1 minute read
1r Premi: Monstre d’ulls foscos, Tamna Tubert
1r Premi Tamna Tubert Batxillerat i cicles formatius FEDAC Sant Narcís, Girona
Monstre d’ulls foscos
Advertisement
Sempre he pensat que ho tenia tot controlat, ja que tenia una bona parella, família i el curs acabat.
Va arribar l’estiu el sol i la calor, però de cop per mi es va apagar l’esplendor.
Una pena molt gran em va conquerir, i de familiars, parella i amics em vaig despedir.
Un monstre d’ulls foscos a la meva porta va trucar i no volia marxar.
A l’orella em murmurava o més ben dit em torturava, tots aquells pensaments nocius els quals es van tornar addictius.
Tot i que ell no em deixava, ajuda vaig demanar, ja que la depressió i angoixa ja em començava a abrigar.
Metges, psicòlegs i psiquiatra em van tractar, però l’únic que van aconseguir és angoixar.
La meva agonia només creixia i creixa i pensava que l’ajuda no em mereixia.
Unes pastilles em van receptar i el monstre durant un temps va marxar. Aquestes eren les úniques que m‘aconseguien calmar, però amb el temps en vaig començar a abusar.
Les pastilles em van retirar i en conseqüència el monstre va tornar.
El que ell em deia i jo només podia pensar, és que tothom en contra meva volia anar.
El monstre d’ulls foscos no em deixava lluitar, ja que totes les meves energies es va emportar.
La foscor em va començar a envair i no sabia com els meus pensaments podia eludir.
Un pensament el monstre em volia inculcar però jo no el vaig deixar.
En un centre amb metges, infermers i psicòlegs em van tancar i el que vaig pensar és que de mi es volien lliurar.
Al final em vaig cansar de lluitar i les regnes de la meva vida al monstre vaig deixar agafar.
Ara estic tranquil·la.
On soc no hi ha monstres ni temors tan sols pau i amor.
Tan sols desitjo pels que he deixat enrere, que la tristesa no els impedeixi viure la vida que els queda.
I aquí els estaré jo esperant, amb un gran somriure i una pau gegant.
