Revista Associats 2019

CONSELL DE LA JOVENTUT XÀTIVA

Coneix tota l’actualitat del Consell de la Joventut i de les associacions juvenils de Xàtiva.

Notícies i Articles d’interès per a la joventut.

Vols col·laborar amb alguna associació i no saps com?

Et contem un resum de la FesJove 2019!

1

EDITORIAL

SUMARI

La revista “Associats” és una inicia va que vàrem emprendre l’any 2003 amb l’objec u d’editar una publicació anual en format sic en la que es mostrara la tasca del CJX i de les nostres en tats membre, és a dir, allò més significa u que s’havia realitzat durant el transcurs de cada any, acompanyat d’ar cles i no cies d’actualitat local i d’interès per al jovent.

QUÈ ÉS EL CJX? ............................... 2

Malauradament, aquest projecte solament es va materialitzar en tres edicions en format sic, ja que el CJX va viure uns anys de parada fins a la seua completa reac vació l’any 2015, sent l’úl ma edició d’aquesta revista la de l’any 2005.

Actualment hem aconseguit consolidar un funcionament intern potent, i és per això que ens hem proposat reprendre aquest projecte realitzant l’edició de 2019, amb la intenció de con nuar editant aquesta revista de manera anual els propers anys. A dia de hui, el CJX està format per 16 associacions juvenils, prestadores de serveis a la joventut o amb secció jove integrada dintre de la pròpia associació.

Aquest ha sigut un any de canvis per a nosaltres, ja que s’ha renovat per complet la Comissió Permanent, deixant el càrrec de president Hèctor Cuenca, de l’Agrupament Escolta Jamboree, per donar pas a Guillermo Delegido, també membre de la mateixa associació.

A l’interior d’aquesta revista podreu trobar tota l’actualitat del CJX i de les nostres associacions membre, allò més destacat que s’ha realitzat durant aquest 2019, fent especial èmfasi en la “FesJove 2019”, que va ser tot un èxit i que des del Consell de la Joventut de Xà va ens trobem molt sa sfets.

Des del Consell de la Joventut de Xà va volem agraïr-li al nostre company i anterior president Hèctor Cuenca tots aquests anys de presidència, que no han estat fàcils, i sobretot el seu empeny per tal de recuperar aquesta inicia va i fer possible Associats 2019.

Amb la col·laboració de

El CJX no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors

NOTÍCIES DEL CJX ........................... 4 ELS NOSTRES COL·LECTIUS ........... 13 · Agrupament Escolta Jamboree .... 14 · Agrupament Escolta Cohinoor ..... 16 · Atalaia ......................................... 18 · Xà va No Yume ........................... 20 · Muixeranga de Xà va ................. 21 · Protectora d’Animals SPAX .......... 23 · Divergents ................................... 26 · Creu Roja de Xà va ..................... 28 · Junta Local Fallera de Xà va ....... 29 · Joves de Xà va Unida .................. 30 · Joves de Compromís .................... 32 · Joves Socialistes de Xà va ........... 33 · Joves de CCOO ............................. 35 · Land of Hope ............................... 37 PROJECTE JUVENIL DESTACAT ...... 39 · Rutes de l’A.E. Jamboree.............. 39 OPINIÓ .......................................... 41 · La Importància dels Professionals de Joventut.

InfoJove Xà va .............................. 41 · La Par cipació Ciutadana, Eixa Gran Desconeguda.

Raül Camacho ............................... 42 · Les Associacions Juvenils i el Consell de la Joventut, una escola ciutadana.

Hèctor Cuenca .............................. 43 · Nous Reptes per al Consell de la Joventut de Xà va.

Guillermo Delegido ....................... 44

2

Què és el CJX?

QUI SOM? El Consell de la Joventut de Xà va som una en tat juvenil autònoma que aglu nem a les en tats juvenils de la nostra ciutat.

Actualment formen part del CJX 16 en tats d’àmbits molt diversos, com pot ser l’educació no formal, els moviments polí cs i sindicals, la cultura, el medi ambient o la diversitat funcional.

El Consell de la Joventut va naixer l’any 1986 en resposta a les necessitats de les en tats juvenils del moment. Des d’aleshores el Consell de la Joventut ha tractat de coordinar a les en tats que hi formen part per tal d’aconseguir objec us comuns.

QUÈ FEM? El nostre objec u fonamental és el de ser el punt de contacte entre les associacions juvenils i la societat, especialment amb les ins tucions municipals.

Entenem que el CJX és l’organisme més idoni a través del qual canalitzar les demandes i necessitats de la joventut associada i no associada cap a aquells que tenen en les seues mans prendre accions des nades al la joventut.

Però açò no és possible sense un teixit associa u fort i en moviment i que a més nga presència i reconeixement dins de la societat xa vina.

Per això, un dels objec us més importants del CJX és la promoció de l’associacionisme de la nostra ciutat mitjançant campanyes i ac vitats que difonguen i visibilitzen l’ac vitat de les en tats que n’hi formen part. A més, és necessari també treballar per l’ampliació d’aquest teixit fent pedagogia sobre la importància de l’associacionisme com a canal de par cipació i reivindicació de la joventut.

El CJX és una en tat que tracta de sumar els esforços de les dis ntes en tats per tal de crear sinèrgies que ens permeten millorar el treball de les en tats membres. Per això una part important de les nostres funcions consisteix en dotar a les associacions de recursos comuns que no podrien ndre en solitari, especialment pel que fa a recursos materials i formació.

Però el CJX no pot limitar-se solament a treballar amb el jovent associat, sinó que ha de dirigir-se a tots aquells joves que no formen part de cap en tat. Per això una de les principals línies de treball és el foment de la par cipació entre la joventut.

3

COM FUNCIONEM?

El Consell de la Joventut funciona a través d’assemblees periòdiques a les que assisteixen dos representants de cada en tat.

L’assemblea pren les decisions relacionades amb els programes d’ac vitats, les línies de treball i el pressupost.

L’òrgan encarregat de portar a terme aquestes decisions és la Comissió Permanent, que s’elegeix cada dos anys entre els membres de les en tats.

COM PUC FORMAR PART DEL CJX?

Ser una associació juvenil cons tuïda o una secció jove d’una en tat cultural, polí ca, etc.

Sol·licitar i entregar la documentació bàsica de la vostra en tat.

Designar dos representants.

L ’assemblea aprove la vostra inclusió.

Per tal de formar part del Consell de la Joventut heu de ser una associació juvenil cons tuïda o una secció jove d’una en tat cultural, polí ca, etc.

Solament cal que ho sol·liciteu i entregueu la documentació bàsica de la vostra en tat, designeu dos representants i l’assemblea aprove la vostra inclusió.

No obstant això també volem obrir les portes a aquelles persones que no formen part de cap en tat a través de la figura dels Col·laboradors no associats.

Si vols col·laborar amb nosaltres posat en contacte a través del correu electrònic o de les xarxes socials.

ASSOCIACIONS MEMBRE:

4

NOTÍCIES DEL CJX VISITA A EXPOJOVE

Una de les primeres ac vitats que el CJX vam realitzar al 2019 va ser una visita a ExpoJove en la que par ciparen més de 50 joves i en la que l’Agrupament Escolta Cohinoor, una de les nostres associacions membre van portar als seues xiquets i xiquetes per a que conegueren la fira i realitzaren diferents ac vitats.

CONCURS DE CARTELLS PER A LA TERCERA TROBADA DE MUIXERANGUES A XÀTIVA

conferència de joaquim bosch

El 16 de gener el CJX, junt a la Plataforma en Defensa del Sistema Públic de Pensions de La Costera, van organitzar una conferència a càrrec del magistrat Joaquim Bosch, en la que es va debatre sobre la situació actual dels drets i les llibertats a l’estat espanyol i que va ndre un gran èxit d’assistència.

La Muixeranga de Xà va, una de les nostres associacions membre organitza cada any una trobada muixeranguera en la que par cipen diferents colles on cadascuna realitza les seues figures més importants.

Enguany, el Consell de la Joventut va col·laborar amb la Muixeranga organitzant conjuntament un concurs de cartells per tal d’ob ndre el cartell anunciador oficial.

5 HOMENATGE A LES VÍSCTIMES DEL BOMBARDEIG DE L'ESTACIÓ DE XÀTIVA

El diumenge 10 de febrer va ndre lloc l’acte en memòria de les víc mes del bombardeig de l’estació de Xà va, que enguany commemorava el seu 80 aniversari.

Aquest acte va estar organitzat de manera conjunta entre en Consell de la Joventut de Xà va i la Regidoria de Memòria de l’Ajuntament de Xà va, ja que el CJX va ser un dels impulsors d’aquest esdeveniment i de la creació de l’Aixopluc, el monument que es troba a la porta de l’estació i que commemora aquest tràgic fet.

A més, al tractar-se enguany del 80 aniversari, el Consell de la Joventut de Xà va i l’ins tut IES Josep de Ribera vam editar una Unitat Didàc ca dirigida als alumnes de 4t d’ESO i Batxillerat (que han treballat enguany a classe als ins tuts Josep de Ribera i Simarro) on s’explica el que va ocórrer l’any 1939, i que conté un ar cle, bibliografia relacionada, fotografies i unes ac vitats que conviden a la reflexió i a fer pedagogia sobre allò que va ocórrer, amb la intenció d’implicar al jovent en la recuperació de la memòria del seu poble i per tal de que aquells tràgics fets mai tornen a ocórrer.

6 el cjx estrena lloc web!

El passat febre vam presentar el nostre nou lloc web, a través del qual informem de les ac vitats que realitzem, els serveis que oferim i el nostre funcionament. Amb aquest lloc web pretenem ndre un espai en el qual oferir de manera permanent tota la informació de la nostra en tat per tal de donar a conèixer la nostra tasca i els serveis que oferim.

A la pàgina principal podreu trobar la informació més destacada del Consell de la Joventut, així com les no cies més recents de les ac vitats i campanyes que organitzem. Les no cies amb més an guitat les podreu trobar a l’apartat d’actualitat.

