Galens 211

Núm 210 Gener de 2026 / Núm 211

Revista Galens

Els Premis Musa, l’orgull del COMT

En marxa el primer directori mèdic amb garantia col·legial, el CERCADOC -1-

Conversem amb el Dr. Antelm Pujol: prescriure exercici físic

Núm 210

Revista Galens

Sumari Article d’opinió

04

La Vinyeta

06

Welcome nadó

07

El més destacat de la Fundació

10

Els Pòdcasts del COMT

12

Lliçons del pasat

13

Pla d’oci

16

Veus de la medicina

18

Les nostres seccions

21

El motor del COMT

22

El més destacat del darrer trimestre

25

El més destacat de formació

28

Altes i baixes

30

Lectura recomanada

31

La recepta del Pep

32

El COMT científic

34

El CERCADOC

37

Tarraco Health Race

39

Consell Editor del Galens

Director de la publicació

Disseny

- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján

Quim Espinosa Ricart

Sebastián Fernández Restrepo

Responsable de continguts

Departament de Comunicació

Anna González Porqueres

Maria López Lafuente

Núm 210

Revista Galens

Article d’opinió Mai havíem viscut tan bé com ara i, paradoxalment, mai havíem estat tan vulnerables. Allò que abans era una incomoditat assumida —l’avorriment dels nens, la debilitat de les cames dels ancians, la mandra del dilluns— avui és motiu de diagnòstic, etiqueta i, si pot ser, tractament. La societat del benestar, que ens ha allargat la vida i ens ha regalat seguretats impensables fa només dues generacions, també ha fabricat noves síndromes: formes

Dr. Eduard Prats Alonso

sofisticades de batejar el que simplement era part de la condició humana.

Estrès postvacacional Quan els nostres avis tornaven al camp o a la fàbrica després de la festa major, ho feien amb cansament, sí, però també amb la normalitat de qui sap que el descans és breu i que la vida —per definició— és treballar. Avui, en canvi, necessitem articles a la premsa i sessions de coaching per superar «el trauma de reincorporar-nos a l’oficina després d’un

El doctor Eduard Prats Alonso és metge jubilat, es-

mes de vacances».

pecialista en Aparell Digestiu i amb una llarga trajectòria professional al servei de la salut pública i

«Posar un nom al malestar ens dona una falsa sensació de control i ens allibera d’acceptar-lo»

privada. Des del 1974 va treballar a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i, alhora, va ser professor associat de Medicina a l’Universitat Rovira i Virgili. Més enllà de la medicina assistencial, Prats ha

Adolescents rebels

dedicat part de la seva vida a la reflexió ètica i social

La pubertat sempre ha estat una etapa convulsa.

de la pràctica mèdica. És reconegut com expert en

Aristòtil ja descrivia els joves com a impulsius i

bioètica i seguretat clínica.

amants dels excessos. Però allò que era universal i consubstancial a l’edat, avui es formula en termes

són capturats sota el paraigua del TDAH. Això no vol

clínics: «trastorn oposicionista desafiant». L’eti-

dir que el trastorn no existeixi, sinó que la frontera

queta ens estalvia acceptar que la vida en família

entre el que és un diagnòstic clínic i el que és un

—simplement— és difícil.

tret de caràcter s’ha tornat més permeable que mai.

El dèficit d’atenció

L’addicció a les xarxes

En l’època dels llibres de text de 300 pàgines i dels

No és discutible que les pantalles han transformat la

mestres amb regle a la mà, hi havia nens moguts,

manera de relacionar-nos. Però la necessitat d’estar

dispersos o somiadors. Avui, molts d’aquests perfils

permanentment connectats també té precedents: el -4-

Núm 210

Revista Galens

Les síndromes de la societat del benestar lector compulsiu del diari, el radiooient incapaç de

El diagnòstic com a consol

perdre el butlletí horari, el jove que esperava amb

En definitiva, no és que les noves síndromes siguin

ànsia la carta setmanal. El que canvia és la intensitat

falses; és que responen a una cultura que prefereix

i la velocitat, però no la dependència de l’estímul.

l’etiqueta a l’acceptació. Posar un nom a la incomoditat ens dona la sensació de control i, sobretot,

La síndrome del niu buit

ens allibera de la responsabilitat de conviure-hi.

Quan els fills marxen de casa, molts pares viuen un

Però potser el veritable repte és recuperar una mica

buit emocional evident. Sempre ha estat així: el pas

d’aquella resistència antiga, aquella capacitat de

de la criança a la solitud relativa és un tràngol natural

tolerar el malestar sense necessitat de convertir-lo

de la vida familiar. Avui, però, aquest malestar també

en patologia.

s’ha convertit en diagnòstic, amb manuals i guies

«La societat del benestar ha convertit la simple incomoditat humana en diagnòstic»

d’afrontament. El que abans era tristesa i enyor, ara és “síndrome”. El nom no fa menys dolorosa l’absència, però l’embolcalla amb una pàtina clínica que ens fa sentir acompanyats… i potser també més vulnerables.

El paper del metge Enmig d’aquest panorama, el metge té un paper deli-

Quan l’avorriment era educatiu i el dolor puntual

cat. D’una banda, ha de reconèixer i acompanyar els

una incidència sense importància

patiments reals dels seus pacients, sense menyste-

Potser la diferència més gran entre ahir i avui és la

nir-los. De l’altra, ha d’evitar caure en la trampa de

percepció de l’avorriment i del dolor. Els nens s’avor-

medicalitzar-ho tot, convertint la vida quotidiana en

rien —i això els obligava a inventar jocs, a mirar el

una successió de diagnòstics. Entre la compassió i

sostre o a llegir. I els pares no vivien amb l’angoixa

el criteri clínic, el metge és sovint la veu que recor-

d’entretenir-los a cada instant. L’avorriment ben

da que no tot el que incomoda és malaltia i que, a

entès i ben emprat pot afavorir el descans mental,

vegades, la millor recepta és senzillament aprendre

l’autoreflexió i, de totes totes, ens ajuda a percebre

a viure amb la incomoditat.

el pas del temps.

-5-

Núm 210

Revista Galens

J. Cabré

La Vinyeta -6-

Núm 210

Revista Galens

Welcome nadó

FISIOTERAPIA EN EL

AGUA PARA BEBÉS Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses

Amor

Acuático

WELCOME NADÓ

Centro médico pionero en estimulación acuática temprana

Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona

www.oceantarracobaby.com

info@oceantarracobaby.com

+34 613 940 526

-7-

Núm 210

Revista Galens

-8-

Núm 210

Revista Galens

-9-

Núm 210

Revista Galens

El més destacat

de la Fundació del COMT

La Fundació Antonius Musa, present al territori durant el 2025 Al llarg del 2025, la Fundació Antonius Musa del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha mantingut una presència activa en iniciatives socials, sanitàries i solidàries del territori, reafirmant el seu compromís amb la salut, la formació, la recerca i el suport a les persones.

Beques Rotary Club Beca Rosó Teixell

Sopar Solidari de l’Associació Contra el Càncer

El mes d’octubre, la Dra. Francesch, presidenta de la

La Fundació Antonius Musa va ser present al Sopar

Fundació Antonius Musa, i la Dra. Díaz, vicepresiden-

Solidari Contra el Càncer Tarragona 2025, una de les

ta, van assistir a l’acte de presentació de les beques

cites solidàries més destacades de l’any. L’esdeve-

del Rotary Club Tarragona Tarraco-August.

niment, organitzat per l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, va reunir voluntaris, pacients, familiars,

Previament, la Fundació Antonius Musa ja havia col·

investigadors i col·laboradors amb l’objectiu de donar

laborat amb aquesta iniciativa cedint la sala d’actes

suport a la investigació oncològica i oferir ajuda

del Col·legi per a la presentació i difusió de la Beca

directa a les persones malaltes i les seves famílies.

Rosó Teixell, destinada a futures metgesses tarragonines. Aquesta beca, dotada amb 1.000 euros, té com

En representació de la Fundació Antonius Musa, va

a objectiu donar suport al finançament de crèdits

assistir-hi la Meritxell Arenas, patrona de la Fundació.

universitaris, postgraus o màsters, i impulsar l’empoderament femení en l’àmbit mèdic.

Foto de família amb representants del Rotary Club Tarragona Tarraco-August, la Fundació Antonius Musa i les becades de la Beca Rosó Teixell.

La patrona de la Fundació Antonius Musa, Meritxell Arenas, durant el Sopar Solidari Contra el Càncer Tarragona 2025

- 10 -

Núm 210

Revista Galens

A Bon Pas Fem Salut

Hospitalitat de Lourdes

La Fundació Antonius Musa va col·laborar i partici-

La Fundació Antonius Musa va col·laborar, un any

par, un any més, en la XI edició de la caminada A

més, amb l’Hospitalitat de Lourdes de Tarragona, una

Bon Pas Fem Salut, celebrada a Tarragona en el

entitat sense ànim de lucre que acompanya persones

marc del Dia Mundial de l’Activitat Física. Es tracta

malaltes, amb discapacitat o persones grans en els

d’una iniciativa gratuïta i oberta a tota la ciutadania

pelegrinatges anuals al Santuari de Lourdes. Aquesta

que promou l’exercici i el benestar físic i mental. En

iniciativa solidària permet oferir una atenció integral

aquesta edició, l’entitat va contribuir amb la compra

als participants en un entorn segur i adaptat, amb

de bosses i bidons d’aigua, sumant-se a aportacions

el suport de voluntariat i professionals sanitaris. En

d’anys anteriors com samarretes, motxilles i gorres.

l’edició d’enguany, la Fundació va contribuir a facilitar

L’entitat va estar representada per la Dra. Gemma

la participació de professionals mèdics en el pele-

Ruiz Sabaté, patrona de la Fundació.

grinatge. En representació de la Fundació Antonius Musa hi forma part el Dr. Miquel Domènech.

