Galens 189

Febrer de 2015 - Núm. 189

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Tarragona,

seu del Congrés Nacional de Deontologia Mèdica El Dr. Bertran, reconegut per la Organización Médica Colegial

La Dra. Teresa Argemí parla de la situació de la medicina privada

El COMT celebrarà la Jornada Cultural del Consell el 20 de maig

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

18

ACTUALITAT

21

ACTUALITAT

24

ENTREVISTA

26

VIDA COL·LEGIAL

28

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tarragona acollirà el II Congrés Nacional de Deontologia

Conclusions de la IV Convenció de la Professió Mèdica Tràmits i consells a seguir per obrir una consulta médica Dra. Teresa Argemí, vocal de medicina privada El COMT reconeix els metges honorífics de les Terres de l’Ebre

El codi deontològic i la solidaritat professional

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Febrer 2015

4

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva bonificació per traspassar-lo Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

977 232 012

@ med1tarragona@med.es

www.med.es

La confiança d’estar junts “MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

Febrer 2015

5 EDITORIAL

“La força popular i la lluita d’algunes institucions, entre les quals hi ha el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, han aconseguit fer sentir les seves veus.”

Fernando Vizcarro Bosch. President

Ens mereixem una Unitat d’Hemodinàmica les 24 hores Ja fa anys que Tarragona reclama el funcionament de la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Al 2012 es va fer el primer pas i es va aconseguir passar de les 40 hores setmanals a les 84 hores, el que representa les 12 hores diàries que tenim el dia d’avui. Potser quan es publiqui aquesta revista això ja sigui història i podrem dir que l’hospital de referència del nostre territori ja compta amb una Unitat d’Hemodinàmica oberta les 24 hores. Això voldrà dir que, un cop més, la força popular i la lluita d’algunes institucions, entre les quals hi ha el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, han aconseguit fer sentir les seves veus. Malauradament la Unitat ha estat notícia aquests dies, però al final ho hem aconseguit i això és el que compta quan està en joc la salut dels nostres ciutadans.

No podem permetre de cap manera aquest desequilibri territorial en matèria de salut. L’àrea metropolitana de Barcelona té actualment sis hospitals

amb unitat d’hemodinàmica funcionant les 24 hores, en canvi la resta de comarques, amb una població de més d’un milió d’habitants, disposen d’un horari molt més reduït.

Tots sabem que el temps de resposta en aquests casos és fonamental, per això el COMT sempre ha donat suport a l’ampliació i hem demanat una implantació de les unitats a les comarques perifèriques, perquè tots els ciutadans disposin dels mateixos recursos sanitaris i, en definitiva, per assegurar una atenció ràpida i adequada en cas d’infart.

Segurament aquesta ampliació suposa una despesa econòmica important per a l’administració autonòmica i no és gens fàcil trobar el personal especialitzat i posar-ho tot en marxa, però el pressupost passa a un segon pla quan la salut està en joc.

Aprofitem per reclamar més inversió pressupostària en altres especialitats que també son deficitàries al territori.

Febrer 2015

6 ACTUALITAT

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost pel 2015 per unanimitat El passat 26 de novembre es va dur a terme l’Assemblea de Compromissaris a la seu del Col·legi i per videoconferència amb les delegacions de Reus i Tortosa.

L’ordre del dia va incloure l’informe de presidència, on després de la intervenció del Dr. Vizcarro, van complementar l’exposició el Dr. Fontanet, que va presentar l’activitat de la vocalia de metges jubilats, la Dra. Abril, que va presentar el pressupost econòmic del Programa de Protecció Social pel 2015, el Dr. Labad, que va informar del proper Congreso Nacional de Deontologia Mèdica, la Dra. Garcia Villarrubia, que va presentar el resultat d’una enquesta laboral dels metges residents, i el sr. Goula, que es va referir als avantprojectes de lleis dels col·legis professionals.

Després es va presentar la memòria d’activitat col·legial de la Secretaria General. I tot seguit, l’àrea de Tresoreria va exposar els pressupostos d’ingressos i despeses corresponents a l’exercici 2015, que van ser aprovats per unanimitat dels delegats.

Cal dir que durant aquest any s’han mantingut les quotes col·legials i no s’ha produït cap increment.

Tot seguit es va ratificar l’acord d’incorporació de nous membres de la Comissió Deontològica, concretament dels Drs. Eneko Barberia i Fernando Dolz.

Febrer 2015

El president i la vicepresidenta del COMT durant la seva intervenció davant els compromissaris.

El punt 7 de l’ordre del dia tractava sobre els possibles acords a prendre en relació a la seu col·legial. El president va informar de la situació actual i de les negociacions que s’estan

duent a terme.

Un any més es va acordar mantenir la política de contenció de la despesa pressupostària i no incrementar la quota col·legial.

Ingressos CONCEPTE

2014

2015

% Var.

Ingressos d’explotació

46.850

51.500

+9,93

Subvencions

54.625

55.500

+1,60

1.091.000

1.109.000

+1,65

8.375

41.500

+395,5

1.200.850

1.257.500

+4,72

Quotes col·legials Altres ingressos TOTAL

Despeses CONCEPTE

2014

2015

% Var.

Despeses d’explotació

121.550

98.100

-19,29

Professionals

56.500

55.300

-2,12

Juntes i assemblees

181.100

180.100

-0,55

317.800

317.600

-0,06

Recursos Humans Altres despeses

209.050

217.900

+4,23

Subvencions i PPS

276.00

291.000

+5,43

Amortitzacions

38.850

38.000

-2,19

1.200.850

1.198.000

-0,24

TOTAL

7 ACTUALITAT

El COMT organitza el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica Se celebrarà els dies 7, 8 i 9 de maig Amb l’objecte d’abordar els reptes que la societat i els avenços científics imposen al desenvolupament de les funcions encomanades als col·legis de metges en el camp de l’ètica i la deontologia, els dies 7, 8 i 9 de maig, Tarragona acollirà el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica 2015, organitzat per la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Durant aquesta trobada de caràcter

nacional, els presidents, les juntes de govern i els membres de les comissions deontològiques dels col·legis de metges d’Espanya podran intercanviar experiències i coneixements.

Les comissions deontològiques són els òrgans en l’àmbit provincial, autonòmic i central, que s’encarreguen de vetllar pel correcte exercici de la professió i que tenen la funció d’assessorar en la faceta èti-

ca, deontològica, legal i de visat a les juntes directives col·legials. També realitzen informes sobre la pràctica i relacions dels metges, tant amb els pacients com en la interrelació amb altres metges, professionals sanitaris i mitjans de comunicació.

En nom del comitè organitzador, i en general del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, volem animar-vos a participar en aquest congrés. La creixent importància de la deontologia i ètica metgessa en la pràctica professional ha convertit aquesta trobada en un dels pilars del professionalisme mèdic i en un aspecte clau de la validació periòdica de la col·legiació. El programa que hem dissenyat pretén abordar qüestions actuals i d’impacte social.

Esperem que aquests temes siguin de l’interès de tots, membres de comissions deontològiques, juntes de govern, metges i estudiants de medicina.

Per més informació trucar al COMT 977 232 012 (Sra. Mar Orellana).

Programa preliminar Jueves, 7 de mayo de 2015 15.30- 16.30: Recogida de documentación.

16.30-18.30: La Deontología Médica en las Facultades de Medicina.

Moderador-discursor: Dr. Rogelio Altisent Trota. Secretario: Dr. Francisco García Sayago

• Participación de las Comisiones Deontológicas en las Facultades de Medicina.

Ponente: Dr. Joaquín Fernández- Crehuet Navajas / Dra. Isabel López Abadía

• Valoración de la formación deontológica en los estudiantes de Medicina de España.

Ponente: Sra. Celia Miñano Frutos / Sr. Jesús

Marcalain. / Secretario: Sr. Bernat Goula Botey

• Diferencia entre error médico y mala praxis.

Ponente: Dr. Antonio Blanco Mercadé

• Judicialización de las reclamaciones médicas.

Ponente: Josep Arimany Manso

10.00-11.00: La responsabilidad del médico ante el paciente y la sociedad.

Moderador- discursor: Dra. Juana Caballín Yarnoz. / Secretario: Dr. Francesc Valhonrat Llorach

• El médico responsable del paciente hospitalario.

Castan Orero

Ponente: Dr. Julio García Guerrero

• La Deontología Médica en la Facultad de Medicina de Reus

Ponente: Dr. Eduard Prats Alonso

Ponente: Dr. Joaquín Escribano Subías / Dr. Antonio Labad Alquézar.

18.30- 19.00: Pausa 19.00-20.00: Inauguración del Congreso. Personalidades 20.00 -21.00: Conferencia inaugural a cargo del Dr. Pedro Cía, Catedrático de Patología Médica y Presidente de la Comisión de Deontología Médica de Zaragoza. « Medicina basada en la confianza vs medicina de la evidencia. Competencia y humanidad del médico».

Presentador: Dr. Antonio Labad Alquézar

21.30: Cena-cóctel de Bienvenida.

Viernes, 8 de mayo de 2015 9.00-10.00: Las Comisiones Deontológicas ante el error médico.

Moderador- discursor: Dr. Eneko Barbería

• Responsabilidad moral del médico.

11.00-11.30: Pausa 11.30-12.30: La información y el secreto profesional.

Moderador-discursor: Dra. Mª Antònia Francesch Freixes. / Secretario: Dr. Emilio Vives de Arpe

• Deshumanización del acto médico y la información.

Ponente: Dr. Tomás Casado Gómez

• Confidencialidad y secreto profesional.

Ponente: Dr. Ignacio Santos Amaya.

12.30-14.00: Capacidad del paciente.

Moderador-discursor: Dr. Fernando Dolz Andrés. / Secretario: Dr. Frederic Mallol i Mirón

• Técnicas reproductivas en pacientes con responsabilidad cuestionada.

