Marratxí Terra de Fang. Febrer. N29

Dipòsit Legal PM 377-2012

TERRA DEFANG / FEBRER 2021 / N 29

REPORTATGE LA NOVA VIDA DE L’ANTIGA PEPSI CONEIX EL COMERÇ LOCAL CA’N BERNADÍ, EMBLEMA DE MARRATXÍ CIUTADANIA ACTIVA ‘PULMÓ VERD’, EN CONTRA DEL PARC FOTOVOLTAIC D’AENA FOTO PORTADA: ENTERRAMENT DE LA SARDINA 2020

EDITORIAL

LA NOVA VIDA DE L’ANTIGA PEPSI Després de l’estiu està prevista la inauguració de la nova seu de l’Escola de Música de Marratxí i de la Banda Municipal a l’antiga Pepsi de Marratxí. En breu començaran les obres d’adequació per reconvertir aquesta vella planta industrial en un modern espai cultural del que es beneficiaran tots els marratxiners.

Els veïnats d’es Pont d’Inca, que des dels anys 60 fins al 2018 van sofrir els inconvenients de conviure amb una planta industrial, ara es beneficiaran d’un espai cultural modern al costat de ca seva. Es complirà així amb el desig de Pepsi, que al març de 2019 va donar l’espai i edifici de l’antiga planta de begudes d’Es Pont d’Inca, amb la condició que es destinàs a iniciatives educatives, recreatives o socioculturals en benefici de la comunitat de Marratxí.

L’Ajuntament de Marratxí considera que la donació és una gran oportunitat per millorar els equipaments socioculturals del municipi i, a més, la ubicació al centre del nucli del Pont d’Inca, al carrer Sant Llatzet, és immillorable, ja que es troba en un punt de gran densitat de població.

Aquestes obres per fer la seu de l’Escola de Música i de la Banda Municipal s’executaran gràcies a una subvenció del Consell de Mallorca, al igual que la redacció del projecte de la substitució de la teulada.

CRÈDITS Núm. 29 Febrer 2021 Redacció: Víctor Valera Edició: Ajuntament de Marratxí Disseny-Maqueta: Estudi Tomeu Darder Maquetació: Joan Cristòfol Arbós Disponible en castellà a: www.marratxi.es

El jutge de pau de Marratxí i antic directiu de KAS d’Es Pont d’Inca considera que la reconversió cultural de l’antiga Pepsi és un projecte cultural “extraordinàri” perquè serveix per compensar els inconvenients que durant dècades varen sofrir els veïnats d’Es Pont d’Inca.

NOTÍCIES

Es posa en circulació la “Maleta viatgera” entre les escoles del municipi per transmetre valors d’igualtat

L’Ajuntament de Marratxí, a través de l’àrea d’Igualtat, ha posat en marxa el projecte “Maleta viatgera” que permetrà acostar a l’alumnat de tots els centres d’infantil i primària de Marratxí unes propostes didàctiques que abordin la igualtat des de diverses perspectives, així com la prevenció de la violència masclista.

Aquesta iniciativa posa a disposició dels centres educatius un servei de préstec col·lectiu i rotatori d’un lot de 19 contes, llibres i àlbums il·lustrats a més d’oferir altres recursos coeducatius per poder treballar a classe. És una selecció per transmetre uns valors i unes actituds pel que fa a la superació dels esterotips de gènere i el tracte no sexista, amb l’objectiu d’educar en igualtat i visibilitzar el paper de les dones.

Aquesta maleta pretén visibilitzar les dones que han trencat estereotips i que de vegades han quedat oblidades durant la història, malgrat haver romput límits en camps com les arts, la ciència o els es-

ports, com puguin ser Marie Curie, Agatha Christie, Monserrat Caballé, Angela Merkel o Beyoncé.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha expressat la seva satisfaccció per presentar “aquesta maleta viatgera que viatjarà per totes les escoles de Marratxí. Volem que aquesta opció didàctica ens serveixi per abordar la igualtat des de distintes perspectives i així poder lluitar contra xacres de la nostra societat com pugui ser la violència masclista”.

La regidora de Serveis Socials, Igualtat i Educació, Aina Amengual, ha explicat que amb la ‘Maleta viatgera’ “allò que feim és posar de relleu a aquestes dones que han estat oblidades durant la història, inclús en els libres d’història i de naturals, que durant molts d’anys han exclòs a les dones, i això és una manera de compensar i de posar de relleu dins les aules tota la bona feina que han fet les dones”.

Les escoles interessades en participar en

aquest projecte han d’emplenar un formulari digital i sol·licitar el prèstec durant quinze dies, que es pot perllongar durant quinze dies més. El Consistori ha avançat que si és necessari posarà en marxa un altra maleta viatgera perquè cap centre es quedi sense aquest material.

Aquest projecte s’emmarca en les accions previstes en el Pla Estratègic d’Igualtat amb la finalitat de promoure i millorar les actituds igualitàries i d’oposició a la violència masclista des de les aules, ja que l’educació és una eina de la qual disposem per a la transmissió dels valors d’igualtat.

Entre els dinou llibres, hi ha títols com “Les nenes seran el que vulguin ser”, de Raquel Díaz Reguera, dirigit a nins i nines de 7 anys; “Dones úniques”, de Montse Barderi i Violeta Crespo, a partir de 12 anys; “Dones Extraordinàries que van canviar el món, de Kate Pankhurst, dirigit a nins i nines de 8 anys; o “Les princeses més valentes”, de Dolores Brown i Sonja Wimmer, a partir de 4 anys.

NOTÍCIES

Es posa en marxa ‘Farmaciola Covid’, una eina educativa dirigida als alumnes de primer cicle d’educació secundària

L’Ajuntament de Marratxí ha presentat ‘Farmaciola Covid’, un projecte de l’àrea de Joventut per facilitar als centres educatius del municipi la tasca d’apropar als alumnes del primer cicle d’educació secundària la situació extraordinària provocada per la pandèmia. És una forma de que els alumnes aprenguin jugant uns coneixements essencials per a la salut dels propis alumnes i del seu entorn.

