GALENS 212

Núm 212 Abril de 2026 / Núm 212

Revista Galens

Tarragona registraa 203 agres- La Tarraco Les agressions metges La THR s’inclou al circuit Health Race sionsaugmenten a metgesun el21,5% 2025,a un de curses del Camp s’inclou al circuit de 1 21,5 % més. el 2025 Tarragona de Tarragona curses del Camp de Tar-

PRIVILEGIS PER A COL·LEGIATS Gaudeix d’avantatges especials pels membres del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona!

En totes les marques del Grup Oliva Motor.

El teu pròxim vehicle està a www.grupolivamotor.com

Núm 212

Revista Galens

Sumari Article d’opinió

04

La Vinyeta

06

Welcome nadó

07

El més destacat de la Fundació

09

Les nostres seccions

11

Pla d’oci del COMT

12

Diàlegs de salut

14

El motor del COMT

16

El més destacat del darrer trimestre

19

Les agressions a metges

22

El més destacat de Formació

26

Altes i baixes

28

Lliçons del passat

29

Lectura recomanada

31

La recepta del Pep

32

El COMT científic

34

El CERCADOC

37

Tarraco Health Race

39

Consell Editor del Galens

Director de la publicació

Disseny

- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján

Quim Espinosa Ricart

Sebastián Fernández Restrepo

Responsable de continguts

Departament de Comunicació

Anna González Porqueres

Maria López Lafuente

Núm 212

Revista Galens

Article d’opinió Tenen els metges l’obligació de fer divulgació científica? Tots els metges o només alguns? Quins n’han de fer i com ho han de fer? On han d’aprendre a fer-ne? Per què cal fer-ho?

Moltes preguntes en el títol d’aquest editorial, en

Dr. Miquel Bruguera i Cortada

el qual tractaré de donar justificacions perquè els metges assumeixin aquest paper de divulgador científic, sumant-les als nombrosos papers que ja saben els metges que han d’assumir en la seva feina, com són millorar l’estat de salut dels seus pacients, combatre les malalties que puguin tenir, consolar i animar els que estan deprimits, orientar i corregir els mals hàbits dietètics, i promoure altres elements de vida sana, com deixar de fumar i de beure alcohol.

Ara també els diem, als companys metges, que han de divulgar les troballes científiques relacionades amb la salut i la malaltia. Que això també hauria de

Miquel Bruguera i Cortada (Barcelona, 1942) és

formar part de la seva feina.

hepatòleg i professor de Medicina a la Universitat

«En una societat plena d’informació i desinformació, la veu dels metges és més necessària que mai»

de Barcelona. Format a Barcelona, París i Londres, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha estat consultor sènior d’Hepatologia. Ha presidit el Col·legi de Metges de Barcelona i diverses societats científiques, i

Divulgar és fer d’intermediari entre els que fan cièn-

ha tingut un paper destacat en l’impuls de l’hepato-

cia i la població general. Per divulgar s’ha de saber

logia i en la vida institucional de la professió mèdica.

una mica de ciència, en el nostre cas ciència mèdica, i sobretot saber explicar per fer comprensibles temes sovint complexos. Els metges no hem de suplir els

Diversos són els temes científics que els metges

periodistes de la ciència, que ja fan aquesta feina de

hem de contribuir a divulgar: nous descobriments

divulgadors. Simplement, el que em proposo dir és

o noves teories científiques que donen explicació

que fora bo complementar els periodistes divulga-

a fenòmens ja coneguts, i també troballes interes-

dors, aprofitant la proximitat del metge assistencial

sants. L’objectiu del divulgador és promoure la curi-

amb els ciutadans dels quals en té cura i l’alta credi-

ositat sobre una matèria i proporcionar informació

bilitat que tenen la majoria de metges entre els seus

sobre temes nous perquè el ciutadà es faci la seva

malalts.

pròpia opinió.

-4-

Núm 212

Revista Galens

Tenen els metges l’obligació de fer divulgació científica?

Tinc ben clar que el metge ha de ser també un

mèdica o com ens agradaria fer-ne i si estem a punt,

divulgador científic, però no em queda tan clar quins

o diguem-ne preparats, per fer-ne.

instruments pot fer servir per realitzar-ho. El nivell professional que cada metge ocupa pot facilitar la

Un exemple de progrés científic que mereix ser

resposta. Els metges d’Assistència Primària han

divulgat entre els malalts de cada metge és el que

d’explicar novetats i avenços sobre temes de salut,

ha aparegut fa poc a les pàgines del JAMA (Journal

els metges especialistes sobre aspectes tecnològics

of the American Medical Association), que demos-

i noves terapèutiques. Els metges no han de tenir por

trava que prendre dues tasses de cafè amb cafeïna,

dels malalts ben informats, només dels que tenen

o també de te, durant una colla d’anys seguits, té

idees estrafolàries sobre la salut, les malalties i la

un efecte protector davant el desenvolupament de

forma de tractar-les.

demència.

«La divulgació no és només una oportunitat per als metges, sinó també una responsabilitat amb la societat»

Potser caldria introduir una nova assignatura en el currículum de les facultats de medicina que ensenyi com educar i informar els pacients. Que formi el metge per explicar-se bé i perquè adquireixi un mètode propi de transmetre coneixements. Quins mètodes podríem utilitzar, a més de la parau-

L’estudi es va fer amb el seguiment de milers de

la? Entrevistes per circuits de TV locals, vídeos,

persones sanes, infermeres i infermers, que van ser

podcasts, blocs, articles, notes de premsa... Segu-

seguides durant una mitjana de quaranta-vuit anys.

rament n’hi ha més que no conec, però tot es pot

L’estudi demostra una reducció del risc de gairebé

sistematitzar i ordenar.

un vint per cent de desenvolupar demència. Aquesta és una informació que val la pena divulgar. Se’n pot obtenir un benefici considerable.

Suggereixo que la revista Galens obri una secció en una pàgina de la revista, amb col·laboracions espontànies dels lectors sobre com fem divulgació

-5-

Núm 212

Revista Galens

J. Cabré

La Vinyeta -6-

Núm 212

Revista Galens

Welcome nadó

FISIOTERAPIA EN EL

AGUA PARA BEBÉS Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses

Amor

Acuático

WELCOME NADÓ

Centro médico pionero en estimulación acuática temprana

Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona

www.oceantarracobaby.com

info@oceantarracobaby.com

+34 613 940 526

-7-

Núm 212

Revista Galens

Tu bienestar íntimo empieza por dentro Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus.

Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto

C/ General Moragues, 89, 43203, Reus

C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus 43202, Tarragona

-8-

WELCOME NADÓ

www.pelvikali.com info@pelvikali.com

+34 977 59 80 90 +34 681 961 463

Núm 212

Revista Galens

El més destacat

de la Fundació del COMT

Les beques Olga Acebes i els Ajuts a Pòsters i Comunicacions Orals, reconeixen a 15 metges del territori Un any més, la Fundació Antonius Musa ha reconegut el talent i la trajectòria de 15 metges i metgesses del territori amb les Beques Olga Acebes i els Ajuts per a la Presentació de Pòsters i Comunicacions Orals, en un acte celebrat el 22 de gener a la seu del COMT. En aquesta convocatòria, es van concedir 10 Beques Olga Acebes destinades a finançar estades formatives en centres sanitaris i hospitals de referència, tant a nivell estatal com internacional. Aquestes estades han tingut lloc en països com França, Itàlia, Canadà, Estats Units, Suècia, Japó, Argentina, Perú o Uruguai, i han permès als professionals ampliar la seva formació en especialitats com la medicina familiar i comu-

Metges i metgesses guardonats amb la Beca Olga Acebes, durant l’acte celebrat a la seu del COMT.

nitària, la cardiologia, l’endocrinologia i nutrició, la medicina intensiva, la cirurgia, l’otorrinolaringologia o la rehabilitació.

Paral·lelament, es van atorgar 5 ajuts per a la Presentació de Pòsters i Comunicacions Orals en congressos mèdics d’àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Aquests ajuts faciliten la difusió de treballs científics elaborats al territori i impulsen la participació activa

La Fundació Antonius Musa va ser present al

dels professionals en espais de debat i actualització

Sopar Solidari Contra el Càncer Tarragona 2025,

de coneixement.

una de les cites solidàries més destacades de l’any. L’esdeveniment, organitzat per l’Associació

Durant l’acte, els professionals reconeguts van

Contra el Càncer a Tarragona, va reunir voluntaris,

compartir els seus projectes i experiències, posant

pacients, familiars, investigadors i col·laboradors

en valor no només el contingut científic dels seus

amb l’objectiu de donar suport a la investigació

treballs, sinó també l’impacte real que aquestes opor-

oncològica i oferir ajuda directa a les persones

tunitats tenen en la seva trajectòria professional i en

malaltes i les seves famílies.

la millora de la pràctica clínica.

Metges i metgesses guardonat amb els ajuts a pòsters i comunicacions orals, juntament amb la Dra. Tani Francesc, presidenta de la Fundació Antonius Musa, i la Dra. Mª Luisa Díaz, secretària.

-9-

Núm 212

Revista Galens

La Fundació Antonius Musa, compromís social i territori La Fundació Antonius Musa impulsa i dona suport a iniciatives socials del territori que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones i a reforçar la cohesió social, en línia amb el compromís del COMT amb la comunitat.