Clinic contest El Clinic Contest, el concurs de casos clínics centrat en el risc cardiovascular, la insuficiència cardíaca i l’obesitat, va celebrar enguany la seva quarta edició a Tarragona. L’esdeveniment, promou l’actualització i l’intercanvi de coneixements entre professionals de la salut. En aquesta edició, la Fundació Antonius Musa va fer entrega del primer premi, que va ser lliurat per la seva presidenta, la Dra. Francesch.

Lliurament del primer premi del Clinic Contest, amb la participació de la Fundació Antonius Musa.

La Fundació Antonius Musa, representada per la patrona Dra. Gemma Ruiz, a la XI edició de la caminada A Bon Pas Fem Salut, a Tarragona.

SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE

info@onairmultimedia.com

- 11 -

687669616

Revista Galens

COMT

Pòdcast Fernández , director de Spor ts Events .

Fernández va remarcar la consolidació de la cursa, l’augment de la participació femenina i de joves, i la importància de l’esport com a eina de salut pública i com a motor solidari que mobilitza la ciutat.

Els darrers episodis del COMT Pòdcast han posat el focus en tres qüestions arrelades al nostre territori: la salut mental, la prescripció d’activitat física i la recerca en Alzheimer.

En parlar de salut mental, la Fundació Menssana va compartir la seva experiència atenent joves d’entre 12 i 30 anys amb un model d’accés ràpid, gratuït i centrat en l’escolta activa. Cristina Triana, la seva presidenta, va subratllar fins a quin punt la prevenció és clau per evitar processos dolorosos, i va destacar el valor del conveni amb el COMT, que permet donar resposta també a joves col·legiats i fills de col·legiats.

Finalment, Margarita Oliva va presentar la tasca de la Fundació Rosa Maria Vivar, dedicada a l’atenció a persones amb Alzheimer i al finançament de projectes d’investigació.

Va explicar els avenços que ja s’entreveuen, la necessitat de reforçar el diagnòstic precoç i la urgència de trencar l’estigma que encara envolta aquesta malaltia. La seva participació a la cursa, com a entitat beneficiària, va ajudar a fer visible una realitat que impacta cada vegada més famílies del territori.

La Tarraco Health Race va ser la protagonista d’un altre episodi, amb l’anàlisi de Juanan

- 12 -

Núm 210

Revista Galens

Lliçons del passat Tots coneixem la dieta mediterrània, segur?

Probablement la més fidel és la dels pobles de Mallor-

Fins el segle XIX estava normalitzada la fam, però

ca. Per exemple a mitjans segle XVII Jaume Terras-

llavors es canvià la mentalitat cap a tenir drets, com

sa deixà en testament a la seva viuda blat suficient

els de la salut i alimentació. J. George Harrar (1906-

per fer 337 kg. de pa a l‘any, uns 925g al dia, a més

1982), president de la Rockefeller Foundation, parlà de

d’oli, olives i figues. En un document de 1614 el virrei

la transició nutricional i es dedicà a millorar la produc-

ordenà armar una milícia de 600 homes durant tres

ció de cereals. És un canvi de paradigma.

dies per la defensa de la costa, on s’especifica amb detall la dieta: farina, formatge, vi, vinagre, sardines,

Ancel Keys (1904-2004) fundà el laboratori d’Higiene

oli i llegum. Cada soldat rebia al dia un pa de 1024g,

Fisiològica de la Universitat de Minnesota, pioner en

80g de llegums (ciurons, fesols i faves seques), 200g

l’estudi quantitatiu de la biologia humana.

de formatge i una arengada. Veiem una dieta molt completa i equilibrada.

Visità Espanya, invitat per Jiménez Díaz, i conegué a Grande Covián. Estudiaren la relació entre colesterol i

Ja trobem aliments d’Amèrica com l’indiot, meló,

dieta entre els habitants de Cuatro Vientos amb nivells

pebrots, albergínies però l’acceptació de la tomata

baixos de colesterol, mentre que al barri de Salaman-

i les patates fou més tardana. Segons les possibili-

ca era més alt i patien més infarts de miocardi.

tats es menjava carn de gallina (brou pels malalts), pollastre, moltó i, sobretot, la matança del porc, que

Llavors encunyà la frase «Comer bien para estar

elaborat proporcionava menjar a una família tot l’any.

mejor [...] al estilo mediterráneo». No parlà estricta-

Acompanyat de vi o d’aiguardent, més barat.

ment de dieta, se referia a una sèrie d’actituds com caminar, tranquil·litat, fer siesta i menjar poc i bé com

I això és la dieta mediterrània: proteïnes dels llegums,

hem assenyalat i que tots coneixem.

carn poca i com acompanyament (no a l’inrevés), peix o sardines, llet, oli d’oliva, alguna fruita, especialment

Als 50 dissenyà l’Estudi dels 7 països (Espanya no

figues (assecades en tenien tot l’any), taronges, llimo-

participà), el primer assaig multinacional en el que es

nes, verdures de l’hort, quasi res de sucre, i pa, molt

demostrà relació entre malaltia coronaria i el coleste-

de pa. Recordem que fins els anys 60 se menjava uns

rol a la dieta.

700g per càpita, i no hi havia obesitat.

Dr. Antón Pujol Bibliografia Josep L. Barona Vilar, Josep L.; “International organisations and the development of a physiology of nutrition during the 1930s”.

Food & History, vol. 6, n° 1 (2008), pp. 133—166 Carmena, Rafael: “Ancel Keys (1904-2004)”. Revista Española de Cardiología. https://doi.org/10.1157/13072484

- 13 -

Núm 210

Revista Galens

Diàlegs de salut En el marc de la Tarraco Health Race, el COMT va

es contrau: secreta hormones i connecta amb el

celebrar la 1a Jornada de Salut i Esport, juntament

cervell, l’intestí, la pell… Ens gastem diners en cremes

amb el departament de Salut i el d’Esport i amb el

o probiòtics, però sovint no cuidem la massa muscu-

Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona,

lar, que és la base de moltes funcions metabòliques i

dedicada a la prescripció de l’exercici físic com a

de salut. Quan entens això, és impossible no donar a

eina de prevenció i tractament. La sessió va comp-

l’exercici el protagonisme que mereix.

tar amb un convidat especial: el Dr. Antelm Pujol, metge endocrí i divulgador de salut, conegut per

Una part important de la seva feina és la divul-

acostar la ciència a la ciutadania i per reivindicar

gació. Per què li dona tanta importància? Perquè

el paper clau del múscul i de l’activitat física en la

el 80% de pacients busca informació després de la

salut global.

consulta… i el 70% del que hi ha a xarxes és imprecís o directament fals. Si els professionals no hi som,

En aquesta conversa amb el Dr. Pujol —conduïda

algú altre ocuparà aquest espai. Les xarxes són una

per la periodista Anna González, del departament

extensió de la consulta: cada mes, entre quatre i cinc

de comunicació del COMT— reprenem els princi-

milions de persones veuen aquest contingut. Quantes

pals conceptes de la seva ponència i aprofundim

vides em caldrien per veure-les a totes presencial-

en una idea central: per què l’exercici és, avui, una

ment?

de les eines terapèutiques més potents que tenim?

«Si els professionals no ocupem l’espai de la divulgació, algú altre ho farà sense rigor»

Doctor, molts professionals el coneixen com a endocrí, divulgador i expert en estil de vida. Com s’explica vostè mateix? Sempre dic que em dedico a cuidar el més important que té una persona: la

En la jornada del COMT parlava de «prescriure

seva salut. I això no passa només per la medicació,

exercici». Què vol dir exactament? Vol dir entendre

sinó pels hàbits. Sabem que la nutrició, l’exercici,

que l’exercici no és un complement, sinó un tracta-

el descans i el control de l’estrès són determinants

ment. En una diabetis, per exemple, entrenar és tan

fonamentals. El problema és que, tot i tenir un nivell

important com prendre una pastilla. I cal que els

d’evidència altíssim, sovint els infravalorem. L’exercici,

professionals tinguem eines pràctiques i un sistema

per exemple, té un grau d’evidència 1B en cardiologia;

que ens ho faciliti. Les jornades del COMT van ser un

molts tractaments farmacològics no arriben a aquest

primer pas essencial: formen, consciencien i norma-

nivell.

litzen aquesta prescripció dins la pràctica clínica.

