124 Històricament, l’aigua d’aquestes rieres i torrents s’havia aprofitat per fer anar molins o construir basses, sobretot a les valls i les muntanyes del terme, abans que la vinya es convertís en el seu motor econòmic. També hi ha moltes fonts —algunes de riques en ferro— que van servir per disposar d’aigua potable, que s’hi anava a buscar amb càntirs i dolls. Com a la resta del cap de Creus, aquestes surgències naturals han sigut unes grans proveïdores d’aigua, i les característiques del relleu de la zona n’han facilitat la presència tant a prop del mar com muntanya endins. A la Selva de Mar destaquen la font dels Lledoners, que també havia servit com a abeurador per al bestiar i que té una aigua mineral molt valorada —que es canalitzava cap a la font de la Pitja del centre del poble—, i la font Mollor, a prop de la qual hi havia el conjunt de bassa i molí més conegut del poble, el molí d’en Cervera.
L’aïllament hídric L’abastament d’aigua al Port de la Selva era suficient amb aquestes fonts tradicionals, fins i tot durant els primers anys del turisme, de manera que la construcció d’una xarxa d’aigua corrent hi va ser més tardana que en altres municipis. L’augment de les segones residències i l’impuls del sector de serveis hi van substituir progressivament l’activitat tradicional agrícola i pesquera, malgrat que això no hi va comportar un augment del nombre d’habitants, que oscil·lava entre 700 i 1.000. No obstant això, les puntes de consum de l’estiu i la millora de la qualitat de vida i de benestar social hi van impulsar la construcció de la xarxa d’aigua potable. La del Port de la Selva ja estava acabada a finals de la dècada dels anys seixanta, amb captacions a través d’un pou situat al costat de la riera de Rubiés. Les obres les va adjudicar l’Estat el març del 1966 a Marcial Adroher per 8,2 milions de pessetes, el mateix contractista que havia fet les obres a Llançà. A la Selva de Mar, en canvi, l’arribada de l’aigua potable i del clavegueram va trigar alguns anys més i no es van enllestir fins a principis dels anys setanta.
La depuradora del Port de la Selva, estrenada el 1974 i modernitzada el 1996. Autor: Lluís Sala.
En aquesta època, el Port de la Selva va avançar sobretot en sanejament, gràcies als plans d’inversió de l’Estat per a infraestructures sanitàries de la Costa Brava i la creació del Consorci de la Costa Brava, el 1971. Com la resta de municipis del nord de l’Alt Empordà, el Port de la Selva va entrar dins les primeres adjudicacions per construir les depuradores d’aigües residuals, una demanda general a la Costa Brava per millorar l’estat de les platges. La planta es va estrenar el 1974 i tenia prou capacitat per assumir els futurs creixements de la vila, i d’aquesta manera es va recuperar la bona qualitat de l’aigua a les zones de bany. Resolt el problema del tractament de les aigües residuals, van desaparèixer els maldecaps en la gestió de l’aigua. El pou de la riera de Rubiés cobria la demanda d’aigua que hi havia, i fins i tot el 1985 l’Ajuntament va decidir obrir un altre pou a la mateixa riera per estar tranquils davant qualsevol eventualitat, en vista del que passava aleshores en alguns municipis veïns com Cadaqués. La nova captació es va construir a Mont-roses, una part més
