Document de treball que analitza la percepció de les famílies i les entitats en relació amb la valoració d’orientació
dels serveis de les persones amb discapacitat intel·lectual
EL PRESENT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES
al grup de treball de valoracions format per membres del COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya) i la LADD (L’Associació en defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament).
Aquest equip s’ha format gràcies al conveni signat per la LADD amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Són membres d’aquest equip de treball:
Han col·laborat:
2
Marisol Bordonada Tirado
Maite Ruiz Tarrès
Margarita Carulla Ametller
Veronica Rodríguez Rodríguez
Leonard Helguera Ruiz Maria Triquell i Manuel
Mª Àngels Mañas Hernández
Abel Fontanet Braut
Vanessa Fuentes Heredero
3 PRÒLEG 04 INTRODUCCIÓ 07 ANÀLISI DE RESULTATS ENQUESTA DE FAMÍLIES 12 ANÀLISI DE RESULTATS ENQUESTA D'ENTITATS 24 ANNEX 1 ENQUESTA DE FAMÍLIES 41 ANNEX 1 ENQUESTA D'ENTITATS 45 ANNEX 2 GRÀFIQUES DE RESULTATS D'ENQUESTES FAMÍLIES 50 ANNEX 2 GRÀFIQUES DE RESULTATS D'ENQUESTES FAMÍLIES 53 CONCLUSIONS 38 ÍNDEX
La convenció sobre els drets humans de les persones amb discapacitat va ser signada per l’Estat Espanyol el 30 de març del 2007. De llavors ençà han passat més de quinze anys i encara estem molt lluny de poder garantir aquests drets i llibertats. La nostra societat evoluciona i, encara que no ho fa al ritme que a molts de nosaltres ens agradaria, camina cap a un món més inclusiu i divers, entès en el sentit més ampli de la paraula. Els estats haurien de formar part i ser garants d’aquest canvi, però no sempre és així i sovint és la societat civil la que impulsa i és motor d’aquest. En el cas de les persones amb discapacitat no tenim cap dubte de què ha de ser així i, tal com la convenció recull en els seus articles de seguiment, creiem que “cal que les persones amb discapacitat i les organitzacions que les representen col·laborin a supervisar que aquesta convenció es posi en pràctica”.
Des d’aquesta voluntat neix la LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat) l’any 2015, amb la missió de “vetllar perquè es respectin, no es vulnerin i es promoguin els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, així
PRÒLEG
4
com que puguin exercir els seus drets sense cap limitació i millorar la seva qualitat de vida”. Som conscients que encara estem lluny d’aconseguir molts drets clau per a les persones amb discapacitat, com és el fet de poder viure de manera independent “els països han d’assegurar que les persones amb discapacitat puguin triar on volen viure i amb qui volen viure. Tenir serveis d’assistència i de suport a la comunitat on viuen...” (article 19) o el dret a què les persones amb discapacitat puguin “... treballar i escollir lliurement la seva feina.” (article 27). Per aquest motiu i per avançar en la consecució de drets i en la millora de la qualitat de vida de les persones, ens cal valorar la situació en què ens trobem ara. L’actual cartera de serveis o les valoracions per accedir a aquests inquieten les famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual i els professionals del nostre sector. Des d’aquest neguit, un grup de famílies i professionals, pertanyents a l’Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat i al Grup de Treball de Psicologia i Discapacitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ens vam reunir i ens vam plantejar fins a quin punt aquest
malestar era majoritari per la qual cosa vam pensar que calia obtenir dades àmplies que ens permetessin esbrinarho, amb la intenció última de traslladar els resultats a l’Administració que és qui en té la més alta responsabilitat. Van ser moltes les preguntes i experiències que vam compartir en el grup de treball i que ens preocupaven; serveixin a tall d’exemple algunes d’elles: com pot ser que una persona que necessita un alt nivell de suport pels seus problemes de comportament tingui valoració de SOI (Servei Ocupacional d’Inserció), per què les famílies i els professionals no se senten prou escoltats?, , realment els protocols de valoració contemplen les necessitats de la persona en els seus diferents moments vitals?, què ens estan dient exactament les dobles valoracions, una persona amb unes necessitats específiques de suport pot estar atesa en serveis que donen diferents tipus d’atenció?
Aquestes i moltes altres qüestions van donar pas a les enquestes que vam fer arribar a famílies i entitats, els resultats de les quals us presentem a continuació, amb el nostre agraïment a tothom que hi ha col·laborat.