El marxandatge com a eina de sensibilització i suport als projectes de DOWN TARRAGONA La col·laboració entre la Fundació Antonius Musa i Down Tarragona exemplifica el valor de les aliances entre entitats del territori per avançar cap a una societat més inclusiva i cohesionada. Aquesta sinergia s’ha materialitzat recentment amb una aportació econòmica de 500 euros per part de la fundació, destinada al desenvolupament d’una acció de marxandatge amb impacte social.

Participants de l’estand de Down Tarragona a La Fira de Reus, on es van oferir xapes solidàries per donar visibilitat i recaptar fons per a l’entitat.

Down Tarragona treballa amb la missió de promoure la igualtat d’oportunitats, la plena inclusió i la defensa dels drets socials de les persones amb

setmana posterior del Dia Mundial de la Síndrome de

discapacitat intel·lectual, especialment aquelles

Down, Down Tarragona va participar amb un estand,

amb síndrome de Down, així com de les seves famí-

situat a l’interior de La Fira Centre Comercial de Reus,

lies. La seva activitat s’emmarca en els principis de

on es van oferir xapes, amb l’objectiu de sensibilitzar

la Convenció Internacional de les Nacions Unides

la població, donar visibilitat i recaptar diners pels

sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat,

projectes de l’entitat.

impulsant projectes orientats a l’autonomia personal, la formació, la inserció laboral i la participació activa

La participació de Down Tarragona a La Fira es va

a la comunitat.

realitzar amb una acollida molt positiva, destacant una elevada afluència de públic i una gran resposta

En aquest context, la contribució de la Fundació

en la compra de xapes, que van tenir una excel·lent

Antonius Musa ha permès comprar la maquinària de

sortida. Davant d’aquests resultats, i amb la voluntat

fer xapes, i així produir marxandatge propi de l’en-

de continuar reforçant la captació de fons, es preveu

titat. Aquesta iniciativa respon a una doble finalitat

ampliar el marxandatge amb motiu de la diada de

estratègica. D’una banda, esdevé una eina de sensibi-

Sant Jordi. D’aquesta manera, a més de les xapes,

lització que contribueix a donar visibilitat a la realitat

també s’incorporaran bolígrafs, amb l’objectiu d’in-

de les persones amb discapacitat intel·lectual i a la

crementar la recaptació destinada íntegrament als

tasca que desenvolupa Down Tarragona. De l’altra,

projectes de l’entitat.

actua com a mecanisme de captació de fons, ja que els ingressos generats es destinen íntegrament al

Aquesta col·laboració posa en relleu el paper clau

finançament dels projectes de l’entitat.

que poden jugar institucions com la Fundació en el desenvolupament de projectes socials al territori.

La posada en circulació d’aquest marxandatge s’ha

Mitjançant accions concretes i compromeses, es

realitzat en un moment especialment significatiu. La

generen oportunitats reals de transformació social.

- 10 -

Núm 212

Revista Galens

Les nostres seccions

Sexologia Clínica i Salut Sexual La salut sexual també forma part de la medicina.

com la psicologia, la infermeria, l’educació o la teràpia

Amb aquesta idea de fons neix la Secció Col·legial

de parella— amb l’objectiu d’oferir una aproximació

de Sexologia del COMT, un espai pensat per posar

més completa i coordinada a les necessitats dels

en comú coneixement, experiència clínica i reflexió

pacients.

al voltant d’un àmbit que forma part del benestar integral de les persones però que sovint encara

Però l’objectiu no és només clínic. La secció neix

queda fora de la conversa mèdica habitual.

també amb una clara vocació divulgativa i social.

Encara avui, moltes persones tenen dificultats per

Durant anys, les qüestions relacionades amb la

parlar obertament de salut sexual amb els professi-

sexualitat han quedat sovint entre silencis, tabús o

onals sanitaris, i sovint recorren a fonts d’informació

consultes fragmentades entre diferents especialitats.

poc fiables. En aquest context, el paper de la medici-

Tanmateix, cada vegada és més evident que la salut

na és fonamental per aportar rigor, coneixement i una

sexual travessa múltiples dimensions de la salut

mirada respectuosa que ajudi a normalitzar aquestes

física, psicològica i relacional. Des de les disfuncions

qüestions dins de l’àmbit sanitari.

sexuals fins a l’impacte emocional de determinades patologies, passant per la prevenció d’infeccions de

En definitiva, la Secció de Sexologia del COMT repre-

transmissió sexual o l’educació sexual, els professi-

senta una aposta per ampliar la mirada de la medicina

onals sanitaris es troben cada cop més davant de

i integrar la salut sexual dins del concepte global de

situacions que requereixen coneixement específic i

salut. Un espai per compartir coneixement, generar

una mirada clínica integradora.

debat i recordar que, en medicina, parlar de sexualitat no és un tema secundari, sinó una part essencial del benestar i de la qualitat de vida de les persones.

La nova secció vol ser precisament això: un punt de trobada per als professionals que treballen o s’interessen per la sexologia mèdica, i alhora un espai de reflexió i formació que permeti reforçar aquest àmbit dins la pràctica assistencial. Un dels seus eixos principals serà la formació continuada, amb cursos, tallers i sessions destinades a aprofundir en l’abordatge clínic de la salut sexual i en el tractament de les disfuncions sexuals, així com en l’acompanyament de pacients i parelles.

La secció també vol impulsar la investigació i la col· laboració interdisciplinària. La sexualitat, per la seva pròpia naturalesa, demana una mirada que integri

Fotografia de l’última reunió entre el president de la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual, el Dr. Benjamí Cobo, i el vicepresident del COMT, el Dr. Francesc Feliu.

diferents perspectives. Per això es preveu treballar conjuntament amb professionals d’altres àmbits —

- 11 -

Núm 212

Revista Galens

El pla d’oci del COMT El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha iniciat el 2026 amb tres propostes que han combinat patrimoni, arquitectura i gastronomia, pensades per compartir experiències en un ambient distès i enriquidor.

Les activitats, obertes als col·legiats i als seus acompanyants, han obert, un cop més, el territori des d’una mirada cultural i participativa.

El 31 de gener, el Pla d’Oci va començar amb una sortida a les Coves de l’Espluga de Francolí. La visita guiada va permetre recórrer les diferents galeries d’aquest espai subterrani i conèixer-ne tant la formació geològica com els usos documentats al llarg del temps, des de la prehistòria fins a èpoques més recents. Durant el recorregut, es van explicar les característiques de les formacions calcàries i l’evolució de les cavitats. Un cop finalitzada la visita, el grup es va desplaçar a l’Hostatgeria de Poblet, on es va celebrar la tradicional calçotada del COMT, amb una primera part a l’exterior i el dinar posterior al menjador del recinte. La jornada es va completar amb el retorn en autocar als punts d’origen.

- 12 -

Núm 212

Revista Galens

El 28 de febrer es va dur a terme la visita a l’edifici d’Alejandro de la Sota, projectat com a Gobierno Civil de Tarragona entre 1956 i 1961. L’activitat, guiada per l’arquitecte Jordi Guerrero, es va centrar en l’anàlisi de l’edifici des del punt de vista arquitectònic i històric. Durant el recorregut, es van explicar els criteris del projecte, la relació amb el context urbà i els elements constructius que defineixen l’obra, considerada una referència de l’arquitectura moderna. La visita va incloure l’accés a diferents espais interiors i exteriors, amb explicacions sobre la seva funció original i les transformacions posteriors.

El 14 de març, el Pla d’Oci va proposar una sortida al Castell Monestir d’Escornalbou. La visita guiada va permetre entendre l’origen del conjunt com a monestir de Sant Miquel, fundat al segle XII, i la seva transformació a principis del segle XX sota la direcció d’Eduard Toda, que el va adaptar com a residència.

Durant el recorregut es van visitar les diferents estances, el claustre, l’església i els espais exteriors, així com les col·leccions i elements decoratius incorporats per Toda a partir dels seus viatges. De manera paral·lela, una part del grup va fer un itinerari a peu pels voltants del recinte, seguint el Camí dels Frares.

L’activitat es va completar amb un dinar al restaurant Ca l’Amadeu, al mateix nucli d’Escornalbou.

- 13 -

Núm 212

Revista Galens

Diàlegs de salut La salut mental requereix cada vegada més una

determinat. L’objectiu és treballar conjuntament amb

mirada comunitària, integrada i centrada en la

la persona en la seva estabilització i en la recuperació

persona. En aquest context, en aquesta edició de

del seu benestar i de la seva vida quotidiana, sempre

la Revista Galens conversem amb el Dr. Julio César

des d’una perspectiva comunitària.

Reyes, psiquiatra, coordinador dels Hospitals de Dia d’Adults de l’HU Institut Pere Mata i membre

Què diferencia aquest recurs d’altres dispositius

del comitè organitzador de les IX Jornades d’Hos-

de salut mental? És diferent perquè permet un

pitals de Dia de l’AEN-PSM, per abordar el paper

acompanyament proper i intensiu sense que la perso-

d’aquests dispositius i la importància del vincle i

na hagi de desvincular-se de la seva vida quotidiana.

l’acompanyament en la recuperació.

És a dir, pot mantenir la seva xarxa social i familiar mentre rep suport terapèutic. Aquest contacte conti-

La conversa, conduïda per la periodista Anna

nu afavoreix la creació d’un vincle terapèutic sòlid,

González, s’emmarca en les jornades celebrades

tant amb l’equip com amb el grup. A més, es treballa

a Tarragona, sota el lema “Recuperando proyectos

des de diferents nivells (individual, grupal, familiar i

de vida, más allá del Hospital de Día”, centrades

multifamiliar) en un entorn comunitari que promou

en l’acompanyament i el suport col·lectiu en salut

la inclusió social i la recuperació en la vida real de la

mental i que han posat en relleu el paper de la

persona.

comunitat en els processos de benestar.

