Marratxí 'Terra de Fang' de novembre nº26

Dipòsit Legal PM 377-2012

TERRA DE FANG / NOVEMBRE 2020 / N 26

REPORTATGE NOVA VIDA A LES LLEGENDES MALLORQUINES BÀRBARA TOMÀS “ELS MESTRES D’AIXA NO DESAPAREIXERAN MENTRE HI HAGI BARQUES DE FUSTA QUE RESTAURAR” TERRA DE FANG LES OLLERIES FRONT A LA PANDÈMIA FOTO PORTADA: ES PONT D’INCA

EDITORIAL

LA CULTURA CERCA UNA SORTIDA La Nit de les Ànimes de 2020 organitzada per l’Ajuntament de Marratxí ha estat copejada per la pandèmia i les exigències dels protocols de la Covid-19. Raó per la qual el consistori ha apostat per formats online que han rebut el reconeixement i l’atenció dels marratxiners.

La producció de Cinètica de la Nit de les Ànimes dirigida pel marratxiner Luis Ortas ha rebut crítiques molt positives. La lluentor de dos narradors de la talla de Caterina Valriu i Tomàs Vibot ha servit perquè prop de 5.000 persones seguiren per internet l’actualització de les llegendes balears de misteri i per apropar-les a la gent jove.

Com ha explicat Tomàs Vibot a aquesta revista “mentre no hi hagi vacuna, la cultura és la millor vacuna que pot trobar la humanitat”. Tant Vibot com Valriu insisteixen en la necessitat de revitalitzar les llegendes de la nostra terra perquè suposen un cabal cultural que no té res que envejar a les importacions de Halloween.

La innovació d’emetre en streaming un format tant tradicional com les llegendes ha estat una simbiosi ben rebuda i s’ha consolidat com una opció d’èxit almanco mentre es perllongui l’actual situació sanitària. I és que la cultura no pot aturar-se ni tan sols ara perquè, com diu Vibot, si ens lleven la cultura què ens queda.

CRÈDITS Núm. 26 Novembre 2020 Redacció: Víctor Valera Edició: Ajuntament de Marratxí Disseny-Maqueta: Estudi Tomeu Darder Maquetació: Joan Cristòfol Arbós Disponible en castellà a: www.marratxi.es

NOTÍCIES

Marratxí interposa una quinzena de denúncies contra el “turisme de residus”

L’Ajuntament de Marratxí ha reactivat des de fa un mes la campanya contra el “turisme de residus”. Aquesta pràctica il·legal es produeix per part de ciutadans residents d’altres pobles que tenen implantada la recollida selectiva porta a porta, com Santa Maria o Bunyola, que es desplaçen fins Marratxí per dipositar els fems que no poden abocar al seu municipi.

En el darrer mes la Policia Local i Medi

Ambient han interposat una quinzena de denúncies en base a la Llei de residus i sols contaminants de les Illes Balears, que preveu sancions d’entre 300 i 9.000 euros per a aquest tipus d’accions. L’Associació de Veïnats d’Es Figueral va alertar d’aquestes pràctiques la Policia Local en detectar l’acumulació de residus a la seva zona.

i a d’altres on de forma sistemática s’acumulen residus i trastos per part de veïnats d’altres municipis. Entre d’altres zones del municipi s’està intensificant la vigilancia als següents indrets: Carrer Major 203, Sa Bassa, Carrer Lliri, Es Figueral, Camí de Son Ametler, Camí de Sa Fita, Camí de Muntanya, Carrer Gerani i Avinguda Can Carbonell.

Per això, la Policia Local i Medi Ambient intensifiquen la vigilància a aquests indrets

Sa Cabana tindrà un nou aparcament gratuït de 16 places enfront del col·legi Es Liceu Sa Cabana tindrà un nou aparcament gratuït abans de finals d’any. Ja han començat les obres per adequar el solar situat al Camí de la Cabana, front al col·legi Es Liceu, que tindrà capacitat per un total de 16 vehicles.

El consistori va adquirir el solar al 2018 per un total de 112.000 euros. Les obres d’adequació, que tindran un cost de 23.000 euros, estaran enllestides en el termini de dos mesos.

Aquestes 16 places adicionals serviran per oxigenar una de les arteries més importants del municipi, ja que donaran

més possibilitats d’aparcament als residents i als ciutadans que duen els alumnes a l’escola d’Es Liceu. A més, serviran per afavorir els comerços de la zona ja que els conductors tindran més facilitats per apar-

car i poder fer compres a la zona.

L’estacionament a l’aparcament estarà limitat a un màxim de 90 minuts per tal d’agilitar la rotació de vehicles.

NOTÍCIES

Actuacions de l’Ajuntament de Marratxí per ajudar els centres educatius durant la Covid-19

L’Ajuntament de Marratxí ha posat en marxa un conjunt d’actuacions per preparar tots els centres educatius del municipi i els seus voltants per a les exigències derivades de la Covid-19. Des d’abans que començar el curs, el consistori va activar tot els seus mitjans i les seves àrees per ajudar escoletes, col·legis i instituts a iniciar el curs escolar amb garanties i complir amb els requeriments legals i sanitaris.

En aquest sentit l’ajuntament de Marratxí ha desenvolupat les següents actuacions: - Cessió d’espai municipal (Ca Ses Monges del Pla de Na Tesa) i trasllat del mobiliari per ubicar dues aules de primària del CEIP Janer Manila.

- Cessió d’espai municipal (Sa Deixalleria) i trasllat del mobiliari per ubicar alumnes del Cicle Formatiu de Comerç de l’IES de Marratxí.

- Cessió d’espai municipal (camp de Fútbol de Son Caulelles) per fer les sessions de pati del CEIP Costa i Llobera.

- Trasllat i custòdia de mobiliari dels centres educatius a un magatzem municipal.

- Adequació d’una nova entrada i sortida al CEIP Nova Cabana - Ampliació d’hores i personal per dur a terme la neteja i desinfecció a tots els centres escolars.

