195 ment havia de servir per resoldre el problema endèmic de la qualitat de l’aigua, que a mitjan dècada dels vuitanta havia reaparegut i havia obligat a construir pous nous a Canet de la Tallada, que s’havien convertit en la font de subministrament principal del municipi. Amb un pressupost de 650 milions de pessetes, les obres incloïen la infraestructura i també cano· nades noves per portar l’aigua als dipòsits i modernitzar la xarxa fins a l’Estartit. El projecte es va licitar el 1994, i l’any següent ja es va començar a executar. El 1997 aquesta depuradora va substituir la de l’Estartit, que havia quedat completament desfasada i sense capacitat de tractar tota l’aigua que li arribava del nucli i les urbanitzacions. Amb un cost de 1.100 milions de pessetes, tenia capacitat per a 68.000 habitants i estava connectada amb Ullà i Torroella, que encara abocaven directament al riu. A més, avui en dia una part de l’aigua depurada es regenera per al reg agrícola i de camps de golf, i així s’estalvia haver d’agafar aigua del Ter. També va ser important, l’any 1999, la connexió d’Ullà a la xarxa d’aigua potable de Tor· roella, després que es detectés que l’aigua potable d’Ullà estava contaminada per un excés d’amoníac. Les obres dels pous de Canet de la Tallada ja s’havien fet al terme municipal d’Ullà i aleshores s’havia signat un conveni que preveia que el poble pogués aprofitar aquesta artèria. Fins i tot s’hi havien deixat les connexions ja preparades. La consolidació d’aquesta millora es va traduir en l’obertura d’un pou nou per satisfer tota la demanda l’any 2001.
Al capdavant de la recuperació del cabal del Ter
Vista aèria de la depuradora de Torroella de Montgrí. Font: Consorci de la Costa Brava.
La recuperació del cabal del Ter ha sigut la gran reclamació del curs baix del riu durant la primera dècada d’aquest segle, una petició que es va liderar des de Torroella, igual com va passar a finals dels anys setanta amb les denúncies per contaminació. Les primeres protes· tes van sorgir entre els regants, que amb les sequeres veien que els anaven reduint les dota· cions d’aigua. Tot i els esforços per modernitzar els recs (per exemple, el 1996 la Col·lectivitat de Regants del Mas Duran va estrenar la primera fase dels nous canals de reg entre Ullà i Torroella, que hi van substituir un sistema del segle xvi), la poca aigua que baixava pel riu a causa de l’estat dels pantans i la reducció del desembassament per garantir el transvasa· ment cap a Barcelona alguns anys va fer perillar les collites. La primera re· acció institucional va tenir lloc el juny del 1999, en què catorze alcaldes del Baix Ter van denunciar a la Generali· tat l’incompliment del cabal mínim i les repercussions que això tenia per als pagesos. El 2002 l’ACA va tornar a reduir cabals, però l’enduriment de les protestes va arribar amb la seque· ra del 2007 i el 2008. La mobilització social a les comarques gironines va integrar pagesos, ecologistes, em· presaris i també administracions que, emparats en la Plataforma pel Ter, van