«El vincle terapèutic és clau: sense confiança, no hi ha recuperació»

El lema d’aquesta edició ha estat “Recuperant projectes de vida, més enllà de l’Hospital de Dia”.

Les jornades han reunit professionals de diferents

Què significa exactament? El lema de la jornada

àmbits. Quin valor té aquest treball interdisciplina-

busca obrir un espai de reflexió sobre la importàn-

ri? Té un valor fonamental perquè permet abordar la

cia de l’acompanyament i el suport col·lectiu a les

salut mental des de diferents mirades complementàri-

persones amb patiment psíquic. La proposta és

es. Als Hospitals de Dia hi participen professionals de

integrar diferents mirades que afavoreixin el desen-

diverses disciplines, com la psiquiatria, la psicologia,

volupament personal, la salut i el benestar integral,

la infermeria, el treball social o la teràpia ocupacional,

entenent que aquests processos es construeixen no

entre d’altres, que aporten enfocaments diversos tant

només des dels dispositius assistencials, sinó també

teòrics com clínics. Aquesta diversitat enriqueix la

en i amb la comunitat.

comprensió de cada persona i permet adaptar millor les intervencions a les seves necessitats i circums-

Per a algú que no hi estigui familiaritzat, què és

tàncies. En definitiva, afavoreix un acompanyament

un Hospital de Dia i a qui va adreçat? Un Hospital

més complet, especialment en situacions de major

de Dia és un dispositiu ambulatori, intensiu i espe-

complexitat clínica.

cialitzat que forma part de la xarxa pública de salut mental. Està adreçat a persones amb problemes de

Es va parlar molt de comunitat, vincles i entorn.

salut mental de major complexitat que necessiten un

Què els fa ser tan importants en la recuperació?

suport més estructurat sense requerir ingrés hospi-

Les persones som éssers socials i la nostra vida es

talari. S’hi ofereix una atenció integral i multidiscipli-

construeix construeix en relació amb els altres i amb

nària, amb intervencions intensives durant un període

l’entorn. Els factors familiars, socials i culturals influ- 14 -

Núm 212

Revista Galens

«La recuperació en salut mental va més enllà dels dispositius: és un procés vital i comunitari» eixen directament en el benestar i en els processos

Tarragona ha estat la seu d’aquesta edició. Què ha

de recuperació. En aquest sentit, el vincle terapèutic

aportat el territori i el treball en xarxa local a les

és clau: generar confiança i seguretat permet abordar

jornades? Ha aportat un valor molt especial com a

el malestar des de la cura i el respecte. Fer-ho en un

seu, no només per l’entorn, sinó pel compromís del

context comunitari facilita una recuperació no només

territori i el treball en xarxa local. L’organització de

clínica, sinó també vital, ajudant la persona a recons-

les jornades ha estat possible gràcies a la implicació

truir el seu projecte de vida en i amb la comunitat.

d’entitats molt sensibilitzades amb la salut mental, com el COMT, el Port de Tarragona i el Patronat de

El programa recorria l’abans, durant i després de

Turisme, que han apostat per generar aquest espai

l’Hospital de Dia. Quins aprenentatges en destaca-

de trobada i reflexió.

ria d’aquest enfocament? El principal aprenentatge d’aquest enfocament és entendre el procés d’atenció

Què ha suposat la col·laboració amb el Col·legi

com un continu: abans, durant i després de l’Hospi-

Oficial de Metges de Tarragona? Ha suposat un

tal de Dia. En la fase prèvia, cal mirar més enllà del

suport clau des de l’inici del projecte, amb una apos-

diagnòstic i tenir en compte la història de la persona

ta clara per la salut mental. La seva implicació ha

i els determinants socials. Durant el procés, es posa

contribuït a consolidar un espai de reflexió al territori,

l’accent en la cura del vincle i en el temps necessari

més enllà dels dispositius assistencials, i a reforçar el

per construir un espai segur i terapèutic. I en la fase

paper dels col·legis professionals en la defensa de la

posterior, és clau garantir la continuïtat dels cures,

salut com a bé comú i en la promoció de la formació.

afavorint l’autonomia i l’exercici dels drets. Tot plegat implica avançar cap a una atenció més humana, propera i coordinada entre els àmbits sanitari, social i comunitari.

«L’Hospital de Dia permet acompanyar intensament sense trencar la vida quotidiana» Iniciatives com “Parelles Artístiques” han format part de les jornades. Què aporta l’art en els processos de salut mental? Mostren molt bé el valor de l’art en els processos de salut mental. Més enllà del resultat final, allò realment important és el procés creatiu compartit: la trobada, el diàleg i la construcció conjunta entre les persones participants. L’art esdevé un canal d’expressió i comunicació que permet posar paraules, imatges o formes a experiències difícils d’elaborar. És també una eina terapèutica que facilita la simbolització, la reconstrucció de la pròpia història i l’enfortiment del vincle amb els altres.

- 15 -

Núm 212

Revista Galens

El motor del COMT

L’activitat del dia a dia

El COMT inaugura la sessió sobre IA i medicina en el cicle “Debats en positiu”

El COMT va participar en la tercera sessió del cicle

El Dr. Sergi Boada, president del COMT, durant la inauguració de la sessió del cicle “Debats en positiu” organitzat pel Diari de Tarragona a CaixaForum Tarragona.

que organitza el Diari de Tarragona: Debats en positiu, celebrada al CaixaForum Tarragona. Una trobada que va posar el focus en un dels grans

En la seva intervenció, el president del COMT va

reptes actuals: fins a quin punt la intel·ligència

remarcar que el debat no és si la medicina evolu-

artificial transformarà el treball dels professionals

cionarà, sinó com s’organitzarà el sistema perquè

i, en particular, l’àmbit de la medicina.

el progrés tecnològic reforci l’atenció sanitària i no incrementi la tensió sobre els professionals. També va

La inauguració de la sessió va anar a càrrec del Dr.

va subratllar el paper clau del benestar professional

Boada, president del COMT. El debat posterior va

com a factor clau per sostenir el sistema, recordant

comptar amb la participació del Dr. Quique Bassat,

que quan els metges estan esgotats, l’impacte es

director general i científic d’ISGlobal; el Dr. Miguel

trasllada directament a l’assistència.

Guerrero, director mèdic de l’Hospital Viamed Salut de Tarragona; Frederic Llordachs, cofundador i CEO de Llamalitica; i la Dra. Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.

El Dr. Sergi Boada va donar el tret de sortida a una sessió centrada en el futur de la medicina

- 16 -

Núm 212

Revista Galens

El COMT acull la xerrada “ACR Respon”: la resposta ciutadana, clau per salvar vides El COMT va acollir la xerrada “ACR Respon”, centrada en la resposta comunitària davant l’aturada cardiorespiratòria i el paper clau de la ciutadania en la cadena de supervivència. A Catalunya, el SEM atén prop de 2.700 casos de mort sobtada l’any, amb una supervivència amb bona qualitat de vida de només el 9%. La sessió, amb els doctors Youcef Azeli i Sergi Cazorla, va presentar el projecte ACR Respon, que activa voluntariat a través d’una app connectada amb el SEM per iniciar maniobres de RCP abans de l’arribada dels equips d’emergències.

En la prova pilot al Camp de Tarragona i Terres de

Els doctors Sergi Cazorla (esquerra) i Youcef Azeli (dreta) durant la presentació del projecte ACR Respon a la seu del COMT.

l’Ebre es van registrar 553 voluntaris i es van activar alertes en 96 ocasions.

El COMT i Grup Oliva Motor renoven els avantatges per als col·legiats El COMT i Grup Oliva Motor renoven la seva col·laboració per seguir oferint avantatges exclusius als col·legiats al COMT. L’acord inclou atenció comerEl Dr. Sergi Boada, president del COMT, i Carlos Fontana, gerent de Grup Oliva Motor, durant la signatura del conveni de col·laboració.

cial personalitzada per a les diferents marques del grup i un servei específic de taller, amb l’objectiu de facilitar una atenció més directa i àgil.

La renovació d’aquest acord permet, en definitiva, L’acord també inclou atenció comercial personalit-

mantenir uns avantatges útils per al dia a dia dels

zada per a les diferents marques del grup i un servei

col·legiats i donar continuïtat a una col·laboració ja

específic de taller, amb l’objectiu de garantir una

consolidada dins del Club COMT.

atenció més directa i àgil.

Els col·legiats del COMT continuen disposant d’avantatges exclusius en compra, rènting i serveis de taller amb Grup Oliva Motor.

El conveni entre el Col·legi i Grup Oliva també incorpora l’enviament periòdic d’ofertes exclusives per a vehicles finançats o en règim de rènting, vehicle de substitució gratuït en cas de reparació al taller i un 25% de descompte en les despeses de matriculació o l’equivalent en accessoris per als col·legiats al COMT.

- 17 -

Núm 212

Revista Galens

El COMT presenta la precol·legiació als estudiants de Medicina El Col·legi de Metges de Tarragona va celebrar, un any més, una sessió informativa sobre la precol·legiació adreçada a estudiants de Medicina, amb la

El Dr. Francesc Feliu, vicepresident primer del COMT, durant la sessió informativa sobre la precol·legiació a la Facultat de Medicina de Reus.

participació del vicepresident primer, el Dr. Francesc Feliu, que va explicar els avantatges i serveis del

La precol·legiació acosta els estudiants de Medicina al Col·legi i els prepara per al seu futur professional.