5
6
INTRO DUCCIÓ
Darrerament, des de la LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament) es percebia, per part d’algunes famílies i d’alguns professionals, una certa insatisfacció amb relació a les valoracions que es realitzen per assignar serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Aquest fet ens genera preocupació, ja que, si la valoració no és l’adequada, les persones no rebran els suports que necessiten.
Fent una anàlisi del sistema de valoracions, podem assenyalar que, amb relació a les valoracions laborals, l’any 1990, la Generalitat de Catalunya(ICASS)vaferunesforçimportanticapdavanter;mitjançant la legislació en matèria de serveis socials, va reorganitzar la xarxa de centres i tallers prelaborals, que atenien a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, de manera que s’afavorís l’entrada del nombre més gran de persones possible al món laboral. Així doncs, per tal de donar compliment al mandat del Decret 279/1987, de 27 d’agost que, en l’article 3, preveu que “per a la determinació
7
del grau de capacitat productiva es tindrà com a referència un barem específic que aprovarà el Departament de Benestar Social en el qual es consideren, a més de les variables de mètodes i temps productius, els factors psicosocials de la persona amb discapacitat intel·lectual...” i, davant l’evidència que la valoració clàssica de la intel·ligència no era un paràmetre útil per a la valoració de les capacitats laborals, va realitzar i publicar l’estudi “La capacitat laboral del deficient mental”(1) L’esmentat estudi va analitzar les tasques que es desenvolupaven, en aquella època, en els centres i tallers prelaborals per a persones amb discapacitat intel·lectual i en va extreure quines i en quin grau eren les capacitats i habilitats específiques que es precisaven per portar a terme les tasques que cada lloc de treball exigia.
A partir d’aquesta anàlisi va elaborar unes proves per obtenir un nivell de capacitat productiva que, juntament amb els criteris mèdics i d’adaptació sociolaboral i grau d’autonomia personal, van servir per classificar la població de persones amb discapacitat intel·lectual en Ocupacionals i No-Ocupacionals continua, avui dia, vigent. Des d’aleshores, el món laboral i els seus requisits han canviat, per la qual cosa, probablement, també han variat les capacitats i habilitats que es precisen. A més, actualment, l’enfocament de l’avaluació de les persones amb discapacitat intel·lectual es fonamenta, primordialment, en la recerca dels suports que una persona necessita.
D’altra banda, els criteris d’accés als serveis residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual, com el mateix Departament de Drets Socials informa, venen marcats pel Decret 318/2006 de 25 de juliol (deroga el Decret 271/2003 de 4 de novembre) que busca, entre altres coses, millorar la forma en què es realitzaven les valoracions per determinar els suports que la persona necessita. En aquest decret es
8
“per a la determinació del grau de capacitat productiva es tindrà com a referència un barem específic que aprovarà el Departament de Benestar Social en el qual es consideren, a més de les variables de mètodes i temps productius, els factors psicosocials de la persona amb discapacitat intel·lectual...”
9
10
decideixqueelsresultatsobtingutsperlapersonaenl’ICAP(Inventari per a la Planificació de Serveis i Programació Individual) seran els que marcaran la necessitat de suport que la persona requereix i, per tant, l’assignació d’aquesta a un tipus o un altre de servei d’acolliment residencial.
Considerant l’aplicació d’ambdós sistemes de valoració, seria d’esperar que s’adjudiqués el servei que correspon a cada persona segons les seves necessitats de suport. Sovint, però, es fan dobles valoracions de servei sense priorització ni aclariment de l’adjudicació de diferents tipus de servei per a una mateixa persona.
Així doncs, recollint aquestes i d’altres inquietuds que ens arribaven sobre la situació actual de les valoracions, la LADD, conjuntament amb el grup de treball de “Psicologia i Discapacitat” de la secció d’Intervenció Social del COPC (Col·legi Oicial de Psicologia de Catalunya), es va plantejar de copsar l’opinió que famílies i entitats tenen sobre aquest tema.
Serveixin aquestes reflexions per donar pas als resultats d’aquest estudi que, com hem dit al començament, busca únicament saber què en pensen i quin és el nivell de satisfacció de famílies i professionals en relació amb les valoracions de servei. A tal efecte, es varen elaborar dues enquestes diferents: una adreçada a famílies i una altra a entitats, amb preguntes que ens permetessin analitzar la visió que té el sector amb relació a com es realitzen les valoracions de servei per a persones amb discapacitat intel·lectual.
11
(1) La capacitat laboral del deficient m ental a dult. Generalitat d e Catalunya. Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Abril, 1990.
ANÀLISI DE RESULTATS
Enquesta de famílies
12
127
Sobre una mostra inicial de 200 persones, vàrem tenir en compte les respostes de les famílies que tenien una persona amb discapacitat intel·lectual major de divuit anys, ja que l’estudi estava adreçat a aquesta població. Així doncs, els resultats valorats corresponen a un total de
enquestes
13 127
Les dades sociodemogràfiques que podem informar d’aquesta població són:
té edats compreses entre els 19 i els 39 anys
La distribució per gènere és Dones
Homes
69% 45,6% 54,4%
14
té un grau de discapacitat superior al 65%
La població es distribueix d’una forma bastant equitativa entre els diferents graus de dependència
27,6%
25,2%
22,8% 24,4%
Grau 1 Grau 3 Sense valorar15
Grau 2
71%
La distribució per comarques de la nostra població és la següent:
En aquesta distribució geogràfica s’observa el pes que tenen en les respostes algunes comarques com són el Barcelonès i el Baix Llobregat.
Alt camp 2 1,57% Anoia 8 6,27% Bages 1 0,78% Baix Camp 2 1,57% Baix Llobregat 19 14,96% Baix Penedès 1 0,78% Barcelonès 54 42,51% Garraf 4 3,14% Gironès 1 0,78% La Selva 1 0,78% Les Garrigues 3 2,36% Urgell 1 0,78% Maresme 9 7,08% Osona 8 6,27% Segrià 1 0,78% Tarragonès 1 0,78% Vallès Occidental 11 8,66%
COMARQUES RESPOSTES
16
És una població que fa ús de diferents tipus de serveis com ara: escola, recursos de formació professional, atenció diürna, laboral, oci i serveis residencials.
Quant als resultats obtinguts, podem dir que el grau de satisfacció general respecte a l’actual sistema de valoració i orientació de servei no es pot considerar prou satisfactori com s’observa en la següent gràfica:
12A-Indiqueu quin és el vostre nivell de satisfacció amb l'actual sistema de valoració i orientació de servei.
13 24 21 30 28 11 0 1 2 3 4 5 Grau de Satisfacció
17
Aquesta valoració pot obeir a qüestions com:
Només el 59% Tan sols el 56,5%
ha trobat el servei adient per cobrir les necessitats del seu familiar. de les famílies han trobat fàcil el sistema per sol·licitar una entrevista de valoració. dels casos el temps d’espera per obtenir cita ha estat de més de sis mesos.
El 43%
18
Si analitzem més detingudament els diferents passos del sistema de valoració i orientació de servei, trobem que:
AMB RELACIÓ AL
PROCÉS DE VALORACIÓ
Un 44%
de les famílies considera que l’Administració no ha dedicat prou temps en realitzar la valoració. pensa que no han escoltat ni han entès prou bé a la persona avaluada.
Un 35%
Un 32%
té la percepció de què les famílies no han estat suficientment escoltades en els coneixements que podien aportar del seu familiar.
Sí que s’han obtingut bons resultats quant a la percepció del tracte rebut:
Un 70%
considera que el seu familiar s’ha sentit ben atès.
Un 61%
de les famílies també ho han sentit així.
19
RESPECTE A
L’OBJECTIVITAT DE LES EINES DE VALORACIÓ
utilitzades, les respostes que s’han obtingut no mostren resultats significatius en un o un altre sentit.
AMB REFERÈNCIA AL
PROCÉS DE L’ORIENTACIÓ DE SERVEI
Tan sols un 46%
de les persones enquestades considera que s’ha tingut en compte l’opinió de la família en l’orientació de servei.
valora que l’orientació realitzada coincideix amb els criteris dels professionals que coneixen a la persona avaluada.
Resultats molt similars s’obtenen en constatar que
Només un 48% només un 50%
de les famílies l’orientació de servei realitzada coincideix amb els seus criteris com a família.
20
Resultats molt similars s’obtenen en constatar que
Un 41%
creu que la derivació als serveis s’ha fet en funció de les places disponibles i un 44% en funció de criteris pressupostaris, més que dels suports que cada persona precisa.
21
EN
RELACIÓ AMB L’INFORME REBUT
Un 54% Només el 42% de les famílies diuen que s’entén el resultat de l’orientació que es realitza. de les famílies els queda clar a quins suports dona dret la valoració feta.
22
servei trobem:
Cercar sistemes i criteris de valoració fonamentats en els principis que promulga la Convenció i que contemplin una atenció més personalitzada.
Tenir un servei amb persones de referència que puguin fer un seguiment continuat i unificat de la persona al llarg de la seva vida.
Ampliar la cartera de serveis de tal manera que els serveis es puguin ajustar tant com sigui possible a les necessitats de suport que tingui la persona avaluada al llarg de la seva vida.
Dotar de més recursos personals i metodològics, així com ampliar la formació dels professionals dedicats a valorar les orientacions de servei.
Tenir en compte els problemes de comportament i/o salut mental que poden tenir les persones amb discapacitat intel·lectual a l’hora d’atorgar suports i serveis.
23
Quant als suggeriments que les famílies aporten per millorar el sistema de valoracions de
ANÀLISI DE RESULTATS
Enquesta d'entitats
6.691
24
Sobre una mostra inicial de 150 entitats, vàrem obtenir 48 respostes. Aquesta mostra compta amb entitats que gestionen tota mena de serveis d’atenció per persones amb discapacitat intel·lectual i atenen a un total de
persones
25 6.691
Les dades que podem oferir de les entitats que han respost les enquestes són:
les
Autonòmic 5 10.40% Comarcal 27 56,25% Estatal 1 2,10% Municipal 12 25% Provincial 3 6,25% ÀMBIT GEOGRÀFIC
Àmbit geogràfic d’actuació de
diferents entitats:
26 RESULTATS
Els principals serveis d’atenció que ofereixen la nostra mostra d’entitats són: SERVEIS QUE PRESTA L’ENTITAT STO (Servei de Teràpia Ocupacional) 32 SOI (Servei Ocupacional d’Inserció) 29 STO Aux (Servei de Teràpia Ocupacional amb auxiliar) 29 CET (Centre Especial de Treball) 21 Treball amb suport 17 Llar Residència 30 Servei de Suport a l’Autonomia a la pròpia Llar 22 Residència 17 CEE (Centre d’Educació Especial) 14 CAE (Centre de dia d’Atenció Especialitzada) 11 NÚM.D'ENTITATS 27
També presten d’altres serveis com: lleure, tutelars, respir, CDIAP (Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç), etc.
D’aquests serveis, els que han donat més respostes són:
10 10
Respostes d'altres serveis i servei conjunts
Escoles i centres de informació
4
9 Àrea laboral
Serveis Residencials
15 Serveis de Centre Ocupacional
28
Aquests serveis es poden agrupar en la següent distribució de places:
Les entitats de la nostra mostra fan valoracions de servei en tots els CAD’s excepte en el CAD de les Terres de l’Ebre i en el CAD infantil de Barcelona. Els CAD’s més representatius de les entitats que aquí analitzem són els de Badal, Terrassa i Lleida.
15
NRE. DE PLACES DEL SERVEI NÚM. D’ENTITATS Menys de 20 5 21-50 13 51-100 16 Més de 100 14
29
A raó de les respostes obtingudes a les enquestes podem concloure que:
AMB
RELACIÓ AL PROCÉS DE VALORACIÓ
Un 67%
de les entitats no coneixen com es fan les valoracions de servei (quines eines s’utilitzen, quins són els criteris de valoració, etc.).
Un 35%
considera que es dedica poc temps a realitzar la valoració de la persona i que els avaluadors no tenen prou en compte la informació que se’ls facilita.
Un 27%
creu que els avaluadors no tenen prou informació i que les eines que fan servir no són les adequades.
Un 46%
pensa que el desplaçament fins al lloc d’avaluació és un problema.
Només un 44%
de les persones amb DI se senten ben ateses.
30
Un 31%
afirma que tenen un interlocutor de referència amb el qual poden gestionar les demandes de valoració; tanmateix, només un 50% d’aquestes entitats el valoren com a eficaç.
31
RELACIÓ
A LES
ORIENTACIÓ DE SERVEI
Un 67%
considera que no rep prou informació respecte a les orientacions de servei que els equips de valoració indiquen.
Un 89%
de les entitats detecta persones adreçades al seu servei que no tenen l’orientació adequada. Les entitats assenyalen, com a causes principals d’aquests desajustos, dos aspectes:
Un 60%
de les entitats enquestades valora que els criteris d’orientació no són clars per a alguns serveis (SOI, laborals).
Un 54%
considera que es prioritzen criteris pressupostaris.
32
AMB
33
AMB RELACIÓ A LES
DEMANDES DE REVISIÓ DE LA VALORACIÓ
és a dir, aquells casos en què es demana una nova valoració de la persona perquè aquesta no es troba en el servei adient:
Un 65% Un 64,5%
indica que la demora és superior a sis mesos.
explica que més del 50% de les revisions són positives, és a dir, obtenen una valoració més adient a les necessitats de la persona.