Ponente: Dr. Joan Monés Xiol

14.00-15.30: Comida.

15.30-16.30: Atención médica al final de la vida.

Moderador – discursor: Dra. Núria Masnou Burralllo. / Secretario: Dr. Manuel Carasol Ferre

• Necesidad de la regulación del derecho a morir

Ponente: Dra. Mónica Lalanda Sanmiguel

• Ser o no ser…(médico): ¿Es esta la cuestión?.

Ponente: Dra. Marian Jiménez Aldasoro

• Blogs pediátricos y RRSS: límites éticos y legales – “Papás: vuestro hijo aún no es adulto”.

Ponente: Dr. Jacinto Bátiz Cantera

Ponente: Dra. Mª José Mas Salguero

16.30-17.30: Problemáticas éticas ante situaciones conflictivas.

Moderador-discursor: Dr. Luis Fernando Márquez Gallego. / Secretario: Dra. Carmen Buil Martínez

• La discriminación de pacientes por parte de la administración.

Ponente: Dra. Maria Castellano Arroyo

• El médico ante el paciente conflictivo en urgencias.

Ponente: Dra. Carmen Boqué Oliva

17.30-18.30: Atención médica a la infancia.

Moderador-discursor: Dr. Joaquín Escribano Subías. / Secretario: Dra. M. Concepción Abril Boren

• Problemas éticos del recién nacido.

• Ética en la infancia

Ponente: Dr. Mariano Casado Blanco

Ponente: Dra. Montserrat Esquerda Aresté

Ponente: Sr. Javier Hernández García

• Manual de estilo para médicos y estudiantes de medicina, sobre el buen uso de redes sociales.

• Cuestiones éticas ante el coma reversible.

Ponente: Dr. Marcos Gómez Sancho

• Consentimiento informado y su correcta cumplimentación.

• Negativa al tratamiento médico.

mientas, mismos principios.

Moderador-discursor: Dra. Beatriz Satué Vallvé. / Secretaria: Dra. Mireia García-Villarrubia Muñoz

Ponente: Dr. Manuel García del Rio.

18.30-19.30: Médico en consulta, médico en Redes Sociales: distintas herra-

20.45: Salida autobús dirección Castillo de Tamarit 21.30: cena Congreso.

Sábado, 9 de mayo de 2015 9.30-10.30: Reunión de Comisiones de Deontología 9.30-11.30: Comunicaciones y Proyectos de Màster Moderador-discursor: Aurelio Luna Maldonado. / Secretario: Dr. Alejandro Moreno Lagunas

• Comunicaciones.

• Lectura de proyectos del Master en Ética Médica.

11.30-12.00: Pausa 12.00-13.00: Conferencia clausura a cargo del Sr. Juan Calixto Galán, Fiscal de la Audiencia Provincial de Badajoz: « La responsabilidad de las Organizaciones y las administraciones Sanitarias ».

Presentadora: Dra. Remedios Rico Urios

13.30-14.00: Clausura del Congreso.

Febrer 2015

8 IV Convenció de la Professió Mèdica

Els professionals reiteren el compromís amb el model de SNS universal i equitatiu Aquesta és una de les 23 conclusions a les quals es va arribar durant la trobada bianual que es va celebrar a Madrid.

La professió mèdica, reunida a la seva IV Convenció, va reiterar el seu absolut compromís amb el model de sistema nacional de salut pública, de cobertura universal i equitativa.

Aquesta és una de les 23 conclusions d’aquesta convenció, durant la qual s’han debatut en 12 taules els principals problemes que té la professió mèdica.

Conclusions de la IV Convenció mèdica 1. La professió mèdica, reunida en la seva IV Convenció, ha reiterat el seu compromís absolut amb el Sistema Nacional de Salut pública i el model assistencial de cobertura universal i equitativa. Sense les bases sòlides que són constitutives de la nostra atenció sanitària pública en l’AP, Hospitals i Unitats d’alta especialització, no és possible construir un SNS d’excel·lència.

2. Existeixen múltiples i variats factors que pertorben i dificulten l’atenció al metge quan és pacient, sobretot si la seva activitat professional ja ha cessat (jubilat). La recent posada en marxa del “Projecte Nacional de suport a l’assistència sanitària del metge jubilat” de l’OMC és un lloable intent per revertir aquesta situació i implementar-la en els diferents col· legis de metges.

3. La cerca d’informació sanitària i de salut a Internet per part de pacients i usuaris en general, i la utilització de RRSS per part dels metges que atenen a pacients, s’ha consolidat com un procés irreversible, complementari, eficient i d’alt valor afegit. El Manual d’estil per a metges i estudiants de medicina, recentment elaboFebrer 2015

El president Dr. Vizcarro acompanyat del president, vicesecretari i tresorer de l’OMC.

rat i publicat per l’OMC, sobre el bon ús de RRSS, és un exemple a seguir.

4. La falta d’un registre real i fiable de metges, les seves especialitats i distribució geogràfica, implica que les previsions i recomanacions de planificació, ordenació i gestió de RRHH i professionals siguin variades i discordants. Els registres dels col·legis de metges representen una seguretat per al ciutadà, una garantia per al metge que li vas agafar i una responsabilitat de la professió en el seu conjunt amb les administracions i amb la societat.

5. Les dades de l’última enquesta OMC sobre la situació laboral dels metges, les taxes de precarietat i subcontractació, i les xifres de migració mèdica al nostre país en els últims anys, com a conseqüència d’un escenari de crisi mal gestionat, són ètica i professionalment inacceptables.

6. Malgrat la situació de crisi i les indiscriminades retallades produï-

des en el SNS, la defensa sense reserves de la qualitat de l’Acte Mèdic és part essencial del nostre compromís i responsabilitat.

7. En contextos d’austeritat severa els metges hem de mantenir l’obligació d’eficiència, però alhora hem de desenvolupar un activisme social i advocacia per defensar els pacients, particularment als més pobres, fràgils i incapaços d’afrontar les seves necessitats de salut i autocura.

8. La crisi econòmica ha afectat de forma similar (disminució de pressupost sanitari, disminució de retribucions, etc.) als països del Model SNS (Itàlia, Portugal, Espanya), sent menor l’afectació als països de models de Seguretat Social (França). Les diferents Ordres Mèdiques han sabut respondre davant aquesta situació com a garants en la defensa de la qualitat mèdica assistencial.

9. La presència i influència davant les diverses institucions de l’O.I. es

9 IV Convenció de la Professió Mèdica

El Dr. Vizcarro va participar activament en la Convenció.

consideren en aquest moment imprescindibles per als interessos dels professionals mèdics espanyols.

10. La contractació de serveis externs en el SNS amb la iniciativa privada està contemplada per la Llei 14/86 General de Sanitat (art.90) com una forma de fer eficient el sistema sanitari, partint de la premissa essencial i prèvia d’optimització de tots els recursos públics. La col·laboració privada amb el Sistema Públic ha de tenir un caràcter subsidiari i, en cap cas, alternatiu, amb objectius clars, gestió transparent, avaluació de resultats en salut i dades objectives d’eficiència.

11. La contractació de serveis pel Sistema Nacional de Salut amb la iniciativa privada en forma de concerts i/o concessions no ha estat uniforme ni suficientment transparent. No existeixen estudis suficients d’avaluació validats, ni prou anàlisis comparatives rigorosos sobre els beneficis que pugui aportar la gestió indirecta sobre la directa.

12. La Gestió Clínica és un model assistencial integrador, col·laboratiu i multi disciplinar que busca la millora de l’eficiència i la qualitat de la pràctica clínica mitjançant la transferència de la capacitat de decisió i la responsabilització dels professionals assistencials en la gestió dels recursos utilitzats en el seu exercici professional, organitzant i coordinant

les activitats que es generen entorn de cada procés assistencial.

13. Perquè la gestió clínica avanci necessitem pressupostos sanitaris raonables i estables, restaurar la confiança, reduir la interferència política, acabar amb el gerencialisme cortesà i construir un marc professionalitzat de funció directiva sanitària allunyat de debats estèrils i basats en l’autoritat clínica.

14. Els medicaments fan una funció essencial, igual que la resta de les tecnologies diagnòstiques i terapèutiques, en l’atenció sanitària als ciutadans. Qualsevol política farmacèutica i del medicament ha d’explicar explícitament amb els decisors efectius de l’elecció terapèutica. Una política farmacèutica que no consideri uns determinats objectius en resultats de salut i la implicació dels prescriptors està abocada al fracàs.

15. La traçabilitat del medicament es revela com un factor clau i imprescindible per a la seguretat del pacient. Cal que els metges rebem informació puntual i de fonts fiables dels nous fàrmacs i les innovacions terapèutiques. És urgent i essencial la creació d’una Agència d’Avaluació d’àmbit nacional i independent que discrimini l’efectiu, eficient i útil, del que no ho és.

16. El nostre Sistema Nacional de Salut ha demostrat tenir un dels millors nivells d’eficiència en l’àm-

bit internacional. Tenim el deure de mantenir-ho i millorar-ho, conservant les característiques d’universalitat, equitat, qualitat i solidaritat.

17. Ser metge avui se sustenta i legitima socialment en els següents principis i bones pràctiques: lleialtat, participació democràtica, autoritat clínica, transparència i rendició de comptes, absència de conflictes d’interès i compromís amb el nou professionalisme mèdic.

18. Les organitzacions professionals estan sent poc sensibles a les necessitats que la societat ja exigeix al metge d’avui. De la mateixa manera, les facultats de medicina no estan responent adequadament a la formació que la societat actual demanda per al metge d’avui.

19. La FMC/DPC constitueix una eina fonamental per al metge i és un element primordial de garantia i seguretat en l’atenció als pacients, que ha de ser acreditat en el marc de l’àmbit professional.