El primer dels apartats conté informació sobre el nostre funcionament, els nostres objec us i com podeu formar part del Consell. A més, hem inclòs un apartat en el qual podreu conèixer quines són les persones que formen part de la Comissió Permanent i les en tats a les que pertanyen.

Ací podreu trobar un portal de transparència, en el qual pujarem diferent documentació rela va

al funcionament del CJX, com els seus estatuts, els convenis subscrits amb administracions públiques i la concessió de subvencions per part d’aquestes, les actes de les assemblees i els programes i memòries anuals d’ac vitats, així com els pressupostos i balanços. Per a nosaltres aquest és un dels apartats més importants del lloc web, ja que considerem imprescindible que les en tats donen comptes de la seua ges ó als seus membres i a la ciutadania en general, especialment en el cas del Consell, que ges ona fons provinents de recursos públics a través de convenis i subvencions.

El següent apartat conté la informació de les 16 en tats que formen el Consell de la Joventut, de manera que aquest lloc web no solament servirà per tal d’oferir informació sobre el CJX, sinó que també servirà com a plataforma per tal de buscar les dades de contacte i informació de les en tats que en formen part.

Per finalitzar, podreu trobar una secció de serveis, en la que s’informa dels serveis que oferim de manera habitual, com la borsa de material o l’assessorament en qües ons administra ves per a les en tats membre, així com un espai en el que s’informa dels passos a seguir per tal de crear una associació juvenil.

7 SORTEIG DE SELFIES FALLERS

VISITA AL SALÓ DEL MANGA DE VALÈNCIA

Com cada any, el Consell de la Joventut de Xà va hem organitzat el “Sorteig de Selfies Fallers”, un sorteig en el que poden par cipar tots els joves d’entre 12 i 30 anys, siguen fallers o no.

Com ja és costum, el Consell de la Joventut de Xà va organitza un autobús per tal de visitar el Saló del Manga de València.

JOVE ASSOCIA'T!

Aquesta ac vitat compta amb la col·laboració de la bo ga Manha an Comics i de l’associació “Xà va No Yume”, un col·lec u membre del CJX que promou diferents aspectes de la cultura japonesa organitzant ac vitats relacionades amb el manga, l’anime, el cosplay, els jocs de taula, etc.

GUIA DE CAMPAMENTS JUVENILS

Jove Associa’t és una campanya amb l’objec u de reunir joves amb interessos i inquietuds comunes per tal de crear espais de trobada on aquests puguen parlar, debatre, compar r experiències i exposar idees o propostes al voltant d’un tema central.

Aquesta inicia va es va desenvolupar a través d’una sèrie d’encontres sectorials amb diferents temà ques per tal de realitzar una presa de contacte entre les persones que par cipen i amb el propi Consell de la Joventut, amb l’objec u de passar una bona estona parlant sobre temes d’interès i, potser, crear grups de treball per tal d’organitzar ac vitats o campanyes relacionades amb cada temà ca amb el suport del CJX.

Aquesta guia mostrava les diferents opcions de Campaments d’Es u que organitzen les nostres en tats membre, amb les dades més important de cada campament i en tat organitzadora, com el lloc de realització, la duració, el preu amb les seues diferents opcions i les dades de contacte de cada en tat.

8 el cjx renova la seua comissió permanent

El passat diumenge 16 de juny l’assemblea del CJX va aprovar la nova comissió permanent, que estarà presidida per Guillermo Delegido Terol de l’Agrupament Escolta Jamboree i formada per cinc associacions més.

Després de que Hèctor Cuenca Mar nez, anterior president també per l’Agrupament Escolta Jamboree) presentara la seua dimissió el passat 30 de maig arran de la seua elecció com a regidor de l’Ajuntament de Xà va, al CJX es va obrir un procés de presentació de candidatures per tal d’escollir la nova Comissió Permanent, que s’encarregarà de ges onar aquesta en tat durant els propers dos anys.

Una vegada finalitzat el termini de presentació de candidatures solament va ser inscrita la candidatura que ha eixit finalment escollida, i que està presidida per Guillermo Delegido Terol, de l’Agrupament Escolta Jamboree, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses i faller de la Falla Sant Jordi de Xà va.

A més, l’acompanyaran en aquesta junta Antoni Pau López Mar nez en representació de la SPAX, veterinari de professió, ecologista i ac vista pels drets dels animals, que serà el secretari del CJX; Jose Luis Llorens Borràs serà el nou tresorer en representació de la Junta Local Fallera de Xà va,

estudiant d’una doble tulació en Informà ca i ADE a la UPV i també membre de la Falla Sant Jordi de Xà va. Com a vocals estaran Alexandra Boluda Sendra, de la Muixeranga de Xà va i graduada en Turisme per la UA, Ricardo Pacheco Gil del club Slot Costera Xà va, enginyer químic i campió d’Espanya de scalextric, i Àngela Vila Pàrraga en representació d’Atalaia, estudiant d’història a la Universitat de València.

Segons varen explicar a l’assemblea, aquesta nova comissió permanent pretén potenciar la feina feta per l’anterior comissió, fent veure la importància del CJX per al conjunt d’associacions juvenils de la ciutat i fent d’interlocutor vàlid entre aquestes i l’administració pública. A més, es pretén realitzar una sèrie d’accions per tal de donar-li visibilitat al Consell, explicar què és i quines són les seues funcions, així com organitzar ac vitats i cursos que siguen d’u litat per a les associacions membre i el jovent no associa’t.

!

cjxativa.org

9 actes en celebració de l'orgull lgtbi+ 2019

Els passats 27 i 28 de juny van ndre lloc els actes organitzats en celebració del dia de l’Orgull LGTBI+ que s’organitzen cada any a la nostra ciutat.

Aquests actes, igual que l’any anterior, van ser organitzats conjuntament entre el Consell de la Joventut de Xà va, l’Ajuntament de Xà va i l’associació en defensa dels drets LGTBI+ “Arc de Sant Mar ”.

El dijous 27 es van iniciar els actes amb la lectura d’un manifest i el desplegament de la bandera a la porta de l’ajuntament.

Seguidament, es van inaugurar les escales de la biblioteca municipal que han estat decorades amb uns vinils amb els colors de l’Orgull.

A hora de sopar, vàrem par cipar d’un correbars per diferents establiments que varen voler col·laborar amb aquesta celebració.

A més, es varen il·luminar els focus de la plaça del mercat i el Portal del Lleó amb els colors de l’Orgull.

El divendres 28 de ma el Consell de la Joventut de Xà va vam eixir a repar r llacets i polseres i vàrem estar a la radio explicant la resta d’ac vitats programades.

Per la vesprada va ndre lloc l’actuació del DJ Rafa Morata, que va donar pas a l’actuació estrela de la nit, Yogurinha Borova, que va fer el seu espectacle a la plaça del mercat i al pub El Barco.

Des del Consell de la Joventut de Xà va estem molt contents de formar part de l’organització d’aquests actes, i volem donar-li les gràcies a tota la gent que ho ha fet possible i al Consell Valencià de la Joventut per facilitar-nos la pancarta i les polseres.

10 acte contra la violència masclista

El passat dijous 25 de juliol, com cada dia 25 de cada més, va ndre lloc una concentració a la porta de l’Ajuntament de Xà va per tal de denunciar la xacra de la violència masclista.

Aquesta inicia va va sorgir fa uns anys del Consell de les Dones per la Igualtat, un òrgan consul u de l’ajuntament que està format per diferents associacions i en tats, entre les que es troba el Consell de la Joventut de Xà va.

En aquesta ocasió va ser el CJX el que es va encarregar de l’organització de l’acte, un acte en el que varen par cipar totes les associacions juvenils de Xà va que formen el CJX. Amb la intervenció de Guillermo Delegido, president del Consell, es va iniciar la concentració amb la lectura del manifest.

A con nuació, cada associació membre del CJX va fer la lectura d’una frase que cadascuna havia preparat per tal de mostrar el seu rebuig a la violència masclista i entre totes es va anar formant un mural que s’havia preparat des del CJX. Per finalitzar, es va fer la lectura dels noms de les 45 víc mes que han estat assassinades durant aquest 2019.

campanya de recomanacions per a la fira d'agost de xàtiva

El Consell de la Joventut varem realitzar una campanya de recomanacions per a aconsellar una sèrie de qües ons als i les joves amb la finalitat de que totes i tots gaudim de la Fira d’Agost de Xà va amb la major responsabilitat possible, assumint que La Fira és un espai d’oci en el que es generen diferents pus de situacions derivades d’aquest oci i que cal ges onar-les de la manera més responsable per part de totes i tots.

Aquesta campanya va constar d’un cartell amb una sèrie de recomanacions que es va projectar al vídeo oficial del Fes val Al Ras durant les nits de Fira i es van col·locar uns panells a les entrades dels recintes on es realitzen els esdeveniments per a joves, com bé al Jardí de la Pau, al Pavelló on es realitzen les paelles i al camp de futbol la Murta. El 16 d’agost vam estar a l’estand “Dona’t a Conèixer” de la Fira d’Agost presentant i explicant aquesta inicia va.

11 fesjove 2019: ÈXIT D’ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ JUVENIl

El passat dissabte 5 d’octubre va ndre lloc a l’avinguda de Selgas la FesJove 2019, la fira de l’associacionisme juvenil que organitza anualment el CJX amb un gran èxit d’assistència i par cipació per part de les associacions membre i en tats convidades.

Des del Consell de la Joventut de Xà va valorem molt posi vament el resultat de la FesJove 2019, que va reunir centenars de persones durant el transcurs de l’ac vitat que va ndre lloc des de les 10h fins les 20h. Una fira d’associacions plena de con ngut i ac vitats des del seu inici fins a la cloenda en la que les diferents associacions que formen part del CJX van poder mostrar la seua tasca a través d’estands informa us, ac vitats, xerrades, jocs o tallers.

També va assis r la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Xà va i el Consorci de Residus (COR), que a banda de realitzar un taller també varen instal·lar un ecoparc mòbil durant tot el dia.

