L'Om 481

www.lom.cat

núm 481 ■ juliol 2011 ■ any XLII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms

Especial 31a Fira l’Avellana i 412a Fira de Sant Llorenç Condol a Riudoms per la mort de Carles Sentís, destacat periodista vinculat a la població

La 20a edició de la Bicicletada Popular acull més de 1.300 participants

FERRAN CALABUIG

Aquest estiu refresca't amb ‘L’Om, Revista de Riudoms’

Busques MOBLES?

MONTBRIĂ“ DEL CAMP (Tarragona) CTRA. DE REUS, KM. 9,200 TEL.: 977 82 61 28 FAX: 977 82 66 94 tarragona@merkamueble.com

www.merkamueble.com

editorial

Xarxes socials Sis de cada deu internautes de les

Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

comarques de Tarragona tenen un perfil, o més, a les xarxes socials, és a dir un 44% de la població, segons el darrer

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat ■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505

Observatori Internet OASI de 2011, encarregat a l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació, de la Diputació de Tarragona. La xifra suposa un augment de 10 punts en relació a l'estudi del 2010. L'enquesta també posa de manifest que segueix augmentant el nombre d'internautes de més edat així com l'ús d'internet en general.

La xarxa social més popular a les comarques de Tarragona és el Facebook, que elegeixen el 95% dels usuaris de xarxes socials, que utilitza sis de cada deu

■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona

internautes de la demarcació. Amb tot, els serveis més utilitzats pels internautes tarragonins continua sent per aquest ordre: la cerca d’informació, el correu

■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat

electrònic i els productes de lleure (música, jocs, pel·lícules...).

La relació inversa entre l’ús d’Internet i l’edat continua existint, però l'ús d'internet continua augmentant, sobretot, en les franges d’edat més elevades, que

■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech

partien d’un nivell més baix.

L’ús d’internet segueix creixent a les comarques de Tarragona. El 77% de la

■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera

població l'utilitza de manera habitual i el 80% de les llars tenen connexió a Internet. Aquestes dades representen un augment del 6% i del 9% respectivament,

■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat

i són semblants a països com Alemanya, França o Bèlgica.

En l’actualitat, el 85% de les llars tarragonines tenen ordinador i més de la meitat, el 58%, en tenen dos o més. Per primer cop, el nombre d’ordinadors

■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68

portàtils supera el de sobretaula, i ja representen el 51% del total. Cal destacar l’augment de 9 punts pel que fa a la presència d’ordinador a les llars tarragonines,

Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió).

L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

mentre que es manté o es redueix molt lleugerament la presència d’altres aparells com telèfons mòbils o agendes electròniques.

L’OM, AL FACEBOOK Fa unes setmanes, L’Om, Revista de Riudoms ha creat un perfil al Facebook. Ja hi ha més de 50 internautes que segueixen l’actualitat riudomenca a través d’aquesta xarxa social. Els que enllacen amb el perfil de la revista de Riudoms poden accedir a les notícies i a les actualitzacions d’esdeveniments. També pot comunicar-se directament amb la revista, ja sigui mitjançant la publicació en el seu mur o amb l'enviament d'un missatge.

Ajuntament de Riudoms

L’enllaç del Facebook de la revista L’Om és: http://www.facebook.com/pages/LOm-Revista-de-Riudoms/238545046164300

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

número 481 • juliol 2011

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

També s’hi pot accedir a través del portal www.lom.cat 3

actualitat

Mor Carles Sentís, destacat periodista vinculat a Riudoms El seu darrer contacte amb la població va ser amb motiu de la inauguració del Casal Riudomenc El periodista, escriptor, polític i col·laborador i subscriptor de L'Om, Revista de Riudoms Carles Sentís va morir el 19 de juliol passat a Barcelona, a l'edat de 99 anys. De pares riudomencs, va néixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat comtal, va estar tota la vida vinculat al periodisme i va ser testimoni dels grans esdeveniments del segle XX. La seva cobertura de la Segona Guerra Mundial va ser cèlebre; en concret, dels judicis de Nüremberg.

A més de periodista, Sentís també va passar per la política, en ser escollit diputat per UCD durant la transició democràtica, i un dels màxims artífexs del retorn del qui fou president de la Generalitat, Josep Tarradellas, de l'exili. Sentís va ser, a més, conseller sense cartera durant el mandat del mateix Tarradellas.

Llicenciat i doctor en dret per la Universitat de Barcelona, Sentís es va especialitzar en dret internacional a la Universitat de la Sorbona de París.

Durant la seva trajectòria, va presidir Ràdio Barcelona (1974-1976) i l’Associació de Premsa de Barcelona (1974-1977), va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1988-1990, i va

4

ARXIU L’OM

▲ Carles Sentís, fa pocs anys, fotografiat a la seva casa de Barcelona.

impulsar i presidir el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (1992-2006).

Va publicar, entre altres obres, La Europa que he visto morir (1942), Del Congo a Argel con el general De Gaulle (1944), África en blanco y negro (1944), La paz vista desde Londres (1945), Seis gene-

raciones de Borbones y un cronista (2004), Memòries d'un espectador (2006) i Cien años de sociedad (2011). Recentment, Carles Sentís va escriure el pròleg del llibre Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX, de Joan Torres Domènech i Josep Maria Mas Gispert, editat per Rivoulmorum.

l’om revista de riudoms

actualitat pel periodista, celebrat a Barcelona, ciutat on va morir. L'Ajuntament de Riudoms va enviar una corona de flors, en representació de tot el poble.

A petició dels fills del periodista, el proper mes de novembre, coincidint amb les festes quinquennals del Beat Bonaventura, es vol organitzar un aplec de la nissaga Sentís a Riudoms.

En l'acte del darrer adéu a Sentís hi van ser present diferents autoritats polítiques i socials del nostre país, entre elles el president de la Generalitat, Artur Mas Gavarró; el president Jordi Pujol Soley i el pare abat de Poblet, que va oficiar la cerimònia religiosa, entre d’altres.

LA VANGUARDIA

▲ L’alcalde de Riudoms, encapçalant la filera d’autoritats que van acudir al funeral.

CONDOL RIUDOMENC L'Ajuntament de Riudoms va expressar el seu condol per la pèrdua del periodista, escriptor i polític Carles Sentís. «La seva família, originària de Riudoms, li va transmetre l’amor per la nostra vila. Una gran part de la seva infantesa, truncada per diferents esdeveniments, la va passar a Riudoms a casa dels seus avis paterns, a la plaça de l'Om. En vida, sempre tenia paraules de record i enyor per a Riudoms, que visitava sempre que la seva feina o salut li permetien», deia la nota que va fer pública el consistori.

El darrer contacte oficial amb Riudoms va ser amb motiu de la inauguració del Casal Riudomenc, el 19 de desembre de 2010. Mitjançant un enre-

número 481 • juliol 2011

gistrament audiovisual, gravat a Barcelona, a casa seva —ja que no es va poder desplaçar a causa al seu delicat estat de salut—, va recordar la seva família i la seva llunyana infantesa, vista per aquell xiquet que corria pels carrers i places de Riudoms. Va acabar la gravació amb un emotiu «Visca Riudoms!», que va fer aplaudir tota la gentada que omplia la plaça de l'Església aquell matí.

PRESÈNCIA RIUDOMENCA AL FUNERAL Dos dies després de la seva defunció, una delegació oficial de la vila de Riudoms, integrada pel seu alcalde, Josep M. Cruset; el regidor de Cultura, Eudald Salvat, i el director de la revista L'Om, Xavier Fortuny, va assistir al funeral

Durant la cerimònia es va recordar la figura de Carles Sentís com la d'un «mestre de periodistes i polític hàbil», així com el seu «esperit obert al món» i la seva personalitat «rica en matisos». En els discursos de la cerimònia també es va destacar el seu perfil de «català universal» i la seva vocació de servei des de l'ofici de periodista, ja que fins a l'últim moment de vida «estava pensant en l'última notícia».

La mort de Carles Sentís va suscitar mostres de reconeixement i de condol per part de la classe periodística, política, empresarial i cultural de tot l’Estat espanyol. Els Reis i els Prínceps d'Astúries van transmetre el condol a la família del periodista mitjançant dos telegrames i, des de França, el Ministeri d'Exteriors va recordar la figura de «gran periodista». ✐ Redacció

5

entrevista

‘Afronto la crisi amb sentiments de contradicció, però també de realisme’ Entrevista a Margarida Borràs, regidora de Sanitat, Ensenyament i Escola de Música La regidora es marca com a objectiu vetllar perquè les obres del CAP arribin a bon port i perquè es faci realitat la construcció del nou edifici de l’Escola Cavaller Arnau. n Per què va decidir entrar al món de la política municipal?

Em va costar una mica decidir-me, ja que davant la proposta del Josep Maria Cruset, el primer que em va sortir va ser dir-li que la política no havia estat mai la meva prioritat. Quan ell em va dir que m’ho pensés bé, vaig fer un llistat de pros i un, de contres, i no va ser gens fàcil.

Finalment, em van pesar més tres factors: les meves filles són grans i jo puc tenir més disponibilitat de temps; el Josep Maria és un bon líder, una bona persona i un bon gestor, i això és una garantia; em sento acompanyada d’un bon equip humà, i això em dóna confiança. Penso que un poble el fem entre tots, i per aquesta responsabilitat —la de regidor— o similar hi hauria de passar tothom en un moment o altre de la vida. n Quin és el principal objectiu que es marca en aquesta nova etapa?

Dins els meus àmbits hi ha dos grans objectius. El primer és vetllar perquè les obres actuals del CAP arribin a bon port en els terminis previstos, malgrat les retallades sanitàries. El segon és la construcció del nou edifici de l’Escola Cavaller Arnau, per al qual ja hi ha els terrenys i tota la voluntat municipal des de fa anys.

6

MÒNICA JUST ROSALS

▲ Margarida Borràs, regidora de Sanitat, Ensenyament i Escola de Música.

n En quina situació es troba ara mateix Riudoms, en general?

Crec que es troba en una situació envejable, tant en l’aspecte extern, com en aspectes de funcionament intern.

Externament només cal veure les millores

que progressivament s’han fet al nostre poble: en obres i serveis, enjardinaments, carreteres… D’altra banda, internament, l’Ajuntament té els comptes molt més sanejats que altres municipis: es poden pagar els sous als treballadors municipals,

l’om revista de riudoms

entrevista no hi ha amenaces que tallin la llum als edificis municipals per manca de pagament… Tot i això, no ens podem recrear en l’envaniment, perquè són temps de vaques magres, la crisi toca de ple a moltes persones i hi ha molta feina a fer. n De les diferents carteres de les quals s’ocupa, quina la motiva especialment?

Fa de molt mal dir... Això és com si a una mare se li preguntés «A quin fill t’estimes més?». En les regidories que se m’han adjudicat, passa una cosa similar: cadascuna canalitza una part de la meva energia. La de Sanitat em motiva per la meva formació com a metgessa; la d’Ensenyament com a mare educadora, exmembre de vàries AMPA, i assistent a una Escola de Pares; i la de Música per la meva veta musical i artística (poc cultivada, cal dir). n N’hi ha alguna que li faci més respecte que la resta?

Sí, la d’Ensenyament. El nostre sistema educatiu és d’abordatge complex, i hi ha molts factors que no han ajudat. La gran prioritat del Departament d’Ensenyament és combatre el fracàs escolar que hi ha al nostre país, i aquí sí que crec que ens hi hem d’implicar tots a fons: pares (no només les AMPA), alumnes, professors, equips directius… Un sol estament no pot fer gran cosa, i convé que tots sumem els nostres esforços per aconseguir l’objectiu comú. n Aquesta serà una legislatura complicada, principalment per la presència de la crisi. Com l’afronta?

Amb sentiments de contradicció, però també de realisme. La crisi ha portat les retallades, i s’està retallant justament de dues de les regidories que estan al meu

número 481 • juliol 2011

càrrec: Sanitat i Ensenyament. Tot i això, m’adono que farem el que podrem, i no pas el que voldrem. n En quina situació es troba el món de l’ensenyament a Riudoms?

El món de l’ensenyament a Riudoms té moltes facetes. La llar d’infants és totalment municipal, i l’actual directora, al llarg del temps, ha insistit en la seva bona organització i professionalització. L’Escola Beat Bonaventura actualment està vivint el canvi de direcció, amb la jubilació del Josep Maria Vallès, i l’actual equip directiu té una capacitat de treball demostrada.

L’Escola Cavaller Arnau és l’últim que ha aixecat el vol, tothom hi posa il·lusió i espera amb candeletes un nou edifici. I l’Institut Joan Guinjoan és el que té assignada la complexa tasca d’ensenyar i orientar els adolescents, en unes edats en què aquests viuen moltes ambigüitats i contradiccions internes.

Tots els àmbits educatius mereixen el nostre màxim respecte. Hem de remar tots cap al mateix objectiu, que és el d’ajudar l’alumne a desenvolupar les seves capacitats reals, que sovint estan amagades. No hi ha cap nen, cap nena, cap noi ni cap noia, a qui li agradi fracassar. A tots ens agrada ser bons en el nostre. n En quin punt està el projecte de la nova escola?

Hi ha el compromís en ferm, fins i tot publicat als diaris, que la primera escola que es farà a les comarques de Tarragona al llarg del 2012 serà la de Riudoms. Hi confiem. n Quin és el paper actual de l’Escola de Música? Està plenament consolidada?

L’Escola de Música té un paper discret

però sòlid dins el nostre poble. També hi vénen alumnes dels pobles del voltant, per la qual cosa, Riudoms s’ha convertit, en alguns aspectes, en un poble de referència. n Pel que fa a la salut, ara s’amplien les instal.lacions del CAP. Què pot suposar aquest fet per als riudomencs i les riudomenques?

Fa poc vaig parlar del tema amb el Dr. Bilbao. El CAP necessitava ser ampliat perquè en els últims anys ha crescut el nombre de població atesa i calia dignificar els llocs de treball dels professionals i l’atenció als pacients. Una gran millora serà el Servei de Rehabilitació: qui el necessiti ja no haurà d’anar a Reus. La Unitat d’Atenció a la Dona tindrà un espai més adient a la seva activitat, i cal ampliar el Servei d’Odontologia. Des de l’Ajuntament farem gestions perquè es revisi la dotació de personal i poder aconseguir un nou metge per a Riudoms. n Malgrat això, el CAP es veurà afectat per les retallades. Comportarà gaires inconvenients per al veïnat?

Les retallades es faran més visibles a partir de l’1 de setembre, quan es tancaran tots els CAP del Baix Camp entre les nou del vespre i les vuit del matí, i el servei quedarà atès pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) mitjançant el 061. En canvi, entre les vuit del matí i les nou del vespre, cada dia de l’any, el CAP estarà obert. No hi ha d’haver canvis en la resta de coses. També cal redefinir el concepte «d’urgència», ja que moltes consultes que es fan avui dia amb aquest nom no són urgències mèdiques reals. ✐ Mònica Just Rosals

7

actualitat

Josep Maria Cruset, nomenat vicepresident de la Diputació de Tarragona Segons l'alcalde de Riudoms, els actuals moments de crisi ‘són els pitjors des de la restauració de la democràcia, i posem la institució intercomarcal al servei del territori i de la gent’ Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms, va ser nomenat, divendres dia 8 de juliol, vicepresident segon i portaveu del grup de CiU de la Diputació de Tarragona, en l'acte de presa de possessió dels nous diputats de la corporació intercomarcal.

En el mateix l'acte, Josep Poblet va ser reelegit de nou i per unanimitat, president de la Diputació. Poblet es va referir a Josep Maria Cruset com un «treballador infatigable, una persona de lideratge ferm i polític dialogant i amb voluntat de consens». Cruset va indicar que en els actuals moments de crisi «els pitjors des de la restauració de la democràcia, posem la institució al servei del territori i de la gent».