- S’ha realitzat la retolació als diferents espais dels centres escolars per determinar normes de circulació, aforaments i usos.

- Instal·lació d’una cortina insonoritzant per separar un espai multiusos i convertir-lo en dues aules de primària al CEIP Nova Cabana.

- S’ha fet tancament de carrers per facilitar les entrades i les sortides a diferents centres.

- S’han dotat de diferents materials als centres escolars com mampares de metacrilat, papereres amb pedal, termòmetres sense contacte i panells separadors.

- Lloguer durant el curs escolar d’un WC portàtil al CEIP Blanquerna per evitar la mobilitat dins el centre i complir aforaments.

- S’ha facilitat l’accés a internet als alumnes de Sa Deixalleria mitjançant la instal·lació d’un router pel seu ús escolar.

- Préstec de barreres per fer les separacions necessàries als patis dels centres escolars.

-Millora del senyal wifi i habilitació d’una línea telefónica per cada aula a Ca Ses Monges.

- Separació de patis per augmentar el nombre d’espais oberts als diferents grups i senyalització exterior per les entrades i sortides a l’EEI Ses Cases Noves i a l’EEI Pont d’Inca Nou Aquestes són algunes de les actuacions de l’Ajuntament a nivell logístic i educatiu des que va començar el curs escolar el passat 10 de setembre. Es tracta de facilitar els mitjans als centres educatius de Marratxí perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb garanties dins l’escenari B, amb ràtios de 20 alumnes i semipresencialitat, fixat per la Conselleria d’Educació per aquest curs escolar per l’actual situació de coronavirus.

NOTÍCIES

Ajuntament i Consell donen suport a l’artesania local en una visita a les olleries de Pòrtol i Sa Cabaneta

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha visitat Marratxí per conèixer de primera mà la situació actual de les olleries i artesans del fang enmig de la pandèmia de Covid19 que ha impedit celebrar fires artesanes i ha afectat greument les vendes turístiques.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha acompanyat Catalina Cladera i al conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, i la directora insular de Comerç i Artesania, Marta Llodrà. A la visita han participat també el primer tinent de batle de Marratxí Joan Francesc Canyelles, la segona tinent de

batle Neus Serra, i el regidor de Cultura i Patrimoni, Josep Ramis.

La visita institucional ha començat a Sa Cabaneta, a on han visitat les siurelleries Ca Madò Bet dels siurells i Can Bernadí Nou, artesans que conserven la tradició dels siurells fets a mà. Han visitat també diverses olleries tradicionals, com la de Can Vent, Can Pere Coll i Can Bernadí, a Pòrtol, i han conegut els seus propietaris que els han explicat la situació que travessen. “És una visita de suport al sector en la situació del Covid que s’ha vist agreujat perquè enguany no hi ha hagut fires ni vendes

al sector turístic. Allò important és resistir, hem vist que estan cercant alternatives a la crisi i des del Consell tenim clar que hem de seguir donant suport a aquesta tradició tant arrelada i tan important en l’economia de Marratxí, que hem de potenciar, mantenir i protegir”, ha explicat la presidenta del Consell.

Per la seva banda, el batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha agraït la visita de Catalina Caldera i ha dit que es tracta d’un sector molt familiar que “des de l’ajuntament volem preservar, és part de la nostra cultura i tradició i estam compromesos amb ells també durant la pandèmia”.

NOTÍCIES

L’Ajuntament de Marratxí celebra el 25N amb una manifestació online i diferents actes reivindicatius

L’Ajuntament de Marratxí ha presentat els actes previstos per al 25N, dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona. Uns actes de caràcter transversal, impulsats per Serveis Socials, amb la implicació de les regidories de Joventut i Cultura. Tots els actes se celebraran respectant els protocols Covid-19, i serà necessari reservar plaça a la web http://25nmarratxi.es El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha expressat “el compromís ferm del consistori amb la igualtat de gènere i amb l’erradicació de la violència de gènere i ha subratllat que la Covid-19 no és suficient per deixar de fer les activitats del 25N, que se celebraran complint amb els protocols de seguretats sanitaris”. Cabot també s’ha mostrat confiat en què, a diferència de l’any passat, hi haurà unanimitat i tots els grups municipals es sumaran a la declaració institucional que es durà al pròxim plenari en favor de la igualtat de gènere i en contra de la violència masclista.

La regidoria d’Igualtat i Serveis Socials, Aina Amengual, ha afirmat que “les dades són esgarrifoses i que cal eradicar amb urgència

aquesta xacra, especialment a les Balears que tenen la taxa de denúncies més alta de tot Espanya”. Amengual ha explicat que el pròxim 13 de novembre es reunirà la taula de coordinació contra les violències masclistes, on participen Serveis Socials, Policia local, Guardia Civil, Educació i Sanitat; i el dia 16 de novembre organitzaran un taller titulat “Menstruació en positiu” per aprendre a viure la menstruació en positiu i d’una forma sostenible i saludable.

La regidora de Joventut, Irene García, ha anunciat que “el pròxim 25 de novembre celebraran una manifestació online amb fotografies i cartells en contra de la violència masclista que es penjaran a Instagram i Facebook”. També el dia 27 de novembre l’Espai Jove d’es Pont d’Inca acollirà diverses activitats relacionades amb la violència masclista: es pintarà un grafiti, hi haurà una exposició de fotografies i un dancehall.

El Centre d’Informació Juvenil projectarà el documental “El nunca me pegó” que anirà precedit d’una entrevista a la seva directora, Irantzu Varela, mentre que a la biblioteca d’es Pont d’Inca hi haurà dia 27 una taula rodona

titulada “Violències invisibilitzades, sexe en les xarxes” en què participarà el policia tutor de Marratxí, la directora de l’IES Marratxí, el portaveu d’Homes per la igualtat, una psicòloga i dos joves marratxiners.

