Les agressions a metges augmenten un 21,5% a Tarragona el 2025
Tarragona registra 203 agressions a metges el 2025, un 21,5 % més.
La THR s’inclou al circuit de curses del Camp de Tarragona
La Tarraco Health Race s’inclou al circuit de curses del Camp de Tar-
Gaudeix d’avantatges especials pels membres del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona! En totes les marques del Grup Oliva Motor.
El teu pròxim vehicle està a www.grupolivamotor.com
Tenen els metges l’obligació de fer divulgació científica? Tots els metges o només alguns? Quins n’han de fer i com ho han de fer? On han d’aprendre a fer-ne? Per què cal fer-ho?
Moltes preguntes en el títol d’aquest editorial, en el qual tractaré de donar justificacions perquè els metges assumeixin aquest paper de divulgador científic, sumant-les als nombrosos papers que ja saben els metges que han d’assumir en la seva feina, com són millorar l’estat de salut dels seus pacients, combatre les malalties que puguin tenir, consolar i animar els que estan deprimits, orientar i corregir els mals hàbits dietètics, i promoure altres elements de vida sana, com deixar de fumar i de beure alcohol.
Ara també els diem, als companys metges, que han de divulgar les troballes científiques relacionades amb la salut i la malaltia. Que això també hauria de formar part de la seva feina.
«En una societat plena d’informació i desinformació, la veu dels metges és més necessària que mai»
Divulgar és fer d’intermediari entre els que fan ciència i la població general. Per divulgar s’ha de saber una mica de ciència, en el nostre cas ciència mèdica, i sobretot saber explicar per fer comprensibles temes sovint complexos. Els metges no hem de suplir els periodistes de la ciència, que ja fan aquesta feina de divulgadors. Simplement, el que em proposo dir és que fora bo complementar els periodistes divulgadors, aprofitant la proximitat del metge assistencial amb els ciutadans dels quals en té cura i l’alta credibilitat que tenen la majoria de metges entre els seus malalts.
Miquel Bruguera i Cortada (Barcelona, 1942) és hepatòleg i professor de Medicina a la Universitat de Barcelona. Format a Barcelona, París i Londres, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha estat consultor sènior d’Hepatologia. Ha presidit el Col·legi de Metges de Barcelona i diverses societats científiques, i ha tingut un paper destacat en l’impuls de l’hepatologia i en la vida institucional de la professió mèdica.
Diversos són els temes científics que els metges hem de contribuir a divulgar: nous descobriments o noves teories científiques que donen explicació a fenòmens ja coneguts, i també troballes interessants. L’objectiu del divulgador és promoure la curiositat sobre una matèria i proporcionar informació sobre temes nous perquè el ciutadà es faci la seva pròpia opinió.
Tinc ben clar que el metge ha de ser també un divulgador científic, però no em queda tan clar quins instruments pot fer servir per realitzar-ho. El nivell professional que cada metge ocupa pot facilitar la resposta. Els metges d’Assistència Primària han d’explicar novetats i avenços sobre temes de salut, els metges especialistes sobre aspectes tecnològics i noves terapèutiques. Els metges no han de tenir por dels malalts ben informats, només dels que tenen idees estrafolàries sobre la salut, les malalties i la forma de tractar-les.
Potser caldria introduir una nova assignatura en el currículum de les facultats de medicina que ensenyi com educar i informar els pacients. Que formi el metge per explicar-se bé i perquè adquireixi un mètode propi de transmetre coneixements. Quins mètodes podríem utilitzar, a més de la paraula? Entrevistes per circuits de TV locals, vídeos, podcasts, blocs, articles, notes de premsa... Segurament n’hi ha més que no conec, però tot es pot sistematitzar i ordenar.
Suggereixo que la revista Galens obri una secció en una pàgina de la revista, amb col·laboracions espontànies dels lectors sobre com fem divulgació
mèdica o com ens agradaria fer-ne i si estem a punt, o diguem-ne preparats, per fer-ne.
Un exemple de progrés científic que mereix ser divulgat entre els malalts de cada metge és el que ha aparegut fa poc a les pàgines del JAMA (Journal of the American Medical Association), que demostrava que prendre dues tasses de cafè amb cafeïna, o també de te, durant una colla d’anys seguits, té un efecte protector davant el desenvolupament de demència.
«La divulgació no és només una oportunitat per als metges, sinó també una responsabilitat amb la societat»
L’estudi es va fer amb el seguiment de milers de persones sanes, infermeres i infermers, que van ser seguides durant una mitjana de quaranta-vuit anys. L’estudi demostra una reducció del risc de gairebé un vint per cent de desenvolupar demència. Aquesta és una informació que val la pena divulgar. Se’n pot obtenir un benefici considerable.
Centro médico pionero en estimulación acuática temprana
Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita
C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona
www.oceantarracobaby.com info@oceantarracobaby.com +34 613 940 526
Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses
Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus.
Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto
Un any més, la Fundació Antonius Musa ha reconegut el talent i la trajectòria de 15 metges i metgesses del territori amb les Beques Olga Acebes i els Ajuts per a la Presentació de Pòsters i Comunicacions Orals, en un acte celebrat el 22 de gener a la seu del COMT.
En aquesta convocatòria, es van concedir 10 Beques Olga Acebes destinades a finançar estades formatives en centres sanitaris i hospitals de referència, tant a nivell estatal com internacional. Aquestes estades han tingut lloc en països com França, Itàlia, Canadà, Estats Units, Suècia, Japó, Argentina, Perú o Uruguai, i han permès als professionals ampliar la seva formació en especialitats com la medicina familiar i comunitària, la cardiologia, l’endocrinologia i nutrició, la medicina intensiva, la cirurgia, l’otorrinolaringologia o la rehabilitació.
Paral·lelament, es van atorgar 5 ajuts per a la Presentació de Pòsters i Comunicacions Orals en congressos mèdics d’àmbit autonòmic, estatal i internacional. Aquests ajuts faciliten la difusió de treballs científics elaborats al territori i impulsen la participació activa dels professionals en espais de debat i actualització de coneixement.
Durant l’acte, els professionals reconeguts van compartir els seus projectes i experiències, posant en valor no només el contingut científic dels seus treballs, sinó també l’impacte real que aquestes oportunitats tenen en la seva trajectòria professional i en la millora de la pràctica clínica.
La Fundació Antonius Musa impulsa i dona suport a iniciatives socials del territori que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones i a reforçar la cohesió social, en línia amb el compromís del COMT amb la comunitat.
La col·laboració entre la Fundació Antonius Musa i Down Tarragona exemplifica el valor de les aliances entre entitats del territori per avançar cap a una societat més inclusiva i cohesionada. Aquesta sinergia s’ha materialitzat recentment amb una aportació econòmica de 500 euros per part de la fundació , destinada al desenvolupament d’una acció de marxandatge amb impacte social.
Down Tarragona treballa amb la missió de promoure la igualtat d’oportunitats, la plena inclusió i la defensa dels drets socials de les persones amb discapacitat intel·lectua l, especialment aquelles amb síndrome de Down, així com de les seves famílies. La seva activitat s’emmarca en els principis de la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, impulsant projectes orientats a l’autonomia personal, la formació, la inserció laboral i la participació activa a la comunitat.
En aquest context, la contribució de la Fundació Antonius Musa ha permès comprar la maquinària de fer xapes, i així produir marxandatge propi de l’entitat. Aquesta iniciativa respon a una doble finalitat estratègica. D’una banda, esdevé una eina de sensibilització que contribueix a donar visibilitat a la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i a la tasca que desenvolupa Down Tarragona. De l’altra, actua com a mecanisme de captació de fons, ja que els ingressos generats es destinen íntegrament al finançament dels projectes de l’entitat.
La posada en circulació d’aquest marxandatge s’ha realitzat en un moment especialment significatiu. La
setmana posterior del Dia Mundial de la Síndrome de Down, Down Tarragona va participar amb un estand, situat a l’interior de La Fira Centre Comercial de Reus, on es van oferir xapes, amb l’objectiu de sensibilitzar la població, donar visibilitat i recaptar diners pels projectes de l’entitat.