La ‘Farmaciola Covid’ és un maletí que conté material educatiu sobre el coronavirus i que pretén identificar el problema sanitari, explicar les mesures de prevenció i desmuntar mites sobre el virus. Amb aquest material, els alumnes aprendran de forma senzilla què és el Covid-19, quin va ser el seu origen i com es va transmetre fins convertir-se en una pandèmia

mundial que ha obligat a unes estrictes mesures de prevenció.

Irene García, regidora de Joventut, ha explicat que “hem creat ‘Farmaciola Covid’ per oferirla als centres educatius del municipi, des de sisé de primària a segon d’ESO, per reforçar la importància de la protecció front al virus i desmitificar creences”. El projecte es desenvoluparà a les aules a través dels tutors o dels dinamitzadors de joventut, en funció dels centres.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha explicat que “des del principi d’aquesta crisi sanitària hem dit que l’ajuda dels joves és clau per concienciar en la prevenció i combatre el virus, amb ‘Farmaciola Covid’ creiem que és una oportunitat per aportar als joves els coneixements perquè coneguin bé que és el Covid i

quines són les mesures per poder-lo evitar a través de dinàmiques pràctiques i participatives”.

La farmaciola, que ofereix una part educativa i un altra lúdica, conté l’anomenat Joc del contagi, un joc de cartes en el qual cada alumne rebrà una d’aquestes tres cartes: ‘infectat’, ‘protegit’ i ‘desprotegit’. Cada alumne haurà de ‘saludar-se’ amb tres companys i anotar a un paper amb qui ha mantingut contacte.

A la pissarra s’anotarà el nom de ‘l’infectat’ i dels seus tres ‘contactes’. Si el contacte anava ‘protegit’ no segueix la cadena de contagis. En cas contrari la persona ‘no protegida’ passa a ser ‘infectat’ i es repeteix el procés de rastreig de contactes. Es repeteix el procés fins que es determina el nombre final de ‘contagiats’.

La Policia de Marratxí entrega 250 euros a una dona que se’ls va trobar al carrer fa tres anys i ningú no els ha reclamat

El regidor de Seguretat Ciutadana i Interior, Pedro López, ha entregat 250 euros a Francisca Tur, veïnada del municipi, que se’ls va trobar al carrer dins un sobre fa gairebé tres anys i va decidir dur-los a la Guàrdia Civil. Com que en aquest temps ningú no ha reclamat els doblers i ha transcorregut un període superior als dos anys, tal com estableix el Codi Civil, Francisca s’ha convertit en la llegítima propietària dels diners.

Els fets van ocòrrer el cinc de febrer de 2018 quan Francisca Tur circulava en cotxe pel carrer Cabana de Marratxí i va veure un sobre en un pas de vianants. Francisca es va aturar,

va recollir el sobre, que duia 250 euros, i el va entregar a la Guàrdia Civil. “Vaig pensar que podrien haver-li caigut a qualque pensionista al sortir del banc i els vaig entregar”, recorda Francisca.

Gairebé tres anys després de la seva troballa, Francisca s’ha convertit en la llegítima propietària dels doblers. “Estic molt contenta perquè tenc tres fills i en venen molt bé. Vaig a estalviar-los perquè tal com estan les coses crec que és el millor que puc fer”.

El cap de la Policia Local, Alberto Rodríguez, ha lloat el comportament i l’honestedat que ha

demostrat aquesta ciutadana. “És admirable que hi hagi gent amb aquesta responsabilitat social i que no es quedàs els doblers, cosa que podria haver fet”.

NOTÍCIES

L’Ajuntament inaugura un nou aparcament gratuït de 16 places enfront del col·legi Es Liceu

L’Ajuntament de Marratxí ha inaugurat un nou aparcament gratuït amb capacitat per un total de 16 vehicles al camí de la Cabana, front al col·legi Es Liceu. Les obres d’adequació del solar han costat 23.000 euros.

Aquestes 16 places adicionals serviran per oxigenar una de les arteries més importants del municipi, ja que donaran més possibilitats d’aparcament als residents i als ciutadans que duen els alumnes a l’escola d’Es Liceu. A més, serviran per afavorir els comerços de la zona perquè els conductors tindran més facilitats per aparcar i poder fer compres als comerços dels voltants.

L’estacionament a l’aparcament estarà limitat a un màxim de 90 minuts per tal d’agilitar la rotació de vehicles. L’horari d’aparcament rotatiu serà de 9 a 13:30 hores, i de 16:30 a 20 hores de dilluns a divendres. Dissabtes l’horari serà de 9 a 14 hores.

Marratxí té 37.724 habitants, 531 més que fa un any En la darrera dècada el municipi ha incrementat la seva població en 3.841 persones, ja que ha passat dels 33.883 veïnats del 2010 als 37.724 de 2020.

Amb aquestes dades, Marratxí és el setè municipi amb més població de les Illes Balears i el cinquè de Mallorca, per darrere de Palma, Calvià, Manacor i Llucmajor, que té 37.752 habitants, vint-i-vuit persones més que Marratxí.

Netejats 600metres del torrent de Coanegra per a millorar la circulació de l’aigua

L’Ajuntament de Marratxí, a través de la regidoria de Medi Ambient, ha netejat un total de 600 metres del torrent de Coanegra, el tram corresponent entre el carrer Coanegra fins al carrer Son Frau. Una neteja i esbrossament que ha tengut un cost de 8.000 euros.

L’actuació realitzada en els darreres setmanes ha consistit en eliminar vegetació i residus que es trobaven a l’interior de la llera del torrent amb l’objectiu de millorar la circulació de l’aigua i evitar possibles taponaments que provoquin un augment de la crescuda en la part superior del torrent. També s’ha reduït la vegetació del marge del torrent, la qual cosa permet una millor circulació de l’aigua i també un millor drenatge de l’aigua d’escorrentia cap al torrent.

