40 elements de 40 anys de festa

Els 40 anys de la Festa-Concurs de la Ratafia han consolidat una sèrie d’elements que li han donat la personalitat pròpia amb què la coneixem avui en dia. Des dels seus orígens, a principis dels anys vuitanta, fins a les novetats que s’hi han incorporat els darrers anys, són part del passat, present i futur d’una Festa de la qual Santa Coloma presumeix cada any quan arriba el mes de novembre.

Si intentem explicar els 40 anys de Festa amb els 40 elements que més poden ajudar a definir-la, la majoria de gent coincidiria amb els següents:

01. Els orígens de la Festa de la Ratafia

L’any 1982, un grup de joves de Santa Coloma van promoure un primer ball popular per la Festa Major, una alternativa al ball oficial que es feia al Cercle Cultural Colomenc. Aquest ball portava incorporat el primer Concurs de la Ratafia, que s’havia publicitat uns mesos abans. Així naixia la primera edició d’un concurs que enguany arriba a la seva 40a edició.

02. El Concurs de la Ratafia

El concurs de ratafies casolanes de Santa Coloma de Farners és el més antic i amb més participants de Catalunya. Iniciat el 1982 amb una vintena de participants, actualment se n’hi presenten més de dues-centes, i es premien les tres millors ratafies del concurs, a banda de la millor local, atorgada a la millor ratafia colomenca de la classificació.

03. Guanyadors i guanyadores del Concurs

El concurs de ratafies casolanes de Santa Coloma de Farners compta amb un extens palmarès de guanyadores i guanyadors després de 40 anys d’història. La primera va ser la colomenca Maria Cornellà i, des de llavors, gent vinguda d’arreu dels Països Catalans ha obtingut el màxim guardó. Municipis com Sarrià de Dalt o Centelles s’han endut diversos anys el premi a la millor ratafia del concurs.

04. La Confraria de la Ratafia

La Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2007 amb l’objectiu d’organitzar la Festa de la Ratafia, seguint el camí que des de 1982 havien seguit altres entitats com Jovent del Poble, el Kul-ACtiu Jove, els Amics de la Ratafia o la Nou Verda. Actualment està formada per un grup de 40 persones i porta a terme activitats de difusió de la cultura ratafiaire, per convertir aquest licor i tot allò que l’envolta en un element de dinamització social, cultural i econòmica de Santa Coloma.

05. Els petits i petites confrares

Els petits i petites confrares formen part d’una secció, dins la Confraria de la Ratafia, que agrupa nenes i nens d’entre 6 i 12 anys que volen iniciar-se en el coneixement de la tradició ratafiaire i tot allò que l’envolta. El seu objectiu és despertar, entre la mainada, la inquietud per conèixer el nostre entorn natural, respectar-lo i mantenir vigents els ensenyaments que la tradició popular ens ha deixat.

06. La Confraria Jove

La Confraria Jove és la secció de la Confraria de la Ratafia que agrupa noies i nois d’entre 12 i 18 anys, en un entorn on poden donar sortida a la seva creativitat i on seguir aprenent diferents elements que envolten el món de la ratafia, les herbes remeieres i l’entorn natural de Santa Coloma. A més, és un espai on aprenen a organitzar activitats per al poble i familiaritzar-se amb els processos que això requereix (logística, relacions amb l’administració, programació, etc.), a banda de divertir-se i crear ambient a través de les batucades.

07. La fira de la Festa de la Ratafia

L’any 1984, quan Jovent del Poble estava preparant la tercera edició de la Festa de la Ratafia, un grup d’artesans i venedors de productes tradicionals van proposar-los organitzar una petita fira per complementar el programa d’actes de la Festa. D’aquesta forma, i agrupats en poques parades a sota les Mesures de la Plaça Farners, va néixer la primera fira dins la Festa de la Ratafia, que amb el pas dels anys s’ha acabat convertint en l’element més característic i multitudinari de la Festa.

08. La Festa i les entitats

La Festa de la Ratafia ha esdevingut, des del primer moment, un clar exemple de cultura i festa popular, amb la participació tant de persones individuals com de les institucions. Però, sobretot, la Festa de la Ratafia és i serà gràcies a les entitats i associacions de Santa Coloma. Des dels antics Voltamons, l’Esquitx, els Dàlmates o el col·lectiu Rambla 44, que van agrupar-se a través de Jovent del Poble als anys vuitanta, fins a l’actual Confraria de la Ratafia, passant pel Kul-Actiu Jove, la Nou Verda o els Amics de la Ratafia. Totes elles, i moltes més, formen part de la història de la Festa.