La participació de Down Tarragona a La Fira es va realitzar amb una acollida molt positiva, destacant una elevada afluència de públic i una gran resposta en la compra de xapes, que van tenir una excel·lent sortida. Davant d’aquests resultats, i amb la voluntat de continuar reforçant la captació de fons, es preveu ampliar el marxandatge amb motiu de la diada de Sant Jordi. D’aquesta manera, a més de les xapes, també s’incorporaran bolígrafs, amb l’objectiu d’incrementar la recaptació destinada íntegrament als projectes de l’entitat.
Aquesta col·laboració posa en relleu el paper clau que poden jugar institucions com la Fundació en el desenvolupament de projectes socials al territori. Mitjançant accions concretes i compromeses, es generen oportunitats reals de transformació social.
La salut sexual també forma part de la medicina. Amb aquesta idea de fons neix la Secció Col·legial de Sexologia del COMT, un espai pensat per posar en comú coneixement, experiència clínica i reflexió al voltant d’un àmbit que forma part del benestar integral de les persones però que sovint encara queda fora de la conversa mèdica habitual.
Durant anys, les qüestions relacionades amb la sexualitat han quedat sovint entre silencis, tabús o consultes fragmentades entre diferents especialitats. Tanmateix, cada vegada és més evident que la salut sexual travessa múltiples dimensions de la salut física, psicològica i relacional. Des de les disfuncions sexuals fins a l’impacte emocional de determinades patologies, passant per la prevenció d’infeccions de transmissió sexual o l’educació sexual, els professionals sanitaris es troben cada cop més davant de situacions que requereixen coneixement específic i una mirada clínica integradora.
La nova secció vol ser precisament això: un punt de trobada per als professionals que treballen o s’interessen per la sexologia mèdica, i alhora un espai de reflexió i formació que permeti reforçar aquest àmbit dins la pràctica assistencial. Un dels seus eixos principals serà la formació continuada, amb cursos, tallers i sessions destinades a aprofundir en l’abordatge clínic de la salut sexual i en el tractament de les disfuncions sexuals, així com en l’acompanyament de pacients i parelles.
La secció també vol impulsar la investigació i la collaboració interdisciplinària. La sexualitat, per la seva pròpia naturalesa, demana una mirada que integri diferents perspectives. Per això es preveu treballar conjuntament amb professionals d’altres àmbits —
com la psicologia, la infermeria, l’educació o la teràpia de parella— amb l’objectiu d’oferir una aproximació més completa i coordinada a les necessitats dels pacients.
Però l’objectiu no és només clínic. La secció neix també amb una clara vocació divulgativa i social. Encara avui, moltes persones tenen dificultats per parlar obertament de salut sexual amb els professionals sanitaris, i sovint recorren a fonts d’informació poc fiables. En aquest context, el paper de la medicina és fonamental per aportar rigor, coneixement i una mirada respectuosa que ajudi a normalitzar aquestes qüestions dins de l’àmbit sanitari.
En definitiva, la Secció de Sexologia del COMT representa una aposta per ampliar la mirada de la medicina i integrar la salut sexual dins del concepte global de salut. Un espai per compartir coneixement, generar debat i recordar que, en medicina, parlar de sexualitat no és un tema secundari, sinó una part essencial del benestar i de la qualitat de vida de les persones.
El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha iniciat el 2026 amb tres propostes que han combinat patrimoni, arquitectura i gastronomia, pensades per compartir experiències en un ambient distès i enriquidor. Les activitats, obertes als col·legiats i als seus acompanyants, han obert, un cop més, el territori des d’una mirada cultural i participativa.
El 31 de gener, el Pla d’Oci va començar amb una sortida a les Coves de l’Espluga de Francolí. La visita guiada va permetre recórrer les diferents galeries d’aquest espai subterrani i conèixer-ne tant la formació geològica com els usos documentats al llarg del temps, des de la prehistòria fins a èpoques més recents. Durant el recorregut, es van explicar les característiques de les formacions calcàries i l’evolució de les cavitats. Un cop finalitzada la visita, el grup es va desplaçar a l’Hostatgeria de Poblet, on es va celebrar la tradicional calçotada del COMT , amb una primera part a l’exterior i el dinar posterior al menjador del recinte. La jornada es va completar amb el retorn en autocar als punts d’origen.
El 28 de febrer es va dur a terme la visita a l’edifici d’Alejandro de la Sota, projectat com a Gobierno Civil de Tarragona entre 1956 i 1961. L’activitat, guiada per l’arquitecte Jordi Guerrero, es va centrar en l’anàlisi de l’edifici des del punt de vista arquitectònic i històric. Durant el recorregut, es van explicar els criteris del projecte, la relació amb el context urbà i els elements constructius que defineixen l’obra, considerada una referència de l’arquitectura moderna. La visita va incloure l’accés a diferents espais interiors i exteriors, amb explicacions sobre la seva funció original i les transformacions posteriors.
El 14 de març, el Pla d’Oci va proposar una sortida al Castell Monestir d’Escornalbou . La visita guiada va permetre entendre l’origen del conjunt com a monestir de Sant Miquel, fundat al segle XII, i la seva transformació a principis del segle XX sota la direcció d’Eduard Toda, que el va adaptar com a residència. Durant el recorregut es van visitar les diferents estances, el claustre, l’església i els espais exteriors, així com les col·leccions i elements decoratius incorporats per Toda a partir dels seus viatges. De manera paral·lela, una part del grup va fer un itinerari a peu pels voltants del recinte, seguint el Camí dels Frares. L’activitat es va completar amb un dinar al restaurant Ca l’Amadeu, al mateix nucli d’Escornalbou.
La salut mental requereix cada vegada més una mirada comunitària, integrada i centrada en la persona. En aquest context, en aquesta edició de la Revista Galens conversem amb el Dr. Julio César Reyes, psiquiatra, coordinador dels Hospitals de Dia d’Adults de l’HU Institut Pere Mata i membre del comitè organitzador de les IX Jornades d’Hospitals de Dia de l’AEN-PSM, per abordar el paper d’aquests dispositius i la importància del vincle i l’acompanyament en la recuperació.
La conversa, conduïda per la periodista Anna González, s’emmarca en les jornades celebrades a Tarragona, sota el lema “Recuperando proyectos de vida, más allá del Hospital de Día”, centrades en l’acompanyament i el suport col·lectiu en salut mental i que han posat en relleu el paper de la comunitat en els processos de benestar.
El lema d’aquesta edició ha estat “Recuperant projectes de vida, més enllà de l’Hospital de Dia”. Què significa exactament? El lema de la jornada busca obrir un espai de reflexió sobre la importància de l’acompanyament i el suport col·lectiu a les persones amb patiment psíquic. La proposta és integrar diferents mirades que afavoreixin el desenvolupament personal, la salut i el benestar integral, entenent que aquests processos es construeixen no només des dels dispositius assistencials, sinó també en i amb la comunitat.
Per a algú que no hi estigui familiaritzat, què és un Hospital de Dia i a qui va adreçat? Un Hospital de Dia és un dispositiu ambulatori, intensiu i especialitzat que forma part de la xarxa pública de salut mental. Està adreçat a persones amb problemes de salut mental de major complexitat que necessiten un suport més estructurat sense requerir ingrés hospitalari. S’hi ofereix una atenció integral i multidisciplinària, amb intervencions intensives durant un període
determinat. L’objectiu és treballar conjuntament amb la persona en la seva estabilització i en la recuperació del seu benestar i de la seva vida quotidiana, sempre des d’una perspectiva comunitària.
Què diferencia aquest recurs d’altres dispositius de salut mental? És diferent perquè permet un acompanyament proper i intensiu sense que la persona hagi de desvincular-se de la seva vida quotidiana. És a dir, pot mantenir la seva xarxa social i familiar mentre rep suport terapèutic. Aquest contacte continu afavoreix la creació d’un vincle terapèutic sòlid, tant amb l’equip com amb el grup. A més, es treballa des de diferents nivells (individual, grupal, familiar i multifamiliar) en un entorn comunitari que promou la inclusió social i la recuperació en la vida real de la persona.
