Els Premis Musa, l’orgull del COMT
En marxa el primer directori mèdic amb garantia col·legial, el CERCADOC
Conversem amb el Dr. Antelm Pujol: prescriure exercici físic

![]()
En marxa el primer directori mèdic amb garantia col·legial, el CERCADOC
Conversem amb el Dr. Antelm Pujol: prescriure exercici físic

Mai havíem viscut tan bé com ara i, paradoxalment, mai havíem estat tan vulnerables. Allò que abans era una incomoditat assumida —l’avorriment dels nens, la debilitat de les cames dels ancians, la mandra del dilluns— avui és motiu de diagnòstic, etiqueta i, si pot ser, tractament. La societat del benestar, que ens ha allargat la vida i ens ha regalat seguretats impensables fa només dues generacions, també ha fabricat noves síndromes: formes sofisticades de batejar el que simplement era part de la condició humana.
Estrès postvacacional
Quan els nostres avis tornaven al camp o a la fàbrica després de la festa major, ho feien amb cansament, sí, però també amb la normalitat de qui sap que el descans és breu i que la vida —per definició— és treballar. Avui, en canvi, necessitem articles a la premsa i sessions de coaching per superar «el trauma de reincorporar-nos a l’oficina després d’un mes de vacances».
«Posar un nom al malestar ens dona una falsa sensació de control i ens allibera d’acceptar-lo»
Adolescents rebels
La pubertat sempre ha estat una etapa convulsa. Aristòtil ja descrivia els joves com a impulsius i amants dels excessos. Però allò que era universal i consubstancial a l’edat, avui es formula en termes clínics: «trastorn oposicionista desafiant». L’etiqueta ens estalvia acceptar que la vida en família —simplement— és difícil.
El dèficit d’atenció
En l’època dels llibres de text de 300 pàgines i dels mestres amb regle a la mà, hi havia nens moguts, dispersos o somiadors. Avui, molts d’aquests perfils

El doctor Eduard Prats Alonso és metge jubilat, especialista en Aparell Digestiu i amb una llarga trajectòria professional al servei de la salut pública i privada. Des del 1974 va treballar a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i, alhora, va ser professor associat de Medicina a l’Universitat Rovira i Virgili. Més enllà de la medicina assistencial, Prats ha dedicat part de la seva vida a la reflexió ètica i social de la pràctica mèdica. És reconegut com expert en bioètica i seguretat clínica.
són capturats sota el paraigua del TDAH. Això no vol dir que el trastorn no existeixi, sinó que la frontera entre el que és un diagnòstic clínic i el que és un tret de caràcter s’ha tornat més permeable que mai.
L’addicció a les xarxes
No és discutible que les pantalles han transformat la manera de relacionar-nos. Però la necessitat d’estar permanentment connectats també té precedents: el
lector compulsiu del diari, el radiooient incapaç de perdre el butlletí horari, el jove que esperava amb ànsia la carta setmanal. El que canvia és la intensitat i la velocitat, però no la dependència de l’estímul.
La síndrome del niu buit
Quan els fills marxen de casa, molts pares viuen un buit emocional evident. Sempre ha estat així: el pas de la criança a la solitud relativa és un tràngol natural de la vida familiar. Avui, però, aquest malestar també s’ha convertit en diagnòstic, amb manuals i guies d’afrontament. El que abans era tristesa i enyor, ara és “síndrome”. El nom no fa menys dolorosa l’absència, però l’embolcalla amb una pàtina clínica que ens fa sentir acompanyats… i potser també més vulnerables.
Quan l’avorriment era educatiu i el dolor puntual una incidència sense importància
Potser la diferència més gran entre ahir i avui és la percepció de l’avorriment i del dolor. Els nens s’avorrien —i això els obligava a inventar jocs, a mirar el sostre o a llegir. I els pares no vivien amb l’angoixa d’entretenir-los a cada instant. L’avorriment ben entès i ben emprat pot afavorir el descans mental, l’autoreflexió i, de totes totes, ens ajuda a percebre el pas del temps.
El diagnòstic com a consol
En definitiva, no és que les noves síndromes siguin falses; és que responen a una cultura que prefereix l’etiqueta a l’acceptació. Posar un nom a la incomoditat ens dona la sensació de control i, sobretot, ens allibera de la responsabilitat de conviure-hi. Però potser el veritable repte és recuperar una mica d’aquella resistència antiga, aquella capacitat de tolerar el malestar sense necessitat de convertir-lo en patologia.
«La societat del benestar ha convertit la simple incomoditat humana en diagnòstic»
El paper del metge
Enmig d’aquest panorama, el metge té un paper delicat. D’una banda, ha de reconèixer i acompanyar els patiments reals dels seus pacients, sense menystenir-los. De l’altra, ha d’evitar caure en la trampa de medicalitzar-ho tot, convertint la vida quotidiana en una successió de diagnòstics. Entre la compassió i el criteri clínic, el metge és sovint la veu que recorda que no tot el que incomoda és malaltia i que, a vegades, la millor recepta és senzillament aprendre a viure amb la incomoditat.













Centro médico pionero en estimulación acuática temprana

Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita
C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona
www.oceantarracobaby.com info@oceantarracobaby.com +34 613 940 526

Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses













Al llarg del 2025, la Fundació Antonius Musa del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha mantingut una presència activa en iniciatives socials, sanitàries i solidàries del territori, reafirmant el seu compromís amb la salut, la formació, la recerca i el suport a les persones.
El mes d’octubre, la Dra. Francesch, presidenta de la Fundació Antonius Musa, i la Dra. Díaz, vicepresidenta, van assistir a l’acte de presentació de les beques del Rotary Club Tarragona Tarraco-August.
Previament, la Fundació Antonius Musa ja havia collaborat amb aquesta iniciativa cedint la sala d’actes del Col·legi per a la presentació i difusió de la Beca Rosó Teixell, destinada a futures metgesses tarragonines. Aquesta beca, dotada amb 1.000 euros, té com a objectiu donar suport al finançament de crèdits universitaris, postgraus o màsters, i impulsar l’empoderament femení en l’àmbit mèdic.

La Fundació Antonius Musa va ser present al Sopar Solidari Contra el Càncer Tarragona 2025, una de les cites solidàries més destacades de l’any. L’esdeveniment, organitzat per l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, va reunir voluntaris, pacients, familiars, investigadors i col·laboradors amb l’objectiu de donar suport a la investigació oncològica i oferir ajuda directa a les persones malaltes i les seves famílies.
En representació de la Fundació Antonius Musa, va assistir-hi la Meritxell Arenas, patrona de la Fundació.



La Fundació Antonius Musa va col·laborar i participar, un any més, en la XI edició de la caminada A Bon Pas Fem Salut, celebrada a Tarragona en el marc del Dia Mundial de l’Activitat Física. Es tracta d’una iniciativa gratuïta i oberta a tota la ciutadania que promou l’exercici i el benestar físic i mental. En aquesta edició, l’entitat va contribuir amb la compra de bosses i bidons d’aigua, sumant-se a aportacions d’anys anteriors com samarretes, motxilles i gorres. L’entitat va estar representada per la Dra. Gemma Ruiz Sabaté, patrona de la Fundació.