Com arriba un endocrí a situar l’activitat física al

Més enllà dels professionals, també cal convèncer

centre de la seva pràctica clínica? El múscul és, en

la ciutadania. Costa fer pedagogia sobre l’exerci-

realitat, el nostre òrgan endocrí més gran. No només

ci? Costa, però cada vegada menys. Quan la població

- 14 -

Núm 210

Revista Galens

«L’exercici físic no és un complement: és un tractament amb més evidència que molts fàrmacs» veu metges formant-se, participant en una cursa o

I en nutrició, quin és l’error més freqüent? Els

donant exemple, el missatge és molt potent. L’educa-

extrems: dietes sense carbohidrats, sense greixos,

ció en salut comença a l’escola, però no s’acaba mai.

modes alimentàries sense supervisió… La clau és

I aquí les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser

evitar ultraprocessats i garantir una dieta equilibrada

un aliat enorme.

amb proteïna, fruites i verdures. Quan el plantejament és extrem, el risc de dèficits és real.

Quins són els mecanismes endocrins que expliquen els beneficis de l’activitat física? El 80%

Som davant d’una moda o d’un canvi estructural

del sucre que ingerim s’emmagatzema a la massa

en la manera d’entendre la salut? Vull creure que

muscular. Si el múscul no funciona, aquests nutri-

és un canvi real. Hi ha més consciència i més ganes

ents queden “perduts” a la sang. L’entrenament de

de cuidar-se, però també molta desinformació. I

força millora la sensibilitat a la insulina, protegeix l’os,

animo els meus companys metges a ser presents a

redueix risc cardiovascular i, en el cas de les dones,

xarxes amb rigor i responsabilitat: és una extensió

alleuja símptomes com els sufocs de la menopausa.

de la consulta i pot transformar la salut de milers de

És un òrgan central; no cuidar-lo té conseqüències

persones.

en cascada.

Hi ha un perfil de pacient per al qual l’exercici és especialment determinant? Sí: persones amb sobrepès o obesitat, prediabetis, diabetis, colesterol alt o hipertensió. En aquests casos, l’entrenament de força aborda directament l’arrel del problema: la resistència a la insulina. I no és tard per començar.

Una diagnosi pot ser una oportunitat per fer el “clic” i iniciar el canvi.

«Quan el cos respon, l’exercici deixa de costar i passa a formar part de la vida» Què costa més: començar o mantenir-se? Començar. Però un cop la persona veu resultats —menys medicació, més vitalitat, més benestar— l’exercici es converteix en una rutina tan natural com rentar-se les dents.

- 15 -

Núm 210

Revista Galens

El pla d’oci del COMT El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha continuat aquesta tardor amb tres propostes que han combinat patrimoni, ciència i cultura, pensades per compartir experiències en un ambient distès i enriquidor. Les activitats, obertes als col·legiats i als seus acompanyants, han permès descobrir espais singulars del territori i apropar-se a disciplines diverses d’una manera participativa.

A l’octubre, el Pla d’Oci va proposar una excursió al Monestir de Santes Creus, una de les grans joies del Cister europeu. Els participants van gaudir d’una

atenció al claustre restaurat, l’església i els sepulcres

visita guiada pel conjunt monumental, amb especial

reials, i van completar la jornada amb un dinar de cuina tradicional en un entorn privilegiat.

El darrer dissabte de novembre, el Pla d’Oci va convidar els col·legiats a fer un viatge d’un milió d’anys enrere amb una visita guiada a l’Espai Mammuthus de la Canonja. L’activitat va permetre conèixer els primers homínids i la fauna del Pleistocè a través de fòssils originals, eines de pedra i recursos interactius, en una experiència pensada tant per a adults com per a famílies.

- 16 -

Núm 210

Revista Galens

Finalment, al desembre, el COMT va acollir una experiència de cal·ligrafia medieval guiada per la conservadora i restauradora Ariadna Queralt. Durant el taller, els participants es van endinsar en els processos antics d’elaboració de tintes i manuscrits, treballant amb càlam i descobrint la paciència i la precisió que caracteritzaven l’escriptura medieval.

El COMT i Itinere Tarraco ja treballen conjuntament en una nova planificació d’activitats per al 2026, que s’iniciarà el gener, amb l’objectiu de continuar oferint propostes culturals i de lleure de qualitat adreçades a la col·legiació.

- 17 -

Núm 210

Revista Galens

Veus de la medicina Seguim donant veu a les diferents etapes que conformen el camí de la professió mèdica, posant el focus en les experiències, inquietuds i mirades de

Alexandra Rion Marqués Estudiant de Medicina, formada a la Universitat Rovira i Virgili. Recentment presentada a l’examen MIR.

les noves generacions. A Veus de la medicina ens apropem als moments clau que marquen l’inici de la trajectòria professional, quan es prenen decisions determinants per al futur.

En aquesta edició conversem amb Alexandra Rion Marqués, estudiant de Medicina recentment presentada a l’examen MIR. Rion comparteix com

enriquidora i formativa, en la qual he après molt i fins

ha viscut aquest repte exigent, com s’ha preparat

i tot he descobert especialitats que, inicialment, no

durant mesos i quines expectatives i dubtes l’acom-

m’atreien gaire, però que, gràcies a la preparació del

panyen davant l’elecció d’especialitat. Una conver-

MIR, he començat a valorar.

sa que ens acosta a la vivència del MIR des de dins

«No em genera tanta por com incertesa i respecte: saber que tot es decideix en un sol dia pesa molt»

i ens permet entendre millor les motivacions, valors i aspiracions dels futurs metges i metgesses.

Un cop superada una de les fites més exigents de la carrera, com has viscut l’experiència de l’examen MIR? El MIR és tot un repte per a qualsevol metge

Què és el que més t’il·lusiona i què és el que més et

o metgessa. Suposa una gran dedicació i, abans de

preocupa d’aquest examen? Tot i que és un examen

començar aquesta experiència, havia sentit molts

complicat, el que més m’il·lusiona és poder aprovar-lo

comentaris que el definien com un procés molt dur,

i tenir l’oportunitat de decidir el meu futur. Després

en què pràcticament no surts de casa i vius centrada

de tots aquests mesos d’esforç i dedicació, el meu

en l’estudi. Tot i això, crec que és un vivència molt

objectiu és aconseguir una plaça en l’especialitat que

subjectiva i que cada persona l’afronta d’una manera

m’agradi en un hospital de referència i començar a

diferent.

exercir com a metge, que, al capdavall, és per això que m’he format.

En el meu cas, no diria que no hagi estat dura; si bé és cert que implica renunciar a moltes coses del dia

D’altra banda, el MIR no em genera tanta preocu-

a dia. Tot i això, he pogut combinar força bé l’estudi

pació, com incertesa i respecte. Em pregunto com

amb moments de descans, esport i desconnexió,

serà l’examen, quines preguntes sortiran, quin serà el

cosa que ha fet que l’experiència fos menys exigent i

nivell de dificultat, com de competitiu serà o si tindré

manejable del que m’imaginava al principi.

prou temps per fer-lo. També penso si estaré en les millors condicions per afrontar-lo… Tot això em preocupa més que l’examen en si.

Definiria el MIR com una cursa de fons, amb moments exigents i d’altres més lleugers que permeten recu-

s’ofereix una bona formació.

perar forces. Considero que ha estat una etapa molt - 18 -

Núm 210

Revista Galens

«El MIR és una cursa de fons que posa a prova no només els coneixements, sinó també la persona» et jugues tot a una carta, i això és difícil de gestionar,

i va ser allí quan van començar les meves primeres

fet que converteix el moment en una experiència molt

inquietuds i interès per tot allò relacionat amb la

intensa.

medicina i la salut.

Com t’has preparat aquests darrers mesos? Tens

Amb el pas del temps, cada vegada em veia més

alguna rutina o estratègia que t’hagi ajudat espe-

clarament exercint com a metgessa, i aquesta idea

cialment? M’he preparat el MIR a través d’una acadè-

va anar consolidant-se fins a convertir-se en el meu

mia que vaig començar el mes de juny. Ells marquen

objectiu.

els horaris, els temes a estudiar i proporcionen els recursos i materials necessaris, i després tu els estu-

Tens ja clara l’especialitat que t’agradaria escollir

dies al teu ritme. Els simulacres i les classes es poden

o encara estàs oberta a diferents opcions? Perso-

seguir de manera virtual o presencial, segons la teva

nalment m’atrauen tant les especialitats quirúrgiques

elecció. Com que sempre m’ha agradat anar a classe,

com les medico-quirúrgiques, però encara no ho tinc

vaig preferir assistir-hi presencialment.

del tot clar. Sé cap a quines m’inclino i quines no escolliria, però continuo oberta a diferents opcions.

