L'Enllaç - 76 by Consorci Sanitari Integral

En profunditat

Nosaltres

Els nostres clients

El nou Pla de formació del Consorci

La Comissió de Millora de la Pràctica Clínica

La valoració dels usuaris, i els seus familiars, de les residències del Consorci

Pàg. 4

Pàg. 16

Pàg. 19

L’Enllaç Número 76, abril de 2014

Parlem amb Lena Ferrús, doctora en Infermeria, sobre

la cultura de seguretat del pacient al Consoci

Editorial

Fem balanç del 2013 ’any 2013 ha estat un altre any amb moltes dificultats, especialment en matèria econòmica , però ens n’hem tornat a sortir, demostrant que som capaços de superar junts totes les adversitats que se’ns van produint, mantenint l’ocupació i incrementant els nivells d’activitat i qualitat i, per tant, sent més productius i eficients.

Les reduccions pressupostàries ens han anat condicionant des de l’exercici 2010: la reducció del 5% dels salaris del 2010, els 21,5 milions d’euros de menys ingressos per concertació a l’any 2011 als que es van sumar els 3,5 milions d’euros del 2012 (als que cal afegir la no liquidació de la paga extraordinària) i els 11,5 milions d’euros de 2013. És a dir, comptem amb més de 36 milions d’euros anuals menys dels que es comptaven en el passat. Lamentablement, per tal de fer front a aquesta darrera reducció pressupostària de 2013 en aquest exercici s’ha hagut d’afectar les retribucions relacionades amb els objectius (5,5 milions d’euros aproximadament). Amb aquesta nova afectació retributiva, fruit del pacte laboral d’octubre, hem pogut finalitzar l’exercici 2013 en situació d’equilibri, mantenint la nostra sostenibilitat i, per tant, tots plegats hem fet de forma addicional grans esforços de gestió i optimització de l’estructura de costos per tal d’acabar compensant la resta de distància fins els 11,5 milions d’euros de disminució pressupostària citada. L’exercici 2013 ha estat l’any de la con-

solidació tant del projecte de transversalitat dels dispositius d’atenció especialitzada de Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat com de l’Hospital del Dos de Maig en la seva nova configuració com a hospital lleuger i d’alta resolució. Els indicadors quantitatius i qualitatius així ens ho demostren. Pel que fa a l’hospital transversal, la reordenació d’activitats en els diferents emplaçaments ha permès millorar de forma substancial la productivitat quirúrgica gràcies a l’especialització i hem registrat un 10,37% més d’intervencions respecte l’any 2012 (el percentatge d’activitat quirúrgica sobre el total de les altes ja és del 69,83%, amb el que s’ha configurat un dispositiu eminentment quirúrgic). El projecte de transversalitat també ha contribuït a potenciar les alternatives a l’hospitalització convencional ja que aquesta s’ha reduït (2,88%) en favor de l’hospitalització a domicili (que creix un 56,6%) i les sessions d’hospital de dia (que creixen un 16%). Els reingressos abans de 30 dies s’han reduït un 3,88% i la majoria d’indicadors qualitatius presenten també una apreciable millora. Malgrat les restriccions pressupostàries, l’hospital transversal es consolida com el dispositiu altament resolutiu d’atenció especialitzada de referència (l’Hospitalet de Llobregat Nord i Baix Llobregat Centre i Fontsanta) d’una àrea poblacional de quasi 450.000 habitants.

El projecte de l’Hospital Dos de Maig és ja una experiència de referència per a la ciutat de Barcelona: un hospital lleuger, complementari i de proximitat, és a dir, un centre d’atenció especialitzada integrat al territori i proper als ciutadans amb un important pes de l’activitat quirúrgica, l’ambulatorització dels serveis i la consulta externa d’alta resolutivitat. A les enquestes de satisfacció, que es van fer públiques al 2013, l’Hospital Dos de Maig (juntament amb l’ICO) va obtenir la millor satisfacció global dels usuaris entre els 60 centres hospitalaris d’utilització pública de Catalunya. No voldria deixar de fer menció a l’excel·lent tasca feta pels nostres centres d’atenció primària que han enregistrat

molt bons resultats en les darreres enquestes de satisfacció 2013 (amb percentatges de respostes positives d’indicadors estratègics del 93,8% en satisfacció global i del 98,4% en el de recomanació del centre) així mateix en el cas de les residències assistides i centres de dia per a gent gran on els resultats obtinguts també han estat molt bons (92,3% en satisfacció global i 96,75% en el de recomanació dels centres). Tot i la davallada general del volum de valoracions de dependències i discapacitats i les restriccions pressupostàries experimentades, s’han incrementat els nivells d’eficiència i millorat els indicadors de resolució i temps de resposta en els nostres equips SEVAD (Servei de Valoració de la Dependència) i del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat i la feina feta ha estat reconeguda de forma expressa per part de l’Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), que per a l’exercici 2014 ha ampliat la nostra àrea territorial de servei.

COMITÈ DE REDACCIÓ ANA CERRO Cap de l’EAP Collblanc PILAR MADRID Gestora del procés d’Hospitalització de l’HDM M. JESÚS MARTÍNEZ Coordinadora de Qualitat de l’HDM EVA M. MELENDO Coordinadora del procés Atenció Sociosanitària ANNA MILLÀ Tècnica de Comunicació del CSI CATI PADILLA Coordinadora assistencial de Metodologia Infermera EVA PÉREZ Treballadora social de l’HGH ELVIRA QUINTERO Secretària d’Atenció Primària NATÀLIA RIERA Cap de l’EAP Sagrada Família MARTA LANUZA Treballadora social del Servei de Valoració del Grau de Discapacitat ISABEL SALGADO Coordinadora de l’Àrea Maternoinfantil PALMIRA TEJERO Directora d’Atenció al Ciutadà i Comunicació ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament de RH

A principis d’aquest exercici 2014 s’han fet les auditories externes d’acreditació hospitalària dels nostres dispositius d’atenció especialitzada i us avanço que amb les primeres dades provisionals amb les que comptem hem obtingut una puntuació superior al 95% d’acompliment dels estàndards revisats. Tindrem temps en properes edicions de l’ENLLAÇ de tractar aquesta qüestió amb més profunditat.

MÒNICA FERNÁNDEZ ANNA MILLÀ SANDRA ROPERO Tècniques de Comunicació Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació

MIQUEL ARRUFAT Gerent del Consorci Sanitari Integral

ISSN: 2014-7007

COORDINACIÓ, DISSENY, MAQUETACIÓ I CORRECCIÓ

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat per fer possible aquest número.

Sumari

3 4 En profunditat: Novetats del nou Pla de formació 8 Parlem amb...: Lena Ferrús, que s’ha doctorat recentment en Infermeria 10 Breus: Recull d’allò més interessant al Consorci durant els mesos darrers 16 Nosaltres: Comissió de Millora de la Pràctica Clínica de l’hospital transversal 19 Els nostres clients: Resultats de les enquestes fetes als usuaris de serveis residencial i de centre de dia i als seus familiars 24 La contra: Rubén Jiménez, una veu de la ràdio que fa imitacions de personatges famosos

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris, contacta amb nosaltres a comunicacio@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres punts de Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revista interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral. Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’equip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a la Intranet.