09. Els cartells de la Festa - Concurs

Des dels seus orígens, la Festa-Concurs de la Ratafia de Santa Coloma té una personalitat pròpia, amb un punt d’irreverència, rauxa i festivitat. Aquest fet queda ben representat en els dissenys dels cartells de cadascuna de les 40 edicions. Tots ells, des del primer cartell de Marc Cuixart (1982), passant pels dissenys d’en Ricard Dilmé, amb dibuixos de còmic, dimonis i garrafes de ratafia, fins els cartells actuals, fets cada any per un artista colomenc/a diferent, han aportat a la festa aquest caràcter inconformista i trencador.

10. La litúrgia de la Festa de la Ratafia

La litúrgia de la Festa de la Ratafia comprèn un seguit d’actes que marquen alguns dels moments més importants de la Festa, i que la Confraria de la Ratafia va introduir l’any 2013 per tal de donar-hi tota la solemnitat i rellevància que mereixen. Capes, torxes, processons, llibre sagrat, penó, confrare d’honor, etc. Tots ells formen part d’una tradició que ha arrelat i s’ha convertit en el signe identitari de la Festa.

11. Els símbols del Sol i Serena

La imatge del Sol i Serena és l’element distintiu de la Festa de la Ratafia i ha esdevingut el símbol de tot allò que envolta la ratafia. El Sol i la Serena (en representació de la lluna) són símbols ancestrals que representen l’etapa de maceració de la ratafia, però alhora inclouen la sempre present dualitat que ens envolta i que dona harmonia a l’univers, i que també és present en el món de la ratafia.

12. El llibre sagrat i el penó de la Festa

Des que la Confraria de la Ratafia va introduir-los l’any 2013, dos dels elements essencials de la Festa són el penó i el llibre sagrat de la Ratafia, que durant l’any són custodiats pel guanyador/a de la millor ratafia local del Concurs de la Ratafia. Durant la Festa el penó penja en un lloc emblemàtic de la plaça Farners, mentre que el llibre recull els textos sagrats de la litúrgia de la Festa i conté la signatura de tots els Confrares d’Honor.

13. La ruta de la ratafia

La Festa de la Ratafia de l’any 1999 va incorporar una novetat prèvia al cap de setmana d’actes. El dijous de la setmana gran de la ratafia s’estrenava amb una ruta nocturna i teatralitzada per diversos carrers del centre de Santa Coloma, dinamitzada per en Lluís Bayés i la Roser Busquets, i en el qual la ratafia i l’humor n’eren els principals protagonistes. Des de llavors, aquesta activitat, convertida ja en cercavila i amb la participació de gegants i trabucaires, serveix cada any per donar el tret de sortida a la Festa.

14. El correfoc i el ball de diables

L’any 1984, durant la tercera edició de la Festa de la Ratafia, es va organitzar per primera vegada un correfoc pels carrers i places de Santa Coloma. De mica en mica, el correfoc es va anar consolidant dins la programació de la Festa, sobretot gràcies a l’Infern Selvatà, un grup de diables, cercaviles i correfocs de Santa Coloma que va arribar a ser referent a nivell català durant els anys vuitanta. Actualment, la Festa inclou cada any un ball de diables, que té el suport de la Confraria Jove.

15. Els gegants i la Festa de la Ratafia

Des dels seus inicis, els gegants han sigut un dels elements que més s’han identificat amb la Festa de la Ratafia. Ja en les primeres edicions, els gegants de pal Sol i Serena animaven les cercaviles de la Festa, representant els dos elements més característics de la maceració de la ratafia. Pocs anys després, van néixer la Sàlvia i en Matafaluga, que ben aviat van tenir descendència amb en Romaní, la Farigola i la seva filla Malva, tots ells amb noms relacionats amb el món ratafiaire, i que són els actuals gegants de la Colla Gegantera de Santa Coloma.

16. El Ball de la Ratafia

El Ball de la Ratafia és el tradicional concert que se celebra la nit del dissabte de la Festa. Té el seu origen l’any 1982, quan un grup de joves de Santa Coloma va organitzar un ball al pavelló durant la Festa Major, com a alternativa al ball oficial que es feia al Cercle Cultural Colomenc. Durant la mitja part d’aquell ball es van donar a conèixer els guanyadors del primer concurs de ratafies. Des de llavors, el ball ha sigut present en totes les edicions de la Festa de la Ratafia.

17. La revista de la Festa

L’any 1999 el Kul-Actiu Jove, entitat que aquella època organitzava la Festa de la Ratafia, va editar per primera vegada una revista amb el programa d’actes i altres articles relacionats amb la ratafia. Des de llavors, la revista s’ha convertit en un clàssic de la Festa i moltes persones la col·leccionen, ja sigui pel seu caràcter documental però també pels continguts que aprofundeixen en el món ratafiaire.