A més, s’ha reduït la vegetació que hi ha a la zona de servitud de pas per tal de millorar l’accés al torrent en cas d’avinguda i per a facilitar les futures tasques de manteniment. La neteja del torrent era necessària perquè a prop d’aquest tram hi ha habitatges pròxims, raó per la qual s’ha evitat la eliminació de la vegetació que serveix per mantenir la llera i evita un augment de l’erosió.

L’àrea de Medi Ambient ha coordinat les tasques de neteja donant suport a les feines de transport de la vegetació eliminada fins a un gestor autoritzat.

La regidora de Medi Ambient, Cristina Alonso, fa una valoració positiva de les tasques realitzades perquè “no ens consta que s’hagués dut a terme una actuació d’aquestes magnituds amb anterioritat, ja que simplement es duia a terme l’eliminació dels residus i d’alguna branca que pogués taponar”.

Al 2021 el Consistori destinarà una partida de 60.000 euros per netejar els trams del torrent de Coanegra que resten per fer. Les pròximes actuacions tindran lloc al tram de torrent que va des de Es Figueral fins a Cas Miot, passant pel polígon i Son Ramonell. I posteriorment es netejarà el tram de Sa Cabana, on el torrent Coanegra aboca les seves aigües al torrent Gros.

NOTÍCIES

L’Ajuntament cedeix al Consell de Mallorca un solar del polígon de Marratxí per construir un Parc de Bombers

El Ple de l’Ajuntament de Marratxí del 26 de gener ha acordat cedir al Consell de Mallorca uns terrenys situats al polígon industrial de Marratxí per a la construcció d’un Parc de Bombers i de la nova prefectura dels Bombers de Mallorca, que acollirà els serveis centrals i administratius. El solar, de 4.420 metres quadrats de superfície, està situat al carrer Celleters, 36.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha justificat aquesta cessió perquè “redundarà de manera evident i molt positiva en benefici del terme municipal de Marratxí i dels seus habitants i perquè es reduirà el temps de resposta de les emergències dins el mu-

nicipi”. A més, el Consistori podrà fer ús de les aules de formació de la nova prefectura dels Bombers de Mallorca.

Els serveis jurídics de l’Ajuntament han informat favorablement la cessió gratuïta del solar i l’arquitecta municipal ha emès informe al qual assegura que els terrenys no hi estan afectats per cap Pla d’Ordenació, reforma o adaptació i no són necessaris ni es previsible que ho siguin en els pròxims 10 anys.

D’aquesta forma el ple ha acordat cedir al Consell Insular de Mallorca (Departament d’Hisenda i Funció Pública, Direcció Insular

d’Emergències, Servei de Bombers de Mallorca), el solar per destinar-ho a la construcció d’un Parc de Bombers. Així mateix, la destinació per al qual s’ha atorgat la cessió haurà de complir-se dins un termini de 5 anys des de l’endemà de la data de signatura del conveni, i mantenint-se durant els 30 anys següents.

Ara s’estableix un termini d’informació pública de vint dies, amb publicació de l’acord al BOIB, al tauló d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament. De no presentar-se reclamacions, s’entendrà acordada la cessió gratuïta de forma definitiva.

L’Ajuntament multiplica per deu l’assessorament jurídic a famílies durant 2020 El servei d’assessorament jurídic de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí ha multiplicat per deu el nombre de famílies ateses durant 2020. L’impacte econòmic de la pandèmia de Covid-19 ha provocat que els sol·licitants d’aquest servei hagin passat de 10 famílies mensuals a més de 100 famílies des del passat mes d’abril.

Aquest servei municipal ofereix assessorament en matèria d’habitatge (desnonaments, contractes de lloguer, negociació amb entitats bancàries), assessorament laboral i gestió de sol·licituds tant d’ajudes de lloguer com de caire econòmic, a més d’assessorament als treballadors autònoms, un dels col·lectius més afectats per la Covid-19.

La duració de la pandèmia, que ja es perllonga des de fa nou mesos, ha fet que Serveis Socials hagi hagut de redoblar els seus esforços per atendre les necessitats dels ciutadans que tenen dificultats per arribar a final de mes i que temen perdre el seu habitatge El 65% de les consultes al serveis jurídic de Serveis Socials han estat relacionades amb l’habitatge i les ajudes de lloguer, el 20% relatives als treballadors autònoms i la resta tenien a veure amb la Seguretat Social, amb els crèdits ICO i sobre crèdits hipotecaris.

Per rebre informació d’aquest servei cal sol·licitar cita prèvia al telèfon 971794279.

NOTÍCIES

Música i balls al concurs online de disfresses per celebrar Sa Rua de Marratxí 2021

L’Ajuntament de Marratxí ha fallat els premis del Concurs de Disfresses de Sa Rua de Marratxí 2021. Una trentena de participants han publicat els seus vídeos a Instagram amb l’etiqueta o hashtag #RuaMarratxí2021. Enguany aquest esdeveniment social i cultural d’arrelada tradició popular al municipi s’ha celebrat de forma digital per les restriccions sanitàries contra la pandèmia de Covid-19.

Els participants han fet possible que Sa Rua Marratxí 2021 hagi estat multitudinària malgrat que enguany no s’ha pogut celebrar als carrers. Els vídeos havien de mostrar la disfressa al complet i podien contenir música, coreografia, i/o altres expressions artístiques.

