285 energètic més gran que en altres municipis, ja que l’aigua s’ha de bombar al llarg de més quilòmetres i ha de travessar l’Ardenya, cosa que representa un cost energètic més elevat. Això ha obligat a cercar alternatives per treure més profit dels recursos propis, que no s’han descartat com a font d’abastament, com sí que s’ha fet a Lloret.
L’exemple de l’aigua regenerada Per necessitat, Tossa és un dels pobles que fan un ús més bo de l’aigua regenerada, ja que aprofita aquest recurs per estalviar-se aigua de la potabilitzadora de la Tordera i el cost energètic que representa portar-ne, i d’aquesta manera no puja tant el rebut. El desenvolupament de la reutilització a Tossa, pionera en molts aspectes a la Costa Brava, es va plantejar arran de la creació del parc de sa Riera, un projecte per reconvertir un antic abocador de runa en un parc urbà de 40.000 m2. Va començar a executar-se el 1997 amb la creació de camins i el tractament de la vegetació, i l’any següent ja es va ampliar a l’antic dipòsit de runa, a l’altre marge del curs de la riera. La seva ubicació, al costat mateix de la depuradora, va facilitar la creació de tota una xarxa per regar el parc, que només se serveix d’aigua regenerada, i amb la qual també s’hi ha creat una bassa artificial on es recreen els ambients aquàtics del bosc de ribera. A més, la bassa aporta aigua a la riera de Tossa de manera indirecta, amb la qual cosa ara n’hi circula habitualment, mentre que abans estava eixuta bona part de l’any. Entre el 1998 i el 2003 el sistema d’aigua regenerada era molt bàsic, però veient-ne els bons resultats, es va instal·lar a la depuradora un tractament terciari molt complet, que bàsicament és una potabilitzadora d’una part de l’aigua que surt de la planta. Això va permetre ampliar la capacitat de tractament d’aigua per reutilitzar i abastar més usos que els previstos inicialment, ja que la qualitat sanitària també en va millorar substancialment. Per exemple, se’n va utilitzar per netejar el Centre d’Acollida d’Animals a la Selva, situat al costat de la depuradora.
Hidrant de la xarxa d’aigua regenerada de Tossa, al costat de l’estàtua d’Ava Gardner realitzada per l’escultora Ció Abellí. Autor: Lluís Sala.
No obstant això, el gran pas endavant de Tossa és la xarxa d’aigua regenerada, que s’ha ampliat en diverses fases fins que ha arribat a molts punts del municipi, com ara la Vila Vella i Can Vergonyós, el parc dels Terrassans i els horts urbans de la zona de Sant Eloi, seguint el traçat de la riera com a eix principal. Amb la col·locació d’hidrants en punts estratègics, s’ha aconseguit que aquesta aigua serveixi per a dipòsits antiincendis; per netejar el clavegueram, els camions d’escombraries i els carrers; per regar jardins o per a la restauració ambiental de la mateixa riera, on s’ha aprofitat per fer-hi un passeig. El 2021 s’ha contractat l’execució d’un altre dipòsit de gravetat per millorar i ampliar la distribució d’aigua regenerada, la qual cosa confirma Tossa com el municipi on l’aigua regenerada té més usos i més pes en la gestió del cicle integral de l’aigua.