18. Les exposicions de la Festa

La Festa de la Ratafia sempre ha anat lligada de la mà amb la cultura, un element que s’ha anat consolidant amb el pas dels anys, i que li ha permès convertir la ratafia i tot allò que l’envolta en un motor de dinamització cultural de Santa Coloma. Durant les primeres edicions de la Festa ja es feia una exposició sobre plantes remeieres a la Galeria d’Art Farners, i des de llavors cada any s’organitza una exposició temporal, de diferent temàtica però sempre lligada amb la ratafia, que actualment s’ubica a la Casa de la Paraula durant la setmana de la Festa.

19. La Ratafia 1842

L’any 1991 l’Arxiu Històric Comarcal va rebre la donació del fons documental de la família Rosquellas, dins del qual s’hi trobava una llibreta de receptes d’en Francesc Rosquellas, datada de ll’any 1842, que contenia quatre de les receptes de ratafia més antigues que s’han trobat mai escrites a Catalunya. Per això, els organitzadors de la Festa de la Ratafia les van recollir amb molta il·lusió i, amb el pas dels anys, s’han acabat convertint en la col·lecció Ratafia 1842 de Santa Coloma de Farners que avui en dia coneixem: la Ratafia Clàssica, la Vuit Porrons, La Nou Verda i la de cireres.

20. Les ratafies colomenques

Més enllà de les quatre receptes d’en Francesc Rosquellas que formen part de la col·lecció Ratafia 1842 , són diverses les ratafies comercials que han anat apareixent a Santa Coloma els darrers anys, i que mostren la vitalitat ratafiaire del nostre municipi: Ratafia Corriols (impulsada per plataforma No a la MAT Selva), Ratafia Roca Guillera (feta per l’Agrupament Escolta), Ratafia Malhivern (impulsada pels descendents d’en Francesc Pla) o Ratafia la Penjada (de la Sobirana Cooperativa) en són només alguns exemples.

21. Ratafia i innovació

Des dels seus orígens, la Festa de la Ratafia ha estat sempre un exemple d’equilibri entre la tradició i la innovació, entre allò ancestral i allò modern. El fet que, en cada edició, s’hi hagin anat incorporant novetats relacionades amb la ratafia i allò que l’envolta ha despertat l’interès de la gent i, alhora, ha fet renéixer la tradició ratafiaire. A banda de la cuina amb ratafia, la Festa ha vist innovacions com el Kit de la Ratafia, l’esferificació de la ratafia, el concentrat d’infusió, el destil·lat de ratafia i, fins i tot, el perfum de ratafia.

22. Confrares d’Honor de la Ratafia

Per tal de visibilitzar la tasca feta durant moltes generacions per preservar el llegat ratafiaire, l’any 2013 la Confraria de la Ratafia va crear la distinció de confrare o confraressa d’Honor, en reconeixement a persones que han dut a terme, en l’àmbit personal o professional, accions de defensa i promoció de la ratafia i tot l’univers que l’envolta. Xavier Codina (Ratafia Russet), el MHP Carles Puigdemont, Josep Roca (El Celler de Can Roca), Carme Ruscalleda o Magda Tolosa (Pastisseria Trias) son algunes de les persones que han rebut aquest reconeixement, que enguany arriba a la seva 9a edició.

23. Ratafiaires il·lustres de Santa Coloma

Tot i que els orígens de la ratafia són ancestrals i, en certa manera, bastant desconeguts, cada vegada tenim més coneixement sobre com aquesta ha estat present a la vida social i cultural de Santa Coloma els darrers segles. Durant el 40 anys de la Festa de la Ratafia, amb exposicions i recerques històriques, hem pogut redescobrir el nom d’algunes ratafiaries il·lustres de la història de Santa Coloma, que van ser de vital importància per transmetre’ns els coneixements de la ratafia i les propietats de les herbes medicinals. A la web www. ratafia.cat hi ha un apartat per conèixer aquestes dones i la seva relació amb la ratafia.

24. La Francisca Pastells, una dona enamorada del bosc

La Francisca Pastells i Turà (1906-1988), nascuda a Sant Miquel de Cladells, era una dona apassionada pel bosc, gran coneixedora de les herbes i els bolets, i una gran cuinera i ratafiaire. A més, també feia codonyat i esperit de saüquer. En el transcurs de la tercera edició de la Festa de la Ratafia, l’any 1984, el Jovent del Poble li va fer un petit homenatge durant la mitja part del ball. Més endavant, l’any 2018, l’Agrupament Escolta Roca Guillera va recuperar una de les seves receptes per elaborar, amb el suport d’en Xavier Codina de Can Russet, la Ratafia Roca Guillera.

