180 Paula Mas i Oliver, qui va beneir el brollador —inclòs en el projecte— que s’havia instal·lat a la platja.
L’expansió turística L’ampliació i la millora de la xarxa de l’Escala va ser una constant, i amb el pas dels anys se’n va resoldre definitivament el problema històric del subministrament i a poc a poc es va fer arribar l’aigua a tots els domicilis del nucli. Amb una població que oscil·lava al voltant dels 2.500 habitants, no va ser fins als anys seixanta, amb el turisme, que va experimentar un creixement que també va posar a prova l’estat dels serveis. La construcció d’un passeig marítim entre l’Escala i Riells i la potenciació de les ruïnes d’Empúries amb una finalitat clarament turística van ser els primers passos associats a l’expansió que s’hi començava
Zona turística de Riells. Font: Ajuntament de l’Escala.
a viure. Com que la xarxa d’abastament estava en bon estat, els esforços es van centrar primer en un col·lector per a les aigües brutes —per no abocar-les directament a la platja, sinó al mar—, amb un petit emissari a la Punta. Però l’any 1970 la població ja superava els 3.100 habitants i es multiplicava fins a les 55.000 persones a l’estiu, que es concentraven en sectors com Riells o Montgó, cada vegada més urbanitzats amb habitatges i apartaments. Aquest creixement va obligar a ampliar la xarxa d’abastament, i a finals dels anys seixanta ja es va començar a portar l’aigua cap a aquestes zones, que fins aleshores no havien tingut aquest servei. A principis de la dècada dels setanta ja es buscaven altres fonts de subministrament per garantir l’aigua i no frenar el creixement de la vila. Per això es van continuar construint dipòsits a la zona del Puig Sec, a Riells; es van continuar modernitzant les canonades i el subministrament elèctric del bombament, i es van fer captacions en altres finques com la de Can Niceto, on es va fer un pou que va augmentar de manera destacada el cabal d’aigua disponible, sobretot per a l’estiu. Tot plegat va permetre que l’Ajuntament, la població i els sectors econòmics locals estiguessin tranquils en aquest sentit durant els anys setanta i els inicis dels vuitanta, quan ja se superaven les 4.000 persones censades al municipi. A diferència de molts altres municipis de la Costa Brava, on el ritme de creixement era superior a l’augment de la capacitat d’abastament, a l’Escala la potència de l’aqüífer del Baix Ter va