La regidoria de Cultura ha organitzat diverses activitats centrades en les biblioteques del municipi que són “uns dels serveis més propers als ciutadans”, ha avançat Josep Ramis, regidor de Cultura, que ha explicat que dia 23 de novembre hi haurà una conferència a la Biblioteca de Pòrtol titulada “Reines màrtirs”, a càrrec de la Defensora de la Ciutadania de Marratxí, Eusèbia Rayó, que explicarà com les dones en posicions de poder han estat menyspreades pels homes al llarg de la història. La regidoria de Cultura també ha organitzat per dia 26 un concurs de microrelats contra les violències masclistes.

NOTÍCIES

Ja es poden demanar les subvencions concurrents a les associacions municipals i particulars

L’Ajuntament de Marratxí ha publicat al BOIB les bases i convocatòria de subvencions del Pla Estratègic de Subvencions de l’Ajuntament de Marratxí per a l’exercici 2020.

Fins el 27 de novembre podran sol·licitar les subvencions les entitats i associacions relacionades amb la realització d’activitats d’ordre preeminentment veïnal, sense ànim de lucre, domiciliades en el municipi i inscrites en el registre municipal d’entitats.

L’objecte d’aquesta convocatòria és promoure, a través de la concessió de subvencions, la realització d’activitats per part de les entitats dins l’àmbit de participació ciutadana ubicades en el municipi de Marratxí que, sent de competència municipal, redundin en benefici dels ciutadans

de Marratxí.

Les bases d’aquesta convocatòria, publicades a l’apartat de subvencions del web de l’Ajuntament (ajuntament.marratxi.es/subvencions) i al Boib, preveuen enguany que les associacions puguin rebre subvencions per les despeses relacionades amb la neteja i desinfecció per la COVID19.

Per aquest exercici 2020 l’import municipal destinat a aquestes subvencions és de 167.500 euros. Les àrees d’Esports (6.000€ més), Educació (10.000€ més), Joventut (1.700€ mes) i Participació Ciutadana (1.800€ mes) són les que més augmenten la quantia destinada a aquestes subvencions. Enguany es subvencionaran també les despeses generades per la

compra, per part de les associacions i particulars, de material de prevenció i higiene per a la prevenció del contagi de la COVID19.

Les subvencions es podran tramitar a la Seu Electrònica de l’Ajuntament (seuelectronica. marratxi.es) o a les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) demanant cita prèvia. El consistori també ha habilitat un servei d’assesorament per a la tramitació d’aquestes subvencions tant per via telefònica al 683 23 89 64 com presencial amb cita prèvia.

Entre els requisits per accedir a les subvencions, les associacions hauran d’estar inscrites en el registre municipal d’entitats ciutadanes i veïnals de Marratxí i estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Administració Tributària, la Hisenda Municipal i la Seguretat Social.

L’Ajuntament de Marratxí destinarà 50.000 euros en ajudes a la compra de llibres de text i material escolar L’Ajuntament de Marratxí ha fet pública la convocatòria d’ajudes dirigides a cobrir les despeses relacionades amb l’adquisició de llibres i material escolar per al curs 20202021. El consistori, a través de l’Àrea de Serveis Socials, ha introduït canvis importants en atenció a les circumstàncies socials i econòmiques provocades per la Covid-19.

Les ajudes tenen la finalitat de donar suport econòmic a la despesa que suposa l’adquisició de llibres de text i material escolar a les famílies del municipi de Marratxí, especialment a famílies amb una situació econòmica precària.

Seran beneficiaris de les ajudes les unitats familiars que siguin residents i estiguin empadronats a Marratxí, que estiguin matriculats en un centre públic o concertat d’educació primària, secundària o formació professional de les Illes Balears.

Les sol·licituds es formalitzaran a través de l’imprès corresponent que es podrà descarregar de la web municipal (http://www. marratxi.es) i/o recollir a l’ Àrea de Serveis Socials, a la OAC d’es Pont d’Inca, de Sa Cabana o al Registre General de l’Ajuntament de Marratxí.

El termini per a la presentació de les sol·licituds acaba dia 20 de novembre. Les ajudes es finançaran a càrrec del pressupost municipal del present exercici, fins a un import màxim de 50.000 euros.

La quantia de les ajudes oscil·larà entre 110 euros per alumnes d’educació infantil i primària fins els 225 euros per a alumnes matriculats a educació secundària obligatòria i Batxiller, unes ajudes que s’incrementaran en 40 euros per a aquells alumnes, a partir de tercer d’educació primària, que participin en el programa de Reciclatge de llibres del seu centre escolar.

NOTÍCIES

L’Ajuntament de Marratxí actualitza l’app municipal per integrar diferents serveis a la ciutadania

L’Ajuntament de Marratxí ha activat aquest dimarts una nova versió de l’app municipal ‘Marratxí’ que unifica tots els serveis municipals mòbils que fins ara estaven distribuïts en diferents gestors com la pàgina web o l’app ‘Línia Verda’. A partir d’ara els ciutadans de Marratxí podran rebre informació i realitzar consultes o notificar incidències amb l’app municipal de forma senzilla des del seu mòbil i sense necessitat de davallar-se aplicacions externes addicionals.

La nova aplicació municipal, que s’ofereix en català i en castellà, s’emmarca dins l’estratègia de comunicació de l’Ajuntament de Marratxí i

pretén agilitar les consultes dels marratxiners amb el consistori. L’actualització de l’app contempla entre d’altres millores la integració del servei de ‘Línia Verda’ que permetrà comunicar-se amb el consistori des d’un sol canal mòbil. L’app municipal conviurà durant el mes de novembre amb l’antiga app ‘Línia Verda’ i aquesta darrera deixarà de funcionar a partir de l’1 de desembre.

A l’app ‘Marratxí’, els usuaris podran notificar incidències, comunicar-se amb l’Ajuntament, consultar l’agenda d’esdeveniments o consultar telèfons d’interès de tots els serveis municipals com centres de salut, centre de dia, bi-

blioteques, ajuntament, centre d’exposicions, etc. També es pot consultar la informació dels horaris dels mitjans de transport públic i privat que operen a Marratxí, a més d’informació d’interès sobre els mercats del municipi, les associacions culturals, esportives, de gent gran, de veïnats, etc.