25. En Francesc Rosquellas

En Francesc Rosquellas i Alomar (1802 - 1867) va ser un personatge molt popular al nostre municipi durant el segle XIX. Va regentar un “cafè botillería” a la plaça Farners, i tots els coneixements que va anar-hi adquirint els va recopilar en una llibreta l’any 1842. D’entre aquest recull de receptes de cuina, remeis casolans i ungüents s’hi troben diverses receptes de ratafia, que s’han acabat convertint en la col·lecció Ratafia 1842 de Santa Coloma de Farners.

26. En Francesc Fontdevila “Panxo”

En Francesc Fontdevila i Jofré (1837-1913), conegut amb el sobrenom d’en “Panxo”, va ser un colomenc que va fer les Amèriques i que, quan va tornar, va inventar “una miraculosa pomada” que podia curar moltes malures, ferides i contusions. Ja de més gran, va regentar el Círculo de la Unión Farnense, situat a la plaça Farners a l’actual edifici de Can Panxo. Va ser un tipus agosarat i controvertit, que amb les seves receptes de pocions i beuratges, va posar les bases del llegat ratafiaire que ens ha arribat avui en dia.

27. El Mercat de les Herbes de la Ratafia

El calendari ratafiaire va més enllà del mes de novembre i la celebració de la Festa de la Ratafia. Per això, i amb la voluntat de celebrar l’inici del cicle ratafiaire, i com a preludi dels tallers d’elaboració de ratafia del mes de juny, l’any 2014 la Confraria de la Ratafia va organitzar la primera edició del Mercat de les Herbes de la Ratafia, amb parades d’herbes i plantes a la Plaça Farners, xerrades i sortides a l’entorn natural de Santa Coloma. També inclou el Concurs i Exposició de Flors de Santa Coloma, un dels més antics de Catalunya.

28. La ratafia a les escoles

Amb la consolidació de la Festa de la Ratafia com un dels esdeveniments socials i culturals de més rellevància dels que es fan a Santa Coloma al llarg de l’any, les escoles del municipi l’han aprofitat com un recurs molt ampli per treballar diferents elements relacionats amb la ratafia i tot allò que l’envolta: natura, tradició, paisatge, cultura, gastronomia, etc.

29. La Trementinaire

Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya, que es dedicaven a la recol·lecció d’herbes remeieres i olis essencials, l’elaboració de remeis i la comercialització d’aquests productes en masies i pobles de Catalunya, al llarg d’unes rutes que eren recorregudes a peu. Amb l’objectiu de donar a conèixer als nens i nenes de Santa Coloma aquesta riquesa popular lligada als usos de les plantes remeieres i medicinals, la Confraria de la Ratafia va recuperar fa uns anys la figura de la trementinaire, que visita les escoles del municipi a principis del mes de novembre, uns dies abans de l’inici de la Festa de la Ratafia.

30. En Nou Verda

L’any 2014, coincidint amb els inicis de la Petita Confraria de la Ratafia, va néixer el capgròs Nou Verda, de les mans del mestre artesà Ventura Hosta, de Navata. En Nou Verda representa, de forma simpàtica, un dels ingredients més característics de l’elaboració de la ratafia i és la mascota dels petits i petites confrares, que al seu voltant van aprenent què són les herbes remeieres del nostre entorn i quines propietats i usos tenen cadascuna d’elles.

31. Xerrades tècniques sobre la ratafia

La Festa de la Ratafia ha mantingut sempre una combinació bastant equilibrada entre les activitats festives i aquelles relacionades amb la divulgació i la transmissió dels coneixements vinculats a l’elaboració de la ratafia i tot allò que l’envolta: Al llarg d’aquests 40 anys, Santa Coloma ha pogut gaudir de múltiples xerrades sobre gastronomia, plantes i licors de casa nostra, tallers d’elaboració de ratafia, cursos com el de guies de ratafies i el de destil·lació d’aiguardents, a banda del Congrés Sobretaula, el punt de trobada dels elaboradors de licors i destil·lats del nostre país.

32. Paraules de ratafia

Actualment, la recuperació de la ratafia com a beguda tradicional és un fet; però, més enllà d’això, la ratafia representa un element de saviesa popular, que comprèn la transmissió d’antics coneixements i paraules que s’havien anat perdent i que actualment tornen a ser utilitzades dins el món ratafiaire: Xinxollar, Assubtilar, Somorgollar, Enartar, o Entornar-se són només alguns exemples de paraules “recuperades” gràcies a la renaixença ratafiaire de les últimes dècades.