Els criteris del jurat per valorar el vídeo de la disfressa han estat l’estètica, el grau de dificultat, l’esperit de carnaval, la creativitat i originalitat, el ritme i la coreografia. Els guanyadors en les diferents categories del concurs de disfresses de Sa Rua 2021 han estat: · Rocío Jiménez Torres en la categoria de disfressa individual infantil (https://www. instagram.com/p/CKy8Mj-jw9b/?utm_ source=ig_web_copy_link) · Víctor Barrientos Ros en la categoria de disfressa individual adults (https://www. instagram.com/p/CKxR-BtAZYf/?utm_ source=ig_web_copy_link) · Caterina Serra Martorell en la categoria de disfressa en parella. (https://www.instagram. com/p/CK19dLiKV6-/?utm_source=ig_ web_copy_link) · Rocío Pérez Fernández en la categoria de

disfressa familiar o en grup (https://www. instagram.com/p/CKvkVsIKSu9/?utm_ source=ig_web_copy_link) L’única categoria que ha quedat deserta ha estat la de disfressa individual juvenil. La dotació dels premis ha estat de 200 euros per a les tres primeres categories; 450 euros per a la millor disfressa en parella, i 600 euros per a la millor disfressa familiar o de grup.

El nom de les persones guanyadores es publicarà al web de l’Ajuntament de Marratxí (www.marratxi.es).

REPORTATGE

NOVA VIDA A L’ANTIGA PEPSI DE MARRATXÍ La nova seu de l’Escola Música de Marratxí a l’antiga fàbrica de Pepsi s’inaugurarà després de l’estiu. Les obres d’adequació començaran al mes de març i es perllongaran durant cinc mesos.

L’Escola de Música, que s’ubicarà al primer pis de les antigues oficines de Pepsi, gaudirà d’un espai de 209 metres quadrats que comptarà amb un total de set aules, a més d’una sala de professors, un despatx i magatzem. A la planta baixa s’instal·larà la seu de la Banda Municipal de Música Marratxí, que ocuparà un espai per a assajos de 135 metres quadrats. Aquestes obres es finançaran gràcies a una subvenció del Consell de Mallorca.

Comença així a prendre forma el desig de Pepsi, que al març de 2019 va anunciar la donació de l’espai i edifici en el qual se situava la seva antiga planta de begudes d’Es Pont d’Inca amb la condició que es destinàs a iniciatives educatives, recreatives o socioculturals en benefici de la comunitat de Marratxí. Una superfície total de 2.623 metres quadrats.

1963 - 2018 La planta, que elaborava begudes refrescants de les marques Pepsi, PepsiMax, 7Up i Kas, va operar entre 1963 i 2018 per subministrar-les al mercat balear. Va cessar la seva activitat el gener de 2018 a causa de la infrautilització de la planta i de la seva capacitat, a més de determinades limitacions tècniques i operatives per les seves dimensions, antiguitat i ubicació al centre urbà de la població.

El lligam de Pepsi amb Marratxí va arrencar a l’any 1990, quan PepsiCo va adquirir la planta que l’empresa de refrescs vasca Kas tenia a Marratxí des de l’any 1963. “Han estat 55 anys d’activitat de la planta en què ens hem sentit un membre més de la comunitat de Marratxí.

Estam contents que les instal·lacions puguin tornar a obrir les portes per acollir iniciatives en benefici de la comunitat”, va destacar en el moment de la donació Marta Puyuelo, directora de Relacions Institucionals de PepsiCo. L’Ajuntament de Marratxí valora la donació de Pepsi perquè és una gran oportunitat per millorar els equipaments socioculturals del municipi. A més, el Consistori considera que l’enclavament d’aquestes

instal·lacions, situades al centre del nucli del Pont d’Inca, al carrer Sant Llatzet, és immillorable, ja que es troba en un punt de màxima concentració poblacional.

L’Ajuntament vol impulsar els projectes socioculturals tant a l’antiga Pepsi com a la Refinadora amb els fons procedents del romanent de tresoreria del Consistori, que és de 37 milions d’euros. Uns doblers que fins ara no han pogut gastar els ens locals a causa de l’anomenada regla de despesa que els impedia utilitzar el superàvit pressupostari a questions que no fossin l’amortització de deute o dipòsits bancaris.

Ara el Ministeri d’Hisenda ha permés als ajuntaments que tenguin romanents utilitzar aquests fons sense límit en 2020 i 2021 per combatre l’emergència sanitària i econòmica provocada per la pandèmia, gràcies a l’autorització de la Comissió Europea a suspendre les regles d’estabilitat pressupostària.

A més de l’Escola de Música i del nou espai per a la Banda de Música, el Consistori ha començat amb la redacció del projecte per retirar el sostre d’uralita que cobreix una part de les instal·lacions de Pepsi, lluny d’on s’ubicaran l’Escola de música i la Banda municipal. En total s’han de retirar 1.446 metres quadrats d’uralita. Una tasca que està prevista que comenci al mes de septembre.

ESPAI CULTURAL D’aquesta forma la Pepsi de Marratxí, que durant 65 anys va forma una part important del passat industrial de Marratxí, es reconverteix en un espai cultural dedicat a la música i a les arts. Lluny queden els anys d’entrar i sortir de grans camions carregats de refrescs per repartir per tot l’lla. Primer es va instal·lar com a Mallorquina de Bebidas Carbónicas S.A. fins que a finals dels 90 Pepsi va comprar l’empresa. També queda en el passat el gran renou de l’activitat industrial de la planta que estava operativa des de les sis del matí fins a les dotze del vespre i que durant molts d’anys va crear molts de llocs de feina i riquessa al municipi.

REPORTATGE Joan Bestard, director administratiu de KAS d’Es Pont d’Inca des de 1970 fins a 1990, quan la va comprar Pepsi, dona la benvinguda a la reconversió de l’antiga fàbrica en un espai cultural perquè és una forma de compensar als veïnats de la zona que durant dècades patiren els inconvenients de tenir una planta industrial al costat de ca seva. “El Pont d’Inca ha estat una zona que ha estat molt molestada perquè a la fàbrica es feia feina des de les 6 del matí a les 12 del vespre i es feia molt de renou. Els camions entraven i sortien durant tot el dia i les caixes es carregaven i descarregaven a mà fent molt de renou. Molts de veïnats no protestaven perquè molts d’ells feien feina a l’empresa que va arrivar a emplear a 250 persones”.