L'alcalde de Riudoms va destacar la rellevància de la Diputació i la tasca que duu a terme arreu del territori.

Josep Maria Cruset (Riudoms, 1975) és alcalde de Riudoms, municipi del qual també ha estat tinent d’alcalde. Des del 25 de setembre de 2009, és diputat a la Diputació de Tarragona, en substitució de Josep Jaume Castellnou, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Abans de ser diputat a la Diputació, Cruset havia treballat en aquesta institució com a tècnic especialista en qualitat. Cruset va ser designat, el mes de març passat, president de la Comissió Informativa del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació.

8

CEDIDA

▲ Cruset ocuparà el càrrec de vicepresident de la Diputació i portaveu de CiU a la Diputació.

NOU

CONTEXT ECONÒMIC

Els actuals sis organismes autònoms de la Diputació de Tarragona quedaran reduïts a tres en aquest mandat 20112015 i, així mateix, es reorganitzaran àrees i serveis de la corporació. Aquestes mesures pretenen racionalitzar els recursos econòmics disponibles per fer front a l’actual context de crisi global, segons va

assenyalar Josep Poblet (CiU) en el seu discurs de presa de possessió com a president de la institució supracomarcal.

Poblet, en el càrrec des del 2007, ha revalidat la presidència gràcies al vot unànime dels membres del plenari (CiU, PSC, PP i ERC). Dels 27 diputats de la corporació, 14 s’estrenen en el càrrec. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms

actualitat

El riudomenc Lluís M. Fargas, escollit president del TEI Europe

El dia 14 d’agost, 1a Trobada Nocturna de Gegants

Lluís M. Fargas va ser nomenat, el passat mes de maig, president del Tax Executives Institute (TEI) durant la celebració de l'última assemblea d'aquesta organització, que compta amb 7.000 membres, que representen 3.200 grans empreses d'Europa, els Estats Units, Canadà i Àsia.

La Colla Gegantera de Riudoms celebrarà el diumenge 14 d’agost la I Trobada Nocturna de Gegants dins els actes de la 31a Fira de l’Avellana i 412a de Sant Llorenç.

L'Institut, que es va fundar al 1944, té la seu a Ginebra. La seva finalitat principal és millorar el conjunt de les mesures encaminades a obtenir ingressos tributaris per finançar la despesa pública i ajudar els governs a assolir els seus objectius. En definitiva, per convertir la Unió Europea en l'economia més competitiva del món.

- 18.00 h. Plantada de gegants a la plaça de l’Església.

- 20.00 h. Sopar a la Sala Polivalent.

- 22.00 h. Cercavila pels carrers del casc antic.

- 23.00 h. Ballada final al recinte firal.

- 23.30 h. Lliurament de records.

El nou president, natural de Riudoms i doctor en dret financer i tributari, és el primer català que arriba a aquest càrrec. Fins fa pocs dies, ocupava el lloc de director de Tributs d'Alcoa a Europa, i era el responsable en matèria tributària a Àfrica, Orient Mitjà i Europa. Anteriorment, va ser director d'anàlisis financeres i planificació d'impostos dins d'Alcoa.

número 481 • juliol 2011

El programa previst és el següent:

Rectificació En el reportatge sobre la inauguració de l’aula rural Les Granotes, que es va publicar el passat mes de maig, apareixen un grup de monitors del casal que van fer el gegantó Gaudí, no són monitors del centre com s’afirmava.

El 8 d’agost tindrà lloc el 1r Curs Infantil de la Cuina de l’Avellana Dins del marc de la Fira de Sant Llorenç i Fira de l'Avellana, se celebrarà, per primera vegada, el 1r Curs Infantil de la Cuina de l'Avellana.

L'activitat, que coincideix amb la 15a edició del curs que s'adreça als adults, està pensada per als nens i nenes de Riudoms (edat recomanada: de 5 a 10 anys), i està inclosa en els actes previs de la Fira.

Aquest curs tindrà lloc el proper dilluns 8 d'agost, a partir de les 6 de la tarda, a la cuina i al menjador de l'Escola Beat Bonaventura. L'activitat estarà dirigida pel pastisser Carles Domingo, del Forn Domingo de Riudoms, i pel cuiner Jaume Solé, xef executiu de Port Aventura.

El curs adreçat als adults, que arriba a la quinzena edició, tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 d'agost.

9

actualitat

José Vicente Mir Arner, conseller comarcal El regidor riudomenc també ha estat nomenat president de la Comissió de Seguretat i Salut en el treball José Vicente Mir i Arner (CiU), regidor de l’Ajuntament de Riudoms, va prendre possessió del càrrec de conseller comarcal, el dissabte 9 de juliol, en el Ple de constitució de la nova corporació per al mandat 2011-2015. Mir també ha estat nomenat president de la Comissió de Seguretat i Salut en el treball de l'ens comarcal. En el mateix acte, Joaquim Calatayud, alcalde de les Borges del Camp, va ser escollit president del Consell Comarcal del Baix Camp El nou president va obtenir el vot favorable unànime de tots els consellers i conselleres comarcals. Amb l’elecció de Calatayud, Convergència i Unió recupera la presidència el Consell Comarcal, que va perdre fa quatre anys.

Joaquim Calatayud va agrair el suport i la confiança dels seus companys de grup i de la resta de formacions polítiques del Consell Comarcal, i va estructurar l’acció de govern que vol dur a terme a partir de 3 grans eixos: a) La potenciació de la marca turística Muntanyes de la Costa Daurada i de la feina feta fins ara en aquest àmbit a 19 municipis del Baix Camp. b) Un segon eix basat en els serveis a les persones, que inclou els ajuts socials i les polítiques de promoció de l’ocupació. c) Un altre eix d’actuació basat en millorar i potenciar els serveis als munici-

10

CEDIDA

▲ Foto de família, després del ple de consittució del Consell Comarcal del Baix Camp.

pis a través de mancomunar serveis per ajudar els ajuntaments en aquests moments de crisi i de dificultats econòmiques.

El nou president del Consell Comarcal del Baix Camp també va dir que s’hauran de replantejar els serveis que s’estan donant actualment per fer-los més eficients.

Cal recordar que després de les eleccions municipals del passat 22 de maig, la composició per a aquest mandat de quatre anys del Consell Comarcal del Baix Camp és la següent: 15 consellers i conselleres comarcals per CiU; 10, per al PSC; 4, per al PP i 4 més per a ERC.

✐ Redacció

l’om revista de riudoms

actualitat

Riudoms ‘es mulla’ per l’esclerosi múltiple Mullar-se per l’esclerosi múltiple. Amb aquest lema, la Fundació Esclerosi Múltiple anima cada any tothom a mullar-se, nedar, comprar bosses, rellotges, tovalloles, o fer donatius... Tots el riudomencs i riudomenques que van acostar-se a la piscina el 10 de juliol van poder col·laborar en aquesta campanya de sensibilització social.

Entre tots els participants, es va aconseguir nedar un total de 21.725 metres, 6000 més que l’any anterior. Aquest augment és a causa d’una major participació, aquest any d’unes 100 persones, i al fet que la jornada es va allargar fins a les 7 de la tarda, mentre que altres anys es donava per finalitzada a les 3 de la tarda.

Durant el diumenge es van recaptar, aproximadament, 500 euros, una xifra semblant a la de l’any anterior. Aquest diners són la suma dels donatius, el material: com bosses, samarretes o tovalloles, i les entrades venudes per Amics de Riudoms, l’associació que gestiona la piscina, durant la jornada.

número 481 • juliol 2011

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ Uns seixanta riudomencs van capbussar-se per col·laborar amb la causa.

Un any més, el gossos també participen en la iniciativa. El Club Caní Tossuts de Riudoms va habilitar una piscina on els gossos podien banyar-se mentre els amos passejaven entre els diversos estands, on

es podia trobar informació i productes per als gossos. Aquest ja és el segon any que es duu a terme aquesta iniciativa. ✐ Isabel Gómez Fargas

11

actualitat

Riudoms podria acollir una escola de circ El projecte del Circ de les Musaranyes, però, està encara pendent del permís governatiu corresponent El Circ de les Musaranyes té la intenció de posar en funcionament la primera escola de circ de les comarques de Tarragona al terme de Riudoms, entre Reus i Cambrils.

L’escola, que durà el nom de 360 Circ, té com a objectiu formar gent de totes les edats que vulguin professionalitzar-se en aquest món.

La idea dels promotors és oferir activitats d’un dia de durada per a les escoles, durant el qual es faran tallers temàtics, un esmorzar i una tarda d’espectacle.

Posteriorment, es volen oferir tallers d’estiu, com els que actualment realitzen a l’escola Pi del Burgar de Reus. La finalitat és començar per formar la base, perquè més tard «els qui ho desitgin puguin tirar endavant sols en el món del circ».

El projecte, però, està encara pendent del permís governatiu corresponent. El terreny on es pretén muntar l’escola està

12

MONTCADA COMUNICACIÓ

▲ El projecte el promou la companyia el Circ de les Musaranyes.

en zona rústega, i perquè es pugui dur a terme aquesta activitat el Departament d’Urbanisme de la Generalitat ho hauria d’autoritzar.

Els responsables disposen d’una carpa, espais exteriors, material de tot tipus i molta experiència. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms

actualitat

Ulé Barraques, amb Lax’n’Busto com a grup estrella, bat rècord d’assistència Dins del marc de la Festa Major de Sant Jaume, el 22 i 23 de juliol passat es va celebrar la 4a edició de les Ulé Barraques.

Durant les dues nits, els que es van acostar a l'aparcament de camions del passeig Germans Nebot, van poder gaudir de música a l'aire lliure i apropar-se a les barraques de les entitats locals: el Casal Popular «La Calderera», el Grup Independent d'Art, els Quintos 1993, el CE Riudoms Handbol i l'Esplai del Casal Riudomenc.

A l'escenari de les Ulé Barraques hi van actuar grups de diversos estils. Els encarregats de donar el tret de sortida, el divendres 22, va ser el grup local DeBlassis, amb el seu estil particular que anomenen psicorumba.

Després, l'Orquestra Mitjanit va continuar animant la nit amb el seu repertori de temes catalans i de grans clàssics internacionals.

ELISABETH SARRASECA

▲ L’Orquestra Mitjanit va actuar el primer dia de Barraques.

El dissabte 23, una vegada acabat el tradicional Correfoc de Sant Jaume, van actuar els caps de cartell, els Lax'n'Busto.

El grup de rock català va passar per Riudoms i va commemorar els 25 anys damunt els escenaris. Els del Vendrell van delectar els assistents amb cançons dels seus últims CD i amb els èxits de sempre.

Per tancar les actuacions, el grup Bongo Botrako, que ja va actuar a la passada edició de les Ulé Barraques, van donar per acabats els concerts, dins la seva gira arreu d'Espanya i de França.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

número 481 • juliol 2011

▲ Lax’n’Busto va ser grup estrella de l’edició d’Ulé Barraques d’enguany.

13

actualitat

Més de 1.300 participants, a la 20 edició de la Bicicleta Popular Més de mil tres-cents ciclistes van participar a la 20a edició de la Bicicletada Popular el 24 de juny passat. L'activitat, organitzada per l'Ajuntament de Riudoms i amb la col·laboració de la secció de BTT dels Amics de Riudoms, va donar la possibilitat de realitzar dos recorreguts i finalitzar la pedalada amb un esmorzar popular.

La bicicletada va començar a les 8 del matí del diumenge, a la plaça de l'Arbre.

Aquest primer recorregut era més indicat per a la gent que se sentia preparada per completar un recorregut de muntanya, ja que l'itinerari era pel terme de Riudoms, aproximadament d'uns 20 km., a uns 346 m. sobre el nivell del mar, i va assolir un pendent màxim del 14%.

FRANCESC BEDMAR BLAQUÉ

▲ Els corredors, en el moment de la sortida.

Els corredors més ràpids van realitzar aquest recorregut aproximadament en una hora i els que s'ho van prendre més tranquil·lament van arribar a temps per afegir-se al segon recorregut. El segon itinerari va donar el tret de sortida a les 10 del matí, a la mateixa plaça. La pedalada més assequible i popular es va passejar a un ritme més lent a causa del gran volum de gent que hi va participar, i la durada era d’uns 3 km per dins de Riudoms.

L’arribada de la pedalada va ser l'ermita de Sant Antoni, on els participants van poder deixar la bicicleta per una estona i esmorzar a la fresca sota els plataners de la pista de ball, acompanyats de tots els participants de la bicicletada.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

14

▲ A la foto, la més petita de les participants a la cursa popular, amb només un mes i mig.

l’om revista de riudoms

actualitat

L’escriptora Ana M. Ferrin publica un llibre dedicat a Josep M. Subirachs Segons l’autora, l'obra de Subirachs està caracteritzada per una indomable llibertat creativa L’escriptora Ana Maria Ferrin, molt coneguda i estimada a la nostra vila per ser una prolífica articulista i biògrafa de Gaudí, acaba de publicar un esplèndit llibre sobre l’obra i la trajectòria de l’escultor Josep M. Subirachs, titulat El tacto y la caricia. Subirachs. L’acte de presentació va tenir lloc al Reial Cercle Artístic de Barcelona, i va anar a càrrec de Joan Abelló Juanpere, periodista i crític d’art vinculat familiarment a Riudoms.

Aquest nou volum d’Ana Maria Ferrin, de set-centes pàgines, explica la trajectòria de l’escultor Josep M. Subirachs. Un llibre que s’inicia amb la infantesa de l’artista en el barri barceloní del Poble Nou i continua articulant-se entorn de les tres etapes bàsiques: la participació de l’escultor a la Biennal d’Ambers del 1955, des d’on va venir el seu reconeixement internacional; el seu revolucionari disseny, i l’acceptació per tal de portar a terme les escultures de la Façana de la Passió de la Basílica de la Sagrada Família, màxim exponent de l’obra d’Antoni Gaudí.

habitual de la revista L’Om. Participa a la Premsa escrita des del 1985. Ha publicat i ha participat en diverses conferències, i s’ha especialitzat en les biografies d’arquitectes: el riudomenc, Antoni Gaudí, i el tarragoní, Josep M. Jujol.

Segons l’autora, el relat de la vida i obra de Subirachs, un artista internacionalment reconegut, l’obra del qual és present a museus d’arreu del món, està caracteritzat per una llibertat creativa indomable que l’ha portat a continuats enfrontaments amb els immobilistes de l’art.

A la fotografia superior, la taula rodona del dia de la presentació, amb l’autora (segona per la dreta) i el periodista Joan Abelló (primer per la dreta). A la fotografia de la dreta, detall del cartells de la presentació.

Ana Maria Ferrin és col·laboradora

número 481 • juliol 2011

FRANCESC BEDMAR BLANQUÉ

✐ F. T.

15

actualitat

Donar sang, una inversió en salut Les donacions de sang a l’estiu solen baixar fins a nivells preocupants, un fet del qual en són plenament conscients a l’Associació de Donants de Sang del Baix Camp, que intenta impulsar tot un seguit de campanyes per aconseguir incrementar unes xifres que, a dia d’avui, no viuen el seu millor moment. I és que, tal com expliquen les delegades de l’entitat a Riudoms, a hores d’ara a Catalunya només hi ha reserves de sang de factor RH negatiu per un dia; pel que fa al positiu, les reserves són per entre 7 i 12 dies. Montse Bidó, una de les delegades riudomenques, explicava que “aquesta quantitat –sobretot la de l’RH negatiu- és molt justa, i hem d’aconseguir fer créixer el nombre de donacions”. Tot i això, també va voler recordar que la sang té una data de caducitat d’entre 15 i 20 dies.