En profunditat

Novetats del nou Pla de formació del Consorci La formació al Consorci Sanitari Integral sempre ha estat una eina important i destacada en la seva estratègia. Aquest any la formació presenta novetats importants, tant pel que fa a les activitats formatives previstes en el Pla de formació 2014, com per la incorporació de la gestió de la formació a l’aplicatiu de Meta4, l’eina informàtica per a la gestió de Recursos Humans. any 2014 s’ha convertit en un repte important per a l’Àrea de Desenvolupament i Progressió Professional en la gestió de la formació, doncs, com en qualsevol canvi d’aplicatiu informàtic, el fet d’incorporar-s´hi a Meta4 ha comportat una nova visió en la manera de fer i d’entendre la formació. Una de les novetats significatives, que notaran tots els professionals del Consorci, serà la forma de consultar el Pla de formació vigent, la manera de sol·licitar una inscripció per a un curs, com consultar els cursos duts a terme, etc. a través de l’Autoservei de l’empleat.

L’

PLA DE FORMACIÓ 2014 El Pla de formació 2014 manté l’objectiu de contribuir al desenvolupament dels seus professionals, mitjançant la planificació i execució d’activitats formatives que donin resposta a les principals necessitats detectades des del punt de vista organitzatiu i professional. Aquest està disponible a la intranet en la següent adreça: \\certascan\bcn\sofimaticadm\Dades\DesenvolupamentRRHH\ ENLLAÇ_DIGITAL\DESENVOLUPAME NT\FORMACIO . En ell es poden consultar les accions aprovades pel Comitè Executiu. Està composat per 114 accions formatives que es duran a terme al llarg de l’any.

Presentació de la nova gestió de la formació a través de l’Autoservei profesional a l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi

El Pla de formació és viable gràcies a la inversió que destina el Consorci en aquest capítol, ja que la formació es considera un mitjà per créixer i millorar l’organització, a través del desenvolupament dels professionals que en formem part. Per tal compensar parcialment l’esforç econòmic que genera la formació, i millorar, si és possible, els pressupostos

interns amb recursos aliens, es recerquen fonts de finançament mitjançant organismes públics o privats. És el cas de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo. A l’Àrea de Desenvolupament gestionem les bonificacions per obtenir el màxim retorn del crèdit adjudicat. Segons aquest model, la subvenció es pot obtenir a mesura que s’acaben els cursos i es pot deduir el seu

Quadre 1

cost mitjançant bonificacions a les quotes de les persones treballadores a la Seguretat Social. L’organització d’aquestes accions comporten tenir una cura especial de tota la seva programació i gestió per les elevades exigències que aquesta fundació imposa. Per aquest motiu és molt important la col·laboració de tots els professionals alhora de sol·licitar i assistir a una formació bonificada, doncs no assistir-hi implica la pèrdua de diners i minva la possibilitat de fer més formació. Com a novetats d’aquest any cal destacar: - Formació online. En aquests moments, un grup de control de professionals del Consorci ja està fent la formació en residus a través d’una aula virtual. Properament s’obrirà aquesta acció formativa a la resta de professionals i iniciarem el curs de pantalles de visualització de dades, també obert a totes les persones que treballen al Consorci. - Formació no presencial. A partir del 5 de maig s’inicia un seguit d’accions formatives modulars dissenyades per ser dutes a terme fora de l’horari laboral. Aquestes accions estan composades per mòduls amb temàtiques tan diverses com la llei de protecció de dades, el mètode 5S, la prevenció de riscos, la prevenció d’infeccions nosocomials, la

Quadre 2. Parcipants per centre a les accions formatives de 2013

seguretat del pacient, el maneig del malalt diabètic, la preparació de l’alta, el control del dolor, la gestió dels residus i la higiene de mans, aquest últim ja anunciat a la Intranet.

1.051 varen ser peticions d’accions formatives individuals (55 més que el 2012). Totes aquestes accions han generat un total de 4.349 participacions (215 més que l’any anterior). Veure quadre 1.

En breu s’informarà de les gestions per fer les inscripcions i sobre el contingut d’aquests mòduls, que estaran disponibles al llarg de tot l’any.

Les participacions han estat fruit de les inscripcions a les diferents accions formatives que s’han dut a terme, en alguns casos, en els propis centres, d’altres, fora de les instal·lacions del Consorci (especialment les accions individuals), i d’altres, s’han fet a centres del Consorci que no era el propi.

RESULTATS 2013 L’Àrea de Desenvolupament va implementar el Pla de formació 2013 impulsant i executant un total de 1.152 accions formatives per a tots els professionals del Consorci (67 accions més que el 2012). De totes elles 101 varen ser accions col·lectives (12 més que l’any anterior) i

Aquest últim cas s’ha produït sobretot en aquelles accions formatives de caràcter transversal que han permès aprofitar les sinèrgies i compartir els interessos

En profunditat

comuns entre els diferents professionals del Consorci. El quadre 2 inclou el nombre de participacions per centre, així com la seva distribució segons aquestes hagin estat col·lectives o individuals. Al 2013 hem accedit de nou a les bonificacions de la Fundación Tripartita i hem obtingut bonificacions per la quantia de 94.714,86 euros. Aquesta quantia és la que ens ha permès fer la diversitat d’accions formatives, de les quals esperem poder seguir gaudint-ne tots plegats. FORMACIÓ A L’AUTOSERVEI Al llarg de les diferents sessions informatives que vàrem dur a terme el passat mes de febrer a Barcelona, Hospitalet i Sant Joan Despí, vàrem explicar les funcionalitats de l’aplicatiu Meta4 des del punt de vista de la formació, així com la manera de navegar-hi. En breu quan entreu a l’Autoservei del professional trobareu una nova pestanya “Formació”, on es presentarà un menú d’opcions (imatge de la dreta). Les accions formatives que qualsevol professional pot demanar són de dos tipus: formació de catàleg i formació individual.

A l’Autoservei del professional, aviat s’inclourà l’apartat Formació per a tots els professionals

tres, a les quals s’inscriu el mateix professional per interès propi o del servei o departament i que no estan recollides en el Pla de formació. A l’apartat Catàleg de formació del menú Formació de l’Autoservei del professional estaran disponibles totes les activitats formatives programades organitzades d’acord amb les competències a desenvolupar i l’itinerari a seguir (quadre 3).

La formació de catàleg és la que es recull en el Pla de formació i que organitza el Consorci Sanitari Integral.

Un cop s’hagi seleccionat aquella activitat formativa que sigui de l’interès del professional, clicant sobre ella es podrà fer la inscripció al curs i a la sessió desitjada.