COMT. La trobada va permetre apropar els estudiants al món col·legial i resoldre dubtes sobre el seu futur professional.

L’Assemblea General del COMT aprova el pressupost del 2026 El COMT va celebrar, al desembre, una nova

Durant la sessió, el president, el Dr. Sergi Boada, va

Assemblea General Ordinària en què es va apro-

exposar l’estat del projecte de la futura seu col·legial

var el pressupost per a l’exercici 2026, que es va

i les diferents opcions que s’estaven valorant, entre

situar al voltant dels 1,3 milions d’euros. El pres-

les quals l’entorn de la Tabacalera, amb criteris de

supost preveu uns ingressos d’1.388.878 euros i

funcionalitat, sostenibilitat econòmica i servei a la

unes despeses d’1.356.718 euros, amb un resultat

col·legiació. L’Assemblea també va aprovar la creació

positiu de 32.160 euros, que garanteixen l’equilibri i

de la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut

la sostenibilitat econòmica del COMT.

Sexual.

Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942

Av. Colom, 15 | Tel. 977500788 | 43500 TORTOSA | www.aladostudio.com

- 18 -

Núm 212

Revista Galens

El més destacat del darrer trimestre L’Assemblea del COMT avala la compra d’un solar per a la nova seu L’Assemblea General del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha facultat la Junta de Govern per El secretari del COMT, el Dr. Manuel Carasol, i el president, el Dr. Sergi Boada, durant l’Assemblea General del COMT.

avançar en el procés d’adquisició d’un solar destinat a la construcció d’una nova seu col·legial a Tarragona.

Durant l’Assemblea també s’han aprovat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2025, que es

Aquest acord permet a la Junta continuar amb les

tanquen amb un resultat positiu de 114.399,96 euros,

negociacions i els tràmits necessaris per fer viable el

consolidant una situació econòmica sòlida de la insti-

projecte, en el marc de l’estratègia de transformació

tució.

dels serveis a la col·legiació i amb l’objectiu d’adaptar els espais i serveis del Col·legi a les necessitats actu-

Així mateix, el secretari, el Dr. Manuel Carasol, presen-

als i futures dels professionals. En aquest sentit, el

tat la memòria d’activitat de l’any 2025 i s’ha informat

president del COMT, el Dr. Boada, tornat a destacar la

de la reorganització de la Junta de Govern.

voluntat del col·legi de dotar-se d’unes instal·lacions modernes, funcionals i orientades al servei, pensades

Aquesta assemblea ha resultat un pas rellevant en

per donar resposta a les necessitats de la col·legiació

el full de ruta del COMT, que preveu que, un cop es

a mitjà i llarg termini.

completi fase d’adquisició del solar, es pugui avançar en la redacció del projecte i la seva execució en els propers anys.

El COMT fa un pas decisiu cap a una nova seu pensada per als reptes futurs de la col·legiació.

Emplaçament previst de la nova seu del COMT a la Rambla Vella de Tarragona, en un punt estratègic de la ciutat.

- 19 -

Núm 212

Revista Galens

L’equip de Futbol del COMT guanya el Campionat Nacional de Futbol Mèdic

L’equip de Futbol del COMT celebra la victòria després de proclamar-se campió estatal del Campionat Nacional de Futbol Mèdic.

L’equip de Futbol del Col·legi Oficial de Metges de

competició esportiva amb activitats científiques, com

Tarragona s’ha proclamat campió d’Espanya de

el simposi “Esport i salut”, amb ponències i espais de

Futbol Mèdic en la XXIII edició del torneig estatal,

debat.

celebrat aquest cap de setmana al Complex Espor-

El COMT culmina un campionat excel·lent amb el seu primer títol estatal.

tiu Futbol Salou. La final, disputada contra l’equip de Badajoz, es va resoldre a la tanda de penals (4-3) després d’un partit molt igualat que va finalitzar amb empat a zero en el temps reglamentari.

L’equip del COMT està format íntegrament per El conjunt del COMT va completar un campionat

metges, amb l’excepció de l’entrenador, Albert Sentís,

excel·lent, superant en el seu recorregut equips com

a qui el grup ha volgut reconèixer especialment. El

Almeria, Huelva, Mallorca, Màlaga i Granada, fins

president de l’equip és el Dr. Antonio Buñuel.

assolir el títol.

Aquest és el primer títol estatal per al COMT en El torneig va reunir prop de 600 professionals de 21

aquesta competició, que es va iniciar l’any 2002 i en

col·legis de metges de tot l’Estat i va combinar la

la qual Tarragona participa des de 2010.

- 20 -

Núm 212

Revista Galens

El COMT ret homenatge als metges i metgesses difunts durant el 2025 El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha celebrat, un any més, l’acte anual en record dels metges

El Dr. Macias, durant la conferència “Incineració o inhumació, aquesta és la qüestió: de la necròpolis al cementiri”, en el marc de l’acte en record dels metges i metgesses difunts del 2025.

i metgesses difunts durant l’any 2025, una trobada que té com a objectiu retre homenatge als companys i companyes que ens han deixat i reconèixer la seva

Tot seguit, el Dr. Josep Maria Macias Solé, investiga-

trajectòria professional, el seu compromís amb la

dor sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica,

medicina i el seu servei a la societat.

va pronunciar la conferència titulada “Incineració o inhumació, aquesta és la qüestió: de la necròpolis al

L’acte, que enguany ha comptat amb el suport de

cementiri”.

Mémora, es va iniciar amb una interpretació musical a càrrec del violoncel·lista reusenc Jan Colom, que va

L’acte va incloure també un espai de memòria dedicat

oferir el Cant dels Ocells, aportant un to de recolli-

als professionals traspassats durant el 2025, en un

ment i solemnitat a l’inici de la cerimònia.

ambient de respecte i reconeixement.

Rècord de candidatures al III Premi de Periodisme Salut i Drets Socials amb el suport del COMT Rècord de candidatures al III Premi de Periodis-

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, fet que n’ha

me Salut i Drets Socials, que enguany ha rebut

permès incrementar la dotació fins als 5.000 euros

58 treballs, un 52% més que en l’edició anterior,

per distingir el millor treball.

consolidant-se com a referent en l’àmbit del periodisme especialitzat.

Els treballs, publicats durant el 2025 en diferents formats i mitjans d’arreu de Catalunya, aborden temes

El guardó, impulsat per la Demarcació de Tarrago-

de salut i drets socials. El jurat seleccionarà tres fina-

na del Col·legi de Periodistes i la Xarxa Santa Tecla,

listes per categoria: la nacional i la local, aquesta

compta per primer any amb la participació activa del

última dotada amb 2.000 euros.

- 21 -

Núm 212

Revista Galens

Les agressions a metges durant el 2025 Durant el 2025, la província de Tarragona va re-

Les agressions verbals i psicològiques continuen

un 21,5 % més que el 2024, quan se’n van noti-

gistrar 108 amenaces o coaccions i 83 insults o

persisteix i torna a créixer després d’un any de

ques. A més, 97 professionals van patir afectacions

gistrar 203 agressions a professionals mèdics,

sent les més freqüents. Durant el 2025 es van re-

ficar 167. L’augment confirma que el problema

vexacions, mentre que 8 agressions van ser físi-

descens, tot i que la xifra encara se situa per sota

psicològiques derivades de l’agressió.

de les 215 agressions registrades el 2023.

En la majoria de casos, l’agressor va ser el mateix

Les metgesses continuen sent el col·lectiu més afec-

pacient, tot i que també destaca el paper dels acom-

van recaure en dones, amb 145 casos, mentre que

habitual de l’agressor continua sent el d’una per-

tat. El 71 % de les agressions registrades el 2025

panyants, implicats en 48 agressions. El perfil més

58 van afectar metges. Aquesta situació confirma la

sona d’entre 40 i 60 anys, i la majoria d’incidents

major exposició del col·lectiu femení a aquest tipus de violència en l’exercici de la professió.

116 casos, davant dels 53 registrats en visites no programades.

L’atenció primària continua sent l’àmbit més afectat, amb 104 agressions, seguida pels serveis

d’urgències, que en van registrar 56 (entre hospitalàries i extrahospitalàries). Els hospitals van registrar 34 casos, mentre que altres dispositius assistencials, com centres sociosanitaris o residències, en van notificar nou.

es produeixen durant visites programades, amb

Els motius principals de les agressions continuen sent les discrepàncies amb l’atenció mèdica, amb 86 casos registrats, seguides dels conflictes relacionats amb informes mèdics que no coincideixen amb les expectatives del pacient (34 casos), el temps d’espera per ser atès (20 casos) o les discrepàncies amb baixes mèdiques (9 casos).

Les dones i l’atenció primària continuen sent els col·lectius més afectats per les agressions a metges a Tarragona Segons el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Sergi Boada, “aquestes dades evidencien que la violència contra els professionals sanitaris continua sent una problemàtica preocupant”.

El Dr. Sergi Boada, president del COMT, amb representants de la Diputació de Tarragona, la Subdelegació del Govern, la Regió Sanitària de Tarragona, la URV i l’Ajuntament de Reus, durant els Premis Antonius Musa.