En general, Bidó reconeix que a la gent li costa donar sang, ja sigui per por o per mandra, però els que són donants són molt fidels i ho fan de manera habitual (els homes poden fer-ho quatre vegades a l’any, i les dones tres). Pel que fa a l’edat, solia ser fins als 65 anys, però ara es pot allargar més, sempre que hi hagi una autorització mèdica que ho garanteixi.

Alguns dels donants de Riudoms aprofiten les campanyes que s’impulsen al poble, però d’altres prefereixen la flexibilitat horària que els ofereix el Banc de Sang i Teixits que està instal·lat de manera per-

16

MÒNICA JUST ROSALS

▲ Montse Bidó, a l'esquerra. A la dreta, Pilar Fargas.

manent a la planta baixa del nou Hospital de Sant Joan de Reus.

Les campanyes riudomenques solen ser quatre de fixes durant l’any, i tenen lloc al

març, al juny, al setembre i al desembre. A aquestes, s’hi ha de sumar la de l’agost, en el marc de la Fira de l’Avellana. Així, el proper dia 13 d’agost, la unitat mòbil de la Fira s’ubicarà tot just al davant de la seu

l’om revista de riudoms

actualitat del BBVA, des de dos quarts de sis de la tarda fins a dos quarts de deu del vespre.

Normalment, en cada sessió hi solen passar entre 65 i 80 persones.

XERRADES INFORMATIVES Per tal d’intentar conscienciar la població de la importància de ser donant, l’Associació organitza tot un seguit de xerrades a diverses entitats, així com també a l’institut i a les escoles, en aquest cas per tal que els infants puguin dur informació a casa i fer de prescriptors dels adults.

Els motius que porten la gent a ser donant són diversos. Per una banda, hi ha gent que ja hi està conscienciada i que creu que és important per millorar la salut de les persones. Per l’altra, hi ha qui decideix fer el pas després d’haver viscut experiències en el seu entorn més proper.

Així mateix, Pilar Fargas, una altra de les delegades a Riudoms, va voler subratllar els beneficis que té el fet de ser donant per a la salut d’una persona, ja que és una manera de fer que la sang es renovi. A més, cada vegada que es dóna sang es fa una petita analítica de ferro, tensió, etc., un fet que serveix per tenir el control de la pròpia salut.

número 481 • juliol 2011

CEDIDA

▲ El proper dia 13 d’agost, una unitat mòbil s’ubicarà tot just al davant de la seu del BBVA.

A hores d’ara, les tres delegades de l’entitat a la vila –Montse Bidó, Pilar Fargas i Isabel Plana- estan molt contentes i satisfetes de la feina feta, però esperen acon-

seguir arribar encara més lluny de cara als propers anys. ✐ Mònica Just Rosals

17

actualitat

Activitats d’estiu per als més petits Campus de futbol, d’hoquei, piscina i escola de lleure, diferents maneres per estar entretingut Quan s’acaba el curs escolar, els més petits de casa s’avorreixen i no saben com fer passar el temps. Aquest estiu, a Riudoms, hi ha hagut diverses possibilitats perquè els nens i nenes passessin unes hores entretinguts amb els amics i la calor no es fes tan pesada.

L’Escola de Lleure: Viu l’estiu era una alternativa ja consolidada a Riudoms. En la seva 10a edició mantenia l’objectiu de cobrir les necessitats que els nens presenten a l’estiu mitjançant jocs, activitats a la natura i a l’aigua, tallers plàstics i activitats esportives. Els participants han estat nens i nenes de Riudoms, d’entre 3 i 13 anys.

Aquests nens es trobaven dividits en 3 grups, segons l’edat. La majoria de les activitats es van desenvolupar a l’Escola Beat Bonaventura, tot i que també es van fer excursions a peu o en bicicleta i durant una estona s’anava a la piscina per refrescar-se.

MERITXELL JOANPERE

▲ L’Escola de Lleure va arribar a la 10a edició.

En total hi van haver 13 responsables: la directora de l’escola de lleure, Meritxell Joanpere, un coordinador per cada grup (3 en total), 3 monitors per grup, excepte en el grup de gran que n’hi ha 2 (9 en total) i una monitora en Educació Especial per als nens amb discapacitats.

L’Escola de Lleure va començar el 27 de juny i es va acabar el 29 de juliol. En el primer torn (del 27 de juny a l’1 de juliol) on va haver, en total, una quarantena de nens, en les dues setmanes següents es va arribar als 100 nens, i en les dues últimes setmanes, n’hi havia inscrits 70.

18

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ Campus de futbol del CD Riudoms.

l’om revista de riudoms

actualitat Una altra oferta ha estat els campus de futbol. Aquest estiu n’hi ha hagut dos; el del CD Riudoms i el de l’Escola de Futbol Baix Camp.

Pel que fa al campus de futbol del CD Riudoms, va començar el 27 de juny i es va acabar el 15 de juliol. Les activitats estaven dirigides a nens i nenes de 4 a 15 anys, tot i que es dividien els grups segons l’edat per tal de dur a terme un entrenament més especialitzat. A més a més, diàriament es feien exercicis específics per als porters.

Bàsicament, les activitats que es van dur a terme estaven relacionades amb el futbol, cada dia es treballava algunes tècniques d’aquest esport perquè els nens milloressin les seves capacitats i habilitats amb la pilota. Tot i això, sempre es trobava una estoneta per anar a la piscina a remullar-se.

Una altra alternativa, també futbolística, ha estat el campus de l’Escola de Futbol Baix Camp: Diverfutbol. Aquest campus s’ha dividit en 2 setmanes: del 4 al 8 de juliol, on hi va haver una trenta de nens participants, i la segona setmana, de l’11 al 15 de juliol, on hi tornava a haver inscrits 30 nens, la majoria d’ells repetidors de l’experiència. Els principals responsables de l’activitat van ser Andreu Torres, Jordi Ortiz i Josep M. Castellví, recolzats per monitors que ajudaren en el desenvolupament de les activitats.

La base del campus ha estat el futbol, i es treballava, a partir d’exercicis i jocs, la tècnica d’aquest esport. A més a més, es van fer entrenaments per als porters.

L’objectiu doncs era conèixer, treballar i perfeccionar fonaments tècnics del jugador.

número 481 • juliol 2011

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ El campus d’hoquei va donar a conèixer aquest esports als més petits.

En aquest campus, el divendres 8 de juliol, dos jugadors de primera divisió, els germans Oriol, de Cambrils, van visitar els nens. Eduard Oriol ha jugat al Barça B la darrera temporada i ara ha fixat pel Saragossa, pel que fa a Joan Oriol, aquesta serà la segona temporada amb el primer equip del Villareal.

El campus d’hoquei patins, organitzat pel Club Patí Riudoms i amb Jordi Gallisà i Ramon Margalef al capdavant del desenvolupament de les activitats, va ser una altra opció. Aquesta alternativa estava dirigida a nens des de 3 anys fins a 1r d’ESO, que han fet hoquei o que volien conèixer aquest esport durant l’estiu. És per aquest motiu que els nens que no disposaven de material perquè començaven a practicar el hoquei, se’ls cedia.

Les activitats del campus d’hoquei van començar el 4 de juliol i es van acabar el 29 del mateix mes. Els nens, es dividien en 3 grups diferenciats: escola, per aquells que

començaven a practicar l’hoquei; prebenjamins, per als que ja tenien coneixements d’aquest esport sobre patins; i benjamins, per als més experts. A més de fer activitats relacionades amb l’hoquei, també s’anava a la piscina, es feien excursions i es rebien visites de persones vinculades de l’hoquei, com el president de la Federació d’Àrbitres o de jugadors del Reus Deportiu.

L‘última de les possibilitats, la més refrescant i que continua durant tot l’agost, són les activitats aquàtiques a la piscina.

Organitzades per Amics de Riudoms, aquest any es pot practicar aiguagym, cursets de natació per a nadons, per a adults, d’iniciació a la natació, de perfeccionament, de salvament i socorrisme i de natació sincronitzada.

Diferents maneres de passar el calorós juliol, practicant esport, jugant, fent activitats aquàtiques o excursions. ✐ Isabel Gómez Fargas

19

actualitat

Música, teatre i humor, en les nits d’estiu riudomenques La plaça de l’Església, la Palmera i Sant Antoni s’omplen de riudomencs per ‘reviure les places’ Tot i que el temps no acompanyava, la nit del 13 de juliol era fresca i feia vent, a la plaça de l’Església no hi havia cap cadira buida; riudomencs i riudomenques d’edats diferents les ocupaven per sentir al grup Trams amb Cançons d’una vida. La formació de Valls va fer un repàs per aquells temes inoblidables que van marcar la joventut de molts: records alegres, d’altres, més tristos, d’amors i de desamors... en definitiva, cançons d’una vida.

L’espectacle començava amb Oh benvinguts !Passeu, passeu! i al llarg de l’actuació, es van poder sentir altres temes tan coneguts com ABBA, els Beatles, Lluís Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat, Sisa, Simon&Garfunkel... Unes cançons que van emocionar els espectadors, els quals van respondre amb forts aplaudiments.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ El grup Trams, amb ‘Cançons d’una vida’, va fer un repàs a cançons inoblidables.

‘‘

20

‘‘

La següent parada del «Reviu les places» va ser el dimecres 20 de juliol, a la plaça de la Palmera, on es va representar l’obra de teatre Marit i muller, quin merder!.

L’humorista Ramon, l’actriu Mayte Carreras i la Tieta Encarnació van ser els encarregats de representar les peripècies de compartir el dia a dia amb parella, i van fer-ho exagerant la situació amb humor i ironia per provocar l’esclat de riure dels riudomencs, molts d’ells afortunats de seure a les cadires, d’altres drets o als bancs late-

La iniciativa, impulsada pe regidoria de Cultura, es desenvolupa tots els dimecre

l’om revista de riudoms

actualitat rals; una mostra de l’èxit d’assistència de públic.

L’últim espectacle del «Reviu les places» va ser al recinte de Sant Antoni, el 27 de juliol, l’últim dimecres del mes. Aquesta vegada es tractava d’un concert a càrrec dels finalistes del programa de TV3 Buscant La Trinca. La pista de ball era plena de cadires ocupades per gent de totes les edats, que esperaven, impacients, poder veure els tres nois que feia mesos ja havien aparegut a la televisió i que s’havien convertit en la nova Trinca, La Trinca del segle XXI: l’Antonio, el Benjamí i l’Òscar.

L’espectacle, a més a més de música, es basava en gags i petites dosis d’humor que enllaçaven les cançons. Van poder sentir-se temes com «Mollerussa, mon amour», modificat per dedicar-lo al poble de Riudoms, un pels més culés que parlava de la temporada 2010-2011 del Barça, així com les cançons mítiques de La Trinca, que van animar ràpidament l’ambient.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’obra de teatre ‘Marit i muller, quin merder’ va provocar l’esclat de riure dels riudomencs

Una vegada finalitzada l’actuació, i després de rebre forts aplaudiments dels assistents, els protagonistes de l’espectacle van fer-se fotografies amb grans i petits, tots ells fans d’aquesta nova generació de La Trinca.

A les nits d’estiu ve de gust sortir a prendre la fresca a les places de Riudoms, i a partir d’aquesta «tradició» va sorgir el «Reviu les places»: una manera de gaudir a l’aire lliure de música, humor, teatre... en definitiva, de cultura. La iniciativa, impulsada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Riudoms, es desenvolupa tots els dimecres del mes de juliol.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Isabel Gómez Fargas

número 481 • juliol 2011

▲ L’últim espectacle del ‘Reviu les places’ va ser ‘Buscant la Trinca’.

21

festa major de sant jaume

La Festa Major de Sant Jaume fa sortir al carrer centenars de riudomencs Es va celebrar entre els dies 22 i 25 de juliol El tradicional repic de campanes i l’encesa de la tronada van ser els encarregats, un any més, d’anunciar l’arribada de la festa major d’estiu a Riudoms el passat 22 de juliol. A partir d’aquí, doncs, i a banda de les exitoses Barraques i dels actes populars com la bicicletada, la música, el foc i la tradició van convertir-se en els grans protagonistes a la vila, cridant a la participació nombrosos riudomencs i riudomenques.

Un dels moments més esperats, principalment pels més atrevits, va ser el correfoc de la nit del dissabte, que va recórrer els carrers del centre de la vila amb els Diables de Riudoms, junt amb els Diables de Vandellòs, els Diables Cagarrieres de Cambrils, la Colla de Diables Sheron de Móra d’Ebre i el Ball de Diables Bruixots d’Alcover.

Tot i això, i com ja és habitual en una Festa Major, la música i els balls van ocupar bona part de la programació, en aquest cas de diumenge a la nit, quan el recinte de Sant Antoni es va omplir en el marc del Concert de Gala que va oferir l’orquestra Nueva Etapa. A continuació, la mateixa formació musical va amenitzar la revetlla de Sant Jaume amb un gran ball de Festa Major, amb l’objectiu de fer moure l’esquelet a tots els riudomencs i riudomenques.

La tarda de dilluns, en canvi va anar adreçada especialment als més petits, ja que el recinte de Sant Antoni va esdevenir

22

FRANCESC BEDMAR BLAQUÉ

▲ El correfoc de la nit del dissabte va posar llum i color a la festa.

escenari d’un espectacle d’animació on la música, la dansa i les sorpresa van fer gaudir els infants del seu gran moment de la Festa Major. Finalment, però, va arribar l’hora dels actes religiosos i més tradicionals, amb la solemne missa en honor a Sant Jaume, Patró de Riudoms, i la processó pels carrers de la vila. Finalment, tot plegat va posar punt i final novament amb ball a la fresca i amb música en viu.

Amb un ampli ventall d’actes populars, religiosos, infantils, musicals i tradicionals, la Festa Major de Sant Jaume d’enguany s’ha acomiadat un any més dels riudomencs, amb l’objectiu de tornar a la vila l’estiu vinent i tornar-la omplir de l’ambient característic d’una bona Festa Major. ✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms

festa major de sant jaume

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La processó en honor de Sant Jaume, patró de Riudoms, va discórrer pels carrers més cèntrics .

▲ Bonica instantània de Josep Maria Font on apareix un diable encenent una carretillada.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’Orquestra Nueva Etapa va oferir el concert de Gala de la Festa Major de Sant Jaume.

▲ El ball de fanalets, a Sant Antoni, va ser un altre dels moments més esperats de la festa.

número 481 • juliol 2011

23

actualitat

CEDIDA

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

Bassegoda cedeix el seu arxiu sobre Gaudí a Reus ‘Sense Espanya, balanç econòmic de la independència’ Reus comptarà amb l’arxiu particular més important del món sobre la vida i obra de l’arquitecte riudomenc Antoni Gaudí. El director honorífic de la Càtedra Gaudí, l’arquitecte i historiador Joan Bassegoda i Nonell, va arribar a un acord amb l’anterior alcalde reusenc, que ara s’haurà de rubricar, per la cessió dels documents.

La sala d'actes de la Casa de Cultura va ser l'escenari, el passat 22 de juliol, de la presentació del llibre 'Sense Espanya, balanç econòmic de la independència'. L'acte va estar presidit per l'alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset; el coautor del llibre, Modest Guinjoan, i Anton Marc Caparó, president del CERAP. Guinjoan va posar en entredir que la independència no és viable per De fet, l’arxiu ja es troba a la capital del Baix Camp, on una tèc- raons econòmiques. El llibre, principalment, s'ha centrat en desnica de la Biblioteca Central d’aquesta localitat l’està documentant mentir els tres temors principals dels empresaris: el rebuig de la i catalogant. Té uns 15.000 libres d’arquitectura, arts, jardineria... Unió Europea, un possible enfrontament amb Espanya i la fi de sempre relacionats amb l’obra de Gaudí. l'exportació a la resta de l'Estat espanyol.