Les accions individuals corresponen a seminaris, congressos, ponències, i d’al-

Aquesta inscripció generarà un correu electrònic dirigit a la persona que s’ha-

gi assignat com a primer nivell de validació (habitualment serà el comandament immediat) que alhora haurà d’acceptar o denegar la petició. En cas d’acceptació es generarà un segon correu electrònic a la persona assignada com a segon nivell de validació (habitualment el directiu de referència) que podrà acceptar o denegar la inscripció al curs. En tot moment el professional que sol·licita la inscripció rebrà els correus informatius sobre el procés d’inscripció alhora que ho podrà consultar en el punt Inscripció en cursos que té al portal. En cas de denegació la persona sol·licitant serà informada mitjançant un correu electrònic del motiu corresponent. Un cop la sol·licitud hagi estat validada pels

7 DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES PERSONALS Itinerari Habilitats comunicatives Itinerari Habilitats creixement personal Itinerari Habilitats gestió Itinerari Habilitats gestió coneixement Itinerari Habilitats treball en equip DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES TÈCNIQUES Itinerari Habilitats àrees gestió Itinerari Habilitats àmbit treball social Itinerari Habilitats atenció especialitzada Itinerari Habilitats atenció primària Itinerari Habilitats atenció social Itinerari Habilitats gestió administrativa Itinerari Habilitats transversal CSI PREVENCIÓ DE RISCOS I SALUT LABORAL Itinerari ergonomia i psicosociologia Itinerari Higiene Itinerari Seguretat GESTIÓ DE LA QUALITAT I SEGURETAT DEL PACIENT Itinerari coneixement EFQM Itinerari coneixement eines lean healthcare Itinerari coneixement gestió processos Itinerari gestió de la qualitat Itinerari seguretat del pacient INFORMÀTICA Itinerari coneixements ofimàtica Itinerari informàtica coneixements especialitzats Itinerari Seguretat del pacient REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR IDIOMES DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES DIRECTIVES Quadre 3. Itineraris formatius

dos nivells, l’Àrea de Desenvolupament inscriurà la persona al curs, exceptuant aquells casos en què l’aforament al curs ja estigui completat o bé no reuneixi els requisits establerts en la convocatòria del

curs (com pot ser haver de realitzar una formació prèvia o d’un nivell anterior, o bé no si no està enquadrat en el col·lectiu a qui va dirigit la formació, entre d’altres motius). En aquests casos s’informarà

tant la persona sol·licitant com els dos nivells de validació per tal que en tinguin constància. La persona estarà definitivament inscrita un cop rebi un correu de part de Formació amb la notificació corresponent. La persona que accedeixi a una Acció individual de formació haurà de complimentar el formulari que hi ha en aquest apartat amb totes les dades de l’acció formativa i adjuntar-ne el programa amb la informació perquè el curs pugui ser donat d’alta a l’aplicatiu. Els nivells de validació seran els mateixos que s’han descrit pel cas de la formació del catàleg. El punt Avaluació de cursos permet la possibilitat de fer en el mateix aplicatiu el qüestionari de satisfacció del curs dut a terme. Tot i que habitualment es farà a la finalització del curs, aquelles persones que, per diversos motius, no ho hagin pogut fer, tindran la possibilitat d’expressar el seu grau de satisfacció sobre la formació rebuda a través de l’aplicatiu. Per últim, tothom podrà consultar la formació feta al Consorci a través del punt Historial de formació des de l’any 2007, sempre i quan aquesta hagi estat registrada per l’Àrea de Desenvolupament. Aquesta nova forma de relació ens permetrà un accés immediat a la informació i una gestió més autònoma per part dels professionals. ANNA VILANOVA Responsable de Desenvolupament i Progressió Professional

Parlem amb...

Lena Ferrús, doctora en Infermeria i responsable de l’Àrea de Seguretat del Pacient al Consorci

“Abans d’actuar, cal pensar” Ha obtingut el doctorat cum laude en Infermeria per la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la cultura de seguretat del pacient al Consorci Sanitari Integral. ANNA MILLÀ - Tenim entès que ets la primera infermera del Consorci amb tesi doctoral. Felicitats! - Gràcies. A mi el que m’agradaria destacar de tot això és el fet que les infermeres també poden fer una tesi, independentment del tema en sí. De tesis, als centres del Consorci se n’han fet moltes, encara que no de la meva especialitat. A l’Hospital General de l’Hospitalet, el fet de tenir residents ha afavorit que es fessin tesis, tot i que ara se’n fan menys en comparació amb anys enrere. - Per què creus que passa això? - Per un canvi cultural. Potser ara es prioritza l’esforç per aconseguir un benefici a curt termini. Volem enseguida els resultats... El tema de la tesi és per avançar, per estudiar, per aprofundir, per tenir capacitat de fer-te preguntes davant de les coses... i ara això potser no es valora igual. - Per què vas voler fer la tesi? - Quan m’ho vaig plantejar, que va ser quan estava com a directora d’Infermeria, vaig pensar que era important que les infermeres visualitzessin que la persona que tenien al capdavant feia aquest treball. Es tracta d’una imatge, d’un exemple. Després, al deixar la Direcció, com continuava volent fer la tesi, vaig decidir aprofundir més en els

temes de la nova àrea que vaig començar a portar. La investigació sobre aquest tema em va obligar a fer una immersió en el coneixement, en la recer-

ca de la informació més profunda que si no hagués fet la tesi. Això em va ajudar a desenvolupar l’àrea de Seguretat del Pacient. Tot i que he fet la tesi, principal-

9 cacions anestèsiques... i d’altra banda, es va implantar el sistema de notificació d'esdeveniments adversos, SINASP. Segons la bibliografia, l'ús dels sistemes de notificació és un bon indicador de la cultura de seguretat. I nosaltres, segons els resultats analitzats, havíem fet un bon ús del sistema, quant al nombre de notificacions i la tipologia, en comparació amb dades d’altres centres. D’altra banda la implantació de pràctiques segures s'anava fent lentament.

ment, pel gust de fer-la i pel compromís infermer de la imatge que volia donar de cara a totes infermeres. - A més, el tema repercuteix a l’organització. - En aquest cas, sí. I crec que si tinguéssim més infermeres doctores al Consorci, això tindria un impacte positiu sobre el com treballen. Si les infermeres treballen el tema de cures d’infermeria, per exemple, això queda a l’organització. Per aquest motiu, crec que és important que les infermeres facin recerca i acabin fent la tesi. - Si una infermera o infermer et demanés per què ha de fer la tesi, què li diries? - Que primer, per ell o ella mateixa. Perquè aprendrà molt sobre una cosa que l’interessi. Sobretot, li diria que la faci sobre alguna cosa que li agradi perquè, a part, d’aprendre sobre allò que està fent, tindrà un acompanyament per part de qui li dirigirà la tesi. Li servirà per saber estructurar millor les idees i per treballar amb una metodologia. Això en Infermeria ens fa falta, perquè per la nostra voluntat d’ajuda, som de fer, de molt fer, però l’acció fa parar la reflexió i abans d’actuar cal pensar. - Ens pots parlar més sobre la teva tesi doctoral? - En ella analitzo la cultura de seguretat del pacient després d’una intervenció, en aquest cas, a tres hospitals del Consorci. - Vas començar al 2009... - En aquesta data es va crear l'Àrea de Seguretat del Pacient al Consorci i per impulsar-la, el primer que havíem de fer era conèixer el punt de partida, és a dir, com estàvem. Aleshores revisant la documentació vaig trobar un qüestionari

del Ministerio de Sanidad per avaluar la cultura de seguretat del pacient i vaig començar a aprofundir sobre què era, que podia canviar- la, etcètera. - I després? - La idea va ser fer una enquesta d’inici als hospitals, al 2009 a aguts i sociosanitari de l’Hospitalet i al 2010 al Broggi. Després fer les intervencions i al cap de dos anys avaluar allò que havia canviat en aquell temps. Finalment la segona enquesta es va fer al 2012. Després es van comparar els resultats. - I pel que fa a accions fetes? - També es va analitzar el que vam implementar entre el 2009 i el 2012. Vam seguir les orientacions del Departament de Salut en relació a les pràctiques segures. Vam impulsar el check list quirúrgic, la prevenció de caigudes, la identificació inequívoca, accions per evitar les compli-

