181
Vista aèria de la depuradora de l’Escala. Font: Consorci de la Costa Brava.
posposar qualsevol problema relacionat amb la disponibilitat d’aigua potable. Així, les obres es van poder concentrar a millorar el sistema de sanejament, mentre s’esperava que fructifiqués alguna de les propostes per fer una depuradora pròpia.
Els problemes per aconseguir la depuradora El 1984 l’Ajuntament va concedir la gestió del subministrament i la distribució d’aigua a una empresa, Saur, que ja controlava un bon grapat de municipis de la Costa Brava. Com ja s’ha esmentat, aleshores els problemes no estaven relacionats amb la quantitat d’aigua disponible, sinó amb la depuració i el sanejament. La manca de terrenys per construir la depuradora va obligar a cercar solucions alternatives a l’abocament de les aigües residuals. En aquell moment una conducció les abocava al mar, just darrere del port de la Clota Grossa, i la planificació preveia construir un emissari de gairebé 3 quilòmetres que arribés fins al bell mig de la badia de Roses, de manera que els residus no n’afectessin la qualitat del bany. En una primera fase s’hi havien de connectar el nucli urbà i altres barris, com el de Puig Sec, la Clota o Riells, mentre que més tard s’hi afegiria Montgó. Finalment, es volia construir una petita depuradora per a Empúries. Alguns problemes en la tramitació dels projectes a Madrid en van ajornar la materialització fins al 1986, i les obres de l’emissari no es van acabar fins al 1987. Les altres fases del sanejament encara van trigar uns anys a executar-se. No va ser fins a la dècada dels noranta que es va aconseguir trobar una ubicació per a la depuradora dins el terme municipal d’Albons, que tractaria les seves aigües residuals, les