Bestard aventura que al igual que l’arribada de KAS a Marratxí va ser com una revolució per al poble per la riquessa i llocs de feina que va crear al municipi, ara els veïnats gaudiran d’una reneixença cultural a aquest espai.Bestard destaca el gran canvi que experimentaran els veïnats de la zona, que passaran de conviure amb una planta industrial a tenir al costat un espai cultural de grans dimensions, “la qual cosa és un fet extraordinari per al Pont d’Inca i un avantatge per als seus veïnats que el tindran aferrat a ca seva”.

El 15 de març de 2018 va suposar el final de la història de Pepsi a Marratxí. Es va tancar la planta i els 26 treballadors que hi quedaven van arribar a un acord amb l’empresa. Ara comença una segona vida a l’antiga fàbrica de Pepsi. Al septembre d’enguany, les antigues intal·lacions industrials cobraran una nova vida reconvertides en un espai cultural per a tots els marratxiners, on l’antic renou industrial serà sustiuït per la música de l’Escola de Música de Marratxí i de la Banda Municipal.

ENTREVISTA

EUSÈBIA RAYÓ DEFENSORA DE LA CIUTADANIA DE MARRATXÍ Eusèbia Rayó duu més de dos anys com a Defensora de la Ciutadania de Marratxí, una figura independent que serveix de pont entre els ciutadans i el Consistori. Rayó convida els ciutadans a emprar aquest servei que solventa el 75% de les seves consultes. En la seva vessant com a historiadora i escriptora, Rayó reflexiona sobre com ha influït el confinament en els creadors i sobre la investigació històrica que està fent sobre la violència de gènere a les Illes Balears des de l’Edat Mitjana.

¿Quina valoració fa de la seva tasca com a Defensora de la Ciutadania de Marratxí durant els dos anys que duu al càrrec?

En conjunt trob que la tasca ha estat positiva perquè he ajudat a resoldre i he encarrilat consultes i sol·licituds. Estic contenta perquè l’any passat es van poder solventar més d’un 75% de les consultes.

I després n’hi ha altres que no tenen solució o que inclús escapen a les funcions de l’Ajuntament. ¿Quins son els aspectes que més reclamen els ciutadans?

ra?

La majoria de les vegades ja venen empipats, estan rebotats perquè no se’ls ha fet cas i no saben què han de fer. Però també hi ha gent que vol que li diguis allò que volen sentir, i de vegades no és possible perquè no tenen raó, ho digui un funcionari o ho digui jo.

“Hi ha gent que s’estima més fer potadetes pel Facebook que anar a cercar una solució”

Sobretot questions de Medi Ambient, de deixalles o fems que deixa la gent al carrer malgrat comptar amb un sistema de recollida. També els preocupa bastant l’anomenat turisme de residus, la gent que ve d’altres municipis a deixar els fems a Marratxí.

¿Quan acudeixen a la Defensora venen directament o ja han reclamat prèviament?

Normalment ja han reclamat per altres vies i no han tengut resposta satisfactòria o no els han respost. Sempre dic que l’administració s’ha d’esforçar en respondre. Però hi ha gent que ve directament i jo intent que vagin per la via que toca i si no tenen una solució o resposta, llavors sí que agafo jo el tema. ¿Per què trobau que és important la figura de Defensora de la Ciutadania?

Veig aquesta figura com una forma de mostrar la cara amable de l’administració i també serveix d’orientació perquè quan un va a l’administració, i jo he estat funcionària durant quaranta anys, és un laberint. A més, li parlen en un idioma que gairebé no entén, és un llenguatge administratiu que és diferent al llenguatge habitual i te trobes molt desorientat quan vas a fer una gestió. De vegades hi ha gent que no sap expressar-se bé i si se troba amb qualqú que els escolta, que intenta endevinar allò que volen, és positiu. Som com un mediador que explica que hi ha una norma, que s’han de seguir unes passes, perquè de vegades l’administració és mala d’entendre dins la seva normativa. ¿En quin estat d’ànim arriba la gent que es dirigeix a la Defenso-

¿Com ha estat el balanç de l’any 2020?

Enguany hi ha hagut una vintena de casos, menys que al 2019, que n’hi va haver vint-i-nou, perquè el confinament i l’efecte pandèmia ha influït. La gent té problemes molt greus, econòmics i socials, i si venen és perquè és una cosa imprescindible.

¿Quina és la mitjana de temps de resolució de les consultes? És molt variable, hi ha coses molt senzilles, des d’una gestió que es pot solucionar en dues hores o en un parell de dies a altres que es perllonguen més de dos anys. És el cas de queixes de ciutadans que volen anar a nedar a les piscines de l’IME a Palma. Està pendent d’un conveni on intervenen dos organismes, Ajuntament de Marratxí i el de Palma, que s’han de posar d’acord. A més, la pandèmia ho ha endarrerit tot moltíssim. Ara entre febrer i març en varen dir que podria estar solucionat. ¿Com respon l’administració a les vostres peticions?

En general respon bastant bé, no m’he trobat amb ningú que s’hagi negat a col·laborar, al contrari, en general responen molt bé.

Medi Ambient, Esports i Urbanisme suposen les principals consultes de la Defensora, ¿hem pot posar un exemple?

Hi ha moltes coses d’Urbanisme perquè hi ha coses il·legals.

Després l’any passat van tenir queixes dels veïnats per la demolició del restaurant Tío Pepe de Marratxí que va comprar Amadip perquè les obres van aixecar molta pols i els veïnats es queixaven molt. A més, sovint la gent es queixa perquè no els deixen fer obres però de vegades te demanen coses que son il·legals. ¿Considera que és coneguda entre els marratxiners la figura de la Defensora de la Ciutadania?