La Fundació Antonius Musa va col·laborar, un any més, amb l’Hospitalitat de Lourdes de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que acompanya persones malaltes, amb discapacitat o persones grans en els pelegrinatges anuals al Santuari de Lourdes. Aquesta iniciativa solidària permet oferir una atenció integral als participants en un entorn segur i adaptat, amb el suport de voluntariat i professionals sanitaris. En l’edició d’enguany, la Fundació va contribuir a facilitar la participació de professionals mèdics en el pelegrinatge. En representació de la Fundació Antonius Musa hi forma part el Dr. Miquel Domènech.
El Clinic Contest, el concurs de casos clínics centrat en el risc cardiovascular, la insuficiència cardíaca i l’obesitat, va celebrar enguany la seva quarta edició a Tarragona. L’esdeveniment, promou l’actualització i l’intercanvi de coneixements entre professionals de la salut. En aquesta edició, la Fundació Antonius Musa va fer entrega del primer premi, que va ser lliurat per la seva presidenta, la Dra. Francesch.







lades al nostre territori: la salut mental, la prescripció d’activitat física i la recerca en Alzheimer.
En parlar de salut mental, la Fundació Menssana va compartir la seva experiència atenent joves d’entre 12 i 30 anys amb un model d’accés ràpid, gratuït i centrat en l’escolta activa. Cristina Triana, la seva presidenta, va subratllar fins a quin punt la prevenció és clau per evitar processos dolorosos, i va destacar el valor del conveni amb el COMT, que permet donar resposta també a joves col·legiats i fills de col·legiats.
La Tarraco Health Race va ser la protagonista d’un altre episodi, amb l’anàlisi de Juanan
Fernández, director de Sports Events. Fernández va remarcar la consolidació de la cursa, l’augment de la participació femenina i de joves, i la importància de l’esport com a eina de salut pública i com a motor solidari que mobilitza la ciutat.
Finalment, Margarita Oliva va presentar la tasca de la Fundació Rosa Maria Vivar, dedicada a l’atenció a persones amb Alzheimer i al finançament de projectes d’investigació. Va explicar els avenços que ja s’entreveuen, la necessitat de reforçar el diagnòstic precoç i la urgència de trencar l’estigma que encara envolta aquesta malaltia. La seva participació a la cursa, com a entitat beneficiària, va ajudar a fer visible una realitat que impacta cada vegada més famílies del territori.

Probablement la més fidel és la dels pobles de Mallorca. Per exemple a mitjans segle XVII Jaume Terrassa deixà en testament a la seva viuda blat suficient per fer 337 kg. de pa a l‘any, uns 925g al dia, a més d’oli, olives i figues. En un document de 1614 el virrei ordenà armar una milícia de 600 homes durant tres dies per la defensa de la costa, on s’especifica amb detall la dieta: farina, formatge, vi, vinagre, sardines, oli i llegum. Cada soldat rebia al dia un pa de 1024g, 80g de llegums (ciurons, fesols i faves seques), 200g de formatge i una arengada. Veiem una dieta molt completa i equilibrada.
Ja trobem aliments d’Amèrica com l’indiot, meló, pebrots, albergínies però l’acceptació de la tomata i les patates fou més tardana. Segons les possibilitats es menjava carn de gallina (brou pels malalts), pollastre, moltó i, sobretot, la matança del porc, que elaborat proporcionava menjar a una família tot l’any. Acompanyat de vi o d’aiguardent, més barat.
I això és la dieta mediterrània: proteïnes dels llegums, carn poca i com acompanyament (no a l’inrevés), peix o sardines, llet, oli d’oliva, alguna fruita, especialment figues (assecades en tenien tot l’any), taronges, llimones, verdures de l’hort, quasi res de sucre, i pa, molt de pa. Recordem que fins els anys 60 se menjava uns 700g per càpita, i no hi havia obesitat.

Dr. Antón Pujol
Bibliografia
Josep L. Barona Vilar, Josep L.; “International organisations and the development of a physiology of nutrition during the 1930s”. Food & History, vol. 6, n° 1 (2008), pp. 133—166
Carmena, Rafael: “Ancel Keys (1904-2004)”. Revista Española de Cardiología. https://doi.org/10.1157/13072484
Fins el segle XIX estava normalitzada la fam, però llavors es canvià la mentalitat cap a tenir drets, com els de la salut i alimentació. J. George Harrar (19061982), president de la Rockefeller Foundation, parlà de la transició nutricional i es dedicà a millorar la producció de cereals. És un canvi de paradigma.
Ancel Keys (1904-2004) fundà el laboratori d’Higiene Fisiològica de la Universitat de Minnesota, pioner en l’estudi quantitatiu de la biologia humana.
Visità Espanya, invitat per Jiménez Díaz, i conegué a Grande Covián. Estudiaren la relació entre colesterol i dieta entre els habitants de Cuatro Vientos amb nivells baixos de colesterol, mentre que al barri de Salamanca era més alt i patien més infarts de miocardi.
Llavors encunyà la frase «Comer bien para estar mejor [...] al estilo mediterráneo». No parlà estrictament de dieta, se referia a una sèrie d’actituds com caminar, tranquil·litat, fer siesta i menjar poc i bé com hem assenyalat i que tots coneixem.
Als 50 dissenyà l’Estudi dels 7 països (Espanya no participà), el primer assaig multinacional en el que es demostrà relació entre malaltia coronaria i el colesterol a la dieta.

En el marc de la Tarraco Health Race, el COMT va celebrar la 1a Jornada de Salut i Esport, juntament amb el departament de Salut i el d’Esport i amb el Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, dedicada a la prescripció de l’exercici físic com a eina de prevenció i tractament. La sessió va comptar amb un convidat especial: el Dr. Antelm Pujol, metge endocrí i divulgador de salut, conegut per acostar la ciència a la ciutadania i per reivindicar el paper clau del múscul i de l’activitat física en la salut global.
En aquesta conversa amb el Dr. Pujol —conduïda per la periodista Anna González, del departament de comunicació del COMT— reprenem els principals conceptes de la seva ponència i aprofundim en una idea central: per què l’exercici és, avui, una de les eines terapèutiques més potents que tenim?
Doctor, molts professionals el coneixen com a endocrí, divulgador i expert en estil de vida. Com s’explica vostè mateix? Sempre dic que em dedico a cuidar el més important que té una persona: la seva salut. I això no passa només per la medicació, sinó pels hàbits. Sabem que la nutrició, l’exercici, el descans i el control de l’estrès són determinants fonamentals. El problema és que, tot i tenir un nivell d’evidència altíssim, sovint els infravalorem. L’exercici, per exemple, té un grau d’evidència 1B en cardiologia; molts tractaments farmacològics no arriben a aquest nivell.
Com arriba un endocrí a situar l’activitat física al centre de la seva pràctica clínica? El múscul és, en realitat, el nostre òrgan endocrí més gran. No només
es contrau: secreta hormones i connecta amb el cervell, l’intestí, la pell… Ens gastem diners en cremes o probiòtics, però sovint no cuidem la massa muscular, que és la base de moltes funcions metabòliques i de salut. Quan entens això, és impossible no donar a l’exercici el protagonisme que mereix.
Una part important de la seva feina és la divulgació. Per què li dona tanta importància? Perquè el 80% de pacients busca informació després de la consulta… i el 70% del que hi ha a xarxes és imprecís o directament fals. Si els professionals no hi som, algú altre ocuparà aquest espai. Les xarxes són una extensió de la consulta: cada mes, entre quatre i cinc milions de persones veuen aquest contingut. Quantes vides em caldrien per veure-les a totes presencialment?
«Si els professionals no ocupem l’espai de la divulgació, algú altre ho farà sense rigor»
En la jornada del COMT parlava de «prescriure exercici». Què vol dir exactament? Vol dir entendre que l’exercici no és un complement, sinó un tractament. En una diabetis, per exemple, entrenar és tan important com prendre una pastilla. I cal que els professionals tinguem eines pràctiques i un sistema que ens ho faciliti. Les jornades del COMT van ser un primer pas essencial: formen, consciencien i normalitzen aquesta prescripció dins la pràctica clínica.
Més enllà dels professionals, també cal convèncer la ciutadania. Costa fer pedagogia sobre l’exercici? Costa, però cada vegada menys. Quan la població
«L’exercici físic no és un complement: és un tractament amb més evidència que molts fàrmacs»
veu metges formant-se, participant en una cursa o donant exemple, el missatge és molt potent. L’educació en salut comença a l’escola, però no s’acaba mai. I aquí les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser un aliat enorme.
Quins són els mecanismes endocrins que expliquen els beneficis de l’activitat física? El 80% del sucre que ingerim s’emmagatzema a la massa muscular. Si el múscul no funciona, aquests nutrients queden “perduts” a la sang. L’entrenament de força millora la sensibilitat a la insulina, protegeix l’os, redueix risc cardiovascular i, en el cas de les dones, alleuja símptomes com els sufocs de la menopausa. És un òrgan central; no cuidar-lo té conseqüències en cascada.
Hi ha un perfil de pacient per al qual l’exercici és especialment determinant? Sí: persones amb sobrepès o obesitat, prediabetis, diabetis, colesterol alt o hipertensió. En aquests casos, l’entrenament de força aborda directament l’arrel del problema: la resistència a la insulina. I no és tard per començar. Una diagnosi pot ser una oportunitat per fer el “clic” i iniciar el canvi.
«Quan
el cos respon, l’exercici deixa de costar i passa a formar part de la vida»
Què costa més: començar o mantenir-se? Començar. Però un cop la persona veu resultats —menys medicació, més vitalitat, més benestar— l’exercici es converteix en una rutina tan natural com rentar-se les dents.
I en nutrició, quin és l’error més freqüent? Els extrems: dietes sense carbohidrats, sense greixos, modes alimentàries sense supervisió… La clau és evitar ultraprocessats i garantir una dieta equilibrada amb proteïna, fruites i verdures. Quan el plantejament és extrem, el risc de dèficits és real.
Som davant d’una moda o d’un canvi estructural en la manera d’entendre la salut? Vull creure que és un canvi real. Hi ha més consciència i més ganes de cuidar-se, però també molta desinformació. I animo els meus companys metges a ser presents a xarxes amb rigor i responsabilitat: és una extensió de la consulta i pot transformar la salut de milers de persones.