«El vincle terapèutic és clau: sense confiança, no hi ha recuperació»
Les jornades han reunit professionals de diferents àmbits. Quin valor té aquest treball interdisciplinari? Té un valor fonamental perquè permet abordar la salut mental des de diferents mirades complementàries. Als Hospitals de Dia hi participen professionals de diverses disciplines, com la psiquiatria, la psicologia, la infermeria, el treball social o la teràpia ocupacional, entre d’altres, que aporten enfocaments diversos tant teòrics com clínics. Aquesta diversitat enriqueix la comprensió de cada persona i permet adaptar millor les intervencions a les seves necessitats i circumstàncies. En definitiva, afavoreix un acompanyament més complet, especialment en situacions de major complexitat clínica.
Es va parlar molt de comunitat, vincles i entorn. Què els fa ser tan importants en la recuperació? Les persones som éssers socials i la nostra vida es construeix construeix en relació amb els altres i amb l’entorn. Els factors familiars, socials i culturals influ-
«La recuperació en salut mental va més enllà dels dispositius: és un procés vital i comunitari»
eixen directament en el benestar i en els processos de recuperació. En aquest sentit, el vincle terapèutic és clau: generar confiança i seguretat permet abordar el malestar des de la cura i el respecte. Fer-ho en un context comunitari facilita una recuperació no només clínica, sinó també vital, ajudant la persona a reconstruir el seu projecte de vida en i amb la comunitat.
El programa recorria l’abans, durant i després de l’Hospital de Dia. Quins aprenentatges en destacaria d’aquest enfocament? El principal aprenentatge d’aquest enfocament és entendre el procés d’atenció com un continu: abans, durant i després de l’Hospital de Dia. En la fase prèvia, cal mirar més enllà del diagnòstic i tenir en compte la història de la persona i els determinants socials. Durant el procés, es posa l’accent en la cura del vincle i en el temps necessari per construir un espai segur i terapèutic. I en la fase posterior, és clau garantir la continuïtat dels cures, afavorint l’autonomia i l’exercici dels drets. Tot plegat implica avançar cap a una atenció més humana, propera i coordinada entre els àmbits sanitari, social i comunitari.
«L’Hospital de Dia permet acompanyar intensament sense trencar la vida quotidiana»
Iniciatives com “Parelles Artístiques” han format part de les jornades. Què aporta l’art en els processos de salut mental? Mostren molt bé el valor de l’art en els processos de salut mental. Més enllà del resultat final, allò realment important és el procés creatiu compartit: la trobada, el diàleg i la construcció conjunta entre les persones participants. L’art esdevé un canal d’expressió i comunicació que permet posar paraules, imatges o formes a experiències difícils d’elaborar. És també una eina terapèutica que facilita la simbolització, la reconstrucció de la pròpia història i l’enfortiment del vincle amb els altres.
Tarragona ha estat la seu d’aquesta edició. Què ha aportat el territori i el treball en xarxa local a les jornades? Ha aportat un valor molt especial com a seu, no només per l’entorn, sinó pel compromís del territori i el treball en xarxa local. L’organització de les jornades ha estat possible gràcies a la implicació d’entitats molt sensibilitzades amb la salut mental, com el COMT, el Port de Tarragona i el Patronat de Turisme, que han apostat per generar aquest espai de trobada i reflexió.
Què ha suposat la col·laboració amb el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona? Ha suposat un suport clau des de l’inici del projecte, amb una aposta clara per la salut mental. La seva implicació ha contribuït a consolidar un espai de reflexió al territori, més enllà dels dispositius assistencials, i a reforçar el paper dels col·legis professionals en la defensa de la salut com a bé comú i en la promoció de la formació.
El COMT inaugura la sessió sobre IA i medicina en el cicle “Debats en positiu”
El COMT va participar en la tercera sessió del cicle que organitza el Diari de Tarragona: Debats en positiu, celebrada al CaixaForum Tarragona. Una trobada que va posar el focus en un dels grans reptes actuals: fins a quin punt la intel·ligència artificial transformarà el treball dels professionals i, en particular, l’àmbit de la medicina.
La inauguració de la sessió va anar a càrrec del Dr. Boada, president del COMT. El debat posterior va comptar amb la participació del Dr. Quique Bassat, director general i científic d’ISGlobal; el Dr. Miguel Guerrero, director mèdic de l’Hospital Viamed Salut de Tarragona; Frederic Llordachs, cofundador i CEO de Llamalitica; i la Dra. Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.
En la seva intervenció, el president del COMT va remarcar que el debat no és si la medicina evolucionarà, sinó com s’organitzarà el sistema perquè el progrés tecnològic reforci l’atenció sanitària i no incrementi la tensió sobre els professionals. També va va subratllar el paper clau del benestar professional com a factor clau per sostenir el sistema, recordant que quan els metges estan esgotats, l’impacte es trasllada directament a l’assistència.
El Dr. Sergi Boada va donar el tret de sortida a una sessió centrada en el futur de la medicina
El COMT acull la xerrada “ACR Respon”: la resposta ciutadana, clau per salvar vides
El COMT va acollir la xerrada “ACR Respon”, centrada en la resposta comunitària davant l’aturada cardiorespiratòria i el paper clau de la ciutadania en la cadena de supervivència. A Catalunya, el SEM atén prop de 2.700 casos de mort sobtada l’any, amb una supervivència amb bona qualitat de vida de només el 9%. La sessió, amb els doctors Youcef Azeli i Sergi Cazorla, va presentar el projecte ACR Respon, que activa voluntariat a través d’una app connectada amb el SEM per iniciar maniobres de RCP abans de l’arribada dels equips d’emergències. En la prova pilot al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es van registrar 553 voluntaris i es van activar alertes en 96 ocasions.
El COMT
El COMT i Grup Oliva Motor renoven la seva col·laboració per seguir oferint avantatges exclusius als col·legiats al COMT. L’acord inclou atenció comercial personalitzada per a les diferents marques del grup i un servei específic de taller, amb l’objectiu de facilitar una atenció més directa i àgil.
L’acord també inclou atenció comercial personalitzada per a les diferents marques del grup i un servei específic de taller, amb l’objectiu de garantir una atenció més directa i àgil.
El conveni entre el Col·legi i Grup Oliva també incorpora l’enviament periòdic d’ofertes exclusives per a vehicles finançats o en règim de rènting, vehicle de substitució gratuït en cas de reparació al taller i un 25% de descompte en les despeses de matriculació o l’equivalent en accessoris per als col·legiats al COMT.
La renovació d’aquest acord permet, en definitiva, mantenir uns avantatges útils per al dia a dia dels col·legiats i donar continuïtat a una col·laboració ja consolidada dins del Club COMT.
Els col·legiats del COMT continuen disposant d’avantatges exclusius en compra, rènting i serveis de taller amb Grup Oliva Motor.
El Col·legi de Metges de Tarragona va celebrar, un any més, una sessió informativa sobre la precol·legiació adreçada a estudiants de Medicina, amb la participació del vicepresident primer, el Dr. Francesc Feliu, que va explicar els avantatges i serveis del COMT. La trobada va permetre apropar els estudiants al món col·legial i resoldre dubtes sobre el seu futur professional.
La precol·legiació acosta els estudiants de Medicina al Col·legi i els prepara per al seu futur professional.
L’Assemblea General del COMT aprova el pressupost del 2026
El COMT va celebrar, al desembre, una nova Assemblea General Ordinària en què es va aprovar el pressupost per a l’exercici 2026, que es va situar al voltant dels 1,3 milions d’euros. El pressupost preveu uns ingressos d’1.388.878 euros i unes despeses d’1.356.718 euros, amb un resultat positiu de 32.160 euros, que garanteixen l’equilibri i la sostenibilitat econòmica del COMT.
Durant la sessió, el president, el Dr. Sergi Boada, va exposar l’estat del projecte de la futura seu col·legial i les diferents opcions que s’estaven valorant, entre les quals l’entorn de la Tabacalera, amb criteris de funcionalitat, sostenibilitat econòmica i servei a la col·legiació. L’Assemblea també va aprovar la creació de la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual.
Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942
avala la compra d’un solar per a la nova seu
L’Assemblea General del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha facultat la Junta de Govern per avançar en el procés d’adquisició d’un solar destinat a la construcció d’una nova seu col·legial a Tarragona.
Aquest acord permet a la Junta continuar amb les negociacions i els tràmits necessaris per fer viable el projecte, en el marc de l’estratègia de transformació dels serveis a la col·legiació i amb l’objectiu d’adaptar els espais i serveis del Col·legi a les necessitats actuals i futures dels professionals. En aquest sentit, el president del COMT, el Dr. Boada, tornat a destacar la voluntat del col·legi de dotar-se d’unes instal·lacions modernes, funcionals i orientades al servei, pensades per donar resposta a les necessitats de la col·legiació a mitjà i llarg termini.
Emplaçament previst de la nova seu del COMT a la Rambla Vella de Tarragona, en un punt estratègic de la ciutat.
Durant l’Assemblea també s’han aprovat els comptes anuals corresponents a l’exercici 2025, que es tanquen amb un resultat positiu de 114.399,96 euros, consolidant una situació econòmica sòlida de la institució.
Així mateix, el secretari, el Dr. Manuel Carasol, presentat la memòria d’activitat de l’any 2025 i s’ha informat de la reorganització de la Junta de Govern.
Aquesta assemblea ha resultat un pas rellevant en el full de ruta del COMT, que preveu que, un cop es completi fase d’adquisició del solar, es pugui avançar en la redacció del projecte i la seva execució en els propers anys.
El COMT fa un pas decisiu cap a una nova seu pensada per als reptes futurs de la col·legiació.
L’equip de Futbol del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona s’ha proclamat campió d’Espanya de Futbol Mèdic en la XXIII edició del torneig estatal, celebrat aquest cap de setmana al Complex Esportiu Futbol Salou. La final, disputada contra l’equip de Badajoz, es va resoldre a la tanda de penals (4-3) després d’un partit molt igualat que va finalitzar amb empat a zero en el temps reglamentari.
El conjunt del COMT va completar un campionat excel·lent, superant en el seu recorregut equips com Almeria, Huelva, Mallorca, Màlaga i Granada, fins assolir el títol.
El torneig va reunir prop de 600 professionals de 21 col·legis de metges de tot l’Estat i va combinar la
competició esportiva amb activitats científiques, com el simposi “Esport i salut”, amb ponències i espais de debat.
El COMT culmina un campionat excel·lent amb el seu primer títol estatal.
L’equip del COMT està format íntegrament per metges, amb l’excepció de l’entrenador, Albert Sentís, a qui el grup ha volgut reconèixer especialment. El president de l’equip és el Dr. Antonio Buñuel.
Aquest és el primer títol estatal per al COMT en aquesta competició, que es va iniciar l’any 2002 i en la qual Tarragona participa des de 2010.
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha celebrat, un any més, l’acte anual en record dels metges i metgesses difunts durant l’any 2025, una trobada que té com a objectiu retre homenatge als companys i companyes que ens han deixat i reconèixer la seva trajectòria professional, el seu compromís amb la medicina i el seu servei a la societat.
L’acte, que enguany ha comptat amb el suport de Mémora, es va iniciar amb una interpretació musical a càrrec del violoncel·lista reusenc Jan Colom, que va oferir el Cant dels Ocells, aportant un to de recolliment i solemnitat a l’inici de la cerimònia.
El Dr. Macias, durant la conferència “Incineració o inhumació, aquesta és la qüestió: de la necròpolis al cementiri”, en el marc de l’acte en record dels metges i metgesses difunts del 2025.
Tot seguit, el Dr. Josep Maria Macias Solé, investigador sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va pronunciar la conferència titulada “Incineració o inhumació, aquesta és la qüestió: de la necròpolis al cementiri”.
L’acte va incloure també un espai de memòria dedicat als professionals traspassats durant el 2025, en un ambient de respecte i reconeixement.
Rècord de candidatures al III Premi de Periodisme
Rècord de candidatures al III Premi de Periodisme Salut i Drets Socials, que enguany ha rebut 58 treballs, un 52% més que en l’edició anterior, consolidant-se com a referent en l’àmbit del periodisme especialitzat.
El guardó, impulsat per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes i la Xarxa Santa Tecla, compta per primer any amb la participació activa del
Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, fet que n’ha permès incrementar la dotació fins als 5.000 euros per distingir el millor treball.
Els treballs, publicats durant el 2025 en diferents formats i mitjans d’arreu de Catalunya, aborden temes de salut i drets socials. El jurat seleccionarà tres finalistes per categoria: la nacional i la local, aquesta última dotada amb 2.000 euros.
Durant el 2025, la província de Tarragona va registrar 203 agressions a professionals mèdics, un 21,5 % més que el 2024, quan se’n van notificar 167. L’augment confirma que el problema persisteix i torna a créixer després d’un any de descens, tot i que la xifra encara se situa per sota de les 215 agressions registrades el 2023.
Les metgesses continuen sent el col·lectiu més afectat. El 71 % de les agressions registrades el 2025 van recaure en dones, amb 145 casos, mentre que 58 van afectar metges. Aquesta situació confirma la major exposició del col·lectiu femení a aquest tipus de violència en l’exercici de la professió.
L’atenció primària continua sent l’àmbit més afectat, amb 104 agressions, seguida pels serveis d’urgències, que en van registrar 56 (entre hospitalàries i extrahospitalàries). Els hospitals van registrar 34 casos, mentre que altres dispositius assistencials, com centres sociosanitaris o residències, en van notificar nou.
Les agressions verbals i psicològiques continuen sent les més freqüents. Durant el 2025 es van registrar 108 amenaces o coaccions i 83 insults o vexacions , mentre que 8 agressions van ser físiques. A més, 97 professionals van patir afectacions psicològiques derivades de l’agressió.
En la majoria de casos, l’agressor va ser el mateix pacient, tot i que també destaca el paper dels acompanyants, implicats en 48 agressions. El perfil més habitual de l’agressor continua sent el d’una persona d’entre 40 i 60 anys, i la majoria d’incidents es produeixen durant visites programades, amb 116 casos, davant dels 53 registrats en visites no programades.
Els motius principals de les agressions continuen sent les discrepàncies amb l’atenció mèdica, amb 86 casos registrats, seguides dels conflictes relacionats amb informes mèdics que no coincideixen amb les expectatives del pacient (34 casos), el temps d’espera per ser atès (20 casos) o les discrepàncies amb baixes mèdiques (9 casos).
Les dones i l’atenció primària continuen sent els col·lectius més afectats per les agressions a metges a Tarragona
Segons el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Sergi Boada, “aquestes dades evidencien que la violència contra els professionals sanitaris continua sent una problemàtica preocupant”. El president remarca que “darrere de cada agressió
Infradenúncia: el gran repte
Tot i el nombre d’agressions registrades, les denúncies continuen sent molt escasses. Durant el 2025 només 6 casos es van denunciar davant els Mossos d’Esquadra i només 2 van arribar als jutjats, una situació molt similar a la d’anys anteriors.
Segons el secretari del COMT, el Dr. Manuel Carasol, aquesta infradenúncia continua sent un dels principals obstacles per combatre el problema. “ Sense denúncia no hi ha problema, i sense problema no hi ha solució. L’agressió no denunciada queda impune”, adverteix.
El COMT continua sent un dels col·legis de l’Estat que recull més agressions notificades, un fet que contribueix a fer visible una realitat que sovint queda infraregistrada. Durant l’últim any, el web del Col·legi va registrar unes 110 visites al botó de denúncia, i els serveis jurídics de la institució van oferir assessorament i seguiment als professionals afectats, incloent suport psicològic i acompanyament durant tot el procés.
Cada vegada més proveïdors sanitaris col·laboren en la notificació dels casos i en la promoció de la denúncia dins dels centres. Segons el Col·legi, les
agressions als professionals sanitaris estan influïdes tant per factors relacionats amb els pacients —com la frustració o les expectatives sobre l’atenció mèdica— com per factors estructurals del sistema sanitari, com la manca de recursos o els temps d’espera.