33. Ratafia i literatura

La ratafia és un licor tradicional de la nostra terra, amb una herència que ha passat de generació en generació i que, per tant, forma part del nostre imaginari i ha arrelat en els costums de moltes persones. Una mostra d’això és l’aparició de la ratafia en diferents expressions artístiques, especialment en textos escrits. Salvador Espriu, Joan Vinyoli. Montserrat Roig, Josep Pla o Joaquim Ruyra són només alguns exemples de poetes i escriptors que han utilitzat la ratafia com a protagonista o element destacat de les seves obres.

34. El Ratafiàrium, més enllà de la ratafia

Una de les principals novetats que es van presentar l’any 2012, coincidint amb la 31a Festa de la Ratafia, va ser la creació de l’espai Ratafiàrium, una mostra de gastronomia, cultura i creativitat relacionades amb la ratafia, i que volia servir d’aparador de tots aquests elements que van enllà del mateix licor. La consolidació d’aquest espai, que actualment s’ubica a la Plaça del Firal i acull cada any una quinzena d’elaboradors de productes gastronòmics fets amb ratafia, ha ajudat a visibilitzar les possibilitats culinàries de la ratafia.

35. La ratafia i la cuina

La relació entre la gastronomia i ratafia s’explica, en bona part, per les propietats aromàtiques d’aquest licor, que el converteixen en un complement perfecte a la cuina, sobretot en receptes de carn i aus: des de la incorporació directa del licor en els rostits, fins a la seva presència en salses i alliolis dolços d’acompanyament. Antonyita Cantalozella va ser una de les persones que al llarg de la seva vida va anar recollint moltes d’aquestes receptes de cuina tradicional catalana amb ratafia, publicades en el llibre 25 anys de la Festa de la Ratafia.

36. La pastisseria i la ratafia

Santa Coloma ha estat i és una ciutat llaminera. Els dolços formen part de les principals celebracions i festejos que s’hi fan. No és estrany, doncs, que aquests hagin fet tan bon tàndem amb la ratafia. Algunes vegades com a simple acompanyant (teules i ratafia, grana de capellà i ratafia) i, en els darrers anys, de manera ben integrada en el producte: des de la coca de ratafia, el tortell de ratafia, bombons i teules de ratafia, passant per mousse i gelats de ratafia, pa de ratafia, les rosquilles d’en Rosquellas i, fins i tot, caramels de Sant Sebastià banyats amb ratafia.

37. Els tallers per aprendre a fer ratafia

El juny del 2000, els Amics de la Ratafia van organitzar un taller per aprendre a fer ratafia, amb l’objectiu que la gent de Santa Coloma recuperés la tradició d’elaborar aquesta beguda ancestral. Des de llavors el taller de ratafia ha anat canviant de format i actualment, gràcies a la collaboració entre la Confraria de la Ratafia i la Cooperativa La Sobirana, durant el mes de juny s’organitzen diversos tallers amb més d’un centenar de persones inscrites, moltes elles vingudes d’arreu de Catalunya.

38. Com s’elabora una bona ratafia?

Un dels elements que caracteritzen la ratafia és que hi ha tantes maneres i receptes de fer-ne com de persones que n’elaboren. Per aquest motiu no és estrany que se la consideri una beguda d’autor i que els ingredients s’acabin posant al gust de cadascú, sempre respectant uns paràmetres bàsics. Nou verda, espècies i herbes en són l’element principal, que després cal deixar macerar 40 dies a sol i serena, abans de colar-la i deixar-la a punt per degustar.

39. Com es degusta la ratafia?

Un tast de ratafies no busca el gust personal de cadascú, sinó identificar les virtuts i defectes de la ratafia, en base a les pistes que ens donen els nostres sentits. Hi ha gent que prefereix prendre la ratafia a temperatura natural, perquè d’aquesta manera es poden assaborir millor les seves propietats, però a l’estiu, sobretot havent dinat, s’agraeix que sigui ben freda o acompanyada de glaçons.

40. La ratafia arreu del món

Durant molts anys, la ratafia era coneguda com un licor d’herbes que s’elabora a Catalunya des de temps ancestrals, en una tradició que ha anat passant de generació en generació. Però a mesura que la Festa de la Ratafia va anar creixent, Santa Coloma va començar a descobrir que en altres indrets del món també s’elaboren begudes semblants a la ratafia: França, Itàlia, Suïssa, Alemanya o Polònia elaboren licors de nous o herbes, semblants a la ratafia que coneixem aquí, però amb elements característics de cada territori.