204 ser senzill, ja que l’Ajuntament de Pals, juntament amb el de Palau-sator i Fontanilles i una bona part dels pagesos locals van ser els principals opositors al projecte, perquè considera· ven que escanyava qualsevol poder de decisió respecte dels tipus de conreu i que no s’havia tingut en compte l’opinió del territori. Amb el temps, la figura del parc natural s’ha conso· lidat, malgrat que l’escassetat de recursos econòmics que hi ha destinat l’Administració ha provocat que encara no se n’hagin pogut explotar els valors ambientals. Bona mostra d’això són els terrenys que ocupava Radio Liberty, que es volen aprofitar —amb les edificacions corresponents— per convertir-los en el motor de la gestió del parc. La manca de disponibili· tat pressupostària ha fet que encara no s’hagi pogut incidir significativament en la finca, que inclou un dels principals sistemes dunars de l’Empordà, i es van acumulant idees i projectes mentre les instal·lacions es van degradant per la manca d’ús.
El Ter, per la via del Pasteral Pel que fa a la gestió del cicle de l’aigua, la notícia més important es va anunciar l’any 1995: l’estrena de la depuradora de Pals, una de les últimes que es van fer a la Costa Brava. Amb capacitat per tractar les aigües residuals de 27.000 habitants, inicialment recollia les aigües brutes de Regencós i les de sa Riera de Begur. Encara que no s’ha arribat a concretar, també es preveia incorporar-hi les de la resta del municipi de Begur, ja que l’estació pròpia que hi havia s’havia de desmantellar. A banda de la millora mediambiental que va representar la depuradora, un altre avantatge va ser la reutilització de l’aigua regenerada per als camps de golf del municipi. A partir de l’any 2000, el camp de les Serres de Pals va passar a regar-se amb aquesta aigua fins que va cessar l’activitat el 2011, i el 2007 també es va començar a
Panoràmica del poble de Pals amb les illes Medes de fons. Font: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona. Francesc Tur.
