Issuu on Google+

L’educació superior en un poble indígena amazònic:

el projecte YACHAY

“Yachay” en quítxua significa “saviesa, coneixement, educació”. Fa nou anys es va iniciar la identificació d’un projecte de cooperació internacional a l’interior de l’Amazònia equatoriana, amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa del poble indígena de Sarayaku i de la província de Pastaza. En l’actualitat i amb els alumnes graduats en la llicenciatura d’Educació intercultural bilingüe, especialitzada en comunitats amazòniques, ja es pot parlar de les dificultats i bones pràctiques d’aquest projecte pioner iniciat l’any 2000.

L’any 2000 van arribar a l’Equador un grup de joves de Lleida que formaven la brigada1 de cooperació de la Universitat de Lleida. Era el primer cop que entraven a l’interior de l’Amazònia i que podien arribar fins a un poble indígena i viure-hi un temps. Fins aleshores les realitats on havien viscut els joves que viatjaven havien estat espais i contextos rurals i urbans del territori català, marcats pel ritme accelerat, propi de la societat on havien nascut i en què vivim. En arribar a la ciutat andina de Quito van començar a sentir i olorar el ritme, el temps i la diversitat d’espais que els oferia el nou continent: tot era diferent al que havien viscut en la seva vida quotidiana. Un bus, que va tardar vuit hores, els va portar fins a Puyo i un cop a la província de Pastaza els indígenes quítxues ja tenien l’avioneta i les canoes preparades per entrar amb els joves cap al poble de Sarayaku.

ONGC 88

revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals

Un cop dins i després de passar unes setmanes, els líders del poble indígena de Sarayaku i els “yachacs”2 els van explicar un somni que volien que es fes realitat: “En el somni es veia que les escoles estaven canviades i els mestres, famílies i dirigents lluitaven per una qualitat educativa on coneixements occidentals i ancestrals convivien en harmonia.” Fou en aquell moment quan els joves van conèixer els antecedents de la lluita educativa del poble de Sarayaku i van decidir recollir tota la informació per compartir-la amb la Universitat de Lleida i Empremtes3 i van analitzar si s’afegien al treball d’equip per produir un canvi educatiu. El camí per arribar a l’interior del poble indígena no resultava fàcil, però el que més els va emocionar i desbordar era treballar a llarg


LLEIDA

termini, i arribar al final del camí amb els resultats que reflectia el somni, conjugant les concepcions de les diferents formes de fer, pensar, sentir i viure. Els pobles indígenes amazònics han tingut dificultats geogràfiques, socioculturals, econòmiques, lingüístiques i acadèmiques per poder accedir a una educació superior de qualitat. Amb la signatura d’un conveni4 de cooperació internacional es va aconseguir tirar endavant una llicenciatura a l’interior de la selva i així aportar un model educatiu culturalment i socialment pertinent amb el context amazònic. En l’actualitat el somni és una realitat: al gener de 2009 els indígenes quítxues es van llicenciar a la Universitat de Cuenca de l’Equador. Del projecte Yachay cal remarcar algunes dificultats que, si es tornés a començar de nou, s’haurien de millorar: • Totes les parts firmants del conveni i persones que han participat comprenien, llegien, parlaven i escrivien el castellà, però ara s’han adonat que les lògiques i llengües dels catalans, els cuencans i els quítxues han estat molt diferents, cosa que ha dificultat la comunicació en algunes ocasions. • La llicenciatura ha estat de modalitat presencial. L’última fase on els alumnes havien de redactar la seva tesi s’ha cursat de forma virtual. La incorporació tan ràpida de les TIC en una població indígena per elaborar les tesis de llicenciatura va produir conflictes pedagògics greus i de comunicació i coordinació entre els directors, estudiants i parts firmants del conveni. Aquesta reflexió va fer entrar en debat Empremtes i el grup Yachay Sarayaku5 sobre com ha de ser l’educació superior en un poble indígena amazònic: virtual?, presencial? • En el conveni de cooperació internacional per treballar en l’àmbit educatiu van quedar reflectides les responsabilitats i compromisos que assumien cada una de les cinc parts sotasignats, però en l’aplicació del projecte s’ha vist que no totes les parts han donat resposta a les responsabilitats i compromisos adquirits. • Els equips de coordinació creien que totes les llengües tenen un valor científic i han de continuar lluitant, i per aquest motiu la llicenciatura es va dissenyar perquè fos bilingüe i es fessin les classes en quítxua i castellà. Però les dificultats per trobar professionals quítxues que volguessin viure i conviure en un context amazònic durant una temporada llarga ha fet que es produís una

disglòssia i que la majoria dels coneixements es transmetessin en castellà. • La interculturalitat entesa com un intercanvi, valoració i enriquiment mutu entre les cultures que estan en contacte s’ha viscut en el projecte, donat que el disseny curricular de la llicenciatura es va elaborar entre tot el poble de Sarayaku i professionals del món de l’educació i de la cooperació de Lleida, de manera que es van articular els coneixements ancestrals i els occidentals; i perquè totes les persones que han participat en el projecte han intercanviat coneixement i s’han enriquit. Però anant més enllà les dificultats van aparèixer a l’hora d’atendre les diferències individuals i de respectar i valorar el dret col·lectiu a la diferència. Si totes les parts firmants del conveni haguessin valorat els “altres” en tots els seus àmbits, la lluita contra el racisme encobert i la interculturalitat no hauria continuat sent un repte sinó una realitat. • Finançar un projecte d’aquestes característiques a llarg termini ha estat un mal son per a una ONGD petita com és Empremtes. Primer per la manca de corresponsabilitat entre totes les parts firmants del conveni, i segon perquè les administracions de vegades no financen les entitats petites. Per últim cal dir que les finalitats polítiques en algunes ocasions no s’entrellacen veritablement amb les finalitats educatives. • Articular el món universitari de Lleida-Catalunya i Cuenca-Equador, amb els moviments socials a l’hora d’executar projectes de cooperació internacional per al desenvolupament, en el marc de l‘educació superior en pobles indígenes amazònics (Projecte Yachay) ha suposat certa complexitat.

