no, però cap de les petites castes esdevé el mons tre enorme en actiu a contra des més properes.

SEGURAMENT perquè el sistema alemany en general, no tan sols el judicial, està ba sat en un principi senzill: Ver hältnismäßigkeit und Glei chgewicht (proporcionalitat i equilibri). Principi que fun ciona més que raonablement gràcies a una arquitectura institucional molt ben dissen yada, fins i tot més que gràcies a una cultura política que, no obstant, també hi és. I tant sòlida una com l’altra.

PERÒ ÉS QUE, en general, molts dels conceptes de la po lítica europea dels segles XIX i XX no porten noms aleman ys per casualitat. Per exemple, “Realpolitik” o “Grosse Koali tion”. No sempre ha estat a fi de bé, ja que el tòpic del cap quadrat, real com ell mateix, ha fet un mal immens. Però que en l’Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial hi ha un esperit pràctic i eficaç, fruit de dures lliçons de la his

tòria, no es pot pas negar.

ÉS QUE han estat tan flexibles i adaptables que han fet canvis constitucionals a raó d’un per any. Sense que es produís cap naufragi ni els anuncis de la fi del món que tindríem a altres paratges.

I PER QUÈ tota aquesta dis cursiva sobre Alemanya i el seu passat recent? Doncs per què aquest 20 de novembre del 2022 ha fet 47 anys de la mort de Franco. I és molt per tinent plantejar-se què ha can viat realment aquí i allà, en el mateix nombre d’anys des del final de les respectives dic tadures. I igual resulta que la comparativa és dolorosa.

TOT PLEGAT demostra que hi ha una diferència entre els països en els quals el feixisme va ser derrotat, i els països en què no. Sí. Però en estricta jus tícia, també cal dir que cada país, societat o grup humà és responsable de trencar amb un passat desgraciat o de que dar-s’hi ancorat amb els més diversos maquillatges, inclo ses rèmores impresentables. No sé si això darrer és com per a treure gaire pit.

La fortificació de Tenasses: patrimoni de tots

EL RECINTE fortificat de Te nasses és el primer element defensiu de la ciutat, en el seu extrem més al nord. Bastit en tre els segles XVII i XVIII, la finalitat era reforçar la pro tecció de la muralla del Rastre davant possibles atacs a la ciu tat. D’aquí rau la importància patrimonial que té l’espai i que el fa un dels llocs a potenciar, dins del conjunt emmurallat de Tortosa.

QUAN Tenasses va deixar de tindre usos defensius, el go vern militar va deixar de do nar-li utilitat. Fins al punt que l’Estat va treure a subhasta pública la titularitat del recin te al 1971. La implicació d’un seguit de persones de Tortosa, que van adquirir la propietat de la fortificació, va ser deci siva per tal que la titularitat no anés a parar a mans alienes. L’objectiu que els va moure va ser salvaguardar l’element

ROIGÉ ALCALDESSA DE TORTOSA

fins que l’Ajuntament de la ciutat pogués assumir-ne no vament la titularitat. Aquest acord va ser possible al 2014, propiciat entre qui aleshores era alcalde, Ferran Bel, i el se guit de tortosins i tortosines que havien estat custodiant la propietat de Tenasses durant quaranta-tres anys.

PER TANT, és just recordar, reconèixer i agrair el paper que van tenir la família Campo Güerri, José María Chavarría Ferreres, José Luis Delsors Pujol, Joaquín Fabra Vallés/ Padesa, Joan Forés Sinca, Joa quín Forés Tafalla, la família Homedes Grego, Francesc Xa vier Martí Ferré i Joan Josep

Martí Ferré, que van invertir part del seu patrimoni per tal que Tenasses continués sent tortosina. Us ho agraeixo com a alcaldessa de la ciutat.

D’ENÇÀ que l’Ajuntament hem recuperat la titularitat de Tenasses, hem pogut iniciar un seguit d’actuacions de con solidació i de rehabilitació del conjunt. Això ha permès fer descobertes molt rellevants, com la localització recent de l’antic camí cobert que donava accés a Tenasses des de Re molins i que hem trobat en un estat de conservació molt bo. Són algunes de les actuacions que hem fet i que continuaran, tant a la fortificació com a la

resta del conjunt emmurallat de Tortosa: al pressupost d’en guany vam destinar 100.000 euros a tasques de rehabilita ció a Tenasses; també 100.000 euros per a la rehabilitació del fortí del Bonet; més de 400.000 euros per a rehabi litar i crear un nou passeig a l’entorn de la muralla del Ras tre, les obres de la qual ja estan en execució i que permetran connectar el barri amb Santa Clara i la Simpàtica; així com 120.000 euros més per a crear un nou mirador a la part alta de Santa Clara. I hem presen tat un projecte molt ambiciós als fons Next Generation per a seguir actuant en altres trams, que uneix fer actuacions sobre el patrimoni amb generar més experiències turístiques, així com la creació d’un circuit verd a l’entorn de les fortifica cions.

EL GOVERN de Tortosa con

tinuem, per tant, fent una im portant aposta pel patrimoni tortosí com a element històric, turístic i de dinamització de l’activitat a la ciutat. Comp tem amb molts quilòmetres de muralles, fortificacions i altres elements defensius. És un fet del qual poques ciutats de l’Estat poden presumir. En els darrers temps hem dut a terme diferents accions que ens han permès posar en valor alguns trams, com l’habilitació d’un passeig per la muralla de Remolins i la torre del Célio, l’arranjament de les Avança des de Sant Joan o la posada en valor de la muralla del por tal del Rastre.

ACCIONS que seguirem duent a terme de manera con tinuada per a seguir recupe rant l’important conjunt his tòric i patrimonial que tenim a la ciutat.

MERITXELL

Jordan proposa implantar el programa ‘Tortosa Locals Vius’

MOVEM TORTOSA ha presentat al proper ple de l’Ajuntament una mo ció per incentivar la implantació de comerços als locals buits de la ciutat. El seu portaveu, Jordi Jordan, ha de nunciat que Tortosa té més de 200 lo cals buits, que abans eren comerços. És per aixó que Movem ha proposat la implementació del projecte ‘Torto sa Locals Vius’, que es basa en models

que ja han aplicat ciutats com Vic, Reus o Tarragona. El projecte propo sat per Movem Tortosa té l’objectiu de fomentar el comerç local a la ciutat, i inclou subvencions d’entre 15.000 i 20.000 euros. Segons Jordan, el pla hauria de prioritzar els negocis que si guin sostenibles, els que tinguin pro ducció al territori, i els que contractin joves i dones. Caterina Avinyó.

TORTOSA

El nou pavelló i un passeig a la muralla, dos obres per reactivar el barri del Rastre

Gustau Moreno TORTOSA

L’Ajuntament de Tortosa ha posat fil a l’agulla a dos pro jectes que han de servir per reactivar el barri del Rastre, al nucli històric. D’una ban da, ja han començat les obres per recuperar la muralla me dieval del Rastre, del segle XIV, amb l’obertura d’un nou passeig fins al barri de Santa Clara i l’hospital Verge de la Cinta. D’altra banda, l’Ajunta ment ja ha iniciat els tràmits urbanístics que han de per metre la construcció del nou pavelló poliesportiu a l’antic col·legi de Sant Josep, gràcies a una subvenció d’1,5 milions d’euros a càrrec del pressu post del govern de l’Estat. En concret, els treballs de re habilitació de la muralla del Rastre permetran obrir un nou passeig que farà visita ble l’espai, i que comunicarà amb el barri de Santa Clara. Les obres s’allargaran fins el pròxim mes de març, i costen uns 510.000 euros, aportats per la Fundació “la Caixa”, en el marc del programa Temps de Gòtic, que impulsa junta ment amb el Departament de Cultura.

Segons l’Ajuntament, el pro jecte serà “molt semblant” a l’executat a la zona de la to rre del Célio, que va permetre habilitar un passeig al voltant de la muralla del barri de Re molins, fins als Jardins del Príncep. En este cas, a la mur lla del Rastre també s’actuarà sobre els merlets originals i es cobrirà el sostre la torre pen tagonal. A més a més, unes escales a la plaça Mossèn Sol del Rastre, on es va descobrir

esta part de muralla, perme tran accedir a la part superior. Durant la presentació de les obres, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va afirmar que l’obra ha de permetre “posar en valor” la muralla, connectar estos espais i gene rar noves vistes a la ciutat. De fet, Roigé va anunciar que l’Ajuntament, per la seua ban da, iniciarà la construcció d’un mirador al mateix barri de Santa Clara, que permetrà complementar l’actuació al fi nal del passeig amb un nou espai urbanitzat. En este cas, el nou mirador del barri de Santa Clara es finançarà amb recursos públics municipals i costarà uns 190.000 euros.

Arriben els diners de l’Estat per al pavelló, que serà dissenyat per l’arquitecte tortosí Josep Camps

L’Ajuntament de Tortosa ja ha pogut in corporar al pressupost municipal els 1,5 milions d’euros que serviran per a iniciar la construcció del pavelló poliesportiu a l’antic col·legi de Sant Josep, al barri del Rastre. Estos recursos corresponen a l’aportació aprovada als pressupostos ge nerals de l’Estat (PGE), fruit de l’esmena presentada per l’exalcalde de Tortosa i di putat, Ferran Bel. L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha destacat que això suposa una embranzi da al projecte del pavelló. Un equipament que “contribuirà a la regeneració i dina mització del nucli antic, ja que permetrà ampliar les activitats al barri i generarà molta activitat, tant entre setmana com en cap de setmana”. A més a més, l’alcaldessa ha destacat que la construcció del pavelló

permetrà donar resposta a la necessitat de les entitats esportives del municipi que, amb l’elevada activitat de clubs i d’espor tistes, necessiten poder disposar de més equipaments per a dur a terme els entre naments i les competicions.

L’Ajuntament ja ha adjudicat el projecte executiu del nou pavelló del Rastre, en fase de redacció. El jurat va escollir la pro posta presentada per l’arquitecte tortosí Josep Camps, en considerar que era la que millor integrava les instal·lacionsi. En con cret, el pavelló està previst que s’ubique a la part més propera al carrer Callao, en l’espai que actualment ocupen unes aules que presenten un estat avançat de ruïna. Pel que fa a la resta de l’equipament, el projecte preveu mantindre els edificis que conformen el complex dels Josepets.

Mira el vídeo en este enllaç

Meritxell Roigé, durant la visita a les obres per recuperar la muralla medieval del Rastre. // JOAQUIM DOMINGO.

POLÍTICA

Soler: ‘El POUM va ser molt complicat, però el Pla Especial del Port ha sigut pitjor’

Moreno TORTOSA

El ple de Deltebre va apro var el 9 de novembre passat el text refós del Pla Especial del Port de Deltebre, després de més de sis anys de tràmits. Es tracta de l’últim pas perquè la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) puga fer l’aprovació definitiva del pla, que ordenarà la urba nització i l’ampliació del port pesquer i esportiu de Delte bre. “Si ja s’aprova definitiva ment, el pla especial ja és vi gent”, va remarcar Lluís Soler. “Això vol dir que Ports de la Generalitat ja pot engegar el projecte d’urbanització, per traure’l a concurs i iniciar les obres del port, per crear fins a 350 amarratges”, va afegir-hi. L’alcalde va assenyalar que tot plegat permetrà ampliar el sector pesquer i també donar cabuda a les sol·licituds del sector turístic, amb una nova

zona de serveis.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Soler va afirmar que l’aprovació del Pla Especial del Port ha sigut un dels seus reptes des del 2015, quan va assolir l’alcaldia. De fet, va re marcar que tirar endavant el Pla Especial del Port ha sigut més complex que el nou Pla d’Ordenació Urbanística Mu nicipal (POUM). “Igual que el POUM, jo entenia que era de les coses més complicades que podíem fer, i així ha sigut. El POUM ha sigut molt i molt complicat, però el Pla Espe cial del Port encara ha sigut pitjor”, va assegurar Soler, qui va recordar que només per al segon informe de Costes de l’Estat han calgut 18 mesos de tràmits.