- Què destacaries de les conclusions? - Que tres anys és un període massa curt per avaluar un canvi cultural. Els canvis d’aquest tipus són lents. No hi ha vaig detectar grans canvis entre una enquesta i una altra, però sí pistes de per on anava el camí. Sí que va millorar la valoració global de la cultura de la seguretat del pacient a la segona enquesta i es va registrar que aquells professionals que feia més anys que treballaven al CSI tenien una percepció més bona de la cultura un cop passats els dos o tres anys. En comparació, el grup d’infermeria tenia una percepció menys positiva que el grup mèdic, una qüestió que també passa a altres estudis que he revisat. A partir dels resultats van sorgir tot un seguit de recomanacions per millorar la gestió de la seguretat.

La tesi doctoral de Lena Ferrús, Canvis en la cultura de seguretat dels pacients després d’una intervenció combinada en tres hospitals, es pot consultar al dipòsit digital de la Universitat de Barcelona: http://diposit.ub.edu/dspace/han dle/2445/48247

Breus

Sessió plenària de la Xarxa Catalana d'Hospitals i centres promotors de la salut Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi ha acollit un cop més la comissió permanent de la Xarxa Catalana d'Hospitals i centres de salut promotors de la Salut, on Jaume Monteis, responsable de Docència del CSI, és vocal.

L’

En aquesta sessió s'ha comptat amb la presentació per part de Carme Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una nova eina de promoció de la salut que es treballa des de diferents departaments de la Generalitat. No en va, explicava Cabezas "el 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari, i només el 40% dels factors són socioeconòmics".

La Xarxa està organitzant el Congrés de la Xarxa Internacional d'Hospitals i centres promotors de la Salut que tindrà lloc a Barcelona del 23 al 25 d'abril, i que comptarà amb més de 900 assistents d'arreu del món, experts en la promoció de la salut.

El Consorci Sanitari Integral és a la Xarxa des dels seus inicis i treballa en diferents línies d'actuació: Alfabetització en salut, Estàndards de promoció de la salut i Salut laboral. També estaran presents al congrés amb comunicacions i pòsters.

L’Hospital Dos de Maig instaura el SAP, un nou aplicatiu informàtic assistencial es del passat dia 3 de març, l’Hospital Dos de Maig ha engegat una nova etapa amb l’aplicatiu informàtic assistencial SAP, tot complint un dels requisits de connectivitat exigits pel CATSalut; ja que gràcies a aquesta nova aplicació, l’HDM està connectat amb el territori i la resta del sistema (història clínica compartida–HC3, recepta electrònica, RCA…).

A més, aquest aplicatiu ja s’utilitza a altres centres del CSI, la qual cosa ens permet compartir i comparar dades de manera ràpida i eficaç entre tots els centres, aconseguint major interconnectivitat.

Aquesta aplicació avançada permet extreure i explotar dades de manera més senzilla i posa a disposició del centre moltes eines per enregistrar l’activitat diària. L’antic aplicatiu (VEGA) no ha desaparegut, sinó que es mantindrà com a sistema de consulta. Aquest canvi ha suposat un repte per tots els professionals de l’Hospital, que havien d’adaptar-se al canvi sense deixar la seva activitat diària i intentant aconseguir el mínim impacte en la qualitat del servei que s’ofereix als usuaris diàriament.

11 Un grup d’infermeres del CSI obté el títol d’especialista en Geriatria n total de 14 infermeres del Consorci Sanitari Integral han obtingut el títol d’Infermeria especialitat en Geriatria. Mesos abans, les infermeres, que estan o havien estat vinculades a l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet, es van posar d’acord en preparar-se i presentar-se a l’examen oficial d’accés excepcional al títol d’especialista. Finalment, van organitzar un viatge conjunt a Madrid per fer l’examen de la titulació.

Les infermeres que han obtingut l'especialitat en Geriatria han estat les següents. Primera foto, d’esquerra a dreta: Eva M. Melendo, Isabel Benítez, Dolors Lozano, Elena Martínez, Virginia López, Maria Lulichac, M. José Fernández, Mercedes García, Pilar López,

Maribel Ruiz i Olga Corral. Segona foto: Lluïsa Saban i Malena Álamo. A més, també Meri Frontela i Sandra Guindo. L’especialitat en Geriatria és una de les

noves especialitats a les quals les persones titulades, que acrediten l’exercici professional i superen una prova d’avaluació de la competència poden accedir, segons els procediments oficials.

Projectes guanyadors del Teaming CSI 2014 ls membres del Teaming CSI 2014 han triat els projectes que rebran el finançament corresponent al 2014. En total han votat 36 persones de les 125 que conformen el col·lectiu del Teaming CSI. Els projectes més votats han estat els següents:

- Prevenció de la mutilació femenina, de la Fundación Wassu-UAB. La finalitat del projecte és formar el 100% d'estudiants i persones tutores de l'escola d'auxiliars d'infermeria de Batokunku (l'única a Gàmbia que educa a aquests professionals) sobre la mutilació genital

femenina, les seves conseqüències en la salut, el seu tractament i la seva prevenció. Aquesta iniciativa ha rebut 14 vots (38,9%).

rials necessaris perquè les dones d’allí fabriquin elles mateixes mosquiteres. Aquest projecte ha rebut 11 vots (30,6%).

- Mosquitera per un somni, de l’Associació Amal Esperança de solidaritat amb el poble sahrauí. La finalitat del projecte és millorar l’estat de salut de la gent gran sahrauí prevenint el contagi de malalties i alleujar la situació que pateixen. A més, de col·laborar amb el projecte “Patronatge amb màquines de cosir”, que es duu a terme al campament de l’Auserd (Sahara), donant els mate-

El projecte més votat rebrà el finançament corresponent al primer semestre de 2014 i l’altre projecte, el corresponent al segon semestre. Això suposa una aportació de 127 euros mensuals, que és la quantitat que dóna en aquests moments el conjunt de participants del Teaming CSI. Teniu més informació a la intranet, a l’apartat Àrea de l’empleat, i a dins, a Projectes solidaris.

Breus

El Consorci participa en un estudi sobre contracepcció permanent en dones l Servei de Ginecologia i Obstetrícia del Consorci participarà en un estudi clínic multinacional per avaluar la seguretat i l’efectivitat d’un nou model d’implant (Essure) per prevenir l’embaràs en dones que busquen una contracepció permanent.