El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha continuat aquesta tardor amb tres propostes que han combinat patrimoni, ciència i cultura, pensades per compartir experiències en un ambient distès i enriquidor. Les activitats, obertes als col·legiats i als seus acompanyants, han permès descobrir espais singulars del territori i apropar-se a disciplines diverses d’una manera participativa.
A l’octubre, el Pla d’Oci va proposar una excursió al Monestir de Santes Creus, una de les grans joies del Cister europeu. Els participants van gaudir d’una visita guiada pel conjunt monumental, amb especial


atenció al claustre restaurat, l’església i els sepulcres reials, i van completar la jornada amb un dinar de cuina tradicional en un entorn privilegiat.
El darrer dissabte de novembre, el Pla d’Oci va convidar els col·legiats a fer un viatge d’un milió d’anys enrere amb una visita guiada a l’Espai Mammuthus de la Canonja. L’activitat va permetre conèixer els primers homínids i la fauna del Pleistocè a través de fòssils originals, eines de pedra i recursos interactius, en una experiència pensada tant per a adults com per a famílies.


Finalment, al desembre, el COMT va acollir una experiència de cal·ligrafia medieval guiada per la conservadora i restauradora Ariadna Queralt. Durant el taller, els participants es van endinsar en els processos antics d’elaboració de tintes i manuscrits, treballant amb càlam i descobrint la paciència i la precisió que caracteritzaven l’escriptura medieval.
El COMT i Itinere Tarraco ja treballen conjuntament en una nova planificació d’activitats per al 2026, que s’iniciarà el gener, amb l’objectiu de continuar oferint propostes culturals i de lleure de qualitat adreçades a la col·legiació.


Seguim donant veu a les diferents etapes que conformen el camí de la professió mèdica, posant el focus en les experiències, inquietuds i mirades de les noves generacions. A Veus de la medicina ens apropem als moments clau que marquen l’inici de la trajectòria professional, quan es prenen decisions determinants per al futur.
En aquesta edició conversem amb Alexandra Rion Marqués, estudiant de Medicina recentment presentada a l’examen MIR. Rion comparteix com ha viscut aquest repte exigent, com s’ha preparat durant mesos i quines expectatives i dubtes l’acompanyen davant l’elecció d’especialitat. Una conversa que ens acosta a la vivència del MIR des de dins i ens permet entendre millor les motivacions, valors i aspiracions dels futurs metges i metgesses.
Un cop superada una de les fites més exigents de la carrera, com has viscut l’experiència de l’examen MIR? El MIR és tot un repte per a qualsevol metge o metgessa. Suposa una gran dedicació i, abans de començar aquesta experiència, havia sentit molts comentaris que el definien com un procés molt dur, en què pràcticament no surts de casa i vius centrada en l’estudi. Tot i això, crec que és un vivència molt subjectiva i que cada persona l’afronta d’una manera diferent.
En el meu cas, no diria que no hagi estat dura; si bé és cert que implica renunciar a moltes coses del dia a dia. Tot i això, he pogut combinar força bé l’estudi amb moments de descans, esport i desconnexió, cosa que ha fet que l’experiència fos menys exigent i manejable del que m’imaginava al principi.
Definiria el MIR com una cursa de fons, amb moments exigents i d’altres més lleugers que permeten recuperar forces. Considero que ha estat una etapa molt