D’altra banda, Soler va repas sar les principals inversions previstes al pressupost de per al 2023, que ascendeix a 21,5 milions d’euros. En total, hi ha set milions d’euros per a obres com l’adequació de la plaça

Vint de Maig o la rehabilitació de l’antiga Cambra Arrossera. L’alcalde també va lamentar que els regidors d’Esquerra i del PSC abandonessen el ple sense permetre el debat, i els va acusar de voler generar una “cortina de fum”. “No ens vam poder explicar com a govern, després d’escoltar una lliçó magistral, que podria formar part de qualsevol teatreal, amb una dosi d’egocentrisme i de ràbia”, va queixar-se l’alcal de. Segons Soler, el seu govern no caurà en les provocacions dels grups de l’oposició, per molt que la tensió política puga augmentar en els últims mesos del mandat. “Provocar és molt fàcil, i ser pacient a la provocació és més complicat. Però jo sóc molt pacient, per què no m’agrada perdre el temps”, va tancar Soler.

Mira el vídeo en este enllaç

ERC i el PSC abandonen el debat de pressupostos de Deltebre

El ple de l’Ajuntament de Del tebre va aprovar el 9 de no vembre el pressupost muni cipal 2023, que supera els 21 milions d’euros, el més elevat de la història del consistori.

El pressupost va comptar amb els vots favorables d’Enlairem Deltebre, però els grups de l’oposició, ERC i el PSC, no van arribar votar, ja que van abandonar el saló de sessions com a protesta pel “menys preu” a les 40 aportacions que

els republicans i socialistes havien fet als comptes del go vern municipal.

De fet, el portaveu del PSC, Aleix Ferré, i el d’ERC-Més Deltebre, Joan Alginet, van marxar amb la resta de regi dors de l’oposició, com a queixa perquè el govern mu nicipal no va tenir en comptes les seves aportacions. Així, els republicans van emetre un co municat explicant que van abandonar el ple pel “menys

preu” per part de l’alcalde, Lluís Soler, i alguns regidors d’Enlairem Deltebre. Esque rra també va acusar l’equip de govern de tenir “actituds anti democràtiques”. Els socialis tes també van lamentar que l’equip de govern no vol arri bar a acords i consensos.

Mira el vídeo en este enllaç

Gustau

Lluís Soler, durant una roda de premsa. // CEDIDA.

El moment en què Esquerra abandonava el ple. // CEDIDA.

MUNICIPIS

La Diputació també farà millores provisionals a la carretera del Poble Nou del Delta

G.M. AMPOSTA

El diputat delegat del Ser vei d’Assistència al Territo ri (SAT) de la Diputació de Tarragona, l’ampostí Miquel Subirats, va afirmar el 10 de novembre que la millora de la carretera del Poble Nou és una prioritat de territori i tam bé de país. “És una carretera molt transitada, el delta de l’Ebre és un punt de turisme sostenible molt important, i pensàvem que s’havia de por tar a terme”, va assenyalar. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Subirats va detallar que, arran de l’acord entre la Generalitat i la Diputació pel pla zonal de carreteres, el pro jecte d’eixamplament i millora de l’anomenada ‘carretera de

la Vergonya’ es podrà tramitar al llarg del 2023.

“En principi, l’aprovació del pla zonal es farà, com a màxim, al ple de desembre de la Di putació”, va garantir el dipu tat delegat del SAT. Després, començaran els tràmits amb els ajuntaments de la Ràpita i Amposta, i durant el primer trimestre del 2023 començarà l’exposició pública del projec te de la carretera, a més dels tràmits ambientals. “Això pot durar un any, i ja ens aniríem, pel que fa al finançament, al proper pla quadrianual, per què l’actual s’acaba el 2023.

Tampoc podem córrer més, perquè hi ha un tràmit que s’ha de seguir”, va voler acla rir el diputat.

Subirats, que és el primer ti nent d’alcalde d’Amposta, també va recordar que tant la

capital del Montsià com la Ràpita han anat fent millores provisionals a la carretera. Ara que el camí deixarà de ser competència compartida dels dos ajuntaments, la Diputació també anirà fent millores, fins que es puga emprendre la re forma definitiva, que costarà uns 11 milions d’euros. “Una vegada que es face la cessió, des de la Diputació tenim pre vist poder fer actuacions pro visionals”, va concloure. So bretot, es faran al segon tram entre Riu Vell i el Trabucador, mentre s’executa la primera fase del projecte, entre la Ràpita i Riu Vell, just després de passar el Poble Nou.

Mira el vídeo en este enllaç

Una imatge d’arxiu d’obres a la carretera. // CEDIDA.

SOCIETAT

SLa punta de l’iceberg de les violències masclistes

LA DIRECTORA d’Igualtat i Fe minismes a les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà, explica la situació ac tual de la violència masclista: ”No podem afirmar que existeix més violència. El que sí que sabem és que la violència masclista existeix. Sabem que és un percentatge molt

petit el que surt de la punta de l’iceberg i realment el que necessi tem com a societat evolucionada és que els casos de violència que existeixin surtin. Per a això les do nes s’han de sentir segures i ben acompanyades”, ha afirmat Mar Lleixà. Sílvia Alarcón.

25-N

El govern català reforça la xarxa d’atenció per treballar contra la violència masclista

Caterina Avinyó TORTOSA

Agressions, abusos i femini cidis continuen presents en l’actualitat. Tot i això, les de núncies per violència mas clista han augmentat i cada cop són més les dones que trenquen el silenci. Algunes de les eines per fer-ho són el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, el SIAD o la línia d’atenció contra la violència masclista: 900 900 120.

La directora territorial d’Igualtat i Feminismes a les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà, ha recalcat la importància d’aquests serveis i ha afirmat que “les dones no denuncien per manca de suport o de mitjans”. Per aquest motiu, enllaça l’augment de denún cies amb el desplegament d’aquests serveis: “Ara les do nes se senten més acompanya des i amb més suport per part de les institucions”, afirma. A les Terres de l’Ebre tam bé s’ha implantat un Servei d’Atenció Especialitzada (SIE) a Amposta. Es tracta d’un ser vei que vol reparar els danys que la violència masclista ha causat a dones i fills i filles. Educadores, treballadores socials, psicòlogues i advoca des acompanyen les víctimes durant aquest difícil procés. “Propiciem que les dones pu guin anar contant aquesta violència”, afirma la directora del SIE Terres de l’Ebre, Ma ria Teresa Lletí.

Pel que fa als casos de dones que fugen de casa, poden ac cedir al Servei Substitutori de la Llar que ofereix un espai de protecció per les dones i els seus fills i filles en situacions

de risc.

La Generalitat també posa el focus en prevenenir aquesta situació. En concret, està tre ballant amb el Programa per la prevenció i abordatge de la violència masclista. Aquest programa recull entre altres manifestacions el risc de patir multilació genital femenina, el matrimoni forçós i altres tipus de casos com la violència en parella, la sexual o la psicolò gica.

Per tot plegat, el govern català destina més finançament per als mecanismes de coordinació i cooperació per treballar con tra la violència de gènere.

carrers de Tortosa pel 25-N

Amb el lema “Foc al patriarcat’” una qua rantena de dones van realitzar una marxa de torxes pels carrers de Tortosa per ma nifestar-se en el 25-N, el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. L’acte organitzat per l’Assemblea Vaga Feminista es va aturar en tres espais estratègics de la ciutat, per denunciar al gunes institucions que exerceixen violèn cia cap a les dones. “En concret hem parat a la catedral per assenyalar a l’Església, a la cambra de Comerç per assenyalar el ca pital i ara hem parat a l’Ajuntament per assenyalar les institucions.” va afirmar la membre de l’Assemblea, Selene Alberich. Durant la marxa de torxes es van cremar papers escrits amb diferents violències que pateixen les dones de manera col·lecti

va. “Des del feminisme falten polítiques transformadores, per erradicar la violèn cia masclista és necessari educació se xo-afectiva i sexual a les escoles” va expli car la membre de l’assemblea, Marta Sanz. Alberich també va remarcar que uns dels objectius pels que lluiten des de Vaga Fe minista és ‘erradicar les violències i al final defensar-se contra la contraofensiva pa triarcal’ i que per fer-ho, “cal construir co munitats cohesionades al voltant de con sensos com son el feminisme”. La marxa de torxes va finalitzar amb una lectura del manifest, que enguany es va centrar en el terror sexual que viuen les dones, amb exemples com l’episodi de punxades a les discoteques. Roger Martí.

Un moment de la marxa de torxes del 25-N a Tortosa. // JOAQUIM DOMINGO.

Una quarantena de dones realitzen una marxa de torxes pels

Mira el vídeo en este enllaç

SOCIETAT Recuperar la il·lusió és possible!

HI HA VEGADES que les coses no són com esperem i això ens porta a un atzucac. Entrem en un ritme de vida en què els problemes i les dificultats ens acorralen, en trem en rutines i ens adonem que necessitem recuperar de nou la il·lusió, l’energia vital per continuar vivint (que no és el mateix que sobreviure). Tots passem per situacions difícils que ens pertorben. Podem perdre la il·lusió per alguna persona, per una acti vitat, per alguna afició o fins i tot la il·lusió de viure. Quan sentim desil·lusió, hi ha una manca d’interès i de motiva ció per tot o per gairebé tot. Ens sentim buits i tristos. Per descomptat, abandonem tota meta o objectiu que po guéssim tenir, i a més, això afectarà el nostre rendiment en qualsevol cosa que inten tem fer. En general, quan ens sentim insatisfets en una de les àrees de la nostra vida, de retruc acaba afectant totes les altres àrees.

LA IL·LUSIÓ és “l’espurna de la vida”, tal com deia l’es lògan d’una beguda ensucra da dels anys 80. Sense il·lu sió, la vida perd color, tot es torna monòton, apagat, i res no té sentit. Recuperar la il·lusió o tornar a il·lusio nar-nos comporta buscar-la i sortir del moment apàtic en què vivim. La il·lusió fa que cada moment de la vida sigui especial i únic. A més, viure amb il·lusió ens permet avançar el moment desitjat, ja que la il·lusió ens motiva a visualitzar, a projectar i desitjar allò que volem viu re, de manera que ho gaudim abans que arribi.

LA VIDA amb il·lusió és una vida plena de bons mo ments, petits instants que val la pena viure, perquè ens omplen de satisfacció i feli citat, encara que hi hagi al tres moments menys feliços. Si mirem d’encarar la vida amb il·lusió, la vida es con verteix en la suma de petits instants que ens apropen a moments desitjats. Fins i tot els mals moments són ne cessaris per avançar per una vida que valgui la pena, és a dir, la que estem projectant a cada moment. Arribat a aquest punt, un pot pensar:

TONI PONS FARMACÈUTIC I PROFESSOR

“M’identifico totalment amb l’article i ara què he de fer?

Com puc recuperar la il·lusió perduda?”.

NO HI HA una fórmula mà gica per recuperar la il·lusió perduda. Quan s’ha perdut la il·lusió, la clau és saber re accionar. El que és essencial no és el que et passa, sinó el que penses en cada moment, l’actitud que adoptes per afrontar els moments tris tos i dolorosos. Al llarg de la vida desenvolupem una sèrie d’hàbits i esquemes mentals que poden ser nocius per a la nostra salut mental. Si sovint ens martiritzem i fo calitzem la nostra vida en els problemes, pensant en el passat i en el futur sense viure en el present i amb un afany excessiu de perfeccio nisme i competitivitat, això ens comporta un desgast emocional, que no serveix per res! Tots els consells per recuperar la il·lusió tenen una mateixa finalitat: apren dre a raonar sota un prisma adequat i adoptar la millor actitud per afrontar la vida de manera satisfactòria. Allò que ens pertorba no són les coses que passen, sinó el que en pensem al respecte.

PUC SORTIR del cercle viciós del pensament nega tiu on em trobo? Tot i que estigui molt interioritzat, el pessimisme es pot vèncer amb actitud. Per això és im portant que et convencis que es pot aconseguir. Hauràs de fer canvis en la teva vida i això no és fàcil de mate rialitzar, perquè tot depèn de tu. Hauràs d’implicar-te, els canvis no es fan sols, ni tot surt a la primera. Neces sitaràs entrenament, cons tància i motivació. Els èxits s’assoleixen a través de peti tes però rellevants accions.