Per instal·lar la nova aplicació els usuaris que tinguin l’antiga app de Marratxí hauran d’eliminar-la i descarregar la nova. Els nous usuaris simplement hauran de davallar-se l’app Marratxí des de Google Play o des de l’App Store.

L’Ajuntament de Marratxí convoca el premi Benet Mas en el marc de la Fira del Fang 2021 L’Ajuntament de Marratxí ha convocat el premi Benet Mas en el marc de la XXXVII Fira del Fang per tal de potenciar i fomentar la creació, l’estudi, la investigació, la vessant artesana i artística en l’àmbit de la ceràmica i promocionar al mateix temps el sector terrisser i el nom de Marratxí com a municipi ceramista. La XXXVII Fira del Fang es durà a terme a Marratxí, a La Verònica de Sant Marçal, del 6 al 14 de març de 2021.

clusivament relacionat amb la ceràmica.

Per optar al Premi Benet Mas els interessats hauran de presentar un projecte expositiu que s’ubicarà durant els dies de la Fira dins la porxada del Museu del Fang i ha d’estar única i ex-

Al premi podrán participar, de forma individual o col·lectiva, artesans, artistes, professionals de diversos àmbits, estudiants, estudiosos i entusiastes, relacionats directa o indirectament

El Premi Benet Mas tindrà una dotació econòmica de 3.000 euros i, a més, el guanyador podrà realitzar una exposició de la seva obra en un dels centres d’exposicions municipals de Marratxí. La persona guardonada acudirà personalment a l’acte de lliurament dels premis i podrà formar part del jurat en la següent edició del Benet Mas.

amb el món de la ceràmica. Les sol·licituds d’inscripció es podran fer des del dia 9 de novembre fins el 4 de desembre de 2020.

Les inscripcions es podran dur a terme presencialment, però sempre amb cita prèvia telefònica, en els registres: OAC Ajuntament, OAC Sa Cabana, OAC Pont d’Inca; per correu postal certificat administratiu dirigit a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Marratxí; i en els llocs establerts a la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

REPORTATGE

NOVA VIDA A LES LLEGENDES MALLORQUINES Prop de cinc mil persones seguiren per internet La Nit de les Ànimes organitzada per l’Ajuntament de Marratxí. La producció de Cinètica pretèn actualitzar les llegendes mallorquines de misteri per apropar-les a la gent jove.

La producció en streaming va servir per sortejar les dificultats derivades de la pandèmia. “La cultura ja està trobant sortida amb aquestes inciatives perquè mentre no hi hagi vacuna la cultura és la millor vacuna que pot trobar la humanitat”, explica Tomàs Vibot

Més de cinc mil persones van seguir per streaming la Nit de les Ànimes organitzada per l’Ajuntament de Marratxí i produïda pel cineasta marratxiner Luis Ortas que s’ha proposat revitalitzar les llegendes mallorquines de misteri per actualitzar-las i apropar-les a la gent jove .“Es tracta d’actualitzar la riquessa de les llegendes mallorquines, revitalitzar aquestes històries que no tenen res que envejar a les històries de les pel·lícules de por actuals, però sí cal actualizar-les amb el llenguatge dels joves d’avui en dia”, explica Luis Ortas.

Durant més d’un hora els narradors Caterina Valriu i Tomàs Vibot van interpretar el passat 31 d’octubre aquestes llegendes mallorquines que el públic va poder gaudir a través de la pàgina web de l’Ajuntament, de Facebook Live y de Youtube. “Gran iniciativa per recuperar les nostres rondalles i grans narradors”, deia una espectadora a les xarxes socials. La potència interpretativa de dos narradors d’altura com Caterina Valriu i Tomàs Vibot i l’entusiasme del públic reflectit a les xarxes socials permet comprovar la vigencia i l’autenticitat de les llegendes balears. “És una iniciativa original, valenta i innovadora per recuperar els arrels propis d’un vespre de mística i de recolliment front a la importació que s’ha fet de Halloween, que és una festa globalitzada, estandaritzada i comercial”, explica Caterina Valriu.

“Em sembla fantàstic aquesta iniciativa de revitalitzar llegendes mallorquines. A Europa és per pegar-nos de garrotades perquè és infinitament més antiga la nostra tradició de llegendes i rondalles que la dels Estats Units i compram lo de fora. És una desviació anòmala de la cultura que es produeix des de fa 30 o 40 anys.

Crec que hem de revitalitzar el nostre cabal, ja era hora de deixar de fixar-nos en allò que fan fora i mirar dedins”.

CULTURA ADAPTADA Aquesta producció, filla de la Covid19, demostra la importància d’escollir el canal més adient i més segur per mantenir les tradicions i perquè la cultura no s’aturi, sigui quin sigui el seu format, i que s’adapti a totes les circumstàncies, inclós una situació extrema com la d’un toc de queda. “És una iniciativa altament positiva perquè és una forma de donar sortida a continguts culturals amb seguretat. És cert que no són els més ideals però és una forma de ser innovador damunt una base tradicional. La pandèmia no és excusa perquè els gestors culturals bandejin la cultura, es demostra que la cultura es el contrapunt a qualsevol sofriment. Si ens lleves la cultura, ¿què ens queda?, es demana Tomàs Vibot.

Aquest contacontes emès de forma online té un doble objectiu.

Per una banda recuperar la tradició mallorquina de La Nit de les Ànimes i per altra no perdre els arrels a la vegada que els nins celebren la festa de Halloween.

Per la seva banda, el batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha explicat que amb aquesta emissió en streaming enmig de l’estat d’alarma i amb el toc de queda vigent “hem intentat innovar en totes les activitats i continuar amb la màxima normalitat a les nostres festes més populars mirant per la màxima seguretat dels nostres ciutadans”.

REPORTATGE LLEGENDES MALLORQUINES

bar a molta de gent.

La producció de Cinètica introdueix personatges llegendaris mallorquins com El Comte Mal, condemnat a vagar durant tota l’eternitat com a una ànima en pena sobre un cavall negre, al qual li surten flames per la boca i els ulls, per a redimir les seves malifetes.