ENTREVISTA Crec que hi ha molta de gent que desconeix aquesta figura malgrat que se n’ha fet publicitat. També hi ha gent que s’estima més fer potadetes pel Facebook que anar a cercar una solució. I a més quan han d’omplir una instància ja no els hi va bé. Hi ha un procediment que complir, però enguany amb la pandèmia hem tractat de solventar moltes coses per correu electrònic per evitar desplaçaments. ¿Pot explicar als marratxiners perquè li pot ser d’utilitat la Defensora de la Ciutadania?

Primerament l’escoltaré en calma, després l’orientaré i m’encarregaré directament del seu cas. Com a mínim, serà atès i personalment faré tot allò que pugui per solventar-ho però no tenc una vara màgica, no puc resoldre res però sí que puc fer de pont entre l’administrat i l’administració.

Parlant en la seva vessant creativa i intelectual, ¿en què fa feina actualment?

Fa devers sis o set anys que estic fent una investigació històrica sobre la violència de gènere a les Illes Balears des de l’Edat Mitjana. És una tasca molt laboriosa, perqùe he anat a l’arxiu del Regne de Mallorca, al Diocesà, als de Manacor, Santa Maria i Eïvissa. Enguany continuarè amb els arxius d’Esporles, Binissalem i Menorca. És difícil perquè hi ha documents en llatí o català antic, i de vegades no estan en bon estat. ¿Què ens pot avançar de la seva investigació?

La violència masclista ha existit sempre, dissimulada, inclús a sentències te trobes on diu textualment a l’home que no maltracti a la dona, a excepció de la natural correcció marital, és a dir que la dona estava subjecta a que l’home la corregís. ¿Són els confinaments propicis per als creadors i intelectuals?

Crec que sí, però també he parlat amb gent que em diu que no pot fer res. Jo, perquè faig una investigació ja iniciada, però he trobat creadors que sí que han aprofitat el temps i d’altres que en diuen que han tingut un bloqueig.

Vosté ha escrit sobre les reines de Mallorca, dones que han estat darrere dels seus homes, ¿troba que aquestes dones han estat arraconades?

En general estaven arraconades, però qualquna ha despuntat, per exemple Violant d’Hongria, la dona de Jaume I, va ser una dona que, a la presa de València, el va ajudar molt, el va assessorar, però son casos excepcionals, la majoria eren dones reproductores.

Resaltaria el paper d’alguna monarca en concret, que mereixi aprofundir en la seva figura.

Violant d’Hongria era la que tenia més carisma. I de Mallorca, destacaria a n’Esclarmonda de Foix, la dona de Jaume II, crec que sota mà feia coses perquè trobes documents que diuen que Jaume II es va barallar amb un parent seu per temes de vasallatge i ella va fer un sopar, els va reunir i es varen compondre, així que qualque cosa hagué de fer.

¿Com veu la influència de les noves tecnologies i de les xarxes socials en els hàbits de lectura?

Llegir sempre ha estat minoritari, no ens hem d’enganar, quan jo era nina la única que llegia era jo perquè venia d’una família lectora. Després va venir una època que semblava que hi havia més interès i ara és una competència tan forta entre el Twitter, Facebook, Tik-Tok i el Whatsapp i no sé quantes coses que es fa difícil aconseguir lectors. A més, tot aixó aporta una una gratificacio immediata i llegir et requereix un silenci, un esforç, una comprensió, i clar, és més fàcil l’altra alternativa. És una pena i m’agradaria encoratjar a la gent a llegir perquè no saben el que es perden. També crec que en aquests moments de pandèmia i confinament s’ha defensat molt millor la gent a qui els agradava llegir o escriure que la resta, que estava més avesada a anar als bars i restaurants, a tenir una vida més externa, que crec que ho ha passat molt pitjor.

ESCANEJA

CONEIX EL COMERÇ LOCAL CAN BERNADÍ, UN EMBLEMA DE MARRATXÍ L’olleria Can Bernadí, catalogada com a comerç emblemàtic per l’IDI (Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears) va néixer al 1806 a Pòrtol, segons proven els documents, però Elionor Amengual, actual propietària, està convençuda de que l’olleria és encara més antiga perquè “els meus besavis ja hi treballaven”.

Can Bernadí es dedicava inicialment a allò que llavors més s’emprava, com les greixoneres i els plats, però “més endavant vàrem fer objectes de jardineria i decoració de la llar, i actualment apart de tot això també feim objectes per il·luminació, bany, regals personalitzats i tot tipus d’estris per a la cuina” Elionor Amengual conta que un dels factors que més han influït en l’evolució del fang han estat les fires, com una forma de donar a conèixer per tot Mallorca la producció i els dissenys de l’olleria, i posteriorment les xarxes socials, que han ajudat a que els dissenys de Can Bernadí arribassin a gent de tot arreu amb una agilitat i dinamisme que han afavorit la comercialització.

Elionor Amengual explica que una de les claus perquè Can Bernadí hagi superat els 200 anys de vida és “que els clients saben que tots els objectes de fang son produïts integrament al

taller”. A més, destaca el tret diferencial de que cada client pugui personificar les peces i que, a més, puguin fer el seguiment de la comanda, i fer modificacions, a través d’aplicacions com el whatsapp”.

Durant més de dos segles les diferents generacions que han estat al front de Can Bernadí han travessat per tot tipus de crisis, però cap tant especial com la de 2020, amb una pandèmia, un confinament, i gairebé un any sense turistes ni tampoc fires on poder vendre els seus productes. “Gràcies a la primera ajuda que varen concedir durant el confinament als autònoms vàrem sobreviure aquests mesos, i després la resposta positiva dels clients i molta de feina que ens ha arribat des de les xarxes socials, on hem aprofitat per mostrar la nostra feina a través de Instagram i Facebook, la qual cosa ens ha permès continuar amb el negoci”.