-OBSERVAR-NOS nosal tres mateixos: Observar-nos per detectar quines són les nostres necessitats, què em

va bé i què no em va tan bé.

-IDENTIFICAR les nostres emocions: Quines són les emocions que estem sentint a cada moment ajuda a sa ber si estem més a prop de recuperar la nostra il·lusió o no. Si hi ha tristesa, ràbia, o potser por, ens allunya de la nostra il·lusió, i convé poder treballar-ho en teràpia amb un psicòleg o psicòloga.

-ODENAR la nostra vida: Cal poder ordenar la nostra vida i posar-hi uns bàsics d’estructura, és a dir, hora ris, bona alimentació, temps de qualitat per passar en fa mília, amb amics, amb la pa rella... serien els mínims per establir les bases de la il·lu sió.

-COMENÇAR a valorar els petits moments: la vida es compon de petits instants. Si els donem importància i en gaudim, tot és més fàcil i ens facilita el camí per recu perar la il·lusió. Xalar d’un bon àpat, d’una passejada, del temps amb la família, és el primer pas per recuperar aquesta il·lusió. És la manera perquè l’optimisme i l’espe rança s’instal·lin a les nos tres vides.

-DONAR-NOS petits pre mis: Podem recuperar algu na activitat que ens agradés en el passat, per exemple, el ball, el cant, practicar es port, dibuixar... Una cosa que ens proporcioni plaer i ens ajudi a desenvolupar una petita il·lusió.

-PERDONAR-NOS a no saltres mateixos: En general som molt durs amb nosaltres mateixos, i ens jutgem i ba rallem internament perquè no volem estar malament, ho estem i ens enfadem. Do nar-nos una mica de treva, pensar que aquest estat té un sentit a les nostres vides en aquest moment, ens ajudarà a enfocar la nostra vida amb

més positivitat.

-LA DITA que diu, “De tota experiència, s’aprèn”. Pot ser que no estiguis vivint el millor moment de la teva vida, però de totes les expe riències que vivim sempre en podem treure una lliçó per al futur. De vegades cal tocar fons i és aleshores quan ens donem impuls i recuperem la il·lusió per les coses i les persones.

-QUE LES nostres il·lusions siguin possibles. De vegades, posem les nostres il·lusions en objectius que són poc probables. Per exemple, que ens toqui la loteria. Però si ens enfoquem en activitats que puguem fer, fomentem la nostra imaginació i creati vitat. D’aquesta manera ens responsabilitzem del que pensem, del que sentim i tot pot ser una mica més supor table.

-TREBALL de formiga i l’esforç. Si no tenim il·lusió, l’esforç s’apaga. Sense pe tits esforços, no podrà mai existir la il·lusió, perquè si abandonem qualsevol petit esforç, la desesperança ens torna a atrapar. Anar forjant aquesta petita esperança ens ajudarà a construir la nostra vida amb més il·lusió diària ment.

-REALITZA una feina o activitat que t’agradi. Con nectar amb coses que ens agradin, que ens donin plaer i energia, ens porta a notar aquesta il·lusió, que de mica en mica podem anar cons truint. El que és important no és la meta, és anar cap al que ens mou, i ens apassio na. Això serà allò que al final faci que les nostres vides si guin més interessants.

SIGUEM sincers… No ens agrada perdre!! I no obstant això, no hi ha pèrdua sense guany. Només aconseguirem allò que estiguem disposats a apostar. Tot té un preu. Si no apostes per tu ningú ho farà per tu. I és just que sigui així. La major part de les vegades és en la solitud i en el “desert de la guerrera” on ens enfor tim i aprenem a afrontar les crisis en il·lusió, resiliència i valentia. En realitat, el pro

cés és preciós. Molta gent viu esfereïda perquè els han venut un model de felicitat prefabricat, basat en la segu retat. Un parany.

LA IL·LUSIÓ no és el con tingut de la felicitat, però si el seu embolcall. I està en el nostre AMOR PROPI (que no és narcisisme), en la nos tra connexió amb els altres i en la nostra pròpia supera ció. Tenir il·lusions és viure. Mirar endavant i en con seqüència tenir metes, rep tes, objectius i plans per complir. Vivim en el present, sí, però xops d’un futur que es cola dins nostre i ens em peny a seguir endavant. Te nir il·lusions és estar viu i cuejant.

SOCIETAT

La moda en les ulleres

HAN PASSAT molts anys des que les ulleres han deixat de ser un producte que no ens agradava usar, han esdevingut un complement de moda, basat en l’estilisme i tendències del moment.

D’ACORD amb això, cada any els dissenyadors de muntures treuen noves col·leccions amb colors, estampats, materials i formes diferents. Treuen les col·leccions basant-se en el “street style”, en les passare l·les, i fins i tot en les pel·lícules o sèries i, com no, en les grans firmes del moment.

QUÈ PODEM podem dir del que es porta actualment? La característica més important, i que està en relació a la so

VICTÒRIA FERNÁNDEZ ÒPTIC OPTOMETRISTA

cietat d’avui en dia, és que les col·leccions actuals tenen un gran nombre de models “gen derless”, és a dir, sense gènere, sense etiquetes ni convencions. Són models neutres i versàtils i, per tant, tothom pot portar allò amb el que se sent còmode.

TOT SEGUINT amb les ten dències, els models solen ser de perfils amplis, models grans, i solen ser negres i transparents. Dins dels transparents, s’està afegint colors com el rosa, el

blau o el verd.

LA TENDÈNCIA de les ulle res aviador encara segueix amb força, des que va passar del sol al graduat.

SI VOLEM una ullera fina tin drem els models metàl·lics, en què trobem formes arrodoni des i també grans i quadrades, que ens venen acompanyant després de la pandèmia, quan la senzillesa ha deixat pas a l’exageració.

Una altra característica d’algu nes marques actuals és la preo cupació pel medi ambient. Per tant, tenim muntures fetes amb materials reciclats, com poden ser el suro, llaunes d’alumini o xarxes de pescar.

SEMPRE utilitzem el mateix model? Avui en dia, els usua ris d’ulleres acostumen a tenir més d’un model, ja que al ser es ulleres un complement de moda, segons l’ocasió es sen tiran més còmodes amb una muntura adient a l’activitat que vagin a realitzar.

QUÈ PODEM dir dels nens?

EL SECTOR infantil també es basa en la moda en quant a formes, materials i colors, que

s’adapten a la seva personali tat. Però, en aquest cas, es fa briquen adaptades a les fisono mies particulars de cada edat. Per tant, en trobem moltes muntures amb materials flexi bles i ultra resistents.

EN CONCLUSIÓ, les ulleres ens ajuden a definir la nostra personalitat en cada moment i per a cada ocasió, alhora que ens ajuden a veure-hi bé.

Creu Roja preveu arribar a 200 infants, amb la 30a Campanya de Recollida de Joguines

Sílvia Alarcón TORTOSA

Les voluntàries de Creu Roja Tortosa ja treballen intensa ment en la campanya de jogui nes per Nadal. El 23 de novem bre van començar a repartir les caixes en què tothom pot dipo sitar les joguines, pels diferents punts de recollida a Tortosa. L’entitat recorda que es po den donar joguines que siguin noves, no bèl·liques i no sexis tes, i preferiblement sosteni bles. Amb aquesta campanya, que compleix 30 anys de vida, l’entitat preveu arribar a 200 infants. “La veritat és que por

tem uns anys en què la recolli da ha sigut molt satisfactòria, amb la participació de molts comerços i empreses. Espe rem que enguany tornarem a tenir un bon resultat. L’any passat vam atendre 145 infants, i enguany tenim la previsió de poder atendre uns 200, entre Tortosa i les pedanies”, va ex plicar Zahra Bourigue, tècnica de Creu Roja Tortosa.

La campanya és possible grà cies a la participació de volun taris. Així, des de Creu Roja Tortosa han fet una crida a la ciutadania perquè formi part del projecte.Alguns punts de recollida a Tortosa són les boti gues de Gascó, Circ, el campus

de la URV a les Terres de l’Ebre, el Col·legi d’Advocats de Tortosa o l’Escola Municipal de Música. A més, durant la Fira de Mostres d’Amposta també hi haurà un punt de re collida. En els darrers cinc anys, el volum d’infants i joves atesos amb la campanya s’ha incrementat en més d’un 65%.

Per tant, la implicació de la ciu tadania perquè els més petits visquin la màgia de Nadal és més necessària que mai. Les donacions es poden fer fins al proper 3 de gener.

Mira el vídeo en este enllaç

SOCIETAT

EL FUTUR DE L’HTVC

La plataforma registra al Parlament les 22.000 signatures

Gustau Moreno

Fotos: Joaquim Domingo

La Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l’Ebre va viatjar el 8 de novembre fins al Parlament de Catalunya, per entregar i registrar les més de 22.000 signatures que ha via recollit durant els darrers mesos. L’entitat va reunir-se amb els grups parlamentaris i també amb la presidenta en funcions del Parlament, la re publicana Alba Vergés, que precisament va ser conselle ra de Salut. L’objectiu de la plataforma era aconseguir el compromís d’introduir una partida d’almenys mig milió d’euros al nou pressupost de la Generalitat, per impulsar el projecte del nou hospital. De fet, els diferents grups par lamentaris van agafar el com promís de treballar perquè el futur hospital sigui una rea litat. Amb la plataforma van reunir-se els diputats Joaquim Paladella (PSC), Maria Jesús Viña (ERC), Mònica Sales

(Junts per Catalunya), Jordi Jordan (En Comú Podem) i Laia Estrada (CUP). A banda, durant la trobada també es va anunciar que la plataforma ce lebrarà el 3 de desembre una assemblea informativa oberta a la ciutadania, per concretar properes accions i plantejar possibles mobilitzacions. L’as sembea serà a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, a partir de les sis de la tarda.

D’altra banda, la plataforma també ha demanat una reunió amb el consell d’alcaldes del Baix Ebre, a través del presi dent del Consell Comarcal, el republicà Xavier Faura. En este sentit, la voluntat de la plataforma és reunir-se amb tots els alcaldes de les quatre comarques de l’Ebre.

Uns dies abans, la Plataforma pel Nou Hospital de les Terres de l’Ebre va celebrar el clima de diàleg en la reunió amb l’al caldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. Durant la reunió, les tres parts es van comprometre

a treballar per tirar endavant el nou centre hospitalari. Així, segons la plataforma, l’Ajuntament de Tortosa pre veu cedir a la Generalitat els terrenys pel nou hospital abans d’acabar l’any. La pla taforma creu que la trobada va servir per posar sobre la taula els compromisos de ca dascuna de les parts, per tirar endavant l’hospital. Roigé es va comprometre a tramitar en la màxima celeritat possible la cessió dels terrenys a la Ge neralitat, i Salvadó va afirmar que posaran en marxa la re dacció del pla funcional.

Compromís del conseller

En el pla polític, el diputat tor tosí d’En Comú Podem, Jordi Jordan, va forçar el nou con seller de Salut, Manel Balcells, a comprometre una partida de mig milió d’euros al nou pressupost de la Generalitat, per tirar endavant el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre. A través d’una pre gunta directa, durant la sessió de control al Govern, Jordan

va interpel·lar el conseller l’endemà que la plataforma registrés al mateix Parlament les signatures que ha recollit a favor del projecte. Esta va ser la primera vegada que el con seller Balcells ha parlat públi cament del nou hospital.

“S’ha acabat el temps de les bones paraules”, va dir Jordan, qui ha afirmat que introduir la partida per al nou hospital seria “un pas endavant” en la negociació dels nous pressu postos amb el Govern. “Amb l’hospital de Tortosa, vostè té l’oportunitat de demostrar que els incompliments dels anteriors governs no seran els seus”, li va dir Jordan al con seller de Salut.

En concret, Balcells va ga rantir que el Govern manté un compromís “ferm” per la construcció d’un nou hospital de les Terres de l’Ebre, però va advertir Jordan que cal drà tirar endavant uns nous comptes. De fet, va assumir la xifra dels 500.000 d’euros per a la partida necessària per a la planificació del nou hospital.

“Necessitem un pressupost per fer-ho, i suposo que vos tès estaran atents que puguem tenir-lo per a fer això”, va ex pressar dirigent-se al diputat d’En Comú Podem.