És una preparació molt estructurada i pensada, que

Crec que totes tenen algun aspecte interessant i

es basa tant en l’estudi de la matèria com en la realit-

atractiu, i encara tinc temps per prendre una decisió

zació de molts tests i simulacres. Això, no només

definitiva.

permet adquirir coneixements, sinó aprendre a fer l’examen: la tècnica de test, el control del temps i la

Quins factors pesen més per a tu a l’hora d’escollir

gestió de la pressió.

especialitat? T’agradaria quedar-te a fer la residència o exercir al territori? Per què? Els factors

He intentat seguir una rutina diària en què combinava

que més valoro a l’hora d’escollir especialitat són la

l’estudi amb la pràctica de l’activitat física al gimnàs,

vocació i l’atractiu de la pròpia especialitat, allò que

amb una bona alimentació, i intentat un descans

realment m’agrada fer. Crec que és fonamental sentir-

reparador, que no sempre s’aconsegueixo. Tot plegat

te motivada pel que fas cada dia. També penso en el

m’ha ajudat molt a nivell físic, mental i emocional.

tipus de pacients amb els quals treballaré i el ritme de

Crec que un dels factors clau ha estat saber descan-

vida que comporta cada especialitat.

sar i desconnectar quan tocava, així com reservar, encara que fos poc, temps per gaudir de la família,

No em faria res marxar fora del territori per fer-la.

els amics i la parella.

Personalment, considero que el més important és la formació i la qualitat d’aquesta, i si això implica

«La nostra generació vol una medicina més justa, humana i compatible amb una vida personal plena»

marxar, ho veig com una oportunitat per conèixer una nova ciutat i créixer tant a nivell professional com personal.

Quan vas decidir estudiar Medicina i què és el que

Què creus que fa atractiu un territori com el nostre

et va fer tenir-ho clar? Vaig decidir que volia estudiar

per a una futura resident o metgessa jove? Crec que

Medicina relativament jove, cap als 12 anys. Durant

és un territori molt ric, amb hospitals de referència on

els meus estudis del Grau Superior de Ballet, cursà-

s’ofereix una bona formació.

vem una assignatura d’anatomia que m’encantava, - 19 -

Núm 210

Revista Galens

Tenim un bon clima, una cultura i una història molt

Què esperes de les institucions i dels col·legis

presents, amb una gran qualitat de vida. Més proxi-

professionals quan comencis la teva etapa labo-

mitat, més familiar, …

ral? Dels col·legis professionals i altres institucions espero rebre suport i acompanyament, especialment

Tot això, fa que sigui un entorn agradable per desen-

durant els primers anys, que imagino poden ser els

volupar-hi una carrera professional, on la vida laboral

més complexos, ja que tot és nou i implica un gran

i la personal es poden compatibilitzar millor que a una

canvi a la nostra vida. També espero orientació en

gran ciutat.

qüestions ètiques , facilitats per establir una bona xarxa de contactes amb altres professionals, així

I què creus que caldria millorar per retenir talent

com que vetllin pels nostres drets i per una regulació

jove dins el sistema sanitari? Crec que per retenir

adequada de la professió.

talent jove dins del sistema sanitari caldria millorar les condicions laborals, oferir més estabilitat i facilitar

A més, considero important que ofereixin formació

la conciliació entre la vida professional, la formació

contínua, que ens permeti seguir creixent com a

contínua i la recerca. També és fonamental que els

metgesses i estar sempre actualitzades, ja que la

joves professionals sentin que tenen oportunitats de

medicina és una disciplina en constant evolució,

créixer i desenvolupar-se dins del sistema, poden

especialment amb les noves tecnologies i la intel·li-

assumir responsabilitats i càrrecs rellevants malgrat

gència artificial, que poden ser un gran suport, com

l’edat i experiència inicial.

per exemple en els diagnòstics.

Quins valors creus que defineixen la teva genera-

«L’organització, el descans i l’activitat física han estat claus per sostenir mesos d’estudi intens»

ció de futurs metges i metgesses? La nostra generació es defineix per valors com l’equitat i la igualtat.

Som més conscienciats amb les desigualtats socials i sanitàries i tenim la voluntat de garantir una medicina

Quin consell donaries a estudiants de Medicina que

més justa, inclusiva i empàtica.

encara veuen el MIR com un horitzó llunyà? Els diria que no s’angoixin abans d’hora. El MIR és un procés

També ens preocupem per la sostenibilitat i el medi

pel qual els metges han de passar, i quan arriba el

ambient dins del sistema sanitari, buscant models

moment, arriba.

d’atenció més responsables i eficients a llarg termini.

A més, tenim una mirada més internacional i oberta,

Sovint he pensat que totes les hores d’estudi i l’exi-

amb interès per aprendre d’altres sistemes de salut i

gència del Grau de Medicina no són només un objec-

d’experiències d’arreu d’Europa i del món.

tiu acadèmic, sinó també una mena d’entrenament personal que m’ha ajudat a afrontar el MIR amb una

Destaquem l’aposta per nous mètodes i l’adaptació

perspectiva més optimista i amb més eines per supe-

a les noves tecnologies i la innovació, sense perdre

rar-lo.

de vista la medicina integral, centrada en la persona.

Crec que sabem combinar el progrés científic i tecno-

Amb constància, organització i paciència, és una

lògic amb una mirada més humana i global al pacient.

etapa que es pot afrontar amb èxit.

- 20 -

Núm 210

Revista Galens

Les nostres seccions

Medicina Estètica La Secció Col·legial de Medicina Estètica del COMT

La secció, a més, té una vocació clara de servei

és l’espai de trobada per als metges col·legiats,

públic i sensibilització social. Treballa perquè la

formats i acreditats, que exerceixen aquesta disci-

ciutadania disposi d’informació fiable sobre què és

plina mèdica amb criteri científic, rigor i vocació de

i què no és medicina estètica, quins requisits ha de

servei. Presidida per la Dra. Esther Mayol, i amb una

complir un centre i com es pot verificar que el profes-

junta renovada el 2025, la secció treballa per refor-

sional és, efectivament, un metge acreditat. Aquesta

çar la identitat d’una especialitat que, tot i el seu

tasca educativa és essencial en un entorn on abun-

creixement, continua necessitant més visibilitat,

den les ofertes agressives, els mites i els tractaments

regulació i pedagogia entre la ciutadania.

que es realitzen fora dels circuits autoritzats. Posar llum en aquest panorama és un acte de responsabilitat col·lectiva.

La seva finalitat és clara: defensar una medicina estètica mèdica, segura i ètica, i garantir que qualsevol acte estètic sigui practicat exclusivament per

D’altra banda, la secció promou una pràctica centra-

professionals col·legiats, formats i acreditats. En un

da en el benestar integral, recordant que la medi-

context marcat pel repunt de l’intrusisme —amb trac-

cina estètica no és només una qüestió d’imatge.

taments realitzats per personal no mèdic que poden

Una intervenció ben indicada pot millorar l’autoes-

provocar complicacions greus— la secció centra bona

tima, l’autoconfiança i la qualitat de vida, i fins i tot

part de la seva tasca a protegir la salut del pacient i a

contribuir al benestar emocional, sempre dins d’un

preservar el prestigi de la professió.

marc clínic responsable. Per això és imprescindible disposar d’un bon diagnòstic, una història clínica,

Aquest espai serveix també per acompanyar els

un consentiment informat i un seguiment posterior

professionals, oferint informació i suport en àmbits

al tractament.

clau com la formació acreditada, els requeriments legals (com la llicència sanitària U48) o la utilització segura de productes i equips. Mitjançant cursos, tallers, jornades i col·laboracions amb universitats i societats científiques, la secció impulsa un programa formatiu continu que respon a les necessitats reals de la pràctica clínica. La voluntat és que els metges accedeixin a eines actualitzades que garanteixin la màxima seguretat i resultats òptims per als pacients.

Fotografia de l’última reunió entre la presidenta de la Secció Col·legial de Medicina Estètica, la Dra. Esther Mayol, i el vicepresident del COMT, el Dr. Francesc Feliu.

- 21 -

Núm 210

Revista Galens

El motor del COMT

L’activitat del dia a dia

El COMT presenta el CercaDOC, el primer directori mèdic amb garantia col·legial

El COMT va presentar, el passat mes de novembre,

Joaquim Espinosa (esquerra) i el Dr. Sergi Boada (dreta), durant la roda de premsa de presentació del CercaDOC a la seu del COMT.

el CercaDOC, una nova eina digital que facilita a la ciutadania l’accés a informació mèdica rigorosa i verificable sobre els professionals que exerceixen

Privada, que reconeix els professionals i centres que

la medicina privada a la demarcació de Tarragona.

compleixen criteris de formació, subespecialització i

El directori garanteix que totes les dades han estat

pràctica responsable.

validades pel mateix COMT, oferint una font segura, transparent i amb garantia col·legial.

La presentació del CercaDOC va tenir lloc en una roda de premsa a la seu col·legial de Tarragona,

El projecte permet als metges i metgesses activar el

amb la participació del president del COMT, el Dr.

seu perfil professional i decidir quina informació volen

Sergi Boada, i del cap de Gabinet de Presidència,

fer pública, que posteriorment és revisada i validada

Joaquim Espinosa.

per l’equip tècnic del Col·legi.

El CercaDOC inclou també la possibilitat d’obtenir el Segell COMT d’Exercici Responsable en Medicina

El CercaDOC neix per oferir informació mèdica amb garantia col·legial.

- 22 -

Núm 210

Revista Galens

COMT i Subdelegació del Govern reforcen la coordinació institucional en salut El president del COMT, el Dr. Boada, i Elisabet Romero, Subdelegada del Govern a Tarragona van mantenir una trobada institucional per compartir reflexions sobre les necessitats del col·lectiu mèdic i abordar línies de treball conjuntes en matèria sanitària. Durant la reunió, es van tractar qüestions vinculades a la planificació territorial, les infraestructures sanitàries i la formació mèdica, amb l’objectiu de reforçar la coordinació institucional i contribuir a la millora del sistema sanitari del territori.

