• Metodologia d’aprenentatge constructivista i contextualitzada en l’entorn i en l’espai indígena. • Els docents participants en la llicenciatura: llicenciats i doctors d’universitats del Nord i del Sud i savis indígenes. • Aconseguir que la propietat intel·lectual de les tesis que han redactat els universitaris sigui propietat col·lectiva del poble amazònic de Sarayaku. • Elaboració d’un esborrany del model educatiu propi per part dels alumnes i les famílies del poble quítxua de Sarayaku. • L’acollida del poble amb els professionals que participaven en el projecte des de qualsevol dels àmbits, pedagògic o de gestió.
1 Les brigades de cooperació eren un programa del Centre de Cooperació Internacional (CCI)de la Universitat de Lleida que s’inicia el 1996 per donar l’oportunitat a la comunitat universitària de conèixer les desigualtats entre països empobrits i països enriquits i crear consciència de la realitat que es viu en alguns llocs del món. Sarayaku va firmar un conveni amb el CCI. 2 Els “yachacs” són els savis indígenes amb poders espirituals i curatius. 3 EMPREMTES és un grup cívic cultural o ONGD que realitza activitats des del 1991. Dissenya, implementa i avalua projectes socioeducatius en l’àmbit de la immigració i de la cooperació internacional. En l’actualitat treballa només en cooperació i en el Projecte Yachay. 4 Al novembre del 2002 es firma un conveni entre cinc entitats: el poble indígena de Sarayaku, la Dirección Nacional de Educación Intercultural Bilingüe y Provincial de Pastaza (DINEIB- DIPEIB), la Universitat de Cuenca d’Equador i la Universitat de Lleida i Empremtes, de Catalunya. Totes cinc institucions es comprometen a tirar endavant conjuntament el projecte Yachay. 5 Les dues entitats que assumeixen la gestió del projecte Yachay són l’equip Yachay, de Sarayaku, format per mestres i dirigents de Sarayaku i Empremtes. 6 Educació Intercultural Bilingüe.
Ara una part del camí està feta, però els grans i necessaris reptes sobre l’educació superior als pobles indígenes amazònics i l’EIB6 demanen encara una reflexió profunda. Parlar d’educació superior normalment ens suggereix la paraula “universitat”. Aquest mot és una creació de l’edat mitjana occidental que defineix institucions formades per mestres i deixebles per ensenyar i aprendre. Els països europeus quan van conquerir Amèrica del Sud van fer prevaldre la seva cultura davant la del poble conquerit i crearen universitats amb les mateixes directrius que en els seus països. Les universitats varen ser instruments prestigiosos de poder, però van contradir moltes idees dels pobles d’origen sud-americà. Aquesta situació continua encara ara i més agreujada quan parlem de població indígena amazònica. Aquesta població veu i viu la universitat com una opció elitista, de difícil accés econòmic i geogràfic, i poc respectuosa. De fet, la institució universitària encara no ha incorporat en els programes, els dissenys i les metodologies la visió del món i la vida dels pobles indígenes. Per atendre la interculturalitat del món actual és necessari que les universitats treballin d’una manera més oberta i flexible. El projecte Yachay ha viscut aquestes realitats, però l’articulació de moviments socials i institucions universitàries, a través de la cooperació internacional al desenvolupament ha permès introduir a l’educació superior petits canvis com: savis indígenes que hi participaven com a docents; un disseny curricular que ha tingut en compte continguts propis de la societat amazònica; donar legitimitat i seguretat a l’alumnat en valorar la seva vida, la forma de fer i de sentir, i crear un espai d’experimentació vivencial d’acord amb la concepció holística pròpia dels pobles indígenes.
Carme Pardo Mestra, llicenciada en documentació. Membre i cooperant d’Empremtes
ONGC 90
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
Montse Vela Mestra i psicopedagoga. Membre i cooperant d’Empremtes