270 portava aigua més habitualment que ara, i quan creixia s’estenia per la plana entre Santa Cristina i Solius, no hi ocasionava grans danys i millorava la qualitat de la terra per al conreu. Però ara, amb els habitatges i els altres usos de la urbanització que hi ha prop de la llera, les crescudes són molt més catastròfiques.
Dos moments del riu Ridaura amb molt cabal. Font: Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.
Fora de la conca del Ridaura, també hi ha altres cursos fluvials —alguns desemboquen directament al mar i altres descarreguen a la riera de Calonge—, però tot i ser molt menys significatius tenen un caràcter torrencial que els forts pendents de l’orografia de Santa Cris· tina agreugen. En tot cas, la importància del Ridaura pel que fa a la gestió de l’aigua es basa sobretot en el seu aqüífer, que va servir com a font de subministrament a tota la vall d’Aro fins als anys noranta.
La importància de les aigües minerals
La ferruginosa font Picant, un dels molts exemples d’aigües minerals de Santa Cristina d’Aro. Font: Arxiu Consorci de les Gavarres. O. Granyer.
L’aprovisionament d’aigua per als diversos usos humans a Santa Cristina d’Aro al llarg de la seva història és el típic dels nuclis de la Costa Brava que vivien més de la muntanya que no pas del mar. Les masies se situaven en punts propers a cursos d’aigua i a les nombroses fonts que brollaven de les Gavarres, els pous servien per a les necessitats diàries i l’aigua de pluja s’aprofitava bà· sicament per abeurar el bestiar. El terme municipal, enmig de les Gavarres i l’Ardenya, inclou desenes de basses i fonts naturals, moltes de les quals han per· durat fins avui i estan catalogades. Presenten unes característiques químiques molt diferents entre si i tenen una gran rellevància les d’aigua carbònica. A finals del segle xviii, la població era de 1.000 habitants, el doble que a principis d’aquell mateix segle, i l’acti· vitat agrícola i surera n’eren els grans motors econò· mics. La crisi agrícola i la migració de la població cap als centres industrials van fer que del màxim històric