Per fer-hi front, el COMT defensa reforçar la comunicació entre metges i pacients, fomentar una major educació sanitària i potenciar canals adequats per expressar queixes sense recórrer a la violència.
La lluita contra les agressions als professionals sanitaris ha de continuar sent una prioritat col·lectiva, amb més suport institucional, més denúncia i més conscienciació social per garantir un entorn segur per a l’exercici de la medicina.
Només 6 de les 203 agressions registrades el 2025 es van denunciar davant els Mossos i 2 van arribar als jutjats.
Insults i vexacions
Amenaces i coaccions
Lesions
Discrepàncies amb l'atenció mèdica
Discrepàncies amb les baixes mèdiques
Informes no d'acord amb pretensions
Temps en ser atès
AGRESSIONS (2024-21)
Atenció Primària 30 26
104
AGRESSIONS (2024-89)
Urgències Atenció Primària
Atenció Hospitalària
AGRESSIONS (2024-18)
Urgències Atenció Hospitalària 34
AGRESSIONS (2024-14)
El primer trimestre de 2026 ha arrencat amb una activitat formativa plena de propostes orientades tant a l’actualització clínica com al desenvolupament de competències estratègiques per als professionals de la salut.
El 29 de gener, el COMT va acollir la conferència Farmacogenètica en la pràctica clínica: prescriure amb més seguretat, centrada en la medicina genòmica, la nutrigenètica i la farmacogenètica. La sessió va posar el focus en l’impacte del nou marc normatiu estatal, que estableix la necessitat de tenir en compte biomarcadors genètics en la prescripció de determinats fàrmacs. Durant la jornada es van abordar els principals canvis normatius, exemples reals de prescripció personalitzada i les claus per integrar aquests tests en la consulta diària. Pots recuperar la sessió aquí!
Una oferta formativa contínua per donar resposta als nous reptes del sistema sanitari.
El mes de febrer va concentrar diverses activitats destacades. El dia 6 es va celebrar la jornada d’Ecografia musculoesquelètica orientada a l’intervencionisme, una formació eminentment pràctica que va permetre als participants treballar, en grups reduïts, sobre diferents regions anatòmiques mitjançant estacions rotatòries, aprofundint en l’ús de l’ecografia aplicada al diagnòstic i tractament.
El 13 de febrer, vam acollir la Jornada d’Actualització en càncer de tiroide de la província de Tarragona, organitzada pel Comitè de Tumors Endocrins i l’Hospital Joan XXIII. La sessió, amb una àmplia participació de professionals, va abordar les darreres novetats en diagnòstic i tractament, incloent l’ús de la intel-
d’Actualització
de la II Jornada d’Orientació Professional i Emprenedora Post-Residència que va comptar amb la participació de referents de diverses institucions del territori.
ligència artificial, les innovacions quirúrgiques i les noves teràpies dirigides.
En clau institucional, el 18 de febrer es va celebrar la 2a Jornada de Portes Obertes adreçada a la indústria farmacèutica, un espai de trobada per reforçar aliances i explorar noves vies de col·laboració orientades a ampliar i millorar l’oferta formativa del Col·legi.
En paral·lel, entre el 19 de febrer i el 24 de març, es va desenvolupar el Programa Executiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries, impulsat conjuntament amb ESADE. Aquesta iniciativa ha permès reforçar les competències directives de professionals amb responsabilitats de gestió, abordant aspectes clau com la transformació del sistema sanitari, la gestió clínica basada en el valor o el lideratge d’equips.
El COMT impulsa una oferta formativa alineada amb els nous reptes clínics i digitals del sistema sanitari.
Ja al març, el dia 3, el COMT va acollir en format híbrid la sessió sobre l’App ACR Respon, centrada en la resposta comunitària davant l’aturada cardiorespiratòria. La jornada va posar en relleu el paper de la coordinació entre professionals i ciutadania, així com l’impacte de les eines digitals en la millora de la supervivència. Pots recuperar la sessió aquí!
De cara als pròxims mesos, el calendari formatiu del COMT manté l’activitat amb noves propostes alineades amb els reptes actuals del sector sanitari.
Els dies 11 i 12 de maig tindrà lloc una formació en col·laboració amb la Fundació Menssana, que es retransmetrà en format online. Aquesta col·laboració permetrà impulsar activitats formatives i projectes
conjunts, alhora que apropa als col·legiats recursos especialitzats en l’àmbit de la salut mental.
En paral·lel, el COMT acollirà els dies 12, 14, 19 i 21 de maig les sessions presencials del Programa en Competències Digitals, impulsat per l’Organización Médica Colegial (OMC), una formació finançada amb fons europeus NextGeneration, que té com a objectiu capacitar els professionals en àmbits clau com la presa de decisions basada en dades, l’aplicació de la intel·ligència artificial o la integració segura de les tecnologies digitals en la pràctica assistencial.
En aquesta mateixa línia, el COMT ha posat en marxa el nou curs de capacitació en Intel·ligència Artificial, una proposta formativa online dissenyada específicament per als col·legiats. El programa ofereix una base pràctica i aplicada per entendre i utilitzar la IA en el dia a dia professional, amb continguts orientats a casos reals i a la presa de decisions clíniques. Accessible a través de la plataforma Moodle del COMT, el curs permet avançar de manera flexible i al propi ritme, facilitant la conciliació amb l’activitat assistencial. Es tracta d’una oportunitat especialment rellevant per adquirir competències cada vegada més necessàries en un entorn en plena transformació digital.
Formació pràctica i especialitzada per afrontar un entorn sanitari en transformació.
Amb aquesta oferta, el COMT continua apostant per una formació continuada útil, actualitzada i alineada amb les necessitats reals dels professionals, combinant actualització clínica, innovació i desenvolupament competencial, i consolidant-se com a referent en l’acompanyament dels metges davant els reptes d’un entorn sanitari en constant evolució.
Dra. Albana Thalia Gamez Guilarte
Dr. Alexander Leiva Garcia
Dra. Ana Belen Gallo Garcia
Dra. Andrea Peig Albiac
Dra. Angela Daniela Ortiz Arce
Dra. Anna Pamies Corts
Dra. Anna Maria Pauli
Dra. Antonela Sciarrotta
Dra. Ayelen del Rosario Remedi Ramon
Dra. Cesar Enrique Golme Monduy
Dr. Carlos Alberto Jara Velez
Dra. Cristina Ferre Mas
Dra. Cristina Hernandez Pinilla
Dr. Diego Prendes Fernandez
Dra. Domenica Duque Silva
Dra. Emma Llurba Baró
Dr. Ernesto Gonzalez Sarria
Dra. Flora Teresa Cañizares Baña
Dr. Francisco Fernandez Salinas
Dra. Guadalupe Luquez
Dra. Hiram Tapanes Daumy
Dra. Ines Ferrando Bonet
Dra. Irina Pobezhimova
Dra. Isabel Berzosa Mira
Dr. Jairo Nahuel Palma Colleri
Dr. Jesus Christian Santos Alonso
Dra. Joely Alvania Estevez Moncion
Dr. Joan Francesc Poca Nieto
Dr. José Francisco Wilches Blanco
Dr. Juan David Lobo Hernandez
Dr. Juan Jose Hernandez Regadera
Dr. Juan Luis Simanca Muñoz
Dra. Judit Casas Resa
Dra. Julia Garcia Vila
Dr. Julio Cesar Lopez Gonzalez Molleda
Dra. Laura Ines Franco Perez
Dra. Leire Camacho Tomé
Dra. Liliana Cecilia Quesada Peña
Dra. Luisa Ana Belaunzaran Guidarelli
Dra. Luisa Fernanda Giraldo Gonzalez
Dra. Margarita Gudkova
Dra. Marina Pico Robles
Dra. Maria del Mar Bonet Martinez
Dra. Maria Esther Villalobos Jarque
Dra. Maria Teresa Moreno Lopez
Dra. Maribel Paula Medina
Dra. Marta Sanz Matamoros
Dr. Mateo German Godoy Pintos
Dr. Mauricio Murcia Mejia
Dra. Mireya Melody Alvarez Illanes
Dra. Milangela Anyedgar Armas Ibañez
Dr. Miguel Eduardo Martinez Rodriguez
Dra. Monica Arguis Pinel
Dra. Montserrat Duran Taberna
Dra. Mònica Torres Jiménez
Dra. Nadia Guell Juste
Dra. Nataly Arango Valderrama
Dr. Normang David Rodriguez Vargas
Dr. Osmar Vidaillet Rodriguez
Dra. Paola Valeria Salazar Calderon
Dr. Radov Oleksandr
Dr. Raul Andres Flores Moya
Dr. Raul Navarro Gil
Dra. Sara Valentina Peña Jaramillo
Dra. Silvia Herrero Barrios
Dra. Sofia Valentina Benitez Cocola
Dra. Tania Cambero González
Dra. Viviana Angelina Leyva Ocampo
Dra. Wendy Feas Gonzalez
Dra. Yajaira Lisbeth Valdivieso Parrales
Dra. Yurisma Carrasco Blanco
Dra. Ana Maura Guerra de Rodriguez
Dra. Ara Anahi Ney Diaz
Dra. Clara Saura Pérez
Dr. Cesar Jesus Correas Soto
Dr. Enzo Emilio Von Quednow Mannucci
Dr. Frederic Mallol Mirón
Dr. Hector Pedro Corrales Lopez
Dr. Isaac Contel Rivero
Dra. Julia Sanchez Roda
Dr. Jose Luis Lopez Garcia
Dra. Laia Bonet Lleti
Dra. M. Asuncio Gutierrez Garbayo
Dra. M. Dolors Llovet Carbonell
Dra. Maria Barhoum Tannous
Dra. Maria Govor Georgescu
Dra. Maria Carmen Penacho Lazaro
Dra. Maria Rima Barhoum Tannous
Dra. Marina Garcia Miguel
Dra. Mariesly Luque Martin
Dra. Marta Ballvé Gelonch
Dra. Massiel Ramirez Mamolar
Dr. Nabeel Hasan M. Keewan
Dr. Peterson Dessources
Dra. Tatiana Khaliulina Ushakova
Dr. Yorman Gabriel Peñaloza Garnica
Al llarg de la història de la medicina, poques transformacions conceptuals han estat tan profundes com el pas de la mort entesa com a cessament irreversible del batec cardíac i la respiració a la mort definida com a cessament irreversible de totes les funcions del cervell. Fins ben entrat el segle XX, la mort, verificada pel metge, era certa en presència d’aturada cardio-respiratòria, inconsciència i manca de reflexes, absència de resposta a estímuls dolorosos, midriasi,...
La irrupció de les unitats de cures intensives va alterar aquest escenari. Pacients amb lesions cerebrals devastadores podien mantenir el batec cardíac i la respiració assistida durant dies o setmanes. El cos funcionava però no hi havia consciència ni activitat cerebral. Aquesta nova realitat va forçar la comunitat mèdica a revisar una de les seves certeses més arrelades.
L’any 1968, el comitè ad hoc de la Harvard Medical School va publicar els criteris que definien el “coma irreversible”, base del concepte modern de mort cerebral. Aquell document no només responia a una necessitat clínica —evitar l’obstinació terapèutica en situacions sense retorn— sinó també a una possibilitat terapèutica: el trasplantament d’òrgans. Poc abans, el 1967, el primer trasplantament cardíac realitzat per Christiaan Barnard a Cape Town havia sacsejat el món. Sense una definició de mort cerebral, l’ètica i la pràctica dels trasplantaments es situaven en terreny indefinit.
El xoc cultural per als professionals va ser profund. Acceptar que una persona amb cor bategant estava morta exigia separar la imatge tradicional de vida del
fenomen de la consciència. Per a molts clínics, la nova definició va ser vista com una ficció oportunista al servei dels trasplantaments. La sospita social —encara present avui— que es pogués “avançar” la mort per obtenir òrgans obligà a establir protocols estrictes, criteris diagnòstics rigorosos i una clara separació entre els equips assistencials i els de trasplantament.
«Acceptar que una persona amb el cor bategant estava morta exigia separar la idea tradicional de vida del fenomen de la consciència»
Les disposicions normatives que van seguir van fer possible aquest canvi. Les lleis van incorporar la mort cerebral com a mort legal, van regular el consentiment per a la donació i van establir garanties procedimentals. No era només una adaptació tècnica: era el reconeixement jurídic d’una nova antropologia mèdica.
Mirat amb perspectiva, aquella transformació ens recorda que la medicina no és aliena als canvis tecnològics ni als debats ètics que aquests generen. Allò que durant dècades havia estat una veritat indiscutible —la identificació entre mort humana i aturada cardíaca— va haver de ser revisat a la llum de noves evidències.
Potser la lliçó més valuosa d’aquesta història no és només la consolidació d’uns criteris diagnòstics, sinó l’actitud que els va fer possibles: la disposició a qüestionar conviccions arrelades sense renunciar al rigor científic ni al respecte per la dignitat humana. En un temps de canvis accelerats, recordar-ho és, també, una responsabilitat professional.
Dr. Eduard Prats
Els canvis que els darrers anys s’han produït en relació amb la participació de les dones en el món del treball i, i en particular, en l’àmbit de la medicina, han estat especialment visibles. No fa pas tants anys, el metge era un senyor amb levita i barret de copa que mesurava el pols del malalt amb un rellotge daurat que duia a la butxaqueta de l’armilla. Tothom el tractava amb el màxim respecte. Actualment, a la base dels sistemes sanitaris hi ha una gran proporció de dones que els estan transformant amb les seves veus, la seva presència i les seves perspectives. Tanmateix, a diferència del tracte reverencial que rebia el senyor metge, no és fàcil que, a dia d’avui, les metgesses rebin el reconeixement social que mereixen.
«Encara som molt lluny del món que imaginem lliure de prejudicis, estereotips i discriminació.»
Tot i que elles constitueixen més de la meitat del contingent de personal mèdic, les diferències o bretxes de gènere en posicions de lideratge i en la investigació mèdica persisteixen. A Espanya, més del 59 % del personal mèdic en exercici són dones. La proporció encara és més alta entre les generacions més joves. No obstant això, es mantenen aquestes desigualtats: poques dones ocupen deganats o càrrecs en òrgans decisoris, i la seva representació en esdeveniments científics continua sent inferior a la seva presència real en la professió. A nivell mundial, les dones constitueixen aproximadament el 76 % del personal sanitari, però encara s’enfronten a desigualtats salarials i d’oportunitats de promoció professional.
La Dra. Rosa Solà Alberich és una referent en l’àmbit de la medicina interna, amb una trajectòria consolidada tant en l’àmbit assistencial com acadèmic. Catedràtica emèrita de la Universitat Rovira i Virgili, ha desenvolupat bona part de la seva carrera a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
A més, la història de la medicina ha ignorat en molts casos la salut femenina, retardant el diagnòstic i el tractament de malalties que afecten majoritàriament les dones. En l’àmbit dels estudis de la salut, a nivell global, aproximadament el 50% de les persones investigadores son dones. Encara som molt lluny del món que imaginem lliure de prejudicis, estereotips i discriminació; un món divers, equitatiu i inclusiu on es valori i es celebri la diferència entre les persones.
En l’àmbit acadèmic, s’observen alguns avenços. En la última dècada, la proporció de catedràtiques a les facultats de Medicina ha augmentat lleugerament, del 20% al 27%. Ens hem de preguntar com s’ha produït aquest increment, petit però significatiu. Potser es pot atribuir, a la consolidació del sistemes d’avaluació més objectius dels mèrits de les persones candidates. Pràctiques senzilles com les avaluacions de mèrits per part d’agències independents com l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) a nivell estatal o l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) a nivell català, contribueixen a fer visible el talent de moltes dones, i també el d’homes amb mèrits que no sempre han estat reconeguts adequadament. Amb les eines
En motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la Dra. Rosa Solà Alberich comparteix aquest escrit, amb una reflexió sobre els avenços i els reptes encara presents en relació amb la igualtat de gènere en l’àmbit de la medicina.
d’avaluació objectiva, podrem avançar cap a la visibilitat de les persones més aptes per la docència, la recerca i l’assistència en medicina, siguin quines siguin les seves condicions d’ètnia i/o de gènere. La intel·ligència, l’objectivació, la coordinació i l’acció col·lectiva ens permetran avançar cap a la paritat.
«Avançar en aquesta direcció no és només una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat del sistema sanitari.»
Paral·lelament, la transformació de la medicina no és només tècnica. També altres aspectes ens porten a considerar la mirada femenina en l’exercici de la medicina i en la satisfacció de les persones ateses i dels professionals. Actualment, un repte important és compaginar els apassionants avenços científics i tècnics de la medicina amb el desenvolupament d’ha-
bilitats humanístiques i ètiques. Això inclou l’impuls de l’empatia, la comunicació interpersonal i la resolució de conflictes, així com la importància de la confiança i el respecte mutu en la relació metge-pacient.
L’any 2026, es commemoren el 115 anys del Dia Internacional de la Dona, instaurat el 1911. Aquesta data és una oportunitat per reflexionar sobre els avenços assolits per les dones, la necessitat de promoure la igualtat de gènere i augmentar la consciència sobre les discriminacions encara existents.
Imaginem, doncs, que amb l’acció col·lectiva i la responsabilitat compartida avançarem cap a la paritat de gènere i la plena visibilitat de les qualitats de totes les persones per atendre de la millor manera possible a la salut de la població. Avançar en aquesta direcció no és només una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat del sistema sanitari.
Aprovació de la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses, i el balanç de situació corresponent a l’exercici econòmic 2025
Cori Ribas, responsable econòmic-financera del COMT va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i el balanç de situació corresponents a l’exercici 2025, prèviament facilitats als assistents.
L’exercici es tanca amb un resultat positiu de 114.399,96 € de superàvit, i un balanç amb un total d’actiu i passiu de 2.461.690,14 €. Així mateix, es va presentar l’informe d’auditoria, que conclou que els comptes expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera del COMT a 31 de desembre de 2025.
Proposta relativa a l’adquisició d’un solar per la nova seu col·legial de Tarragona. Acords a prendre.
El president, Dr. Boada, va presentar la proposta d’adquisició d’un solar per a la futura construcció de la nova seu del COMT, en continuïtat amb acords previs adoptats en assemblees anteriors. El solar està ubicat a la Rambla Vella, 11 de Tarragona. Durant la sessió també es va presentar el full de ruta i el plantejament inicial de finançament del projecte.
Es va aprovar el punt i, per tant, es va facultar la Junta de Govern del Col·legi per avançar cap a la compra d’un solar per a la nova seu.
Revista Galens
Memòries d’Adrià és una obra mestra de Marguerite Yourcenar publicada el 1951, en forma d’una llarga carta de l’emperador Adrià al seu successor Marc Aureli. No és només història, és, per damunt de tot, una meditació sobre el poder, el cos, el temps i la mort.
L’autora ofereix una veu íntima i serena, allunyada de l’èpica imperial. Adrià no parla com a conqueridor, sinó com a home que revisa la seva vida des de la lucidesa del declivi físic. Hi trobarem un governant culte, reflexiu, conscient de les limitacions del poder i de la fragilitat de l’existència. És un llibre que ens parla de la condició humana.
Per als professionals de la salut, la novel·la té un valor particular. Adrià descriu amb una precisió gairebé clínica l’evolució de la seva malaltia, la pèrdua progressiva de forces, la relació amb els
metges, l’ambivalència entre el desig de viure i l’acceptació del final. En aquestes pàgines hi ha una mirada digna i intel·ligent sobre el fet d’emmalaltir i sobre la proximitat de la mort, sense dramatisme però sense autoengany.
El llibre també planteja grans preguntes com: què significa governar? Què significa decidir per altres? Quin equilibri hi ha d’haver entre el raciocini i els sentiments? En un context mèdic, on sovint gestionem poder —sobre diagnòstics, pronòstics i decisions vitals—, la lectura d’Adrià esdevé una invitació a l’autocrítica i a la mesura.
Memòries d’Adrià no és només una novel·la històrica; és un exercici de lucidesa. I potser, també, una lliçó d’humilitat.
Vols formar part del club de lectura Medici Lectores?
El club de lectura Medici Lectores continua obert a nous participants. Els col·legiats que vulguin formar-ne part poden contactar amb el COMT i sumar-se a aquesta iniciativa literària compartida!
Apunta’t !
Algun cop, per la raó que sigui, heu de preparar un àpat de compromís. O voleu fer quelcom especial pels ‘de casa’. O simplement, teniu un temps per elaborar un dinar per ‘llepar-se els bigotis’. Aquí va la meva proposta... Potser hi ha una feinada, però el resultat veureu que s’ho val. És una recepta clàssica. La base és un dinar típic de Nadal al “molí més amunt” de la Riba.
Primitivament es feia amb una au grossa. Podia ser una femella de gall dindi o un capó grandot. Amb la cultura d’avui, és més habitual fer-ho amb un pollastre -de corral, de la pota blava o de supermercat, depèn de com tingueu de folrada l’armilla-.
Es pot fer amb la bèstia ossada o desossada. En el primer cas, el farcit és més pobra. En el segon, facilita molt el servei a taula. Es pot tallar com un embotit.
Un pollastre d’uns
Si teniu una certa habilitat –fàcil per a un cirurgià-, el podeu preparar vosaltres. Jo ho vaig aprendre de la admiradíssima cuinera de Sant Pol, la Ruscalleda. Ella col·loca l’au boca terrosa, fa una incisió de tota l’esquena, i amb un estri ben esmolat (un escalpel?) la va dessosant costat i costat. Les aus no tenen clavícula, com els felins, i cal deixar les ales amb la seva estructura i, amb paciència –millor si teniu un periostòtom- es poden retirar també els fèmurs i les tíbies fins al “bolquer” de les cuixetes. Us quedarà com un llibre obert. Un cop farcida i cosida, cal lligarla i recuperar la forma de les cuixes. Per a mi, el més complicat.
A Tarragona, al Mercat Central, a la polleria ‘Ignasi i Tere’, els preparen. Ells en diuen ‘dormilón’. Jo l’he rebatejat com a ‘dormilega’.
Sal i pebre
Whisky i vi ranci i un rajolí d’anís
Un quilogram de carn de vedella trinxada
Mig quilo de magre de porc trinxat
Un parell d’ous
100 g. de pinyons torrats
Herbes de Provença
Si disposeu d’una greixonera —recipient metàl·lic de forn amb tapa—, es cuina millor. Cal cobrir l’au amb paper sulfuritzat.
El producte de farcir sovint no hi cap tot dins de l’animal. Cal tenir preparat i net, un tros de budell per ficar-hi el que sobri, o bé fer-ne pilotes, com les de l’escudella. El budell cal encarregar-lo uns dies abans a la carnissera (en diuen natural, però jo dubto que hi hagi budells de 60 metres, biològics) o bé comprar-lo deshidratat per Internet.
Agafeu els ingredients del farcit i els amasseu una bona estona. Ompliu l’au i cosiu-la. Si us ha sobrat farciment, ompliu el budell o afegiu-hi una mica de pa sucat amb llet o galeta picada i feu-ne ‘pilotes’, com les de l’escudella.
Poseu el dormilega a la greixonera, untat de sagí. Afegiu-hi un bon raig d’oli, un got d’aigua i els vins i licors. Cobriu-ho amb paper sulfuritzat i… a rostir-se. Queda fantàstic cuit a 140 graus durant tres o quatre hores. És molt millor preparar-ho la tarda abans.
És molt important servir-lo a taula amb Poma i Pruna. I com és fa? Allà va.
En una cassola de terra, hi poseu un bon raig d’oli. Si ja teniu l’oli de rostir, poseu aquest. Peleu les pomes i deixeu-les a grillons. Afegiu-hi un pols de sal i aneules remenant fins que s’estovin.