24

l’om revista de riudoms

actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Grafittis, a la porta del nou local dels joves

El gegant ‘Antoni Gaudí’, en un programa de La 2

La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Riudoms va organitzar el dissabte 30 de juliol la 'Riudoms Party Style', que va començar a les 17.00h amb una exhibició de grafittis. Posteriorment, de les 21.00h a la 01.00, es va dur a terme el show G-Soula, amb la presentació del seu nou àlbum 'Black Money'. Les activitats es van dur a terme al Local Jove El Mercat, a la plaça de l'Església, en el decurs d'una jornada de portes obertes per donar a conèixer, encara més, el nou local.

El diumenge dia 26 de juny, en el programa Página 2, de TVE-2, es va poder veure el gegant Antoni Gaudí de Riudoms i la Chapetona de Costa Rica, junt amb els capgrossos El Pipes i L’Óssa de Vallgorguina, que aconsellaven la lectura de quatre llibres, sota l'atenta mirada de L’avi Montassell i diversos gegants africans i brasilers del Cercle Internacional d’Amics dels Gegants.

En els dies següents, el programa es va poder veure a tots els països d’Amèrica del Sud pel canal internacional de què disposa RTVE.

Aquesta jornada de portes obertes s'ha fet per a donar a conèixer el local encara més entre els joves de Riudoms i com una més de les activitats que hi tenen lloc, dirigides als adolescents.

El Local Jove ‘El Mercat’ està pensat per a que els usuaris trobin un lloc comú de reunió i diversió, i consta de dos grans espais diferenciats. En primer lloc, destaca la sala de jocs, on hi ha un billar, un futbolí, dards i una taula de tennis taula; i en segon terme hi ha la sala polivalent, que disposa de jocs de taula com el parxís, escacs, cartes, etc., i altres diversions com la televisió o la Play Station. El Local Jove El Mercat, que es va inaugurar la primavera passada, pren el nom del Mercat perquè aquí hi havia hagut l'antic mercat municipal.

número 481 • juliol 2011

L’enregistrament va tenir lloc el dia 6 de juny a Vallgorguina i va durar quasi quatre hores. En la gravació hi van participar de manera «invisible» diversos membres de la Colla Gegantera de Riudoms.

Pàgina 2 és un magazine divulgatiu de La 2 sobre el món dels llibres. Presentat i dirigit per Óscar López, el programa utilitza un to amè, entretingut i proper en el qual tant el lector habitual com l'ocasional troben tota la informació necessària per satisfer el seu interès per la lectura. Pàgina 2 recull els principals temes de l'actualitat literària i editorial en reportatges complets i presenta les novetats editorials més interessants. ✐ Redacció

25

actualitat

TV3

ISABEL GÓMEZ FARGAS

Dues riudomenques, a ‘La Partida’ de TV3

Una seixantena de riudomencs donen sang

Les germanes Rosa i Anna Pujol van participar el dimarts 5 de juliol al programa de TV3 La Partida, presentat per Javier Estrada.

La intenció de les dues joves riudomenques era emportar-se el premi del concurs; el seu somni era «anar de compres a Nova York». Tot i que no ho van aconseguir, van viure una experiència bonica davant les càmeres i van entretenir els riudomencs que estaven mirant en aquell moment el programa. Aquest espai televisiu està inspirat en el joc de taula Party&Co. La mecànica consisteix que els concursants, que participen en parella, han de definir conceptes, imitar, dibuixar... Un dels membres ha d'intentar esbrinar què li intenta dir, amb gesticulacions, el seu company.

Els riudomencs i riudomenques van tenir l’oportunitat de donar sang el dia 11 de juliol a la Sala Multiús del Casal des de 2/4 de 6 de la tarda i fins a 2/4 de 10 de la nit.

26

Montse Bidó, una de les tres delegades a Riudoms de l’Associació de Donants del Baix Camp, va explicar que aquesta vegada, una seixantena de persones es van acostar al Casal.

La propera ocasió per donar sang serà el 13 d’agost, des de 2/4 de 7 fins a 2/4 de 10 del vespre, al Bus del Banc de Sang, que s’instalarà a la Fira de l’Avellana.

l’om revista de riudoms

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Programa d’actes de la Fira ACTES PREVIS Dimarts 2, dimecres 3 i dijous 4 d’agost, 7 de la tarda 15è CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA Salvador Gras Nogués, Restaurant Mas Passamaner de La Selva del Camp Jordi Faixes Duran, Restaurant Sant Antoni de Riudoms Jaume Solé Gispert, Xef executiu de Port Aventura Carles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de Riudoms Lloc: Cuina del Col·legi Beat Bonaventura Divendres 5 d’agost, 2/4 de 8 del vespre MARIDATGE ESPECIAL ENTRE VINS DE LA DOQ PRIORAT i COCA AMB RECAPTE DE RIUDOMS Sal·lustià Alvarez Vidal, President de la DOQ Priorat Jordi Alentorn Torné, Casa Gran del Siurana de Bellmunt del Priorat Lloc: Restaurant Sant Antoni de Riudoms Dilluns 8 d’agost, 6 de la tarda 1r CURS INFANTIL DE LA CUINA DE L’AVELLANA Jaume Solé Gispert, Xef executiu de Port Aventura Carles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de Riudoms Lloc: Cuina del Col·legi Beat Bonaventura.

Diumenge, 7 d’agost, 10 del matí VISITA A EMPRESES DE VIVERISME I JARDINERIA DE RIUDOMS. Lloc de trobada: ¾ de 10 a la Plaça del Portal, amb vehicles particulars, obert a tothom.

Dijous, 11 d’agost, a partir de les 5 de la tarda - 17h: “FRONDOSES PER A PRODUCCIÓ DE FUSTA DE QUALITAT”, a càrrec de diversos ponents.

Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya - 20.00h: “EL FUTUR DELS AJUTS DE LA FRUITA SECA”, a càrrec de Pere Ll. Pié, tècnic de JARC Organitza: Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya Lloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms

28

INAUGURACIÓ DEL CERTAMEN Divendres, 12 d’agost 6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL

Organitza: Amics de Riudoms, 977 85 09 30 Lloc: Piscina Municipal del Parc de Sant Antoni 6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL

2/4 de 9 del vespre ACTE INAUGURAL de la 412a FIRA DE SANT LLORENÇ i 31a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Joaquim Nin Borredà, delegat de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona.

Es lliurarà el “Premi Fira de l’Avellana 2011” i els premis del “Concurs de Cartells de la 31a Fira de l’Avellana” Lloc: Sala d’actes del Casal Riudomenc A continuació, tallada de la cinta inaugural i visita a la Fira, acompanyats per la Colla Gegantera de Riudoms, els Grallers de Riudoms, la Pubilla i l’Hereu de Riudoms 2011, els representants de les entitats locals i la resta d’autoritats convidades.

2/4 de 10 del vespre 6a Caminada Nocturna de la Fira de l’Avellana “LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ_Riudoms-La Mussara 2011” Distància: 16 Km, durada: 4h, tornada en cotxes particulars. A La Mussara observarem la pluja d’estels "Les Perseides", fenòmen astronòmic conegut popularment com “Les llàgrimes de Sant Llorenç”.

Informació i inscripcions: CERAP, 977 76 80 60; de 18h a 21h i el mateix divendres, a la sortida, fins les 9 del vespre.

Organitza: Secció de Muntanya del CERAP. cerap@cerap.net Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms Dissabte, 13 d’agost 10 del matí TORNEIG DE NATACIÓ FIRA DE L’AVELLANA, per a cursillistes no federats. “8è MEMORIAL JAUME JOAN ROIGET I CABRÉ”

6 de la tarda TROFEU “31a FIRA DE L’AVELLANA”. Interessant partit de futbol entre els equips CD RIUDOMS (amb la presentació de la nova temporada) i CF CANONJA. Lloc: Camp de Futbol Municipal 2/4 de 7 de la tarda DEMOSTRACIÓ D’AGILITY “FIRA DE L’AVELLANA” Informació i inscripcions: Club Caní Tossuts de Riudoms, 620 860 786 loc: C. dels Avellaners 2/4 de 7 de la tarda El BUS DEL BANC DE SANG serà a la Fira de l’Avellana per a recollir les vostres donacions, fins 2/4 de 10 del vespre.

Organitza: Associació de Donants de Sang del Baix Camp Lloc: Plaça Arnau de Palomar 7 la tarda PASSEJA’T AMB PONIS Organitza: Club Hípic Castells i Club Hípic Julivert Lloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles 2/4 de 8 del vespre CERCAVILA i ACTUACIÓ CASTELLERA amb els XIQUETS DE REUS (els castellers de la camisa marró avellana) i els XIQUETS DEL SERRALLO. Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles 2/4 de 9 del vespre MOSTRA DE CUINA I DEGUSTACIÓ amb avellanes DOP Avellana de Reus a l'estand dels Productes Locals de Qualitat (PLQ). S'oferiran degustacions al públic

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS assistent. Els tiquets es repartiran a partir de les 20h.

Organitza: Diputació de Tarragona - Organisme Autònom Desenvolupament Local Lloc: Pati de les Escoles 9 del vespre 2n CONCURS INTERESTEL·LAR DE “TRENCAR AVELLANES A L’ESTIL DE TROS!” Organitza: “Al tanto amb els dits...!”

Lloc: Escenari del pati de les Escoles 2/4 d’10 de la nit CERCAVILA i ACTUACIÓ. Grup de danses tradicionals romaneses Lloc: Pati de les Escoles 2/4 de 12 de la nit CONCERT i GRAN BALL DE NIT amb l’ORQUESTRA “VENUS” PREU DE L’ENTRADA: 9€ Reserva prèvia de taules al Restaurant de Sant Antoni, 977 85 15 83 Lloc: Parc de Sant Antoni Diumenge, 14 d’agost 8 del matí 9è ANAR A MAR. Excursió a peu fins a la platja de Vilafortuny de Cambrils, per a banyar-se i esmorzar, recordant l’antiga tradició riudomenca d’anar a mar el diumenge de la Fira.

Organitza i inscripcions: Amics de Riudoms, 977 85 09 30 Lloc de sortida: Parc de Sant Antoni 2/4 de 12 del migdia XERRADA: "TERRA PAGESA. UN PROJECTE DE FUTUR" Intervindran: Josep Z. Ferré, coordinador comarcal, Josep Carles Vicente, responsable d’organització, Toni Bru, president al Priorat d’Slow Food, Ermanno Mazzetti, vice-director de la Coldiretti de Viterbo i Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya Organitza: Unió de Pagesos de Catalunya

número 481 • juliol 2011

▲ La inauguració de la Fira serà el divendres, 12 d’agost, a 2/4 de nou del vespre.

Lloc: Cooperativa Agrícola de Riudoms.

A continuació es lliurarà el premi del 13è CONCURS DEL CONREU DE L’AVELLANER i del 15è CONCURS DE FRUITES I VERDURES. Seguidament se servirà un refrigeri, ofert per la Cooperativa Agrícola i el Patronat de la Fira de l’Avellana de Riudoms.

6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL 6 de la tarda PLANTADA DE GEGANTS de la 1a Trobada Nocturna de Gegants “Fira de l’Avellana” de Riudoms Organitza: Colla Gegantera de Riudoms Lloc: Plaça de l’Església 7 del vespre ESCALADA AMB ROCÒDROM

Organitza: Secció de muntanya del CERAP Lloc: Pati de les Escoles 7 la tarda PASSEJA’T AMB PONIS Organitza: Club Hípic Castells i Club Hípic Julivert Lloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles 7 de la tarda CURSA “SPECIAL OLÍMPIC DE RELLEUS” DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES Organitza: Associació El Trencadís Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms 1/4 de 8 de la tarda 2a CURSA FEMENINA DE PORTADORES DE MIG SAC D’AVELLANES DE RIUDOMS Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

29

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS 2/4 de 8 de la tarda 27a CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS i 15a COMBINADA REUSVALLS-RIUDOMS, disputant-se el “GRAN PREMI UNIÓ”. La darrera cursa de portadors de sacs que definirà la classificació final!

Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms 8 del vespre 1a DEMOSTRACIÓ INFANTIL DE PORTADORS DE SAQUETS D’AVELLANES AL COLL DE RIUDOMS. Informació i inscripcions: Punt d’Informació. Pes del saquet 10 kg. Edats recomanades: 8-12 anys.

Modalitat no competitiva, obsequis per a tots els participants.

Lloc de la demostració: Pati de les Escoles 2/4 de 9 del vespre LLIURAMENT DE PREMIS de les diferents curses de PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS Lloc: Escenari del Pati de les Escoles 2/4 de 10 del vespre BALL a SANT ANTONI amb el GRUP ZAMARRA Organitza: Restaurant Sant Antoni, entrada lliure Lloc: Recinte de Sant Antoni ▲ El diumenge 14 d’agost se celebra la 27a cursa de Portadors de Sacs d’Avellana.

10 del vespre 1a TROBADA NOCTURNA DE GEGANTS “FIRA DE L’AVELLANA” de RIUDOMS. Cercavila i Ballada Final, amb la participació de més de 15 colles geganteres Organitza: Colla Gegantera de Riudoms Lloc: Casc Antic, Recinte Firal i Pati de les Escoles 2/4 de 12 de la nit – 9 del matí 1r TORNEIG NOCTURN DE PETANCA “FIRA DE L’AVELLANA” de RIUDOMS. Lloc: Pati de les Escoles Velles

30

Dilluns, 15 d’agost de 2011 5 de la tarda 3r TORNEIG DE TENNIS de TAULA “FIRA DE L’AVELLANA” Lloc: Pati de les Escoles

Lloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles 7 de la tarda DEMOSTRACIÓ i TALLER D’INICIACIÓ A L’ESGRIMA Organitza: Federació Catalana d’Esgrima Lloc: Pati de les Escoles

6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL 7 la tarda PASSEJA’T AMB PONIS Organitza: Club Hípic Castells i Club Hípic Julivert

1/4 de 8 del vespre CERCAVILA i BATUCADA a càrrec del grup BATUCAMP Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS 8 del vespre DEMOSTRACIÓ DE BICI-TRIAL, amb la presència del Campió d’Espanya i del jove promesa riudomenc Humbert Mallafré Cros Lloc: C. dels Avellaners 2/4 de 9 del vespre BALL a SANT ANTONI amb el GRUP PLATINO Organitza: Restaurant Sant Antoni, entrada lliure Lloc: Recinte de Sant Antoni 9 del vespre 2n TORNEIG INTERGALÀCTIC DE “RE-LLANÇAMENT” DE MÒBILS USATS Organitza: “Que cadascú es porti els seus!”

Lloc: Pati de les Escoles 2/4 de 10 de la nit LLIURAMENT DE PREMIS del 3r Torneig de tennis de taula, del 2n Torneig intergalàctic de “Re-llançament” de mòbils usats i del 1r Torneig nocturn de petanca “Fira de l’Avellana” Organitza: Regidoria d’Esports Lloc: Pati de les Escoles A continuació ACTE DE CLOENDA de la 412a FIRA DE SANT LLORENÇ i 31a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del Sr. Josep M. Cruset Domènech, President del Patronat de la Fira de l’Avellana i Alcalde de Riudoms.

Lloc: Pati de les Escoles

número 481 • juliol 2011

A la nostra Fira podreu tastar i comprar tota mena de degustacions i productes elaborats amb avellana i altres productes de la terra: gelats, xarrups, licors, orxata, creps, embotits, salses, crema, confitura, avellanes crues, torrades o garapinyades, coca de músic i d’avellanes, coca amb recapte, fruita i verdura de Riudoms i moltes altres coses més!

Es podrà degustar un menú a base de productes riudomencs: coca amb recapte, llangonissa, fruita fresca, avellanes i beguda. Us recomanem que ho marideu amb el vi que la DOQ Priorat ha seleccionat per acompanyar aquest àpat, amb una copa de tast de vi de regal.