La coordinació entre institucions és clau per asolir sistema sanitari alineat amb les necessitats del territori.

El Dr. Sergi Boada (esquerra), president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, i Elisabet Romero (dreta), subdelegada del Govern a Tarragona, durant la trobada institucional.

Swim For ELA 2025 recapta 117.406,22 euros El COMT va acollir la roda de premsa de presentació de la recaptació de l’edició 2025 de Swim For ELA, que ha assolit els 117.406,22 euros i eleva el total acumulat des de l’inici de la iniciativa fins als 448.770,45 euros destinats a projectes vinculats a

D’esquerra a dreta, Joana Bono, Siscu Morell, el Dr. Sergi Boada i Jordi Cervera, durant la roda de premsa de presentació de la recaptació de Swim For ELA al COMT.

l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

Swim For ELA s’ha consolidat com una acció solidàDurant l’acte, celebrat a la seu col·legial, es va fer el

ria de referència al territori, gràcies a la implicació de

lliurament dels xecs a les entitats beneficiàries: la

voluntaris, entitats i participants, i continua sumant

Fundació Miquel Valls, la Unitat d’Histologia i Neuro-

esforços per donar visibilitat a l’ELA i reforçar el

biologia de la URV i el Laboratori de Recerca de la

suport a les persones afectades, les seves famílies i

Dra. Mónica Povedano de l’Hospital de Bellvitge. El

els projectes de recerca.

president del COMT, el Dr. Sergi Boada, va exercir com a notari de l’acte, donant fe del lliurament i destacant el compromís del col·lectiu mèdic i de la ciutadania amb iniciatives solidàries que uneixen salut, esport i recerca.

- 23 -

La iniciativa Swim For ELA ja ha destinat més de 448.000 euros a la recerca i l’atenció de l’ELA.

Núm 210

Revista Galens

El Dr. Sergi Boada, veu del COMT al Diari de Tarragona El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarra-

En els primers mesos, la columna ha abordat qüesti-

gona, el dr. Sergi Boada, és una de les veus desta-

ons tan rellevants com l’Alzheimer, salut mental, intru-

cades de la nova secció de salut i benestar que el

sisme, el Cercadoc del COMT, els premis Antonius

Diari de Tarragona publica cada divendres sota el

Musa, la manca de metges o els 50 anys de Santa

títol “Cuidarnos”, des del passat mes d’octubre.

Tecla docent, entre d’altres.

En aquesta columna setmanal, el dr. Boada compar-

La secció que ha estrenat enguany el Diari de Tarra-

teix reflexions i opinions sobre temes d’actualitat

gona va dedicada al benestar i la salut, amb quatre

sanitària, sempre amb una mirada propera, humana i

pàgines cada divendres plenes de continguts per

compromesa amb la salut de les persones.

ajudar-nos a cuidar-nos junts.

Santa Tecla celebra 50 anys com a hospital docent universitari

El Dr. Francesc Feliu, vicepresident del COMT, durant la seva intervenció a l’acte de commemoració dels 50 anys de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla com a centre docent universitari.

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla va commemo-

L’esdeveniment va reunir representants del món

rar els 50 anys del seu reconeixement com a centre

sanitari, universitari i institucional, entre ells el Dr.

docent universitari amb un acte celebrat al Seminari

Francesc Feliu, vicepresident del COMT, que va inter-

Tarraconense, presidit per la consellera de Recerca i

venir amb una reflexió sobre els reptes actuals de la

Universitats, Núria Montserrat Pulido.

formació mèdica.

- 24 -

Núm 210

Revista Galens

El més destacat del darrer trimestre Els Premis Antonius Musa honren la dedicació i la trajectòria dels professionals del territori El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar, el passat 12 de desembre, a l’Auditori de

Fotografia dels guardonats als Premis Antonius Musa del 2025 amb el president del COMT, el Dr. Sergi Boada (a la dreta).

la Diputació de Tarragona una nova edició dels Premis Antonius Musa, la cerimònia que reconeix l’excel·lència, el compromís i la vocació de servei dels professionals i institucions que contribueixen

La màxima distinció, Sants Cosme i Damià, va ser

al progrés de la salut al territori. L’Espai de Memò-

concedida a la Dra. Maria Bodí Saera, referent

ria del COMT va distingir, un any més, trajectòries i

estatal en Medicina Intensiva i impulsora de la trans-

projectes que simbolitzen els valors de la professió

formació de la UCI de l’Hospital Universitari Joan

mèdica.

XXIII. Un dels moments més emotius de la gala va ser l’entrega del reconeixement de Col·legiat d’Honor al Dr. Francesc Bové Armant, metge de família que no pot exercir des del 2018 arran d’un ictus greu, pel seu compromís amb el sistema públic i la seva lluita per visibilitzar les desigualtats en l’atenció a l’ictus.

Fotografia dels Metges Honorífics, professionals que enguany han complert 70 anys, durant l’acte dels Premis Antonius Musa.

Els Premis Antonius Musa passen a tenir una periodicitat biennal. La propera entrega se celebrarà l’any 2027.

Els guardons a Col·legiat/da de l’Any han reconegut el Dr. Manel Saltor, a les Terres de l’Ebre; la Dra. Esther Roquer, a Reus, i el Dr. Josep M. Castellote, a Tarragona. En l’àmbit institucional, el premi a Equip Assistencial Multidisciplinari de l’Any ha recaigut en la Unitat Integrada Barnahus Tarragona, i la gala també ha inclòs l’homenatge als Metges

El Dr. Sergi Boada, president del COMT, amb representants de la Diputació de Tarragona, la Subdelegació del Govern, la Regió Sanitària de Tarragona, la URV i l’Ajuntament de Reus, durant els Premis Antonius Musa.

Honorífics 2025, amb una menció especial al Dr. Fernando Vizcarro, expresident del COMT.

- 25 -

Núm 210

Revista Galens

El COMT acull la 1a Jornada d’Esport i Salut a Tarragona, sobre la prescripció de l’exercici físic

Fotografia de grup davant del Col·legi de Metges de Tarragona amb els alumnes, els participants de la jornada i representants de les institucions organitzadores de la 1a Jornada d’Esport i Salut de Tarragona.

La 1a Jornada d’Esport i Salut de Tarragona conso-

Per la seva part, Estefanía Serrano, de la Conselleria

lida una aliança institucional per impulsar la pres-

d’Esports, va remarcar la col·laboració entre salut i

cripció d’exercici físic. L’esdeveniment, celebrat al

esport com una oportunitat per a la ciutadania.

COMT amb la participació dels Departaments de Salut i Esports, el COPLEFC, l’Ajuntament i la URV,

La ponència del Dr. Antelm Pujol va aportar evidència

va reunir professionals de l’àmbit sanitari, esportiu i

científica sobre l’impacte metabòlic de l’activitat físi-

acadèmic per reforçar el paper de l’activitat física com

ca. Les taules rodones van analitzar barreres, oportu-

a eina de salut pública.

nitats i experiències d’èxit de centres de salut, entitats i clubs esportius, demostrant resultats positius en

En el marc de la Tarraco Health Race, la jornada

pacients crònics i col·lectius vulnerables.

va evidenciar la necessitat d’integrar la prescripció d’exercici dins del sistema sanitari, especialment en

Les institucions van expressar la voluntat de donar

un territori amb envelliment creixent. El president del

continuïtat a la jornada i treballar conjuntament per

COMT, Dr. Sergi Boada, va destacar que l’exercici és

un model territorial estable i accessible de pres-

una de les eines preventives més potents.

cripció d’exercici físic.

- 26 -

Núm 210

Revista Galens

El COMT se suma a la tercera edició del Premi Periodisme en Salut i Drets Socials El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona s’ha Imatge del bust que identifica els Premis Battestini, en memòria del metge homenatjat.

incorporat com a col·laborador a la tercera edició del Premi de Periodisme en Salut i Drets Socials, impulsat pel Col·legi de Periodistes de la Demarca-

El premi manté la categoria local, dotada amb 2.000

ció de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla.

euros, adreçada a treballs periodístics centrats en el Camp de Tarragona i vinculats a la realitat social del

La col·laboració del COMT permet incrementar la

territori.

dotació de la categoria de Salut i Drets Socials d’àmbit nacional fins als 5.000 euros, reforçant el reconei-

El guardó reconeix peces publicades en premsa

xement al periodisme especialitzat com a eina clau

escrita, mitjans digitals, ràdio o televisió, en llengua

per a la divulgació rigorosa en salut i drets socials.

catalana o traduïdes al català.