El president remarca que “darrere de cada agressió

- 22 -

Núm 212

Revista Galens

Infradenúncia: el gran repte Tot i el nombre d’agressions registrades, les denúncies continuen sent molt escasses. Durant el 2025

només 6 casos es van denunciar davant els Mossos d’Esquadra i només 2 van arribar als jutjats, una situació molt similar a la d’anys anteriors.

Segons el secretari del COMT, el Dr. Manuel Carasol, aquesta infradenúncia continua sent un dels principals obstacles per combatre el problema. “Sense

denúncia no hi ha problema, i sense problema no hi ha solució. L’agressió no denunciada queda impune”, adverteix.

agressions als professionals sanitaris estan influïdes tant per factors relacionats amb els pacients —com la frustració o les expectatives sobre l’atenció mèdica— com per factors estructurals del sistema sanitari, com la manca de recursos o els temps d’espera.

Per fer-hi front, el COMT defensa reforçar la co-

municació entre metges i pacients, fomentar una major educació sanitària i potenciar canals adequats per expressar queixes sense recórrer a la violència.

La lluita contra les agressions als professionals sanitaris ha de continuar sent una prioritat col·lectiva, amb més suport institucional, més denúncia i més

El COMT continua sent un dels col·legis de l’Estat que recull més agressions notificades, un fet que contribueix a fer visible una realitat que sovint queda

conscienciació social per garantir un entorn segur per a l’exercici de la medicina.

infraregistrada. Durant l’últim any, el web del Col·legi va registrar unes 110 visites al botó de denúncia, i els serveis jurídics de la institució van oferir assessorament i seguiment als professionals afectats, incloent suport psicològic i acompanyament durant tot el procés.

Només 6 de les 203 agressions registrades el 2025 es van denunciar davant els Mossos i 2 van arribar als jutjats.

Cada vegada més proveïdors sanitaris col·laboren en la notificació dels casos i en la promoció de la denúncia dins dels centres. Segons el Col·legi, les

203

AGRESSIONS 2025 - 23 -

Núm 212

Revista Galens

Tipologia de les agressions

83

Insults i vexacions

AGRESSIONS

108

Amenaces i coaccions

AGRESSIONS

6

Lesions

AGRESSIONS

54 METGESSES 27 METGES

81 METGESSES 27 METGES

5 METGESSES 1 METGES

Causes de les agressions

86

Discrepàncies amb l'atenció mèdica

AGRESSIONS

11

Discrepàncies amb les baixes mèdiques

AGRESSIONS

34

Informes no d'acord amb pretensions

AGRESSIONS

20

Temps en ser atès

AGRESSIONS

- 24 -

66 METGESSES 20 METGES 5 METGESSES 6 METGES

26 METGESSES 8 METGES

13 METGESSES 7 METGES

Núm 212

Revista Galens

104

Atenció Primària

AGRESSIONS (2024-89)

30

Urgències Atenció Primària

AGRESSIONS (2024-21)

34

Atenció Hospitalària

AGRESSIONS (2024-14)

26

AGRESSIONS

Urgències Atenció Hospitalària

(2024-18)

Les metgesses joves, les més agredides

51 58

2024 2025

116

2024 2025

Les metgesses les més agredides Professionals entre els 35 i 45 anys - 25 -

2024 2025

38 47

145

Núm 212

Revista Galens

El més destacat de Formació

El primer trimestre de 2026 ha arrencat amb una activitat formativa plena de propostes orientades tant a l’actualització clínica com al desenvolupament de competències estratègiques per als professionals de la salut.

El 29 de gener, el COMT va acollir la conferència Farmacogenètica en la pràctica clínica: prescriure amb més seguretat, centrada en la medicina genòmica, la nutrigenètica i la farmacogenètica. La sessió va posar el focus en l’impacte del nou marc normatiu estatal, que estableix la necessitat de tenir en compte

Fotografia de la Jornada d’Actualització en Càncer de Tiroide a Tarragona, organitzada pel Comitè de Tumors Endocrins i l’Hospital Universitari Joan XXIII.

biomarcadors genètics en la prescripció de determinats fàrmacs. Durant la jornada es van abordar els principals canvis normatius, exemples reals de prescripció personalitzada i les claus per integrar aquests tests en la consulta diària. Pots recuperar la sessió aquí!

Una oferta formativa contínua per donar resposta als nous reptes del sistema sanitari.

El mes de febrer va concentrar diverses activitats destacades. El dia 6 es va celebrar la jornada d’Eco-

Fotografia de la II Jornada d’Orientació Professional i Emprenedora Post-Residència que va comptar amb la participació de referents de diverses institucions del territori.

grafia musculoesquelètica orientada a l’intervencionisme, una formació eminentment pràctica que va permetre als participants treballar, en grups reduïts, sobre diferents regions anatòmiques mitjançant estacions rotatòries, aprofundint en l’ús de l’ecografia aplicada al diagnòstic i tractament.

El 13 de febrer, vam acollir la Jornada d’Actualització en càncer de tiroide de la província de Tarragona, organitzada pel Comitè de Tumors Endocrins i l’Hospital Joan XXIII. La sessió, amb una àmplia participació de professionals, va abordar les darreres novetats en diagnòstic i tractament, incloent l’ús de la intel·

- 26 -

Fotografia del Sr. Francisco Loscos, durant la sessió “Claus per a un sistema sanitari en evolució” del Programa Executiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries.

Núm 212

Revista Galens

Impuls de la formació en un entorn sanitari en transformació ligència artificial, les innovacions quirúrgiques i les

conjunts, alhora que apropa als col·legiats recursos

noves teràpies dirigides.

especialitzats en l’àmbit de la salut mental.

En clau institucional, el 18 de febrer es va celebrar la

En paral·lel, el COMT acollirà els dies 12, 14, 19 i 21

2a Jornada de Portes Obertes adreçada a la indústria

de maig les sessions presencials del Programa en

farmacèutica, un espai de trobada per reforçar alian-

Competències Digitals, impulsat per l’Organización

ces i explorar noves vies de col·laboració orientades a

Médica Colegial (OMC), una formació finançada amb

ampliar i millorar l’oferta formativa del Col·legi.

fons europeus NextGeneration, que té com a objectiu capacitar els professionals en àmbits clau com la

En paral·lel, entre el 19 de febrer i el 24 de març, es

presa de decisions basada en dades, l’aplicació de

va desenvolupar el Programa Executiu en Lideratge i

la intel·ligència artificial o la integració segura de les

Gestió d’Organitzacions Sanitàries, impulsat conjun-

tecnologies digitals en la pràctica assistencial.

tament amb ESADE. Aquesta iniciativa ha permès reforçar les competències directives de professionals

En aquesta mateixa línia, el COMT ha posat en marxa

amb responsabilitats de gestió, abordant aspectes

el nou curs de capacitació en Intel·ligència Artificial,

clau com la transformació del sistema sanitari, la

una proposta formativa online dissenyada específica-

gestió clínica basada en el valor o el lideratge d’equips.

ment per als col·legiats. El programa ofereix una base pràctica i aplicada per entendre i utilitzar la IA en el dia

El COMT impulsa una oferta formativa alineada amb els nous reptes clínics i digitals del sistema sanitari.

a dia professional, amb continguts orientats a casos reals i a la presa de decisions clíniques. Accessible a través de la plataforma Moodle del COMT, el curs permet avançar de manera flexible i al propi ritme,

Ja al març, el dia 3, el COMT va acollir en format

facilitant la conciliació amb l’activitat assistencial. Es

híbrid la sessió sobre l’App ACR Respon, centrada en

tracta d’una oportunitat especialment rellevant per

la resposta comunitària davant l’aturada cardiores-

adquirir competències cada vegada més necessàries

piratòria. La jornada va posar en relleu el paper de

en un entorn en plena transformació digital.

la coordinació entre professionals i ciutadania, així com l’impacte de les eines digitals en la millora de la supervivència. Pots recuperar la sessió aquí!

De cara als pròxims mesos, el calendari formatiu del

Formació pràctica i especialitzada per afrontar un entorn sanitari en transformació.

COMT manté l’activitat amb noves propostes alinea-

Amb aquesta oferta, el COMT continua apostant per

des amb els reptes actuals del sector sanitari.

una formació continuada útil, actualitzada i alineada amb les necessitats reals dels professionals, combi-

Els dies 11 i 12 de maig tindrà lloc una formació en

nant actualització clínica, innovació i desenvolupa-

col·laboració amb la Fundació Menssana, que es

ment competencial, i consolidant-se com a referent

retransmetrà en format online. Aquesta col·laboració

en l’acompanyament dels metges davant els reptes

permetrà impulsar activitats formatives i projectes

d’un entorn sanitari en constant evolució.