A Can Bernadí fan feina Elionor i la seva mare, qui “s’encarrega de enfornar i organitzar el magatzem i la tenda i jo de la produccio de les peces i de la difusió a les xarxes socials. Als vespres cerc a internet informació de nous models i decoracions actuals per poder introduir-les al fang amb noves idees de dissenys”.

Elionor defineix Can Bernadí com “un espai ceràmic on cream peces de fang a mà perso-

nalitzades i artesanals”. El principal client de Can Bernadí és el de l’illa de Mallorca, seguit dels turistes, i també les fires “són importants per complementar els ingressos”.

Elionor reconeix que durant la pandèmia han començat a fer un ús constant de les xarxes socials, la qual cosa ha tengut un impacte positiu en el negoci i, a més, ha estat un dels principals aprenentatges de la pandèmia i la distància social, que ha potenciat molt la venda online durant els darrers mesos.

Elionor defensa que, enmig de la globalització i de l’estandarització dels productes, olleries com la seva ofereixen un factor diferencial.

“Nosaltres feim peces úniques fetes a ma i personalitzables. Volen peces de tota la vida mentre que la gent jove cerca peces actuals plenes de color i originals”.

Els clients, ja siguin mallorquins, nacionals o estrangers, no es diferencien entre ells. Tots cerquen una peça artesanal feta a mà i a un bon preu. Elionor explica que Can Bernadí manté intactes les seves senyes d’identitat des de fa més de 200 anys, “conservam la decoració tradicional a pinzell damunt fang marró”.

TERRA DE FANG

FÀBRICA TÈXTIL SES LLISTES, L’ORIGEN DEL COL·LEGI ES LICEU Al camí de Sa Cabana d’Es Pont d’Inca trobem una de les vàries mostres de patrimoni fabril més destacades i singulars que caracteritzen aquesta zona de tradició industrial.

Laura de Luque Historiadora de l’art Coneguda popularment com sa Fàbrica de Ses Llistes, aquesta construcció és un reflex d’aquell temps d’expansió industrial, quan eren nombroses les fàbriques de filats i teixits a diversos indrets de l’illa, resultat del triomf de la moderna indústria cotonera al segle XX. Sa Fàbrica de Ses Llistes fou creada el 1923 amb el nom de “Ca’n Rul·lan” –Pedro Antonio Rullan S.– i posteriorment, amb el canvi de propietaris a l’any 1928, es canvià a “Compañía Algodonera Balear S.A.”. Finalment, però, va traspassar-se de nou sota el nom de “Textil Mallorquina”. Es tracta d’una sucursal d’una fàbrica principal que estava a Sóller. Aquí trobaren les condicions idònies per al seu establiment, com fou la transportació dels productes mitjançant el tren –antigament dedicat exclusivament a vagons de mercaderies–, o la utilització del torrent Gros per a l’abocament de residus.

En aquesta fàbrica hi treballaven entre 150 i 180 persones, majoritàriament dones, on s’hi elaborava tot el procés: des del filat del cotó fins al seu teixit, tenyit o confecció de peces de roba. Per aquest motiu, adossada a aquesta, la mateixa empresa va instal·lar, devers els primers anys del 1940, una fàbrica de filatures que s’encarregava de la transformació de la fibra en fil. La manufactura d’aquesta empresa funcionà fins el 1972 degut a una crisi promoguda per diversos factors: competència amb Catalunya, manca de modernització, manca d’adaptació a les noves matèries primeres com les fibres sintètiques, etc. El darrer propietari, Damià Mayol, va donar els antics edificis amb la condició de que el projecte es destinàs a fins educatius. És per aquest motiu que el 1980, la cooperativa d’ensenyament Es Liceu s’hi va establir. Es va encomanar el projecte de rehabilitació a l’arquitecte Sebastià Cruelles, projecte que va guanyar un premi de recuperació d’edificis.

Quant al seu estil i tipologia, segons els arxius

del col·legi Es Liceu, aquesta construcció fou la primera fàbrica construïda a Mallorca amb disseny típicament industrial, ja que abans aquestes es realitzaven en edificis de tipologia tradicional. L’edificació és característica de les fàbriques de Catalunya i calca el model industrial anglès. Hi destaca l’entramat de ferro que sustenta l’edifici i que va permetre tenir una nau sense columnes centrals per una major optimització de l’espai o l’utilització de reblons en comptes de soldadura. A més, fou la primera edificació industrial a Mallorca que va emprar el ciment pòrtland. Aquest fet va suposar una complicació pels mestres d’obres d’aquella època que no sabien com aplicar la tècnica ni com emmagatzemar els sacs de formigó, ja que era un material que s’enduria molt aviat quan es banyava. El seu disseny va contemplar, també de manera pionera, la construcció d’ habitatges adossats per les obreres i obrers de la fàbrica que disposaven d’un habitatge amb jardinet, seguint també el model anglosaxó. És l’única mostra que queda a Mallorca d’aquest tipus de construcció.

CIUTADANIA ACTIVA

‘PULMÓ VERD’, EN CONTRA DEL PARC FOTOVOLTAIC D’AENA Els veïnats del Pla de na Tesa han posat en marxa la plataforma Pulmó Verd per protestar contra la ubicació del parc fotovoltaic que planeja AENA al solar de la seva propietat a Son Bonet El parc ocuparà gairebé 20 hectàrees i comptarà amb una inversió de 13,4 milions d’euros.

Preveu entrar en funcionament al 2026 i pretén cobrir l’equivalent al 40% del consum energètic de l’aeroport de Son Sant Joan. Ara el projecte es troba en exposició pública per aconseguir les preceptives autoritzacions i l’avaluació d’impacte ambiental.