En l’actualitat el somni és una realitat: al gener de 2009 els indígenes quítxues es van llicenciar a la Universitat de Cuenca Equador

Però entre les característiques del projecte Yachay també cal remarcar les bones pràctiques: • L’elaboració d’un disseny curricular de forma col·lectiva en què s’articulen coneixements ancestrals i occidentals. • Les bases pedagògiques de la llicenciatura d’educació intercultural bilingüe, basades en l’aprenentatge competencial i en els quatre pilars de Jack Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. • La modalitat presencial de la llicenciatura en el mateix territori de la població indígena quítxua que ha permès respectar la vida quotidiana familiar. I una distribució en el temps de les classes presencials, ajustant-se a les tradicions, costums i canvis climatològics propis del poble amazònic.

ONGC

revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals

89


• Metodologia d’aprenentatge constructivista i contextualitzada en l’entorn i en l’espai indígena. • Els docents participants en la llicenciatura: llicenciats i doctors d’universitats del Nord i del Sud i savis indígenes. • Aconseguir que la propietat intel·lectual de les tesis que han redactat els universitaris sigui propietat col·lectiva del poble amazònic de Sarayaku. • Elaboració d’un esborrany del model educatiu propi per part dels alumnes i les famílies del poble quítxua de Sarayaku. • L’acollida del poble amb els professionals que participaven en el projecte des de qualsevol dels àmbits, pedagògic o de gestió.

1 Les brigades de cooperació eren un programa del Centre de Cooperació Internacional (CCI)de la Universitat de Lleida que s’inicia el 1996 per donar l’oportunitat a la comunitat universitària de conèixer les desigualtats entre països empobrits i països enriquits i crear consciència de la realitat que es viu en alguns llocs del món. Sarayaku va firmar un conveni amb el CCI. 2 Els “yachacs” són els savis indígenes amb poders espirituals i curatius. 3 EMPREMTES és un grup cívic cultural o ONGD que realitza activitats des del 1991. Dissenya, implementa i avalua projectes socioeducatius en l’àmbit de la immigració i de la cooperació internacional. En l’actualitat treballa només en cooperació i en el Projecte Yachay. 4 Al novembre del 2002 es firma un conveni entre cinc entitats: el poble indígena de Sarayaku, la Dirección Nacional de Educación Intercultural Bilingüe y Provincial de Pastaza (DINEIB- DIPEIB), la Universitat de Cuenca d’Equador i la Universitat de Lleida i Empremtes, de Catalunya. Totes cinc institucions es comprometen a tirar endavant conjuntament el projecte Yachay. 5 Les dues entitats que assumeixen la gestió del projecte Yachay són l’equip Yachay, de Sarayaku, format per mestres i dirigents de Sarayaku i Empremtes. 6 Educació Intercultural Bilingüe.

Ara una part del camí està feta, però els grans i necessaris reptes sobre l’educació superior als pobles indígenes amazònics i l’EIB6 demanen encara una reflexió profunda. Parlar d’educació superior normalment ens suggereix la paraula “universitat”. Aquest mot és una creació de l’edat mitjana occidental que defineix institucions formades per mestres i deixebles per ensenyar i aprendre. Els països europeus quan van conquerir Amèrica del Sud van fer prevaldre la seva cultura davant la del poble conquerit i crearen universitats amb les mateixes directrius que en els seus països. Les universitats varen ser instruments prestigiosos de poder, però van contradir moltes idees dels pobles d’origen sud-americà. Aquesta situació continua encara ara i més agreujada quan parlem de població indígena amazònica. Aquesta població veu i viu la universitat com una opció elitista, de difícil accés econòmic i geogràfic, i poc respectuosa. De fet, la institució universitària encara no ha incorporat en els programes, els dissenys i les metodologies la visió del món i la vida dels pobles indígenes. Per atendre la interculturalitat del món actual és necessari que les universitats treballin d’una manera més oberta i flexible. El projecte Yachay ha viscut aquestes realitats, però l’articulació de moviments socials i institucions universitàries, a través de la cooperació internacional al desenvolupament ha permès introduir a l’educació superior petits canvis com: savis indígenes que hi participaven com a docents; un disseny curricular que ha tingut en compte continguts propis de la societat amazònica; donar legitimitat i seguretat a l’alumnat en valorar la seva vida, la forma de fer i de sentir, i crear un espai d’experimentació vivencial d’acord amb la concepció holística pròpia dels pobles indígenes.

Carme Pardo Mestra, llicenciada en documentació. Membre i cooperant d’Empremtes

ONGC 90

revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals

Montse Vela Mestra i psicopedagoga. Membre i cooperant d’Empremtes


ongc 37 - El projecte Yachay