20. El valor de la Validació Periòdica de la Col·legiació (VPC), implementada pel Consell General de Col· legis de Metges (CGCOM), radica a garantir als ciutadans la seguretat d’un model per a una assistència de qualitat per professionals competents.

21. En el context professional, els Col·legis són les organitzacions més genuïnes, des que fa uns dos segles l’Estat concedís a la professió mèdica la seva capacitat d’acte-organitzar-se i acte-regular-se, en reconeixement a la transcendència social de la funció del metge.

22. Immersos en una preocupant crisi econòmica-financera i de valors, els Col·legis de metges han de ser capaços (u així ho estan demostrant) de veure les seves responsabilitats professionals, socials i ètiques derivades dels nous escenaris.

23. El procés de VPC implementat pels Col·legis de Metges revalida el compromís dels metges amb la societat i hauria de tenir un caràcter obligatori a mitjà termini com a requisit essencial per exercir la professió.

Febrer 2015

10 IV Convenció de la Professió Mèdica

El president del COMT i membres de la Junta de Govern que van assistir a la Convenció Mèdica, acompanyant al Dr. Bertran i la seva senyora.

El Dr. Bertran rep la màxima distinció que atorga la Organización Médica Colegial L’OMC va celebrar l’acte de lliurament de les seves condecoracions, que va ser presidit pel doctor Juan José Rodríguez Sendín, acompanyat per la resta de la Comissió Permanent de l’OMC. En aquesta ocasió, un dels guardonats va ser el Dr. Josep Maria Bertran Soler, que va rebre el títol de Col·legiat d’Honor amb Emblema d’Or de la Organización Médica Colegial (OMC).

La proposta d’aquest títol va ser presentada per l’actual Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, que va presidir el Dr. Bertran des del 1986 fins al 2004. En el seu parlament, després d’agrair la distinció, el Dr. Bertran, nascut a l’Espluga de Francolí, va Febrer 2015

advocar per mantenir per a la professió mèdica dos principis: formació continuada que faci excel·lent la seva preparació, i que es tingui en compte com a prioritat l’assistència als malalts.

El doctor Josep Mª Bertran, especialista en Medicina Familiar i Co-

munitària, va rebre la seva corresponent distinció en reconeixement al seu servei i dedicació durant més de dues dècades a la col·legiació mèdica, per la seva impecable defensa del professionalisme mèdic, a més de la seva labor com a promotor de la formació continuada i l’acreditació, la qual cosa li va portar a exercir càrrecs com el de president de la Comissió de Formació Continuada i Docència de l’OMC. Li va fer lliurament del guardó el Dr. Rodríguez Sendín, a qui el Dr. Bertrán va traslladar el seu agraïment, extensible a tota l’Assemblea General de l’OMC i en particular al Col·legi de Metges de Tarragona i al seu actual president, el Dr. Fernando Vizcarro.

A continuació, el que fos màxim responsable de l’entitat col·legial tarragonina entre els anys 1986 i 2004, va adreçar unes paraules al públic assistent i va destacar com a prioritats d’un bon metge la formació mèdica continuada i l’exercici professional de qualitat, “enfocats sempre en benefici de la societat i dels pacients”. Des del seu punt de vista, quatre paraules han de definir la professió mèdica en el futur: “eficàcia, efectivitat, eficiència i ètica. És on tots hem de confluir”, va concloure.

11 LA JUNTA INFORMA|ACTUALITAT

Médicos extranjeros en Cataluña Dr. Carlos F. López Cortés Vocalia Metges Estrangers Núm. Col·legiat: 4304223

La globalización afecta a todos los ámbitos, no siendo el sanitario una excepción. A Catalunya, y más concretamente a Tarragona, hemos acudido una gran cantidad de médicos extranjeros para formarnos y/o trabajar, ya sea por propia iniciativa o al reclamo de distintos centros sanitarios.

Nuestros países son diversos, nuestras lenguas distintas, y hemos tenido que adaptarnos, no solo al ritmo y a la forma de trabajar propia de la sanidad catalana sino, además, y en gran parte, hemos hecho propios los valores y la cultura del país de acogida, integrándonos plenamente en su sociedad sin que ello implique, por nuestra parte, ningún tipo de renuncia, o menoscabo, a nuestros orígenes.

Casi una cuarta parte de los médicos colegiados en Tarragona somos extranjeros (porcentaje muy similar al de otras provincias) y desarrollamos nuestra actividad profesional en las distintas especialidades reconocidas por la OMC (Organización Médica Colegial).

La sanidad catalana tiene un muy elevado reconocimiento a nivel internacional. Sus profesionales y centros hospitalarios gozan de un bien merecido prestigio lo que, sin duda, aporta un valor añadido al hecho de formarse y trabajar aquí. No obstante no todo son “flors i violes” y el paisaje idílico mostrado hace un momento cuenta, por supuesto, con sus zonas sombrías.

Tengo que exponer aquí algo evidente y por todos conocido: la precariedad en que se encuentran los médicos internos residentes (MIR). Este colectivo, aparte de percibir una baja remuneración, se encuentra, al finalizar su período forma-

tivo, con serias dificultades para acceder al mercado laboral. Estas dificultades se ven exponencialmente incrementadas en el caso de los médicos extranjeros, sobre todo a partir de las últimas reformas efectuadas a la ley de extranjería que han representado una importante erosión en derechos que, ingenuamente, creíamos ya consolidados.

Otro colectivo especialmente sensible lo integran los médicos que desean convalidar una especialidad obtenida en universidades no españolas. Son excesivos, confusos, y complejos, los trámites burocráticos requeridos sin obviar que, para la obtención de la homologación, se precisan períodos de prácticas y exámenes que deben superarse y en los que el esfuerzo, sostenido e intenso de toda una serie de años, se juega a una sola carta, en un solo examen, con la ansiedad que eso provoca.

Si un médico español, que ha terminado su etapa formativa o su interinaje, tiene que dedicar todo su tiempo y todas sus energías en la búsqueda de un empleo sin que esa dedicación, esfuerzo, y tiempo, le garantice ningún tipo de resultado, la situación en la que se encuentran los médicos extranjeros y, en especial, los que no poseen la nacionalidad española es, literalmente, dramática y sus opciones para acceder al mercado laboral son prácticamente nulas.

Es cierto que existen pocos profesionales en paro, en parte porque ya son muchos los que, viendo las puertas cerradas para el ejercicio de su profesión, han optado por irse al extranjero. Pero hay que reconocer dos cosas: la primera, que los trabajos que se ofrecen acostumbran a ser precarios, mal pagados y de una

breve temporalidad. Y la segunda, que la mayor parte de los médicos en paro son extranjeros que constatan, a su pesar, que su futuro no se encuentra en España, viéndose forzados a regresar a sus países de origen o a migrar de nuevo a terceros países que los acoja y que les garantice un futuro que un día, ilusionados, creyeron aquí posible y que ahora se les niega.

Es lamentable que el dinero y el esfuerzo invertido, tanto a nivel individual por parte de los médicos, como a nivel de sociedad, costeando con el presupuesto público una formación que roza la excelencia, tan exigente y que requiere tanto esfuerzo al profesional y al erario público, no revierta en el que debiera ser su beneficiario natural, es decir, en nuestro propio país. Es trágico y, por decirlo de forma suave, paradójico que, por la crisis y/o por las razones que sean, España se muestre tan generosa ofreciendo a los profesionales mejor formados de su historia, a coste cero, a otros países, muchos de ellos en una situación económica mucho más ventajosa que la nuestra. Y es especialmente más trágico considerando que, a medio plazo, se deberá captar en el extranjero a estos mismos médicos de los que ahora se prescinde, y a un coste previsiblemente más elevado, para cubrir las necesidades sanitarias del país a menos que se opte por dejar caer la sanidad pública en caída libre.

Y ya para terminar, quiero agradecer, desde este artículo, la especial sensibilidad y dedicación mostrada por la Junta Directiva del COMT para encontrar soluciones a los grandes retos y dificultades que actualmente afronta la profesión médica, sin hacer ningún tipo de distinción entre colegiados por motivo de su nacionalidad, y creando una vocalía específica de médicos extranjeros a la que estos pueden dirigirse para solventar cualquier duda o problema que tengan, con la confianza de que se les dará una respuesta lo más rápida, personalizada y útil posible.

Por último, una reflexión y una propuesta: puesto que los problemas son de todos, nos afectan a todos, las soluciones también tienen que venir de todos. Es por este motivo que espero el traslado de vuestras inquietudes, vuestras sugerencias y, por supuesto, vuestra colaboración.

Febrer 2015

12 ACTUALITAT

Els tràmits que cal seguir per obrir una consulta mèdica Treballar per compte propi és una de les sortides professionals que contemplen alguns metges. Tot seguit us resumim els tràmits necessaris i algunes recomanacions per posar en marxa una consulta.

Autoritzacions administratives Demanar el permís d’activitat a l’ajuntament. És un document gestionat per cada localitat per garantir la seguretat de la instal·lació i els requisits varien segons les ordenances municipals.

Obtenir l’autorització de funcionament de centres sanitaris. És un document gestionat pel Departament de Salut de la Generalitat que constata la llicència per posar en marxa un servei sanitari.

Cobertures socials Cal triar un règim de cobertures socials específic del treball per compte propi. Per als metges hi ha dues opcions: a) Donar-se d’alta a Mutual Mèdica, la mutualitat de previsió social alternativa, que ofereix un producte exclusiu per a la professió, el Metge d’Exercici Lliure (MEL), que gestiona Medicorasse, la corredoria del COMT. b) Afiliar-se al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), el règim de la Seguretat Social per a treballadors per compte propi.