- 27 -

Núm 212

Revista Galens

Altes i Baixes de l’1 de gener al 31 de març

Altes Dra. Albana Thalia Gamez Guilarte

Dra. Julia Garcia Vila

Dra. Tania Cambero González

Dr. Alexander Leiva Garcia

Dr. Julio Cesar Lopez Gonzalez Molleda

Dra. Viviana Angelina Leyva Ocampo

Dra. Ana Belen Gallo Garcia

Dra. Laura Ines Franco Perez

Dra. Wendy Feas Gonzalez

Dra. Andrea Peig Albiac

Dra. Leire Camacho Tomé

Dra. Yajaira Lisbeth Valdivieso Parrales

Dra. Angela Daniela Ortiz Arce

Dra. Liliana Cecilia Quesada Peña

Dra. Yurisma Carrasco Blanco

Dra. Anna Pamies Corts

Dra. Luisa Ana Belaunzaran Guidarelli

Dra. Anna Maria Pauli

Dra. Luisa Fernanda Giraldo Gonzalez

Dra. Antonela Sciarrotta

Dra. Margarita Gudkova

Dra. Ayelen del Rosario Remedi Ramon

Dra. Marina Pico Robles

Dra. Ana Maura Guerra de Rodriguez

Dra. Cesar Enrique Golme Monduy

Dra. Maria del Mar Bonet Martinez

Dra. Ara Anahi Ney Diaz

Dr. Carlos Alberto Jara Velez

Dra. Maria Esther Villalobos Jarque

Dra. Clara Saura Pérez

Dra. Cristina Ferre Mas

Dra. Maria Teresa Moreno Lopez

Dr. Cesar Jesus Correas Soto

Dra. Cristina Hernandez Pinilla

Dra. Maribel Paula Medina

Dr. Enzo Emilio Von Quednow Mannucci

Dr. Diego Prendes Fernandez

Dra. Marta Sanz Matamoros

Dr. Frederic Mallol Mirón

Dra. Domenica Duque Silva

Dr. Mateo German Godoy Pintos

Dr. Hector Pedro Corrales Lopez

Dra. Emma Llurba Baró

Dr. Mauricio Murcia Mejia

Dr. Isaac Contel Rivero

Dr. Ernesto Gonzalez Sarria

Dra. Mireya Melody Alvarez Illanes

Dra. Julia Sanchez Roda

Dra. Flora Teresa Cañizares Baña

Dra. Milangela Anyedgar Armas Ibañez

Dr. Jose Luis Lopez Garcia

Dr. Francisco Fernandez Salinas

Dr. Miguel Eduardo Martinez Rodriguez

Dra. Laia Bonet Lleti

Dra. Guadalupe Luquez

Dra. Monica Arguis Pinel

Dra. M. Asuncio Gutierrez Garbayo

Dra. Hiram Tapanes Daumy

Dra. Montserrat Duran Taberna

Dra. M. Dolors Llovet Carbonell

Dra. Ines Ferrando Bonet

Dra. Mònica Torres Jiménez

Dra. Maria Barhoum Tannous

Dra. Irina Pobezhimova

Dra. Nadia Guell Juste

Dra. Maria Govor Georgescu

Dra. Isabel Berzosa Mira

Dra. Nataly Arango Valderrama

Dra. Maria Carmen Penacho Lazaro

Dr. Jairo Nahuel Palma Colleri

Dr. Normang David Rodriguez Vargas

Dra. Maria Rima Barhoum Tannous

Dr. Jesus Christian Santos Alonso

Dr. Osmar Vidaillet Rodriguez

Dra. Marina Garcia Miguel

Dra. Joely Alvania Estevez Moncion

Dra. Paola Valeria Salazar Calderon

Dra. Mariesly Luque Martin

Dr. Joan Francesc Poca Nieto

Dr. Radov Oleksandr

Dra. Marta Ballvé Gelonch

Dr. José Francisco Wilches Blanco

Dr. Raul Andres Flores Moya

Dra. Massiel Ramirez Mamolar

Dr. Juan David Lobo Hernandez

Dr. Raul Navarro Gil

Dr. Nabeel Hasan M. Keewan

Dr. Juan Jose Hernandez Regadera

Dra. Sara Valentina Peña Jaramillo

Dr. Peterson Dessources

Dr. Juan Luis Simanca Muñoz

Dra. Silvia Herrero Barrios

Dra. Tatiana Khaliulina Ushakova

Dra. Judit Casas Resa

Dra. Sofia Valentina Benitez Cocola

Dr. Yorman Gabriel Peñaloza Garnica

- 28 -

Baixes

Núm 212

Revista Galens

Lliçons del passat Quan la tecnologia va obligar a repensar la mort

Al llarg de la història de la medicina, poques transfor-

fenomen de la consciència. Per a molts clínics, la nova

macions conceptuals han estat tan profundes com el

definició va ser vista com una ficció oportunista al

pas de la mort entesa com a cessament irreversible

servei dels trasplantaments. La sospita social —enca-

del batec cardíac i la respiració a la mort definida

ra present avui— que es pogués “avançar” la mort per

com a cessament irreversible de totes les funcions

obtenir òrgans obligà a establir protocols estrictes,

del cervell. Fins ben entrat el segle XX, la mort, veri-

criteris diagnòstics rigorosos i una clara separació

ficada pel metge, era certa en presència d’aturada

entre els equips assistencials i els de trasplantament.

cardio-respiratòria, inconsciència i manca de reflexes,

«Acceptar que una persona amb el

absència de resposta a estímuls dolorosos, midriasi,...

cor bategant estava morta exigia separar la idea tradicional de vida del fenomen de la consciència»

La irrupció de les unitats de cures intensives va alterar aquest escenari. Pacients amb lesions cerebrals devastadores podien mantenir el batec cardíac i la respiració assistida durant dies o setmanes. El cos

Les disposicions normatives que van seguir van fer

funcionava però no hi havia consciència ni activitat

possible aquest canvi. Les lleis van incorporar la mort

cerebral. Aquesta nova realitat va forçar la comuni-

cerebral com a mort legal, van regular el consentiment

tat mèdica a revisar una de les seves certeses més

per a la donació i van establir garanties procedimen-

arrelades.

tals. No era només una adaptació tècnica: era el reconeixement jurídic d’una nova antropologia mèdica.

L’any 1968, el comitè ad hoc de la Harvard Medical School va publicar els criteris que definien el “coma

Mirat amb perspectiva, aquella transformació ens

irreversible”, base del concepte modern de mort

recorda que la medicina no és aliena als canvis tecno-

cerebral. Aquell document no només responia a

lògics ni als debats ètics que aquests generen. Allò

una necessitat clínica —evitar l’obstinació terapèu-

que durant dècades havia estat una veritat indiscu-

tica en situacions sense retorn— sinó també a una

tible —la identificació entre mort humana i aturada

possibilitat terapèutica: el trasplantament d’òrgans.

cardíaca— va haver de ser revisat a la llum de noves

Poc abans, el 1967, el primer trasplantament cardíac

evidències.

realitzat per Christiaan Barnard a Cape Town havia sacsejat el món. Sense una definició de mort cerebral,

Potser la lliçó més valuosa d’aquesta història no és

l’ètica i la pràctica dels trasplantaments es situaven

només la consolidació d’uns criteris diagnòstics, sinó

en terreny indefinit.

l’actitud que els va fer possibles: la disposició a qüestionar conviccions arrelades sense renunciar al rigor

El xoc cultural per als professionals va ser profund.

científic ni al respecte per la dignitat humana. En un

Acceptar que una persona amb cor bategant estava

temps de canvis accelerats, recordar-ho és, també,

morta exigia separar la imatge tradicional de vida del

una responsabilitat professional.

- 29 -

Dr. Eduard Prats

Núm 212

Revista Galens

L’EDITORIAL Els canvis que els darrers anys s’han produït en rela-

La Dra. Rosa Solà Alberich és una referent en l’àmbit de la medicina interna, amb una trajectòria consolidada tant en l’àmbit assistencial com acadèmic. Catedràtica emèrita de la Universitat Rovira i Virgili, ha desenvolupat bona part de la seva carrera a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

ció amb la participació de les dones en el món del treball i, i en particular, en l’àmbit de la medicina, han estat especialment visibles. No fa pas tants anys, el metge era un senyor amb levita i barret de copa que mesurava el pols del malalt amb un rellotge daurat que duia a la butxaqueta de l’armilla. Tothom el tractava amb el màxim respecte. Actualment, a la base dels sistemes sanitaris hi ha una gran proporció de dones que els estan transformant amb les seves veus, la seva presència i les seves perspectives. Tanmateix,

A més, la història de la medicina ha ignorat en molts

a diferència del tracte reverencial que rebia el senyor

casos la salut femenina, retardant el diagnòstic i el

metge, no és fàcil que, a dia d’avui, les metgesses

tractament de malalties que afecten majoritàriament

rebin el reconeixement social que mereixen.

les dones. En l’àmbit dels estudis de la salut, a nivell global, aproximadament el 50% de les persones

«Encara som molt lluny del món que imaginem lliure de prejudicis, estereotips i discriminació.»

investigadores son dones. Encara som molt lluny del

Tot i que elles constitueixen més de la meitat del

En l’àmbit acadèmic, s’observen alguns avenços. En

contingent de personal mèdic, les diferències o

la última dècada, la proporció de catedràtiques a les

bretxes de gènere en posicions de lideratge i en la

facultats de Medicina ha augmentat lleugerament, del

investigació mèdica persisteixen. A Espanya, més del

20% al 27%. Ens hem de preguntar com s’ha produït

59 % del personal mèdic en exercici són dones. La

aquest increment, petit però significatiu. Potser es

proporció encara és més alta entre les generacions

pot atribuir, a la consolidació del sistemes d’avaluació

més joves. No obstant això, es mantenen aquestes

més objectius dels mèrits de les persones candidates.

desigualtats: poques dones ocupen deganats o

Pràctiques senzilles com les avaluacions de mèrits

càrrecs en òrgans decisoris, i la seva representació

per part d’agències independents com l’Agencia

en esdeveniments científics continua sent inferior a

Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación

la seva presència real en la professió. A nivell mundi-

(ANECA) a nivell estatal o l’Agència per a la Qualitat

al, les dones constitueixen aproximadament el 76

del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) a nivell

% del personal sanitari, però encara s’enfronten a

català, contribueixen a fer visible el talent de moltes

desigualtats salarials i d’oportunitats de promoció

dones, i també el d’homes amb mèrits que no sempre

professional.

han estat reconeguts adequadament. Amb les eines

món que imaginem lliure de prejudicis, estereotips i discriminació; un món divers, equitatiu i inclusiu on es valori i es celebri la diferència entre les persones.

