L’educació superior en un poble indígena amazònic:
el projecte YACHAY
“Yachay” en quítxua significa “saviesa, coneixement, educació”. Fa nou anys es va iniciar la identificació d’un projecte de cooperació internacional a l’interior de l’Amazònia equatoriana, amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa del poble indígena de Sarayaku i de la província de Pastaza. En l’actualitat i amb els alumnes graduats en la llicenciatura d’Educació intercultural bilingüe, especialitzada en comunitats amazòniques, ja es pot parlar de les dificultats i bones pràctiques d’aquest projecte pioner iniciat l’any 2000.
L’any 2000 van arribar a l’Equador un grup de joves de Lleida que formaven la brigada1 de cooperació de la Universitat de Lleida. Era el primer cop que entraven a l’interior de l’Amazònia i que podien arribar fins a un poble indígena i viure-hi un temps. Fins aleshores les realitats on havien viscut els joves que viatjaven havien estat espais i contextos rurals i urbans del territori català, marcats pel ritme accelerat, propi de la societat on havien nascut i en què vivim. En arribar a la ciutat andina de Quito van començar a sentir i olorar el ritme, el temps i la diversitat d’espais que els oferia el nou continent: tot era diferent al que havien viscut en la seva vida quotidiana. Un bus, que va tardar vuit hores, els va portar fins a Puyo i un cop a la província de Pastaza els indígenes quítxues ja tenien l’avioneta i les canoes preparades per entrar amb els joves cap al poble de Sarayaku.
ONGC 88
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
Un cop dins i després de passar unes setmanes, els líders del poble indígena de Sarayaku i els “yachacs”2 els van explicar un somni que volien que es fes realitat: “En el somni es veia que les escoles estaven canviades i els mestres, famílies i dirigents lluitaven per una qualitat educativa on coneixements occidentals i ancestrals convivien en harmonia.” Fou en aquell moment quan els joves van conèixer els antecedents de la lluita educativa del poble de Sarayaku i van decidir recollir tota la informació per compartir-la amb la Universitat de Lleida i Empremtes3 i van analitzar si s’afegien al treball d’equip per produir un canvi educatiu. El camí per arribar a l’interior del poble indígena no resultava fàcil, però el que més els va emocionar i desbordar era treballar a llarg