Només un 42%
assenyala que els equips de valoració tenen en compte la informació que les entitats proporcionen.
34
35
Per una altra banda, s’ha preguntat a les entitats què en pensen
AMB RELACIÓ A LES
DOBLES VALORACIONS DE SERVEI
Un 72%
considera adequat que es facin aquestes dobles valoracions. S’argumenta que això permet tenir més possibilitats de triar un servei i més flexibilitat en cas de necessitar un canvi de servei.
Un 28%
aposta per una única orientació de servei. En aquest sentit, s’argumenta que els criteris de valoració no són clars i que no s’especifica quin servei és el que s’ajusta millor a les necessitats de la persona en aquell moment, i, per tant, si es fan, s’hauria d’indicar l’ordre de preferència dels recursos.
Les entitats han aportat diferents idees de cara a la millora dels serveis de valoració:
Reduir el temps d’espera de la valoració i del retorn del resultat que hauria d’anar acompanyat d’un informe amb els motius pels quals s’assigna un recurs o un altre.
36
Dedicar més temps i fer una valoració més exhaustiva i global de la persona en la qual es tingui en compte:
La situació real en què es troba la persona en aquell moment.
L’evolució de la persona en la seva trajectòria vital.
Les seves habilitats i capacitats.
La seva conducta i comportament.
La comorbiditat de patologies mentals.
Tenir en compte les preferències i necessitats de la persona i de la seva família.
Determinar criteris més clars a l’hora de fer les assignacions a alguns serveis, com és el cas de STO/SOI i serveis laborals.
Ser més flexibles i que sigui més fàcil canviar de servei si la situació de la persona així ho requereix.
Augmentar la coordinació entre els serveis de valoració i les entitats i posar més en valor les informacions que puguin aportar els professionals que treballen amb la persona.
Ampliar la cartera de serveis de forma que s’ajusti millor a l’actual diversitat de perfils i necessitats
37
Un cop analitzats els resultats de les enquestes, tant del grup de famílies com del grup d’entitats, podem extreure un seguit d’idees clau, tant en els apartats en els quals coincideixin com en aquells en els que hi ha percepcions diferents. Els elements a destacar són:
Valoracions més personalitzades i exhaustives
A l’hora de fer les valoracions caldria fer-ho d’una manera més personalitzada i exhaustiva; també caldria tenir en més consideració els informes i les aportacions fetes per professionals i famílies coneixedors de la persona a valorar, així com la situació psicosocial de les famílies i els possibles trastorns de conducta o salut mental que pugui tenir la persona avaluada.
Tenir un interlocutor que faciliti la comunicació administració- entitat
Les entitats proposen un interlocutor que faciliti la relació Administració entitat per tal d’afavorir el procés d’avaluació i així atendre millor la persona avaluada. Aquest seguiment fet per un interlocutor concret podria facilitar la flexibilitat en els canvis de servei i d’orientació si l’evolució de la persona ho requereix.
Processos de valoració clars i transparents
Es demana que hi hagi una informació més fàcil i entenedora a l’abast de les famílies i entitats respecte a les eines, recursos i criteris emprats en els processos de valoració.
CONCLUSIONS 38
Servei centralitzat i acompanyament al llarg de la vida
Les famílies suggereixen que es creï un servei centralitzat que permeti conèixer i accedir als diferents recursos i serveis, així com que faciliti l’acompanyament al llarg de la vida de la persona amb discapacitat.
Les valoracions no poden dependre del que hi ha disponible, sinó del que necessita la persona
Hi ha un gruix important de famílies i entitats que consideren que hi ha moltes persones amb una valoració de servei no adequada a les seves necessitats i capacitats. També hi ha força opinions amb relació a què les orientacions de servei depenen més de criteris pressupostaris que de les característiques i necessitats de suport de les persones
Ampliar i flexibilitzar la cartera de serveis
Hi ha una demanda generalitzada sobre la necessitat d’ampliar i flexibilitzar la cartera de serveis. Aquesta proposta aniria de la mà de la revisió del sistema d’orientació i valoració al qual fa referència el present document.
Per tancar aquestes conclusions, volem ressaltar la necessitat de què cada persona tingui la valoració única i exclusiva del moment vital en què es troba, segons les seves necessitats de suport.
Creiem que hem d’anar cap a una proposta actualitzada, moderna i sostenible que permeti proveir, d’una manera flexible i personalitzada, els suports a les persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament. La recent revisió de definició de DID per part de l'AAIDD posa èmfasi de nou en la provisió de suports i l'atenció centrada en la persona com aspectes fonamentals per avançar de manera estratègica i decidida cap a un model de societat més justa i inclusiva.