Tomàs Vibot asegura que, tot i que les emissions en streaming són una segona divisió és una possibilitat de treure continguts.

“La cultura ja està trobant sortida amb aquestes inciatives perquè mentre no hi hagi vacuna la cultura és la millor vacuna que pot trobar la humanitat, perquè la cultura és la manifestació més clara de la essència humana”.

També Maria Enganxa, una dona d’aigua que s’assemblava una bruixa que disfrutava fent el mal, de qui la tradició diu que agriava la llet de les vaques o que robava nens per iniciar-los en la màgia negra, va ser una de les grans protagonistes d’aquest contacontes actualitzat i concebut per ser emès en streaming.

“La Nit de les Ànimes és un esdeveniment recuperat, totes se cultures s’han apropat a la mort. Es tracta de fer una aproximació a la mort des de la cultura mallorquina, des de la poesia i des de la literatura oral i popular feta a Mallorca”, explica el regidor de Cultura, Josep Ramis.

En la mateixa línea incideix la directora insular de Cultura del Consell de Mallorca, Maria Pastor. “Des de la Direcció Insular de Cultura continuam impulsant iniciatives que serveixen per a preservar la tradició oral i aplaudim que els ajuntaments, com ha fet el de Marratxí, també s’hi sumin. Hi ha molts de rituals i festes mallorquines al llarg de l’any que gràcies a la tradició oral s’han transmès de generació en generació fins a arribar als nostres dies.

Així, per exemple, celebram la Nit de les Ànimes”.

La directora insular de Cultura també remarca com la reducció d’aforaments i les retransmissions per internet han servit per bandejar els obstacles provocats per la pandèmia. “Amb la voluntat de no deixar ningú fora són moltes les institucions i equipaments culturals que hem optat per les retransmissions a través d’internet.

Crec que els streamings, per exemple, ens ajudaran a la preservació de les festes perquè a través de les xarxes socials, per exemple, podem arribar a un major nombre de persones i les festes i tradicions es fan més universals.”

Caterina Valriu explica que mai havia participat en un format com aquest amb un director i un decorat, però considera que és una experiencia positiva perquè “tot va fluir molt i van arribar a un enteniment”. No obstant això reconeix que aquest tipus d’emissió no permet els narradors mirar als ulls als espectadors, veure la seva gestualitat i que es perd calidessa però, a canvi, permet arri-

ENTREVISTA

BÀRBARA TOMÀS ESCRIPTORA

La historiadora marratxinera Bàrbara Tomàs, nascuda al 1992, ha escrit el llibre “Els mestres d’aixa de Mallorca” juntament amb Bernat Oliver, arqueòleg expert en patrimoni marítim. Una investigació sobre aquests artesans que es dedicaven a construir vaixells de fusta i que eren reconeguts durant segles a tota la Mediterrània per la qualitat de la seva feina i per combinar de forma magistral l’art i la tècnica.

Uns artesans dels que ja només queden una trentena i que es dediquen sobretot a tasques de restauració.

¿Què queda dels mestres d’aixa al 2020?

¿Quin perfil tenen els actuals mestres d’aixa?

Actualment hi ha una trentena de mestres d’aixa a Mallorca que es dediquen a l’ofici. Hi ha grans nissagues que encara segueixen fent feina i uns altres de nova generació, la majoria d’ells són independents, que ja no pertanyen a grans famílies i que s’han format majoritàriament a l’escola de mestres d’aixa del Consell de Mallorca.

Tenen entre 40 i 60 anys, i hi ha una segona generació més jove, entre 30 i 50 anys, que bàsicament es va formar a l’escola de mestres d’aixa del Consell de Mallorca.

¿Com vivien els mestres d’aixa?

“Els mestres d’aixa no desapareixeran mentre hi hagi barques de fusta que restaurar”

Antigament es dedicaven a la construcció de vaixells de fusta i tenien feina tot l’any perquè els pescadors necessitaven tenir a punt les barques de fusta, però ara només hem testimoniat tres o quatre barques construïdes en dos anys. Ara mateix la dedicació principal dels mestres d’aixa consisteix en restaurar o fer arreglos a les barques de fusta que queden. Eren empreses familiars, algunes de les quals molt conegudes, com els Paraires d’Alcúdia, els Clamors, els March de Sóller. D’altres nissagues han desaparegut perquè els successors varen deixar l’ofici quan ja no hi havia una demanda de construcció, com en Damià Mascaró que era hereu dels Sala de Campos, i va deixar l’ofici. També tenim el cas de mestres que s’han adaptat i s’han obert al mercat de fibra de vidre, però sempre han mantengut la feina amb les barques de fusta però amb menor demanda. ¿Quin eren els seus clients?

Tradicionalment els seus clients eren els pescadors. Els mestres d’aixa els reparaven les seves barques però ara els llaüts i les pasteres s’han anat reduint i han cercat altres sectors. Per exemple hem trobat alguns mestres que fan feina amb grans iots i velers, construint parts que tradicionalment no feien els mestres, com les plataformes i feines de carpintería. Ara mateix podem dir que la principal dedicació del mestre d’aixa amb les barques de fusta és la restauració.

Fotografia de Oscar Fernandez Orengo

¿Penses que els ciutadans coneixen el que són els mestres d’aixa i la importància que varen tenir? És veritat que és un ofici artesà una mica desconegut. Esperem que aquest llibre ajudi a reconèixer la seva feina. L’ofici no desapareixerà mentre hagi barques de fusta, els mestres d’aixa han quedat per restaurarles i conservar-les.

El llibre compta amb una col·laboració de luxe. El pintor Miquel Barceló vos ha pintat un oli d’un llaüt per a la contraportada per il·lustrar la feina que feien aquests artesans.

Miquel Barceló va col·laborar amb nosaltres amb un oli d’un llaut i ho agraïm molt perquè som conscients de que és un valor afegit per al llibre. ¿Quin futur li veus als mestres d’aixa tenint en compte que ja no es construeixen vaixells de fusta i que la seva tasca ha quedat reduïda a la restauració?

