LLEIDA
termini, i arribar al final del camí amb els resultats que reflectia el somni, conjugant les concepcions de les diferents formes de fer, pensar, sentir i viure. Els pobles indígenes amazònics han tingut dificultats geogràfiques, socioculturals, econòmiques, lingüístiques i acadèmiques per poder accedir a una educació superior de qualitat. Amb la signatura d’un conveni4 de cooperació internacional es va aconseguir tirar endavant una llicenciatura a l’interior de la selva i així aportar un model educatiu culturalment i socialment pertinent amb el context amazònic. En l’actualitat el somni és una realitat: al gener de 2009 els indígenes quítxues es van llicenciar a la Universitat de Cuenca de l’Equador. Del projecte Yachay cal remarcar algunes dificultats que, si es tornés a començar de nou, s’haurien de millorar: • Totes les parts firmants del conveni i persones que han participat comprenien, llegien, parlaven i escrivien el castellà, però ara s’han adonat que les lògiques i llengües dels catalans, els cuencans i els quítxues han estat molt diferents, cosa que ha dificultat la comunicació en algunes ocasions. • La llicenciatura ha estat de modalitat presencial. L’última fase on els alumnes havien de redactar la seva tesi s’ha cursat de forma virtual. La incorporació tan ràpida de les TIC en una població indígena per elaborar les tesis de llicenciatura va produir conflictes pedagògics greus i de comunicació i coordinació entre els directors, estudiants i parts firmants del conveni. Aquesta reflexió va fer entrar en debat Empremtes i el grup Yachay Sarayaku5 sobre com ha de ser l’educació superior en un poble indígena amazònic: virtual?, presencial? • En el conveni de cooperació internacional per treballar en l’àmbit educatiu van quedar reflectides les responsabilitats i compromisos que assumien cada una de les cinc parts sotasignats, però en l’aplicació del projecte s’ha vist que no totes les parts han donat resposta a les responsabilitats i compromisos adquirits. • Els equips de coordinació creien que totes les llengües tenen un valor científic i han de continuar lluitant, i per aquest motiu la llicenciatura es va dissenyar perquè fos bilingüe i es fessin les classes en quítxua i castellà. Però les dificultats per trobar professionals quítxues que volguessin viure i conviure en un context amazònic durant una temporada llarga ha fet que es produís una
disglòssia i que la majoria dels coneixements es transmetessin en castellà. • La interculturalitat entesa com un intercanvi, valoració i enriquiment mutu entre les cultures que estan en contacte s’ha viscut en el projecte, donat que el disseny curricular de la llicenciatura es va elaborar entre tot el poble de Sarayaku i professionals del món de l’educació i de la cooperació de Lleida, de manera que es van articular els coneixements ancestrals i els occidentals; i perquè totes les persones que han participat en el projecte han intercanviat coneixement i s’han enriquit. Però anant més enllà les dificultats van aparèixer a l’hora d’atendre les diferències individuals i de respectar i valorar el dret col·lectiu a la diferència. Si totes les parts firmants del conveni haguessin valorat els “altres” en tots els seus àmbits, la lluita contra el racisme encobert i la interculturalitat no hauria continuat sent un repte sinó una realitat. • Finançar un projecte d’aquestes característiques a llarg termini ha estat un mal son per a una ONGD petita com és Empremtes. Primer per la manca de corresponsabilitat entre totes les parts firmants del conveni, i segon perquè les administracions de vegades no financen les entitats petites. Per últim cal dir que les finalitats polítiques en algunes ocasions no s’entrellacen veritablement amb les finalitats educatives. • Articular el món universitari de Lleida-Catalunya i Cuenca-Equador, amb els moviments socials a l’hora d’executar projectes de cooperació internacional per al desenvolupament, en el marc de l‘educació superior en pobles indígenes amazònics (Projecte Yachay) ha suposat certa complexitat.
›
›
En l’actualitat el somni és una realitat: al gener de 2009 els indígenes quítxues es van llicenciar a la Universitat de Cuenca Equador
Però entre les característiques del projecte Yachay també cal remarcar les bones pràctiques: • L’elaboració d’un disseny curricular de forma col·lectiva en què s’articulen coneixements ancestrals i occidentals. • Les bases pedagògiques de la llicenciatura d’educació intercultural bilingüe, basades en l’aprenentatge competencial i en els quatre pilars de Jack Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. • La modalitat presencial de la llicenciatura en el mateix territori de la població indígena quítxua que ha permès respectar la vida quotidiana familiar. I una distribució en el temps de les classes presencials, ajustant-se a les tradicions, costums i canvis climatològics propis del poble amazònic.
ONGC
revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals
89