Alexandra Rion Marqués Estudiant de Medicina, formada a la Universitat Rovira i Virgili. Recentment presentada a l’examen MIR.
enriquidora i formativa, en la qual he après molt i fins i tot he descobert especialitats que, inicialment, no m’atreien gaire, però que, gràcies a la preparació del MIR, he començat a valorar.
«No em genera tanta por com incertesa i respecte: saber que tot es decideix en un sol dia pesa molt»
Què és el que més t’il·lusiona i què és el que més et preocupa d’aquest examen? Tot i que és un examen complicat, el que més m’il·lusiona és poder aprovar-lo i tenir l’oportunitat de decidir el meu futur. Després de tots aquests mesos d’esforç i dedicació, el meu objectiu és aconseguir una plaça en l’especialitat que m’agradi en un hospital de referència i començar a exercir com a metge, que, al capdavall, és per això que m’he format.
D’altra banda, el MIR no em genera tanta preocupació, com incertesa i respecte. Em pregunto com serà l’examen, quines preguntes sortiran, quin serà el nivell de dificultat, com de competitiu serà o si tindré prou temps per fer-lo. També penso si estaré en les millors condicions per afrontar-lo… Tot això em preocupa més que l’examen en si.
s’ofereix una bona formació.
«El MIR és una cursa de fons que posa a prova no només els coneixements, sinó també la persona»
et jugues tot a una carta, i això és difícil de gestionar, fet que converteix el moment en una experiència molt intensa.
Com t’has preparat aquests darrers mesos? Tens alguna rutina o estratègia que t’hagi ajudat especialment? M’he preparat el MIR a través d’una acadèmia que vaig començar el mes de juny. Ells marquen els horaris, els temes a estudiar i proporcionen els recursos i materials necessaris, i després tu els estudies al teu ritme. Els simulacres i les classes es poden seguir de manera virtual o presencial, segons la teva elecció. Com que sempre m’ha agradat anar a classe, vaig preferir assistir-hi presencialment.
És una preparació molt estructurada i pensada, que es basa tant en l’estudi de la matèria com en la realització de molts tests i simulacres. Això, no només permet adquirir coneixements, sinó aprendre a fer l’examen: la tècnica de test, el control del temps i la gestió de la pressió.
He intentat seguir una rutina diària en què combinava l’estudi amb la pràctica de l’activitat física al gimnàs, amb una bona alimentació, i intentat un descans reparador, que no sempre s’aconsegueixo. Tot plegat m’ha ajudat molt a nivell físic, mental i emocional. Crec que un dels factors clau ha estat saber descansar i desconnectar quan tocava, així com reservar, encara que fos poc, temps per gaudir de la família, els amics i la parella.
«La nostra generació vol una medicina més justa, humana i compatible amb una vida personal plena»
Quan vas decidir estudiar Medicina i què és el que et va fer tenir-ho clar? Vaig decidir que volia estudiar Medicina relativament jove, cap als 12 anys. Durant els meus estudis del Grau Superior de Ballet, cursàvem una assignatura d’anatomia que m’encantava,
i va ser allí quan van començar les meves primeres inquietuds i interès per tot allò relacionat amb la medicina i la salut.
Amb el pas del temps, cada vegada em veia més clarament exercint com a metgessa, i aquesta idea va anar consolidant-se fins a convertir-se en el meu objectiu.
Tens ja clara l’especialitat que t’agradaria escollir o encara estàs oberta a diferents opcions? Personalment m’atrauen tant les especialitats quirúrgiques com les medico-quirúrgiques, però encara no ho tinc del tot clar. Sé cap a quines m’inclino i quines no escolliria, però continuo oberta a diferents opcions. Crec que totes tenen algun aspecte interessant i atractiu, i encara tinc temps per prendre una decisió definitiva.
Quins factors pesen més per a tu a l’hora d’escollir especialitat? T’agradaria quedar-te a fer la residència o exercir al territori? Per què? Els factors que més valoro a l’hora d’escollir especialitat són la vocació i l’atractiu de la pròpia especialitat, allò que realment m’agrada fer. Crec que és fonamental sentirte motivada pel que fas cada dia. També penso en el tipus de pacients amb els quals treballaré i el ritme de vida que comporta cada especialitat.
No em faria res marxar fora del territori per fer-la. Personalment, considero que el més important és la formació i la qualitat d’aquesta, i si això implica marxar, ho veig com una oportunitat per conèixer una nova ciutat i créixer tant a nivell professional com personal.
Què creus que fa atractiu un territori com el nostre per a una futura resident o metgessa jove? Crec que és un territori molt ric, amb hospitals de referència on s’ofereix una bona formació.
Tenim un bon clima, una cultura i una història molt presents, amb una gran qualitat de vida. Més proximitat, més familiar, …
Tot això, fa que sigui un entorn agradable per desenvolupar-hi una carrera professional, on la vida laboral i la personal es poden compatibilitzar millor que a una gran ciutat.
I què creus que caldria millorar per retenir talent jove dins el sistema sanitari? Crec que per retenir talent jove dins del sistema sanitari caldria millorar les condicions laborals, oferir més estabilitat i facilitar la conciliació entre la vida professional, la formació contínua i la recerca. També és fonamental que els joves professionals sentin que tenen oportunitats de créixer i desenvolupar-se dins del sistema, poden assumir responsabilitats i càrrecs rellevants malgrat l’edat i experiència inicial.
Quins valors creus que defineixen la teva generació de futurs metges i metgesses? La nostra generació es defineix per valors com l’equitat i la igualtat. Som més conscienciats amb les desigualtats socials i sanitàries i tenim la voluntat de garantir una medicina més justa, inclusiva i empàtica.
També ens preocupem per la sostenibilitat i el medi ambient dins del sistema sanitari, buscant models d’atenció més responsables i eficients a llarg termini. A més, tenim una mirada més internacional i oberta, amb interès per aprendre d’altres sistemes de salut i d’experiències d’arreu d’Europa i del món.
Destaquem l’aposta per nous mètodes i l’adaptació a les noves tecnologies i la innovació, sense perdre de vista la medicina integral, centrada en la persona. Crec que sabem combinar el progrés científic i tecnològic amb una mirada més humana i global al pacient.
Què esperes de les institucions i dels col·legis professionals quan comencis la teva etapa laboral? Dels col·legis professionals i altres institucions espero rebre suport i acompanyament, especialment durant els primers anys, que imagino poden ser els més complexos, ja que tot és nou i implica un gran canvi a la nostra vida. També espero orientació en qüestions ètiques , facilitats per establir una bona xarxa de contactes amb altres professionals, així com que vetllin pels nostres drets i per una regulació adequada de la professió.
A més, considero important que ofereixin formació contínua, que ens permeti seguir creixent com a metgesses i estar sempre actualitzades, ja que la medicina és una disciplina en constant evolució, especialment amb les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, que poden ser un gran suport, com per exemple en els diagnòstics.
«L’organització, el descans i l’activitat física han estat claus per sostenir mesos d’estudi intens»
Quin consell donaries a estudiants de Medicina que encara veuen el MIR com un horitzó llunyà? Els diria que no s’angoixin abans d’hora. El MIR és un procés pel qual els metges han de passar, i quan arriba el moment, arriba.
Sovint he pensat que totes les hores d’estudi i l’exigència del Grau de Medicina no són només un objectiu acadèmic, sinó també una mena d’entrenament personal que m’ha ajudat a afrontar el MIR amb una perspectiva més optimista i amb més eines per superar-lo.
Amb constància, organització i paciència, és una etapa que es pot afrontar amb èxit.
La Secció Col·legial de Medicina Estètica del COMT és l’espai de trobada per als metges col·legiats, formats i acreditats, que exerceixen aquesta disciplina mèdica amb criteri científic, rigor i vocació de servei. Presidida per la Dra. Esther Mayol, i amb una junta renovada el 2025, la secció treballa per reforçar la identitat d’una especialitat que, tot i el seu creixement, continua necessitant més visibilitat, regulació i pedagogia entre la ciutadania.
La seva finalitat és clara: defensar una medicina estètica mèdica, segura i ètica, i garantir que qualsevol acte estètic sigui practicat exclusivament per professionals col·legiats, formats i acreditats. En un context marcat pel repunt de l’intrusisme —amb tractaments realitzats per personal no mèdic que poden provocar complicacions greus— la secció centra bona part de la seva tasca a protegir la salut del pacient i a preservar el prestigi de la professió.
Aquest espai serveix també per acompanyar els professionals, oferint informació i suport en àmbits clau com la formació acreditada, els requeriments legals (com la llicència sanitària U48) o la utilització segura de productes i equips. Mitjançant cursos, tallers, jornades i col·laboracions amb universitats i societats científiques, la secció impulsa un programa formatiu continu que respon a les necessitats reals de la pràctica clínica. La voluntat és que els metges accedeixin a eines actualitzades que garanteixin la màxima seguretat i resultats òptims per als pacients.
La secció, a més, té una vocació clara de servei públic i sensibilització social . Treballa perquè la ciutadania disposi d’informació fiable sobre què és i què no és medicina estètica, quins requisits ha de complir un centre i com es pot verificar que el professional és, efectivament, un metge acreditat. Aquesta tasca educativa és essencial en un entorn on abunden les ofertes agressives, els mites i els tractaments que es realitzen fora dels circuits autoritzats. Posar llum en aquest panorama és un acte de responsabilitat col·lectiva.
D’altra banda, la secció promou una pràctica centrada en el benestar integral, recordant que la medicina estètica no és només una qüestió d’imatge . Una intervenció ben indicada pot millorar l’autoestima, l’autoconfiança i la qualitat de vida, i fins i tot contribuir al benestar emocional, sempre dins d’un marc clínic responsable. Per això és imprescindible disposar d’un bon diagnòstic, una història clínica, un consentiment informat i un seguiment posterior al tractament.

El COMT presenta el CercaDOC, el primer directori mèdic amb garantia col·legial

El COMT va presentar, el passat mes de novembre, el CercaDOC, una nova eina digital que facilita a la ciutadania l’accés a informació mèdica rigorosa i verificable sobre els professionals que exerceixen la medicina privada a la demarcació de Tarragona. El directori garanteix que totes les dades han estat validades pel mateix COMT, oferint una font segura, transparent i amb garantia col·legial.
El projecte permet als metges i metgesses activar el seu perfil professional i decidir quina informació volen fer pública, que posteriorment és revisada i validada per l’equip tècnic del Col·legi.
El CercaDOC inclou també la possibilitat d’obtenir el Segell COMT d’Exercici Responsable en Medicina
Privada, que reconeix els professionals i centres que compleixen criteris de formació, subespecialització i pràctica responsable.
La presentació del CercaDOC va tenir lloc en una roda de premsa a la seu col·legial de Tarragona, amb la participació del president del COMT, el Dr. Sergi Boada, i del cap de Gabinet de Presidència, Joaquim Espinosa.
El CercaDOC neix per oferir informació mèdica amb garantia col·legial.