A més, el conseller de Salut també va confirmar que du rant este novembre sortirà la licitació per a la reforma de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), perquè les obres puguen començar de manera immediata. Final ment, el conseller també va afirmar que cal tenir “una mi rada encara més llarga”, per abordar “com es dona cober tura a les Terres de l’Ebre”, sense citar directament el pro jecte de l’empresa pública Sa lut Terres de l’Ebre. De fet, va anunciar que caldrà “fer una discriminació positiva” als professionals que treballen a l’Ebre, perquè “puguin esta blir-se i retenir-hi el talent”.

Mira el vídeo en este enllaç

signatures per un nou hospital a les Terres de l’Ebre

Florette dobla la producció i el personal en només un any

LA PLANTA de Florette al polígon Catalunya Sud ha duplicat el seu vo lum de producció, arribant a 24 mi lions d’unitats d’amanides i altres verdures envasades. L’empresa tam bé ha incrementat la plantilla, pas sant de 75 a 130 treballadors i ja dis posa d’un espai de 6.300 metres quadrats. Amb aquest pas enda

vant, Florette ha invertit a la planta dos milions d’euros. L’empresa nava rresa es va instal·lar al territori el juny de 2021, creant així el sisè cen tre de producció a Espanya i el pri mer a Catalunya. Ara, estudia im plantar un model propi de producció i comprar terrenys per produir la ma tèria primera al territori S.A.

INDÚSTRIA

Ercros s’acomiada de Flix després de 125 anys en funcionament

El tancament de l’empresa química afecta una cinquantena de treballadors de la planta de fosfats i un centenar de treballadors més d’empreses subcontractades de la zona

Una de les empreses històri ques del territori, Ercros, ha anunciat que tancarà la plantà de Flix el gener de 2023. Una decisió que suposarà acomia dar una cinquantena de treba lladors de la planta de fosfats i que afectarà també a les plan tilles de les empreses subcon tractades. En concret, l’Expe dient de Regulació d’Ocupació de la planta afectarà 41 dels 48 treballadors de la planti lla. D’aquests, 32 tenen més de 55 anys i la intenció seria enfocar-los cap a la jubilació o la prejubilació, en funció de l’edat. Per als nou restants, la firma dona la possibilitat de recol·locar-los en altres plan tes de Catalunya o Espanya.

Flix suplica una pròrroga L’Ajuntament de Flix ha dema nat a Ercros que prorrogui els acords amb les empreses que subministra el fosfat bicàlcic per tal de donar més continuï tat als treballadors de la planta i a les empreses subcontrac tades. L’alcalde del municipi riberenc, Francesc Barbero, ha lamentat que aquest tan cament culmina 25 anys de desinversió d’Ercros a Flix. Segons Barbero, era evident la “debilitat” de la presència d’Ercros al municipi, des que fa cinc anys va tancar la línia de clor, mentre invertia en al tres centres de la companyia. El consistori també ha exi git a la companyia que faciliti l’arribada de noves inversions als seus terrenys de Flix. En

aquest sentit, Barbero ha avi sat que “el pitjor favor” que Ercros pot fer al futur indus trial de Flix és tancar comple tament la producció a la plan ta perquè “és més fàcil aterrar projectes en un emplaçament obert, que en un de tancat”. Amb tot, Flix suplica una “pròrroga” a Ercros.

El Govern estèn la mà El govern català també ha de manat a l’empresa que posposi el tancament mentre troben alternatives o “aterren projec tes en cartera”. El Govern li ha recordat a la química les boni ficacions que han rebut els úl tims anys i li torna a posar so bre la taula més recursos, ara a través dels Fons Nuclears. Tot i això, l’empresa veu difí cil la possibilitat que aquests fons serveixin per reactivar l’empresa; i és que els con tractes de subministrament de l’àcid clorhídric i de la venda del fosfat bicàlcic que es pro dueixen a la fàbrica acaben el 31 de desembre i Covestro i la francesa Phosphea no s’han entès amb Ercros per mante nir la línia de producció.

Beneficis rècord

L’anunci del tancament de la planta es va fer la mateixa set mana que Ercros anunciava uns beneficis rècord de 50.52 milions d’euros fins al setem bre, un 93.1% més que en el mateix període de l’any passat

Mira el vídeo en este enllaç

L’Estat descarta un magatzem temporal centralitzat: Ascó guardarà els seus residus radioactius

El govern de Pedro Sánchez ha descartat definitivament el Magatzem Temporal Cen tralizat de Villar de Cañas. Per tant, l’opció que ha escollit l’Estat, després d’anys de debat, és la construcció de set magatzems temporals individualitzats de residus ra dioactius a cada central nuclear, fis que es construeixi un magatzem geològic profund, que es preveu sigui l’any 2073. Això signifi ca que les centrals d’Ascó i Vandellós guar daran els residus en aquests emplaçaments fins a la construcció d’aquest nou magatzem. Així s’ha inclòs dintre del Pla General de Residus Radioactius, que entre altres qües tions, inclou el tancament de les operacions de les centrals nuclears entre el 2027 i el 2023.

L’opinió de l’AMAC Des de l’Associació de Municipis en àrees de centrals nuclears, l’AMAC, han celebrat aquesta decisió, però han demanat al go vern que acurci els terminis per la cons trucció d’aquest magatzem definitiu.

L’AMAC, que inclou als municipis d’Ascó i Vandellós, ha recordat que aposta per aquesta construcció com una solució “defi nitiva i segura” a la gestió dels residus nu clears d’Espanya. L’associació també ha de manat al govern espanyol que estableixi un sistema de diàleg amb el món local per afa vorir la participació real en la presa de de cisions sobre la gestió d’aquests residus.

Però, sobretot, per decidir la futura ubica ció del magatzem. S. ALARCÓN.

La planta d’Ercros a Flix // ACN.

La URV preveu un futur ‘engrescador’ en l’economia de les Terres de l’Ebre

Sílvia Alarcón TORTOSA

La URV es mostra esperança da en el futur de l’economia a les Terres de l’Ebre. Així ho va constatar durant la 25a Troba da d’Economia de les Terres de l’Ebre. Segons els ponents, les últimes implantacions indus trials al territori, com són Kro nospan o Florette, demostren el moment d’optimisme que viu el territori gràcies a la seva “privi legiada” situació geogràfica. Durant la jornada es van re marcar les apostes per la soste nibilitat, les noves tecnologies o la recerca i la innovació; tot i el recés econòmic i la situació d’incertesa global actual. Segons les dades, el Montsià i la Ribera d’Ebre han guanyat en competitivitat i augmenta de

manera general la població al territori.

El catedràtic d’Economia Apli cada de la URV i vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals, Juan Antonio Duro, va ser l’enca rregat d’inaugurar la jornada amb la conferència “L’econo mia de les Terres de l’Ebre en la post-pandèmia: una mirada engrescadora”. Duro va posar sobre la taula dades “promete dores” del territori, com l’en caix del perfil turístic post-co vid amb l’oferta turística de les Terres de l’Ebre. De fet, les xifres d’aquest 2022 confirmen el retorn del mercat internacio nal i la recuperació de visitants respecte al 2019. Les pernocta cions s’han incrementat en un 20% respecte al 2019 i l’ocupa ció també ha crescut un 8%. Per altra banda, Duro pronostica

va que les estratègies de futur del territori han de passar per l’atracció de població, el turis me post-covid, la nova ruralitat, la industrialització, la marca territorial, la digitalització, la transició energètica i les mi llores en infraestructures. Tot plegat, amb una “bona sintonia” entre els sectors privat i públic, un fet que “fa anys que veiem al territori i que és imprescindi ble”, segons el catedràtic d’Eco nomia.

Per la seva part, la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, Marta Curto, recalcava que “en temps difícils també arriben no ves notícies” i posava d’exemple la instal·lació de noves empre ses en el conjunt de Catalunya. La jornada va aplegar un cente nar d’assistents.

Freshly Cosmetics estrena el nou centre logístic a Gandesa

S.A. / ACN GANDESA

Freshly Cosmetics, marca de cosmètica natural, ha posat en marxa el nou centre logís tic a Gandesa. Les noves ins tal·lacions tenen 14.000 metres quadrats, amb una nau de nova construcció d’11.000 metres quadrats, al polígon La Plana de la capital terraltina. L’empresa ha invertit cinc milions d’euros en el centre que permetrà “es calar operacions fins als 200 milions d’euros”. En concret,

la nova nau unificarà les ope racions d’emmagatzematge, manipulació i preparació de co mandes en un sol espai.

Les noves instal·lacions te nen fins a 120 àrees de prepa ració de comandes, uns 6.000 metres quadrats de magatzem i 800 metres quadrats d’oficines per al “Freshly Team de Gande sa”. Des de la capital de la Terra Alta es podran expedir fins a 4.200 comandes per hora. Al centre de Gandesa es crearan un centenar de llocs de treball nous que van des de l’àmbit de la logística i la cadena de submi

nistrament, fins a l’enginyeria i els nous projectes de creixe ment i expansió.

En quatre anys i mig, des que es va arrencar el negoci a Batea, Freshly Cosmetics compta amb 1,2 milions de clients de 36 paï sos diferents. En qüestió de dos anys, les seves vendes interna cionals s’han disparat fins a un 528% i s’ha doblat la presència als mercats.

Mira el vídeo en este enllaç

Conferència inaugural de la Trobada d’Economia. // CEDIDA.

La cooperativa de la Fatarella denuncia Agricultura pels danys de senglars als cultius

Alba Mor LA FATARELLA

La cooperativa Agrícola Sant Isidre de la Fatarella ha de nunciat el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya davant el Síndic de Greuges pels danys conti nuats que provoquen els porcs senglars a les finques d’avella ners d’aquest municipi. Més de 300 persones, la major part d’ells pagesos, i quatre coope ratives de la Terra Alta i el Priorat, també s’han sumat a la queixa. El sector assegura que molts pagesos han decidit abandonar els camps, després de quedar malmesos pels dan ys. Amb tot això, els pagesos asseguren que ningú pren me

sures per pal·liar la situació: “Ens trobem sols i indefensos davant l’administració i pre sentar una denúncia podria canviar les coses”, considera Andreu Rius, president de l’Agrícola Cooperativa de la Fatarella. “Subvencionar els pastors elèctrics o els tancats, tal com es fa en la tòfona o uti litzar gàbies com ho fan als Estats Units, podrien ser algu nes de les solucions que dona rien sortida a aquesta pro blemàtica”, afegeix. El cas és que la població de senglars no para de crèixer en aquesta zona de les Terres de l’Ebre. Els pagesos calculen que en els últims deu anys s’ha multi plicat per tres el nombre de senglars a la comarca de la Te rra Alta. “Tot i que tenim l’aju

da dels caçadors, que fan batu des”, explica Rius, “no és suficient. La població d’aquest animal és tan elevada que no es pot controlar”. A l’espera de la resposta del Departament d’Agricultura, alguns treballa dors del camp s’han vist obli gats a recórrer a la instal·lació de fil elèctric. Una solució que no és sostenible a llarg termini ja que és una mesura que com porta una despesa elevada. Ara per ara, la població de porc senglar ja ha afectat una gran part de les 400 hectàrees d’avellana que hi ha al munici pi de la Fatarella.

Mira el vídeo en este enllaç

El Govern utilitzarà gàbies per pal·liar els danys dels senglars

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha reconegut que la problemàtica amb els porcs senglars a la comarca de la Terra Alta s’ha agreujat du rant els últms anys. En aquest sentit, també ha constatat l’augment de població de porcs senglars, la seva presèn cia a diferents finques, així com els danys que provoquen als cultius d’ametllers de la Fatarella. Jesús Gómez, direc tor territorial d’Acció Climàti ca, Alimentació i Agenda Ru ral ha explicat en una entrevista a Canal 21 Ebre que

estan en contacte amb les so cietats de caçadors, sindicats i cooperatives, però que no re ben una resposta receptiva per part seva: “Sabem que gent de la Fatarella està patint, però hem proposat de fer alguna reunió de coordinació i no l’hem aconseguit”. En tot cas, Gómez ha confirmat diferents mesures per pal·liar els efec tes dels senglars als cultius d’ametllers, com l’ús de gàbies en zones prop de les carrete res i que són de dificil accés pels caçadors. “Les gàbies per a porcs senglars funcionen molt bé. En teníem quatre i

ara n’arribaran deu més”. A banda de la problemàtica amb els senglars, en la mateixa en trevista a Canal 21 Ebre, el di rector del departament d’Ac ció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha detallat que a les Terres de l’Ebre s’han ator gat unes 6.000 autoritzacions per cremar restes vegetals a finques. En tot cas, apunta que les tramitacions s’han de veri ficar atenent diferents criteris, com ara els fitosanitaris, ja que fins al gener del 2023 no es derogarà l’article de la llei estatal que prohibeix la crema de rama.