El sistema Essure és una tècnica que s’utilitza actualment i està indicat per a dones que volen esterilització a través de lligadura de trompes. Amb aquesta tècnica s'introdueix un implant en forma de molla de pocs mil·límetres de diàmetre pel coll de la matriu, que bloqueja les trompes de Fal·lopi i evita els embaras-

sos. El dispositiu provoca el creixement de teixit a l’interior de les trompes uterines (fibrosi), les tanca completament i impedeix el pas dels espermatozoides. Els avantatges d’aquest sistema són, que a diferència d’altres tècniques, no es produeix cap tall i tampoc requereix anestèsia general ni hospitalització. El procediment es fa de forma ambulatòria en consulta amb un anestèsic local i la pacient torna a la vida quotidiana immediatament. L’estudi que es durà a terme a l’Hospitalet provarà l’eficàcia d’un nou model d’im-

Enquesta Opina

plant Essure i té previst començar a l’abril. Es tracta d’un assaig clínic que es durà a terme als Estats Units, Canadà, Holanda, Regne Unit i Espanya. Està aprovat pel Food and Drug Administration (FDA). Al Consorci, té el vistiplau del Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC). L’investigador principal de l’estudi al Consorci és el cap de Servei de Ginecologia i Obstetrícia, Enric Cayuela (enric.cayuela@sanitatintegral.org). També participaran altres professionals, com Fede Heredia (fede.heredia@sanitatintegral.org), cap clínic del Servei.

Exposició Dóna't a l'HDM

urant el febrer va tenir lloc la quarta edició de l’estudi de clima laboral Opina. Es tracta d’una enquesta de satisfacció adreçada a tots els professionals del Consorci perquè puguin expressar el seu punt de vista al voltant de diferents qüestions de l’Entitat.

Els resultats serviran entre altres coses per conèixer les opinions, necessitats i interessos dels professionals, ajudar a definir el pla estratègic del Consorci, comparar el Consorci amb 12 centres del sistema sanitari públic català i disposar d’indicadors de benchmarking, mesurar els indicadors recollits als criteris d’acreditació dels hospitals d’aguts del Departament de Salut i fer l’avaluació dels riscos psicosocials. El tractament de les enquestes i l’execució tècnica d’informes les està duent a terme l’empresa eMotiva, especialitzada en aquesta matèria. La participació ha estat del 30% dels professionals i aviat es publicaran els resultats.

l febrer es va exposar la mostra Dóna’t, de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), al vestíbul de l’Hospital Dos de Maig. Aquesta exposició itinerant ja ha passat per altres centres del CSI i va estar disponible durant 15 dies.

Dóna't és una exposició itinerant, pensada per fomentar el voluntariat, i que pretén captar l'atenció del públic a través de l'impacte visual. És una obra pensada per exposar-la als vestíbuls dels hospitals i centres sociosanitaris i vol animar el treball de les entitats federades de la FCVS.

13 Premiada Lidia Cortés, infermera del Servei de Medicina Intensiva idia Cortés, infermera del Servei de Medicina Intensiva, ha obtingut el Premi al Millor Projecte de Recerca d'Infermeria, atorgat per la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC). El treball és la seva tesina de final de màster i es titula "El ruido: análisis e intervenciones para reducirlo en las Unidades de Cuidados Intensivos. Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi".

El Premi consisteix en una compensació econòmica que li permetrà dur a terme l'estudi que començava el mes de març i que durant 5 mesos analitzarà la contaminació acústica del Servei. L'estudi ana-

litzarà amb les medicions d'un sonòmetre el soroll als boxs, al control d'infermeria i a les sales d'infermeria i medicina, de forma puntual i continuada. Es completarà amb una intervenció amb els professionals, amb l'anàlisi de les dades obtingudes i una sèrie d'accions dirigides a millorar la contaminació acústica d'un servei en el que sovint hi ha alarmes que avisen d'intervencions ràpides. Alguns estudis apunten que el soroll ambiental de manera sostinguda pot provocar conseqüències fisiològiques en els pacients, com ara el retard en la cicatrització, l'estrès o la prolongació del dolor i la inquietud.

L’Hospital Dos de Maig celebra el Dia Mundial de la Son l passat 14 de març es va celebrar el Dia Mundial de la Son amb el lema “Dorm bé, respira bé, mantén-te sa”. El Servei de Pneumologia de l’Hospital Dos de Maig es va adherir a la WASM (Associació Mundial de Medicina de la son en anglès) per aquesta celebració, i en col·laboració amb l’empresa de teràpies respiratòries Linde Healthcare, va organitzar una jornada teòricopràctica per a pacients, sobre la importància per a la salut de dormir i respirar bé.

La jornada va començar amb una xerrada a càrrec de la Carme Santiveri, cap de Pneumologia de l’Hospital Dos de Maig. A continuació va intervenir la infermera responsable del programa educatiu específic per a pacients d´apnees de la son, Glòria

Roldán. Finalment un representant de Linde va mostrar els aparells habitualment utilitzats en el tractament domiciliari, amb l´objectiu de mostrar els afectats els beneficis de la teràpia amb CPAP (pressió positiva contínua en la via àrea) durant el somni, ja que malgrat no ser un tractament curatiu, permet que el pacient pugui tenir un somni reparador o millorar la seva productivitat, respirant a través d'una mascareta connectada a l'equip. Aquesta jornada, que va aconseguir gran èxit de participació, forma part del cicle d’Aules Respira que aquest mateix servei duu a terme al llarg de l’any. La Xarxa d’Aules Respira és una iniciativa de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, (SEPAR) a la que

l’Hospital Dos de Maig està adherida des del 2010. Aquesta xarxa promou la formació i l'intercanvi d'experiències entre pacients amb malalties respiratòries cròniques, els seus cuidadors i els professionals sanitaris dels hospitals, en un context diferent al de la consulta tradicional.

Breus

El Servei de Medicina Intensiva redueix la taxa de pneumònies l Servei de Medicina Intensiva (SMI) ha reduït la taxa de pneumònies dels pacients amb ventilació mecànica amb l’aplicació d’una mesura: la incorporació dels capçals dels llits 30 graus. El 2012 es van registrar 14 pneumònies, amb una taxa de pneumònies associades a ventilació mecànica d’11,24 per 1.000 dies de ventilació mecànica; mentre que al 2013, es van registrar 7 pneumònies amb una taxa de 4,02; registres amb el mateix volum d’ingressos: 729 (2012) i 730 (2013).

La mesura ve derivada d’un estudi multicèntric en el qual va participar el SMI del Consorci, que pretenia avaluar la reducció de pneumònies gràcies a aquesta mesura. La participació a l’estudi ha dirigida per Mercè Pi, coordinadora de Procès Assistencia Crítics. A

Mercè Pi, la segona per l'esquerra a dalt, amb altres infermeres i el cap del Servei, Josep Masip

l’estudi, també han participat altres centres com l’Hospital Universitari Joan XXIII (coordinació de l’estudi); l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, Tarragona; la Universitat Rovira i Virgili,

Tarragona; l’ Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, Girona; l’ Hospital Universitari Verge de la Cinta, Tortosa; i l’Hospital Universitari Sant Pau i Santa Tecla, Tarragona.