Responsabilitat Civil Individual Per llei, tots els professionals que exerceixin l’activitat mèdica privada han de subscriure una assegurança que cobreixi les reclamacions que es puguin derivar del seu exercici.

Febrer 2015

Col·legiació És requisit indispensable per a l’exercici de la professió estar col·legiat a la província del domicili on es desenvolupi l’activitat professional.

Altres obligacions legals Garantir el compliment de la LOPD. Les dades que es tracten en l’àmbit sanitari són considerades d’alta protecció. Per complir amb la legislació quant a la protecció de dades, cal: notificar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AGPD) els arxius que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat, redactar un document que estableixi els protocols de seguretat i mantenir una auditoria biennal.

Així mateix, cal complir amb la normativa sobre la gestió dels residus sanitaris, l’atenció als consumidors i l’ús de les llengües oficials a Catalunya.

Solucions financeres • Finançament a llarg termini, per la posada en marxa de la consulta (equipaments, reformes, local, etc.).

Cada inversió requereix un producte adaptat a les seves característiques, i en alguns casos poden resultar interessants els préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). En qualsevol cas, és necessari aportar part de la inversió.

• Productes per a la gestió de l’operativa diària, com l’obertura

d’un compte corrent o la contractació de TPV (Terminals Punt de Venda) per facilitar el cobrament als clients.

• Solucions per afrontar els fluxos de tresoreria, ja que és habitual assumir pagaments abans de rebre ingressos. Alguns productes que faciliten respondre a aquest decalatge són la pòlissa de crèdit, que permet disposar de liquiditat en qualsevol moment, o el factoring, que possibilita avançar el cobrament de les factures, quelcom especialment interessant si es treballa amb mútues.

Solucions asseguradores • Responsabilitat Civil de la societat: si una societat és la titular de l’activitat, cal contractar una pòlissa de Responsabilitat Civil per a aquesta persona jurídica.

• Riscos patrimonials: és recomanable protegir la Responsabilitat d’Explotació de la consulta, així com

13 ACTUALITAT

Posició del comt en relació a la reestructuració dels quadres mèdics de les companyies d’assegurança de salut

el seu continent, el seu contingut, i l’anomenada RC locativa en cas que el local sigui de lloguer.

• Aparells diagnòstics: si a la consulta es requereix maquinària específica d’alt valor, es recomana protegir-la independentment.

• Gestió del centre: a més de protegir els clients i el patrimoni, és aconsellable protegir als administradors i treballadors de la consulta en la gestió del centre.

Obligacions fiscals Donar-se d’alta al cens d’activitats econòmiques de l’Agència Tributària.

Es tracta d’una declaració per informar a Hisenda de l’inici d’una activitat empresarial.

A partir de l’alta a l’Agència Tributària cal tenir en compte la resta d’obligacions fiscals que es deriven de l’activitat.

La situació econòmica que des de fa anys es viu al nostre país ha obligat a afrontar forts processos de reorganització de gairebé la totalitat dels sectors productius i que han passat, la majoria d’ells, per importants reestructuracions dels recursos humans de les empreses.

El sector sanitari no ha estat aliè a aquests processos. S’ha parlat molt de les retallades en el sector sanitari públic, però les reorganitzacions empresarials que s’estan duent a terme en l’àmbit sanitari privat no han estat objecte de la mateixa atenció mediàtica, tot i que afecten una gran part de la població de Catalunya, que en fa ús de manera habitual.

Un dels paradigmes que més ha canviat és el de les relacions entre els metges titulars de centres o consultes mèdiques i les entitats asseguradores del ram de la malaltia, moltes de les quals tenen estretes relacions amb entitats financeres o formen part de grans multinacionals del sector i que comunament coneixem com a mútues. Aquestes relacions es regeixen per contractes, alguns d’ells verbals, i d’altres per escrit, però negociats a correcuita als quals el metge, sense cap força negociadora, s’hi adhereix per poder constar en els quadres mèdics i poder presentar-se davant de l’assegurat-pacient com un metge concertat amb la mútua.

Aquesta situació de feblesa del professional ha provocat grans bosses de precarietat en les relacions entre metges i mútues, que s’ha traduït en una endèmica tensió a la baixa de les retribucions dels metges i, en els darrers anys, amb la presa de decisions de certes entitats d’assegurança de prescindir, de manera unilateral i sense cap justificació mèdica, dels serveis d’un nombrós grup de metges de la província de Tarragona, professionals, en alguns casos amb més de 30 anys de servei en aquestes companyies i que, amb el seu nom, prestigi i dedicació, van contribuir al bon nom de la mútua i veuen ara com es prescindeix dels seus serveis.

El perjudici creat als professionals per aquestes resolucions contractuals és elevat, ja que, a més de la disminució dels seus ingressos, s’hi afegeix la necessitat, en molts casos, d’haver de fer front a les despeses derivades d’inversions en aparells o locals; inversions efectuades amb la confiança que la relació amb la mútua perduraria en el temps i en permetria l’amortització.

Encara que, des d’una perspectiva estrictament legal, aquests contractes de prestació de serveis podrien ésser resolts en els termes que ho fan les mútues, entenem necessari aplicar criteris morals i ètics que ajudin a ponderar els interessos en conflicte, és a dir, cal proporcionar els lícits interessos de lucre dels agents intervinents amb els inconvenients que les exclusions dels quadres mèdics provoquen a la població assegurada. És per això que: Entenem que els quadres mèdics de les mútues han de ser tan amplis com sigui possible a fi que el dret a triar el professional que més s’adapti a les necessitats i expectatives del pacient sigui efectiu.

Entenem necessari introduir, en el model relacional entre les mútues i els metges, elements de ponderació que permetin compensar els equilibris de forces entre els agents intervinents, que necessàriament han de passar per l’establiment de canals de comunicació i diàleg que permetin el trasllat de problemàtiques concretes i cerca de solucions individualitzades.

El COMT és conscient de la situació en la qual es troben els professionals que presten serveis als assegurats de les mútues i creu necessari articular els mitjans de participació interns a través de la creació d’una secció col·legial, per a que es pugui canalitzar el sentir del col·lectiu afectat i, amb els límits que imposen les lleis, endegar aquelles actuacions que es creguin oportunes per a fer visible la seva situació i proposar aquelles mesures que es considerin adients.

Febrer 2015

14 ENTREVISTA

Teresa Argemí Coletas Vocal de medicina privada del COMT

“La solució per mantenir l’eficiència passa per la concentració dels professionals i dels recursos” El sector sanitari privat representa un 2,5% del PIB a Espanya i el 30% de la despesa del conjunt de la sanitat espanyola.

Els seus 477 hospitals i prop de 54.000 llits conformen un sector que aporta un extraordinari valor afegit: el 25% de les altes, el 32% de les intervencions quirúrgiques, el 21% de les urgències i el 15% de les consultes es produeixen en hospitals privats, segons dades de l’Informe de Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad (IDIS).

En el moment actual, la medicina mutual representa un estalvi a la sanitat pública de 569 euros per pacient, i en el cas de la medicina privada al cent per cent, l’estalvi arriba fins als 1.174 euros per pacient. Això vol dir que avui en dia la privada s’ha fet imprescindible per al sistema sanitari, ja que hi ha 7 milions de persones que la utilitzen, ajudant a descarregar el sistema públic. Per tractar tot això hem parlat amb la Dra. Teresa Argemí, vocal de medicina privada al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

— Quins són els principals problemes que pateix avui en dia la medicina privada?

— Crec que hi ha dos problemes importants. D’una banda, que no tots els pacients que ho sol·liciten són admesos en les mútues privades, perquè són malalts crònics, d’avanFebrer 2015

La Dra. Argemí davant la seu del COMT.

çada edat, etc., i per l’altra, el descontentament dels facultatius pels honoraris que perceben a canvi de la seva feina. Aquesta situació ve, probablement, derivada per la crisi de la sanitat pública dels darrers anys, amb les retallades, l’augment de les llistes d’espera, la baixada de les prestacions... Això ha fet que moltes persones hagin optat per contractar una companyia d’assegurança lliure. Aquestes empreses (moltes pertanyents a grans multinacionals)

s’han adaptat a aquesta nova situació, oferint noves tarifes, amb preus molt competitius, com a reclam per a captar nous assegurats. Però com a contrapartida, aquests preus han repercutit en els honoraris mèdics, que en els últims anys han experimentat un descens. Jo porto molts anys dedicant-me a la medicina privada i abans, tot i que els salaris també eren molt ajustats, les companyies a final d’any sempre repercutien la pujada de l’IPC anual en els teus honoraris.

15 ENTREVISTA Ara ni s’apuja l’IPC ni cap barem, tot el contrari, cada any hi ha una rebaixa dels honoraris que perceben els metges inscrits en els quadres mèdics de les mútues.

—A Tarragona la situació és la mateixa?

—Efectivament, aquest és un problema que afecta a tot l’estat. De fet, és el tema principal de conversa a totes les reunions de les vocalies de medicina privada a la Organización Médica Colegial (OMC), per intentar trobar solucions.

—Com veu el futur de l’exercici lliure de la professió?

—Hem de ser sempre positius. El futur ha de ser millor. A Catalunya, principalment, sempre ha coexistit la medicina pública i la privada i això ha derivat en que les dues puguin subsistir. Tenim un sistema de salut privat rendible i de qualitat, i això ha estat possible gràcies a la professionalitat dels metges implicats, malgrat els baixos honoraris dels professionals. Tot i la crisi, les assegurances de salut han crescut un 29% entre el 2007 i el 2011. El sector privat, però, s’enfronta al creixement sense aturador dels costos, i l’única solució per mantenir l’eficiència passa per la concentració dels professionals i dels recursos. L’indi-

vidualisme no ens porta a res. El col· lectiu et permet fer més inversions, adquirir equips mèdics a millor preu, reduir costos de back office i atraure els millors professionals. Aquesta és la possibilitat de generar un sector més eficient, amb grups més grans que, juntament amb el Col·legi de Metges, siguin capaços de parlar de tu a tu amb les asseguradores.