- 30 -

Núm 212

Revista Galens

Imaginem En motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Dra. Rosa Solà Alberich comparteix aquest escrit, amb una reflexió sobre els avenços i els reptes encara presents en relació amb la igualtat de gènere en l’àmbit de la medicina.

d’avaluació objectiva, podrem avançar cap a la visi-

bilitats humanístiques i ètiques. Això inclou l’impuls

bilitat de les persones més aptes per la docència,

de l’empatia, la comunicació interpersonal i la resolu-

la recerca i l’assistència en medicina, siguin quines

ció de conflictes, així com la importància de la confi-

siguin les seves condicions d’ètnia i/o de gènere. La

ança i el respecte mutu en la relació metge-pacient.

intel·ligència, l’objectivació, la coordinació i l’acció col·lectiva ens permetran avançar cap a la paritat.

L’any 2026, es commemoren el 115 anys del Dia Internacional de la Dona, instaurat el 1911. Aquesta data

«Avançar en aquesta direcció no és només una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat del sistema sanitari.»

és una oportunitat per reflexionar sobre els avenços assolits per les dones, la necessitat de promoure la igualtat de gènere i augmentar la consciència sobre les discriminacions encara existents.

Paral·lelament, la transformació de la medicina no

Imaginem, doncs, que amb l’acció col·lectiva i la

és només tècnica. També altres aspectes ens porten

responsabilitat compartida avançarem cap a la paritat

a considerar la mirada femenina en l’exercici de la

de gènere i la plena visibilitat de les qualitats de totes

medicina i en la satisfacció de les persones ateses

les persones per atendre de la millor manera possible

i dels professionals. Actualment, un repte important

a la salut de la població. Avançar en aquesta direcció

és compaginar els apassionants avenços científics i

no és només una qüestió d’equitat, sinó també de

tècnics de la medicina amb el desenvolupament d’ha-

qualitat del sistema sanitari.

SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE

info@onairmultimedia.com

- 31 -

687669616

Núm 212

Revista Galens

Acords d’Assemblea General Març

Aprovació de la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses, i el balanç de situació corresponent a l’exercici econòmic 2025

Cori Ribas, responsable econòmic-financera del COMT va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i el balanç de situació corresponents a l’exercici 2025, prèviament facilitats als assistents.

L’exercici es tanca amb un resultat positiu de 114.399,96 € de superàvit, i un balanç amb un total d’actiu i passiu de 2.461.690,14 €. Així mateix, es va presentar l’informe d’auditoria, que conclou que els comptes expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera del COMT a 31 de desembre de 2025.

Proposta relativa a l’adquisició d’un solar per la nova seu col·legial de Tarragona. Acords a prendre.

El president, Dr. Boada, va presentar la proposta d’adquisició d’un solar per a la futura construcció de la nova seu del COMT, en continuïtat amb acords previs adoptats en assemblees anteriors. El solar està ubicat a la Rambla Vella, 11 de Tarragona. Durant la sessió també es va presentar el full de ruta i el plantejament inicial de finançament del projecte.

Es va aprovar el punt i, per tant, es va facultar la Junta de Govern del Col·legi per avançar cap a la compra d’un solar per a la nova seu.

- 32 -

Núm 212

Revista Galens Revista Galens

Recomanada LECTURA

Memòries d’Adrià Marguerite Yourcenar

Memòries d’Adrià és una obra mestra de Marguerite

metges, l’ambivalència entre el desig de viure i l’ac-

Yourcenar publicada el 1951, en forma d’una llarga

ceptació del final. En aquestes pàgines hi ha una

carta de l’emperador Adrià al seu successor Marc

mirada digna i intel·ligent sobre el fet d’emmalaltir

Aureli. No és només història, és, per damunt de tot,

i sobre la proximitat de la mort, sense dramatisme

una meditació sobre el poder, el cos, el temps i la

però sense autoengany.

mort.

El llibre també planteja grans preguntes com: L’autora ofereix una veu íntima i serena, allunyada

què significa governar? Què significa decidir per

de l’èpica imperial. Adrià no parla com a conqueri-

altres? Quin equilibri hi ha d’haver entre el raciocini

dor, sinó com a home que revisa la seva vida des de

i els sentiments? En un context mèdic, on sovint

la lucidesa del declivi físic. Hi trobarem un gover-

gestionem poder —sobre diagnòstics, pronòstics

nant culte, reflexiu, conscient de les limitacions del

i decisions vitals—, la lectura d’Adrià esdevé una

poder i de la fragilitat de l’existència. És un llibre

invitació a l’autocrítica i a la mesura.

que ens parla de la condició humana.

Memòries d’Adrià no és només una novel·la històriPer als professionals de la salut, la novel·la té un

ca; és un exercici de lucidesa. I potser, també, una

valor particular. Adrià descriu amb una precisió

lliçó d’humilitat.

gairebé clínica l’evolució de la seva malaltia, la

Dr. Eduard Prats

pèrdua progressiva de forces, la relació amb els

Vols formar part del club de lectura Medici Lectores?

El club de lectura Medici Lectores continua obert a nous participants. Els col·legiats que vulguin formar-ne part poden contactar amb el COMT i sumar-se a aquesta iniciativa literària compartida!

Apunta’t!

Consulta l’Hemeroteca de GALENS https://issuu.com/comt

- 33 -

Núm 212

Revista Galens

La recepta del Pep Pollastre dormilega amb ‘Poma i pruna’

Josep Giné

Algun cop, per la raó que sigui, heu de preparar un

Si teniu una certa habilitat –fàcil per a un cirurgià-,

àpat de compromís. O voleu fer quelcom especial pels

el podeu preparar vosaltres. Jo ho vaig aprendre de

‘de casa’. O simplement, teniu un temps per elaborar

la admiradíssima cuinera de Sant Pol, la Ruscalleda.

un dinar per ‘llepar-se els bigotis’. Aquí va la meva

Ella col·loca l’au boca terrosa, fa una incisió de tota

proposta... Potser hi ha una feinada, però el resultat

l’esquena, i amb un estri ben esmolat (un escalpel?)

veureu que s’ho val. És una recepta clàssica. La base

la va dessosant costat i costat. Les aus no tenen

és un dinar típic de Nadal al “molí més amunt” de la

clavícula, com els felins, i cal deixar les ales amb la

Riba.

seva estructura i, amb paciència –millor si teniu un periostòtom- es poden retirar també els fèmurs i les

Primitivament es feia amb una au grossa. Podia ser

tíbies fins al “bolquer” de les cuixetes. Us quedarà

una femella de gall dindi o un capó grandot. Amb la

com un llibre obert. Un cop farcida i cosida, cal lligar-

cultura d’avui, és més habitual fer-ho amb un pollastre

la i recuperar la forma de les cuixes. Per a mi, el més

-de corral, de la pota blava o de supermercat, depèn

complicat.

de com tingueu de folrada l’armilla-.

A Tarragona, al Mercat Central, a la polleria ‘Ignasi Es pot fer amb la bèstia ossada o desossada. En el

i Tere’, els preparen. Ells en diuen ‘dormilón’. Jo l’he

primer cas, el farcit és més pobra. En el segon, facilita

rebatejat com a ‘dormilega’.

molt el servei a taula. Es pot tallar com un embotit.

Ingredients

Ingredients del farcit

Un pollastre d’uns 2 kg

Un quilogram de carn de vedella trinxada

Mantega de porc

Mig quilo de magre de porc trinxat

Oli d’oliva

Un parell d’ous

Sal i pebre

100 g. de pinyons torrats

Whisky i vi ranci i un rajolí d’anís

Herbes de Provença - 34 -

Núm 212

Revista Galens

Si disposeu d’una greixonera —recipient metàl·lic de forn amb tapa—, es cuina millor. Cal cobrir l’au amb paper sulfuritzat.

La poma i pruna En una cassola de terra, hi poseu un bon raig d’oli. Si

El producte de farcir sovint no hi cap tot dins de l’animal. Cal tenir preparat i net, un tros de budell per ficar-hi el que sobri, o bé fer-ne pilotes, com les de l’escudella. El budell cal encarregar-lo uns dies abans a la carnissera (en diuen natural, però jo dubto que hi hagi budells de 60 metres, biològics) o bé comprar-lo deshidratat per Internet.

ja teniu l’oli de rostir, poseu aquest. Peleu les pomes i deixeu-les a grillons. Afegiu-hi un pols de sal i aneules remenant fins que s’estovin.

A banda, escaldeu les prunes o els hi feu un bull per hidratar-les. Incorporeu-les a la cassola amb les pomes i doneu-los un tomb. Afegiu el brandi i, quan s’hagi begut l’alcohol, ja ho podeu servir. Aquest acompanyament també es pot preparar el dia abans.

Preparació

És essencial.

Ja ho teniu. Marideu-ho amb un vi del vostre gust o

Agafeu els ingredients del farcit i els amasseu una bona estona. Ompliu l’au i cosiu-la. Si us ha sobrat

amb un Champagne. Henri Abelé Brut Rosé? I que vagi de gust...

farciment, ompliu el budell o afegiu-hi una mica de pa sucat amb llet o galeta picada i feu-ne ‘pilotes’, com les de l’escudella.