39
Comissió Valoracions de Servei LADD-COPC
ANNEX 1
Enquesta de famílies i d'entitats
40
VALORACIONS DE SERVEI
Enquesta
Des de la LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament), conjuntament amb el COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya) volem recollir el màxim d’informació per fer una diagnosi de com es fan les valoracions de servei i de la seva adequació a les necessitats dels nostres fills i filles.
L’opinió de les famílies és imprescindible i per això volem saber quina ha estat la vostra experiència. Ajuda’ns contestant aquesta enquesta.
Les vostres dades seran tractades de manera confidencial. Per endavant, moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Comissió de Valoracions LADD-COPC
* Obligatori
Ves a la pregunta 1Ves a la pregunta 1
DADES DE LA PERSONA AMB DISCAPACITAT
1. Edat*
2. Places del servei "autoritzades"*
Marqueu només un oval Femení Masculí Un altre
3. Grau de discapacitat?*
4. Valoració de dependència?*
Marqueu només un oval
Grau 1
Grau 2
Grau 3
No s'ha valorat
ENQUESTA DE FAMÍLIES 41
5. Població on resideix*
6. Serveis que utilitza la persona: (seleccionar tots el que corresponguin)*
Seleccioneu totes les opcions que corresponguin
CAE (Centre d’Atenció Especialitzada)
STO AUX (Servei de Teràpia Ocupacional amb auxiliar) STO Servei de Teràpia Ocupacional)
SOI (Servei d’Orientació i Inserció)
CET (Centre Especial de Treball)
TREBALL AMB SUPORT RESIDÈNCIA
LLAR RESIDÈNCIA
Servei de Suport a l'Autonomia a la Pròpia Llar
CEE (Centre d’Educació Especial)
Altres:
DADES SOBRE LES VALORACIONS DE SERVEI
7. Quina ha sigut la vostra experiència respecte de les següents situacions?*
Marqueu només un oval per fila
Hem trobat els serveis adients per cobrir les necessitats del meu familiar
Hem trobat plaça en el servei escollit
Els itineraris formatius han estat els adequats pels interesos del meu familiar
Hem tingut els suports necesaris per poder accedir a l'empresa ordinària
No hem trobat dificultats
Si No No sé / No correspon
8. En relació amb el procés de sol·licitar una entrevista de valoració, quina ha estat la vostra percepció?*
Marqueu només un oval per fila
El sistema per sol·licitar citta ha estat senzill
El temps d’espera ha estat de més de 6 mesos
Si No No sé / No correspon
42
9. En relació amb el procés de valoració: què en penseu?*
Marqueu només un oval per fila
El temps dedicat a fer la valoració ha estat suficient
Han escoltat i han entès a la persona avaluada
He pogutt explicar les dificultats que té el meu familiar
ll meu familiar s’ha sentit ben tractat
Com a família de la persona avaluada, m’he sentit ben tractat
S’han utilitzat eines objectives de valoració
Si No No sé / No correspon
10. En relació amb el procés de l’orientació de servei: què en penseu?*
Marqueu només un oval per fila
Han tingut en compte l’opinió de la família
La valoració realitzada ha estat complerta i profesional
L’orientació realitzada coincideix amb els criteris dels profesionals que coneixen a la persona avaluada
L’orientació realitzada coincideix amb els meus criteris com a família
Les valoracions es fan en funció de les places de servei que hi ha disponibles
L’orientació es fa més en funció de criteris presupostaris que en funció de les necesitats de suport de la persona
Si No No sé / No correspon
43
11. En relació amb l’informe: què en penseu?*
Marqueu només un oval per fila
S'entén bé el resultat de l’orientació realitzada
S'etén bé a quins suports dona dret la valoració que han fet
Si No No sé / No correspon
GRAU DE SATISFACCIÓ
12A. Indiqueu quin és el vostre nivell de satisfacció amb l’actual sistema de valoració i orientació de servei*
Marqueu només un oval per fila
12B. Justifica la teva resposta anterior
13. Què creieu que s’hauria de millorar per fer una bona orientació de servei a una persona amb discapacitat intel·lectual?
44
Gens satisfett Gens satisfett 0 1 2 3 4 5
VALORACIONS DE SERVEI
Enquesta
Des de la LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament), conjuntament amb el COPC (Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya), volem recollir el màxim d’informació per fer una diagnosi de com es fan les valoracions de servei i de la seva adequació a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.