L’Assemblea General del COMT aprova el pressupost del 2026 El COMT va celebrar, al desembre, una nova

Durant la sessió, el president, el Dr. Sergi Boada, va

Assemblea General Ordinària en què es va apro-

exposar l’estat del projecte de la futura seu col·legial

var el pressupost per a l’exercici 2026, que es va

i les diferents opcions que s’estaven valorant, entre

situar al voltant dels 1,3 milions d’euros. El pres-

les quals l’entorn de la Tabacalera, amb criteris de

supost preveu uns ingressos d’1.388.878 euros i

funcionalitat, sostenibilitat econòmica i servei a la

unes despeses d’1.356.718 euros, amb un resultat

col·legiació. L’Assemblea també va aprovar la creació

positiu de 32.160 euros, que garanteixen l’equilibri i

de la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut

la sostenibilitat econòmica del COMT.

Sexual.

- 27 -

Núm 210

Revista Galens

El més destacat de Formació

Tanquem un 2025 de rècords - Èxit de participació i aposta per l’excel·lència clínica i directiva El 2025 ha estat un any marcat per la ferma voluntat d’acostar la formació a tot el territori, tancant amb un darrer trimestre intens i gratificant. Des d’octubre fins a desembre, hem desplegat un calendari ambiciós que ha cobert necessitats clíniques i ha reforçat l’aposta per les habilitats transversals i el lideratge.

El trimestre va arrencar amb la tercera edició del Curs d’Electrocardiografia Clínica a Tarragona, seguit immediatament pel Programa Avançat de l’ECO-COMT i l’exitós curs de Ventilació Mecànica

Imatge de la Sessió formativa sobre l’ús d’opioides a la consulta i als serveis d’urgències a la seu del COMT a Tarragona.

No Invasiva, que va exhaurir places en temps rècord.

A mitjans d’octubre, l’activitat es va traslladar a les Terres de l’Ebre, on la delegació de Tortosa va acollir la sessió sobre l’ús d’opioides patrocinada per Grünenthal, així com la formació en Salut Comunitària sobre la incontinència d’orina. La recta final del mes va combinar l’actualització oncològica en càncer de còlon i l’inici de les competències directives amb el curs de Gestió i creació d’equips altament eficients, coorganitzat amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

El mes de novembre va servir per preparar el terreny per a una de les grans apostes estratègiques: la presentació del Programa Executiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries ESADE & COMT, juntament amb la sessió d’Habilitats comunicatives tutor-resident i la sessió sobre reproducció realitzada en col·laboració amb Dexeus Dona. L’any es va tancar a Reus amb l’última edició

2025, han fet possible aquestes activitats mitjançant la seva col·laboració i patrocini. En especial, reconeixem el suport d’Aerogen, Air Liquide, Almirall, AstraZeneca, Biocablan, Boehringer Ingelheim, Daiichi Sankyo, Dexeus Dona, Dextromedica, ESADE Executive Education, Grünenthal, GSK, IBSA, Léleman, Lilly, Medtronic, Philips, Rovi, Viatris, Vinno, Wellspect i la Fundació Mutual Mèdica.

Així mateix, agraïm la contribució decisiva de les institucions col·laboradores com el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la Xarxa Santa Tecla, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili, la Fundació URV, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i la Fundació Antonius Musa.

Finalment, oferim una darrera oportunitat per conèixer el Programa Executiu ESADE & COMT

del curs d’ECG al desembre.

en la sessió del pròxim 13 de gener de 2026.

Volem aprofitar aquest espai per expressar el

El 2025 es tanca amb xifres rècord i amb la volun-

nostre agraïment a totes les entitats que, al llarg de

tat de seguir consolidant el lideratge en formació.

- 28 -

Núm 210

Revista Galens

Acords d’Assemblea General Desembre

Aprovació del pressupost d’ingressos i despeses per a l’exercici 2026

S’aprova el pressupost d’ingressos i despeses per a l’exercici 2026. El pressupost aprovat preveu uns ingressos totals d’1.388.878 euros i unes despeses de 1.356.718 euros, amb una previsió de resultat positiu de 32.160 euros, fet que permet mantenir l’equilibri pressupostari i garantir la sostenibilitat econòmica del Col·legi.

Aprovació definitiva de la Secció col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual

Es posa en coneixement de l’Assemblea que, mitjançant acord de la Junta de Govern del passat 30 d’abril de 2025, es va procedir a la recent creació de la secció col·legial de “Sexologia Clínica i Salut Sexual” sobre la que, en compliment de l’art. 28 dels Estatuts, correspon a I’Assemblea la seva aprovació definitiva.

En aquest sentit, serà un espai promogut pels propis col·legiats amb la voluntat de donar veu, formació i projecció a una disciplina cada cop més present en la pràctica mèdica. Aquesta nova secció té com a objectiu principal impulsar la sexologia mèdica i la diversitat de gènere dins l’àmbit clínic, amb una mirada rigorosa, actualitzada i compromesa amb els drets sexuals i reproductius de les persones.

- 29 -

Núm 210

Revista Galens

Altes i Baixes

de l’1 d’octubre al 30 de desembre Altes Dr. Àngel Vila Corcoles

Dra. Esther Parada Ricart

Dra. Susana Laura García Aguilera

Dra. Ara Anahí Ney Díaz

Dra. Zuramis Maria Pérez Vázquez

Dra. Maylin Montelongo Sol

Dra. Adriana Maria López Ortiz

Dra. Maritza Flores Cortés

Dra. Laura Molina Payà

Dra. Ariadna Vives López

Dra. Soad Yamile Chadid Rivera

Dr. Àlex Boix Bonfill

Dra. Núria Raventós Irigoyen

Dra. Lorena Velásquez Roa

Dra. Daniela Butanciu

Dra. Aina-Mireia Burcet Santiago

Dr. Juan Felipe Torres Gómez

Dra. Maria Constanza Pacheco Santander

Dra. Ana Fernández Sanz

Dra. Dianellys Díaz Hernández

Dr. Adrià Estil.les Cano

Dr. Jesús Liñares Martínez

Dra. Elva Graciela Choque Quispe

Dr. Ernesto Ferreira Garcia

Dra. Ángela Rosa Esteban Hurtado

Dr. Alfons Moral Pijaume

Dra. Laia Maria Laguna Sopena

Dr. Albert Alomar Casanovas

Dra. Marina Allameh Fernández

Dra. Ana Maria Sánchez Martín

Dr. Pablo Moreno Peña

Dra. Almudena Vivares López

Dra. Sònia Ruiz Morales

Dr. Ander Zabalo San Juan

Dra. Lorena Álvarez Fernández

Dra. Nataly Arango Valderrama

Dra. Amarilis del Valle Azuaje Quintero

Dra. Elsa Puiggròs Rubiol

Dra. Elena Martínez Garcia

Dra. Aylin Hernández Santisteban

Dra. Maria Luisa Calderón Bernad

Dra. Carolina del Pilar Becerra Ezquerro

Dra. Catalina Paz Cárdenas Lillo

Dr. Gonzalo Jesús Bono

Dr. Luis Adolfo Santos Calderón

Dra. Eileen Elizabeth Vilchez Hernández

Dr. César Eduardo Beltrán Mercado

Dr. Emanuel Adrian Cardozo

Dra. Lisbet Maite Peña González

Dra. Beatriz Pérez Leyva

Dra. Paola Valeria Salazar Calderón Dr. Àlex Muñoz Quintela

Dr. Alejandro Arias Peñaloz Dr. Alejandro de Jesús Pacheco Dra. Maria Natalia Blanche

Dra. Isabel Meri Abad

Baixes

Dra. Monica Marcela Rojas Rojas

Dr. Ramón Rafael García Pavón

Dr. Pedro Utges Vallespí

Dra. María Juárez España

Dr. Franco Andrés Barberis Castex

Dr. José Luis Sardaña Blasco

Dra. Alba Celina Orozco Nieto

Dr. Alonso Llanes Ariza

Dr. Francisco J. Sobrino Pérez

Dra. Maria Dolores Robles Urgilez

Dra. Diamelys Bernal Jacomino

Dr. José Luis Cuadrado Escamilla

Dra. Maria Camila Lozano Jimenez

Dra. Sonia Albertos Rubio

Dr. Rami A. A. Qanneta

Dra. Ainhoa Aixa Maestu Fonseca

Dr. Narciso de Alfonso Arnau

Dr. Fèlix Muñoz Boza

Dra. Gisella Francisca Fernández Ballesteros

Dr. Nicolás Edgar Barco Urgiles

Dr. Oscar Edgardo Montes Pineda

Dr. Albert Gassull Garcia

Dra. Dayana Paola Cadena Domínguez

Dra. Guiomar Piqué Rey

Dr. Rafael Fernández Ochoa

Dr. Carlos Gabriel Rivas

Dra. Odile Yarnoz Ruiz

Dr. Jesús Liñares Martínez

- 30 -

Núm 210

Revista Galens Revista Galens

Recomanada LECTURA

La Vegetariana Han Kang

La Vegetariana explora la història d’una dona que

la relació entre el cos, l’esperit i la norma social,

decideix abandonar el consum de la carn, un gest

posant en dubte els límits de la raó.

que desencadena canvis radicals i profunds tant en la seva vida personal com en les relacions amb

Han K ang és una escriptora sud-coreana de

els seus éssers estimats. A mesura que les seves

renom internacional, destacada per la profunditat i

restriccions avancen, la seva vida es desinte-

sensibilitat amb què aborda els conflictes interiors

gra, posant-se en qüestió el concepte mateix de

de l’individu enfront de les expectatives socials. La

normalitat i control sobre el propi cos

seva obra La vegetariana va rebre el Premi Internacional Man Booker el 2016, i des de llavors ha

La novel·la fa una profunda mirada crítica sobre

estat considerada una de les veus més singulars

la fragilitat de l’ésser humà davant la societat i la

de la literatura contemporània. En l’any 2024 va

seva pròpia natura.

rebre el premi Nobel de Literatura.

