116 va solucionar així el problema del sanejament de la riera, a la qual abocava fins aleshores la xarxa de clavegueram. De retruc, també es va millorar la qualitat de l’aigua del mar vora la platja del Port, on desembocava la riera. El projecte es va executar en el marge esquerre de la riera, aigües amunt del seu curs i en un espai ocupat per horts, i va costar 34 milions de pessetes. Atès el creixement turístic, es va preparar per depurar l’aigua de més de 47.000 habitants. Precisament, durant els estius d’aquella època Llançà va començar a patir els primers problemes d’abastament per la sobreexplotació del pou que alimentava la xarxa. Durant els mesos de màxima afluència es gastaven 2,4 milions de l/dia d’aigua, una xifra que contrastava amb els 300.000 l/dia de l’hivern. Per això el 1973 es van obrir dues noves captacions que es van connectar a la xarxa general i amb l’ajuda de la Confederació Hidrogràfica encara es va fer un altre pou amb més capacitat d’extracció.
L’aigua de Boadella, la solució definitiva Els problemes s’hi van accentuar a principis dels anys vuitanta, amb una població que ja superava els 3.000 habitants i un aqüífer cada vegada més salinitzat. El 1984 va ser l’any en què la manca d’aigua va ocupar el centre del debat polític local, i va esdevenir una de les mà-
Platja de Grifeu. Font: Arxiu Municipal de Llançà. Vista de les urbanitzacions de Sant Carles i Grifeu. Font: Arxiu Municipal de Llançà.
ximes preocupacions del consistori. La solució que va proposar i que considerava definitiva era fer una presa a la riera de Valleta, amb una capacitat d’1 hm3 i un cost estimat de 350 milions de pessetes. L’Ajuntament volia que l’Estat construís l’obra, alhora que es descartava anar a buscar aigua a les conques del Fluvià o de la Muga perquè ja eren molt utilitzades per altres municipis. Mentre es negociava aquesta nova infraestructura, a finals del 1984 es van perforar dos pous nous que es varen sumar als quatre que ja hi havia per garantir la disponibilitat del recurs per a l’estiu següent. Juntament amb aquestes noves captacions es van fer diverses obres d’ampliació i millora de la xarxa d’aigües, interconnectant i automatitzant tots els pous a fi de poder aprofitar millor l’aqüífer i abastir Llançà d’una aigua de més qualitat. Totes aquestes instal·lacions ja estaven en marxa l’estiu del 1986 i, en canvi, l’embassament continuava en el tràmit de la redacció del projecte i hi havia seriosos dubtes sobre la seva viabilitat econòmica.
