278
Introducció a la Costa Brava sud La Selva és la comarca de l’aigua. Els balnearis de Caldes de Malavella o de Santa Coloma de Farners, les plantes embotelladores que aprofiten les fonts d’aigua mineral del Montseny (Arbúcies, Sant Hilari o Amer) i la industrialització al voltant del Ter i a prop de la desembocadura de la Tordera han fet d’aquesta definició molt més que un simple eslògan turístic amb la voluntat de potenciar el patrimoni històric i natural lligat a l’aigua. Del pantà de Susqueda i la presa del Pasteral en depèn l’abastament de milions de catalans, i la salut ecològica i econòmica de tots els sectors vinculats al Ter aigües avall. Entre Susqueda, la construcció de la dessalinitzadora de Blanes i les obres per multiplicar-ne la capacitat productiva, la Selva és el rebost de l’aigua de Catalunya. D’aquestes dues infraestructures depèn en bona part l’abastament de més del 90 % de catalans i catalanes. El 2003, Blanes va tenir la primera dessalinitzadora del país, de la mateixa manera que el 1972 va ser pionera en el sanejament: va tenir la segona depuradora de Catalunya i la primera del seguit d’instal·lacions que el Consorci de la Costa Brava va construir a tots els municipis del litoral gironí per garantir-hi unes aigües netes atès l’augment del turisme i de les necessitats locals. Tossa, i sobretot Lloret, van haver d’esperar més, mentre lluitaven per assegurar-se l’abastament d’aigua potable en vista de la impossibilitat de dependre exclusivament d’uns aqüífers locals insuficients per respondre al creixement demogràfic i turístic. L’any 2000 va entrar en servei la potabilitzadora que va garantir la qualitat de l’aigua contra els constants problemes de presència de ferro i manganès als pous de la Tordera. Resoldre la sobreexplotació de les aigües superficials i de l’aqüífer de la Tordera ha sigut el gran repte de la part litoral de la Selva i de l’Alt Maresme aquestes darreres dècades. La dependència dels abastaments municipals, del reg agrícola dels horts i camps
Pantà de Susqueda (2007). Autor: O. Granyer.