Aquest solar és propietat d’AENA però gràcies a un acord verbal amb l’Ajuntament els veïnats el fan servir com a zona verda o d’esbarjo des de fa 40 anys. “Els veïnats s’han concienciat de tot allò que podria perdre amb el parc fotovoltaic i han reaccionat tot d’una, en només dos dies vàrem arribar als 170 membres de la plataforma”, explica el portaveu de Pulmó Verd, Manel Gomáriz.

La plataforma, que ja prepara les al·legacions al projecte, confia en que aturaran aquest projecte industrial que canviaria per sempre la fesonomia del Pla de na Tesa. Compten amb el suport dels dels veïns i de l’ajuda tècnica d’organitzacions com ARCA, GOB, Amics de

la Terra, Terra Ferida i Jubilats per Mallorca. A més tots els grups municipals de l’Ajuntament s’oposen de forma unànime al projecte d’AENA. “La gent del poble valora molt aquesta zona verda del Pla de Na Tesa perquè és una zona entranyable i és un pulmó verd que és importantíssim per a nosaltres que, a més, durant la pandèmia ha servit a la gent de lloc d’esbarjo per poder caminar i evadir-se”, explica Gomáriz.

Els veïnats recorden de forma insistent que aquesta zona verda és una contraprestació d’AENA al renou i a la contaminació que pateixen per l’aeròdrom de Son Bonet. “És intolerable que aquest projecte vengui disfressat de verd perquè no ho és, sobretot perquè es destinarà a contaminar més a Son Sant Joan”, sosté Gomáriz.

Manel Gomáriz recorda amb emoció que ja fa 60 anys els frares del col·legi La Salles d’es Pont d’Inca els duien d’excursió per aquesta

zona que forma part de la memòria col·lectiva del Pla. “Un camp de plaques solars seria un desastre social. A més, aquestes plaques solars, que és un sistema que comença a estar en desús, es convertiran en un camp de ferralla que hi romandrà aquí” Els veïnats creuen que faran canviar d’opinió a AENA gràcies a la unanimitat social i política.

La solució al conflicte podria venir per cerca un solar alternatiu. Algunes fonts socials i polítiques apunten a que el parc fotovoltaic podria ubicar-se a altres zones com al quarter militat de Son Tous, que es troba abandonat i que està molt més a prop de Son Sant Joan, per la qual cosa l’obra seria més fàcil.

Els membres de Pulmó Verd recorden que els avalen arguments tècnics, industrials i ecològics a més del gran suport social que han rebut. Malgrat les restriccions per la pandèmia, els veïnats s’ha aixecat per defensar un espai verd que els ha unit durant dècades i que no volen veure convertit en un parc industrial de plaques fotovoltaiques.

CONEIX L’AJUNTAMENT

‘MALETA VIATGERA’: 19 LLIBRES ITINERANTS PER EDUCAR EN IGUALTAT La maleta viatgera és un projecte de l’àrea d’Igualtat de l’Ajuntament que conté 19 llibres dirigits a nins i nines d’entre 4 i 12 anys. Uns llibres que circularan per tos els centres educatius del municipi per educar en igualtat i visibilitzar el paper de les dones al llarg de la història Tots els centres educatius que ho demanin rebran aquesta maleta en forma de préstec col·lectiu i rotatori. Conté un lot de 19 contes, llibres i àlbums il·lustrats a més d’altres recursos coeducatius per poder treballar a classe. És una selecció per transmetre uns valors i unes actituds respecte a la superació dels esterotips de gènere i el tracte no sexista, amb l’objectiu d’educar en igualtat.

La “maleta viatgera” pretén visibilitzar les dones que han trencat estereotips i que molt sovint han quedat arraconades a la història, malgrat haver romput límits en camps com les arts, la ciència o els esports, com puguin ser Marie Curie, Agatha Christie, Eleanor Roosevelt, Angela Merkel o Beyoncé.

Entre els dinou llibres, hi ha títols com “Les nenes seran el que vulguin ser”, de Raquel Díaz Reguera, dirigit a nins i nines de 7 anys; “Dones Extraordinàries que van canviar el món, de Kate Pankhurst, dirigit a

nins i nines de 8 anys; o “Les princeses més valentes”, de Dolores Brown i Sonja Wimmer, a partir de 4 anys.

“Dones úniques”, de Montse Barderi i Violeta Crespo, dirigit a nins a partir de de 12 anys, recull 86 narracions curtes on presenten un seguit de dones de Catalunya, les Balears i la Comunitat Valenciana, de totes les èpoques i professions, que han realitzat aportacions rellevants en àmbits com la ciència, les arts, els esports o l’activisme com Mercè Rodoreda, Montserrat Caballé, Maria del Mar Bonet, Emma Vilarasau, Montserrat Roig o Andrea Motis, però també de dones desconegudes com Raimonda Matavacas o Dolors Monserdà.

Les escoles interessades en participar en aquest projecte han d’emplenar un formulari digital i sol·licitar el prèstec durant quinze dies, que es pot perllongar durant quinze dies més. I si és necessari es posarà en marxa un altra maleta viatgera perquè

cap centre es quedi sense aquest material.

Aquest projecte s’emmarca en les accions previstes en el Pla Estratègic d’Igualtat amb la finalitat de promoure i millorar les actituds igualitàries i d’oposició a la violència masclista des de les aules, ja que l’educació és una eina de la qual disposem per a la transmissió dels valors d’igualtat.

El batle de Marratxí, Miquel Cabot, s’ha mostrat confiat en què “serveixi per abordar la igualtat des de distintes perspectives i així poder lluitar contra xacres de la nostra societat com pugui ser la violència masclista”.

La regidora de Serveis Socials, Igualtat i Educació, Aina Amengual, ha subratllat que amb aquesta iniciativa posam de relleu a aquestes dones que han estat oblidades durant la història, inclús en els libres de text, que durant molts d’anys han exclòs a les dones, i això és una manera de compensar i de posar de relleu dins les aules tota la bona feina que han fet les dones”.