Es pot intuir un futur de canvis i de nous reptes, però per res del món parlaria d’una desaparició de l’ofici, sinó més bé d’una transformació. Com es pot veure al llibre, l’ofici viu un moment de canvis, però això no significa que desapareixi, ni molt manco.

Mentre hi hagi barques de fusta, hi haurà especialistes encarregats de la seva construcció, encara que sigui esporàdica, així com de restaurar-les. ¿Recordes alguna anècdota o i història personal després de tantes entrevistes i temps d’investigació?

Una anècdota que em sembla molt graciosa i que ens han contat

ENTREVISTA molts de mestres ja retirats, els més majors, és que quan havien de llançar una barca a la mar, hi participaven tots els veïnats, com si fos una festa. Entre uns i altres avisaven de que al dia següent durien ses barques cap es moll i sa gent des tallers, mestres i operaris, contaven amb s’ajuda de sa gent des poble. Molts han descrit aquest moment com una festa, i de fet, hem tengut sa sort de poder reflectir-ho en algunes fotografies. Un valor afegit ja que són fotografies preses entre els anys quaranta i seixanta del segle passat.

-¿Com pot un ciutadà apropar-se al món dels mestres d’aixa?

Actualment per conèixer l’ofici ens podem apropar al Museu Marítim de Sóller, i també a la seva seu de Ses Voltes, a Palma, on sovint organitzen xerrades. També des del Consell de Mallorca s’està treballant per divulgar l’ofici. Compta amb un taller de mestres d’aixa (situat a Son Bonet, a on hi treballen cinc mestres d’aixa), que es dedica a la restauració de les barques del Consell i a la difusió de l’ofici a diferents escoles de l’illa. Així mateix obren un pic per setmana per mostrar el taller i les seves feines al públic, com per exemple, tota la recerca que estan fent ara classificant les plantilles de diferents mestres d’aixa de l’illa . També organitzen sortides amb el llaüt Balear des del port de Palma, que pot ser una oportunitat per apropar-se directament a la navegació a vela i a la vegada conèixer detalls vinculats al patrimoni marítim. ¿Com a marratxinera, t’agradaria fer alguna investigació sobre oficis o sectors tradicionals del municipi?

Sens dubte. La investigació és necessària per assentar les bases del nostre futur com a municipi i en general, com a societat. En aquest cas, trob que un bon exemple, que identificam sovint com a segell del municipi, i tradicionalment, a les àrees de Sa Cabaneta i Pòrtol, és l’artesania del fang. Les olles, els siurells, les gerretes brodades... Són peces úniques fetes per mans que sovint han heretat el saber fer dels seus avantpassats. Diferents tècniques, materials i acabats que fan que sigui un producte únic, semblant a l’artesania dels mestres d’aixa, projectant i construint barques de fusta. Si no m’equivoc, el darrer estudi que es va fer en aquest camp és de fa devers trenta anys. Lo més curiós és que aquestes darreres dècades els canvis han estat més ràpids i més bruscos.

Uns anys en què, a més, hi hagut una gran transformació tecnològica i productiva Tot lo que ha comportat l’avenç tecnològic, la globalització ha afectat moltíssim a tota la artesania. Si fa trenta anys aquests canvis ja es manifestaven, imagina ara. Per això, seria molt interessant investigar l’estat actual dels diferent artesans del fang de Marratxí, perquè en tres dècades han canviat moltes coses i convindria documentar què queda de l’ofici i de les tècniques artesanes, per poder divulgar-les i conservar-les correctament. Tenim sa sort de viure a un municipi molt ric, i hi ha més temes per investigar. Per exemple, a l’Arxiu Municipal hi ha documents molt interessants de la Guerra Civil, també tenim bons exemples d’arquitectura industrial, les nostres possessions, que guarden també tot un patrimoni, com mobiliari de l’època, obres d’art, la mateixa arquitectura.

TERRA DE FANG

ELS CERAMISTES DE MARRATXÍ FRONT A LA PANDÈMIA

Els artesans del fang s’han vist durament copejats per la davallada dràstica de turistes i l’anul·lació de les fires, els dos puntals del seu negoci que els ha impedit celebrar fires artesanes, la qual cosa ha penalitzat greument les vendes.

“Un altre any com aquest 2020 i no sé si tancaríem però sí sofrirem, explica Toni Mesquida, propietari de Can Vent, que conta que al març de 2020 van sofrir un cop molt important i que una vegada entregades les comandes pendents “vam estar un grapat de mesos sense fer res, a zero, i ara sembla que començar a repuntar”.

Els propietaris de Can Vent expliquen que els seus clients són gent particular que acudeix a les fires i mercats municipals a més d’algunes botigues que els compren part de la producció, però si están tancades o no arriben els turistes cauen dràsticament les vendes.

La propietària de Can Bernardí, Elionor Amengual, també reconeix que han patit una forta davallada de vendes. No obstant això, explica que ”anem fent cosetes però no amb hotels i restaurants. Allò que sí que

ha augmentat és la venda al detall, molt personalitzada amb fotos i dibuixos propis”.

Davant aquesta situació Can Bernardí ha apostat amb força per les xarxes socials per trobar nous clients, de gent més jove que no volt tenir un producte estàndard sino que cerca algo propi, diferent i artesanal.

Elionor Amengual conta que les xarxes socials com Pinterest li han servit per arribar a nous clients que descobreixen els seus productes i s’adonen que les olleries també fan coses modernes. “Les olleries estem catalogades de clàssiques, de productes marrons, però ara els agraden més els colors, els dibuixos; cerquen l’autenticitat, que es vegin els dits, no volen el made in Xina, volen un producte artesanal, no industrial” Una situació diferent viu la Gerreria Pere Coll que assegura que continuen rebent encàrrecs dels particulars, hotels i restau-

rants. “Nosaltres fem coses diferents de tots els altres, més arriscades i ambicioses.