Durant els dies de la nostra Fira es podran veure les següents mostres o exposicions: • EXPOSICIÓ "ESPAIS”, guanyadora del “PREMI ARNAU DE PALOMAR DE RECULL FOTOGRÀFIC 2010”, de Lucía Perera Stocco.

• EXPOSICIÓ “PECES DE CERÀMICA i TRENCADÍS”. Conjunt de treballs dissenyats i elaborats per Francisco Bertran Muntané.

• EXPOSICIÓ DE NINES DE DRAP “2011 - PASSEJANT PER RODALIES”, a càrrec d’Isabel Marsal, 620 275 964, info@ninesdedrap.com.

• MOSTRA DE PUNT DE CREU, a partir de treballs particulars de senyores de Riudoms, coordinada per Josefina Curto García-Abadillo.

• IMATGES DEL CURS 2010-2011 A LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL PICAROLS.

• PROJECCIÓ FOTOGRÀFICA DE LES 15 EDICIONS DEL “CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA” DE RIUDOMS. • MOSTRA DELS CARTELLS PARTICIPANTS AL “CONCURS DE CARTELLS DE LA 31a FIRA DE L’AVELLANA”.

• MOSTRA DE VEHICLES D’ÈPOCA • MOSTRA DE VIVERISME I JARDINERIA. • EXPOSICIÓ DELS TROFEJOS ACONSEGUITS PEL FC BARCELONA DURANT LA TEMPORADA 2010-2011, a l’espai de la Penya l’Avellana Blaugana.

• PRESENTACIÓ DEL NOU REMOLC DE LA COLLA GEGANTERA DE RIUDOMS. • ELEMENTS DE LA FESTA DELS BARRIS DE RIUDOMS. A la Fira es pot adquirir el recull de receptes “LA CUINA DE L’AVELLANA”, que és el resultat de les receptes presentades durant les 15 edicions del Curs de la Cuina de l’Avellana, en què molts cuiners i pastissers ens han ofert les seves receptes, sempre amb l’avellana com a protagonista.

Amplis espais d’aparcament senyalitzats al voltant de la Fira.

Més info: Web: www.avellana.cat Correu electrònic: firaavellana@riudoms.cat Facebook: Fira de l’Avellana

31

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

‘Aquest serà el meu últim any com a director de la Fira’ Eudald Salvat afronta amb il·lusió el seu darrer repte, que enguany durarà quatre dies, inclòs el 15 d’agost n Estem a les portes d’una nova edició de la Fira de l’Avellana, com es presenta?

Engrescadora, especialment per a mi, ja que hi ha diversos factors que fan que sigui molt especial: perquè tindrà una durada de quatre dies, incloent el dilluns 15 d’agost; perquè s’ha incorporat al Comitè Organitzador un nou equip humà que complementa l’anterior i perquè aquesta serà la novena fira en la qual seré el director, a través de tres legislatures diferents. n Precisament arriba poc després de les eleccions municipals... Com afronta aquesta nova etapa com a director del certamen?

Com deia, és la tercera legislatura en què he rebut aquest encàrrec de l’alcalde de Riudoms, cosa que em fa sentir molt agraït. El gran equip humà i material que es mobilitza per la nostra fira fa que la responsabilitat sigui molt gran, i el fet que s’hagin incorporat a l’organització noves persones és també un repte i una oportunitat per a seguir millorant el nostre certamen. n En quin moment es troba ara mateix la Fira?

La Fira de l’Avellana i Fira de Sant Llorenç de Riudoms té el gran atractiu de celebrar-se durant el mes d’agost, en què

32

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Eudald Salvat Mestre, director de la 31a edició de la Fira de l’Avellana.

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS

n La intenció és continuar en la línia dels últims anys?

Tot es pot canviar. És bo adaptar-se a cada situació que es plantegi en cada moment. Això sí, si una cosa va bé, és millor no tocar-la. n Entre d’altres coses, la Fira serveix per promocionar l’avellana, que viu uns moments especialment complicats...

Quines eines s’utilitzen per a fer-ho?

Com tots tenim clar el principal element vertebrador de la nostra fira és la promoció i la divulgació del món agrari, tradicionalment el lligat a l’avellana. L’avellana, i tot el món rural, fa anys que passen per moltes dificultats. En aquests moment de crisi més generalitzada, és quan més esforços s’han de fer perquè qui tingui ganes i vocació per a seguir impulsant el seu negoci relacionat amb el món rural, ho pugui fer. Per a aconseguir aquesta promoció seguim oferint al nombrós públic que ens visita l’oportunitat de tastar, de conèixer i d’emportar-se cap a casa diversos productes elaborats a Riudoms o als nostres voltants com són les avellanes crues o torrades, les garapinyades, l’orxata, el gelat, la confitura, el licor, el xarrup, la crema, els creps o els embotits,

elaborat amb aquest fruit sec. Per altra banda, intentem que totes les altes activitats paral·leles (degustacions, xerrades tècniques, cuina de l’avellana...) portin el nom o la paraula avellana o Riudoms en el seu títol. Així, quan els mitjans de comunicació parleu de la nostra fira, ens ajudeu a fer promoció de l’avellana i també de Riudoms. n A banda de l’avellana, però, es promouen tots els productes més característics del poble. N’està content de la feina feta en aquest sentit?

Cada poble només pot promocionar allò que té. Si a més a més té un reconegut prestigi fora del terme, encara millor. I si a més a més, és un producte que permet diferenciar-se de la resta de poblacions, l’èxit està més a prop. Això és el que intentem fer, promocionar Riudoms a través d’aquests productes de qualitat, com la fruita, la verdura, els embotits i les coques amb recapte o de fruits secs, principalment.

Hem de lluitar perquè aquests elements tant característics del nostre comerç local provoquin un important efecte crida de gent dels voltants cap a casa nostra, fent que se’n puguin beneficiar el màxim nombre d’establiments i veïns de Riudoms.

L’objectiu principal és la promoció en general de Riudoms, i tothom n’ha de sortit beneficiat, a la curta o a la llarga. n L’acte més mediàtic és la cursa de portadors de sacs d’avellanes. Enguany

‘‘

número 481 • juliol 2011

es continuarà amb la cursa femenina engegada l’any passat?

Tenim la gran sort que la nostra és la tercera i definitiva cursa de portadors de sacs d’avellanes i com a última és la que genera més expectació. A més, amb els anys, de vegades per iniciativa pròpia i de vegades conjuntament amb les curses de Reus i de Valls, hem introduït altres variants. Ja fa anys que organitzem la cursa de relleus “especial olímpic”, amb la participació de persones amb alguna discapacitat. L’any passat vam incorporar la cursa femenina de portadores de mig sac d’avellanes i enguany, com a novetat, puc avançar que celebrarem la 1a Cursa Infantil de Portadors de Saquets d’Avellanes i que, sense ànim de competició, permetrà apropar els més petits el món de les curses de portadors de sacs. n En els últims anys s’han produït també agermanaments amb municipis com Brunyola o Bellver de Cerdanya. Se seguirà en la mateixa línia?

En les dues passades edicions ens vam agermanar amb les altres dues fires que porten també els nostres noms. Així, el 2009 ens vam agermanar amb l’altra Fira de l’Avellana de Catalunya, la de Brunyola (La Selva) i l’any 2010 ens vam agermanar amb l’altra Fira de Sant Llorenç de Catalunya, a Bellver de Cerdanya (La Cerdanya). Una vegada assolits aquests objectius, en proposo encara altres per aconseguir, com ara l’agermanament amb

‘‘

tothom té més temps lliure i més ganes d’aprofitar-la i gaudir-la, sobretot el jovent i les famílies. Any rere any, ens hem esforçat a redibuixar-la i a adaptar-la a les noves situacions. Sempre hem intentat que la fira de Riudoms sigui el més gran aparador comercial del nostre poble. Pot servir, per a tothom qui vulgui, de punt de trobada i promoció del comerç local, de l’agricultura, de l’oli d’oliva, de la jardineria i el viverisme, i de qualsevol altre element dinamitzador del nostre poble. La Fira és prou gran com perquè hi càpiga tothom, així que està oberta a la participació individual o col·lectiva de tots els nostres veïns.

Sempre hem intentat que la f de Riudoms sigui el m s gran aparador comercial del nostr

33

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS el Festival de la Avellana que se celebra a la població asturiana d’Infiesto o l’agermanament amb el poble i Monestir de Les Avellanes (La Noguera) o amb la Fira de l’Ametlla de Vilagrassa (L’Urgell). Però tot això potser serà en properes edicions... n Per algú que no conegui la història de la Fira, quina és la seva raó de ser?

La Fira de Riudoms va aconseguir permís reial per a poder-se celebrar l’any 1599.

Era una fira eminentment d’intercanvi de productes agrícoles i ramaders. Amb el pas dels anys ha anat evolucionant, com tot en aquesta vida! I avui s’ha convertit en una fira, però també en una gran festa, on tot el poble de Riudoms s’hi aboca i en gaudeix.

Les diferents oportunitats que ofereix el programa d’actes fan que tothom, de qualsevol edat o condició, trobi alguna cosa del seu interès que l’animi a sortir de casa i a participar-hi, convidant amics i familiars per a passar una bona estona, tot gaudint dels vespres del mes d’agost i degustant alguna de les oportunitats que la fira i els seus voltants ofereix. n Els actes previs també hi tenen el seu espai?

34

Aquests actes comencen, ben bé, deu dies abans de la pròpia fira. Estan distribuïts principalment en dos gran grups: els relacionats amb la cuina de l’avellana i els relacionats amb els aspectes més tècnics i professionals. Cada any intenten apropar novetats i aspectes que siguin de l’interès dels participants. n Després de tants anys al capdavant de l’equip encarregat de tirar endavant aquesta cita anual, s’ha plantejat deixar enrere el teu càrrec com a director?

Aquesta és la novena fira de la que en sóc director i aquesta serà la darrera. A partir de la propera, l’encarregat de la direcció de la Fira de Riudoms serà el regidor Francesc X. Bonet, que en aquesta edició n’és subdirector, i jo continuaré estretament lligat al Comitè Organitzador, ajudant en tot allò que sigui necessari.

Des dels 17 anys -i en tinc 40-, que com a voluntari he pres part de la fira des de dins, i tret d’algunes comptades ocasions, sempre hi he estat lligat d’una manera o d’una altra. Ara transmetré, amb molta satisfacció, el testimoni que em va passar l’anterior director Ramon Margalef Batista

cap al futur director Francesc X. Bonet Ortiz. Ha estat un gran goig i un enorme orgull poder ser el director de la Fira durant aquestes nou edicions i voldria agrair-ho a tots els membres del Comitè Organitzador, els passats i els actuals, que tant ajuden per al correcte desenvolupament de la Fira; als dos alcaldes que m’ho han permès, Josep M. Vallès i Josep M. Cruset i especialment a tota la meva família, per la qual gairebé no he pogut estar durant els estius fins que ha passat la fira... n Un desig per als veïns i veïnes de Riudoms durant aquests dies...

Als que veieu la Fira com una oportunitat de diversió i oci, que la gaudiu al màxim... Als que aprofiteu aquest esdeveniment des d’un punt de vista promocional, econòmic, personal o comercial, que n’obtingueu un bon profit! I, sobretot, tant els uns com els altres, que valoreu l’esforç personal i humà de totes les persones, organismes i entitats que ens hi impliquem i que organitzem, tots junts, la nostra Fira.

✐ Mònica Justs Rosals

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Comitè organitzador de la 31a Fira de l’Avellana i la 412a Fira de Sant Llorenç de Riudoms.

número 481 • juliol 2011

35

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

‘La situació que viu l'avellana no crida precisament a l'optimisme’ Entrevista a Bonaventura Gili, secretari de la Cooperativa Agrícola de Riudoms n Quina és la producció d’avellana d’enguany?

Encara no sabem la producció de la collita d’enguany perquè la plegada comença a l’agost i acaba a finals de setembre.

Respecte altres temporades, la del 2009/2010, vam fer 101.000 kg. d’avellanes, que representen 1010 sacs. Fa dos anys, vam tenir una collita molt dolenta i només vam aconseguir uns 60.000 kg. Fa anys que les collites són baixes, no perquè sigui dolenta l’avellana, sinó que el conreu s’ha reduït cada vegada més. La gent abandona o arranca els avellaners, i això fa baixar la producció. n Es manté el preu de l’avellana?

El preu es manté respecte les altres temporades. Durant les últimes campanyes, el preu no ha variat d’1,30 euro/lliura. La lliura és una de les mesures antigues que es conserven als productes agrícoles. El preu hauria d’estar més alt perquè la gent s’animi a treure’n rendiment.

Actualment, l’avellana té un preu molt baix i no incita la gent a plantar nous avellaners o a conservar-los. n Quants pagesos es dediquen a l’avellana a Riudoms?

Cada vegada el número de pagesos va minvant. El total no el sé; de socis de la Cooperativa, se’n dediquen uns 150. n Quina varietat d’avellana es conrea a Riudoms?

36

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Bonaventura Gili és secretari de la Cooperativa Agrícola de Riudoms.

La negreta i l’avellana comuna. La negreta és la típica, la de tota la vida a Riudoms. És la més valorada i la de més qualitat. Hi ha altres tipus d’avellanes, però les que conreem aquí són aquestes

dues. La negreta, al ser més bona, està a 1,30 euro/lliura, i la comuna a 1,28 euro/lliura. n

Quina sortida té l’avellana?

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS Nosaltres les portem a la Unió de Cooperatives, que està situada a Reus.

Unió és una cooperativa de segon grau i des d’allà l’exporten o la venen al mercat interior, on es fa avellana torrada, que s’empra molt a les pastisseries, per fer gelats... La major part de la producció es queda al mercat interior. n Aquests últims dies el temps ha malmès la collita amb les ventades…

Al mes d’agost, l’avellaner es fa a ell mateix una esporgada i fa caure les avellanes que no són bones, les fallades. El vent les ha fet caure, encara que també n’ha fet caure de bones. Al meu conreu, personalment, només m’ha afectat a un 10% de la collita, però això sempre depèn de la zona on es tingui. Unió de Pagesos ha anunciat aquesta setmana que hi ha conreadors que han perdut fins a un 50% de la collita. n Hi ha pocs pagesos, però es bona la qualitat de l'avellana?

Sí, la qualitat de la collita és molt bona.

Les nostres avellanes estan dins de la Denominació d’Orígen Avellana de Reus, i és una avellana que té un nom i és molt apreciada.

número 481 • juliol 2011

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ L’avellana de Riudoms, a punt de ser plegada.

n Com veu el futur de l’avellana?

Si no canvien els preus, molt malament.

L’avellana va entrar en crisi quan l’Estat espanyol va entrar a la Unió Europea, i no ha millorat el seu estat. Això fa que els conreus davallin cada vegada més. Si algú conserva els avellaners, no és per diners,

és perquè eren dels seus pares o avis, i els sap greu perdre’ls. Però si els preus no canvien, la situació de l’avellana no crida a l’optimisme. L’avellana no està en un estat agònic, però la situació és crítica. ✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

37

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

ISABEL GÓMEZ FARGAS

La Paula, l’Helena, l’Alba, la Isabel i la Roser, les hotesses de la Fira de l’Avellana Les hostesses d’enguany s’han mostrat molt il·lusionades de poder col·laborar de nou en l’organització de la Fira de l’Avellana. Són sis joves riudomenques que faran que la presència de públic i participants al certamen sigui fluïda i profitosa. Seran presents cadascun dels dies que dura la fira: del 12 al 15 de juliol per tal d’informar als que s’acostin al recinte. Són la Paula Torrell, l’Elena Domingo, l’Alba Domingo, la Isabel Sarobé i la Roser Sarobé (la sisena, l’Anna Latorre, no apareix a la fotogrfia). ✐ I. G. F.