A banda, escaldeu les prunes o els hi feu un bull per hidratar-les. Incorporeu-les a la cassola amb les pomes i doneu-los un tomb. Afegiu el brandi i, quan s’hagi begut l’alcohol, ja ho podeu servir. Aquest acompanyament també es pot preparar el dia abans. És essencial.
Ja ho teniu. Marideu-ho amb un vi del vostre gust o amb un Champagne. Henri Abelé Brut Rosé? I que vagi de gust...
Un parell de pomes per cap
Dos sobres de prunes seques amb pinyol
Sal, pebre i oli
Un rajolí de brandi
Rosa Solà Alberich
• Catedràtica emèrita de la Universitat
• Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant Joan, Reus.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
L’origen del costum de prendre cafè
El cafè és una beguda molt apreciada. El seu efecte estimulant el fa especialment adequat per a posar-se en marxa al matí o per afrontar tasques que requereixen concentració. A més, té una clara funció socialitzadora, ja que sovint és el motiu de trobades personals i professionals. Al voltant d’un cafè, les relacions humanes tendeixen a ser més empàtiques, creatives i afavoridores de l’intercanvi d’idees.
El costum de prendre cafè és antic. Segons la tradició, Kaldi —un pastor etíop del segle IX— havia descobert les virtuts del cafè mentre observava el comportament de les seves cabres, que es mostraven especialment actives i alerta després de rosegar unes baies roges i amargants. La primera evidència documentada del consum d’infusions de cafè es remunta a la primera meitat del segle XV, en els monestirs sufís del Iemen. Posteriorment, el seu ús es va estendre a Etiòpia i a l’Egipte, i els comerciants turcs el van portar a Constantinoble. Durant el segle XVI es va difondre per tot el Pròxim Orient, Pèrsia, Turquia i el Magrib. Després, el consum de cafè es va estendre als Balcans, Itàlia, la resta d’Europa i Indonèsia. Al segle XVII ja era una beguda popular a tota Europa, i al segle XVIII es va expandir per l’Amèrica del Nord i del Sud.
Novetats científiques
Aquests dies, els consumidors habituals de cafè estan d’enhorabona perquè, tot i que els seus efectes favorables en alguns aspectes de la salut ja havien sigut descrits, les últimes recerques n’han ampliat la descripció dels beneficis: han associat el consum de
Francisco Martín-Luján
• Professor Titular d’Universitat
• Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Tarragona.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
cafè amb un menor risc de desenvolupar l’Alzheimer i amb una tendència a alentir l’aparició de demència. Un estudi recent americà amb 131.821 persones, de les quals 11.033 van desenvolupar demència durant el seguiment, ha observat que el consum de cafè amb cafeïna s’associa amb un menor risc de demència i amb una menor prevalença de deteriorament cognitiu.
«El cafè amb cafeïna pot ajudar a protegir la salut cognitiva»
L’estudi integra dues grans cohorts prospectives dels Estats Units: el Nurses’ Health Study (86.606 participants femenines, seguiment 1980–2023) i el Health Professionals Follow-up Study (45.215 participants, seguiment 1986–2023). Es van excloure inicialment les persones amb càncer, malaltia de Parkinson o demència. Durant un seguiment de fins a 43 anys, es van recollir dades dietètiques i cognitives de manera sistemàtica.
Després d’ajustar per factors de confusió, els resultats mostren que una ingesta més elevada de cafè amb cafeïna s’associa amb un menor risc de demència (141 vs 330 casos per 100.000 persona-anys en comparar el quartil de consum més alt amb el més Baix (HR 0,82; IC95%: 0,76–0,89) i amb menor prevalença de deteriorament cognitiu subjectiu (7,8% vs 9,5%; ràtio de prevalença, 0,85 [IC 95%: 0,78–0,93]).
El consum de te presenta associacions similars, mentre que el de cafè descafeïnat no mostra una relació significativa amb aquests resultats. L’anàlisi de dosi-resposta indica una relació inversa no lineal, amb el màxim benefici observat aproximadament entre dues i tres tasses diàries de cafè amb cafeïna i una o dues de te. Aquestes associacions semblen independents de factors genètics i d’altres factors de risc coneguts.
Perspectives
Aquests resultats obren noves perspectives, especialment en l’àmbit de la prevenció.
En matèria de prevenció de la demència
A l’actualitat, les opcions terapèutiques per a la demència són limitades i amb un impacte modest un cop establerta la malaltia. Per aquest motiu, la prevenció continua essent l’eix fonamental d’actuació. En aquest context, l’atenció primària té un paper central en la promoció d’hàbits saludables. L’orientació dels usuaris en relació amb quins aliments i begudes poden ser més beneficiosos per a evitar-la –o al menys reduir-ne el risc– és a mans dels professionals de la medicina de família.
El cafè ja és present en la nostra cultura alimentària
El cafè és ja un element integrat en els hàbits alimentaris. Segons dades de l’Asociación Española del Café (AECafé), el 2024 es van consumir a Espanya més de 67 milions de tasses diàries, amb una tendència creixent.
«El consum moderat de cafè s’associa amb un menor risc de demència»
Altres beneficis nutricionals del cafè
El cafè i el te contenen ingredients bioactius –com els polifenols i la cafeïna– que han emergit com a possibles factors neuroprotectors. Redueixen la inflamació i el dany cel·lular mentre protegeixen contra el deteriorament cognitiu.
Concordances amb l’estil de vida saludable
Com a part d’un estil de vida saludable, el consum de cafè no només és segur per a la majoria de la població, sinó que en molts casos pot aportar beneficis significatius en termes de salut cardiometabòlica. El consum de cafè s’ha associat amb una menor incidència de malaltia coronària i fins i tot de mortalitat cardiovascular.
L’hora bona per a prendre cafè
Algunes dades suggereixen que el consum de cafè al matí podria associar-se amb una menor mortalitat global en comparació amb altres moments del dia, tot i que aquest aspecte requereix més confirmació. No obstant, és fonamental considerar, en cada cas, la manera de preparació, el tipus de cafè i les característiques individuals del consumidor.
Conclusió
Les últimes recerques suggereixen que el consum moderat de cafè amb cafeïna i te s’associa amb un menor risc de demència i amb una funció cognitiva lleugerament millor.
En qualsevol cas, cal continuar investigant per confirmar els efectes del cafè i aclarir els mecanismes implicats, així com per definir recomanacions clíniques específiques en el context d’una dieta saludable.
Bibliografia
Wang X, Ma H, Sun Q, Li J, Heianza Y, Van Dam RM, Hu FB, Rimm E, Manson JE, Qi L. Coffee drinking timing and mortality in US adults. Eur Heart J. 2025;46(8):749-759. doi: 10.1093/eurheartj/ehae871.
Zhang Y, Liu Y, Li Y, Li Y, Gu X, Kang JH, Eliassen AH, Wang M, Rimm EB, Willett WC, Hu FB, Stampfer MJ, Wang DD. Coffee and Tea Intake, Dementia Risk, and Cognitive Function. JAMA. 2026;335(11):961-974. doi: 10.1001/jama.2025.27259.
La Tarraco Health Race serà una de les protagonistes del nou Circuit de Carreres ‘Àrea Metropolitana Camp de Tarragona’, una iniciativa impulsada pel Diari de Tarragona que agrupa diverses proves atlètiques del territori amb l’objectiu de reforçar-ne la projecció conjunta i fomentar la participació esportiva. La cursa, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Fundació Antonius Musa, s’hi integra com una de les cites de referència dins del calendari esportiu del Camp de Tarragona.
El circuit connecta diferents municipis i estableix una classificació global basada en els resultats i la distància de cada prova: el 21K atorga el 100% dels punts, el 10K el 50% i el 5K el 25%, puntuant els 50 primers classificats. També s’incorporen incentius per participació acumulada: +50 punts en dues curses, +150 en tres i +200 en quatre.
Els tres primers classificats, en categoria absoluta masculina i femenina, rebran un premi especial, i els participants de les quatre curses confirmades obtindran un diploma commemoratiu. La temporada es tancarà amb un acte de clausura amb el lliurament de premis.