El president del COMT, el Dr. Boada, i Elisabet Romero, Subdelegada del Govern a Tarragona van mantenir una trobada institucional per compartir reflexions sobre les necessitats del col·lectiu mèdic i abordar línies de treball conjuntes en matèria sanitària. Durant la reunió, es van tractar qüestions vinculades a la planificació territorial, les infraestructures sanitàries i la formació mèdica, amb l’objectiu de reforçar la coordinació institucional i contribuir a la millora del sistema sanitari del territori.
La coordinació entre institucions és clau per asolir sistema sanitari alineat amb les necessitats del territori.

Swim For ELA 2025 recapta 117.406,22 euros
El COMT va acollir la roda de premsa de presentació de la recaptació de l’edició 2025 de Swim For ELA, que ha assolit els 117.406,22 euros i eleva el total acumulat des de l’inici de la iniciativa fins als 448.770,45 euros destinats a projectes vinculats a l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
Durant l’acte, celebrat a la seu col·legial, es va fer el lliurament dels xecs a les entitats beneficiàries: la Fundació Miquel Valls, la Unitat d’Histologia i Neurobiologia de la URV i el Laboratori de Recerca de la Dra. Mónica Povedano de l’Hospital de Bellvitge. El president del COMT, el Dr. Sergi Boada, va exercir com a notari de l’acte, donant fe del lliurament i destacant el compromís del col·lectiu mèdic i de la ciutadania amb iniciatives solidàries que uneixen salut, esport i recerca.

D’esquerra a dreta, Joana Bono, Siscu Morell, el Dr. Sergi Boada i Jordi Cervera, durant la roda de premsa de presentació de la recaptació de Swim For ELA al COMT.
Swim For ELA s’ha consolidat com una acció solidària de referència al territori, gràcies a la implicació de voluntaris, entitats i participants, i continua sumant esforços per donar visibilitat a l’ELA i reforçar el suport a les persones afectades, les seves famílies i els projectes de recerca.
La iniciativa Swim For ELA ja ha destinat més de 448.000 euros a la recerca i l’atenció de l’ELA.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el dr. Sergi Boada, és una de les veus destacades de la nova secció de salut i benestar que el Diari de Tarragona publica cada divendres sota el títol “Cuidarnos”, des del passat mes d’octubre.
En aquesta columna setmanal, el dr. Boada comparteix reflexions i opinions sobre temes d’actualitat sanitària, sempre amb una mirada propera, humana i compromesa amb la salut de les persones.
En els primers mesos, la columna ha abordat qüestions tan rellevants com l’Alzheimer, salut mental, intrusisme, el Cercadoc del COMT, els premis Antonius Musa, la manca de metges o els 50 anys de Santa Tecla docent, entre d’altres.
La secció que ha estrenat enguany el Diari de Tarragona va dedicada al benestar i la salut, amb quatre pàgines cada divendres plenes de continguts per ajudar-nos a cuidar-nos junts.

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla va commemorar els 50 anys del seu reconeixement com a centre docent universitari amb un acte celebrat al Seminari Tarraconense, presidit per la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido.
L’esdeveniment va reunir representants del món sanitari, universitari i institucional, entre ells el Dr. Francesc Feliu, vicepresident del COMT, que va intervenir amb una reflexió sobre els reptes actuals de la formació mèdica.
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar, el passat 12 de desembre, a l’Auditori de la Diputació de Tarragona una nova edició dels Premis Antonius Musa, la cerimònia que reconeix l’excel·lència, el compromís i la vocació de servei dels professionals i institucions que contribueixen al progrés de la salut al territori. L’Espai de Memòria del COMT va distingir, un any més, trajectòries i projectes que simbolitzen els valors de la professió mèdica.



La màxima distinció, Sants Cosme i Damià, va ser concedida a la Dra. Maria Bodí Saera , referent estatal en Medicina Intensiva i impulsora de la transformació de la UCI de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Un dels moments més emotius de la gala va ser l’entrega del reconeixement de Col·legiat d’Honor al Dr. Francesc Bové Armant, metge de família que no pot exercir des del 2018 arran d’un ictus greu, pel seu compromís amb el sistema públic i la seva lluita per visibilitzar les desigualtats en l’atenció a l’ictus.
Els Premis Antonius Musa passen a tenir una periodicitat biennal. La propera entrega se celebrarà l’any 2027.
Els guardons a Col·legiat/da de l’Any han reconegut el Dr. Manel Saltor, a les Terres de l’Ebre; la Dra. Esther Roquer, a Reus, i el Dr. Josep M. Castellote, a Tarragona. En l’àmbit institucional, el premi a Equip Assistencial Multidisciplinari de l’Any ha recaigut en la Unitat Integrada Barnahus Tarragona, i la gala també ha inclòs l’homenatge als Metges Honorífics 2025 , amb una menció especial al Dr. Fernando Vizcarro, expresident del COMT.
El COMT acull la 1a Jornada d’Esport i Salut

La 1a Jornada d’Esport i Salut de Tarragona consolida una aliança institucional per impulsar la prescripció d’exercici físic. L’esdeveniment, celebrat al COMT amb la participació dels Departaments de Salut i Esports, el COPLEFC, l’Ajuntament i la URV, va reunir professionals de l’àmbit sanitari, esportiu i acadèmic per reforçar el paper de l’activitat física com a eina de salut pública.
En el marc de la Tarraco Health Race, la jornada va evidenciar la necessitat d’integrar la prescripció d’exercici dins del sistema sanitari, especialment en un territori amb envelliment creixent. El president del COMT, Dr. Sergi Boada, va destacar que l’exercici és una de les eines preventives més potents.
Per la seva part, Estefanía Serrano, de la Conselleria d’Esports, va remarcar la col·laboració entre salut i esport com una oportunitat per a la ciutadania.
La ponència del Dr. Antelm Pujol va aportar evidència científica sobre l’impacte metabòlic de l’activitat física. Les taules rodones van analitzar barreres, oportunitats i experiències d’èxit de centres de salut, entitats i clubs esportius, demostrant resultats positius en pacients crònics i col·lectius vulnerables.
Les institucions van expressar la voluntat de donar continuïtat a la jornada i treballar conjuntament per un model territorial estable i accessible de prescripció d’exercici físic.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona s’ha incorporat com a col·laborador a la tercera edició del Premi de Periodisme en Salut i Drets Socials, impulsat pel Col·legi de Periodistes de la Demarcació de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla.
La col·laboració del COMT permet incrementar la dotació de la categoria de Salut i Drets Socials d’àmbit nacional fins als 5.000 euros, reforçant el reconeixement al periodisme especialitzat com a eina clau per a la divulgació rigorosa en salut i drets socials.

El premi manté la categoria local, dotada amb 2.000 euros, adreçada a treballs periodístics centrats en el Camp de Tarragona i vinculats a la realitat social del territori.
El guardó reconeix peces publicades en premsa escrita, mitjans digitals, ràdio o televisió, en llengua catalana o traduïdes al català.
El COMT va celebrar, al desembre, una nova
Assemblea General Ordinària en què es va aprovar el pressupost per a l’exercici 2026, que es va situar al voltant dels 1,3 milions d’euros. El pressupost preveu uns ingressos d’1.388.878 euros i unes despeses d’1.356.718 euros, amb un resultat positiu de 32.160 euros, que garanteixen l’equilibri i la sostenibilitat econòmica del COMT.
Durant la sessió, el president, el Dr. Sergi Boada, va exposar l’estat del projecte de la futura seu col·legial i les diferents opcions que s’estaven valorant, entre les quals l’entorn de la Tabacalera, amb criteris de funcionalitat, sostenibilitat econòmica i servei a la col·legiació. L’Assemblea també va aprovar la creació de la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual.

Tanquem un 2025 de rècords - Èxit de participació i aposta per l’excel·lència clínica i directiva
El 2025 ha estat un any marcat per la ferma voluntat d’acostar la formació a tot el territori, tancant amb un darrer trimestre intens i gratificant. Des d’octubre fins a desembre, hem desplegat un calendari ambiciós que ha cobert necessitats clíniques i ha reforçat l’aposta per les habilitats transversals i el lideratge. El trimestre va arrencar amb la tercera edició del Curs d’Electrocardiografia Clínica a Tarragona, seguit immediatament pel Programa Avançat de l’ECO-COMT i l’exitós curs de Ventilació Mecànica No Invasiva, que va exhaurir places en temps rècord.
A mitjans d’octubre, l’activitat es va traslladar a les Terres de l’Ebre, on la delegació de Tortosa va acollir la sessió sobre l’ús d’opioides patrocinada per Grünenthal, així com la formació en Salut Comunitària sobre la incontinència d’orina. La recta final del mes va combinar l’actualització oncològica en càncer de còlon i l’inici de les competències directives amb el curs de Gestió i creació d’equips altament eficients, coorganitzat amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.
El mes de novembre va servir per preparar el terreny per a una de les grans apostes estratègiques: la presentació del Programa Executiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries ESADE & COMT , juntament amb la sessió d’Habilitats comunicatives tutor-resident i la sessió sobre reproducció realitzada en col·laboració amb Dexeus Dona. L’any es va tancar a Reus amb l’última edició del curs d’ECG al desembre.
Volem aprofitar aquest espai per expressar el nostre agraïment a totes les entitats que, al llarg de

2025, han fet possible aquestes activitats mitjançant la seva col·laboració i patrocini. En especial, reconeixem el suport d’Aerogen, Air Liquide, Almirall, AstraZeneca, Biocablan, Boehringer Ingelheim, Daiichi Sankyo, Dexeus Dona, Dextromedica, ESADE Executive Education, Grünenthal, GSK, IBSA, Léleman, Lilly, Medtronic, Philips, Rovi, Viatris, Vinno, Wellspect i la Fundació Mutual Mèdica.
Així mateix, agraïm la contribució decisiva de les institucions col·laboradores com el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la Xarxa Santa Tecla, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Fundació URV, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i la Fundació Antonius Musa.
Finalment, oferim una darrera oportunitat per conèixer el Programa Executiu ESADE & COMT en la sessió del pròxim 13 de gener de 2026.
El 2025 es tanca amb xifres rècord i amb la voluntat de seguir consolidant el lideratge en formació.
Aprovació del pressupost d’ingressos i despeses per a l’exercici 2026
S’aprova el pressupost d’ingressos i despeses per a l’exercici 2026. El pressupost aprovat preveu uns ingressos totals d’1.388.878 euros i unes despeses de 1.356.718 euros, amb una previsió de resultat positiu de 32.160 euros, fet que permet mantenir l’equilibri pressupostari i garantir la sostenibilitat econòmica del Col·legi.
Aprovació definitiva de la Secció col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual
Es posa en coneixement de l’Assemblea que, mitjançant acord de la Junta de Govern del passat 30 d’abril de 2025, es va procedir a la recent creació de la secció col·legial de “Sexologia Clínica i Salut Sexual” sobre la que, en compliment de l’art. 28 dels Estatuts, correspon a I’Assemblea la seva aprovació definitiva.
En aquest sentit, serà un espai promogut pels propis col·legiats amb la voluntat de donar veu, formació i projecció a una disciplina cada cop més present en la pràctica mèdica. Aquesta nova secció té com a objectiu principal impulsar la sexologia mèdica i la diversitat de gènere dins l’àmbit clínic, amb una mirada rigorosa, actualitzada i compromesa amb els drets sexuals i reproductius de les persones.

Dr. Àngel Vila Corcoles
Dra. Ara Anahí Ney Díaz
Dra. Adriana Maria López Ortiz
Dra. Ariadna Vives López
Dra. Núria Raventós Irigoyen
Dra. Aina-Mireia Burcet Santiago
Dra. Ana Fernández Sanz
Dr. Jesús Liñares Martínez
Dra. Ángela Rosa Esteban Hurtado
Dr. Albert Alomar Casanovas
Dr. Pablo Moreno Peña
Dr. Ander Zabalo San Juan
Dra. Amarilis del Valle Azuaje Quintero
Dra. Aylin Hernández Santisteban
Dra. Catalina Paz Cárdenas Lillo
Dra. Eileen Elizabeth Vilchez Hernández
Dra. Lisbet Maite Peña González
Dr. Alejandro Arias Peñaloz
Dr. Alejandro de Jesús Pacheco
Dra. Maria Natalia Blanche
Dr. Ramón Rafael García Pavón
Dr. Franco Andrés Barberis Castex
Dr. Alonso Llanes Ariza
Dra. Diamelys Bernal Jacomino
Dra. Sonia Albertos Rubio
Dr. Narciso de Alfonso Arnau
Dr. Nicolás Edgar Barco Urgiles
Dra. Dayana Paola Cadena Domínguez
Dr. Carlos Gabriel Rivas
Dra. Esther Parada Ricart
Dra. Zuramis Maria Pérez Vázquez
Dra. Maritza Flores Cortés
Dra. Soad Yamile Chadid Rivera
Dra. Lorena Velásquez Roa
Dr. Juan Felipe Torres Gómez
Dra. Dianellys Díaz Hernández
Dra. Elva Graciela Choque Quispe
Dr. Alfons Moral Pijaume
Dra. Marina Allameh Fernández
Dra. Almudena Vivares López
Dra. Lorena Álvarez Fernández
Dra. Elsa Puiggròs Rubiol
Dra. Maria Luisa Calderón Bernad
Dr. Gonzalo Jesús Bono
Dr. César Eduardo Beltrán Mercado
Dra. Beatriz Pérez Leyva
Dr. Pedro Utges Vallespí
Dr. José Luis Sardaña Blasco
Dr. Francisco J. Sobrino Pérez
Dr. José Luis Cuadrado Escamilla
Dr. Rami A. A. Qanneta
Dr. Fèlix Muñoz Boza
Dr. Oscar Edgardo Montes Pineda
Dra. Guiomar Piqué Rey
Dra. Odile Yarnoz Ruiz
Dra. Susana Laura García Aguilera
Dra. Maylin Montelongo Sol
Dra. Laura Molina Payà
Dr. Àlex Boix Bonfill
Dra. Daniela Butanciu
Dra. Maria Constanza Pacheco Santander
Dr. Adrià Estil.les Cano
Dr. Ernesto Ferreira Garcia
Dra. Laia Maria Laguna Sopena
Dra. Ana Maria Sánchez Martín
Dra. Sònia Ruiz Morales
Dra. Nataly Arango Valderrama
Dra. Elena Martínez Garcia
Dra. Carolina del Pilar Becerra Ezquerro
Dr. Luis Adolfo Santos Calderón
Dr. Emanuel Adrian Cardozo
Dra. Paola Valeria Salazar Calderón
Dr. Àlex Muñoz Quintela
Dra. Isabel Meri Abad
Dra. Monica Marcela Rojas Rojas
Dra. María Juárez España
Dra. Alba Celina Orozco Nieto
Dra. Maria Dolores Robles Urgilez
Dra. Maria Camila Lozano Jimenez
Dra. Ainhoa Aixa Maestu Fonseca
Dra. Gisella Francisca Fernández Ballesteros
Dr. Albert Gassull Garcia
Dr. Rafael Fernández Ochoa
Dr. Jesús Liñares Martínez
Revista Galens
Han Kang
La Vegetariana explora la història d’una dona que decideix abandonar el consum de la carn, un gest que desencadena canvis radicals i profunds tant en la seva vida personal com en les relacions amb els seus éssers estimats. A mesura que les seves restriccions avancen, la seva vida es desintegra, posant-se en qüestió el concepte mateix de normalitat i control sobre el propi cos
La novel·la fa una profunda mirada crítica sobre la fragilitat de l’ésser humà davant la societat i la seva pròpia natura.
Amb un estil narratiu potent i minimalista, la seva autora, Han Kang, convida a reflexionar sobre
la relació entre el cos, l’esperit i la norma social, posant en dubte els límits de la raó.
Han Kang és una escriptora sud-coreana de renom internacional, destacada per la profunditat i sensibilitat amb què aborda els conflictes interiors de l’individu enfront de les expectatives socials. La seva obra La vegetariana va rebre el Premi Internacional Man Booker el 2016, i des de llavors ha estat considerada una de les veus més singulars de la literatura contemporània. En l’any 2024 va rebre el premi Nobel de Literatura.