38

l’om revista de riudoms

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Clara Fontgivell i Joan Crusells, nous hereu i pubilla de Riudoms Són del barri del Molí d’en Marc i del de les Escoles, respectivament, i els diverteix aquest ‘càrrec’ Amb la calor de l’estiu arriba, el primer cap de setmana de juliol, la Festa de Barris, on es dóna a conèixer els que seran l’hereu i la pubilla de l’any a Riudoms. Els diferents barris del poble presenten els seus candidats, normalment, joves que aquell any celebren la majoria d’edat i que pertanyen al barri que representen. En el ball de final de festa, i mitjançant un sorteig, es proclamen l’hereu i la pubilla de Riudoms, que seran els representants del poble durant un any, és a dir, fins a la següent Festa de Barris.

Clara Fontgivell i Joan Crusells han estat els afortunats d’enguany. Ella representava el barri del Molí d’en Marc amb una banda vermella, i ell, amb una de blava, el barri de les Escoles.

Des del passat 3 de juliol són l’hereu i la pubilla de Riudoms 2011, i hauran de fer diverses tasques que com a tals, els corresponen. Entre aquestes responsabilitats hi ha la d’assistir a la inauguració de la 31a Fira de l’Avellana, que tindrà lloc el pròxim 12 d’agost.

ISABEL GÓMEZ FARGAS

Com en altres pobles d’arreu de Catalunya, Riudoms avui dia encara conserva la tradició de nomenar hereus i pubilles, tot recordant aquestes figures pròpies del país. No es tracta d’un certamen de bellesa, sinó que ostenten la representació del municipi i dels joves.

40

▲ Clara Fontgivell, la pubilla d’enguany.

CLARA FONTGIVELL n Quan se’t va proposar ser la pubilla del barri del Molí d’en Marc, t’esperaves que acabaries sent la pubilla de Riudoms 2011?

Sincerament, no m’ho esperava, però quan et presentes saps que hi ha la possibilitat que puguis ser-ho. A més, al principi no ho volia, però ara que ho sóc, em fa gràcia.

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS n És a dir, que tampoc et desagrada?

No, ho trobo divertit i tot. n Ara que ja ets pubilla, què és el que més t’agrada de ser-ho?

Poder inaugurar la Fira, això em fa especial il·lusió. n

I el que menys?

Les fotografies.

n

Què feies aquest curs passat?

He fet el batxillerat humanístic a l’institut de Riudoms. n I de cara a l’any vinent, què tens pensat fer?

Acabaré el batxillerat, encara em queda un any. n

I mentrestant, com passes l’estiu?

Surto amb els amics i gaudeixo del bon temps. A més a més, com que tinc més temps lliure, aprofito per muntar a cavall, m’agrada molt. n

T’agrada viure a Riudoms?

Sí, és un poble molt acollidor. La gent de diferents edats ens avenim molt, i si surts sempre trobes algú que coneixes. n Tot i que t’agradi viure al poble, què canviaries o què faries per millorar-lo?

Doncs ara que està tan de moda això de fer esport, i s’han fet pistes de pàdel, m’agradaria que hi hagués una piscina coberta.

JOAN CRUSELLS n Quan se’t va proposar ser hereu del barri de les Escoles, t’esperaves que acabaries sent l’hereu de Riudoms 2011?

número 481 • juliol 2011

ISABEL GÓMEZ FARGAS

▲ Joan Crusells, l’hereu de Riudoms del 2011.

No m’ho esperava, però ara que ho sóc, m’agrada. n

Què és el que més t’agrada?

Representar al poble i involucrar-m’hi.

n

I el que menys?

Les fotografies.

n

Què feies aquest curs passat?

2n de batxillerat cientificotecnològic.

n I de cara a l’any vinent, què tens pensat fer?

Enginyeria Química a Tarragona, el

mes passat vaig fer la selectivitat. n

I mentrestant, com passes l’estiu?

Ajudo en tot el que puc al mas.

n

T’agrada viure a Riudoms?

Sí, és petit però, en canvi, hi ha de tot.

n Tot i que t’agradi viure al poble, què canviaries?

Penso que en alguns carrers l’asfalt està una mica malament però, a banda d’això, no crec que li falti res. ✐ Isabel Gómez Fargas

41

31a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Isabel Marsal: ‘Per a mi fer nines de drap, més que un ‘hobby’, és la meva passió’ Portarà a la Fira de l'Avellana la mostra ‘Passejant per Rodalies’, on es podrà veure una diversitat de nines Isabel Marsal ha fet diverses exposicions de nines de drap. La propera, que es podrà veure a la Fira de l'Avellana, porta per nom «Passejant per rodalies». El títol prové de la idea de sortir del taller i de l'exposició de la casa de les nines i sortir pels pobles i ciutats del voltant. L’objectiu principal és que les nines i aquesta afició tan poc sabuda es puguin conèixer. n

És el seu hobby fer nines de drap?

Jo estic prejubilada des de fa gairebé tres anys. Sempre he fet coses d’artesania, però des que estic prejubilada ho faig amb molta més dedicació. És la meva passió, no és un hobby perquè comporta moltes hores de feina, treball i molta il·lusió. n D’on li ve l’afició de fer nines de drap?

Quan feia patchwork, un dia vaig anar a una botiga especialitzada i hi vaig comprar un kit amb un disseny d’una nina molt senzill. Aquesta nina venia amb uns patrons, però era una nina molt bàsica.

Vaig fer aquesta nina, després en vaig fer una altra i, a partir d’aquí, em vaig adonar que m’atrapava molt més que el patchwork. n Quantes nines ha arribat a fer durant aquests anys?

Al taller en tinc unes dues-centes, però no són totes les que he fet, al llarg de deu anys n’he fet un miler. Moltes les he rega-

42

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ Isabel Marsal, una apassionada de les nines de drap, al seu estudi.

lat o venut, no m’agrada pensar que els poso un preu, prefereixo dir en sentit figurat que les «dono en adopció». La persona que compra una nina la cuidarà com jo i ja serà una responsabilitat seva cuidar-la.

n En què s’inspira a l’hora de crearles?

No m'inspiro en res concret, sinó que les faig a sèries. Per exemple, de personatges de contes clàssics, la caputxeta vermella. En aquest cas, em vaig inspirar

l’om revista de riudoms

412a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS en un dels contes de la meva néta. A partir d'aquí, vaig començar a fer nines de contes clàssics i ara forma part d’una col·lecció que encara no està acabada. Va destinada a fer tots els personatges dels contes clàssics, i quan els tingui tots faré una exposició monogràfica dels personatges dels contes. n

Quin és el procés de fer una nina?

Tot parteix d’un patró. S’ha de dibuixar, després es passa a roba, es cus, s’hi posa el farciment, com als coixins, amb més quantitat o menys, s’han de fer els vestits i armar el cos. Quan el cos ja està amb la roba i els seus complements de fantasia, es fa el cap. És la part que dóna personalitat al nino, per tant, és la part que necessita més atenció. Un cop acabat, s’ajunten el cap i el cos, li faig una foto i li poso colònia. n

De quins materials estan fetes?

El farciment és com un coixí, tot el cap i el cos està fet de cotó i el cabell normalment el porten de llana, però també pot ser sintètic i, fins i tot, artificial.

Pràcticament no faig servir res artificial ni de fibres, m’agrada fer servir materials

número 481 • juliol 2011

com la llana i el cotó. També es fan servir pintures damunt del cotó, primer per fer una blanca a la cara per tapar els porus del cotó i, després, es dibuixa i es pinta. n Quant es pot tardar a fer una nina?

No ho sé exactament. Hi ha nines preparades per fer en monogràfics, són tallers que fem d’unes sis hores, es fan totes alhora i es poden fer en tant poc temps perquè preparo el procés i tinc cada pas molt estructurat per fer-ho ràpid. Però les que es poden fer en sis hores són processos molt senzills, no porten entreteniments ni complements suplementaris. Generalment, les nines porten moltes hores de feina. n Quin cost pot tenir, aproximadament?

Alguna vegada he intentat apuntar les hores que tardo, però ho he deixat estar perquè les hores no són la mesura, sinó que ho és la dedicació i el que gaudeix-ho fent-ho. La temptació és multiplicar les hores que has tardat per saber el cost, però el preu final mai s’assembla a la dedicació.

Prefereixo deixar el preu de l’hora i tenir en compte la complexitat del ninot.

n Hi ha algun personatge que no vendria mai?

Les que no poso a la venda són els personatges dels contes perquè en un futur vull fer-ne una col·lecció. La nina que més estimo és la caputxeta vermella; no la vendré mai, ni la donaré en adopció. Em té el cor robat, suposo que és la primera que vaig fer dels contes i hi vaig dedicar moltes hores. n

A quins llocs ha exposat?

L'any passat vaig fer la meva primera exposició al Club Nàutic de Cambrils, i aquest any, he exposat l’exposició «Passejant per rodalies», a Reus i a pobles del voltant. n Què podrem veure a l'exposició de la Fira de l'Avellana?

Portaré l'exposició «Passejant per Rodalies», on es podran veure les Pepones, Nines en llaços, Castanyeres, Ninots d'animals, Cookiees... Espero que agradi a tothom.

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

43

barris 2011

Sopars, disfresses, carrosses, confeti, hereus i pubilles Amb una traca simultània en tots els barris, el divendres 2 de juliol, a les 8 del vespre, es va donar el tret de sortida a una de les festes riudomenques més esperades de l’any: els Barris. Una vegada les traques havien petat, el canó va començar una cercavila pels diferents carrers del poble per anunciar l’inici de la festa.

El mateix divendres ja es va dur a terme una ruta pels diferents bars del poble. 110 persones, aproximadament, una cinquantena més que l’any passat, van participar en el Birracrusis Canya Tour, que aquest any va arribar a la 3a edició. Els participants, que prèviament havien pagat 15 euros i tenien un mocador d’obsequi, seguien una ruta per 12 bars riudomencs on en cada establiment es podien beure una canya. La ruta, que va començar a les 7 del vespre, va estar acompanyada fins al seu final per la xaranga «Escolta i Xala» de Benicarló.

Simultàniament, veïns dels diferents barris acabaven de guarnir els carrers i les places, i en alguns es feien degustacions de cócs, truites, rom cremat i sopars.

El dissabte a la tarda els barris ja tenien preparats jocs per als més petits, mentre s’acabaven de preparar els últims detalls pel sopar al carrer. Uns sopars a la fresca que van anar seguits pel ball encetats, en tots els barris, per l’hereu i la pubilla de cadas-

44

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

cun d’ells. La festa va continuar a la plaça de l’Om, on es va poder gaudir de música i ambient fins a la matinada.

Diumenge, ben d’hora al matí, les xarangues i les traques dels diferents barris van despertar els veïns per anar a enramar. A les 10, a la plaça de l’Arbre començava la rua de disfresses i carrosses, que van desfilar enmig d’una guerra de confeti per diversos carrers del poble fins a arribar a la plaça de l’Església, on es va fer una ballada conjunta.

La mateixa tarda es va celebrar una missa amb els hereus i pubilles, i una representació de cada barri per fer l’ofrena. Al vespre, a la mitja part del ball, es van donar a conèixer l’Hereu i la Pubilla de Riudoms i

els premis de les diferents categoria de carrosses i disfresses. El color blau i el vermell de les bandes indicava que serien Joan Crusells, hereu del Barri de les Escoles, i Clara Fontgivell, pubilla del Barri Molí d’en Marc, qui substituirien Marc Salomó i Georgina Seuba, els representants del poble durant aquest any. Pel que fa a disfresses, el primer premi va ser pel Barri d’Avall, que anaven vestits de coca en recapte; el segon, pels mexicans del Barri de Sant Antoni; i el tercer, se’l van endur els aviadors del Barri de la Raval. En la categoria de carrosses, la guanyadora va ser per la del Barri de Sant Sebastià, disfressats del Quixot; el segon premi va ser pel Zeppeling dels aviadors del Barri de la Raval, i el tercer, per la caseta de fusta de la Heidi del Barri de la Plaça.

l’om revista de riudoms

barris 2011 Una vegada coneguts els premis de les carrosses i disfresses, i el nou hereu i pubilla, aquests, van començar el ball, al qual es van afegir la resta d’hereus i pubilles i que va donar per finalitzada la festa de Barris 2011.

PUBILLES I HEREUS D’AQUEST ANY: Barri de Sant Antoni: Paula Torrell i Xavier Llorens Barri d’Avall: Raquel Villanueva i David Corts Barri Ferrant: Inès Bonet i Roger Fortuny

Barri Molí d’en Marc: Clara Fontgivell i Antoni Buqueras Barri de Sant Sebastià: Isaura Garriga i Eduard Chicote Barri de les Escoles: Jèssica Sánchez i Joan Crusells Barri de la Plaça: Lídia Gaya i Jaume Gispert Barri del Carrer Major: Lluna Domínguez i Lluís Bages Barri del Colomé: Aina Mallafré i Sergi Salvat Barri del Raval: Laura Hernández i Joan Maties

DISFRESSES: Barri de Sant Antoni: Mexicans Barri d’Avall: Coca en recapte Barri Ferrant: Cubans Barri Molí d’en Marc: Grease Barri de Sant Sebastià: Quixot Barri de les Escoles: Alumnes d’escola Barri de la Plaça: Heidi Barri del Carrer Major: Avellanes Barri del Colomé: Senyals de trànsit (110 km/h) Barri de la Raval: Aviadors ✐ Isabel Gómez Fargas

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri Sant Sebastià, primer premi en categoria carrosses.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri del Raval, segon premi carrosses i tercer vestits.

número 481 • juliol 2011

▲ Barri d’Avall, primer premi en categoria vestits.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri de la Plaça, tercer premi en categoria carrosses.

45

barris 2011

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri del Colomer.

▲ Barri de Sant Antoni, segon premi al millor vestit.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri de les Escoles.

▲ Barri Ferrant.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Barri del Carrer Major.

▲ Barri Molí d’en Marc.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els Quintos nascuts l’any 1993.

46

▲ Residència L’Onada.

l’om revista de riudoms

barris 2011

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els diferents barris preparen activitats per als més petits.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Cursa de sacs a l’ermita de Sant Antoni.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els nens s’ho van passar d’allò millor amb els jocs de cucanya.

número 481 • juliol 2011

▲ Dissabte al vespre, sopar a la fresca a cada barri.

47

tal dia farà un any

Llenguatge pervers o manipulador un cop més Moltes vegades desconfiem del sistema, però no podem evitar que la informació que rebem vingui per aquesta via. Per això el sistema pot dormir tranquil ja que té un domini absolut sobre el poder. I, quan aquest parla dels resultats de les eleccions, sovint torna a utilitzar una perversió del llenguatge en fer públic ostentosament, per exemple, que la “llista electoral més votada és la guanyadora”. I aquesta afirmació, en la democràcia que ens han donat, és falsa perquè la més votada només és la guanyadora si aquesta aconsegueix la majoria absoluta.

Altrament només representa “una minoria”, la més gran i qualificada, si voleu, però, al cap i a la fi, una minoria. I la democràcia què és? El govern de les majories, no? És a dir que, en aquesta organització (una de les millors, imperfecta, de ben segur, però que, mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta, ofereix “legitimitat” als representants), la minoria més votada mai no pot guanyar res per si sola si totes les altres s’hi oposen. Per això, qualificar una minoria (que, repeteixo, no arriba pas a la majoria absoluta) de guanyadora és utilitzar partidísticament la perversió del llenguatge per voler confondre novament i conscientment tothom o a tots. I això no ens ho mereixem de cap de les maneres.