Amb un estil narratiu potent i minimalista, la seva

Dr. Eduard Prats

autora, Han Kang, convida a reflexionar sobre

El club de lectura Medici Lectores ja ha arrancat!

Per ara, el grup està format i no es descarta crear un segon grup si hi ha més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària- Per a la segona sessió, el 25 de novembre, s’ha escollit Les

nits blanques de Fiódor Dostoievski.

Apunta’t!

Consulta l’Hemeroteca de GALENS - 31 -

Núm 210

Revista Galens

La recepta del Pep Pollastre al Catsup

Josep Giné

La meva proposta d’avui és més aviat un joc que una recepta. Ben segur que teniu algun amic que es vanta de ser un gastrònom d’alçada, molt més entès que un expert cuiner... Anem a comprovar-ho.

Fa més de quinze anys, la doctora Laura Canadell (la meva farmacèutica preferida) em va proporcionar

Preparació

aquesta recepta. Me la va presentar com un “ranxo

En una paella, daureu les cuixetes de pollastre prèvia-

per a la canalla”, però jo l’he rebatejat com “ranxo

ment salpebrades. Afegiu-hi un rajolí de whisky si no

canalla”.

n’han de menjar nens.

La gràcia d’aquest plat està en organitzar un àpat amb

Traslladeu-les a una cassola i afegiu-hi el got de ketc-

amics que es consideren experts cuiners amb conei-

hup i el de Coca-Cola. Deixeu que bulli suaument i

xements avantguardistes en gastronomia moderna.

que la salsa es redueixi gairebé del tot.

Ingredients Una safata de cuixes de pollastre (pernilets) del supermercat Un got (300 ml aprox.) de ketchup Un got de Coca-Cola Un rajolí de whisky Sal i pebre Oli (del tipus que vulgueu)

- 32 -

Núm 210

Revista Galens

Presentació Us quedaran les cuixetes crostoses i caramel·litzades, amb la carn tendra i la salsa dolça. Acompanyeu-ho amb bon talabant de pa i un vi rosat ben fred —d’aquells que els sommeliers menystenen— i Coca-Cola familiar si hi ha joves.

Per a una presentació elegant, feu uns serrells amb paper d’alumini i poseu-los al voltant de l’extrem de cada cuixa. Presenteu-ho en una safata amb els serrells cap enfora per no embrutar-se els dits.

El secret Tothom en quedarà sorprès i elogiarà els exquisits sabors d’aquest plat. Però... que a ningú no se li acudeixi de revelar el mètode. A casa, mantingueu cara de pòquer i responeu, si us plau, que està fet amb els mateixos ingredients que els xinesos utilitzen per al “pato Pequín” o ànec lacat. A callar i a riure (per dins).

Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942

Av. Colom, 15 | Tel. 977500788 | 43500 TORTOSA | www.aladostudio.com

- 33 -

Núm 210

Revista Galens

COMT

científic

Auto-obtenció de mostres per la identificació del virus del Papil·loma Humà: diagnòstic fiable i accessible des de casa

Rosa Solà Alberich

Francisco Martín-Luján

•

Catedràtica emèrita de la Universitat

•

Professor Titular d’Universitat

•

Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant

•

Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primà-

Joan, Reus.

•

ria i Comunitària de Tarragona.

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

•

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

Des de fa dècades, el cribratge del càncer de coll

vagina, d’anus o d’orofaringe. Tot i que la infecció pel

uterí es considera un dels grans èxits de la medicina

VPH és una condició necessària per al desenvolupa-

preventiva. La generalització de la citologia cervical

ment de la malaltia, no és suficient per si sola: sense

ha permès reduir de manera notable la incidència

una infecció prèvia pel VPH no es pot desenvolupar

i la mortalitat d’aquesta malaltia. Aquest model

càncer de cèrvix, però, afortunadament, la majoria de

preventiu va experimentar un canvi decisiu quan

les infeccions no progressen cap a malignitat.

es va establir que la infecció persistent pel virus del papil·loma humà (VPH) és causa necessària per al desenvolupament del càncer de cèrvix.

El VPH és un virus molt freqüent que es caracteritza

«La identificació del VPH com a causa necessària del càncer de coll uterí ha transformat el model de cribratge preventiu»

per infectar la pell i les mucoses, tant d’homes com de dones. Actualment es coneixen més de 200 genotipus

L’anàlisi molecular del VPH-AR s’ha consolidat

diferents, alguns dels quals infecten la regió anogeni-

com l’estratègia de detecció més sensible i ha

tal i orofaríngia, i es transmeten principalment a través

estat incorporada a les recomanacions de les

de les relacions sexuals. Alguns tipus de VPH es

principals societats científiques. Però l’èxit del

consideren d’alt risc oncogènic (VPH-AR) i poden

cribratge convencional continua depenent de l’ob-

provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis, de

tenció d’una mostra cervical adequada, obtinguda

- 34 -

Núm 210

Revista Galens

habitualment mitjançant exploració amb espècul

fàcil d’utilitzar i àmpliament acceptat, especialment

per part de professionals sanitaris. Aquest requisit

entre persones que habitualment posposen o eviten

introdueix barreres rellevants, tant logístiques com

el cribratge convencional.

a personals, relacionades amb la incomoditat, la vergonya, el temor o experiències traumàtiques

Més enllà dels resultats tècnics, aquest estudi reforça

prèvies, que poden demorar la prova, de vegades

un canvi conceptual rellevant: la possibilitat de sepa-

fins que la malaltia ja està present. En aquest context,

rar l’acte de cribratge del context clínic. L’auto mostra

les mostres vaginals auto obtingudes poden ser una

domiciliària no elimina la necessitat de seguiment

bona alternativa. De fet, les últimes recomanacions

mèdic davant d’un resultat positiu, però pot actuar

de la United States Preventive Services Task Force

com una porta d’entrada alternativa als programes

(2025) reconeixen que l’autoobtenció de mostres,

preventius. En aquest sentit, la innovació tecnològica

tant en entorns clínics com al domicili, ofereix una

orientada a reduir barreres estructurals emergeix com

precisió diagnòstica elevada, i subratllen que la

una eina clau que promou la responsabilitat personal

modalitat domiciliària pot tenir un impacte superior

i la salut compartida, que pot contribuir a la preven-

en l’augment de les taxes de cribratge.

ció del càncer de coll uterí, una malaltia, de la qual a Espanya al 2025, es van diagnosticar uns 2.300

Un estudi publicat recentment en la revista JAMA

nous casos, fonamentalment en dones joves entre

Netw Open, aborda aquesta qüestió mitjançant la

35 i 50 anys. Cal considerar que no totes les perso-

validació d’un nou dispositiu que permet l’autoob-

nes amb coll uterí s’identifiquen com a dones, i es fa

tenció de mostres vaginals, el Teal Wand, dissenyat

referència tant a les dones com a la resta de persones

per a l’ús domiciliari. Es tracta d’un dispositiu d’un

amb coll uterí.

sol ús individual, amb un diàmetre similar al d’un tampó estàndard, que ha estat aprovat per la Food and Drug Administration dels Estats Units per a la detecció primària del VPH-AR, que permet identificar

Vacunes amb beneficis més enllà de la protecció esperada

14 dels seus genotipus. Després de la recollida de la mostra vaginal, aquesta es pot enviar directament

Nous estudis han suggerit que la vacuna contra

al laboratori per a l’anàlisi molecular de virus.

l’herpes zòster no només redueix el risc de desenvolupar la infecció, sinó que podria associar-se també

«La possibilitat de fer el cribratge des de casa pot tenir un impacte clau en l’augment de les taxes de detecció precoç»

a una disminució significativa del risc de demència.

Un treball publicat recentment a la revista Nature aporta evidència sòlida en aquest sentit, observant una reducció relativa del risc de fins al 20% durant un seguiment de set anys.

L’estudi, amb un disseny d’assaig clínic no aleatoritzat, va mostrar una concordança entre les mostres

L’estudi es basa en un seguiment natural dut a terme

obtingudes amb el dispositiu Teal Wand i les obtin-

al país de Gal·les (Regne Unit). En aquest context,

gudes per professionals del 95% per a la detecció

les persones nascudes abans del 2 de setembre de

del VPH-AR i la identificació de lesions precancero-

1933 no van ser candidates a la vacunació contra

ses d’alt grau. Tanmateix, va ser valorat com a segur,

l’herpes zòster (i van continuar sense ser-ho de per

- 35 -

Núm 210

Revista Galens

vida), mentre que les nascudes en aquesta data o

En conjunt, aquests resultats suggereixen que la vacu-

posteriorment van tenir dret a rebre-la, com a mínim,

nació contra l’herpes zòster podria exercir un efecte

durant un any. Aquesta circumstància va permetre la

protector addicional davant el desenvolupament de la

comparació de dos grups molt similars mitjançant un

demència durant un període de seguiment de fins a

disseny de discontinuïtat de la regressió, reduint de

vuit anys. El repte immediat serà confirmar aquesta

manera significativa els biaixos habituals dels estudis

associació en altres contextos poblacionals, explorar

observacionals. Els seus resultats mostrem que les

els possibles mecanismes biològics implicats i deter-

persones vacunades contra l’herpes zòster presenta-

minar si aquest efecte protector es manté a més llarg

ven una probabilitat inferior de rebre un nou diagnòs-

termini. Si es confirma, ens trobaríem davant d’un

tic de demència al llarg d’un període de seguiment

benefici addicional rellevant d’una intervenció preven-

de set anys, amb una reducció relativa del risc del

tiva ben consolidada en la pràctica clínica.