—Cada cop els estan posant més entrebancs per poder exercir?

—Doncs sí; és cert que per molts motius tenim més dificultats. Abans podies obrir una consulta pràcticament a qualsevol lloc; ara, les noves tecnologies exigeixen unes despeses sovint molt elevades, existeix la llei de protecció de dades, cal l’adaptació dels espais per a pacients amb discapacitat, els aparells de diagnòstic són més sofisticats i més cars..., tot plegat fa que quasi no quedin consultoris i cada cop s’obrin més centres mèdics on poder compartir despeses i millorar l’atenció als pacients.

D’altra banda, ja fa més de cinc anys, cap mútua posava problemes als facultatius per formar part dels seus quadres. Avui això és més difícil i no sempre és viable. Moltes companyies restringeixen els quadres mèdics perquè diuen que és una manera d’estalviar despeses. Aquest és el cas per exemple de les pòlisses dels fun-

cionaris, que cada vegada veuen més retallades les possibilitats d’escollir facultatiu.

—Quines gestions s’estan fent des de la Vocalia Nacional per millorar aquesta situació?

—Malauradament, les normes legals no deixen participar a les institucions en decisions que tinguin a veure amb temes econòmics, però sí que podem donar a conèixer els problemes a la població general, mitjançant enquestes de satisfacció, per exemple.

—I com a vocal de medicina privada al COMT, quines són les seves prioritats?

—Tant jo personalment, com a vocal de medicina privada, com la resta de la Junta de Govern del COMT, estem per donar suport a totes les inquietuds dels companys de professió, amb l’objectiu que l’exercici de la medicina segueixi sent el millor, el més digne i el que els nostres pacients es mereixen. En aquest sentit, després d’escoltar als professionals i detectar la problemàtica del sector lliure, el COMT ha decidit crear una secció col·legial de Medicina Privada que doni veu als facultatius, que permeti canalitzar les seves preocupacions i possibiliti trobar solucions als seus problemes.

El COMT crearà una secció col·legial de medicina lliure Un dels objectius del COMT és representar i defensar la professió mèdica davant la societat i les administracions.

La Junta de Govern sempre ha vetllat pel correcte desenvolupament de l’activitat professional dels col·legiats, preocupant-se de les problemàtiques concretes que afecten els diferents col·lectius professionals. En aquest sentit, i donada la situació que pateixen determinats metges que exerceixen la medicina privada al nostre territori, es va convocar una reunió per posar sobre la taula aquesta situació concreta. A la reunió hi van assistir els Drs. Ramon Huguet, Sergi Boada, Josep Maria Solé Poblet i Gabriel Forteza.

Pel que fa als membres de la Junta de Govern, hi van assistir el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, la vocal de Medicina Privada, Dra. Teresa Argemí, i la vicepresidenta segona, Dra. Francesch.

Un dels resultats d’aquesta posada en comú va ser la voluntat de crear la secció col·legial de medicina lliure, amb els seus estatuts i els seus representants. Aquesta secció serà la representant dels metges davant de les Institucions, patronals i sindicats, en la defensa de la tasca de la medicina lliure.

Febrer 2015

16

Tarragona celebrarà la Jornada Cultural el pròxim 20 de maig Durant la diada s’atorgaran els premis del Concurs de Metges Artistes de Catalunya El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a través dels quatre col·legis catalans, organitza, cada any, un Concurs per a Metges Artistes de Catalunya, en les modalitats de Narrativa curta i Pintura (Barcelona), Fotografia (Girona), Poesia (Lleida) i Cinema-vídeo amateur (Tarragona).

Aquesta manifestació artística clou en una Jornada Cultural, que se celebra cada any en una ciutat diferent i que organitza el Col.legi de Metges corresponent.

Enguany ens toca al Col·legi de Metges de Tarragona organitzar aquest esdeveniment cultural a la nostra ciutat. La data escollida serà el dimecres 20 de maig de 2015. Durant la jornada es lliuraran els premis corresponents al concurs de Metges Artistes i podrem descobrir una ciutat que conviu amb el seu passat romà i medieval i que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

S’entregarà el Premi Tritó de Bronze als guanyadors dels concursos de Dibuix i Pintura, Fotografia Digital, Narrativa i Poesia. És obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera – joier–, grans artistes representatius del modernisme català. També es lliurarà el ‘Premi Antonio Muza’ que s’atorga al guanyador del concurs de Cine amateur. Antonio Muza va tractar l’emperador Cèsar August en la seva estada a Tàrraco, el segle I abans de Crist, i és considerat el primer metge local del qual se’n té notícia.

Febrer 2015

Els assistents podran visitar la Tarragona romana i conèixer els millors racons de la ciutat.

curs i adreçar les vostres obres als coUs animem a participar en aquest con rresponents col·legis: Cinema-vídeo amateur: . Sra. Elisabet Col·legi Oficial de Metges de Tarragona na - Tel. 977 23 20 12 comt@comt.cat Via de l’Imperi Romà, 11. 43005 Tarrago u: Dibuix i Pintura / Narrativa bre na.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelo rdes López Dept. d’Activitats i Congressos. Sra. Lou 93 567 88 60 congres@comb.cat Pg. Bonanova, 47. 08017 Barcelona - Tel. Fotografia digital: Col·legi Oficial de Metges de Girona 972 20 88 00 comg@comg.cat Carrer Albereda, 3-5. 17004 Girona - Tel. Poesia: Sra. Maria Àngels Col·legi Oficial de Metges de Lleida.

973 27 09 76 secredir@comll.cat Rambla d’Aragó, 14. 25002 Lleida - Tel.

17 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi de Metges reconeix la trajectòria dels metges honorífics de les Terres de l’Ebre El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) va retre un senzill homenatge als metges i metgesses de les Terres de l’Ebre que han passat a la condició d’Honorífics durant l’any 2014. Aquesta condició, que atorga el Consejo General de Colegios de Médicos de España, es compleix quan els col·legiats arriben als 70 anys d’edat.

Per aquest motiu, el president del COMT i la Junta de Govern van voler reconèixer la gran tasca que han dut a terme aquests metges durant tota la seva vida professional.

El vicepresident tercer i representant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, Dr. Joaquim Martí Mestre, que coneixia personalment a quasi tots els metges reconeguts, va destacar la important labor humana i professional que han dut a terme en cadascuna de les seves especialitats.

Els metges que estan exercint o han exercit a les Terres de l’Ebre i que ara ja han passat a la condició d’Honorífics són: Dr. José Erruz Foz, Dr. Javier Acuña González, Dr. Antonio Casanova Campos, Dra. Mari Fernández Tresguerres, Dr. Emilio Rada Iguzquiza, Dr. Oscar Vallejo Henao i Dr. Emilio Encinas Pierna.

L’acte va comptar amb la presència de les principals autoritats locals, com el director dels Serveis territorials de salut a les Terres de l’Ebre, Dr.

Albert Gómez Sorribes; el regidor de l’Ajuntament de Tortosa i vicepresident de la Diputació de Tarragona, Pere Panisello, i el director de l’Hospital Verge de la Cinta, Dr. Salvadó Pallejà, entre d’altres.

El president del Col·legi, el Dr. Fernando Vizcarro, va ser l’encarregat de cloure l’acte anunciant el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, que es farà a Tarragona els dies 7, 8 i 9 de maig de 2015. El Dr. Vizcarro es va adreçar als metges honorífics com “els pares de l’actual sistema sanitari català. Un sistema de gran quali-

tat assistencial que se situa entre els millors d’Europa, encara que ara comenci a trontollar”. El president de la institució col·legial va demanar la col·laboració de totes les institucions sanitàries i els governs pertinents per mantenir aquesta qualitat del sistema sanitari que ha caracteritzat a Catalunya durant tants anys i que ara “no ens podem permetre el luxe de perdre”.

L’acte va acabar amb un dinar de germanor on els honorífics van poder gaudir d’una agradable tertúlia amb els seus companys.

Febrer 2015

18 VIDA COL·LEGIAL

Metges de Catalunya crea una fundació sense ànim de lucre Dedicada a l’ajuda professional, social i familiar del personal mèdic Metges de Catalunya (MC) va presentar a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), la Fundació Metges, una entitat sense ànim de lucre destinada fonamentalment a “complementar l’oferta formativa dels facultatius i a donar-los suport social i familiar, especialment en els moments més difícils de les seves vides, com la jubilació o la malaltia”.

Aquesta fundació, presidida per Albert Tomàs –president del sindicat– neix amb la intenció d’“acompanyar els facultatius durant tota la seva trajectòria laboral i oferir-los instruments per a la consolidació i millora del seu benestar”, mitjançant tres eixos: assessorar i oferir solucions als metges en les condicions d’exercici de la seva

professió, tant si treballen per compte d’altri o pel seu compte; millorar la seva activitat professional amb una formació continuada i teoricopràctica adequada perquè reverteixi en la millora de l’assistència sanitària que rep la ciutadania, i vetllar per les condicions de vida del col·lectiu mèdic en l’àmbit professional, social i familiar.

Per a la consecució d’aquests propòsits, Fundació Metges desenvoluparà un seguit d’accions que promourà independentment o en col·laboració amb altres entitats, institucions o persones, com donar suport organitzatiu i econòmic a activitats encaminades a assolir els mateixos objectius que els de la fundació o similars, així com organitzar campanyes publicitàries, cur-

El president del COMT participa en la inauguració de la XIV Jornada d’Actualització Terapèutica El Palau de Congressos de Tarragona va acollir la XIV Jornada d’Actualització Terapèutica, l’objectiu de la qual és aconseguir en un temps reduït una àmplia actualització sobre novetats d’ interès en l’àmbit farmacoterapèutic, d’acord amb la literatura més recent. El president del Col· Febrer 2015

sos, seminaris i conferències.

D’altra banda, la Fundació Metges atorgarà anualment un premi a professionals i entitats que destaquin per la seva dedicació al món de la medicina i al benestar de les persones. La primera edició del guardó “Premi Fundació Metges”, dotat amb 3.000 euros, recaurà en la Fundació Banc dels Aliments per la seva lluita contra la pobresa i la fam al nostre país i per la seva labor pedagògica sobre el malbaratament d’aliments. El seu president, Eduard Arruga, recollirà el premi aquest dimecres en el decurs de l’acte de presentació de la fundació, al qual també està previst que assisteixi el conseller de Salut, Boi Ruiz, entre altres personalitats de l’àmbit sanitari català.

legi va participar en la taula inaugural acompanyat del director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, Dr. Josep Mercadé, del vocal de la CAMFiC, Dr. Juan José Cabré i del representant de la Fundació Institut Català de Farmacologia, Sr. Albert Figueras. És important per a la pràctica assistencial dels professionals sanitaris saber les característiques dels fàrmacs en termes d’eficàcia i seguretat i que aquest coneixement estigui al dia. La Jornada es va estructurar en una conferència inaugural de caire més general i en diverses taules centrades en la revisió de temes més concrets en base a l’evidència disponible, donant resposta als suggeriments d’altres edicions.

19 VIDA COL·LEGIAL

Intensa activitat cultural durant l’últim trimestre d’any El Col·legi ha viscut una intensa i diversa vida cultural al llarg del quart trimestre de l’any 2014. El mes d’octubre va tenir lloc la conferència del Dr. Martorell amb el títol “Un dia qualsevol a la consulta de l’uròleg”. En acabar hi va haver un petit concert a càrrec del cor “Sageta de Foc”.

El mes de novembre va començar amb la conferència sobre “El modernisme a Tarragona” de l’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, president de la Comissió del Modernisme de Tarragona. Buqueras va parlar del patrimoni modernista que té la ciutat, amb més d’un centenar d’edificis modernistes que cal donar a conèixer i explotar turísticament. També es va projectar una part del documental “Tarragona també és modernista”, dirigit per Manuel Ros Cuenca i amb guió de Josep Maria Buqueras.

Una altra de les conferències que es van celebrar dins del programa cultural del Col·legi va ser sobre alimentació, a càrrec del Dr. Pere Sanvisens. El títol de la xerrada era: “Mengem bé a casa nostra?”.

Vam seguir amb una curiosa i divertida xerrada del Sr. Magí Benito sobre la Biografia d’Antonio Machín i una projecció de la pel·lícula “Machín, toda una vida”.

El desembre va començar amb una interessant xerrada sobre un dels te-

Moment de la intervenció del Sr. Buqueras al Col·legi.

mes de màxima actualitat, “L’ebola: situació actual, protocols i procediments”, a càrrec dels Drs. S. Tarragó

i J. Inglés, membres de la Comissió de Seguiment de l’Ebola del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

El Dr. Antonio Pons Cardiel rep la insígnia col·legial El Dr. Antonio Pons va rebre de mans del president del Col·legi la insígnia col·legial amb motiu dels cinquanta anys de pertinença i fidelitat al COMT. El Dr. Pons no va poder assistir a la Diada Col·legial que es va celebrar el mes de juny i per aquest motiu se li va fer el lliurament uns mesos més tard a la mateixa seu del Col·legi.

Febrer 2015

20 VIDA COL·LEGIAL

Els metges jubilats visiten Guimerà i Mollerussa La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el passat mes d’octubre una excursió al poble de Guimerà, declarat conjunt historicoartístic l’any 1975 i a Mollerussa, on hi ha un interessant museu de vestits de paper.

L’autèntic atractiu de Guimerà es

el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l’església de Santa Maria o cap a la Torre de guaita, creant un original joc de formes arquitectòniques.

Hi veureu moltes arcades, cobertes, escales... I tot molt ben conservat.

Els col·legiats i els seus acompa-

Visita del Mossos d’Esquadra al Col·legi El cap dels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial del Camp de Tarragona (RPCT), l’intendent Jaume Giné i el caporal Josep Arroyo en representació de la Unitat Regional de Policia i Atenció al Ciutadà (URPAC) de la RPCT van visitar el Col·legi de Metges per parlar sobre el tema de les agressions als metges i dels cursos que s’estan duent a terme des de la Organización Médica Colegial per a la prevenció d’aquest tipus d’agressions. El president del COMT, la vicepresidenta i el secretari els hi van ensenyar les instal·lacions col·legials i van poder debatre sobre els protocols d’actuació davant aquest tipus d’agressions a personal sanitari per intentar millorar-los.

Febrer 2015

nyants van passejar pels seus carrers, les seves cases de pedra amb detalls i elements decoratius de portes, finestres i arcades, i van reviure temps llunyans.

La visita va arribar també fins a Mollerussa, on van visitar l’espectacular Museu de Vestits de Paper.

21 VIDA COL·LEGIAL

A debat, la nova proposta del SEM El Dr. Lorenzo Gómez, delegat de Metges de Catalunya al SEM, el president del COMT, Dr. Vizcarro i l’assessor jurídic van debatre sobre el nou sistema que vol implantar el SEM a Tarragona. A la província de Tarragona tenim 4 ambulàncies de Suport Vital Avançat (tipus UCI) ubicades a Reus, Tarragona, Montblanc i El Vendrell, que compten amb un tècnic de transport sanitari, un diplomat en infermeria i un metge. La nova proposta del SEM té previst desmembrar l’equip, deixant aquestes unitats només amb dues persones (infermeria i tècnic), i crear unes unitats noves formades per tècnic i metge (Vehicle d’Intervenció Ràpida-VIR).

Amb aquest nou model, en molts casos la primera valoració de l’emergència l’haurà de fer infermeria, que està facultada per a l’aplicació de protocols bàsics, havent d’esperar la incorporació del metge, si fos el cas, que es desplaçaria posteriorment amb la segona unitat. Tot això implica que l’assistència pateixi una disminució important en la seva qualitat, donat que no hi

haurà valoració inicial del metge, que haurà de fer suport a infermeria via telefònica. El Dr. Fernando Vizcarro recorda que el personal d’infermeria no pot diagnosticar ni prescriure.

El president del Col·legi manifesta que “la tasca del metge és assistir l’emergència, i en les urgències han

d’anar junts metge i infermera, per tant no ens podem plantejar separar l’equip en una urgència vital”.

El personal del SEM i els professionals sanitaris consideren que és més efectiu el sistema actual que no pas el nou que es plateja des de la Generalitat.

Ens visita la TV Xinesa El Col·legi va rebre fa uns mesos la visita de la TV Xinesa. Van entrevistar al president Vizcarro per copsar la idea que es té a Tarragona sobre la medicina xinesa i les pràctiques mèdiques del seu país. Els periodistes venien acompanyats d’una intèrpret que va facilitar la comunicació entre ambdues parts. Aquesta visita va ser a proposta de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa, una fundació privada que té com a principals objectius la promoció, difusió, docència, recerca i defensa de la pràctica de la medicina xinesa en l’àmbit nacional i internacional, sota els criteris de qualitat i rigor científic. La seva missió és ajudar a normalitzar aquesta disciplina mil· lenària en el marc legal, docent i assistencial, procurant que la medicina xinesa sigui reconeguda als diferents països i en l’àmbit universitari.

Febrer 2015

22 VIDA COL·LEGIAL

A l’esquerra, fotografia de grup dels nens que van assistir a la festa infantil a les escales del Col·legi amb el president, la vicepresidenta i altres membres de la Junta. A la dreta, imatges del concert de Nadal que va oferir el conjunt vocal “Petit Scherzo”.

El Col·legi es volca en els actes de Nadal per als col·legiats Com cada any, el COMT organitza diferents actes per als seus col·legiats i familiars durant les festes de Nadal.

El tradicional concert nadalenc es va celebrar a la Cambra de Comerç de Tarragona a càrrec del conjunt vocal “Petit Scherzo”, una selecció de cantaires del Cor de Cambra Scherzo de Vila-seca. Les veus femenines del Scherzo van deixar bocabadats al nombrós públic que va poder gaudir d’un acurat treball vocal i d’un proFebrer 2015

grama musical variat i nadalenc. El Cor de Cambra Scherzo està dirigit per Sílvia Gil-Pérez i va néixer l’any 1989 a Vila-seca.

El Col·legi també pensa en els fills i filles dels seus col·legiats i, com ja és tradició, la Festa Infantil és un dels actes amb més èxit i participació de l’any. Nens i nenes van poder gaudir d’un espectacle infantil i de la visita del Patge Reial, que va escoltar les peticions dels més petits de la casa.

També, durant la festa, es lliuren els premis del concurs de dibuix de postals de Nadal. Enguany els finalistes van ser Albert Ribas en la categoria Mini (de 5 a 7 anys) i Leyre Crespo en la categoria Infantil (de 8 a 10 anys).

La guanyadora absoluta va ser Leyre Crespo i el seu dibuix es va convertir en la postal de Nadal del COMT. El president i la vicepresidenta del Col· legi van lliurar el premi a la guanyadora.

23 VIDA COL·LEGIAL

Després de l’actuació infantil es van lliurar els premis del concurs de les postals de Nadal. La guanyadora absoluta va ser Leyre Crespo Prats. La trentena de nens van poder donar la seva carta al Patge Reial.

Iniciem la comercialització de 31 HABITATGES NOUS Reserva avui el teu pis i no perdis l’oportunitat!