I encara més perquè, de ben segur, qui ens ho repeteix mil cops ha proposat,

48

▲ La comunicació humana és una eina sensacional però, molt sovint, millorable.

votat i elegit aquest sistema dit democràtic de repartiment del poder públic amb les seves fèrries llistes tancades pels partits o coalicions, amb l’aplicació de la fórmula o regla D’Hondt modificada (que fomenta descaradament els partits majoritaris i crea desproporcions flagrants, ja que només atorga ascons a les llistes electorals que han superat un determinat percentatge de vots o barrera legal o

electoral), amb l’accés als mitjans de comunicació (d’informació?) públics i gratuïts segons la proporcionalitat de la representativitat institucional que estan ostentant (passat o passat recent) i no segons les possibilitats que els ofereix el moment de la campanya (és a dir, ara). Ja ho veurem en les properes eleccions on podrà haver candidatures que no tenen representació actualment que passaran

l’om revista de riudoms

tal dia farà un any segurament com a invisibles davant de certs mitjans i d’altres, que sí que en tenen, ens les trobarem a dins de la sopa i potser no en sortiran gaire ben parades.

Per això els matisos, que perfilen les contradiccions i els desajustaments, sempre són tan importants per afinar tota mena d’opinions sobre fets, idees i persones.

Sobre la democràcia hi ha la famosa frase que el conegut dirigent britànic sir Winston Churchill pronuncià a la Cambra dels Comuns el novembre de 1947: “La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics” i se li n’atribueix una altra de més contundent i demolidora: “El millor argument en contra de la democràcia és una conversa de cinc minuts amb el votant mitjà”. Per la seva banda, el provocador i inconformista escriptor irlandès George Bernard Shaw en deixà anar dues més com un cove: “La democràcia és el procés que garanteix que no siguem governats millor del que ens mereixem”. I, l’altra, “La democràcia substitueix el nomenament fet per una minoria corrupta, per l’elecció motivada per una majoria incompetent”. Déu n’hi do! En tot cas, hi ha una sentència que diu: “Perquè els dolents triomfin, només cal que els bons es quedin a casa”. Així que, més que la llei de paritat, als polítics, se’ls hauria de passar per un detector de mentides i de corrupteles i, alhora, per una prova que garantís la seva competència i de seny.

“Som pols d’estrelles”, el bioquímic lleidatà Joan Oró Florensa “dixit”, i sovint, hi podríem afegir nosaltres, obedients i resignats pagadors d’hipoteques. Tot ens va bé?

En fi, parlem la mateixa llengua –o noi moltes vegades comprovem que no ens acabem d’entendre del tot. La comunicació humana és una eina sensacional però, molt sovint, millorable, doncs. En aquest sentit, de tant en tant les paraules, que controlem, diuen ben poc. I són els gestos, la mirada... els que acaben parlant. En tot cas, el primer que s’hauria de fer seria deixar parlar els qui tenen idees i que ofereixen solucions noves. Perquè la indignació no és una ideologia, sinó un sentiment. On és, però, l’art de pensar, parlar i escriure bé? A la democràcia, no li calen només ciutadans “indignats”, sinó que necessita també ciutadans actius, informats i crítics, amb un llindar moral sòlid i amb autonomia de pensament respecte les consignes del moment. L’escriptor número 481 • juliol 2011

francès François Mauriac ja sentenciava que “Els homes d’Estat són com els cirurgians: els seus errors són mortals” i, molt abans d’ell, el tercer president dels Estats Units de Nord-amèrica, Thomas Jefferson, afirmà: “Crec que les institucions bancàries són més perilloses que un exèrcit”.

Eren premonicions dels maldecaps que ens toca de viure? O la història és cíclica i, com que no n’aprenem, ensopeguem dues, tres o més vagades en la mateixa pedra egoista i repetim les mateixes errades destructores?

En les seves reflexions i, per tant, mitjançant el “llenguatge”, Friedrich Nietzsche diu que la veritat és que el llenguatge és mentida o bé que la veritat és que la creació del llenguatge va ser una mentida. El llenguatge, en algun moment de la història, va anar naixent de mica en mica. És, per tant, una eina que, amb el temps, ha anat adquirint importància perquè ens és molt útil i no només ja no el critiquem sinó que, en posseir-lo, ens creiem superiors malgrat ser-ne esclaus.

El llenguatge ens acosta al món real o ens n’allunya i ens el dissimula? El llenguatge serveix per comunicar-nos o ens amaga les coses? Segons el “Gènesi”, una de les primeres coses que féu Adam fou posar nom a les coses, és a dir, la ficció de “donar nom” és l’acte de domesticar o de creure’ns que dominem la natura, que dominem el poder de les coses i fer-nosles nostres. Qui descobreix el llenguatge descobreix la mentida? En la mesura que l’ésser humà és social i gregari, el llenguatge –segons aquest filòsof alemany– no li serà útil, fonamentalment, per comunicar-se, sinó per imposar-se i dominar els altres. No estem tan lluny de la concepció del món de la sofística... Per a Nietzsche, doncs, en el principi no hi ha mots sinó sensacions. Cadascuna d’aquestes sensacions és única, pròpia, personal i intransferible. Les sensacions produeixen imatges i, finalment, d’aquestes imatges en fem conceptes i en conseqüència les refredem, donant-los una falsa aparença d’eternitat i de perfecció.

Però treballant així, per processos d’abstracció, acabem per oblidar que el llenguatge deforma tant com forma; que sedueix tant com redueix la realitat a paraula i que, finalment, ens fa passar la ficció per realitat, bou per bèstia grossa.

No seguiré per aquest camí, però, en tot cas, no hauríem d’oblidar la lliçó que ens dóna en el sentit que el llenguatge no és

neutral, ni objectiu, ni expressió de la raó, sinó construcció i ficció. “El problema no és riure en comptes de pensar, el problema és que no sabem de què riem ni per què hem de deixar de pensar”, diu el sociòleg i crític cultural Neil Postman, teòric de la comunicació, referint-se a la TV. Clar que després hi ha qui pensa el contrari: Divertint-nos fins a aprendre. Vivim, per tant, no en la societat de la informació sinó en la de l’entreteniment.

Si tornem a la realitat, podem utilitzar el llenguatge per preguntar-nos què ha passat amb els banquers que aconsellaven de comprar productes als seus clients amb plena consciència que eren operacions dolentes i de gran risc. I això no era ficció. O bé, per què un enginyer financer, que cobra mil vegades més que un enginyer de camins, canals i ports i crea somnis i il·lusions, es queda tan ample –si fracassa– i amb els diners dels contribuents a la butxaca i, en canvi, l’altre, que fa coses tangibles, si se li ensorra un viaducte, se l’acusa i va a la presó (ben pocs, val a dir-ho, també, ja que tampoc no ens hem d’enganyar)? I si s’enfonsa algun edifici mentre se’n basteix un altre de nou al costat, què succeeix? Qui ho acaba pagant tot? Sembla un petit gran complot que, com tota conxorxa conspiradora, el que coneixem segur són les nombroses víctimes, que solen ser les de sempre. També s’ha dit que el creixement sense límits d’aquestes darreres dècades no feia poble, sinó que era un reflex del consumisme pur i dur, només. És a dir, l’activitat econòmica tampoc no és neutral ni innocent o benèvola. Tota decisió econòmica n’és una d’ètica que afavoreix uns i en perjudica uns altres. Us sona de res aquesta dicotomia o opòsits? O els uns o els altres, els bons o els dolents, els d’aquí o els de fora, els blans o els negres, els cabals o els trivials, els fastos o els nefastos, l’excel·lència o l’horror, els qui manen o els qui obeeixen, els pobres de béns o els rics d’esperit (o viceversa)..., seny o follia, aprendre o desaprendre, viure o morir... Són paraules només? És una enganyifa? És ficció inversemblant?

En fi, moltes lletres i poc suc també les escriuria un ruc. Tanmateix ja se sap que, mentre una mà negra va fent de les seves a la terra, els brams d’ase no pugen al cel.

Vaja, com sempre!

✐ Josep M. Toda Serra

49

opinió

Com arruïnar un país en vuit anys Aquest encapçalament, que podria recordar el títol d’un aquells llibres de bricolatge indesxifrables —que en una tarda pretenen ensenyar-nos com construir un vaixell de passatgers amb quatre fustes i un pot d’engrut—, és en realitat allò que millor defineix el resultat de les accions dels governs, tant de l'Estat, com de la Generalitat, en els darrers set o vuit anys.

Ambdues administracions han procedit de manera tan connexa que el que serveix per jutjar-ne una és bona per a l’altra. No podria ser d’altra manera si tenim en compte que és el mateix substrat ideològic el que ha sustentat les decisions dels respectius governs, i únicament els ha diferenciat el perfil personal dels dos caps de govern. Una personalitat grisa, monòtona i, fins i tot avorrida, en un cas i, en l’altre, un personatge que ha actuat com un encantador de serps, capaç de dir en cada moment allò que a la gent li agrada escoltar, sense tenir la més mínima voluntat de complirho.

I la cosa li ha funcionat; li ha funcionat fins que la realitat s’ha imposat i ha dei-

50

▲ El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en un acte electoral del PSOE.

l’om revista de riudoms

opinió xat al descobert totes les mancances d’una manera de governar basada en dogmatismes ideològics que han impulsat decisions poc assenyades i absolutament contràries a la realitat econòmica; i avui dia, en què és aquesta la realitat que, ens agradi o no, preval en quasi tots els àmbits de la vida, si les decisions governamentals tenen origen en aquells principis i no són concordants amb aquesta realitat, el més probable és que en resulti una situació com l’actual: un país totalment dependent de les decisions dels altres, i absolutament sotmès a aquell fet econòmic que no es va voler tenir en compte a l’hora de governar.

No fa falta massa memòria per recordar quan el president espanyol deia: “¡¡Contra la crisi, més drets per a tothom!!”. Sembla fantàstic, però la realitat és que ningú amb dos dits de coneixement, es podia creure que allò podia ser veritat. De fet, no ho podia ser perquè aquests drets als quals es referia costen diners, uns diners que ja no es tenien, ni es tenen.

A part d’això, aquest discurs populista ha propiciat que diversos col·lectius, amb

número 481 • juliol 2011

una evident intenció pertorbadora, barregin drets amb necessitats i ara plantegin reivindicacions totalment irracionals.

Haver convertit l’Estat del benestar en una mena de beneficència en què els drets són inversament proporcionals a les aportacions que un hi fa, tot i ser la via més ràpida per desmantellar-lo, és només una part de l’exorbitant malbaratament dels recursos públics que s’ha produït en aquests darrers anys de governs socialistes. Uns anys en els quals la política econòmica ha estat marcada per la frivolitat i sustentada en una riquesa fictícia, només podien acabar d’aquesta manera.

Ara es preveuen noves eleccions, en un futur no massa llunyà, i tot sembla indicar que es farà realitat aquella teoria que diu que en moments de bonança econòmica els electors tendeixen a votar partits d’esquerra, mentre que en moments difícils, la preferència va cap a votar partits de dretes; i això ens hauria de donar una certa esperança de millora, ja que aquests solen tenir més cura en l’administració dels recursos públics i

també perquè mentre que els partits d’esquerra no han fet cap pas cap al centre ideològic en l’aspecte econòmic, els partits de dretes tradicionals sí que ho han fet en l’aspecte social. Ara bé, parlo de partits de dretes tradicionals en l’àmbit europeu, perquè aquí, l’alternativa és una dreta mesetària i centralista, que genera més dubtes que esperances. És clar que l’economia d’un país és molt més complexa que una economia domèstica, però ambdues es mouen pels mateixos principis: no gastar més que el que s’ingressa, i no adquirir compromisos si no es té la garantia de poder-los complir.

Aquesta hauria de ser l’actitud d’un bon govern i l’obligació dels governats: no exigir allò que el país no es pot permetre.

✐ Francesc Xavier Bonet

51

col·laboració

Francesc Macià, a Riudoms 'L'Avi, com així se’l coneixia, va trepitjar la nostra vila, com a mínim, en dues ocasions' Algun camí s’ha comentat de manera breu la visita que Francesc Macià que féu a Riudoms, com a primer president de la Generalitat restaurada. Gràcies a les cròniques periodístiques, avui podem afirmar que l’Avi, com així se’l coneixia, va trepitjar la nostra vila com a mínim dues vegades; anem a detallar-les. La primera estada tingué lloc el 15 de novembre del 1932, i va quedar recollida de la manera següent: «El martes estuvo en ésta el Presidente de la Generalidad, don Francisco Maciá, en viaje de propaganda electoral, siendo recibido a la entrada de la población por el Ayuntamiento, Junta del Centro Republicano y mucho público.» (La Vanguardia, 22-XI-1932, p. 36).

La campanya era per a les eleccions al Parlament de Catalunya, les quals es van celebrar el 20 de novembre i van donar la majoria absoluta a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). A Riudoms, va guanyar el partit conservador Unió Ciutadana, nova denominació de la Lliga Regionalista, amb un 47,7% dels vots.

La segona visita del president Macià va tenir un caràcter extraoficial, i això explica la manca d’una recepció protocol·lària, ja que el seu pas per Riudoms no va quedar registrat a les actes municipals. La seva vinguda al municipi fou possible perquè la població es va incloure dins del full de ruta de la visita que el president efectuà, el dia 15 de juny de 1933, al pantà de Riudecanyes. Macià va sortir de

52

▲ El president de la Generalitat Francesc Macià amb altres autoritats, en una estada a l'Hotel Sant Roc de Solsona el juny de 1931.

Barcelona, acompanyat de la seva dona i de la seva filla Maria, juntament amb el diputat Josep Andreu Abelló i el seu secretari particular. Rumb a Riudecanyes, l’honorable va passar pel Vendrell i Tarragona i va fer parada a Reus, a

Riudoms —on fou saludat per una comissió de l’Ajuntament i alguns socis del Centre Republicà— i a Montbrió del Camp. En aquell moment, una comissió gestora presidida per l’alcalde Joan Mallafrè Salvadó, d’ERC, governava el

l’om revista de riudoms

col·laboració consistori. El president va arribar al pantà a la 1 del migdia, va fer un recorregut de supervisió i, posteriorment, dinà. A les 4 de la tarda va tornar a Reus, on va celebrar un acte al Centre d’Unió Republicana.

En la memòria col·lectiva queda la imatge de diverses noies oferint un pom de flors al vell polític i un nen recitant una poesia patriòtica. Francesc Macià fou un president a qui agradaven les aparicions escèniques, encara que no era un gran

número 481 • juliol 2011

▲ El president Francesc Macià, en un bany de masses a Figueres (1931-1933).

orador. A Riudoms llançà algun dels seus missatges més coneguts com: «Tothom té dret a la seva caseta i al seu tros de terra». Aquestes consignes van ocasionar un cert rebombori entre l’extens grup de pagesos de mitjana i petita propietat, que veia perillar les seves possessions. El pre-

‘‘

sident va morir el 25 de desembre de 1933 i l’Ajuntament de Riudoms va designar dos representants per assistir al seu enterrament, que fou multitudinari, a Barcelona. ✐ Joan Torres Domènech

‘‘<

Seguidament, Macià i el seu seguici van desfer el camí per apropar-se a Riudoms on, segons la crònica periodística, el poble li va tributar «una acogida calurosísima. Visitaron en dicho pueblo el “Foment Nacionalista Republicá”, en el cual hicieron uso de la palabra su presidente señor Rovira, el señor Cavallé y el gobernador civil señor Freixas, quien dijo hay que seguir los ejemplos dados por el señor Maciá durante su larga vida política para llegar un día a conseguir las reivindicaciones políticas a que aspira el pueblo catalán. / El señor Maciá hizo uso de la palabra a continuación y después de saludar al público allí congregado, dijo que es necesario robustecer la cultura del pueblo para que sea digno de la justicia y de la libertad que todos desean. / Un aplauso coronó las últimas palabras del Presidente de la Generalidad y al dirigirse éste junto con sus acompañantes a los coches, fué objeto de una manifestación de simpatía y adhesión». (La Vanguardia, 16-VI-1933, p. 4-5)

El poble li va tributar un acogida caluros sima.

Visitaron, en dicho pueblo,

53

col·laboració

El desig inassolit 'El seu desig ha estat sempre el de poder tenir un trosset de terra, tan sols per poder-hi plantar dos arbres' A la Clara li agraden molt les flors, les plantes, els arbres..., per això tal vegada el seu desig ha estat sempre el de poder tenir un trosset de terra petit, tan sols per poder-hi plantar dos arbres dels que fan bona ombra i sembrar unes flors en un jardí que ella hauria cuidat amb molta estimació. La Clara en va parlar molt a casa. Ho desitjava amb tot el cor i amb tota l’ànima. Tal volta no havia desitjat mai cap altra cosa amb tant de fervor, tal volta perquè ella és una enamorada de la natura.

No va poder ser. Aquell desig era per a algú com una cosa estranya i ningú no li va donar suport. No s’imaginava fer-se gran tancada sempre dins de les mateixes parets, baixar sempre les mateixes escales o tancar-se dins d’una gàbia amb motor on es podia fer el mateix però sense cansar-se; o, a les estones lliures, seure davant d’una capsa tonta on sempre sortien una colla de desgràcies i unes persones que, en lloc de parlar, cridaven o uns governants que, encara que no cridessin, certament eren molt difícils d’entendre.

Precisament per trencar amb aquesta monotonia de cada dia, la Clara seguia tenint el mateix desig: anar i venir del trosset acompanyada d’un ram de flors del jardí al qual ella li hauria agradat tant cuidar, o bé a l’estiu seure a l’ombra dels dos arbres llegint un llibre, fent alguna labor...

54

Ara la Clara s’ha fet gran i de vegades es pregunta: era tant el que jo demanava? Poder fruir d’un trosset de la naturalesa. La Clara viu en una urbanització on al davant té una plaça amb uns arbres que no són seus, però que ella se’ls estima com si ho fossin. Encara sort, diu ella, que davant no hi tinc cap bloc de ciment. A vegades en parla, d’aquests arbres, i diu

que la primera i l’última cosa que fa cada dia és donar-los el bon dia quan s’aixeca al matí, i la bona nit, abans d’anar-se’n a dormir. Diu que ells això ho saben i que, quan ella arramba la cortina, encara que no faci aire, ells li fan anar les branques: bon dia!, bona nit! ✐ M. del Carme Barceló Barceló

l’om revista de riudoms

miscel·lània

El pallasso Una dia del mes de juny passat, el meu nét Arnau, de 5 anys, em va regalar un petit pallasso de fusta pintat de colorins; porta uns fils que, a l’estirar-los, el pallasso mou les cames i els braços.

Aquest pallasso era un regal que havien fet a l’Arnau quan era petit.

Però l’altre dia, jo estava cansada i em sembla que una mica trista, i el meu nét, que té una sensibilitat especial, ho va notar i em digué: - Àvia, aquest pallasso és per a tu.

- Per a mi? —vaig preguntar—, però, si és un regal teu de quan eres petitó.

- Sí, ja ho sé àvia, però ara vull que sigui teu. Vull que el tinguis tu.

I, a l’insistir-hi, el vaig agafar i me’l vaig emportar a casa, tot donant-li les gràcies. Desat dins d’un calaix on tinc les coses més senzilles, i a la vegada les més valuoses, el guardo. Aquest és i serà un regal que sempre duré al cor.

Ningú no li va dir a l’Arnau «comprarem un regal a l’àvia, o dóna això a l’àvia que és el seu aniversari». No. Ningú no digué res i ell, que em veié un xic desangelada, em consolà i m’oferí el seu petit pallasso i jo el vaig acceptar emocionada. No ho oblidaré mai. ✐ M. Dolors Nat

Pinscher El pinscher miniatura és una raça de gos del grup dels pinschers, originària d'Alemanya, on són anomenats zwergpinscher. Es tracta d'una miniaturització del pinscher alemany que es feia servir originalment per a la caça de rosegadors, especialment de rates. A principis del segle XX, el Pinscher miniatura era bastant comú en el seu país d'origen, i es va exportar per primera vegada als Estats Units l'any 1919, on va ser la primera raça registrada per l'American Kennel Club l'any 1925.

Les seves proporcions són quadrades, ja que té la mateixa longitud que alçada a la creu, entre els 25 cm. i els 30. El seu pes oscil·la entre els 4 kg. i els 6. El pèl és curt i llis, i admet només els exemplars monocolor vermells, en les seves diferents tonalitats, i els exemplars bicolors negres amb marques foc. Tradicionalment, el Pinscher miniatura presentava la cua i les orelles tallades, però actualment aquesta pràctica està prohibida a tota la Unió Europea.

El Pinscher té una gran energia i curiositat natural, a més de posseir un instint de guarda que, malgrat la seva mida petita, el fa ser un bon guardià. Com tants altres gossos de mida petita, el Pinscher miniatura no dubta a plantar cara a gossos de grans dimensions, com ara el Doberman, i fa gala d'un coratge i energia en desacord amb la seva mida. De fet, i malgrat la seva fràgil aparença, aquest gos no dubta a embrancar-se en baralles amb gossos molt més grans que, desconcertats, es mostren confusos i fugen del petit Pinscher miniatura.

56

l’om revista de riudoms

esports

ISABEL GÓMEZ FARGAS

Sis clubs disputen el Trofeu Antoni Gaudí Més de 150 esportistes, tots ells jugadors d’hoquei, van arribar diumenge dia 10 al Pavelló d’Esports de Riudoms, puntuals a les 10 del matí. Hi havia nens i nens, i altres de no tan petits, de 6 clubs d’hoquei diferents: del C.E. Noia, del Bigues i Riells, els Veterans Hoquei Tortosa, els Veterans la Salle Bonanova, del Club Natació Reus Ploms, i els locals, el Club Patí Riudoms.

Començava el primer partit d’hoquei, aquest però, sense patins i amb protago-

número 481 • juliol 2011

nistes d’edats molt diferents: una disputa entre pares i fills. D’aquesta manera, es donava per iniciat el X Trofeu Antoni Gaudí, una diada esportiva que duraria fins a les 8 del vespre, i en la qual es jugarien partits d’hoquei de totes les categories.

A més a més, es va comptar amb les actuacions de 2 grups de patinatge artístic: el de Riudoms i el Grup Xou, del Perelló, que per amenitzar la competició van fer una exhibició.

Després de 10 hores de jugar a hoquei, amb alguna descans per fer el dinar de germanor, es van donar el premis. Els encarregats van ser el regidor d’esports, Carles Garcia, la regidora de joventut i lleure, Mireia Massó, i un membre de la Federació d’hoquei. Els de Riudoms van guanyar en la categoria de benjamins, prebenjamins, veterans i juvenils.. ✐ I. G. F.

57

esports

CEDIDA

CEDIDA

Ricard Domingo, segon en el Raid de Besora

El riudomenc David Toda, porter de l’infantil del Ploms

El riudomenc Ricard Domingo Mas, amb el cavall Esso Kaiser, propietat de Jesús Sevil, va quedar segon en el Raid de Besora, celebrat el dia 18 de juny a Santa Maria de Besora. Va ser un CEI de 90 km, durant els quals va anar cinquè, sisè, setè i vuitè. A l’última fase, de 19 km, ja va sortir segon i en aquesta posició va acabar.

El riudomenc David Toda Morelló (ajupit, al centre de la imatge) és el porter de l’equip infantil d’hoquei damunt patins del Club Natació Reus Ploms, conjunt que després d’una primera fase brillant, ocupant la primera posició del grup, va acabar la temporada passant directament a la lligueta Preferent del Campionat de Catalunya de la categoria, per bé que van poder classificar-se per a la final malgrat perdre davant el Noia i l’Arenys de Munt. La temporada va cloure amb una altra lligueta, on va quedar dotzè del conjunt Catalunya. La temporada vinent l’equip intentarà igualar aquesta temporada i, si s’escau, millorar-la.

El genet riudomenc va fer el recorregut en sis hores i quinze minuts, arribant a només dotze segons del primer classificat. La velocitat mitja del genet va ser d’uns 14'23 km/h durant la competició.

58

l’om revista de riudoms

esports

ISABEL GÓMEZ FARGAS

ISABEL GÓMEZ FARGAS

Setze equips participen en les 24 hores de futbol Les 4 Replegades guanyen el torneig femení El CD Riudoms va organitzar el dissabte 9 i el diumenge 10 de juliol les 24 hores de futbol 7. A l’esdeveniment esportiu, disputat en un dels camps de gespa municipal, van participar-hi 16 equips, dels quals 6 eren riudomencs: The Bufi’s Team, Marabú, Roccos, Los hombres de Paco, Estrella Rum i els veterans del CD Riudoms.

Després de jugar els partits corresponents, l’equip Creperia esquitx es va proclamar campió, seguit per Respecto i pels riudomencs Roccos. Pel que fa a la resta d’equips del poble, cal destacar el resultat obtingut pels Marabú, que van ser cinquens a la general. ✐ I. G. F.

número 481 • juliol 2011

Amb el nom de «Les dones la toquem» es va arribar el 16 i 17 de juliol a la cinquena edició del torneig de futbol sala femení. En la competició, que va començar a les 5 de la tarda de dissabte, hi van participar vuit equips, dos dels quals eren de Riudoms, el Tarramar i l’AE Riudoms. Aquest últim, a més a més, era l’organitzador del torneig.

Durant tot el dissabte, es van disputar eliminatòries, i el diumenge, a les 4 de la tarda, es van reprendre els enfrontaments amb les semifinals i l’esperada final, en aquesta edició, entre l’equip Mamma mia i Les 4 Replegades, que van guanyar. ✐ I. G. F.

59

esports

Representació riudomenca en els Campionats de Salvament i Socorrisme Després de tot un any d’entrenaments en piscina i de gairebé dos mesos de preparació en platja, 5 membres d’Amics de Riudoms van participar en el Campionat d’Espanya Infantil i Cadet de Salvament i Socorrisme, que es va dur a terme entre els dies 25 i 28 de juny, a Santa Cruz de Tenerife. Tot i que la competició incloïa proves de piscina i de platja, solament van participar en aquestes últimes, que es van dur a terme a la platja de Las Teresitas, l’única de sorra blanca a l‘illa de Tenerife.

De gairebé una setantena de participants, tant en la categoria cadet masculina i femenina, Gemma Munté va assolir la 20a posició en la prova de Banderes, i Pilar Morant, la 21a. En les proves de natació a mar obert, Francesc Gomis va aconseguir acabar en 34è lloc. Pel que fa a la taula de salvament, tant Francesc Gomis com Anna Vilar van quedar en 25a posició; l’un

60

CEDIDA

▲ Gemma Munté, la segona per l’esquerra.

en categoria masculina i l’altra, en femenina. En el rescat en taula, una prova disputada en parelles, Guillem Vilar i Francesc Gomis van aconseguir entrar a la Final B, i

en la classificació general van quedar en sisena posició. ✐ Isabel Gómez Fargas

l’om revista de riudoms

esports

La riudomenca Aroa Gertrudix, amb la selecció catalana als Campionats d’Espanya En la competició hi havia representades 10 comunitats autònomes, que van agrupar unes 350 persones Des del 8 fins a l’11 de juliol es van celebrar a Benidorm els XIV Campionats d’Espanya per Autonomies de Salvament i Socorrisme, en els quals la riudomenca Aroa Gertrudix va participar com a membre de la selecció catalana d’aquest esport.

Els dos primers dies, la competició es va fer a la piscina olímpica de la Ciutat Esportiva Guillermo Amor, on l’Aroa va aconseguir una 13a posició en la prova de 50 metres arrossegament de maniquí, i un 14è lloc en la prova de 100 metres arrossegament de maniquí amb aletes. En el 4x50 metres arrossegament de maniquí, relleu en el qual participava l’Aroa, es va assolir la 4a posició.

El 10 i l’11 de juliol, la competició es va traslladar a la platja de Ponent, i va ser en aquest escenari on l’Aroa va classificar-se en la 12a posició en la prova de rescat amb taula i en 14a en l’Ironman. En el relleu de 4x90 metres sprint, les catalanes, entre elles l’Aroa, van aconseguir la medalla de plata.

En la classificació general, les noies van quedar quartes i els nois segons, i en la categoria conjunta, tercers. L’equip català,

número 481 • juliol 2011

CEDIDA

▲ La selecció catalana, una de les preferides per guanyar el campionat.

que segons Jesús Troyano, president de la Federació Valenciana de salvament, era un dels preferits per guanyar el campionat, està dirigit pel tècnic riudomenc Josep M. Vidal.

En la competició hi havia representades 10 comunitats autònomes, fet que va suposar la presència d’unes 350 persones. ✐ Isabel Gómez Fargas

61

vida social

El juny, mes de comunions La Primera Comunió és la celebració catòlica que commemora el primer cop que un dels seus fidels rep el sagrament de l’Eucaristia. El tres primers diumenges del mes de juny passat, tres grups de nenes i nens de Riudoms van rebre el sagrament a l’Església de Sant Jaume, acompanyats de la seves famílies i amics. Va ser un moment en què els infants es van sentir protagonistes per la significació de l’acte i per els complements (vestit, fotografies i àpats) que l’envolten.

▲ Fotografia de Mateu Salvat, realitzada el dia 5 de juny.

▲ Fotografia de Mateu Salvat, realitzada el dia 12 de juny.

▲ Fotografia de Joan Salvadó, realitzada el dia 19 de juny.

62

l’om revista de riudoms

vida sana

La pressió arterial Avui parlarem dels problemes de la hipertensió. La causa pot tenir molts orígens, i per això és difícil identificar. Entre les més importants hi ha els antecedents familiars, l’alt consum de sal, la tensió emocional (estrés, obesitat, consum elevat de greixos, sucres, tabaquisme, menjars preparats — contenen conservants i altres additius—, alguns medicaments, com els corticoides, antiinflamatoris, anticonceptius, alguns antidepressius, alguns medicaments pel refredat o abús de l’alcohol).

La pressió arterial tendeix a augmentar amb l’edat, si no es prenen mesures per evitar-la.

Els principals aliments o complements dietètics per regular la pressió arterial podríem dir que són: l’all, l’arç blanc, les fulles d’olivera, l’oli de llinosa, l’oli d’onagre i l’oli de segó d’arròs, la lecitina de soja, els fongs shiitake i reishi, entre d’altres, que els podem trobar en forma de comprimits, perles o vials.

CEDIDA

▲ La pressió arterial tendeix a augmentar amb l’edat, si no es prenen mesures per evitar-la.

L’all cru té propietats antisèptiques, fungicides, bactericides i depuratives, a causa que conté un oli essencial volàtil anomenat al·liïna, també responsable del fort olor, i que s’elimina per via respiratòria.

Altres propietats beneficioses de l’all són :

facilitat i disminueix la pressió sanguínia.

- Es recomanable el consum habitual en cas de parasitosi intestinal i candidiasi.

- Per qualsevol procés infecciós.

- Estimula les mucoses gastrointestinals, i provoca un augment de les secrecions digestives i de la bilis.

- És diürètic.

- És expectorant, desinfectant i descongestionant.

- Ajuda que la sang circuli amb major

L’arç blanc actua com a regulador del ritme cardíac i disminueix les palpitacions del cor en persones amb ansietat i nerviosisme. Actua de manera general sobre el sistema circulatori. En casos d’hipertensió i d’hipotensió és molt efectiva, ja que ajuda a equilibrar la tensió arterial.

número 481 • juliol 2011

L’olivera, també és hipotensora, diürètica, laxant i té propietats anticolesterol.

També és convenient controlar la retenció de líquids i beure, aproximadament, 2 litres d’aigua durant el dia en petits glopets amb l’ajut d’alguna planta o preparat diürètic com podria ser cua de cavall, estigmes de panís o ortofifó, entre d’altres. ✐ Berta Mora, Naturòpata, Terapeuta en Flors de Bach

63