pacitat física”. La “discapacitat psíquica” seria valorada com la segona causa de discriminació desprès de la que té origen racial o ètnic. Tanmateix, informen que la discriminació per discapacitat s’associa significativament amb l’edat, manca de recursos econòmics i aspecte físic i de forma dèbil amb el sexe, origen ètnic, nacionalitat, malalties cròniques o infeccioses i idees polítiques [10]: 4.- CEMUDIS [11] va ser dur a terme una enquesta amb una mostra de 10.153 dones afiliades a diversos moviments associatius en el període 2018-2020. En aquesta els resultats van manifestar que un 66.17% s’ha sentit discriminada en alguna ocasió. Per part nostre hem dut a terme una anàlisi descriptiva i inferencial de les dades referents a discriminació de la “Encuesta sobre discapacidades, autonomía personal y situaciones de dependencia 2008 (EDAD08)” [12-13]. Hem utilitzat la regressió logística binària. Com a variable dependent s’ha emprat la resposta a la pregunta sobre sentir-se discriminat per motiu de la discapacitat en els darrers 12 mesos de forma general? (No se li ha permès fer quelcom, se l’ha molestat o se li ha fet sentir inferior). Com a variables independents s’han utilitzat la grandària del municipi de residència, sexe, grup edat, tipus de discapacitat, nivell d’estudis, treballar en la setmana anterior i pertinença a ONG. La Taula I mostra les freqüències i percentatges de les respostes agregades i per sexe incloent el resultat del test Z de comparació de proporcions.
En aplicar la regressió logística binaria observem que el model ha estat estadísticament significatiu (χ2=65343, p<0,001). L’endarreriment maduratiu i la mudesa (no per sordesa) no entren en l’equació per no haver-hi casuística. 34 PSIARA
El treballar o no la setmana anterior i la discapacitat del sistema genitourinari salta de l’equació pel superar el grau de significació (p=0,542 i 0,831). Les raons d’avantatge (OR) informa que ser dona augmenta la probabilitat de discriminació percebuda (OR= 1,134), una tendència protectora en el fet de viures en municipis d’entre 10.000 i 50.000 habitants (OR=0,834 i 0,809) o disposar d’estudis universitaris (OR= 0,894). El grup d’edat també mostra una tendència a la disminució amb l’augment de l’edat. Tanmateix s’observa que la pertinença a ONG augmenta la percepció de discriminació (OR=1,817).
Els resultats, en relació amb les taxes de discriminació, són inferiors a les dades de l’estudi CERMI 2002 [8] possiblement per que aquest, com informen els autors, no va comportar un mostreig ni aleatori ni estratificat. Les diferencies amb les dades de Huete, A. [9] que va utilitzar la mateixa font, es poden explicar perque, en el nostre cas, hem reduït l’edat al grup de 16 a 64 anys, eliminant les enquestes que va ser contestades per tercers, desagregats els grups de discapacitat i utilitzant la regressió logística. Els resultats de CIS 3000 [10] amb mostreig estratificat i població de 18 i més anys van ser semblants als nostres. Les diferencies amb CEMUDIS [11] serien degudes al fet que aquesta no va utilitzat mostreig i es va dirigir a persones afiliades a alguna ONG.