260 des de terra. La riera del Monestir és la més impor· tant del nucli, ja que és la que resulta de la unió de la riera de les Comes i la de Sant Amanç, i el seu tram final es va cobrir entre els anys 1932 i 1934 per la seva situació cèntrica i la insalubritat que provocava. L’obra es va aprofitar per construir-hi a sobre l’actual avin· guda de Juli Garreta, una de les artèries principals de la ciutat. La puixança econòmica de la vila va fer que a Sant Feliu es poguessin cobrir rieres molt abans que a la resta de municipis del litoral gironí.
Façana marítima dels banys de Sant Elm. Font: Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Fons Emili Massanas i Burcet (Josep Manetes).
Pel que fa a la riera de Tueda, que neix al nord de la vila, antigament desembocava a cala Sants, però ara desguassa just al darrere de l’escu· llera. El seu tram urbà també està completament canalitzat, malgrat que en aquest cas les obres són més recents, de poc abans d’acabar el segle xx. Tradicionalment, aquesta riera hi ha ocasionat molts desperfectes durant episodis de pluja torrencial, perquè té un pendent més pronunciat i això fa que l’aigua hi baixi amb més força. Aquests cursos fluvials són els que tradicionalment havien alimentat les necessitats hídriques de Sant Feliu, ja que a part de l’aigua superficial que poguessin portar, omplien a sota seu un aqüífer gens menyspreable. A més, per les condicions geològiques del terrenys dels voltants de Sant Feliu, hi ha moltes fonts naturals que fins i tot en alguns casos origi· naven cursos fluvials propis que desembocaven al mar. Les fonts, com a tots els municipis, eren els principals punts de subministrament d’aigua potable de la població, però com a tret diferencial respecte de la resta de la Costa Brava, les de Sant Feliu també van tenir usos balnearis. Poc després de l’expansió dels banys i els centres termals com a punts de trobada sobretot burgesos, i enmig de la difusió dels corrents higienistes que vetllaven per millorar les condicions de salut individuals, el barceloní Pere Rius i Calvet va engegar el projecte dels banys de Sant Elm. Va aprofitar els antics banys d’en Baldomero per reformar-los i l’any 1922 els va inaugurar. D’una banda, oferien serveis de balneari, i de l’altra, uns serveis de mar molt enfocats en la pràctica esportiva: natació, waterpolo, patins… Va ser el primer gran projecte lúdic marítim de la Costa Brava —bàsicament adreçat a les classes altes urbanes— i va ser un èxit fins que va esclatar la Guerra Civil.
Les primeres canalitzacions d’aigua Com a molts municipis de la Costa Brava, la combinació de pous i conduccions des de mines d’aigua per abastir fonts i els usos particulars en van ser les primeres mostres de gestió hidràulica moderna. Com que era la principal població de la Costa Brava i disposava d’una indústria i d’un port potents, Sant Feliu de Guíxols va ser un dels primers indrets que van tenir canalitzacions d’aigua i abastament domiciliari. El 1845 l’Ajuntament va obrir una subs· cripció popular per conduir l’aigua sobrant de la mina de Monticalvari fins a la població, però aquesta font no va bastar per satisfer-ne totes les necessitats. En tot cas, la iniciativa va tenir rèpliques molt immediates. El 1854 es va constituir la primera empresa de venda i explotació