L'opinió dels tècnics de les entitats és molt important per conèixer com s'estan fent les valoracions dels serveis. Ajuda’ns contestant aquesta enquesta.
Les vostres dades seran tractades de manera confidencial. Per endavant, moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Comissió de Valoracions LADD-COPC
* Obligatori
Ves a la pregunta 1Ves a la pregunta 1
DADES DE L'ENTITAT
1. Àmbit geogràfic d’actuació*
Marqueu només un oval Municipal
Comarcal
Autonòmic
Altres:
2. Serveis que presta l'entitat*
Seleccioneu totes les opcions que corresponguin
CAE (Centre d’Atenció Especialitzada)
STO AUX (Servei de Teràpia Ocupacional amb auxiliar) STO Servei de Teràpia Ocupacional)
SOI (Servei d’Orientació i Inserció)
CET (Centre Especial de Treball)
TREBALL AMB SUPORT RESIDÈNCIA
LLAR RESIDÈNCIA
Servei de Suport a l'Autonomia a la Pròpia Llar
CEE (Centre d’Educació Especial)
Altres:
ENQUESTA D'ENTITATS
45
DADES DEL SERVEI
3. Tipus del servei*
4. Càrrec/Lloc de treball de qui respon:*
5. Places del servei "autoritzades"*
Marqueu només un oval
Menys de 20 21-50
51-100
Més de 100
6. Nombre de persones ateses al servei*
DEDES SOBRE LES VALORACIONS
7. Quin CAD/EVO us fa les orientacions de Servei?*
8. Coneixeu com fan les orientacions de servei els equips de valoració (eines que utilitzen, criteris de valoració, ...)?*
Marqueu només un oval
Si No
9. Quantes persones ateses al vostre servei considereu que no tenen l’orientació adequada?*
46
10. En el cas que considereu que hi ha desajustos en les orientacions de servei, quines creieu que poden ser les causes? (es pot marcar més d’una casella)*
Seleccioneu totes les opcions que corresponguin
Es dedica poc temps a realitzar la valoració de la persona Els avaluadors no tenen prou informació
Els avaluadors no tenen prou en compte la informació que se’ls facilita Les eines que utilitzen per fer les valoracions no són les adequades
Els criteris de valoració per adjudicar places, en alguns serveis, no són clars
(SOI, laborals, …)
Es prioritzen criteris pressupostaris a l’hora de fer les valoracions No crec que hi hagi desajustos importants
Altres:
11. Quan demaneu una revisió d’una valoració de servei, quan temps trigueu a rebre la resposta?*
Marqueu només un oval
12. Quan demaneu revisió de les valoracions de servei, marqueu amb quines situacions us trobeu*
Seleccioneu totes les opcions que corresponguin
Teniu un interlocutor o persona de referència
La relació amb l'interlocutor és eficaç
Es té en compte la informació que reben de vosaltres
Majoritariament creieu que la persona amb DI se sent ben atesa
Les famílies de les persones amb DI se senten, ben ateses
El desplaçament fins als equips de valoració és un problema
13. De les revisions d’orientació que demaneu quin % obtenen una orientació de servei més adequada? Tingueu en compte els 3 darrers anys
Marqueu només un oval
Entre el 76 i el 100 %
Entre el 51 i el 75 %
Entre el 26 i el 50 %
Menys del 25 %
Si No
47
14. Hi ha persones a les que l’administració dona una doble valoració de servei. Esteu d’acord en que es facin aquestes dobles valoracions?* Marqueu només un oval
Si No
15. Expliqueu els motius de la resposta anterior
16. Què creieu que s’hauria de modificar a l’hora de fer les orientacions de servei? Justifiqueu la resposta
17. En relació a les valoracions de servei, coneixeu altres experiències (altres països o comunitats autònomes) que penseu siguin més adequades? Expliqueu breument quines són i per què les valoreu positivament
48
ANNEX 2
Gràfiques de resultats d’enquestes famílies i d'entitats
49
Altcamp AnoiaBagesBaixCampBaixLlobregatBaixpenedèsBarcelonès
Comarques
50 Gènere Femení
0 10 20 30 40 50 60 de 18 a 20 de 21 a 30 de 31 a 40 de 41 a a 50 de 51 a 60 majors de 60 NC Edats 0 10 20 30 40 50 60
GarrafGironèsLaSelvaLesGarriguesL'urgellMaresmeOsonaSegriàTarragonèsVallèsOccidental
46% Masculí 54%
GRÀFICS ENQUESTA DE FAMÍLIES
7- Quina ha sigut la vostra experiència respecte de les següents situacions?
No hem trobat dificultats
Hem tingut els suports necessaris per poder accedir a l'empresa ordinària
Els itineraris formatius han estat els adequats pels interessos del meu familiar
Hem trobat plaça en el servei escollit
Hem trobat els serveis adients per cobrir les necessitats del meu familiar
8- En relació amb el procés de sol·licitar una entrevista de valoració, quina ha estat la vostra percepció?
El temps d’espera ha estat de més de 6 mesos
El sistema per sol·licitar cita ha estat senzill
9- En relació amb el procés de valoració: què en penseu?
S’han utilitzat eines objectives de valoració
Com a família de la persona avaluada, m’he sentit ben tractat
El meu familiar s’ha sentit ben tractat
He pogut explicar les dificultats que té el meu familiar
Han escoltat i han entès a la persona avaluada
El temps dedicat a fer la valoració ha estat suficient
51 76 20 64 30 56 43 19 37 42 40 8 88 26 55 31 0 20 40 60 80 100 120 140
SI NO NO SÉ/NO CORRESPÓN 73 55 37 42 17 30 0 0 20 40 60 80 100 120 140
SI NO NO SÉ/NO CORRESPÓN Series4 Series5 51 56 72 89 78 39 56 43 40 11 29 44 20 28 15 27 20 44 0 20 40 60 80 100 120 140
SI NO NO SÉ/NO CORRESPÓN
11.En
0% 20% 40% 60% 80% 100% S'entén bé el resultat de l’orientació realitzada S'entén bé a quins suports dona dret la valoració que han fet 69 53 34 50 24 24 0
relació
SI NO NO SÉ/NO CORRESPÓN Series4 Series5 52
a l'informe que en penseu
1 - ÀMBIT GEOGRÀFIC D’ACTUACIÓ
STO ( Servei de Teràpia Ocupacional )
STO + Aux ( Servei de Teràpia Ocupacional amb Auxiliar )
SOI ( Servei d’Orientació e Integració )
CET ( Centre Especial de Treball )
TAS ( Treball amb Suport)
SAP ( Suport a l'Autonomia Personal )
Llar Residencia
Residencia
CEE ( Centre d'Educació Especial )
CAE ( Centre d' Atenció Especialitzada)
CDIAP (Departament d'Intervenció i Assessorament Psicopedagògic)
Lleure
Entitat Tutelar
Altres
53 11% 56% 2% 25% 6%
Autonòmic Comarcal ESTATAL Municipal Provincial 0 5 10 15 20 25 30 35
STOSTO+Aux SOI CET TAS SAP LlarResidenciaResidencia CEE CAE CDIAP LleureEntitattutelar Altres
2- Serveis que presta la entitat
GRÀFICS ENQUESTA D'ENTITATS
54 0 2 4 6 8 10 12 14 STO Llar Residencia CET TAS CEE CAE Servei insercio Laboral Servei Autonomia Llar Tutela TAS Altres
de Servei 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Treballador/a Social Direcció tècnica Direcció Coordinadora servei Psicòleg Psicopedagoga Equip Tècnic CO Pedagoga Gerent Presidenta Altres 4-Càrrec/ LLoc de treball de qui respon 13 16 5 14 21-50 51-100 Menys de 20 Més de 100 Quantia deentitats en cada rang de places 5- Places
Total
3-Tipus
del servei "autoritzades"
8- Coneixeu com fan les orientacions de servei els equips de valoració (eines que utilitzen, criteris de valoració, ...)?
11- Quan demaneu una revisió d’una valoració de servei, quan temps trigueu a rebre la resposta?
Menys de 6 mesos Més de 6 mesos
12- Quan demaneu revisió de les valoracions de servei marqueu amb quines situacions us trobeu:
La relació amb l'interlocutor és eficaç
Les famílies de les persones amb DI se senten ben…
La relació amb l'interlocutor és eficaç
Es té en compte la informació que reben de vosaltres
Teniu un interlocutor o persona de referència
El desplaçament fins als equips de valoració és un…
55 67% 33%
No Si 35% 65%
16 15 15 6 6 6 5 5 4 4 3
13- De les revisions d’orientació que demaneu quin % obtenen una orientació de servei més adequada? Tingueu en compte els 3 darrers anys
Entre el 26 i el 50 %
Entre el 51 i el 75 %
Entre el 76 i el 100 %
Menys del 25 %
14- Hi ha persones a les que l’administració dona una doble valoració de servei. Esteu d’acord en que es facin aquestes dobles valoracions?
56 14% 41% 33% 12%
27% 73%
No Si
57