A banda de les associacions que formen part del CJX, enguany es va convidar a diferents en tats externes que ngueren algun pus de vinculació o interès per al jovent, com bé la Universitat de València (Campus d’On nyent), la Universitat Politècnica de València (Campus d’Alcoi), l’IES Lluís Simarro i el CIPFP La Costera per tal de que explicaren la seua oferta forma va.

A les 10:30h va ndre lloc la visita ins tucional, en la que els membres de la Comissió Permanent del CJX junt amb Lena Baraza, regidora de joventut, i l’alcalde de Xà va Roger Cerdà varen fer un recorregut per totes les associacions par cipants.

Un poc més tard, cap a les 13h va ndre lloc l’acte inaugural en el que el president del CJX Guillermo Delegido va agrair a totes les persones i associacions la seua assistència i implicació.

12

Després de la inauguració va ndre lloc un dinar de germanor, en el que el CJX va u litzar gots i plats de plàs c rígid amb la finalitat de poder-los rentar i reu litzar-los.

Al llarg del dia es varen realitzar diferents ac vitats que hi havia programades, com un assaig obert i una actuació de la Muixeranga de Xà va, una dansà popular a càrrec del Grup de Danses Socarrel, jocs, concursos i danses a càrrec de l’Agrupament Escolta Jamboree, l’Agrupament Escolta Cohinoor i Atalaia, una xerrada per part de la SPAX, un sorteig d’un pa net elèctric i d’unes entrades de cine, i les diferents ac vitats que es realitzaven als estands de cada associació.

Membres de a Comissió Permanent al Photocall

Par cipants del Torneig de la Fallera Calavera

Des de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de Xà va ens mostrem sa sfets i expressem la seua màxima gra tud a tots els implicats en la FesJove 2019, amb la intenció d’avaluar la jornada per tal de seguir millorant cada any i organitzar una FesJove millor les properes edicions.

Cartell resum amb totes les ac vitats

CONSELL DE LA JOVENTUT XÀTIVA

Els Nostres Col·lectius

14 AGRUPAMENT ESCOLTA JAMBOREE

DESCOBRINT LA SERRA DE CAZORLA I SEGURA Aquest any l’Agrupament Escolta Jamboree hem estat de campament a la zona d’acampada Fuente de los cerezos a Villanueva del Arzobispo, a la província de Jaen. Aquesta localitat es troba enmig del parc natural de la serra de Cazorla, Segura i Las villas, en la zona alta del curs del riu Guadalquivir, una zona a la que en el nostre agrupament, acostumats a les muntanyes del sistema ibèric, no havíem anat mai.

Abans d’açò, vam començar la ronda solar en novembre amb una acampada a l’alberg Los Perlitos de Cocentaina en la que els pioners van descobrir el castell de la ciutat i els rutes van caminar fins Alcoi. Com tots els anys, el mes de març vam cremar la nostra xicoteta falla al parc de Sariers i a la segona pasqua ens en vam anar d’acampada, aquesta vegada a la zona d’acampada Las Arenas d’Énguera.

Aquest any, però, ha destacat per un dels projectes més ambiciosos del nostre agrupament dels úl ms anys, el viatge al camí de San ago organitzat pels nostres rutes, que els ha ngut tot l’any organitzant ac vitats per tal de poder finançar el viatge.

Tornant al campament, vam eixir cap a Jaen l’1 d’agost, precedits pels companys que havien anat el dia anterior a preparar les instal·lacions.

Als nostres campaments cadascuna de les seccions desenvolupa un projecte durant els 14 dies de durada, alternant-lo amb el dia de visita dels pares, els dies de grup i la marxa senderista.

Cadascun dels projectes s’adapta a les edats dels xiquets, consis nt majoritàriament els de les seccions de llops i tropa en jocs i els de pioners i rutes en ac vitats de major complexitat i construccions tradicionals escoltes.

Aquest any els rutes van construir una torre entre tres arbres, de la qual eixia una rolina. En la marxa vam conèixer les localitats més properes al campament, com Hornos o Cañada Morales, que es situen totes al voltant de l’embassament de El Tranco.

15 AGRUPAMENT ESCOLTA JAMBOREE

Aquest any ja hem començat la nova ronda solar 2019-2020. Si esteu interessats en formar part de l’agrupament ens podeu trobar tots els dissabtes de 16:30 a 18:30 al parc de Sariers o al nostre local al carrer Argenteria 56. També podeu seguir-nos a les nostres xarxes socials i al nostre lloc web, on trobareu totes les nostres dades de contacte i totes les ac vitats que realitzem.

Visca’l Jamboree!

Àmbit:

Escol sme - Oci i Temps Lliure

Telèfon:

671 406 116

Correu:

aejamboree@gmail.com

Agrupament Escolta Jamboree Xàtiva @AEJamboree

Direcció: C/ Argenteria 56, Baix 3 Web:

jamboreexa va.org

@AEJamboree

16 AGRUPAMENT ESCOLTA cohinoor

coneix l'agrupament escolta cohinoor Hola! Som el grup scout Cohinoor i us volíem contar algunes coses sobre nosaltres. Us atreviu a conéixer-nos?

L’úl m campament que hi vam fer, va ser aquest es u a Terol. Us podríem contar mol ssimes coses… Però és millor viure-ho!

Ho passem tan bé, que fem molts més durant l’any: el d’inici de ronda. Però després, el Sant Jordi, campament de pasqua, el fes val de la cançó… No ens agrada parar quiets!

A més, els pioners, a la ronda passada van formar la seua pròpia empresa, van viatjar després fins al País Basc, on van ajudar la reserva natural d’Urdaibai.

Qui som els scouts?

Som un grup de xiquets, xiquetes i joves que tractem de fer del món un lloc millor, mitjançant una educació en valors. Treballem l’empa a, l’amistat, el respecte tant per nosaltres com pel medi ambient…

Qui som nosaltres, el Cohinoor?

Som un grup amb la seu a Xà va, al peu de la muntanya. Allí, pugem tots els dissabtes: juguem, fem tallers, reflexionem i gaudim del temps junts.

A més, realitzem també ac vitats per la ciutat, així com diferents eixides, trobades amb altres grups, voluntariats i campaments, dels quals, ens emportem sempre quasi tants amics com bons records.

Com m’hi puc apuntar?

Tenim cinc seccions, organitzades per edats, amb l’objec u que la metodologia que emprem siga l’adequada.

17 AGRUPAMENT ESCOLTA cohinoor

Els més pe ts són els castors (5-7 anys), seguits per l’estol (8-10), la tropa (11-13), els pioners (14-16) i per úl m els rutes (17-19).

Per tant, es pot apuntar qualsevol persona dins d’aquest rang d’edat. Nosaltres, per la nostra part, els acollirem amb els braços oberts!

Sols heu que vindre un dissabte a la Plaça de Sant Jordi a les 16.30, des d’on muntarem al nostre local.

Àmbit:

Escol sme - Oci i Temps Lliure

Telèfon:

658 183 441

Correu:

gruposcoutcohinoor@gmail.com

A més, podeu contactar amb nosaltres a les xarxes socials (Instagram: @scoutscohinoor i Facebook: Cohinoor agrupament escolta) i per telèfon (Susanna: 658 18 34 41).

Esperem veure-vos prompte! Aquesta ronda la comencem més il·lusionats que mai, i tenim moltes coses preparades, que de segur us encantaran.

Bona caça i llargues llunes!

Cohinoor Agrupament Escolta @scoutscohinoor

Direcció: C/ Les Santes (casa de la muralla sedest)

VISITA LA NOSTRA BORSA DE MATERIAL CESSIÓ GRATUÏTA

18 ATALAIA

UN ESTIU DIFERENT El Campament Atalaia 2019 s'ha dut a terme al campament Jaume I d'Alcossebre dels dies 1 al 15 d'agost. Durant este temps un total de 50 par cipants hem pogut gaudir de platja, muntanya, ciutats històriques i parcs d'atraccions, entre altres coses.

Una de les nostres ac vitats estrella és allò que malament diem “el bivac”: una travessia amb una duració de tres jornades que, debut a les caracterís ques del terreny, també ha sigut una mica especial. Hem recorregut de punta a punta el Parc Natural de la Serra d'Irta, el tram de costa sense edificar més extens de tot el mediterrani espanyol, tot un tresor ecològic i paisatgís c, per tal d'arribar fins la ciutat de Peníscola i el seu casc an c.

A Peníscola passàrem tota la segona jornada de la ruta, recorrent els seus indrets i racons. A la tercera jornada desférem el camí recorregut el primer dia fins arribar de nou al campament.

Enguany feia exactament 25 anys que no realitzàvem el nostre campament en terres valencianes, i va ser exactament al mateix lloc, l'any 1994, quan nguérem la darrera experiència de fer les nostres ac vitats vora mar.

I al dir "vora mar" volem dir que teníem una xicoteta cala a 10 metres de les portes de la instal·lació, en la qual hem pogut fer molt dels nostres jocs. Sol i brisa marina.

A més del bivac, tot un seguit de dies temà cs que van des de la creació ar s ca (teatre, dansa i cançó) fins a viatges quasi virtuals a PortAventura, les instal·lacions de l'Acadèmia Hogwarts o els escenaris de l'atracament a la Casa de la Moneda.

Bo, allò de port Aventura va ser quasi virtual només en primera instància (muntant un parc d'atraccions dins del campament), ja que finalment es va materialitzar en un desplaçament sorpresa al parc de Salou que, com es podrà suposar, no va decebre ningú.

19 ATALAIA

En defini va, un campament ple d'ac vitats centrades en l'esport, el teatre, la música, la diversió, el treball en equip, la tolerància, el respecte i la convivència entre majors i xicotets.

Una oportunitat única que tenim tots els anys i que a Atalaia no ens agrada desaprofitar.

I l'any que ve, més.

Àmbit:

Oci i Temps Lliure

Telèfon:

696 678 508

Correu:

atalaia@centrejunioratalaia.org

Direcció: C/ Germanies, 2 (Parròquia del Carme) Web:

www.centrejunioratalaia.org

@centrejunioratalaia

20 xàtiva no yume

l'any de xàtiva no yume Xa va no Yume (el somni de Xà va en japonés) es creà amb un grup de joves que es reunien per a parlar del seu interés per l’ànime i el manga, dues arts molt populars a la cultura japonesa i cada dia més al nostre país.