Poseu el dormilega a la greixonera, untat de sagí.

Afegiu-hi un bon raig d’oli, un got d’aigua i els vins i licors. Cobriu-ho amb paper sulfuritzat i… a rostir-se.

Queda fantàstic cuit a 140 graus durant tres o quatre hores. És molt millor preparar-ho la tarda abans. És molt important servir-lo a taula amb Poma i Pruna.

I com és fa? Allà va.

Ingredients poma i pruna Un parell de pomes per cap Dos sobres de prunes seques amb pinyol Sal, pebre i oli Un rajolí de brandi

- 35 -

Núm 212

Revista Galens

COMT

científic

Prenem un cafè?

Rosa Solà Alberich

Francisco Martín-Luján

•

Catedràtica emèrita de la Universitat

•

Professor Titular d’Universitat

•

Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant

•

Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primà-

Joan, Reus.

•

ria i Comunitària de Tarragona.

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medi-

•

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medici-

cina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

na i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

L’origen del costum de prendre cafè

cafè amb un menor risc de desenvolupar l’Alzheimer

El cafè és una beguda molt apreciada. El seu efecte

i amb una tendència a alentir l’aparició de demència.

estimulant el fa especialment adequat per a posar-se

Un estudi recent americà amb 131.821 persones, de

en marxa al matí o per afrontar tasques que requerei-

les quals 11.033 van desenvolupar demència durant el

xen concentració. A més, té una clara funció socialit-

seguiment, ha observat que el consum de cafè amb

zadora, ja que sovint és el motiu de trobades perso-

cafeïna s’associa amb un menor risc de demència i

nals i professionals. Al voltant d’un cafè, les relacions

amb una menor prevalença de deteriorament cogni-

humanes tendeixen a ser més empàtiques, creatives

tiu.

i afavoridores de l’intercanvi d’idees.

El costum de prendre cafè és antic. Segons la tradició,

«El cafè amb cafeïna pot ajudar a protegir la salut cognitiva»

Kaldi —un pastor etíop del segle IX— havia descobert les virtuts del cafè mentre observava el comportament

L’estudi integra dues grans cohorts prospectives dels

de les seves cabres, que es mostraven especialment

Estats Units: el Nurses’ Health Study (86.606 partici-

actives i alerta després de rosegar unes baies roges

pants femenines, seguiment 1980–2023) i el Health

i amargants. La primera evidència documentada del

Professionals Follow-up Study (45.215 participants,

consum d’infusions de cafè es remunta a la primera

seguiment 1986–2023). Es van excloure inicialment

meitat del segle XV, en els monestirs sufís del Iemen.

les persones amb càncer, malaltia de Parkinson o

Posteriorment, el seu ús es va estendre a Etiòpia i a

demència. Durant un seguiment de fins a 43 anys, es

l’Egipte, i els comerciants turcs el van portar a Cons-

van recollir dades dietètiques i cognitives de manera

tantinoble. Durant el segle XVI es va difondre per tot

sistemàtica.

el Pròxim Orient, Pèrsia, Turquia i el Magrib. Després, el consum de cafè es va estendre als Balcans, Itàlia, la resta d’Europa i Indonèsia. Al segle XVII ja era una beguda popular a tota Europa, i al segle XVIII es va expandir per l’Amèrica del Nord i del Sud.

Novetats científiques Aquests dies, els consumidors habituals de cafè estan d’enhorabona perquè, tot i que els seus efectes favorables en alguns aspectes de la salut ja havien sigut descrits, les últimes recerques n’han ampliat la descripció dels beneficis: han associat el consum de - 36 -

Núm 212

Revista Galens

Després d’ajustar per factors de confusió, els resultats

Altres beneficis nutricionals del cafè

mostren que una ingesta més elevada de cafè amb

El cafè i el te contenen ingredients bioactius –com els

cafeïna s’associa amb un menor risc de demència (141

polifenols i la cafeïna– que han emergit com a possi-

vs 330 casos per 100.000 persona-anys en comparar

bles factors neuroprotectors. Redueixen la inflamació

el quartil de consum més alt amb el més Baix (HR

i el dany cel·lular mentre protegeixen contra el dete-

0,82; IC95%: 0,76–0,89) i amb menor prevalença de

riorament cognitiu.

deteriorament cognitiu subjectiu (7,8% vs 9,5%; ràtio de prevalença, 0,85 [IC 95%: 0,78–0,93]).

Concordances amb l’estil de vida saludable Com a part d’un estil de vida saludable, el consum de

El consum de te presenta associacions similars,

cafè no només és segur per a la majoria de la pobla-

mentre que el de cafè descafeïnat no mostra una

ció, sinó que en molts casos pot aportar beneficis

relació significativa amb aquests resultats. L’anàlisi

significatius en termes de salut cardiometabòlica. El

de dosi-resposta indica una relació inversa no lineal,

consum de cafè s’ha associat amb una menor inci-

amb el màxim benefici observat aproximadament

dència de malaltia coronària i fins i tot de mortalitat

entre dues i tres tasses diàries de cafè amb cafeïna

cardiovascular.

i una o dues de te. Aquestes associacions semblen independents de factors genètics i d’altres factors de

L’hora bona per a prendre cafè

risc coneguts.

Algunes dades suggereixen que el consum de cafè al matí podria associar-se amb una menor mortalitat

Perspectives

global en comparació amb altres moments del dia,

Aquests resultats obren noves perspectives, especi-

tot i que aquest aspecte requereix més confirmació.

alment en l’àmbit de la prevenció.

No obstant, és fonamental considerar, en cada cas, la manera de preparació, el tipus de cafè i les caracte-

En matèria de prevenció de la demència

rístiques individuals del consumidor.

A l’actualitat, les opcions terapèutiques per a la demència són limitades i amb un impacte modest

Conclusió

un cop establerta la malaltia. Per aquest motiu, la

Les últimes recerques suggereixen que el consum

prevenció continua essent l’eix fonamental d’actua-

moderat de cafè amb cafeïna i te s’associa amb un

ció. En aquest context, l’atenció primària té un paper

menor risc de demència i amb una funció cognitiva

central en la promoció d’hàbits saludables. L’orienta-

lleugerament millor.

ció dels usuaris en relació amb quins aliments i begudes poden ser més beneficiosos per a evitar-la –o al

En qualsevol cas, cal continuar investigant per confir-

menys reduir-ne el risc– és a mans dels professionals

mar els efectes del cafè i aclarir els mecanismes

de la medicina de família.

implicats, així com per definir recomanacions clíniques específiques en el context d’una dieta saludable.

El cafè ja és present en la nostra cultura alimentària El cafè és ja un element integrat en els hàbits alimen-

Bibliografia

taris. Segons dades de l’Asociación Española del Café

Wang X, Ma H, Sun Q, Li J, Heianza Y, Van Dam RM, Hu FB, Rimm E,

(AECafé), el 2024 es van consumir a Espanya més

Manson JE, Qi L. Coffee drinking timing and mortality in US adults.

de 67 milions de tasses diàries, amb una tendència

Eur Heart J. 2025;46(8):749-759. doi: 10.1093/eurheartj/ehae871.

creixent.

Zhang Y, Liu Y, Li Y, Li Y, Gu X, Kang JH, Eliassen AH, Wang M, Rimm

«El consum moderat de cafè s’associa amb un menor risc de demència»

EB, Willett WC, Hu FB, Stampfer MJ, Wang DD. Coffee and Tea Intake, Dementia Risk, and Cognitive Function. JAMA. 2026;335(11):961-974. doi: 10.1001/jama.2025.27259.

- 37 -

Núm 212

Revista Galens

- 38 -

Núm 212

Revista Galens

al nou circuit de curses del Camp de Tarragona La Tarraco Health Race serà una de les protagonistes del nou Circuit de Carreres ‘Àrea Metropolitana Camp de Tarragona’, una iniciativa impulsada pel Diari de Tarragona que agrupa diverses proves atlètiques del territori amb l’objectiu de reforçar-ne la projecció conjunta i fomentar la participació esportiva. La cursa, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Fundació Antonius Musa, s’hi integra com una de les cites de referència dins del calendari esportiu del Camp de Tarragona.

El circuit connecta diferents municipis i estableix una

Representants institucionals, organitzadors de curses del territori i entitats impulsores i patrocinadores durant la presentació del circuit.

classificació global basada en els resultats i la distància de cada prova: el 21K atorga el 100% dels punts, el 10K el 50% i el 5K el 25%, puntuant els 50 primers classificats. També s’incorporen incentius per participació acumulada: +50 punts en dues curses, +150 en tres i +200 en quatre.

Els tres primers classificats, en categoria absoluta masculina i femenina, rebran un premi especial, i els participants de les quatre curses confirmades obtindran un diploma commemoratiu. La temporada es tancarà amb un acte de clausura amb el lliurament de premis.

- 39 -

Juanan Fernández, director de Sports Events; Sergi Boada, president del COMT, i Carlos Amil, director comercial del Diari de Tarragona.

6 CURSA SOLIDÀRIA 10 km / 5 km CAMINADA SOLIDÀRIA 5 km

N A

C I TARRAGONA 22 T / NOVEMBRE

W W W.T A R R A C O H E A LT H R A C E . C O M

L A C U R S A D E L A S A L U T S O L I DÀ R I A D E TA R R AG O N A Ho organitza:© 2025

El 2025, la THR va comptar amb el suport, patrocini i la col·laboració de: