306 5.100.000 m3. En aquesta darrera dècada, ha oscil·lat entre els 3.000.000 i els 3.500.000 m3. L’aigua depurada s’envia amb un emissari al mar, i entre els anys 2003 i 2011 va servir també per recarregar l’aqüífer de la Tordera. Fins al 2013, a més, també es va utilitzar per regar camps agrícoles a la comunitat de Can Rabassa.
El camí cap a la dessalinitzadora La sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera va tocar sostre durant la primera dècada d’aquest segle. El que ja era una evidència, es va fer insostenible a causa de la salinització de l’aqüífer, que va obligar Blanes a buscar pous nous a Palafolls, i el municipi veí de Malgrat va haver de deixar d’utilitzar els seus pous propis. Els alcaldes, pagesos i entitats ecologistes de la zona van exigir solucions a l’ACA, que es plantejava possibilitats com anar a buscar l’aigua per a l’abastament en altres punts del territori o fer una dessalinitzadora.
Dessalinitzadora de Blanes, la primera gran infraestructura dedicada a la dessalinització d’aigua. Font: Agència Catalana de l’Aigua.
El juliol del 2000, la Generalitat va declarar l’aqüífer oficialment sobreexplotat i es va comprometre a protegir-lo, alhora que va admetre que les extraccions anuals eren molt superiors als recursos propis amb els quals es renovava. A l’octubre, una manifestació en què també van participar partits polítics de Blanes va tallar les carreteres d’accés a la Costa Brava sud, i la decisió final de la Generalitat per resoldre el problema va ser la construcció de la dessalinitzadora de Blanes, que havia d’abastir l’aigua dels municipis que fins aleshores l’agafaven de la Tordera. Es va inaugurar el 16 de gener del 2003 i va ser la primera gran infraestructura dedicada a la dessalinització d’aigua del país. Va costar més de 30 milions