Amb el temps eixes inquietuts es van extendre a més camps: el món del còmic, els jocs de taula, els videojocs, la cultura japonesa en el seu conjunt… i altres hobbies.

El nostre 2019 va començar com un any complex, però amb l’esforç i la voluntat dels nostres membres hem con nuat endavant, fent ac vitats molt interessants. A l’es u les nostres nits de rol i pizza cada dimecres, aquest any destaca la quan tat de gent que ha fet la seua primera par da amb nosaltres, suscitat en part per l’interes creixent del clàssic Dungeons & Dragons, a més de poder par cipar en una aventura sols en parla anglesa, gràcies a la colaboració d’un americà que passava l’es u a Xà va.

El nostre primer encontre Otaku, coincidint amb el començament del curs, molts joves i no tan joves es van reunir per a diverses ac vitats del mon de l’ànime: ser el més ràpid en menjar ramen, l’equip que més cançons d’ànime endevina o fins i tot una demostraciò del Kame Hame Ha de Goku.

El nostre principal objec u és crear acivitats relacionades amb aquestos hobbies i que el màxim de gent possible puga gaudir-ne, tant per a gent amb els mateixos interessos com per a gent que no ho coneix i sent curiositat.

Mentre escriguem aquestes paraules ens preparem per a la próxima Fesjove, en la que ja portem uns quants anys par cipant. Allí ens trobareu en els nostres jocs de taula per a qui desitge probar-ne algun, junt a altres ac vitats.

Aquesta és una associació que s’esforça i anima als joves a sen r curiositat per la cultura del manga, els cómics i els jocs de taula. Us animem a par cipar-hi!

Àmbit:

Oci i Temps Lliure - Cultura Otaku

Telèfon:

638 755 011

Direcció: Manha an Comics - C/ Pintor Perales , 4.

Xàtiva No Yume @xativa.no.yume @XativaNoYume

21 muixeranga de xàtiva "la socarrà"

una colla en creixement La muixeranga de Xà va va nàixer al maig del 2016 i des d’aquell moment no hem parat de realitzar actuacions per tot arreu.

Quan farem un any, va ndre lloc la I Trobada de Muixerangues a Xà va en la que van ser convidades tres muixerangues: la Muixeranga d’Alacant, la Jove Muixeranga de València i la Muixeranga de La Safor, les quals ens varen ajudar molt des dels principis.

Aquesta trobada va ser un èxit que desprès es va veure reflexat al sopar de germanor a l’estació amb un posterior concert del grup local Barbaritats i festa.

L’any següent, mentre creixíem, tornarem a organitzar una trobada, en aquest cas, II Trobada de Muixerangues amb la par cipació de tres colles diferents: La Conlloga-Muixeranga de Castelló, Muixeranga de Vinaròs i la Muixeranga de Cullera. En aquesta trobada, el sopar de germanor es va realitzar al Jardí de la Pau, on la germanor de les colles es va veure present durant tota la nit. Aquesta nit la tancarem amb el concert de El Diluvi.

Con nuarem creixent com a colla tant amb l’entrada de nous membres com amb l’evolució i l’assoliment de nous reptes i figures conseguint així descarregar dos figures de cinc altures, Alta de 5 i Alta Clàssica, a la III Trobada de Muixerangues a Xà va, en la qual par ciparen la Muixeranga de Torrent, La Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina i la Muixeranga de Sueca.

Durant aquests tres anys, a part d’actuar a la nostra ciutat i als pobles del voltant, hem fet tres eixides: Barcelona, Terrassa i Tortosa, en les quals hem actuat conjuntament amb diferents colles castelleres.

22 muixeranga de xàtiva "la socarrà"

En aquests moments ens podem considerar una colla consolidada i de les més fortes al món muixeranguer, ja que en poc més d’un any enrere ens hem conver t en colla de 5, assolint tots els objec us proposats.

Ara con nuem assajant i consolidant-nos com a colla amb nous reptes i objec us per complir endavant.

Si voleu formar part de la Muixeranga de Xà va, conèixer i ser par cip de la nostra cultura, no dubtes en contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials, o venint a uns dels assajos dels divendres, oberts per a tothom, a l’estació d’autobusos on es troba el nostre cau, que en desembre farà un any que el tenim. No ho dubtes, vine i enfaixa’t amb nosaltres, la teua colla!!

Àmbit:

Muixeranga - Cultura Popular

Telèfon:

620 891 988

Correu:

muixerangaxa va@gmail.com

Muixeranga de Xàtiva @muixerangadexativa

Direcció: Estació d’Autobussos de Xà va Blog:

www.muixerangadexa va.com

@muixerangaxtv

23 societat protectora d'animals de xàtiva "spax"

la spax fa una crida a col·laborar Què és la SPAX? La Societat Protectora d'Animals de Xà va és una associació sense ànim de lucre la tasca de la qual està desenvolupada per tots els seus membres de forma totalment altruista. La seva principal ac vitat és la defensa i protecció animal i la cura dels animals abandonats albergats en el refugi, i posseeix la declaració de nucli zoològic des de 2002, sent una en tat col·laboradora de Conselleria.

Molts són els esforços diaris tant personals com econòmics per a poder mantenir cada dia el refugi en funcionament i proporcionar la millor qualitat possible als gossos que s'alberguen i la seua assistència veterinària.

- Con nuar facilitant assistència veterinària a tots els nostres gossos albergats, així com a prestar-la a qualsevol animal abandonat en la qual se'ns sol·licite ajuda.

- Con nuar proporcionant alimentació adequada i menjar específic als animals convalescents o que per edat i/o condició la necessiten.

- Seguir amb la neteja i desinfecció diària en les instal·lacions.

- Con nuar amb els diferents projectes per a recaptar fons i seguir amb les campanyes de conscienciació.

Objec u principal: adopcions i protocol: Un dels objec us principals de l'Associació és trobar-los una llar a tots i cadascun dels gossets que alberguem.

Què fem a la SPAX? Objec us: - Reduir el nombre d'animals abandonats de la ciutat i municipis dels voltants, donant sostre, alimentació, assistència veterinària i totes les cures que necessiten per al seu benestar.

- Intentar trobar una llar a tots i cadascun dels gossets que alberguem. Com sempre diem el refugi ha de ser un lloc de pas, el lloc que faça de nexe per a trobar per fi la llar que tant mereixen, fent èmfasi en què darrere de cada adopció s'intenta aconseguir una adopció responsable.

Per a aconseguir això darrere hi ha un dur treball diari, començant per la difusió dels peluts en diferents pàgines de difusió i altres xarxes socials fins a l'úl m pas que és el contacte personal amb la família interessada. Sempre s'intenta conéixer prèviament als adoptants per a poder-los aconsellar en l'elecció del gos en funció del seu es l de vida i necessitats mútues.

24 societat protectora d'animals de xàtiva "spax"

Tots els nostres peluts són donats en adopció estant al dia en les desparasitacions internes, bovines, amb xip, vacunats contra la ràbia i castrats o esterilitzats.

En el cas dels cadells que encara no es poden donar castrats per la seua curta edat és signa en el contracte el compromís de fer-lo quan el veterinari l'aconselle.

Les cases d'acollida tenen un paper fonamental, d'elles depén la recuperació d'un animal recentment operat, atacat, cadellets que no poden entrar al refugi fins a tenir totes les vacunes i per descomptat per a aquells gossos que són portats a les dependències de policia dels municipis i seran portats a la gossera...

• Perfils de voluntariat: -Voluntariat presencial en el refugi per a ajuda de neteja de les instal·lacions, neteja dels animals, trasllat de gossos a consultes veterinàries i per descomptat rebre un munt de xuclits.

-Voluntariat per a suport en difusió, per al que solament és necessari tenir un ordinador i disposar d'un parell d’horetes al mes.

Molta gent pregunta pel cost de l'adopció, que en el nostre cas no té cap cost, mai es cobra per un gos, però l'adoptant abona una part de les despeses veterinàries anteriorment citades.

• Econòmicament (socis de la SPAX, padrins, col·laboracions , dona us). Donacions materials (medicaments en vigor, productes de neteja, corretges, llaunes de menjar per a gossos, etc.)

Aquests costos són molt molt econòmics per a l'adoptant ja que s'assumeixen entre 3 parts: l'adoptant, la mateixa associació i les clíniques veterinàries que col·laboren amb nosaltres ajustant preus.

Aprofitem el moment per a agrair públicament als nostres veterinaris la seva ines mable ajuda i col·laboració.

Maneres de col·laborar amb nosaltres:

Problemà ca amb animals abandonats. Que proposem?:

En un refugi tan saturat tota ajuda és ben rebuda, però avui en dia una de les coses que més necessàries i que menys tenim són les cases d'acollida.

Abans hem comentat el cas dels gossos que són portats a la gossera i volem posar l'accent en aquest assumpte ja que s'està tenint un greu problema en aquest aspecte.

25 societat protectora d'animals de xàtiva "spax"

Cada vegada són més els gossos que són portats a les comissàries de policia, hi ha setmanes que el número de gossos que són lliurats allí són aclaparadors. Per a evitar que els gossos que són lliurats en la Policia Local de Xà va acaben en la gossera intentem ajudar a la gent que ens passa avís perquè han trobat un gosset i no se’l poden quedar.

Però el nostre refugi ja no dóna per a més, no podem entrar més gossos i menys a un ritme tan asfixiant, per això demanem desesperadament col·laboració ciutadana, ajuda per part de tots.

Àmbit:

Protectora d’Animals - Voluntariat

Telèfon:

671 870 889

Correu:

infospax@protectoraxa va.org

Web:

www.protectoraxa va.org

Molt s'està lluitant per a aconseguir el Sacrifi 0 al nostre país, municipis en els quals no es treballe amb gosseres i els animals no siguen sacrificats.

Es necessita una reforma de les lleis en protecció animal, un enduriment de la llei davant el maltractament animal, la implicació per part de les Administracions per a implantar controls de xip, campanyes d'esterilització a baixos preus o subvencionades, control en la venda i cria il·legal de gossos i per descomptat conscienciació ciutadana, quan això es complesca començarem a veure resultats.

SPAX - Sociedad Protectora Animales Xàtiva

@protectoraspax

@spax_protectora_animals_xativa

26 DIVERGENTS

L’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL A XÀTIVA UN DRET FONAMENTAL VULNERAT A la nostra ciutat en l’actualitat ens trobem amb l’existència d’espais públics i privats relacionats amb l’administració, la sanitat, l’educació, la cultura, l’oci… que no són accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda.

L'accessibilitat universal és una obligació que marquen les lleis (Reial Decret 505/2007, Reial Decret Legisla u 1/2013 i altres) i, en el 2019, és una il·legalitat encara ndre espais no accessibles per a totes.

Però no només això, sinó que l’accessibilitat universal és un dret universal inalienable; i els diferents estaments de govern han de garan r una societat inclusiva, en la que totes les persones nguen igualtat d'oportunitats, circulació i par cipació.

Una Xà va accessible per a totes, beneficiarà no només a les persones amb diversitat funcional, sinó que totes podem experimentar en algun moment de la nostra vida una situació que ens limita la mobilitat (gent gran, accidents, anar amb un carret de bebè…) i, per tant, l’interès de què aquestes necessitats siguen adequadament ateses no és un interès par cular, sinó de totes les persones.

Aquest any des de Divergents s’ha impulsat la plataforma per l’accessibilitat universal a Xà va, que ha reclamat a l’ajuntament que, tal i com es recull a la legislació tant estatal com autonòmica vigent, s’estableixi un pla urgent amb dates concretes per garan r: - L'ACCESSIBILITAT UNIVERSAL EN ESPAIS PÚBLICS i en espais on es realitzen ges ons públiques, tant pel que fa a l'accés a l'edifici, la mobilitat interior (tant ver cal com horitzontal), els banys, el mobiliari i les eixides d'emergència (en la forma i condicions que recull la norma va).

- L'ACCESSIBILITAT UNIVERSAL EN ESPAIS PRIVATS com ara en tats bancàries, hosteleria, comerços, accés a edificis privats... És a dir, que no es donen llicències d’apertura als locals que no nguen accés per a les persones amb mobilitat reduïda, mostradors i banys adaptats. Als locals que ja estan oberts, informar-los de quina és la norma va en matèria d’accessibilitat i donar-los un termini per portar-los a terme, informant-los de les ajudes econòmiques que poden sol·licitar per portar a terme les adaptacions necessàries.

- LA MOBILITAT UNIVERSAL en els carrers de la ciutat, és a dir, elaboració d'una plataforma única als nostres carrers, eliminant desnivells a les voreres i en la connexió amb l'asfalt; modificant la ubicació mobiliari urbà, terrasses d'hosteleria i ornamentació de comerços per tal de facilitar el desplaçament de totes les ciutadanes.

- TRANSPORT PÚBLIC MUNICIPAL UNIVERSAL (autobús, tren turís c...) que permeta que totes les persones el puguen u litzar. El cost de les avaries no pot ser raó de discriminació cap al col·lec u de persones amb mobilitat reduïda.

27 DIVERGENTS

- PARCS I JARDINS UNIVERSALS, tant en els accessos, mobilitat interior com en les zones infan ls d'esbarjo. Actualment no contem en cap parc a la ciutat que nga engronsadores vertaderament accessibles per a xiquetes i xiquets en mobilitat reduïda. Cal ndre aquest aspecte en consideració quan es creen nous parcs a la ciutat, així com quan es realitzen canvis en els actuals, i dotar a tots els parcs d’engronsadores que puguen gaudir totes les xiquetes i xiquets.

- Fer respectar que les places d'APARCAMENT per a persones amb mobilitat reduïda només siguen autoritzades pels vehicles autoritzats per les autoritats competents.

- Eliminar barreres en la informació i la comunicació: SENYALITZACIÓ pictogràfica de tots els edificis públics i panells informa us al carrer per facilitar l'orientació espacial a totes les ciutadanes i visitants.

Tant l’equip de govern actual com la resta de par ts polí cs s’han compromès a fer les obres i reformes necessàries per ndre una ciutat on totes puguem gaudir en igualtat de dret abans de que finalitze l’any 2019. Des de la plataforma estarem pendents de que així siga!

Sense accessibilitat universal, no hi ha drets humans.

Àmbit:

Diversitat Funcional

Telèfon:

667 066 261 - 658 373 632

Correu:

divergents.xa va@gmail.com

Blog:

h p://divergentsxa va.blogspot.com.es/

Divergents Xàtiva

28 CREU ROJA DE XÀTIVA

creu roja joventut a xàtiva desenvolupa diversos projectes per als més menuts En l'Assemblea Local de Xà va, Creu Roja Joventut realitza el projecte de Promoció d'Èxit Escolar a la nostra ciutat. Al voltant de 10 persones voluntàries de l'organització donen suport, mitjançant aquest projecte, a un grup de 24 nens i nenes de famílies en risc d'exclusió social escolaritzades a Xà va.

Un altre dels projectes realitzats per Creu Roja Joventut a Xà va és el dels seus Drets en Joc. El projecte consisteix en la recollida, per part de Creu Roja, de joguines noves, no sexistes, no bèl·lics i educa us des nats a nens i nenes de famílies beneficiàries dels projectes de Creu Roja en situació de vulnerabilitat.

En l'ac vitat par cipen 15 voluntaris i voluntàries. En la Campanya de 2018 es van fer lliurament de 240 joguines a 120 nens i nenes.

Dues vesprades a la setmana, coincidint amb el període escolar, el voluntariat de Creu Roja cobreix les necessitats bàsiques alimentàries de cada nen i nena amb un berenar i, a con nuació, du a terme una hora de reforç educa u per a que l'alumnat acabe els deures.

L'úl ma hora es dedica, en cada sessió, a tallers d'habilitats socials, de promoció d'hàbits saludables o jocs lúdics. L'experiència de nens i nenes és molt posi va:

Aprofitem aquesta ocasió per a convidar a tots els joves de la localitat a unir-se a l'equip de voluntariat de Creu Roja Joventut.

“Fem moltes coses diver des: pintar, fer deures, juguem a coses…”

Àmbit:

Voluntariat

Telèfon:

678 590 723

D'altra banda, en finalitzar cada trimestre escolar es proposa una excursió externa al centre. Amb mo u de les vacances de Pasqua, es va organitzar un berenar i en finalitzar el curs escolar es va realitzar una sor da a les sales de cinema Axion.

Correu:

xa vapresi@cruzroja.es

Cruz Roja Española en Xàtiva

29 junta local fallera de xàtiva

temàtica educativa a les falles infantils La temà ca és un element inherent a la falla, ja que aquesta no s'entendria sense la temà ca.

Les primeres falles ja incorporaven aquest element, per lo que podríem dir que la temà ca és un element imprescindible. Però en aquest ar cle ens centrarem en la temà ca que incorporen les falles infan ls, ja que tendim a pensar que les falles adultes són les úniques en incorporar la temà ca ja que aquesta va molt unida amb la polí ca (element principal als monuments adults).

La temà ca als monuments infan ls és graciosa, àgil i fàcil de comprendre al estar dirigida a un públic més menut, perquè les falles infan ls són per als més xicotets. I com diu el tol té un element prou visible que és la temà ca educa va, que normalment es relaciona en valors importants que ha de ndre una persona en un futur, com pot ser l’amistat o l'empa a; o en aprendre coses noves com la importància dels esports o nous des ns al voltant del món.

A la imatge anterior podem veure la falla infan l guanyadora de l’any 2019, de la comissió Abú Masaifa i com ar sta Xavier Gàmez. Té com a lema “African’s go” i ens explica la vida d’una tribu africana nomenada els Turkana.

Sense mòbil ni Internet es diverteixen al jugar entre ells, respecten tots els animals i la importància de la transmissió de les tradicions per part dels més majors. Tots aquests trets dels que ens parla aquesta falleta són els que estem perdent actualment per culpa de la globalització i les seues conseqüències.

En defini va, la temà ca a les falles en el úl ms anys ha anat passant més desapercebuda fins al punt en el que la immensa majoria de gent ni la llegeix i no es donen compte de lo enriquidora que pot arribar a ser, sobretot en els més menuts que estan en l’etapa d’aprenentatge i la temà ca en les falles d’infan l poden ajudar a aprendre valors, beneficis de certes coses o arribar a culturitzar-se en certa mida.

Àmbit:

Faller

Correu:

fallesxa va@gmail.com

Web:

fallesxa va.es

Junta Local Fallera Xàtiva @jlfxativa

@JLFXATIVA

30 joves de xàtiva unida

una nova esperança per a la joventut suma't a la rebel·lió

Són temps adversos per a la joventut. A la generació més preparada de totes les úl mes ens ha tocat viure els temps més convulsos i amb menys perspec ves de futur. La passada crisi econòmica se n’ha anat deixant els seus efectes de manera permanent per a la majoria de la gent i la que està per vindre ja amenaça amb nous efectes devastadors.

Front a açò, no hem trobat les polí ques valentes que havien de servir d’escut per a protegir a la majoria, sinó que hem vist com es rescataven els bancs i es salvaven les grans empreses, mentre que els i les joves veiem com cada vegada ens costa més diners estudiar, trobem menys i pitjors treballs i les possibilitats d’independitzar-nos es redueixen perquè el nostre salari no és suficient.

A la nostra ciutat hem perdut l’oportunitat d’atacar frontalment aquesta situació. Els esforços s’han centrat en polí ques necessàries al voltant de l’oci i la par cipació dels més joves i adolescents, però han oblidat d’incidir en les condicions de vida que els afectaran en pocs anys i que ja viuen molts altres joves.

A pesar de les proclames amb que s’atorguen la representa vitat, l’escolta i el treball pels joves, l’actual govern PSOE-C’s solament des na al voltant del 0’65% del pressupost municipal per a pal·liar els problemes de la joventut, molt lluny dels 400.000€ que van prometre durant la campanya electoral.

Però davant d’açò encara estem a temps d’iniciar una rebel·lió que ens ajude a construir una nova esperança. Els i les joves de Xà va Unida, així com la resta de companys i companyes del col·lec u i el grup municipal a l’ajuntament tenim molt clar que els problemes de la joventut han de ser abordats de manera prioritària. Els i les joves som un col·lec u divers i amb necessitats canviants al llarg de la nostra evolució vital i és per això que pensem que s’han d’aplicar polí ques que ens afecten al llarg de tota aquesta trajectòria.

31 joves de xàtiva unida

Des de la nostra etapa forma va, amb escoletes infan ls gratuïtes, rutes segures i sense trànsit per anar a l’escola, espais on podem desenvolupar el nostre oci de manera diferent i par cipa va o beques de transport per poder estudiar a la universitat amb major facilitat fins a la nostra etapa de cerca de treball i autonomia personal.

Es per això que creiem necessari que els joves podem ndre al nostre abast més informació per tal de buscar treball, seguir formant-nos o fins i tot treballar pel nostre compte o que l’ajuntament de la ciutat puga facilitar als joves habitatges de lloguer reduït, evitant l’especulació amb un be de primera necessitat i ajudant als i les joves a trobar la seua primera casa sense els seus pares.

Els joves hem sigut el germen que ha portat a la nostra societat a evolucionar de manera constant, reclamant i normalitzant drets com la llibertat sexual al maig del 68, denunciant la manca de democràcia a l’estat espanyol des del 15M o alertant de que cal posar una solució imminent a la crisi climà ca que viu el nostre planeta si volem tenir un futur com a essers humans.

Els i les joves de Xà va Unida volem que el jovent de la nostra ciutat siguem els protagonistes de la rebel·lió que canvie el nostre futur. Entre totes podem construir una nova esperança per a la joventut de Xà va. Suma’t a la rebel·lió!

Àmbit:

En tat Polí ca

Telèfon:

678 334 372

Correu:

organitzacio@xa vaunida.org

Xàtiva Unida

@XativaUnida

Direcció: C/ Sant Francesc, 15.

Web:

xa vaunida.org

@xativaunida

32 joves de compromís de xàtiva

per un futur millor Els joves de Compromís per Xà va som una organització polí ca unitària i assembleària del jovent xa ví valencianista, d’esquerres, feminista i ecologista.

Tota pedra fa paret i cada gra d’arena és important. Nosaltres estem decidits a fer de Xà va un lloc millor. Col·laborarem amb les associacions que ens envolten, amb les protectores d’animals i també a cuidar el nostre medi ambient entre moltes altres ac vitats. Com diria el gran Vicent Andrés Estellés “Ací em pariren, ací es c” i ací estem nosaltres per a avançar cap a un futur millor.

Si t’agradaria par cipar al projecte de Compromís tenim les portes obertes per a escoltar les vostres propostes i construir tots junts una ciutat millor.

Vivim a una societat on els joves tenim un present inestable i el nostre futur és incert. Una societat dirigida per adults i enfocada als mateixos, on els joves no tenim cabuda. El sistema actual en que vivim condemna la societat, i especialment al jovent, a pa r la desigualtat extrema, la injus cia i la pobresa i nosaltres estem ací per a canviar-ho.

Volem treballar junt a la resta de la joventut xa vina per a que puga par cipar ac vament per a millorar la societat al seu conjunt. Volem que la veu dels joves siga escoltada, perquè sabem que les propostes de la joventut poden afavorir al creixement i la millora de la societat que ens envolta. Volem ser el altaveu per a les vostres inquietuds, idees y pensaments. Volem ser el punt de trobada de tots els i les joves que reivindiquen una societat valenciana i xa vina més justa, sostenible, solidària i igualitària, garant de les llibertats individuals i col·lec ves del Poble Valencià.

Àmbit:

En tat Polí ca

Telèfon:

620 374 673

Correu:

xa va@compromis.net Joves Amb Compromis Xàtiva @jovesxativa

@JovesXativa

33 joves socialistes de xàtiva

la força jove

El present 2019 ha sigut, i està sent, un any intens per a les agrupacions polí ques juvenils. En tan sols un any hem fet i viscut una «escala real» electoral: eleccions autonòmiques, municipals, europees i generals, i tot dintre d’un context tant important com complex. L’entorn actual avarca la desafecció de les i els joves davant de la par cipació en qualsevol àmbit, però sobretot en el polí c. Cal afegir que algunes i alguns polí cs no han sabut estar en ocasions a l’altura de la confiança democrà ca que la ciutadania els havia atorgat, i junt als darrers anys de crisi econòmica, la situació va desembocar en l’actual crisi social i desconfiança amb la polí ca de la ciutadania. Aquesta llunyania s’accentua amb les i els més joves al afegir-se el no haver viscut cap situació extremadament an democrà ca com la dictadura, i també per l’aparició de les noves tecnologies que deriven la par cipació i les reivindicacions a una publicació a les xarxes socials. Però la joventut tenim que ser conscients que la societat es canvia actuant i par cipant ac vament. Així mateix, l’àmbit polí c també s’ha d’adaptar a les noves circumstancies juvenils.

Què seria de les nostres vides, drets i llibertats sense l’ac visme d’unes generacions no tan llunyanes?

Nosaltres, les i els joves, tenim dues responsabilitats: ser ac us en les polí ques que ens afecten par cipant en la seua construcció i deixar a les generacions vinents una societat millor. Actualment la joventut pa m una gran exclusió social, sent el col·lec u més nombrós a l’atur i el que més precarietat laboral pateix, per no parlar de trobar el moment d'emancipar-nos. Ens digueren que amb formació la nostra vida seria millor, i hem vist com amistats i familiars han ngut que anar-se’n a grans capitals i a l'estranger a viure per trobar una millor vida, sent la nostra generació una de les molt poques que segurament viurà pitjor que les seues mares i pares. Vegem com els nostres drets i llibertats estan realment en perill per la reac vació de vells fantasmes del passat. Ens preocupa el medi ambient i la igualtat, volem polí ques efec ves de cooperació per fer d’aquest un món millor, siga on siga. Volem una societat millor. Però, que hi fem des de casa? Res.

34 joves socialistes de xàtiva

Totes i tots hem de par cipar ac vament, aportar per a canviar les coses. I aquestes paraules no tenen la pretensió d’intencionalitat cap a la nostra agrupació polí ca. Uns dels nostres valors són la par cipació i la convivència dintre de la diversitat, per això animem a qualsevol jove a donar un pas endavant cap aquella associació o en tat que més li represente, siga polí ca o no i a ser ac va o ac u en aquesta perquè la societat necessita d’un teixit associa u fort i jove per fer front als reptes del present i del futur.

Des de Joves Socialistes de Xà va tenim clar que les i els joves hem de ser la força per a avançar i per a canviar a millor la nostra realitat. És per això que sempre hem estat ac ves i ac us en qualsevol moviment social i hem defès els drets de les i els joves. Però el que és més important, hem demostrat que som capaços d’escoltar a la joventut de Xà va i l’hem dotada i anem a dotar-la, a través de la par cipació polí ca, de nous espais i noves oportunitats. Les polí ques juvenils des de que es va apostar per una membre de Joves Socialistes de Xà va per dur-les a terme han pegat un gir de 360 graus, sense sectarismes ni paradigmes, obertes i oberts a tothom. Treballant fermament per a totes i tots. També som l’única agrupació juvenil de la ciutat que davant processos democrà cs municipals, l’àmbit d’actuació nostre, agafa compromisos amb la joventut, exposant-nos a la seua posterior fiscalització.

Treballem per recuperar eixa desconfiança perduda aproximant-nos a les i els joves amb força i valen a.

La polí ca és una de les eines més important per canviar les coses i per fer realitat les coses que una persona pensa. No et falles, no li falles a la societat. Eres la força jove. «La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades», Joan Fuster.

Àmbit:

En tat Polí ca

Telèfon:

96 227 9830

Correu:

xa vajspv@gmail.com

Direcció: C/ Caldereria, 26

Joves amb Roger

@josocdexativa

@josocdexativa

35 joves de comissions obreres - ccoo

la lluita contra la precarietat juvenil Aquest es u, durant la Fira d’enguany, Joves de CCOO Comarques Centrals hem realitzat una campanya que tenia com a objec u denunciar l’ocupació precària i les condicions de la joventut que treballa. Totes i tots sabem el que hi ha: horaris impossibles, hores extres, contractació en negre, zero prevenció en salut laboral...

El problema ve quan assumim que aquesta és la norma.

No és necessari que parlem de tot el que ha dut la Reforma Laboral de 2012, com a con nuació de la de 2010 i de totes les anteriors, i com aquesta ha precaritzat el nostre treball. Des de Comissions Obreres vam fer una dura campanya en la seua contra, convocant dos vagues generals, però finalment es va aprovar.

Sense dubte estem davant les seues conseqüències.

Arribat a aquest punt hem de plantejar-nos com fer-li front.

No podem consen r que per ser joves suportem jornades infinites, ni acumular contractes precaris que ens duen a no poden emancipar-nos ni planificar la nostra vida, o ndre que pa r les conseqüències de no inver r a evitar accidents laborals.

I és que la precarietat no sols ens afecta a nivell laboral, sinó que per afectar-nos en aquest àmbit ens afecta en tots els àmbits de la nostra vida. Sense treball no hi ha cases, ni natalitat... I sense salut laboral es produeixen accidents i fan impossibles que el jovent puga suportar el treball, inclús a nivell psicològic.

Ací és on entra el paper del sindicat, de les Comissions Obreres, i molt especialment dels i les joves del sindicat. El sindicat és la ferramenta dels i les treballadores per defensar-nos i fer valdre els nostres drets.

Deia un històric sindicalista, membre fundador de CCOO, Nicolàs Sartorius, que els drets no s’hereten ni es regalen, es conquisten.

Si no lluitem pels nostres drets, si no s’organitzem, si no fem valdre el nostre potencial, a poc a poc els anirem perdent. Drets que han costat sang, suport i llàgrimes, i que moltes voltes ens els lleven amb una facilitat que resulta sorprenent.

Quan des dels mitjans es qües ona el paper dels sindicats hem de preguntar-nos a qui beneficia aquesta imatge. ¿Que seria d’un món sense sindicats? ¿On s’organitzarien els treballadors i treballadors per a defensar-se? No és casual que tots els mitjans sent propietat de grans corporacions, que per suposat no volen ni sen r parlar de sindicalisme.

36 joves de comissions obreres - ccoo

Hem d’organitzar-se, par cipar, lluitar, mobilitzar-se... Mai ens regalaran res, i es per això que hem de ser conscients d’aquesta realitat si no volem que la precarietat juvenil con nue siguent la norma i d’ací a uns anys acabem entenent aquesta precarietat juvenil com un luxe que no hem de deixar perdre.

Àmbit:

Sindicalisme

Telèfon:

662 570 969

Correu:

joventut@pv.ccoo.es

Direcció: C/ Corretgeria, 2.

CCOO PV Comarques Centrals

@CCOOComCentrals

Segueix

el nostre

Facebook

Segueix

el nostre Twi er

37 TIERRA DE ESPERANZA - LAND OF HOPE

CONEIX "LAND OF HOPE"

TIERRA DE ESPERANZA (LAND OF HOPE) apareix davant la necessitat i la urgència de contribuir al canvi social de la realitat amb la qual ens trobem.

Per això, el nostre principal objec u és el desenvolupament humà dels més necessitats i contribuir a l’erradicació de la pobresa (ODS1).

Els pilars sobre els quals s’assenta la nostra ONG són: EDUCACIÓ (ODS4, 5, 10, 13, 16), PROMOCIÓ DE LA SALUT (ODS3) i MILLORA I DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNITATS LOCALS (ODS2, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 15).

Iniciem la nostra aventura en 2004, any en el que ens trobem davant de realitats d’extrema pobresa. A par r de novembre 2015, comencem a col·laborar amb en tats d’ajuda, i al febrer de 2016 cons tuïm oficialment l’ONGd “TIERRA D’ESPERANZA (LAND OF HOPE)”.

La nostra intenció és la de col·laborar amb totes les en tats de voluntariat de la nostra ciutat. Creiem en la necessitat de construir junts un sen ment comú de mirar cap als més necessitats i qües onar-nos què podem fer per ells. Considerem essencial poder ndre una proximitat amb els joves, amb el desig de despertar en els seus cors la flama que els mo ve a preocupar-se pels més necessitats.

38 TIERRA DE ESPERANZA - LAND OF HOPE

Valorem la importància de que els joves de la nostra ciutat prenguen consciència de la necessitat d’estar oberts als altres, i disposats per a poder ajudar als més necessitats.

A més, creiem que és vital poder contribuir a la millora personal dels més necessitats. Per això, des del compromís de la nostra ONGd amb les persones necessitades, volem junt amb els nostres projectes internacionals aportar inicia ves d’ajuda amb projectes locals per a la ciutat de Xà va.

Àmbit:

ONGD - Voluntariat

Telèfon:

0034669863873

Direcció: Avd. País Valencia, 3.

Web:

www.lando ope.org

Land of Hope - Project

@landofhopeproject

Segueix

el nostre

Instagram

coneix el consell valencià de la joventut

39 PROJECTE juvenil DESTACAT. PROJECTE EDUCATIU DELS RUTES DE L'A.E. JAMBOREE

Encetem aquest apartat amb la intenció de visibilitzar un dels projectes més destacats que s’han realitzat durant aquest any per part de les nostres associacions membre. Enguany ens agradaria destacar el projecte educa u que han dut a terme els Rutes de l’Agrupament Escolta Jamboree, formats per joves d’entre 16 i 19 anys, que han estat tot l’any treballant de valent per tal de poder fer-lo realitat.

Camí de Santiago 2019. Projecte autogestionat dels rutes de l’A.E. Jamboree

La secció de rutes és la més gran dintre de la divisió per branques d’un agrupament escolta. Comprèn joves d’entre 16 i 19 anys, l’equivalent als anys de batxillerat i el primer any d’ensenyaments superiors. La metodologia en aquesta secció es basa en l’autoorganització i l’aprenentatge-servei, de manera que són els i les joves qui preparen un projecte i el desenvolupen des del principi fins el final, amb l’assessorament i l’ajuda dels seus scouters.

El projecte escollit per a la ronda solar 2018-2019 va ser el de realitzar el camí de San ago en les seues cinc úl mes etapes. No obstant això, la setmana que vam passar a Galícia va ser solament el punt i final a un projecte d’un any que va servir per tal de que els rutes aprengueren a organitzar una ac vitat de gran envergadura i aconseguiren el finançament necessari per tal de costejar el seu viatge.

El projecte es va dividir en dues línies, una des nada a organitzar el viatge, reservar els albergs i l’autobús, preparar les etapes i organitzar tota la intendència i una altra des nada a recaptar fons per tal d’abara r al màxim el projecte. Les ac vitats organitzades en aquest sen t van ser molt diverses, com per exemple l’organització de tornejos de jocs de taula i videojocs, la venda de refrescos en esdeveniments, la realització de tallers i animacions per a xiquets, la venda de xapes i clauers realitzats amb impressora 3D o l’organització d’un rastre. A més, durant el projecte vam col·laborar amb diverses associacions com el Consell de la Joventut de Xà va, el Grup de recreació espor va d’esport d’orientació de Xà va o Aspromivise.

40 PROJECTE juvenil DESTACAT. PROJECTE EDUCATIU DELS RUTES DE L'A.E. JAMBOREE

Finalment, entre el 6 i el 12 de juliol ens en vam anar a Galícia a realitzar les etapes del Camí de San ago compreses entre Sàrria i Compostel·la, acompanyats de molta altra gent que es va sumar a l’autobús que organitzàvem. Vam eixir de Xà va per la nit i en arribar a Sàrria vam emprendre la marxa a peu fins arribar a Portomarín, poble traslladat amb mo u de la construcció d’un pantà als anys 60, però reconstruït seguint l’es l tradicional. L’església es va desmuntar pedra per pedra per a col·locar-la al mig de la plaça del nou poble. Les següents etapes van ser Portomarín - Palas de rei; Palas de rei - Ribadiso da baixo, en un alberg al mig de la muntanya en el que vam poder banyar-nos en un riu amb l’aigua molt gelada; Ribadiso da baixo - O pedrouzo i finalment O pedrouzo - San ago de Compostel·la. A Compostel·la vam aprofitar per a recollir el cer ficat de compliment del camí de San ago i per visitar alguns llocs de la ciutat, com la plaça de l’Obradoiro o el Museo do pobo galego. A més, vam degustar alguns plats de la gastronomia galega, ja que al llarg de les etapes vam cuinar nosaltres mateixos amb utensilis i foguers que havíem carregat al llarg de tot el recorregut.

El balanç del projecte no ha pogut ser més posi u. A més de viure una experiència irrepe ble, els rutes han aprés com organitzar un projecte amb tota la feina que porta darrere i el compromís necessari per tal de rar-lo avant. Finalment vam complir un dels objec us que ens havíem marcat des d’un principi, que el projecte fora completament autoges onat, de manera que amb tots els recursos econòmics que vam aconseguir durant l’any vam poder assumir el cost total del viatge.

41 OPINIÓ: INFOJOVE XÀTIVA

LA IMPORTÀNCIA DELS PROFESSIONALS DE JOVENTUT És una cosa evident, però sovint oblidada: les i els joves són els ciutadans d'ara, no els de demà. Per tant, no hem de pensar en elles i ells com uns futurs adults sinó com persones i ciutadans de ple dret en les nostres societats.

Així, durant molts anys, la figura de les i els professionals de joventut ha sigut vista, principalment des de l'administració, no com a part necessària per al desenvolupament emocional, social i cultural de les i els joves, sinó com un o una treballadora que proporcionava, simplement, oci al jovent, sense quasi importar el con ngut d'aquest. No obstant això, les i els professionals de joventut sabem que això no és cert. I, cada vegada més, la professionalització del nostre sector és evident.

No ens dediquem solament a proporcionar oci, sinó a establir vies de comunicació efec va entre les i els joves i les ins tucions, a donar-los eines per tal de relacionar-se millor en tots els agents de la societat i, en defini va, a fer-los par cips de la nostra col·lec vitat.

Una vegada hem establert uns objec us tan amplis és necessari pensar en les polí ques de joventut a mitjà i a llarg termini. Les ac vitats que realitzem han d'estar dins de programes i plans on la transversalitat amb altres àrees ha d'estar garan da. Treballem amb coordinació amb altres departaments municipals però també treballem en l'àmbit de mancomunitat, províncies i comunitats i fins i tot, en l'àmbit estatal i europeu. I, de la mateixa manera, la par cipació juvenil ha d'estar en l'ADN de tot el nostre treball. Quan parlem d'oci educa u, parlem de temps lliure educa u, on s'ofereixen oportunitats excepcionals per al creixement personal de les i els nostres joves. No hem d'oblidar que traure al jovent de l'àmbit purament acadèmic i formal ens proporciona un avantatge a l'hora de conèixer millor quines són les seues preocupacions i necessitats i quina és la societat que voldria ndre.

Tanmateix, acompanyar a les i als joves en el seu desenvolupament ens permet, com a professionals de joventut, establir les polí ques i plans necessaris per aplegar a una societat millor. De fet, garan r la par cipació juvenil és necessari per aconseguir polí ques públiques i plans que s'ajusten a la nostra realitat per tal de poder transformar-la i assolir una societat més justa on totes i tots se senten integrats, des de la infància fins a l'adultesa. Així els i els tècnics de joventut fomentem l'oci educa u, la par cipació, l'emancipació, valors com la igualtat, el respecte, la tolerància, la solidaritat, etc. I, el més important, com a professionals de joventut, és que treballem més enllà de l'administració o empresa que ens contracta, doncs treballem en úl ma instància, per a les i els joves, però també amb elles i ells, acompanyant-los, ajudant-los i moltes voltes aprenent d'ells i d'elles, com a agents reals de canvi social.