El club de lectura Medici Lectores ja ha arrancat!
Per ara, el grup està format i no es descarta crear un segon grup si hi ha més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària- Per a la segona sessió, el 25 de novembre, s’ha escollit Les nits blanques de Fiódor Dostoievski.
Apunta’t !

La meva proposta d’avui és més aviat un joc que una recepta. Ben segur que teniu algun amic que es vanta de ser un gastrònom d’alçada, molt més entès que un expert cuiner... Anem a comprovar-ho.
Fa més de quinze anys, la doctora Laura Canadell (la meva farmacèutica preferida) em va proporcionar aquesta recepta. Me la va presentar com un “ranxo per a la canalla”, però jo l’he rebatejat com “ranxo canalla”.
La gràcia d’aquest plat està en organitzar un àpat amb amics que es consideren experts cuiners amb coneixements avantguardistes en gastronomia moderna.

En una paella, daureu les cuixetes de pollastre prèviament salpebrades. Afegiu-hi un rajolí de whisky si no n’han de menjar nens.
Traslladeu-les a una cassola i afegiu-hi el got de ketchup i el de Coca-Cola. Deixeu que bulli suaument i que la salsa es redueixi gairebé del tot.
Una safata de cuixes de pollastre (pernilets) del supermercat
Un got (300 ml aprox.) de ketchup
Un got de Coca-Cola
Un rajolí de whisky
Sal i pebre
Oli (del tipus que vulgueu)
Us quedaran les cuixetes crostoses i caramel·litzades, amb la carn tendra i la salsa dolça. Acompanyeu-ho amb bon talabant de pa i un vi rosat ben fred —d’aquells que els sommeliers menystenen— i Coca-Cola familiar si hi ha joves.
Per a una presentació elegant, feu uns serrells amb paper d’alumini i poseu-los al voltant de l’extrem de cada cuixa. Presenteu-ho en una safata amb els serrells cap enfora per no embrutar-se els dits.
Tothom en quedarà sorprès i elogiarà els exquisits sabors d’aquest plat. Però... que a ningú no se li acudeixi de revelar el mètode. A casa, mantingueu cara de pòquer i responeu, si us plau, que està fet amb els mateixos ingredients que els xinesos utilitzen per al “pato Pequín” o ànec lacat. A callar i a riure (per dins).




Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942
Rosa Solà Alberich
• Catedràtica emèrita de la Universitat
• Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant Joan, Reus.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
Des de fa dècades, el cribratge del càncer de coll uterí es considera un dels grans èxits de la medicina preventiva. La generalització de la citologia cervical ha permès reduir de manera notable la incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia. Aquest model preventiu va experimentar un canvi decisiu quan es va establir que la infecció persistent pel virus del papil·loma humà (VPH) és causa necessària per al desenvolupament del càncer de cèrvix.
El VPH és un virus molt freqüent que es caracteritza per infectar la pell i les mucoses, tant d’homes com de dones. Actualment es coneixen més de 200 genotipus diferents, alguns dels quals infecten la regió anogenital i orofaríngia, i es transmeten principalment a través de les relacions sexuals. Alguns tipus de VPH es consideren d’alt risc oncogènic (VPH-AR) i poden provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de
Auto-obtenció de mostres per la identificació del virus del Papil·loma Humà: diagnòstic fiable i accessible des de casa
Francisco Martín-Luján
• Professor Titular d’Universitat
• Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Tarragona.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
vagina, d’anus o d’orofaringe. Tot i que la infecció pel VPH és una condició necessària per al desenvolupament de la malaltia, no és suficient per si sola: sense una infecció prèvia pel VPH no es pot desenvolupar càncer de cèrvix, però, afortunadament, la majoria de les infeccions no progressen cap a malignitat.
«La identificació del VPH com a causa necessària del càncer de coll uterí ha transformat el model de cribratge preventiu»
L’anàlisi molecular del VPH-AR s’ha consolidat com l’estratègia de detecció més sensible i ha estat incorporada a les recomanacions de les principals societats científiques. Però l’èxit del cribratge convencional continua depenent de l’obtenció d’una mostra cervical adequada, obtinguda

habitualment mitjançant exploració amb espècul per part de professionals sanitaris. Aquest requisit introdueix barreres rellevants, tant logístiques com a personals, relacionades amb la incomoditat, la vergonya, el temor o experiències traumàtiques prèvies, que poden demorar la prova, de vegades fins que la malaltia ja està present. En aquest context, les mostres vaginals auto obtingudes poden ser una bona alternativa. De fet, les últimes recomanacions de la United States Preventive Services Task Force (2025) reconeixen que l’autoobtenció de mostres, tant en entorns clínics com al domicili, ofereix una precisió diagnòstica elevada , i subratllen que la modalitat domiciliària pot tenir un impacte superior en l’augment de les taxes de cribratge.
Un estudi publicat recentment en la revista JAMA Netw Open, aborda aquesta qüestió mitjançant la validació d’un nou dispositiu que permet l’autoobtenció de mostres vaginals, el Teal Wand, dissenyat per a l’ús domiciliari. Es tracta d’un dispositiu d’un sol ús individual, amb un diàmetre similar al d’un tampó estàndard, que ha estat aprovat per la Food and Drug Administration dels Estats Units per a la detecció primària del VPH-AR, que permet identificar 14 dels seus genotipus. Després de la recollida de la mostra vaginal, aquesta es pot enviar directament al laboratori per a l’anàlisi molecular de virus.
«La possibilitat de fer el cribratge des de casa pot tenir un impacte clau en l’augment de les taxes de detecció precoç»
L’estudi, amb un disseny d’assaig clínic no aleatoritzat, va mostrar una concordança entre les mostres obtingudes amb el dispositiu Teal Wand i les obtingudes per professionals del 95% per a la detecció del VPH-AR i la identificació de lesions precanceroses d’alt grau. Tanmateix, va ser valorat com a segur,
fàcil d’utilitzar i àmpliament acceptat, especialment entre persones que habitualment posposen o eviten el cribratge convencional.
Més enllà dels resultats tècnics, aquest estudi reforça un canvi conceptual rellevant: la possibilitat de separar l’acte de cribratge del context clínic. L’auto mostra domiciliària no elimina la necessitat de seguiment mèdic davant d’un resultat positiu, però pot actuar com una porta d’entrada alternativa als programes preventius. En aquest sentit, la innovació tecnològica orientada a reduir barreres estructurals emergeix com una eina clau que promou la responsabilitat personal i la salut compartida, que pot contribuir a la prevenció del càncer de coll uterí, una malaltia, de la qual a Espanya al 2025, es van diagnosticar uns 2.300 nous casos, fonamentalment en dones joves entre 35 i 50 anys. Cal considerar que no totes les persones amb coll uterí s’identifiquen com a dones, i es fa referència tant a les dones com a la resta de persones amb coll uterí.
Vacunes amb beneficis més enllà de la protecció esperada
Nous estudis han suggerit que la vacuna contra l’herpes zòster no només redueix el risc de desenvolupar la infecció, sinó que podria associar-se també a una disminució significativa del risc de demència. Un treball publicat recentment a la revista Nature aporta evidència sòlida en aquest sentit, observant una reducció relativa del risc de fins al 20% durant un seguiment de set anys.
L’estudi es basa en un seguiment natural dut a terme al país de Gal·les (Regne Unit). En aquest context, les persones nascudes abans del 2 de setembre de 1933 no van ser candidates a la vacunació contra l’herpes zòster (i van continuar sense ser-ho de per
vida), mentre que les nascudes en aquesta data o posteriorment van tenir dret a rebre-la, com a mínim, durant un any. Aquesta circumstància va permetre la comparació de dos grups molt similars mitjançant un disseny de discontinuïtat de la regressió, reduint de manera significativa els biaixos habituals dels estudis observacionals. Els seus resultats mostrem que les persones vacunades contra l’herpes zòster presentaven una probabilitat inferior de rebre un nou diagnòstic de demència al llarg d’un període de seguiment de set anys, amb una reducció relativa del risc del 20%. Aquest efecte es va mantenir després d’ajustar per variables sociodemogràfiques i clíniques, fet que reforça la plausibilitat de l’associació observada.
«Si es confirma aquesta associació, la vacunació contra l’herpes zòster reforçaria el seu valor com a eina preventiva clau»
Pel que fa a la situació a Espanya, segons la informació del Ministerio de Sanidad, la vacuna contra l’herpes zòster està indicada en persones amb alt risc de patir la malaltia a partir dels 18 anys, i en la població general a partir dels 50 anys. A Catalunya, la recomanació es centra en les persones que compleixen 65 i 80 anys. Tanmateix, la disponibilitat limitada de dosis ha obligat a establir prioritats, de manera que, des de novembre de 2025, la vacunació s’ha focalitzat en les persones majors de 90 anys i en col·lectius de persones especialment vulnerables.
Les vacunes contra el virus varicel·la-zòster disponibles actualment presenten un perfil de seguretat favorable. La formulació comercialitzada és una vacuna recombinant, obtinguda mitjançant tècniques de recombinació d’ADN, que conté la glicoproteïna E (HZ/su). Els efectes adversos més freqüents són lleus i transitoris, principalment reaccions locals al punt d’administració (dolor, eritema o inflamació) i en menor mesura, manifestacions generals com miàlgies, fatiga, cefalea o febre.
En conjunt, aquests resultats suggereixen que la vacunació contra l’herpes zòster podria exercir un efecte protector addicional davant el desenvolupament de la demència durant un període de seguiment de fins a vuit anys. El repte immediat serà confirmar aquesta associació en altres contextos poblacionals, explorar els possibles mecanismes biològics implicats i determinar si aquest efecte protector es manté a més llarg termini. Si es confirma, ens trobaríem davant d’un benefici addicional rellevant d’una intervenció preventiva ben consolidada en la pràctica clínica.
Bibliografia
Fitzpatrick MB, Behrens CM, Hibler K, Parsons C, Kaplan C, Orso R, et al. Clinical Validation of a Vaginal Cervical Cancer Screening Self-Collection Method for At-Home Use: A Nonrandomized Clinical Trial. JAMA Netw Open. 2025;8(5):e2511081. doi:10.1001/jamanetworkopen.2025.11081.
Eyting M, Xie M, Michalik F, Heß S, Chung S, Geldsetzer P. A natural experiment on the effect of herpes zoster vaccination on dementia. Nature. 2025;641(8062):438-446. doi: 10.1038/s41586-025-08800
Ministerio de Sanidad. Vacunas y Programa de Vacunación: Herpes zóster. Disponible al Web: www.sanidad.gob.es/areas/promocionPrevencion/vacunaciones/vacunas/ciudadanos/zoster.htm
Generalitat de Catalunya. Canal Salud. Calendari de vacunacions i immunitzacions sistemàtiques. Disponible al Web: https://canalsalut.gencat.cat/ ca/salut-a-z/v/vacunacions/calendari/