Camps d’avellaners afectats pels senglars // Q.D.

Jesús Gómez al Primera Columna // C21.

LLAR

SALUT PROFESSIONALS

Mor el pintor tortosí Leonardo Escoda

EL PINTOR tortosí Leonardo Escoda ha mort als 66 anys. L’Ajuntament de Tortosa ha destacat que Escoda era un “referent de creació artística” a la ciutat i a les Terres de l’Ebre. Fill del també pintor Roberto Estcoda, Leo nardo també va professor i director de l’Escola d’Art de la Diputació de

Tarragona a la capital del Baix Ebre. Alguns crítics com el professor Albert Macaya, responsable de l’Aula d’Art de la URV, consideren Escoda un “ar tista de contingut i no estrident, de colors atenuats, en la línia de la millor tradició europea que posa l’accent en l’aspecte físic de les obres”. G.M.

LITERATURA

Andreu Carranza novel·la la Tortosa de la Guerra Civil amb ‘La tomba de l’Ebre’

Gustau Moreno FLIX

Andreu Carranza acaba de pu blicar la seua última novel·la, ‘La tomba de l’Ebre’. Es trac ta d’una història ambientada a Tortosa durant els primers dies de la Guerra Civil es panyola, amb una trama rela cionada amb el valuós tresor del papa Luna i la catedral de Tortosa, però també amb un triangle amorós entre un jove revolucionari, una anarquista implicada en l’educació de les dones, i un guàrdia d’assalt, membre de la UGT. “És una novel·la bastant coral, però aquí el triangle és clar. És cla ríssim. És un triangle amorós entre Clara, el caporal Martí nez i Cinto, que és un noi jove, adolescent, que surt del semi nari i el capta un capitost de la FAI, però ell no sap res de l’anarquisme. Està enlluernat, li posen una pistola a la mà i mata”, va relatar Carranza. “Però la novel·la és una his

tòria d’amor, i el gran tema de fons de la novel·la, per mi, és la pregunta de com és possi ble que sorgeixi l’amor en un temps de tanta calamitat, de tanta guerra, enmig de tant d’horror. Com és possible que la gent s’enamori?”, va pregun tar-se Carranza durant una entrevista a Canal 21 Ebre. L’escriptor riberenc també va explicar que ‘La tomba de l’Ebre’ podria tenir la seua continuació amb una altra no vel·la ambientada a la Batalla de l’Ebre. “La novel·la acaba just a l’inici de la Batalla de l’Ebre, però ja estic treballant en la segona part”, va assen yalar. De la mateixa manera, també va dir que ha aprofitat algunes de les històries que va escoltar durant la seua infàn cia, sobre els fets de la Guerra Civil. “Evidentment, jo tenia una assignatura pendent amb aquesta part de la memòria i del record, amb què els de la meua generació vam crèixer”, va explicar l’autor.

“Aquí la memòria és molt im portant. I sobretot, la meua

memòria d’infantesa”, va dir Carranza, tot recordant les tertúlies que hi havia a la sas treria del seu pare, a Ascó. “Una mica sóc escriptor per escoltar aquelles històries que contaven aquella gent gran.

Contaven històries de tota mena, però sobretot de la Gue rra Civil, perquè va impactar molt. Perquè va ser brutal: una guerra entre germans, entre parents, entre veïns. Va ser una cosa que va deixar una

ferida molt profunda”, va con cloure Carranza.

‘No com un so’, el nou poemari de Mari Chordà

G.M. AMPOSTA

Mari Chordà acaba de publi car un nou poemari, ‘No com un so’, que ha editat Godall Edicions. L’artista i activista ampostina va presentar el re cull a la llibreria La Irreal de Tortosa, però també a Am posta, al local Lo Llar, i amb un recital dins del festival Fe mme In Arts, del centre d’art

Lo Pati, a la mateixa plaça que porta el nom de Mari Chordà. ‘No com un so’, que arriba des prés de més de 20 anys de si lenci, és un poemari en què estan molt presents el paisatge i la geografia del Delta, però també la dels cossos, amb ver sos farcits d’erotisme contin gut. També amb pinzellades de la ironia de l’autora, que de vegades es mira el desamor i la pèrdua des de la tranquil·litat de qui ha viscut molt; de qui

s’ha refet i ha renascut, al llarg dels anys. Chordà ha fet 80 anys i enguany ha rebut diver sos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi o ser la pregonera de la festa major d’Amposta. Un episodi que molt sonat, per la seua crítica oberta a les festes amb bous.

Mira el vídeo en este enllaç

Un moment de l’entrevista a Andreu Carranza. // C21.

Mira el vídeo en este enllaç

Mari Chordà, entrevista a Canal 21 Ebre. // C21.

El festival Femme in Arts fa ressorgir les emocions callades i amagades de les dones

Roger Martí AMPOSTA

Amposta ha celebrat del 24 al 27 de novembre la sisena edició del festival Femme in Arts, dedicat a la figura de la dona en l’art. La iniciativa del centre d’art Lo Pati pretenia visibilitzar, d’una banda, el treball de les dones artistes i, de l’altra, els diferents tipus de violència que pateixen les dones. Així, enguany el Fem me in Arts, s’ha centrat en les emocions i en la repressió dels sentiments imposada social ment, com la ràbia, que també va servir d’inspiració per rea litzar el cartell.

Per tant, s’han dut a terme jor nades reflexives, actuacions, videoassajos, lectures de poe

mes i performances. Per exemple, ‘Denomanònima’, una acció comunitària que consistia en una coreografia realitzada per dones del terri tori amb graneres. La perfor mance estava inspirada en to tes aquelles dones que no solen ser protagonistes, per reivindica que són aquestes dones les que mouen el món.

Laura Royo, participant de l’acció ‘Denomanònima’, va destacar que la performance simbolitzava la unió de les do nes, tot i les seves diferències. El Femme in Arts ha apostat, un cop més, per un feminisme visibilitzador i inclusiu.

Bernat Navarro: ‘El llibre sobre Vinalesa és mestís, un híbrid entre història i ficció’

G.M. TORTOSA

El professor tortosí Bernat Navarro Porter acaba de pu blicar un llibre d’història so bre el seu poble natal, Vinale sa, a l’Horta Nord de València. Es tracta del llibre ‘Vinalesa. Senyors, llauradors i filadors, fets i gents’, que ha editat Ona da Edicions. Després de vuit anys de feina, Navarro ha re descobert la història del seu poble, però també s’ha permès

la llicència de novel·lar alguns episodis històrics destacats, així com de retratar la psicolo gia dels seus protagonistes. “Amb això he intentat de do nar-li una mica més de vida, fer-lo més comprensible, més assequible. He tractat de do nar-li emoció”, ha remarcat Navarro. Amb tot, esta obra sobre Vinalesa. amb les seues 480 pàgines, també té diver sos capítols sobre demografia i d’activitats econòmiques, i també de la literatura que es desprèn de fets històrics oco

rreguts al poble. “M’agrada parlar d’un llibre que té una condició mestissa. És un llibre híbrid, entre història i un po quet de ficció”, va explicar du rant una entrevista a Canal 21 Ebre. “La història de vegades la contem d’una manera molt àrida, ens basem en dades, da tes, números, noms, i li hem de donar una miqueta de vida. El que he fet és ficcionar molt lleument alguns capítols, i so bretot els personatges, entrant als seus psicològics i en la seua descripció física”, va dir.

Un moment de l’entrevista a Bernat Navarro. // C21.

Un moment de la performance al centre d’art Lo Pati. // ACN.

Mira el vídeo en este enllaç

CULTURA

El poblat preibèric dels Malladarets, a Alfara de Carles, ja estava ocupat fa uns 2.750 anys

G.M. ALFARA DE CARLES

Els objectes que el Grup de Recerca Seminari de Proto història i Arqueologia (GRE SEPIA) de la URV ha localit zat al jaciment protohistòric dels Malladarets, a Alfara de Carles, indiquen que el poblat va estar ocupat entre els anys 750 i 700 Abans de la Nostra Era (ANE). Es tracta de vasos ceràmics, objectes metàl·lics i restes orgàniques, que han po

gut ser analitzades mitjançant processos ràdio-carbònics.

Segons la URV, també s’han analitzat les llavors i el pol·len, per reconstruir l’entorn imme diat de l’assentament durant el seu moment d’ús, i indiquen la presència de boscos i espais oberts destinats a l’agricultura i a la ramaderia.

El jaciment dels Malladarets es va descobrir l’any 2014 arran de la troballa casual d’unes peces de ceràmica que va fer un agent rural. Està si tuat entre el barranc de la

Conca i el de la Vall Cervera, als peus del cim del Penyaflor, fet que indica la seua impor tància estratègica i de control d’accés al Port des de la plana de Roquetes. Les excavacions del GRESEPIA es van iniciar l’any 2019, i en un principi va ser difícil recuperar l’estrati grafia i els materials associats a la mateixa. “Però en les da rreres actuacions hem pogut comprovar que en altres es pais es conserva molt millor”, ha valorat un dels investiga dors, Marc Prades.

Accent Ensemble edita un disc amb música de Pedrell

El quart Accent Ensemble i l’Ajuntament de Tortosa han editat un CD amb diverses composicions del musicòleg tortosí Felip Pedrell, que ha sortit a la llum en el marc dels actes de commemoració del centenari de la seua mort.

El disc, titulat ‘Felip Pedrell. Lais, intimitat i exaltació’, recull una sèrie de compo sicions, algunes de les quals són totalment inèdites. Una de les integrants del quar tet, la soprano Cecília Aymí, ha destacat el fet que este és “l’únic CD que ha sortit al conjunt de l’Estat espanyol amb la música de Felip Pe drell”, i una oportunitat d’or per tal de donar a conèixer la seua musicografia.

La gestació d’este disc és el resultat del treball de recer ca fet pels membres el grup. Una investigació que també

ha donat sorpreses, com ara la descoberta casual i ines perada d’una partitura de Pedrell, corresponent a l’úl tim any de vida del composi tor. Es tracta del tema ‘En la clara nit’, una obra de no més de cinc pentagrames que s’entèn com “una mena de testament”. “La vam tro bar de manera sobtada, en mig d’un seguit de docu mentació que està desada a l’Arxiu Històric Comarcal a Tortosa. És un tema que no havia figurat mai a cap recull d’obres i per això no en te níem constància”, va expli car el violinista David Ma theu. Al CD també hi ha altres obres desconegudes per al gran públic: són les lais, composicions poètiques musicades, el primer testi moni d’esta mena de cançons en català, cap al 1879. G.M.

Els investigadors, al jaciment d’Alfara. // URV.

La presentació del disc de Pedrell. // CEDIDA.

La llibretera Rosa Cubeles rep el premi ‘Lo

Grifonet’ d’Òmnium

David Benito TORTOSA

La llibretera Rosa Cubeles ha rebut l’onzè premi Lo Grifo net d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre. Un reco neixement que l’entitat ator ga cada any a una persona que hagi contribuït a la vida cultural, social o científica del territori.

Cubeles va mostrar la seva emoció en rebre el Premi Gri fonet 2022. “És una emoció perquè és un premi de la gent propera, de la gent que et co neix”, va dir la llibretera. Rosa Cubeles ha estat guar

donada per la seva trajectòria al capdavant de la centenària llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa. Així, Òmnium Cul tural ha volgut valorar la seva aportació i sensibilitat per la literatura i els autors ebrencs.

“Rosa és coneguda a totes les Terres de l’Ebre com una de les impulsores del talent ebrenc i que reté tot aquest coneixement amb els autors i autores del nostre territori”, reconeixia Dolors Roó, presi denta d’Òmnium a l’Ebre. En aquest sentit, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va mostrar-se agraïda per la tasca cultural de Cubeles.

“Cal continuar amb aquesta

Cultural a l’Ebre

tasca d’activisme cultural i defensa de la nostra cultura i de la nostra llengua que fan al nostre territori i al nostre país”, afegia l’alcaldessa.

L’acte es va celebrar el 12 de novembre al restaurant La Torreta de Remolins de Tor tosa, i va consistir en un so par i l’acte de lliurament del guardó, en un ambient íntim entre amics i familiars de la premiada.

Durant l’esdeveniment, dues de les seves companyes de feina, Vanessa Bargalló i Ester Galindo, van fer-li la glossa sobre la seva trajectòria, tot destacant la seva passió per l’ofici. L’homenatjada també

La lluita pel patrimoni

va rebre de mans de l’anterior premiada, la bibliotecària Joana Serret i Fabra, la peça escultòrica feta per Cinta Sa baté.

La vetllada va concloure amb unes paraules de la presiden ta d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, tot destacant l’or gull d’incorporar una nova dona a la llista dels guardo nats amb el premi i finalment, l’actuació musical d’Albino Tena.

Mira el vídeo en este enllaç

accessible: ets el protagonista!

La lluita pel patrimoni accessible: ets el protagonista!

El Govern està treballant en la nova Llei de Drets Culturals, i el departament liderat per Natàlia Garriga ja està duent a terme accions per assegurar que tothom tingui accés a la cultura

El Govern està treballant en la nova Llei de Drets Culturals, i el departament liderat per Natàlia Garriga ja està duent a terme accions per assegurar que tothom tingui accés a la cultura

Els museus i espais patrimonials ofereixen cada cop més opcions per tal que la ciutadania pugui gaudir-ne al complet

Ets el protagonista! Els museus i espais pa trimonials no són res sense les persones que els visiten. Per això, des de fa temps treba llen perquè tothom pugui ser protagonista, amb nous recursos interpretatius per acos tar la cultura a un públic més ampli. Ho fan de la mà d’iniciatives ciutadanes i projectes socials, amb l’objectiu d’eliminar les barre res físiques i comunicatives per tal que les persones amb discapacitat física, sensorial o cognitiva puguin gaudir del patrimoni cul tural. La cultura té un poder transformador!

Ets el protagonista! Els museus i espais patri monials no són res sense les persones que els visiten. Per això, des de fa temps treballen per què tothom pugui ser protagonista, amb nous recursos interpretatius per acostar la cultura a un públic més ampli. Ho fan de la mà d’iniciati ves ciutadanes i projectes socials, amb l’objec tiu d’eliminar les barreres físiques i comunica tives per tal que les persones amb discapacitat física, sensorial o cognitiva puguin gaudir del patrimoni cultural. La cultura té un poder trans formador!

El Departament de Cultura duu a terme inici atives i projectes enfocats a diversos públics per tal de fer accessible la cultura a tothom. Un exemple és el ‘Visitmuseum. Els museus catalans a les teves mans’, que acompanya el visitant amb una audioguia en la seva visita presencial al museu amb continguts disponi bles en diversos idiomes. Visitmuseum ofereix una breu presentació de l’equipament museís tic, un recorregut pels principals àmbits temà tics i una mirada detallada als objectes més destacats.

El Departament de Cultura duu a terme iniciatives i projectes enfocats a diversos públics per tal de fer accessible la cultura a tothom. Un exemple és el ‘Visitmuseum. Els museus catalans a les teves mans’, que acompanya el visitant amb una audioguia en la seva visita presencial al museu amb con tinguts disponibles en diversos idiomes. Vi sitmuseum ofereix una breu presentació de l’equipament museístic, un recorregut pels principals àmbits temàtics i una mirada de tallada als objectes més destacats.

Amb la voluntat de fer els museus més acces sibles, el projecte ‘Visitmuseum. Els museus catalans a les teves mans’ ha adaptat 9 audi oguies a produccions amb vídeos subtitulats i signats en Llengua de Signes Catalana i està treballant en l’adaptació de tres noves audio guies més.

Una altra manera que té el patrimoni d’esdeve nir més accessible és gràcies a les tecnologies 3D. En aquest sentit, va néixer Giravolt 3D, un

Amb la voluntat de fer els museus més acces sibles, el projecte ‘Visitmuseum. Els museus catalans a les teves mans’ ha adaptat 9 audio guies a produccions amb vídeos subtitulats i signats en Llengua de Signes Catalana i està treballant en l’adaptació de tres noves audio guies més.

Una altra manera que té el patrimoni d’esde venir més accessible és gràcies a les tecnolo

gies 3D. En aquest sentit, va néixer Giravolt 3D, un programa de promoció de la utilit zació de les tecnologies 3D en el patrimoni cultural, que digitalitza béns mobles, monu ments i jaciments arqueològics. Una vegada digitalitzats els publica a Internet i promou la seva utilització en l’àmbit educatiu, pro fessional i creatiu, per fer difusió del patri moni cultural català.

programa de promoció de la utilització de les tecnologies 3D en el patrimoni cultural, que di gitalitza béns mobles, monuments i jaciments arqueològics. Una vegada digitalitzats els pu blica a Internet i promou la seva utilització en l’àmbit educatiu, professional i creatiu, per fer difusió del patrimoni cultural català.

Des del Departament de Cultura també es treballa en la inclusió social a través d’ajudes al transport per a les sortides escolars al pa trimoni per a centres educatius de màxima complexitat. Ho fa a través del programa Ar GO!nautes, un projecte pioner en l’àmbit de la inclusió social a la cultura que va néixer el 2017 entre els departaments de Cultura i Educació. El programa compta amb la col·laboració de Rodalies de Catalunya-RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Tram.

Per altra banda, amb l’objectiu de fer dels museus i monuments de la Generalitat es pais més inclusius i adaptats a persones amb pèrdua auditiva o sordesa, recentment s’han instal·lat bucles magnètics en 28 museus i mo numents. Uns sistemes d’inducció magnètica que eliminen les barreres de comunicació, pro porcionen autonomia i afavoreixen la integració d’aquest col·lectiu de persones.

A més, els equipaments patrimonials també tenen programes i activitats concretes per a públics específics. Un exemple és l’acció ‘El museu més gran” del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, un projecte treballat amb serveis socials per a persones de la ter cera edat dependents. El Museu d’Arqueologia

Des del Departament de Cultura també es treballa en la inclusió social a través d’ajudes al transport per a les sortides escolars al pa trimoni per a centres educatius de màxima complexitat. Ho fa a través del programa ArGO!nautes, un projecte pioner en l’àmbit de la inclusió social a la cultura que va néixer el 2017 entre els departaments de Cultura i Educació. El programa compta amb la col·la boració de Rodalies de Catalunya-RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Tram. Per altra banda, amb l’objectiu de fer dels museus i monuments de la Generalitat espais més inclusius i adaptats a persones amb pèrdua auditiva o sordesa, recentment s’han instal·lat bucles magnètics en 28 mu seus i monuments. Uns sistemes d’inducció magnètica que eliminen les barreres de co municació, proporcionen autonomia i afa voreixen la integració d’aquest col·lectiu de persones.

A més, els equipaments patrimonials també tenen programes i activitats concretes per a públics específics. Un exemple és l’acció ‘El museu més gran” del Museu d’Arqueologia

de Catalunya-Ullastret col·labora amb la resi dència Zoilo Feliu oferint activitats anuals als usuaris de la residència. El Museu d’Història de Catalunya, per la seva part, treballa con juntament amb l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona o Aprenem Autisme per desenvolupar activitats que es fan sota demanda. Els monuments treballen amb el projecte Teatrosfera, un taller de teatre inclu siu, obert a tothom, però especialment dirigit a diferents col·lectius de persones amb diversitat funcional.

Les exposicions i guies de visites també van adaptant-se a les necessitats dels públics amb dificultats visuals. Alguns exemples són l’itine rari autònom a l’exposició TARRACO/MNAT

de Catalunya-Barcelona, un projecte treba llat amb serveis socials per a persones de la tercera edat dependents. El Museu d’Ar queologia de Catalunya-Ullastret col·labora amb la residència Zoilo Feliu oferint acti vitats anuals als usuaris de la residència. El Museu d’Història de Catalunya, per la seva part, treballa conjuntament amb l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de Bar celona o Aprenem Autisme per desenvolupar activitats que es fan sota demanda. Els monu ments treballen amb el projecte Teatrosfera, un taller de teatre inclusiu, obert a tothom, però especialment dirigit a diferents col·lec tius de persones amb diversitat funcional.

Les exposicions i guies també van adap tant-se a les necessitats dels públics amb difi cultats visuals. Alguns exemples són l’itinera

També s’han adaptat elements informatius d’exposicions per a lectura fàcil com la mostra “El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona” o la mos tra temporal “Els Català. Fotògrafs d’un segle” del Museu d’Història de Catalunya, entre altres.

Els museus són claus en la inclusió social a través de la cultura i en fer que aquesta esde vingui un bé accessible per a tothom!

També s’han adaptat elements informatius d’exposicions per a lectura fàcil com la mos tra “El temps de la memòria. Tresors del Mu seu d’Arqueologia de Catalunya-Girona” o la mostra temporal “Els Català. Fotògrafs d’un segle” del Museu d’Història de Catalunya, entre altres.

Els museus són claus en la inclusió social a través de la cultura i en fer que aquesta esde vingui un bé accessible per a tothom!

ri autònom a l’exposició TARRACO/MNAT amb quaderns i cartel·les en braille o els qua dríptics per a la visita en braille del Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el Reial Monestir de Santes Creus, el Castell de Mira vet, la Roca dels Moros del Cogul, la Canòni ca de Vilabertran i el Castell de Cardona.

amb quaderns i cartel·les en braille o els qua dríptics per a la visita en braille del Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el Reial Monestir de Santes Creus, el Castell de Mira vet, la Roca dels Moros del Cogul, la Canònica de Vilabertran i el Castell de Cardona.

Museu d’Història Autor: Pepo Segura

Els museus i espais patrimonials ofereixen cada cop més opcions per tal que la ciutadania pugui gaudir-ne al complet

Amb el suport: Impulsa:

Rosa Cubeles aixecant el guardó. // CEDIDA.

ESPORTS

EArturo Blanco i David Garcia van ser els campions de la primera ca tegoria masculina del dotzè i úl tim torneig del Circuit Audi Pàdel Series 2022, que es va disputar a l’Ebre Pàdel de Deltebre. Blanco i Garcia es van imposar a David Sa les i Iván Ródenas per 6-7, 6-2 i 7-5.

D’altra banda, a la segona feme nina, van vèncer Aitzane Sánchez i Dàlia Acosta a Tamara Garcia i Rosa Vera per un doble 6-4.

La propera cita de l’Audi Pàdel Se ries serà el Màsters, on es veuran les cares els millors del circuit al Win Tortosa.

Blanco i Garcia guanyen a l’Ebre Pàdel FUTBOL

La Trencacims Paüls serà la seu de l’Estatal d’Ultres de la FEDME

Redacció PAÜLS

La Trencacims Paüls que es disputarà el cap de setmana del 29 i 30 d’abril de 2023 ha estat escollida per ser la seu del Campionat d’Espanya Ultra Individual i per Seleccions Au tonòmiques de la FEDME (Fe deración Española de Deportes de Montaña y Escalada). Serà el primer cop que les Terres de l’Ebre i la demarcació de Tarra gona acullin un esdeveniment d’aquesta magnitud. Només una altra vegada es va realitzar l’Estatal d’Ultres a Catalunya. Cal destacar que en altres oca sions municipis com Roquetes, Alfara de Carles i també Paüls havien estat a calendaris d’al tres competicions de caire es tatal, com la Copa d’Espanya; però mai d’un Estatal d’Ultres. El 2023 se celebrarà la desena edició d’una cursa que enguany convertirà Paüls en l’epicentre estatal de les curses de muntan ya de llarga distància. Dissabte 29 d’abril serà el torn de la Ul tratrail de 75 km i 5300 metres de desnivell positiu i de la Ul tramarató de 51 km i 4050 me

tres de desnivell positiu. Recor dem que la Trencacims transcorre pels termes de Paüls, Alfara de Carles, Prat de Comte i Horta de Sant Joan, dins del

I diu menge es disputarà la Mitja Marató, de 23 km i 1850 metres de desnivell positiu, modalitat que forma part del calendari de

Parc

la Copa Catalana de Curses per Muntanya de la FEEC. També diumenge serà el torn de la marxa de 13 km amb 750+ . S’es peren 1.200 inscrits.

Joan Ferrer guanya la tercera cita de la Lliga de Força

El deltebrenc Joan Ferrer es va emportar la victòria a la terce ra i penúltima prova de la Lliga Nacional de Força, que es va disputar a la localitat granadi na de Baza, demostrant de nou la seu gran qualitat.

La segona i la tercera posició la van ocupar, per aquest ordre, Matthew Riddall i Adrián Vera. Després d’aquest gran triomf, Joan Ferrer lidera la classifica ció general amb un total de 19 punts d’avantatge sobre el se gon classificat, Riddall.

El certamen acabarà el dia 28 de gener a Deltebre, amb la dis puta de la quarta i última cita,

al Centre Esportiu del Delta. Allí, Joan espera poder assegu rar el títol, i celebrar-ho amb la seua gent.

El fet de poder competir a casa serà un al·licient per a Joan, i una motivació força especial. L’ebrenc entrenarà intensa ment durant aquests dos me sos que resten fins arribar a la competició.

Natural dels Ports.

Imatge duna edició de la Trencacims de Paüls, prova emblemàtica. // TRENCACIMS PAÜLS.

Redacció DELTEBRE

Joan Ferrer, strongman de Deltebre. // FCF.

Mira el vídeo en este enllaç

ESPORTS

El tortosí Xavier Mompel acaba quinzè de l’Europeu d’Edats en la categoria sub’12

Xavier Mompel, jugador tor tosí del Club Escacs Valls, va aconseguir un resultat molt important per als escacs de les Terres de l’Ebre, quedant quinzè de l’Europeu d’Edats en la categoria sub’12, empatat a sis punts amb l’onzè classifi cat, d’un total de 109 jugadors. Mompel va lluitar amb els mi llors jugadors del continent, jugant sempre als taulers cap davanters amb els grans fa vorits. El tortosí va firmar un

total de cinc victòries davant el romanès Eugeni Costache, amb el company de selecció Oriol Najar, el lituà Misiuk Martynas, el finlandès Asikai nen Eeli i l’armeni Torosyan Volodya. Xavier també va fer dues taules amb el rus Tregu benko Nikolay i el jugador de Polònia Witczak Borys. El jove només va patir dues derrotes davant el rus Gilfa nov Marat, que va acabar en tercer lloc, i contra l’austríac Lukas Dotzer, que va finalit zar setè i que sortia com a nú mero dos del rànking inicial d’aquesta competició.

Amb aquest gran éxit, que es suma a d’altres, Xavier Mom pel es confirma com una ferma promesa dels escacs catalans. Ara, Mompel començarà a preparar la seua participació en el Campionat d’Espanya d’Equips sub’12, que disputarà amb el Club Escacs Valls, el proper dia 8 de desembre. En aquesta cita, el tortosí tam bé espera poder demostrar la seua notable qualitat.

Mira el vídeo en este enllaç

Adam Raga firma el segon lloc a la general final del Campionat d’Espanya de Trial

Redacció TORTOSA Redacció ULLDECONA

Adam Raga va ser segon a l’última prova del Campionat d’Espanya de Trial, celebrada a Cal Rosal, sota l’organització del Moto Club Baix Berguedà, i es va assegurar d’aquesta ma nera el sotscampionat del cer tamen, per darrera del campió Jaime Busto i per davant de Gabriel Marcelli, que es va im posar en aquesta última prova de la competició. Per la seua part, Busto va ser tercer a la prova de Cal Rosal.

D’altra banda, encara dintre de l’actualitat de l’àmbit del trial, cal destacar que la tem

porada 2023 2023 del Cam pionat del Món FIM d’X-Trial aixecarà el teló a Barcelona, el mes de febrer, i el baixarà a l’Illa de la Reunió, a mitjans de novembre. Així doncs, el Palau Sant Jordi, la ‘catedral’ de l’es pecialitat, obrirà la temporada que promet ser apassionant i l’Stade Jean Ivoula la tancarà en la seua tornada al calendari mundialista.

Una temporada més, el pilot ulldeconenc Adam Raga llui tarà per ocupar les posicions de privilegi en les diferents cites i en la general final, com porta fent des de fa més de dues dècades.

El llistat provisional elaborat pel promotor del Campionat,

Esdeux, compta amb proves a Espanya, França, Àustria, Andorra la Vella i l’Illa de la Reunió (Saint Denís), a l’Oceà Índic, on es va obrir la tempo rada l’any2020.

Així les coses, Wiener Neuds tadt (Àustria) torna al Cam pionat en el que va estar per última vegada al 2017 i a més, dos son les ciutats que s’estre nen en el calendari 2023: Pam plona i Burdeus. En totes les proves s’espera un elevat nive ll d’assistència, per poder veu re en acció als millors pilots.

Mira el vídeo en este enllaç

El pilot ulldeconenc Adam Raga. // CEDIDA.

L’escaquista tortosí Xavier Mompel. // CEDIDA.

CURSES PER MUNTANYA

Edu Barrios i Sandra Vidiella, campions

Els dos corredors s’han emportat l’edició d’enguany del Circuit de les Terres de l’Ebre

Benifallet va acollir l’onzena Cursa Lo Pastisset, última pro va del Circuit Ebrenc de Curses per Muntanya, en el que final ment s’han imposat a la general definitiva Edu Barrios i Sandra Vidiella, en categoria absoluta. A la cita celebrada a Benifallet, organitzada per Fent Sendera, a la cursa trail de 28 kilòmetres van guanyar Pau Lleixà (CE Trencacims) (2.59.16) i Mar ta Paulino (BTT Montbike) (3.39.42). Dintre de la modali tat express (18 kilòmetres) van guanyar Sergio Ráfales i Cris tina Ribera; a la júnior (18 kilò metres) Pau Segura; a la juvenil (12 kilòmetres) Blai Alabart i Gemma Chavarria i a la ca det Francesc Lapuerta. A més, també es va celebrar una marxa

en la que els primers en arribar van ser Sergio Grau en catego ria masculina i Anna Segarra en femenina. En total, entre totes les modalitats, la prova de Benifallet va reunir 333 par ticipants, que es van trobar un excel·lent ambient i un poble volcat amb la cursa.

Després d’acabar el Circuit, el proper dia 2 de desembre es ce lebrarà a Ulldecona l’entrega de trofeus del certamen, on es reuniran corredors i corredo res de diferents categories. És segur que tots ells aprofitaran per fer balanç d’una competició ja plenament consolidada.

Benifallet va acollir l’onzena Cursa del Pastisset, última prova del calendari del certamen

Ortín i Callarisa guanyen el Circuit Running Series

V.M. GANDESA

La Cursa del Vi de Gandesa va servir per cloure el calendari del Circuit Running Series de les Terres de l’Ebre, que en la present edició han guanyat Xavier Ortín i Cèlia Callarisa en la modalitat de deu kilò metres, i Àxel Zarranz i Ruth Martí en la de cinc kilòmetres. Pel que fa a la prova gandesana, en la que van participar més de 120 esportistes, cal destacar

que en deu kilòmetres es van imposar Ivan Docampo (32.35) i Pilar Langarita (45.41). D’al tra banda, en la cursa de cinc kilòmetres, van guanyar Musa Sowe i Khadija Mendou. Després d’acabar el Circuit Running Series, s’ha previst que el proper dia 16 de desem bre es celebri la festa de cloen da al pavelló poliesportiu de l’EDM de Jesús, a partir de les 20.30. S’aprofitarà la gala per tal de poder fer l’entrega de premis a les diferents modali tats i categories

A l’edició d’aquesta 2022, el Circuit Running Series de les Terres de l’Ebre ha constat de nou proves (la de l’Aldea no es va celebrar), en les que hi ha hagut un excel·lent nivell de participació. En breu, s’anun ciarà el calendari per al proper any, en el que hi haurà de nou curses per diferents punts de la geografia de l’Ebre.

Mira el vídeo en este enllaç

Musa Sowe s’emporta la Milla Urbana de Tortosa

REDACCIÓN

TORTOSA

Tot i el vent i la baixada sob tada de les temperatures, es va poder celebrar la dinovena Milla Urbana de Tortosa, ter cera i última prova puntuable per al primer Circuit de Mi lles Urbanes del Baix Ebre, que s’havia suspés per culpa de la pluja. L’habitual circuit a l’Avinguda de la Generalitat, davant del Parc Municipal, fou

l’escenari de totes les curses programades que en funció de les edats cobrien una deter minada distància. En la cursa absoluta masculina el guanya dor va ser Musa Sowe, del Ca bra Freixet del Perellóm amb un temps de 4’ 55’’, seguit de Muhamed Amine, atleta In dependent, amb un temps de 4’59”, i d’Enric Boldú, també Independent, amb una marca de 5’14”.

Com és habitual les curses de promoció foren les més con

corregudes arribant-se a una xifra total de participació de més de 300 inscrits. El lliura ment de premis va estar presi dit per Meritxell Roigé, alcal dessa de Tortosa, Antoni Gilabert, president del Conse ll Esportiu del Baix Ebre i Pau Galiana, president de l’ATE.

Mira el vídeo en este enllaç

Imatge de l’onzena edició de la Cursa Lo Pastisset de Benifallet. // CEDIDA.

Mira el vídeo en este enllaç

Participants a la Cursa de Gandesa. // CEDIDA.

Imatge de la Milla. // CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE.

ATLETISME

Mireia Guarner puja al podi del Català

L’atleta de Vinallop va acabar segona al Campionat de Catalunya de Mitja Marató

L’atleta de Tortosa Mireia Guarner es va proclamar sots campiona de Catalunya en la distància de Mitja Marató. La vinallopenca va creuar la lí nia d’arribada de la prova del Campionat de Catalunya cele brada a Lleida amb un temps d’1h 16’ 47”.

Des del moment del tret de sortida, Mireia Guarner va treballar constant tot i les pu jades i baixades del circuit a la capital del Segrià per a acabar fent-se amb la plata que l’acre ditava com sotscampionat de Catalunya. Molt ben acompan yada liderant un grup compac te d’atletes, Guarner es va en carregar de mantenir el ritme durant tres quartes parts de

la prova i anar-lo augmentant progressivament als quilòme tres finals. Mireia, del Club At lètic Manresa, va acompanyar al podi a Meritxell Soler, com panya de club, que va ser la vencedora de la prova amb un temps d’1h 12’ 39”, i a l’atleta local Mireia Sosa Pérez, que va acabar la prova en 1h 22’ 50”.

Mireia explicava al final de la prova que “estic molt satisfeta amb el resultat obtingut i amb la mentalitat amb la qual he encarat la cita, sent competiti va en una prova important al calendari de la nostra Federa ció i a la vegada tenint present l’objectiu de la Marató de València”. Imatge

Jeremy Alcoba acaba divuitè al Mundial de Moto 2

Jeremy Alcoba va acabar el Mundial de Moto 2 amb una magnífica actuació al circuit Ricardo Tormo de València, on va firmar la vuitena posi ció, després de ser divuitè a les classificatòries. D’aquesta manera, el jesusenc va poder sumar vuit punts, i finalment va acabar divuitè a la general definitiva del certamen, amb un total de 72 punts sumats

durant tot el campionat, que ha viscut intensament. Una vegada acabat el certa men mundialista, Jeremy co mençarà a pensar en el proper projecte. Fa unes setmanes, l’ebrenc confirmava el seu re torn al Gresini Racing de cara al 2023, després d’haver pas sat per aquest equip els anys 2020 i 2021. El del Baix Ebre apuntava que “estic molt con tent de tornar a l’equip que em va donar l’oportunitat d’entrar al campionat del món. Dono les gràcies a tota la família

Gresini i a tots els que van vo ler el meu retorn a aquest equip. Més que un equip, els últims anys s’han convertit en una família per a mi. Estic im pacient per començar a treba llar per triomfar amb ells”. Al coba afronta amb optimisme el futur, en el que espera se guir mostrant la seua qualitat, com ha fet fins al moment.

Mira el vídeo en este enllaç

L’atleta bateà Àdam Maijó va anunciar a través de les seues xarxes socials la seua incorpo ració a l’equip Adidas. Àdam explicava al seu facebook que “no sé molt bé com expressar la il·lusió que em fa anunciar la incorporació al club Adidas. Part del meu somni com a es portista s’ha complit. Comença una nova etapa amb la família i l’equip Adidas en la que espe

ro créixer, aprendre i, sobretot, tornar tota la confiança depo sitada en mi. Gràcies família, amics, entrenador i patrocina dors que confieu en la meua progressió i tots aquells que m’acompanyeu en aquest apas sionant camí”.

Àdam ja va debutar amb el seu nou equip firmant la 29ª posi ció en el XVIII Cross Interna cional d’Atapuerca, on va fer un temps de 29.51. En aquesta im portant cita, el CA Asdidas va ser tercer d’Espanya per clubs.

La prova va estar dominada

per Thierry Ndikumwwenayo

(Playas de Castellón) (27.58), seguit del kenià Levy Kibet (27.59) i de Rodrigue Kwizera (28.02) (Playas de Castellón). L’atleta de Batea prepararà ara els propers compromisos del calendari amb intenses ses sions preparatòries, per tal de poder agafar l’estat de forma idoni i oferir un bon rendi ment.

Mira el vídeo en este enllaç

Va creuar la línia d’arribada de la prova celebrada a Lleida amb un temps d’1h16’47’’

de l’atleta tortosina Mireia Guàrner, que va ser sotscampiona. // CEDIDA.

FFOGONS montsia.es

Amb aquesta recepta estreno el meu últim llibre de receptes de bundts que vaig comprar fa unes setmanes, Bundt de Melanie Johson És en anglès, però això no em va fer enrere a l’hora de triar-lo (a nivell escrit em defenso força bé). Era una gran temptació! El podeu fer amb qualsevol motlle que tingui “xemeneia” (forat central). L’ingredient a destacar de la recepta és el gingebre!

LA CUINA DE L'OLGA

Casa de gingebre i xocolata

INGREDIENTS

• 325g de mantega

• 200g de sucre blanc

• 100g de sucre moré

ELABORACIÓ

1. Escalfem el forn a 180º i preparem el motlle amb spray desemmotllant. Reservem.

2. Tamissem la farina, la sal, el gingebre i el Royal. Retirem a un bol i reservem.

3. Batem la mantega amb el sucre (amb la KA, amb accessori pala a velocitat 4) fins que estigui ben cremosa.

4. Baixem la velocitat a la posició

• 4 ous L

• 1 cullerada de pasta de vainilla

• 2cdts de cafè de gingebre en pols

• 1 polsim de sal

1 i afegim els ous i la vainilla. Ho hem de fer d’un en un i tenint en compte que no hem d’incorporar un fins que l’anterior no està ben incorporat a la massa.

5. Incorporem la farina tamissada.

6. Una vegada està tot ben barrejat, afegim les perles de xocolata. Acabem de barrejar-ho tot amb una espàtula.

7. Aboquem la massa al motlle. Fem uns cops damunt el pedrís de la

• 350g de farina d’ús comú

• 1cdta de postres impulsor químic

• 185g de perles de xocolata

• Sucre glass per decorar

cuina i allisem la superfície amb l’espàtula. Veureu que és una massa força densa.

8. Enfornem durant uns 50 minuts o fins que el testador surti net. Traiem el motlle del forn i el deixem reposar durant uns 10 minuts. Desemmotllem el bundt i el deixem refredar damunt una reixeta.

9. Abans de presentar-lo, l’empolvorem amb sucre glass!

LA CUINA DEL DELTA Menjar blanc amb ametlles

Ingredients

85 grs. de farina d’arròs

· 1 l. de llet

· 200 g. de sucre

· 3 cullerades soperes de Maizena

La pell de mitja llima 100 grs. d’ametlles triturades

· 2 cullerades de canyella en pols

Elaboració

Es trituren les ametlles amb una batedora.

En una cassola es posa el sucre, la farina d’arròs i la Maizena.

Mentrestant es remena, s’hi va tirant la llet tíbia, la pell de la llima i la canyella. Per evitar els grumolls, no pareu de remenar.

I per últim, s’afegeixen les ametlles triturades. El temps de cocció sol ser d’uns 15 minuts a foc suau.

Servir en platerets menuts i empolsinar-los amb la canyella en pols.

Per Lurdes Sanchís

D DIVERS

Thomas Rendle prepara Objectiu Paki

LA VEU de Canal 21 Ebre al talent show de La Xarxa Objectiu Paki té nom, Thomas Rendle, un jove de disset anys de pares britànics que estudia soldadura a Tortosa.

La seua veu profunda i una mica es garrada participarà durant el mes de desembre als programes espe cials de La Xarxa on les 35 televi

MITJANS DE COMUNICACIÓ

sions locals de Catalunya escolliran als finalistes per a participar en la tercera edició del talent.

Els jurats de cada televisió tindran en compte el talent de la resta d’aspi rants per a donar-los els seus punts. Segur que Thomas Rendle no deixarà indiferent a cap jurat i el veurem ben aviat a Objectiu Paki. A.P.

Els periodistes ebrencs reconeixen ‘De Sol a Sol’ com a millor producció audiovisual de l’any

Albert Pascual GANDESA

De Sol a Sol, la coproducció de Canal 21 Ebre amb Canal TE

i La Xarxa ha aconseguit un nou reconeixement en guan yar el premi EbreAudiovisual que atorga la delegació territo rial del Col·legi de Periodistes (CPC).

El programa, que ja prepara la tercera temporada està dedicat a posar en relleu el dia a dia del sector primari a Catalunya. A l’escenari del Celler Coopera tiu de Gandesa, on es va lliurar el VII Premi Terres de l’Ebre de Periodisme, també van pujar a recollir el guardó per a la cate goria de ràdio, Tere Giné i Cla

ra Seguí de La Plana Ràdio pel seu seguiment del projecte de la planta de compostatge de San ta Bàrbara, i Clara Chavarria i el treball ‘Avortament a l’Ebre ‘emès a Catalunya Informació. En la categoria de premsa, els reportatges de Marina Pallàs al Diari de Tarragona sobre la fi gura de Maria Griñó, mare del general Cabrera, van meréixer el reconeixement dels periodis tes de la Demarcació Terres de l’Ebre del CPC.

En esta vuitena edició s’hi han presentat 35 treballs, 23 de pre msa escrita, 9 de mitjans audio visuals i 3 de radiofònics.

Què és el ‘phishing’ i algunes precaucions que podem aplicar

Un atac de “phishing” (traducció de l’anglès que signi fica “estafa”) es produeix quan rebem un missatge de correu enviat per una empresa/es remitents, aparent ment de confiança i reconegudes, però que, realment, no són el que ens asseguren ser. La seva intenció (mi llor dit, “mala intenció”) és fer-nos creure que rebem una informació important d’una entitat reconeguda (un banc, una gran multinacional o institució), amb la finalitat de captar-nos dades personals, com per exem ple, les nostres contrasenyes d’accés. Actualment, el phishing és un dels sistemes d’atac més utilitzats pels hackers informàtics, i amb milers de mi lions de missatges que diàriament bombardegen les bústies de correu, sempre hi ha algun incaut que cau en els seus enganys. Usualment, aquests e-mails ens sol·liciten accedir a una determinada web (per suposat, totalment falsejada) per tal de confirmar les nostres da des personals o d’accés, d’aquí la seva alta perillositat. Per tant, davant el dubte de procedència d’un missatge, podem aplicar certes mesures que ens ajudaran a evitar més d’algun ensurt:

-La primera i més fàcil protecció, si tenim sospites, serà sempre no obrir cap missatge dubtós.

-Revisar en detall el nom o l’adreça del remitent del co rreu. Aquí trobarem informació de qui envia el missat ge i, normalment, apareixerà un remitent ocult o una adreça de correu que no té a veure exactament amb la suposada empresa que, ens contacta. Però, compte, ja que la majoria de cops només canvien algunes termi nacions, i és fàcil que si anem ràpids, ens passi per alt. -Els enllaços. Si ens situem a sobre de l’enllaç (sempre sense clicar-lo), normalment ens mostrarà una adreça (URL) estranya i que no coincidirà amb la entitat supo sadament emissora, això indicarà clarament que és un correu perillós de phishing.

- Faltes ortogràfiques. Si llegim amb deteniment, nor malment trobarem algunes, i en molts casos, moltes faltes ortogràfiques o de gramàtica en el propi cos del missatge. Normalment, els hackers ens ataquen des d’altres països i tenen dificultats en escriure correcta ment en altres idiomes.

- Procedència de l’estranger. Si el que ens contacta s’identifica en un altre idioma, o entenem que viu a l’es tranger i, per tant, no el coneixem de res, òbviament no haurem de confiar en el seu contingut.

- Fitxers adjunts. Si no esperem ni coneixem el missat

per Jaume Querol

ge, tot i que ens indiqui fer-ho amb total seguretat, no obrirem cap dels arxius adjunts, ja que tenim moltes possibilitats de ser infectats per algun perillós virus informàtic. Però, si hem caigut en el parany per falta d’atenció, seria recomanat efectuar un anàlisi complet al nostre equip amb l’antivirus que tinguem.

I per últim, recorda, mai s’han de donar les nostres claus d’accés i contrasenyes, ja sigui via e-mail o pàgina web, i utilitzar contrasenyes el més llargues i variades possibles, barrejant majúscules, minúscules, números i algun signe, així com evitar utilitzar sempre la mateixa clau als diferents indrets que visitem habitualment.

L’equip tècnic de ‘De Sol a Sol’ amb la resta de premiats pel CPC. / EMILIO ZARAGOZA.

Mira el vídeo en este enllaç

DIVERS

HISTÒRIA

Flix i la Fatarella recorden la Batalla de l’Ebre

A. Pascual / R. Martí Fotos: Emilio Zaragoza / ACM

Dos actes en record a la Ba talla de l’Ebre es van produir al mateix temps el passat 19 de novembre. A Flix, 160 per sones van recrear el pas de tropes travessant l’Ebre, en la maniobra de replegament realitzat per l’exèrcit de la Re pública, fet amb el qual finalit zaria la batalla de l’Ebre. Flix fou l’últim poble on s’efectuà el pas de tropes i civils, i els combats entre els dos exèrcits contendents amb l’intent de l’exèrcit republicà de cobrir i protegir aquella maniobra de replegament van ser intensos. En paral·lel i a la Fatarella, a

pocs quilòmetres, el Memo rial de les Camposines va in corporar 62 noms de comba tents de la Batalla de l’Ebre. Es tracta de persones que han estat inscrites al Cens de des apareguts a la Guerra Civil Espanyola. L’emoció i el re cord van impregnar l’home natge d’estes víctimes, on van assistir familiars de milicians i brigadistes d’Irlanda, els Es tats Units o els Països Baixos. L’acte va servir als familiars per a fer un tancament digne a la vida de les persones mortes durant la guerra.

Mira el vídeo en este enllaç

Jordan inicia la precampanya de Movem Tortosa per assolir ‘una nova etapa política’ p4

Ara Amposta vol concórrer a les eleccions municipals d’Amposta, amb els drets electorals del PDecAT p6

Satisfacció de Lluís Soler per l’aprovació del pla especial del port de Deltebre, un dels seus reptes des del 2015 p13

La Diputació preveu fer millores provisionals a la carretera de Poble Nou del Delta p14

La Generalitat reforça els serveis per atendre les dones que són víctimes de violència masclista p16

Malestar a la Fatarella pels danys provocats pels senglars en els camps d’avellaners p24

Andreu Carranza publica la seua última novel·la, ‘La tomba de l’Ebre’ p26

Flix rememora el final de la Batalla de l’Ebre amb una recreació i la Fatarella homenatja els brigadistes a les Camposines p38 i 39