Per aquest mo u es tan important la formació permanent i mul disciplinària dels tècnics per poder atendre de forma proac va tots aquells canvis socials que afecten a les necessitats e inquietuds de la població jove.

42 OPINIÓ: RAÜL CAMACHO TÈCNIC DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA A L'AJUNTAMENT DE XÀTIVA

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA, EIXA GRAN DESCONEGUDA Parlar de la par cipació ciutadana hauria de ser parlar de democràcia i de poder de la ciutadania davant les qües ons que afecten a la nostra societat.

Però no tot ha de valdre en aquest àmbit. Als darrers anys, i principalment com a resposta dels canvis que es varen produir arran de les mobilitzacions de l’any 2011 amb el naixement del 15M, la democràcia par cipa va ha estat present en nombrosos relats polí cs, i en conseqüència programes electorals, manifests, i inclús en els mitjans de comunicació de tot l’estat, amb intenció de superar el model representa u del nostre marc cons tucional. Des d’una mirada crí ca a tot aquest moviment la par cipació ha pogut definir-se com a simplement una eina de recollida d’opinió o consulta ciutadana davant aspectes de la democràcia on els de sempre (governants) han pogut decidir amb el plus atorgat pels seus veïns/es i ciutadania en relació aspectes molt concrets de les diferents intervencions públiques a l’àmbit local. Però on ha quedat el coneixement de la realitat? L’anàlisi crí c del que ens envolta? El compromís per part de la ciutadania en el disseny i l’execució de les propostes? On ha quedat la responsabilitat amb els Drets Humans? I davant aquestes preguntes hem de posar l’accent en les organitzacions, en tats i associacions que en el seu dia a dia, amb organització, amb assemblees i en base a projectes han estat militant en la par cipació entesa com a eina de transformació social. L’associacionisme ha de ser l’element clau, però no únic, que ar cule i incideixi en els assumptes públics i que vincule la resposta feta des de la par cipació als espais de decisió. Evidentment no és el model que ens atorga la democràcia representa va, la qual no es basa en una cessió del poder sinó tot el contrari. I sí, cedir poder és el que cal per a que un nou marc de relació ciutadana-polí ca-ins tucional faça possible eixa veritable governança.

I ara hem de definir els elements que han de formar part de la par cipació amb l’objec u de clarificar les propostes i delimitar la seua validesa. M’atreviria a dir els que baix el meu punt de vista són condició sine qua non per a que així siga: El grup, ha d’ocórrer al sí de col·lec us i grups de persones, La Comunitat, en contextos i realitats específiques, amb Organització, que concrete col·lec vament les diferents accions a realitzar, amb Anàlisi crí c de la realitat, en base a dades quan ficables i informació d’allò que volem millorar, i amb una càrrega important de Valors, basats en el Drets Humans i la Jus cia Social.

I per a concloure he de fer referència a col·lec us que estan aconseguint poc a poc, de vegades sent “incòmodes” per als de dalt (la par cipació també té eixe punt pertorbador), transformar lleis i consciències que facen més habitable aquest món. La gent de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAHs), que als nostres barris s’han situat davant de les portes i vivendes desnonades defensant el dret a la vivenda, les ONGs que cridant ben fort Welcome Refugees! han defensat els drets humans per damunt d’altres pus d’interessos, el moviment Ecologista (Ecologistas en Acción, Greenpeace, Plataformes municipalistes...etc) que amb la seua mirada verda defensa un món que situe la vida, i no el mercat, al centre, els moviments juvenils que des de l’Oci i el Temps Lliure estan educant en valors i per a la ciutadania a xiquets i xiquetes, i com no les lluites feministes, barri a barri i poble a poble, que planten cara al patriarcat i el masclisme però també són llavors per a una nova societat on la igualtat i una altra manera de relacionar-nos en faça a tots i totes molt millors.

43 OPINIÓ: HÈCTOR CUENCA. EX-PRESIDENT DEL CJX I REGIDOR DE XÀTIVA UNIDA

LES ASSOCIACIONS JUVENILS I EL CONSELL DE LA JOVENTUT, UNA ESCOLA CIUTADANA Són moltes les ocasions en què a les persones que hem format part del CJX, a l’acudir als mitjans de comunicació, se’ns ha preguntat per la projecció polí ca del nostre càrrec, entenent el nostre pas per aquesta en tat com un període de formació polí ca i de ges ó. És cert que moltes persones que han passat per les permanents o han representat a les seues associacions han desenvolupat càrrecs polí cs amb posterioritat. Sense anar més lluny, jo mateix vaig deixar la presidència del CJX en assumir l’acta de regidor per Xà va Unida i altres persones, com el company Miquel Lorente, van assumir la presidència del consell abans de ser regidors o van representar les seues en tats al CJX abans d’assumir la regidoria de joventut com Marcos Sanchis o Lena Baraza. Si ens traslladem a l’àmbit autonòmic, an cs membres del Consell Valencià de la Joventut són regidors a l’ajuntament de València, com Sandra Gómez, diputats a les Corts Valencianes, com Fran Ferri o fins i tot consellers, com Mónica Oltra.

Si bé els par ts polí cs a nivell general han entès les seues organitzacions juvenils, i per tant la par cipació dels seus membres en els òrgans comuns de joventut, com una escola de quadres que feren el salt a les organitzacions “adultes” aquesta dinàmica no es pot traslladar a l’àmbit local, ja que el reduït número de persones implicades a les organitzacions juvenils fa que el seu compromís siga a nivell personal i no per deure’s a l’en tat a la que pertany. A més, el gros de les associacions dintre d’un consell local està format per en tats educa ves, culturals i de voluntariat que no tenen aquesta vinculació amb l’àmbit ins tucional. Si be és cert que formar part del CJX i de l’Agrupament Escolta Jamboree, m’han donat les capacitats i el bagatge necessari per a desenvolupar el meu càrrec de la millor manera possible, crec que cal mirar molt abans, i pensar, que sense el meu pas per una en tat juvenil no hauria arribat mai a plantejar-me de formar part d’un par t polí c, ni molt menys de ndre un càrrec ins tucional. És en aquest darrer sen t en el que crec que cal donar importància a les associacions juvenils com a en tats transmissores de valors que ens ajuden a millorar la nostra societat. La per nença, com en el meu cas, a un agrupament escolta -però podríem parlar també de Júniors, una societat musical o la protectora d’animals- ens fan conviure des de ben joves en un espai on la responsabilitat, el treball i la presa de decisions són compar des en la mateixa mesura entre totes les persones que hi formen part.

A més, ens fan viure de primera ma la importància de la implicació i el compromís per a aconseguir els nostres objec us. Les persones que han format part de les associacions juvenils i també del Consell de la Joventut saben de la importància de la seua implicació en la societat i són persones ac ves i crí ques, cadascú des de la seua òp ca, que aporten a la nostra realitat des de la societat civil. I es que no hem d’oblidar que les ins tucions per si soles no tenen capacitat de transformar si no hi ha una societat civil organitzada que proposa, reclama i defensa els avanços necessaris per a millorar la nostra realitat.

Crec que aquesta és la principal aportació de les associacions juvenils i del Consell de la Joventut, la seua capacitat per a formar i aportar persones capaces de conviure en una societat entre iguals i, sobretot, que treballen per transformar la nostra realitat des de fora de par ts i ins tucions.

44 OPINIÓ: GUILLERMO DELEGIDO. PRESIDENT DEL CJX I CAP DE GRUP DE L'A.E. JAMBOREE

NOUS REPTES per al CONSELL DE LA JOVENTUt de xàtiva Ens trobem davant d’un moment important i decisiu. El Consell de la Joventut de Xà va ve d’un temps molt llarg d’inac vitat amb tot el que això suposa. Va ser fa 4 anys quan va començar el treball de posada en marxa d’aquest òrgan juvenil, i ara és el moment d’impulsar-lo i fer del Consell un verdader òrgan de par cipació i representa u del jovent xa ví.

Des de que fa poc més de 5 mesos el CJX iniciara una nova etapa encapçalada per mi, ens hem ficat mans a l’obra per construir un millor Consell, però sabem que no és ni serà una tasca senzilla. El període d’inac vitat va dinamitar tota l’estructura que hi havia, es va perdre la relació de les associacions i, sobretot, el sen ment de per nença cap al Consell, una cosa que pense és importan ssima i que hem de recuperar.

D’entrada ens trobem amb dos grans reptes. El primer i principal de portes cap a dins i el segon de portes cap a fora, ja que sense algun d’ells no estarem fent les coses com cal. El primer es tracta de recuperar el sen ment de per nença i també marcar un rumb cap a algun lloc definit entre totes les associacions; hem de trobar allò que ens uneix a totes i fer del CJX una necessitat per a les associacions. El segon es tracta de donar a conèixer la nostra tasca i aquest òrgan de par cipació independent de les ins tucions, que la gent sàpiga que existeix i quina és la seua missió i les seues funcions.

D’altra banda, hem dut a terme diferents ac vitats programades en estos mesos que han estat tot un èxit d’assistència de les associacions membre del Consell. Des del dia de l’Orgull LGTBI+, passant per l’Acte Contra la Violència Masclista del 25 de juliol organitzat per nosaltres, i sobre tot la FesJove 2019. Ens vam trobar amb diferents reptes i entrebancs, però al remat va ser tot un èxit, tant d’assistència com de par cipació de les associacions i del nou format, amb una programació de les ac vitats, el nou espai d’universitats i centres de formació i un altre grapat de noves inicia ves. La FesJove és un espai on mostrem el potencial que té el CJX, per això és un repte aconseguir que aquesta fira de les associacions que formen el Consell siga un referent per a la gent de la nostra ciutat. És una oportunitat perfecta per poder conèixer el que oferim, a més de passar un dia molt agradable amb les diferents ac vitats, xerrades i tallers que organitzem.

Sols em quedar animar-vos a que conegueu el Consell de la Joventut i que seguiu totes les ac vitats que duguem a terme. Entre totes i tots aconseguirem fer del CJX un òrgan de par cipació més ú l, ac u i dinàmic.