Fem de tot, no només tassons, greixoneres o plats, també elaboram aplics, làmpades, grans gerres”, explica Pere Coll, propietari.

La Gerreria Pere Coll ha aconseguit mantenir la tradició artesanal però donant una passa més enllà, amb productes més arriscats, lo que l’ha permès crear un producte de valor afegit, amb un estil distintium que ha estat reconegut a nivell nacional i internacional per clients que valoren la cerámica, la qual cosa ha evitat que la pandèmia afectàs al seu negoci. Coloma Canyelles, propietària de Ca Madó Bet dels siurells, reconeix que malgrat la forta caiguda de vendes d’enguany ara estan una mica millor que en els darrers mesos i que tenen comandes de cara a Nadal. L’aposta per xarxes socials com Instagram, Facebook jun-

TERRA DE FANG tament amb la renovació de la página web ha funcionat com a complement a la venda tradicional en botigues, admet Coloma Canyelles, tercera generació de la siurelleria més antiga de Mallorca.

Coloma Canyelles reclama a les administracions que allò que més necessiten ara és “donar-nos a conèixer, potenciar les visites i promocionar la ruta del Fang”. Aquesta siurelleria explica que han recorregut als mercats virtuals i als tallers com a sortida davant la davallada de turistes i de les comandes de les botigues. “Fem un xiurell, l’emblanquinam, parlam de la història dels siurells i acabam amb una visita al Museu del Fang per conèixer i apreciar el món de la cerámica”.

Elionor Amengual també explica que aplicacions com Whatsapp l’han servit per arribar a nous nínxols. “Als clients els agrada seguir l’evolució de les comandes veient les fotos i fer canvis sobre la marxa”.

Can Bernadí reclama més ajuda per a les olleries i troben a faltar més agilitat i menys burocràcia per rebre aquestes ajudes que serveixin per protegir un sector tradicional que representa com pocs la identitat de Marratxí.

@siurellsbet

@olleriacanbernadi

Can Vent

Pere Coll

MEMÒRIA

L’AEROPORT DE SON BONET L’aeròdrom de Son Bonet, situat entre el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, va ser el primer aeroport de Mallorca i base de l’aviació italiana durant la Guerra Civil.

Martín Rotger. Historiador La història de l’aviació a Mallorca passa per Marratxí, i és que des dels seus inicis alguns dels capítols més rellevants van tenir el nostre municipi com a escenari. En aquest sentit, cal remuntar-se al decenni de 1910, quan començaren les demostracions i els vols d’exhibició, principalment a càrrec d’aviadors com Salvador Hedilla –qui realitzà el primer vol Barcelona-Palma– Francisco Coterillo, Josep Canudas, Guido Janello o Umberto Guarneri. En aquell temps, qualsevol esplanada suficientment gran per a permetre l’aterratge i l’enlairament d’un aeroplà servia com a aeròdrom. Així, aquests primers avions utilitzaren terres

de possessions per les seves maniobres, però també altres espais com el camp de futbol de l’Alfonso XIII, actual Reial Mallorca.

D’entre aquells primers pilots cal destacar a Manuel Colomer, aviador català que el 1921 va començar a volar amb passatgers en un avió amb dues places. Des de l’aire, Colomer va observar un terreny òptim per a l’aviació proper a Palma i ben comunicat, ja que el tramvia hi passava a prop. Es tractava de terres de la finca marratxinera de Son Bonet, on Colomer va aterrar per primera vegada el 25 de febrer d’aquell mateix any. Aquesta data va suposar l’inici de Son Bonet com a aeròdrom, ja que poc després ell i altres pilots començaren a utilitzar-lo per

fer exhibicions aeronàutiques i vols de recreació. De forma progressiva, l’aeròdrom va anar creixent amb la construcció d’hangars i altres instal·lacions. El 1934, es va constituir l’Aeroclub de Balears i un any després es va inaugurar a Son Bonet una escola d’aviació.

L’esclat de la Guerra Civil va frenar el desenvolupament de l’aviació recreativa i comercial, però no així l’activitat aeronàutica de Son Bonet. Com es va veure quan parlàrem dels refugis (Marratxí, març 2020), l’aeròdrom marratxiner va ser una de les bases de l’aviació feixista italiana, que va bombardejar les ciutats de la costa mediterrània, principalment Barcelona i València, fidels a la legalitat republicana. Durant aquesta etapa, es

MEMÒRIA van construir tallers de reparació i una nova pista, que va tallar el camí de Muntanya que unia en línia recta el Pla de na Tesa amb la carretera d’Inca, a l’alçada d’on avui es troba el Pont d’Inca Nou. Paral·lelament, aquestes ampliacions, juntament amb la consolidació com a base militar de Son Sant Joan, van contribuir a l’arribada dels primers vols comercials d’Iberia i de Lufthansa des de 1938, que es van suspendre durant la Segona Guerra Mundial a causa de les restriccions de combustible.

El 1945, Iberia va tornar a volar a Mallorca des de Barcelona, Madrid i València.

Aquell any, passaren per Son Bonet 12.115 passatgers. L’any següent, va arribar el primer vol xàrter des de Londres i el mes de setembre es va inaugurar l’edifici terminal que comptava amb tots els serveis als quals s’afegirien, des de 1950, una duana per a vols internacionals i una torre de control de vidre. En aquests moments ja no estam davant d’un camp d’aviació, sinó d’un aeroport tal com ho entenem

avui, amb una tendència que només seria ascendent.

L’any 1948, va començar a operar a Son Bonet la companyia Aviaco, que va connectar Mallorca amb Madrid, Barcelona, Bilbao i Galícia, mentre que des de finals dels anys quaranta va augmentar la presència d’aerolínies estrangeres com Air Algèrie, Air France, Luxembourg Airlines, BEA, KLM, Sabena o Aquila Airways. Com encara passa, l’augment del trànsit aeroportuari no significava una millora de la connectivitat aèria insular, sinó l’arribada de més turistes.

