293
Estació depuradora d’aigües residuals de Lloret de Mar. Autor: Lluís Sala.
ralitat va decretar l’ocupació urgent dels terrenys. El retard va obligar a redefinir el projecte i la depuradora no es va començar a construir fins al 1990. Una altra font de conflicte va ser la qualitat de l’aigua de la xarxa. Els pous de la Tordera s’havien hagut d’ampliar per subministrar tota l’aigua necessària, però la presència de manganès a l’aigua n’havia cegat algunes de les canonades a finals dels setanta, i ja entrats els vuitanta, va fer minvar la qualitat de l’aigua. La construcció de nous dipòsits reguladors i els pous a la Tordera que ja s’havien convertit en l’única font de subministrament garantien la quantitat d’aigua a tots els barris de la ciutat —fora de les urbanitzacions, que continuaven proliferant i que s’abastien amb els seus pous propis. Fins al 1988, en què es van haver d’aplicar restriccions. No va ser per cap sequera, sinó per unes canonades que calia canviar i que no donaven l’abast per al volum d’aigua que es gastava a l’estiu. Els 25 milions de pessetes que l’Ajuntament havia de destinar a millorar la xarxa no es van poder fer servir a temps, i en ple mes d’agost les parts més elevades de la localitat es van quedar sense aigua des de la tarda fins a la matinada, sobretot Rocagrossa i Fenals, perquè no hi havia prou capacitat per a tota la demanda. A més, es van tallar les dutxes de la platja. La situació va durar més d’una setmana, fins que el descens de turistes va permetre tornar a la normalitat. D’altra banda, aquests anys també es van fer passos en el cobriment de les rieres per canalitzar-les i poder lligar urbanísticament els barris que quedaven separats. Primer va ser un tram del torrent de Montbarbat, però el gran projecte va ser cobrir el tram final de 500 metres de la riera de Lloret i habilitar-ne la part superior per al trànsit i els vianants. El projecte es va començar el 1990 i va costar 600 milions.
La potabilitzadora i la dessalinitzadora Els anys noranta van començar amb la bona notícia de la posada en marxa de la depuradora. Era una de les més importants, però va ser de les últimes a posar-se en marxa. El maig del 1991 es va engegar de manera provisional, i el març del 1992 ja de manera definitiva. Amb una capacitat per tractar 47.000 m3 diaris d’aigua —equivalents a la demanda de gairebé 200.000 habitants (el 1991 Lloret tenia 22.500 habitants censats i ja era la segona ciutat de