Portes obertes per a futurs residents a l’Hospital de Sant Joan Despí er primera vegada l’Hospital de Sant Joan Despí ha fet una jornada de portes obertes, dirigida als futurs residents en Medicina i Infermeria. La jornada ha constat d'una presentació a càrrec de Maria Rotllan, directora assistencial del CSI; una presentació de Docència, a càrrec de la cap d'estudis, Lourdes Parra; una taula rodona on tutors i residents actuals han pogut parlar de la seva experiència, i una visita guiada per l’Hospital de Sant Joan Despí i també per l’Hospital General de l’Hospitalet (per als interessats en l’àrea maternoinfantil) i les diferents unitats docents. El CSI ofereix un total de 9 places entre medicina i l’especialitat d’infermeria obstetricoginecològica.

15 Llevadores del CSI guanyen un premi al millor pòster l pòster “Experiència de l’entrada d’un acompanyant a la cesària de baix risc” ha estat el guanyador del premi de pòsters de llevadores de la VIII Reunió de Llevadores, celebrada a Terrassa el passat 7 de març. El treball ha estat obra de Maria Cerdan, M. Dolores Carballo, Analia Gómez, M. José Gil (llevadores), Federico Heredia (ginecò-

leg) i Isabel Salgado (coordinadora de procés de l’Área Maternoinfantil).

per la persona que elles triïn. El pòster recull aquesta experiència.

L’Hospital General de l’Hospitalet pretén millorar la satisfacció de les gestants que han de donar llum per cesària de baix risc oferint la possibilitat que estiguin acompanyades durant la intervenció per la parella, o en la seva absència,

La Reunió de Llevadores és un esdeveniment anual que té lloc juntament amb la Reunió de ginecòlegs i obstetres. Aquest any ha estat organitzat per l’Hospital de Terrassa. L’any passat va estar el Consorci qui va organitzar l’acte.

Nosaltres

Comissió de Millora de la Pràctica Clínica de l’hospital transversal Des de principis de 2013, a l’hospital transversal es va crear una comissió multidisciplinària amb la missió de promoure una pràctica clínica que eviti dur a terme pràctiques o proves que no millorin la qualitat assistencial de l’atenció sanitària. SANDRA ROPERO a Direcció de l’hospital transversal del CSI va decidir l’any passat constituir una Comissió de Millora de la Pràctica Clínica, tot seguint el Programa Essencial del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa es basa en l’evidència que demostra que al costat de pràctiques clíniques d'efectivitat contrastada, n'hi ha d'altres d'un valor escàs i algunes en què l'evidència constata que no aporten valor. Evitar aquest tipus de pràctiques contribueix a millorar la qualitat assistencial, la innovació i la sostenibilitat del sistema sanitari, en la mesura que permet alliberar recursos que puguin ser destinats a procediments que sí que afegeixen valor a la pràctica clínica.

Amb la voluntat de millora contínua i cerca de l’excel·lència que caracteritza les activitats del Consorci Sanitari Integral (CSI), l’hospital transversal va decidir engegar aquest projecte amb el cap d’Àrea Integrada de Risc Vascular, Pedro Armario, com a president; la directora de Planificació i Seguretat del Pacient, Carme Gimeno, com a secretària, i un assessor extern, el facultatiu Jordi Varela, com a secretari tècnic (suport metodològic a la Comissió). La resta de membres van ser nomenats

Integrants de la Comissió - Pedro Armario, cap d’Àrea Integrada de Risc Vascular. - Jordi Varela, metge, assessor extern al Consorci. - Carmen Gimeno, directora de Planificació i Seguretat del Pacient - Cristina Cortés, cap de Servei de Medicina Interna. - Carles Martinez Marchena, cap de Servei de Diagnòstic per la Imatge. - Josep Masdeu, cap de Servei d’Anestèsia. - Laia Navarri, del Servei de Geriatria. - Maria Alejo, cap de Servei de Anatomia Patològica. - Pedro Barrios, cap de Servei de Cirurgia.

per la Direcció a proposta del president, tots ells amb un perfil clínic. La Comissió de Millora de la Pràctica Clínica, que forma part del Procés Desen-

- Montse Gómez, del Servei d’Urgències. - Eduard Hidalgo, cap de Servei de Farmàcia. - Anna Cerro, cap de l’EAP Collblanc - Luis Miguel Sarmiento, del Servei de Medicina Interna. - Enric Cayuela, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia. - Alberto Cabestrero, del Servei de Cardiologia. - Catalina Padilla, coordinadora assistencial de Metodologia d’Infermeria. - Miquel Sales, coordinador de Qualitat, Formació i Docència del Servei de COT.

volupar assistència, té l’objectiu d’identificar aquelles pràctiques clíniques de poc valor –però que es continuen fent sense motiu– i promoure recomanacions per evitar-les. Per aconseguir aquest objec-

17 Propers anàlisis de pràctiques clíniques 2014- 2015 PROJECTE

RESPONSABLE/S

• Bacteriúria asimptomàtica • Sondatge urinari • Indicacions Angio TAC sospita de TEP • Traumatisme cranial • Estatines amb risc vascular moderat • Tractament HTA lleugera (grau I) • Seguiment pòlips de colon • Seguiment del quist ovàric • Displàsia coll del cèrvix

• • • • • • • • •

Cristina Cortés Luis M. Sarmiento Montse Gómez / Carles Matínez Miquel Sales / Montse Gómez / Raúl Lafuente Pedro Armario / Ana Cerro Pedro Armario / Ana Cerro Maria Alejo / Pedro Barrios Enric Cayuela Enric Cayuela / Maria Alejo

tiu, una vegada els membres de la Comissió analitzin una prova o tractament i demostrin que no aporta beneficis a l’usuari s’informarà els professionals, que la fan servir en la seva tasca diària de les conclusions extretes de l’estudi i, si és necessari, oferiran una alternativa.

les segones es presentaran al maig.

Els primers mesos de la Comissió van ser de caire constituïu, ja que era molt important trobar un equip preparat per assumir la tasca de ser crítics amb les pràctiques rutinàries que la majoria dels professionals tenen integrades. Tal i com declara el president de la Comissió, “no es tracta de ser restrictius, però sí de buscar treballar millor amb un esperit crític”.

La primera millora en pràctica clínica que s’ha implantat completament, les recomanacions en l’ús de l’anàlisi de les troponines, va ser rebuda satisfactòriament per part dels professionals, encara que com recorda Armario, “és una recomanació que el professional ha d’anar assimilant, ja que porta un temps acostumat a treballar d’una manera”. Dins d’un mateix centre i d’una metodologia general, cada professional aplica el seu criteri per demanar proves i marcar tractaments.

Als darrers sis mesos ha estat quan realment s’ha començat amb la part més pràctica del projecte, amb l’elaboració i la implantació de recomanacions sobre l’anàlisi de les troponines (responsable: Alberto Cabestrero) i amb les recomanacions de quan demanar una radiologia simple d’abdomen (responsable: Jordi Català). Les primeres recomanacions ja han estat presentades als professionals i

Al llarg d’aquest 2014 i principis de 2015 s’analitzaran la resta de propostes que estan aprovades per la Comissió, cadascuna d’elles amb un o varis membres responsables.

Totes les recomanacions que es proposen des d’aquesta Comissió busquen la millora de la qualitat assistencial, de manera que els usuaris rebin l’assistència que necessiten i no hagin de passar per proves o tractaments innecessaris. Per exemple, si es fa un ús correcte de les

proves de TAC poden aconseguir estalviar radiar un usuari o si no es recepta antibiòtics quan no calen, aconsegueixen que no desenvolupi una resistència a aquest fàrmac. PRIMER CAS DE RECOMANACIONS: L’ÚS DE L’ANÀLISI DE LES TROPONINES L’anàlisi de les troponines és un examen que mesura els nivells d’aquestes proteïnes que es secreten quan el miocardi resulta malmès, com per exemple durant un atac cardíac. Quant més malmès es trobi el cor, més alta serà la quantitat de troponina a la sang. Per aquest motiu, aquesta anàlisi s’utilitza com a paràmetre diagnòstic, però com totes les proves pot donar fals positiu sinó s’analitza correctament. Amb aquestes recomanacions es pretén optimitzar el paràmetre analític de la troponina, ja que a determinades persones no cal demanar-li aquesta anàlisi perquè no aporta res pel seu diagnòstic. Així s’eviten les conseqüències que poden derivar d’un diagnòstic erroni, estalviar recursos i evitar molèsties a l’usuari.

Els nostres clients

Els usuaris, satisfets amb les residències Segons els resultats de les enquestes fetes als usuaris dels serveis residencial i de centre de dia i als seus familiars, les residències del Consorci Sanitari Integral obtenen una valoració alta. SANDRA JUNCOSA I ANNA MILLÀ eriòdicament el Consorci duu a terme enquestes de satisfacció dels diferents serveis que ofereix. Aquesta eina suposa un mètode de recollida d’informació sobre l’opinió dels usuaris que contribueix a la detecció de punts febles dels centres i a prendre mesures per millorar-los. L’ús d’instruments de mesura unificats i validats al Consorci permet la comparació i el seguiment de l’evolució dels paràmetres a l’hora d’avaluar.

La satisfacció és un sentiment subjectiu, fruit de les experiències de la persona. Per analitzar-la, en el cas del Consorci, es té en compte un conjunt seleccionat de dimensions, que són l’accessibilitat al servei, el tracte rebut dels professionals, la informació, els elements de confort i els elements de naturalesa organitzativa del centre on s’ha rebut l’atenció. Els quadres que acompanyen aquest article mostren el percentatge de resposta positiva de les preguntes a través de les quals es valoren els indicadors dels objectius estratègics del Consorci.

Quadre 1. Tracte

RESIDÈNCIES El passat mes de novembre es van dur a terme les enquestes de satisfacció corresponents als serveis de l’àrea social que es van prestar a les residències durant 2013. L’estudi va entrevistar persones ingressades a la Residència Collblanc Companys Socials (RCCS) i la Residència Francisco Padilla (RFP), persones usuàries dels seus corresponents centres de dia i els respectius familiars. Van estar excloses les persones que complien un o més d’aquests criteris: - Tenir un grau quatre o més en l’Escala de Deteriorament Global (GDS). - Presentar un quadre de confusió agut. - Tenir alteració del nivell de consciència. - Presentar una malaltia psiquiàtrica descompensada. - Tenir hipoacúsia severa (pèrdua d’audició).

Quadre 2. Resolutivitat

20 - Afàsia (trastorn del llenguatge). - Agonia (gravetat extrema). L’estudi consta de quatre qüestionaris diferents per a cada centre, dos d’ells adreçats a recollir l’opinió dels usuaris dels serveis i dos per recollir la dels seus familiars. En total van participar 23 usuaris de la RFP, 14 dels quals corresponien al servei residencial i 9 al centre de dia; i 27 de la RCCS, 15 del servei residencial i la resta del servei de centre de dia. Pel que fa a familiars, van participar en les enquestes un total de 62 de la RFP, 45 del servei residencial i 17 del de centre de dia; i 85 de la RCCS, 55 del servei residencial i 30 del centre de dia. Les respostes de les enquestes es van mesurar segons l’escala Likert (0-10) i de forma dicotòmica (sí/no). El formulari també va incloure una pregunta oberta. Les dades obtingudes s’analitzen a partir del percentatge de respostes amb valor positiu (respostes amb una valoració de 7 o major). Les àrees de millora es localitzen en aquells resultats que es troben per sota del 80% d’aquest valor positiu.

Quadre 3. Accesibilitat

RESULTATS Els resultats de les enquestes mostren, en general, una valoració positiva de les residències. L’indicador més alt és el que engloba el tracte (quadre 1). Obté un 94,25% de resposta positiva per a la mitjana de les dues residències. El segueix l’indicador accessibilitat quant a valoració positiva (quadre 3). L’indicador amb una valoració més baixa ha estat la informació, que en RCCS quedaria en 77,9% i en RFP en 85,7% (quadre 4). La satisfacció global és alta: més del 92% de resposta positiva de mitjana en les dues residències (quadre 7) i una mitjana del 96,75% recomanaria els centres (quadre 6). ÀREES DE MILLORA L’anàlisi conjunt dels resultats d’enguany per part de les responsables dels centres i la Direcció, ha determinat com a àrees

Quadre 4. Informació

Els nostres clients

Quadre 5. Continuïtat assistencial

Quadre 6. Recomanaria el centre

de millora els següents punts: - La qualitat dels àpats. - La participació dels usuaris en la organització de les activitats de lleure. - El funcionament de la bugaderia. - El servei de perruqueria. - El servei de podologia. En els propers mesos, cadascun dels centres haurà de posar en marxa les accions necessàries per a la millora dels aspectes identificats. Les enquestes del 2014 mostraran l’impacte en els resultats. La gestió de les enquestes es duu des del procés Opinió del Ciutadà, liderat des de la Unitat d’Atenció al Ciutadà. Tota la informació generada en aquests i altres centres relatius a la satisfacció dels usuaris són a l’abast de tots els professionals del Consorci al portal de gestió per processos. Si esteu interessats podeu consultar els informes complets en aquesta adreça: \\intranetcsi\pgp\bgpr\Opinió del Ciutadà\4- Seguiment resultats\Informes ESTUDIS D'OPINIÓ.

Quadre 7. Satisfacció global

La Firma

Les infermeres i infermers tenim nou codi d’ètica orientat a la pràctica vui, com cada setmana, entro a treballar al Servei d’Urgències de l’hospital. El matí ha estat mogut i la tarda segueix el mateix camí, de cara a la nit no té perspectives de millorar: la intensitat de cures als usuaris atesos és alta, hi ha persones que requereixen atenció urgent i també hi ha persones grans i fràgils que s’han descompensat, de cop arriben diversos accidentats. La pressió assistencial va creixent a mesura que passen les hores. En dies com el d’avui em pregunto: “Com puc seguir oferint les millors cures?”.

Amb l’esforç de tot un equip de professionals i de totes les infermeres que en formem part. Vetllem per a la seguretat de la persona atesa, tot i que sovint no tenim tot el temps que voldríem, impliquem la persona en la seva autocura, o garantim que aquella professional més novella rebi les indicacions d’una infermera amb més experiència. Tot això ho fem, encara que l’entorn no sempre és fàcil. Aquestes són alguns dels aspectes, que d’una manera o d’una altra, s’inclouen en el nou articulat del codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya, que el passat mes d’octubre es va presentar en societat. Parlem d’una cita realment històrica, ja que s’ha donat pas a un nou document 26 anys després de l’aprovació de l’anterior codi.

Albert Tort i Sisó, al Col·legi

AMPLI PROCÉS PARTICIPATIU El nou codi, que s’ha treballat durant tres anys en el marc del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, s’ha elaborat després d’un ampli procés participatiu, amb més de 3.000 persones implicades, processos oberts que s’estan aplicant en d’altres debats de calat professional. El document emfatitza aspectes vinculats amb el fet de tenir cura i aborda temes com el dret a la vaga de les infermeres, l’objecció de consciència, el medi ambient o

l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El codi, enfocat per tal que sigui útil a totes les infermeres i infermers per prendre decisions en el marc de la nostra pràctica, estructura els seus articles a partir dels següents valors: responsabilitat, autonomia, intimitat, confidencialitat, justícia i compromís professional. Són els compromisos que les infermeres adoptem en el desenvolupament de la nostra pràctica davant les persones

23 ateses, les seves famílies i la societat en general. El document també incorpora d’altres qüestions que no són menors, com l’ús d’un llenguatge adequat per anomenarnos i que ens anomenin. El nostre codi ja ens denomina com el que som, com a infermeres i infermers, descartant d’altres fórmules inapropiades, darrerament tan utilitzades, com professionals infermers o de la infermeria. Cal conèixer i llegir amb deteniment el nou codi, per comprovar l’esforç que s’ha fet per adaptar-lo a la realitat i a les necessitats actuals i sobretot per seguirlo. Els treballs es van iniciar l’any 2011 en el marc d’una comissió de 16 infermeres redactores, que van revisar d’altres codis europeus i també van voler conèixer, a través de dos grups focals d’infermeres i d’una enquesta en línia obert a totes infermeres catalanes, els nostres problemes ètics. COMPROMÍS INDIVIDUAL Amb la informació obtinguda, la comissió redactora va elaborar-ne l’articulat, que es va donar a conèixer a persones i institucions destacades del món de l’ètica. Finalment, abans de ser aprovat per cada col·legi professional i pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el document es va obrir a tot el col·lectiu infermer, que va poder enviar totes les esmenes necessàries. La nostra responsabilitat ara és conèixer-lo i donar-lo a conèixer, especialment en aquests moments difícils. Com-

plir amb unes bones cures infermeres, que al cap i a la fi és el que proposa, depèn, en bona part, de cadascú de nosaltres, del nostre compromís i de la nostra valentia. Les dificultats són moltes i els obstacles també –en són exemples les mesures polítiques com la reforma de la llei de l’avortament o el decret del Govern central que impedeix l’atenció a certs grups de ciutadans-, però gairebé tot està a les nostres mans. Una de les vies per garantir una bona aplicació del codi i, per tant, comprometre’ns entre totes i tots amb les millors cures infermeres és explorar les vies de reflexió, de diàleg, de consens i de retrobament entre tots. A la nostra organització en tenim un d’exemple, des de fa temps, ja està assentat un espai per a fer-ho possible, el Consell de Participació del Professional. Ara ens cal iniciar un procés de transformació amb els mateixos criteris utilitzats en el codi: el compromís, el diàleg i el consens, que ens permeti fer els canvis professionals des de baix, a proposta dels qui estem al costat de l’usuari, detectant des del nostre dia a dia, les necessitats reals dels ciutadans i on les estructures sanitàries n’han de poder donar resposta. Pots consultar el codi en la següent adreça: http://www.coib.cat/uploadsB O/Generica/Documents/CODI%20D% 27%C3%88TICA%20DE%20LES%20 INFERMERES%20I%20INFER MERS%20DE%20CATALUNYA..PDF

ALBERT TORT I SISÓ Infermer del Servei d’Urgències de l’Hospital Transversal del Consorci Sanitari Integral President del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Rubén Jiménez, oficial administrativo de Atención Programada en el Hospital de Sant Joan Despí

“La mejor improvisación es la que está preparada”

Comenzó a los 7 años a imitar personajes de la televisión. En su adolescencia continuó con su afición que le llevó a estudiar Radio (Aula Radio) y a trabajar para Julia Otero o Luis del Olmo. Hoy, gracias a su afición colabora en Ràdio Cornellà (104.6 FM). Tiene una sección en el magazine de cultura Todo el Mundo Odia el Lunes (TMOL), que se emite los martes de 22 a 23 horas. Por MÒNICA FERNÁNDEZ. - ¿Cómo llega tu oportunidad en el mundo de la radio? - Tras mis estudios en Radio, empecé las prácticas. Trabajé como técnico de sonido en Onda Cero y Onda Rambla, con los programas de Julia Otero y Luis del Olmo. Como compaginaba estudios y trabajo finalmente al acabar las prácticas fui dejando el

mundo de la radio un poco de lado. - ¿Cuándo la retomaste? - Siempre tenía presente que era un mundo que me gustaba. Además, se me daban bien las imitaciones y a la gente le gustaban, por lo que decidí retomar ese mundo que me apasiona. Comencé a moverme y a presentar propuestas, al final empecé a colaborar en un programa cultural de Radio Cornellà. Mi intención era darle un toque de humor al magazine cultural. Gustó y ya llevo casi tres años colaborando en el programa. -¿Qué temas tratáis en el programa? - Todo el Mundo Odia el Lunes se emite en directo todos los martes, y durante 1 hora hablamos de cine, música, libros, televisión, entre otras cosas, y además conta-

mos con una entrevista musical. Mi participación hace aparecer en el debate personajes como Boris Izaguirre, Matías Prats, Jordi Pujol, Torrente, Zapatero, Aznar, Rajoy, Cruyff, Núñez o Justo Molinero. Algunos de mis personajes tienen una sección propia y otras van entrando durante el programa, dándole un toque de locura. Por ejemplo, Justo Molinero es un personaje fijo de la sección “Català correcte”, su personaje da mucho de sí. También tiene una sección fija Matías Prats, informando de Noticias “diferentes”. Y la sección Prosa, la suelo hacer como Rubén Jiménez, yo mismo escribo la Prosa. - ¿Qué te gusta de un medio como la radio? - Disfruto al hacer lo que realmente me gusta y poder ser

natural. Además me aporta alegría. Mientras estoy allí, es como si desconectase del mundo. Aun así, es muy importante preparar los guiones. De hecho la mejor improvisación es la que está preparada. - Rubén y ¿sólo te has atrevido con la radio? - La verdad es que me he atrevido con la televisión, la prosa, el teatro, la fotografía, la pintura. En definitiva: la creación. En mi juventud, hice de extra en varios programas de Antena 3. Pero el mundo de la televisión no me atrae tanto como el de la radio. - Y ¿tienes proyectos de futuro? - Pues los hay, lo que pasa es que todavía no puedo decir nada porque no se han concretado, pero si fuese así, merecería otra entrevista.