A més, durant els anys cinquanta el creixent volum d’avions i passatgers a Son Bonet va fer necessari ampliar l’edifici terminal i habilitar nous espais per als serveis d’handling (facturació i recollida d’equipatges, proveïment de combustible, neteja d’avions, etc.). Així, si el 1950 ja van passar per Son Bonet 74.733 passatgers, es van superar els 100.000 viatgers el 1951, els 200.000 el 1954 i el

500.000 el 1958. El 1959, es van produir 17.567 operacions entre arribades i sortides de més de cinquanta companyies diferents que van transportar 557.148 persones. Malgrat les ampliacions constants, les instal·lacions resultaven insuficients per assumir el creixent volum de viatgers. Davant, la impossibilitat d’ampliar l’aeroport per la proximitat del Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, les autoritats van decidir traslladar l’aviació comercial a Son Sant Joan, una decisió que es va fer efectiva la nit del 18 de juliol de 1960.

Amb el trasllat, Son Bonet va recuperar la calma pròpia dels seus inicis, com a espai per a l’aviació recreativa i esportiva a més d’escola de pilots, però no per això va perdre la categoria d’aeroport. Cada cert temps, com un ressò del seu passat, apareix alguna notícia sobre la possibilitat de recuperar Son Bonet com a terminal interinsular, així que la presència de Marratxí a la història de l’aviació mallorquina podria tenir encara capítols per escriure.

CIUTADANIA ACTIVA

#ROMPL ACADENA S’EXTÈN PELS CENTRES EDUCATIUS DE MARRATXÍ L’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Marratxí ha posat en marxa la iniciativa “Romp la cadena” dirigida a tots els centres educatius de Marratxí. Es tracta d’aherir-se a la iniciativa de Feminisme a l’Escola que ha llençat una campanya a les xarxes socials per rompre estereotips i promoure la igualtat en els centres escolars.

La iniciativa invita els centres educatius a enviar frases que serveixin per rompre estereotips i per reivindicar la igualtat de sexes a les aules. La regidoria d’Igualtat imprimirà les frases seleccionades en camisetes i pòsters que es penjaran per tot el municipi.

Un dels nombrosos missatges de’aquesta campanya recollits per Feminisme a l’escola diu així: “Si jo anim als meus fills a vestir-se com vullguin, i sentir-se lliures d’emocionar-se, expresar-se i decidir, romp la cadena”.

“Quan un company meu va vestit de rosa o lila i ho normalitzo, romp la cadena!”, diu la frase enviada per l’IES Josep Sureda i Blanes.

Els participants han de pensar en accions que serveixin per no perpetuar violències masclistes i aconseguir rompre la cadena. Posteriorment han de gravar un vídeo amb el missatge i enviar-lo a feminismealescola@gmail.com.

“Si jo per llegir en família trio llibres i contes que fugin dels estereotips de gènere i fomentin la coeducació, romp la cadena”, diu la frase enviada per FAPA Mallorca.

Cada centre educatiu participant enviarà el tres millors vídeos que es penjin durant la semana del 25N, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

CONEIX L’AJUNTAMENT

LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS AUGMENTEN ELS SEUS USUARIS DURANT L A PANDÈMIA Des del principi de la pandèmia, al març de 2020, les biblioteques de Marratxí han augmentat notablement el número de socis. Molts s’han fet el carnet per primera vegada, i també ha augmentat el número de préstecs.

“La biblioteca ha resultat ser l’espai de servei públic on els ciutadans han trobat oci, informació, formació i entreteniment.

La lectura ha servit de companyia a molta gent durant aquesta etapa que vivim”, explica Maria Juan, coordinadora de les Biblioteques de Marratxí.

Les dues biblioteques municipals, la de Pòrtol i la d’es Pont d’Inca, s’han adaptat a la situació de pandèmia. La biblioteca es fa neta a fons un cop al dia i hi ha gel desinfectant a disposició dels usuaris per taules i cadires. Es manté un aforament limitat, tal com marca la llei i els llibres després de prestar-se passen un dia en quarentena, i posteriorment es fan nets, en compliment dels protocols sanitaris de neteja i seguretat del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament.

“Els usuaris han respost molt bé encara que han perdut espai d’estudi, i d’ús de sala”, explica Maria Juan, que juntament amb Julio Oncala, responsable de la Biblioteca de Pòrtol; Lucia Marí, responsable de

la Biblioteca d’Es Pont d’Inca, i Olga Montiel, bibliotecària infantil, formen l’equip de bibliotecaris municipals.

Les biblioteques de Marratxí, que es troben entre les tres primeres de Mallorca en número de préstecs, estan obertes a qualsevol ciutadà, i per la situació del municipi acudeixen molts d’usuaris de Palma que poden trobar llibres, pel·lícules, música, revistes i premsa diària a la seva disposició.

ACTIVITATS DE TARDOR Durant aquesta tardor les biblioteques de Marratxí han programat quatre activitats adreçades a nins d’entre 6 i 9 anys: un taller de contacontes amb Lego Education; Ma Liang. La història del pinzell màgic; Na Marina a la recerca de la fruita més dolça del món, Habitar Brossa. Unes activitats que han esgotat les seves places disponibles i on els infants poden assistir tot sols, o acompanyats per un adult en cas dels tallers.

TIPUS D’USUARIS Les biblioteques marrratxineres s’han convertit en un oasi d’evasió per als ciutadans durant la pandèmia. També són freqüentades per opositors, estudiants universitaris, jubilats o cinèfils. “Ve gent de totes les edats, de qualsevol condició a cercar llibres i dvd’s. Els adults són els usuaris més nombrosos, però les famílies amb nins petits també en fan molt d’ús mentre que els adolescents venen a fer deures, per llibres d’oci o per fer préstec de lectures obligatòries”.

Els bibliotecaris conten que la narrativa es presta molt, així com el fons literari infantil. Destaquen també els llibres de creixement personal, de cuina, de política, història o biografies, i també dvd’s.

Com conclou Maria Juan, “les biblioteques són de tots, un servei públic de primera necessitat que en temps de crisi s’utilitza encara més per tal d’evadir-se”.