215 En tot cas, l’empenta econòmica i social de la vila també s’havia de reflectir en la gestió de l’aigua, que no va trigar gaire a fer els primers passos endavant. El 1890 el ripollenc Sebastià Serrat va ser el primer a projectar una xarxa d’aigua potable que hi portaria l’aigua de la riera de Saltseseugues, entre Esclanyà i Regencós, i a la qual dos anys més tard es va afegir l’afluent del torrent d’en Rostei. D’aquesta manera es va formar la Companyia d’Aigües Saltseseugues, propietat de Maria Àngels Carbó, i entre una petita resclosa per recollir l’aigua, uns pous i una canonada de ceràmica per fer-la baixar fins a Palafrugell es va constituir el primer sistema d’abastament d’aigua po· table de la vila. També van sorgir petites empreses de venda d’aigua mineral d’algunes fonts del municipi, com les d’en Xecu o d’en Cruanyes.
Torre de l’aigua de la fàbrica de suro de Can Mario. Autor: Joan Regí Boix. Font: Arxiu Municipal de Palafrugell.
Aquests avenços eren un altre símptoma de la prosperitat que es vivia a Palafrugell, però no van ser útils gaires anys. La mala qualitat de l’aigua i, sobre· tot, la manca de quantitat i de pressió, que no per· metien garantir-ne el subministrament, van obligar l’Ajuntament a municipalitzar el servei el 1924 i a po· sar més fonts als carrers —servides de pous parti· culars— per garantir que la població, cada cop més extensa, disposés d’aigua. De fet, aquells anys es va arribar al màxim d’habitants i es van superar els 9.000, fins que els conflictes bèl·lics poste· riors van afectar de ple la indústria surera i la població, que va recular altra vegada fins als 7.000 habitants. D’aquesta època destaca també la construcció de xarxes de clavegueram i el que és un dels símbols principals de Palafrugell, la torre de Can Mario, que està catalogada com a bé cultural d’interès nacional. Es tracta d’una estructura singular de ferro i de 30 metres d’altura dissenyada per l’arquitecte General Guitart, que es va construir entre el 1904 i el 1905, enmig de l’antiga fàbrica de suro de Can Mario. S’utilitzava com a dipòsit per regular la pressió de l’aigua, i la seva posició central a Palafrugell l’ha convertit en una referència visual de la vila. El setembre del 2010 es va adequar amb un centre d’interpretació vinculat al Museu del Suro.
Les alternatives per al subministrament El mal rendiment de l’abastament municipal a càrrec de la Companyia d’Aigües Saltseseu· gues va fer que l’Ajuntament hi comencés a estudiar alternatives. Ja abans de municipalitzar la societat el 1924, en plena sequera, es van estudiar les possibilitats d’explotar els aqüífers