20%. Aquest efecte es va mantenir després d’ajustar per variables sociodemogràfiques i clíniques, fet que reforça la plausibilitat de l’associació observada.

Bibliografia Fitzpatrick MB, Behrens CM, Hibler K, Parsons C, Kaplan C, Orso R, et al.

Clinical Validation of a Vaginal Cervical Cancer Screening Self-Collection

«Si es confirma aquesta associació, la vacunació contra l’herpes zòster reforçaria el seu valor com a eina preventiva clau»

Method for At-Home Use: A Nonrandomized Clinical Trial. JAMA Netw Open. 2025;8(5):e2511081. doi:10.1001/jamanetworkopen.2025.11081.

Eyting M, Xie M, Michalik F, Heß S, Chung S, Geldsetzer P. A natural experiment on the effect of herpes zoster vaccination on dementia. Nature.

2025;641(8062):438-446. doi: 10.1038/s41586-025-08800

Pel que fa a la situació a Espanya, segons la informació del Ministerio de Sanidad, la vacuna contra l’herpes zòster està indicada en persones amb alt risc de patir la malaltia a partir dels 18 anys, i en la població

Ministerio de Sanidad. Vacunas y Programa de Vacunación: Herpes zóster.

Disponible al Web: www.sanidad.gob.es/areas/promocionPrevencion/vacunaciones/vacunas/ciudadanos/zoster.htm

general a partir dels 50 anys. A Catalunya, la reco-

Generalitat de Catalunya. Canal Salud. Calendari de vacunacions i immu-

manació es centra en les persones que compleixen

nitzacions sistemàtiques. Disponible al Web: https://canalsalut.gencat.cat/

65 i 80 anys. Tanmateix, la disponibilitat limitada de

ca/salut-a-z/v/vacunacions/calendari/

dosis ha obligat a establir prioritats, de manera que, des de novembre de 2025, la vacunació s’ha focalitzat en les persones majors de 90 anys i en col·lectius de persones especialment vulnerables.

Les vacunes contra el virus varicel·la-zòster disponibles actualment presenten un perfil de seguretat favorable. La formulació comercialitzada és una vacuna recombinant, obtinguda mitjançant tècniques de recombinació d’ADN, que conté la glicoproteïna E (HZ/su). Els efectes adversos més freqüents són lleus i transitoris, principalment reaccions locals al punt d’administració (dolor, eritema o inflamació) i en menor mesura, manifestacions generals com miàlgies, fatiga, cefalea o febre.

- 36 -

Núm 210

Revista Galens

El Cercadoc

El COMT impulsa un directori pioner en medicina privada En un moment en què la informació sanitària és

A més, CercaDoc incorpora el Segell COMT d’Exercici

immensa però sovint dispersa, disposar d’eines

Responsable en Medicina Privada, un distintiu que

fiables, accessibles i verificades s’ha convertit en

indica que el professional exerceix en l’àmbit privat

una necessitat essencial. Amb aquesta vocació

amb totes les garanties: col·legiació activa, exercici

de servei, el COMT ha fet un pas decisiu creant

legal, acreditació professional, activitat en centres

el CercaDoc, el nou directori digital de medicina

autoritzats, pòlissa de responsabilitat civil i compro-

privada amb garantia col·legial.

mís amb la formació i l’ètica assistencial.

Es tracta d’una plataforma dissenyada per oferir un espai únic, ordenat i segur on la ciutadania pot trobar metges col·legiats, especialitats i serveis de medicina privada de manera ràpida, clara i transparent. Cerca-

Passos per donar-se d’alta: 1. Accedeix a l’Àrea Privada del COMT: - Has d’estar col·legiat al COMT i tenir la fitxa actualitzada.

Doc neix amb una missió principal: reforçar la confi-

- Selecciona l’apartat “Directori de medicina privada”

ança entre professional i pacient, garantint que tota la

- Omple el formulari (les dades seran publicades)

informació és oficial, contrastada i actualitzada.

2. Escull quin tipus de fitxa vols: - Fitxa Estàndard (gratuïta): presència bàsica amb les

Aquest projecte respon a una doble necessitat del

dades essencials del teu perfil professional

territori: fer visible l’oferta de professionals i centres

- Fitxa Starter (300€/any): apareix dels primers, inclou

privats de les nostres comarques i protegir la ciuta-

fotografia professional, informació ampliada i accés al Segell

dania davant l’intrusisme.

Tal com destaca el president del COMT, el Dr. Sergi Boada, el directori «és una eina de salut pública»,

COMT d’Exercici Responsable. *Un cop sol·licitis els canvis, la informació serà revisada i aprovada per l’Oficina d’Atenció al Col·legiat.

perquè millora la qualitat de la informació, facilita l’accés del pacient al professional adequat i contribueix

Accedeix a la teva àrea privada

a ordenar un sector en creixement.

Tu bienestar íntimo empieza por dentro Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus.

Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto

C/ General Moragues, 89, 43203, Reus

C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus 43202, Tarragona

- 37 -

WELCOME NADÓ

www.pelvikali.com info@pelvikali.com

+34 977 59 80 90 +34 681 961 463

Núm 210

Revista Galens

Destaca la teva pràctica privada amb garanties col·legials

PLA STARTER CERCADOC

La manera més visible i professional de formar part del directori Forma part dels primers professionals que aposten pel CercaDoc, el directori de medicina privada amb garantia col·legial del COMT, i millora la teva visibilitat davant la ciutadania amb una fitxa professional completa.

QUÈ INCLOU EL PLA STARTER? (300€/ANY) ✔ Fitxa professional destacada

al directori CercaDoc

✔ Fotografia professional ✔ Informació ampliada sobre l’activitat assistencial

✔ Accés al Segell COMT d’Exercici Responsable en Medicina Privada

segell COMT D’EXERCICI LLIURE

comt.cat/cercadoc

Amb el Pla Starter de CERCADOC pots obtenir el Segell d’Exercici Responsable en Medicina Privada, un distintiu oficial que identifica els professionals que exerceixen amb qualitat, formació i compromís ètic dins del directori.

- 38 -

Núm 210

Revista Galens

Rècord de participació i 18.430 euros per a la recerca en Alzheimer a la

Tarragona va viure, un any més, una jornada esportiva i solidària extraordinària amb la 4a edició de la Tarraco Health Race, que va assolir la xifra rècord de gairebé 1.900 participants, entre ells 200 metges col·legiats; la participació professional més alta fins ara.. La cursa s’ha consolidat com un dels esdeveniments més multitudinaris del territori i ha reforçat el seu impacte social a favor de la Fundació Rosa Maria Vivar, entitat beneficiària d’aquesta edició.

La recaptació íntegra —18.430,28 €— es destinarà a projectes de recerca en Alzheimer i a l’acompanyament de les persones i famílies afectades per aquesta malaltia neurodegenerativa. El president del COMT, Dr. Sergi Boada, subratlla que aquesta edició “marca un abans i un després, amb prop de 1.900 persones mobilitzades per la salut, l’esport i la solidaritat”. Boada remarca també que la THR és una eina clau per visibilitzar la prescripció d’exercici físic com a pilar de salut.

La jornada va comptar amb múltiples modalitats — cursa de 10 km i 5 km, caminada saludable i la nova Milla Infantil—, que van contribuir a un ambient familiar i intergeneracional que va fer visible l’enfortiment de la comunitat al voltant d’aquesta iniciativa.

La cursa, organitzada per la Fundació Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, aquest 2025 ha comptat amb el suport de la Diputació, el patrocini de Grup Oliva Motor, Medicorasse Med1, Clínica Mayol, Xarxa Santa Tecla, Embriogyn, FIATC, Port de Tarragona i Mas d’en Bruno, i la col·laboració de Marina Port Tarraco, Creu Roja, Protecció Civil, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona.

- 39 -

6 CURSA SOLIDÀRIA 10 km / 5 km CAMINADA SOLIDÀRIA 5 km

N A

C I TARRAGONA 22 30 T / NOVEMBRE

W W W.T A R R A C O H E A LT H R A C E . C O M Els beneficis de la recaptació aniran destinats a:

L A C U R S A D E LL A T I SD OEL IM DÀ RG I AE SD E NN AA C OSLA· L U EG ET D ET ATR A RR A RG AO GO Ho organitza:© 2025

ElAmb 2025, THRde: va comptar amb el suport, patrocini i la col·laboració de: Ho patrocina: el la suport

Hi col·labora: