201 gairebé varen arribar als 1.500. Però l’evolució agrícola i social va afectar directament la pro· ducció d’arròs, fins que pràcticament la va fer desaparèixer. Els motius van ser la dessecació d’aiguamolls per guanyar terres per a altres tipus de conreus i també l’associació de les zones inundades a malalties i males condicions de vida. Es van fer regadius nous per treure aigua dels estanys, i al llarg del segle xviii van anar desapareixent els estanys de Bellcaire, el Marisc de Pals, el de Boada a Palau-sator o el de la Poma entre Pals i Torroella. A més, l’any 1838 el Govern espanyol va prohibir el cultiu de l’arròs perquè el considerava insalubre i, per tant, se’n va reduir la producció fins que va assolir un mínim històric. No va ser fins al 1904 que el torroellenc Pere Coll i Rigau, després de tornar de Cuba, n’hi va recuperar el cultiu amb una producció de 1,5 ha que van anar augmentant a mesura que també s’hi ana· ven sumant altres propietaris, gràcies a la creació de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals l’any 1909. Tot i que durant els anys seixanta la producció arrossera va patir una baixada a favor d’altres conreus, a partir dels vuitanta va tornar a agafar empenta, i per conrear-ne es van aprofitar, sobretot, els espais que anteriorment havien ocupat els estanys dessecats.
La gestió de l’aigua
Els pous de Gualta, una de les principals captacions del Baix Ter. Font: Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals.
La presència dels recs per a usos moliners i agrícoles facilitava també l’abastament d’aigua a la població. A més, l’aqüífer del Baix Ter donava prou aigua per als pous, tant als masos de la plana com als nuclis. Com que era una zona amb aigua abundant i de qualitat, no es va haver de pensar en canalitzacions subterrànies o xarxes complexes fins que hi va arribar el turisme. Malgrat que la població no va créi· xer excessivament i es va mantenir estable al voltant dels 1.700 habi· tants entre els anys seixanta i els noranta del segle passat, sí que hi va haver un augment important de segones residències, tant al nucli antic com als Masos i a la zona de la platja. Just davant la platja, el 1959 es va posar en marxa Radio Liberty, l’emissora propagandísti· ca dels Estats Units que emetia per als països comunistes de l’òrbita de Rússia. La instal· lació de les imponents antenes i l’ús de la platja de Pals com a centre d’operacions radiofò· nic en plena Guerra Freda no va ser excusa per anar consolidant un turisme que, ara sí, va requerir una xarxa moderna d’aigua potable. El desenvolupament local i el turisme representaven una gran despesa hídrica en els mesos punta de l’estiu, que en un primer moment només es va fer a través de pous. Per això, des de principis dels seixanta un dels projectes prioritaris va ser la construcció de la xarxa d’aigua potable i de sanejament. El 1969 l’Ajuntament de Pals va entrar a formar part de la