En un moment en què la informació sanitària és immensa però sovint dispersa, disposar d’eines fiables, accessibles i verificades s’ha convertit en una necessitat essencial. Amb aquesta vocació de servei, el COMT ha fet un pas decisiu creant el CercaDoc, el nou directori digital de medicina privada amb garantia col·legial.
Es tracta d’una plataforma dissenyada per oferir un espai únic, ordenat i segur on la ciutadania pot trobar metges col·legiats, especialitats i serveis de medicina privada de manera ràpida, clara i transparent. CercaDoc neix amb una missió principal: reforçar la confiança entre professional i pacient, garantint que tota la informació és oficial, contrastada i actualitzada.
Aquest projecte respon a una doble necessitat del territori: fer visible l’oferta de professionals i centres privats de les nostres comarques i protegir la ciutadania davant l’intrusisme.
Tal com destaca el president del COMT, el Dr. Sergi Boada, el directori «és una eina de salut pública», perquè millora la qualitat de la informació, facilita l’accés del pacient al professional adequat i contribueix a ordenar un sector en creixement.


A més, CercaDoc incorpora el Segell COMT d’Exercici Responsable en Medicina Privada, un distintiu que indica que el professional exerceix en l’àmbit privat amb totes les garanties: col·legiació activa, exercici legal, acreditació professional, activitat en centres autoritzats, pòlissa de responsabilitat civil i compromís amb la formació i l’ètica assistencial.
Passos per donar-se d’alta:
1. Accedeix a l’Àrea Privada del COMT:
- Has d’estar col·legiat al COMT i tenir la fitxa actualitzada.
- Selecciona l’apartat “Directori de medicina privada”
- Omple el formulari (les dades seran publicades)
2. Escull quin tipus de fitxa vols:
- Fitxa Estàndard (gratuïta): presència bàsica amb les dades essencials del teu perfil professional
- Fitxa Starter (300€/any): apareix dels primers, inclou fotografia professional, informació ampliada i accés al Segell COMT d’Exercici Responsable.

*Un cop sol·licitis els canvis, la informació serà revisada i aprovada per l’Oficina d’Atenció al Col·legiat.
Accedeix a la teva àrea privada

Tu bienestar íntimo empieza por dentro
Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus.

Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto


Destaca la teva pràctica privada amb garanties col·legials


comt.cat/cercadoc
La manera més visible i professional de formar part del directori
Forma part dels primers professionals que aposten pel CercaDoc, el directori de medicina privada amb garantia col·legial del COMT, i millora la teva visibilitat davant la ciutadania amb una fitxa professional completa.

✔ Fitxa professional destacada al directori CercaDoc
✔ Fotografia professional
✔ Informació ampliada sobre l’activitat assistencial
✔ Accés al Segell COMT d’Exercici Responsable en Medicina Privada
Amb el Pla Starter de CERCADOC pots obtenir el Segell d’Exercici Responsable en Medicina Privada, un distintiu oficial que identifica els professionals que exerceixen amb qualitat, formació i compromís ètic dins del directori



participació

Tarragona va viure, un any més, una jornada esportiva i solidària extraordinària amb la 4a edició de la Tarraco Health Race, que va assolir la xifra rècord de gairebé 1.900 participants, entre ells 200 metges col·legiats; la participació professional més alta fins ara.. La cursa s’ha consolidat com un dels esdeveniments més multitudinaris del territori i ha reforçat el seu impacte social a favor de la Fundació Rosa Maria Vivar, entitat



La recaptació íntegra —18.430,28 €— es destinarà a projectes de recerca en Alzheimer i a l’acompanyament de les persones i famílies afectades per aques. El president del COMT, Dr. Sergi Boada, subratlla que aquesta edició “marca un abans i un després, amb prop de 1.900 persones mobilitzades per la salut, l’esport i la solidaritat”. Boada remarca també que la THR és una eina clau per visibilitzar la prescripció d’exercici físic com a pilar de salut.
La jornada va comptar amb múltiples modalitats — cursa de 10 km i 5 km, caminada saludable i la nova que van contribuir a un ambient familiar i intergeneracional que va fer visible l’enfortiment de la comunitat al voltant d’aquesta iniciativa.
La cursa, organitzada per la Fundació Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, aquest 2025 ha comptat amb el suport de la Diputació, el patrocini de Grup Oliva Motor, Medicorasse Med1, Clínica Mayol, Xarxa Santa Tecla, Embriogyn, FIATC, Port de Tarragona i Mas d’en Bruno, i la col·laboració de Marina Port Tarraco, Creu Roja, Protecció Civil, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona.




