977 244 466 noucentre Av. Vidal i Barraquer nº 27 Tel 977 244 466 comercial@ambientia.com

www.ambientia.es www.9centre.com

Febrer 2015

24 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi lliura els ajuts a la natalitat El Pla de Protecció Social del COMT contempla ajuts a les famílies dels metges col·legiats i un d’ells és el que atorga per naixement o adopció d’un fill o filla. Aquí en teniu una mostra.

El Dr. Maurizio Giordanengo amb la seva filla Leire.

El Dr. Sergio Rojas amb la seva filla Maria Paula.

La Dra. Mireia Alquézar amb el seu fill Lucas.

La Dra. Irene Insausti amb el seu fill Marçal.

La Dra. Marta Fernández amb la seva filla Valentina.

La Dra. Anna Torres amb la seva filla Clàudia.

La Dra. Montserrat Martín amb la seva filla Ángela.

La Dra. Mireia Aymamí i el Dr. Francesc Ulldemolins amb el seu nadó.

Febrer 2015

Informa-te’n ara MEDICORASSE, Correruría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

26 OPINIÓ/ACTUALITAT

El ‘Diari de Tarragona’, acudits i la Unitat d’Hemodinàmica Fernando Vizcarro. President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Sr. director, vull felicitar aquest diari pel trac- te imparcial, però alhora d’enèrgica denúncia, que ha donat a la trista i lamentable notícia de la defunció d’un pacient mentre era traslladat a Barcelona per ser tractat d’un infart, atesa la impossibilitat de continuar fent-ho a les ins- tal·lacions d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Tot i així, vull posar de manifest el desencís que ha provocat entre el personal de l’Hospital esmentat la publicació d’un acudit del nos- tre admirat Faro en què es presenta un metge –identificat pel fonendoscopi que li penja del coll– sortint despreocupadament de la Unitat d’He modinàmica en acabar el seu torn de treball, fent cas omís a l’entrada de la Mort, identifica- da pel seu vestit negre i la dalla.

No ens agrada que pugui

traslladar-se, ni que sigui de broma, la imatge del metge que no s’implica amb la salut dels seus pacients, i menys en un moment com l’actual, en què el col·lec- tiu de metges ha assumit en les seves pròpies retribucions les limitacions pressupostàries que també impedeixen l’obertura de la Unitat d’Hemodinàmica les 24 hores

al dia.

Precisament, si, malgrat la reducció de les dotacions pressupostàries que han afectat la sanitat pública, es mantenen els nivells de qua- litat assistencial és, en gran mesura, per la im- plicació dels professionals que en formen part, moltes vegades més enllà del seu horari i que tenen com a límit els recur-

sos materials que els proporciona el mateix sistema sanitari pel qual treballen. És públic i notori el posicionament dels met- ges de l’Hospital esmentat en la reivindicació d’ampliació de l’horari de la Unitat d’Hemodi- nàmica i no considerem just que els professio- nals que presten serveis en aquesta unitat –que tenen tots noms i cognoms, fills i pares– siguin presentats, repetim, ni que sigui de broma, com uns professionals irresponsables només pendents del rellotge per marxar a casa. No és cap crítica a l’agut sentit de l’humor del Faro, però entenc que la mateixa llibertat d’expressió amb què es fan acudits ha d’emparar la meva crítica a com es presenta uns grans professionals com ho són els de l’Hospital Joan XXIII. No vull acomiadar-me sense abans traslladar, en nom de la corporació que presideixo i en el meu propi, el condol a la família del Sr. Gheron.

El lector és l’últim interpretador dels acudits Andrés Faro. Humorista del ‘Diari de Tarragona’ Benvolgut doctor Vizcarro, sempre he cregut que els acudits són vius ja que la interpretació fi- nal la dóna el lector.

Aquesta interpretació és sempre respectable. Però permeteu-me explicar la intenció de l’autor quan es va realitzar l’acu- dit esmentat. Aquesta és: quan a les 20 hores tan- ca hemodinàmica és l’hora en què la mort pot co- mençar el seu treball.

Els ciutadans de Tarragona amb un problema cardíac tenen un risc afegit a partir de les 20 hores, com malauradament es va poder comprovar amb la trista mort del senyor Gheron.

Febrer 2015

No es va intentar fer cap valoració de l’actitud del metge. El doctor simplement surt del servei a l’hora que acaba el torn.

No hi ha cap ele- ment que suggereixi que el doctor surt amb pressa o despreocupadament.

No se’l posa mirant el rellotge o corrent, per exemple. Aquest dibuixant no tenia cap intencionalitat en aquesta línia.

Un altre exemple, per prendre distància. Si un banyista s’ofega a les 20 hores a la platja, ningú ca- rregaria contra el socorrista que acaba el seu ser- vei a les 19 hores. Es carregaria contra l’administració que ha decidit posar el límit de

les 19 hores quan sap que a les 20 hores encara hi ha gent banyant-se. La mort surt amb barca a pescar quan el socorrista baixa de la torre. Va ser un acudit di- fícil de dibuixar ja que la desgraciada mort del farmacèutic era massa recent. Un mai sap com rebrà aquesta vinyeta una família que suposo que el que vol és oblidar. Però l’acudit també inten- tar reflectir el sentit de la societat i clarament hi ha un clam que diu que l’administració ha d’am- pliar el servei d’hemodinàmica més enllà de les 20 hores. Jo diria que l’opinió pública no carre- ga tampoc contra els metges. Càrrega con-

tra la conselleria, en tot cas.

Lamento si algun metge s’ha sentit ferit amb el dibuix. A aquest doctor amb nom i cognoms trameteu-li, si us plau, les meves disculpes per no haver sabut dibuixar amb més precisió la idea comentada més amunt. Els dibuixos tenen una tinta que mai no es vol quedar en les quatre línies del marc.

Trameteu-li també la meva solidaritat perquè em consta l’esforç de molts professionals més enllà de les seves obligacions contractuals. Conec més d’un cas personalment.

Rebi una cordial abraçada i el meu suport en les seves reivindicacions d’una sanitat de qualitat i ben dotada en mitjans i persones.

27 OPINIÓ/ACTUALITAT

El president del COMT va participar en la reunió amb el conseller de salut, Dr. Boi Ruiz, a la Delegació del Govern. Foto:Luís Milián

El conseller de Salut anuncia l’ampliació de la unitat d’hemodinàmica a 24 hores El president del COMT li va traslladar la seva confiança total i plena en els professionals El conseller de Salut, Dr. Boi Ruiz, va anunciar a la Delegació del Govern de Tarragona que “després de les dades obtingudes durant el 2014 a Tarragona, Lleida i Girona, les unitats d’hemodinàmica s’obriran 24h a partir del 16 de febrer a l’hospital Joan XXIII de Tarragona així com a al Josep Trueta de Girona i l’Arnau de Vilanova de Lleida”.

El Dr. Ruiz va fer aquest anunci a Tarragona acompanyat del delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, i del delegat de les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, juntament amb els gerents de les regions sanitàries del Camp de Tarragona i la de les Terres de l’Ebre, Josep Mercadé i Albert Gómez, així com els alcaldes i representants dels municipis que tenen hospital al seu terme – Tarragona, Reus, Vendrell, Amposta, Móra, Tortosa-. També van participar en aquesta reunió els responsables dels serveis sanitaris a Tarragona i Terres de l’Ebre, els presidents dels col·legis professionals de metges, el Dr. Fernando Vizcarro i d’infermeria, Cristina Díez i el cap de servei de cardiologia de l’Hospital Joan XXIII el Dr. Alfredo Bardají.

Amb aquest anunci el Dr. Ruiz va assegurar que “tanquem un cicle que es va començar el 2012 amb l’ampliació de 12 hores i estem satisfets d’incrementar serveis per la ciutadania”. Així mateix va assenyalar que “a Catalunya tenim una taxa de mortalitat per infart agut de miocardi en el qual és necessària una angioplàstia primària del 6,5%, un dels percentatges més baixos d’Europa”.

El president del Col·legi de Metges de Tarragona va defensar durant la reunió la correcta actuació dels professionals que van atendre a Enrique Gheron i va mostrar la seva disconformitat amb el tracte i les formes que es van utilitzar a l’hora d’elaborar l’informe. De la mateixa manera que va reclamar més finançament per les inversions del nostre territori.

A la sessió extraordinària del Consell de Salut que es va celebrar posteriorment es van tractar diferents temes, com les actuacions previstes al pressupost 2015 en l’àmbit de Salut a la Regió Sanitària Camp de Tarragona, la situació de les llistes d’espera, el programa cribratge de càncer de colon i el seu desplega-

ment a la Regió Sanitària, les millores a l’hospital Universitari Joan XXIII: Servei d’Urgències i Cirurgia Ambulatòria i les Unitats Funcionals de l’Aliança Estratègica Tarragona Salut.

Pel que fa al pressupost del 2015 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona es destinaran 21.656.770 €, dels quals el 75% va destinat al finançament d’obres ja realitzades, com és el cas de l’Hospital Sant Joan de Reus, el CAP de Cambrils, el CAP de Vila-seca, entre d’altres.

La resta del pressupost, 6.309.000 € va destinat a finançar les obres del 2015 com és el cas de les Urgències i al CMA de l’Hospital Joan XXIII i la rehabilitació de l’Hospital Francolí entre d’altres inversions.

L’evolució de les llistes d’espera des del 2010 al 2014 ha estat positiva, experimentant una reducció en gairebé tots els centres. Aquesta millora ha estat possible gràcies a la implicació dels professionals en l’augment de l’activitat quirúrgica i la gestió de l’antiguitat dels pacients en llista. S’han avançat les intervencions d’aquells usuaris que feia més temps que es trobaven en espera, tenint en compte també els criteris clínics.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent a la província de Tarragona, per això s’ha elaborat un programa de detecció precoç amb l’objectiu de reduir la mortalitat i sobre tot reduir el nombre de casos diagnosticats en estadis avançats i detectar i tractar adequadament les lesions precursores del càncer de còlon i recte.

Febrer 2015

28 OPINIÓ

Un altre hobby que se me’n va Dr. Enric Sànchez-Cid Ginecòleg jubilat.

Col·legiat núm. 4300222

Avui us dedico l’aventura d’una de tantes etapes de la meva vida, a la que també hi he posat punt i a part. Com m’ha succeït fins ara, aficionat a visitar els petits pobles de muntanya, amb les seves romàniques ermites, marededéus i ponts medievals, fa unes setmanes que vaig anar a la recerca d’un abandonat poble del Pallars Jussà: la Bastida de Bellera.

Havia deixat el càmping-car al Càmping de Senterada, on havia instal·lat el camp base. Amb la moto, em vaig desplaçar pel camí de no massa bon passar, però amb precaució, anava apropant-me al poble, a l’ermita i al pont: Es tracta d’una contrada abandonada de tota població humana i només l’habiten els voltors, que hi nien, essent tractats com animals en extinció i, periòdicament, els agents forestals els proporcionen menjar a base d’animals morts...

De retorn de la visita a la Bastida de Bellera, i en una corba del camí, plena de grava, rellisco i quedo sota la moto, que si bé no és massa gran i pesada, vaig tenir molta dificultat per sortir-ne. El pitjor del cas va ser que em va caure la moto a sobre del genoll dret, operat dues vegades de pròtesi (l’última em col·locaren una pròtesi total). No podia fer massa força.

Durant les maniobres per desprendre’m de la moto, apareixeren els voltors volant sobre meu estirat a terra i acollonit. Ja us podeu imaginar la poca gràcia que em feia l’espectacle de pel·lícula del Far West, que tantes vegades hem vist, i sense l’esperança de veure algun excursionista o pagès, que despistat, passés en aquell moment per donar-me un cop de mà.

Recuperat, em vaig adonar que no m’havia trencat cap os, no tenia cap ferida, que la pròtesi no havia sortit de lloc, i que la moto tornava a funcionar correctament. Encara vaig tenir ànims de fer una foto dels voltors que em miraven desil· lusionats... Si no estàs mort, no ataquen (això diuen).

Febrer 2015

Es tracta d’una contrada abandonada de tota població humana i només l’habiten els voltors, que hi nien, essent tractats com animals en extinció

És clar, després d’aquesta feliç experiència, i recordant que ja tinc 86 anys i escreix, decidí abandonar el meu hobby de les ermites romàniques, etc., i només circular en moto per carreteres asfaltades de l’entorn de casa... (no era el primer ensurt que he tingut en llocs on la vida humana ha deixat de ser-hi present).

Com sigui que encara em queden ànims per escriure històries, dibuixar, anar amb bicicleta, trobar-me amb els pocs amics que em queden... (molts s’han avançat per fer-me camí) i sortir a passejar amb Teresa, mentre la salut ens acompanya... he pres aquesta decisió.

A més, no em queda lluny el jardí de la Plaça del poble on s’asseuen els companys de quinta per explicar les batalletes d’una passada guerra que mai hagués hagut de succeir i, una mica més enllà, la Mar, des d’on parteixen els somnis, fets núvols engabiats, que s’endinsen fins a la ratlla...

29 OPINIÓ

El codi deontològic i la solidaritat professional Dr. Eduard Prats Alonso Secretari de la Comissió Deontològica

Els codis deontològics mèdics han fixat intensament la mirada (des del Jurament hipocràtic) en els nostres deures envers els pacients, i en canvi han tingut poc en compte les obligacions que tenim envers els companys de professió. Aquest compromís queda recollit –de forma massa tènue al meu entendre– en el codi català (actualitzat en 2005), que resol la qüestió amb unes quantes al·lusions al respecte mutu degut per la tradició, invitant a llimar les discrepàncies en privat i a no desprestigiar al company. I poca cosa més.

Una mica més explícit resulta el codi espanyol (de 2011) que contempla en diversos paràgrafs la confraternitat, la deferència envers el company i la lleialtat, evitant les crítiques en públic i recomanant que les desavinences, si existeixen, es tractin en privat.

Crida doncs l’atenció el poc èmfasi que es posa en el compromís d’ajuda mútua entre col·legues, sobretot quan aquests es veuen afectats per mancances econòmiques, per malalties o per la vellesa.

No és que la cooperació, mitjançant els

col·legis oficials, sigui absent. Però és remarcable que un tema tan rellevant com el de la solidaritat recíproca sigui tractat tant de passada en els codis i considerat més una recomanació que no pas un encàrrec, com hauria de ser –per no dir una exigència–.

En molts tractats es qualifica la solidaritat com un sentiment, quan no com una virtut. I no serà aquest breu escrit el lloc adient per debatre la veritat o la fal·làcia que hi pot haver darrere d’aquestes asseveracions. Perquè cal advertir que la solidaritat no és generositat. La generositat és actuar en favor d’algú amb qui no es comparteixen interessos comuns. En canvi la solidaritat és quelcom més essencial, més estructural, més utilitari si voleu. No oblidem que el mot ‘solidaritat’ deriva del llatí solidus. En un cos sòlid les diferents parts són solidàries perquè no pot ser d’altra forma, no es pot menyscabar una sense afectar la resta.

Compte Spontville ho compara amb una bola de billar, o amb un motor, on cadascuna de les partícules d’aquests objectes estan cohesionades per poder complir la missió

encomanada. Sense la deguda cohesió (solidaritat) l’execució de la tasca serà imperfecta. I des de sempre –i en l’època actual encara més–, ha estat reconegut que tots aquells que exercim el noble art de la Medicina formem un cos (el cos facultatiu) o un òrgan (organització sanitària, organització mèdica col·legial...). I vindria a tomb recordar que un membre, un sistema, un teixit, necessita totes i cadascuna de les parts actuant en harmonia per acomplir la correcta finalitat. Així doncs són necessàries –imprescindibles, diria– la solidesa, la cohesió, la connexió, perquè compartim interessos (egoisme ètic) i missió (benvolença envers els pacients). I sense la concòrdia necessària no hi ha connexió. Sense la camaraderia, i fins i tot sense l’amistat professional, no seria possible dur a terme l’ingent tasca que ens encomana la societat i que ens marca la pròpia vocació.

Ens podem preguntar doncs si quelcom tan rellevant com l’acompanyament en la soledat, el suport en la feblesa, el consell en el dubte o l’ajut en l’infortuni han de ser deixats al lliure albir dels companys que, moguts per un sentiment de generositat, s’inclinin a fer-ho, o si haurien de constar de forma més explícita en les normes que regulen la nostra professió. Si una part del cos no té cura de l’altra, aquest organisme va a pitjor. Algú ha dit que la ‘prova del cotó’ per reconèixer un bon metge és observar el seu grau de companyonia. Es tractaria doncs de donar validesa al simple sil·logisme: “Quan defenses els seus interessos, defenses també els teus; en defensar els teus, defenses els seus”. Avui per mi, demà per tu. Així de fàcil i així de compromès.

Febrer 2015

30 OPINIÓ

Antònius Mussa i Cèsar August Dr. Jaume Fontanet Torres Vocalia de metges jubilats Col·legiat núm. 4300375

Al llarg de tot l’any 2014, a Tarragona, s’han programat un seguit d’actes per commemorar els 2.000 anys de la mort de l’emperador Octavi August, més conegut com a Cèsar August, actes que van tenir la màxima repercussió els dies de TARRACO VIVA, especialment amb la reproducció del monument Ara Pacis i el tornar dels colors originals a l’estàtua de l’August de Prima Porta (colors que han estat una sorpresa, ja que era un fet poc conegut que les estàtues romanes fossin acolorides).

Hi ha un altre fet, tampoc massa conegut, de l’estada de l’emperador a Tàrraco i que està relacionat amb la Medicina.

De sobres s’ha comentat que l’expedició de l’ exèrcit romà per la conquesta de les terres càntabres va sortir de Tàrraco i que Cèsar August anava acompanyant els seus homes (cap a l’any 27 a.d.c.).

Segons els historiadors August es va posar malalt a mig camí (també s’ha dit que no era home massa lluitador) i va retornar a la nostra ciutat. Durant el trajecte cap a Tàrraco, l’emperador va ser tractat a base de begudes i banys calents, que eren “tractaments” que es feien servir en aquella època. No va trobar millora i arribà a Tarragona molt desanimat, tant per la salut com per les males notícies que arribaven del nord d’Hispania.

Aquí es va posar en mans d’Antonius Mussa, que es va arriscar a canviar completament el tractament que estava fent i li va recomanar begudes fredes i banys d’aigua freda i verdures fresques. Amb aquestes mesures, l’emperador va anar millorant, fins al punt que en marxar cap a Roma, se’l va endur com a metge personal (hi ha una referència històrica de l’any 23 a.d.c. sobre el fet que Antonius Mussa el va tractar de problemes reumàtics ja de retorn a Itàlia).

Febrer 2015 2014

Durant el trajecte cap a Tàrraco, l’emperador va ser tractat a base de begudes i banys calents, que eren ‘tractaments’ que es feien servir en aquella època

Sembla que Antonius Mussa era d’origen grec i va obtenir la seva llibertat i reconeixement gràcies a tenir cura de la salut de Cèsar August, que li va eri-

gir una estàtua al costat de la d’Esculapi. (La vida de los 12 cèsares 121 d.d.c.)

Històricament és la primera persona coneguda que va exercir la Medicina a Tarragona.

El llibre Compendio Histórico de la Medicina Española de Mariano González de Sámano, editat a la impremta de Don Agustín Gaspar de la Plaça Palau (davant la Llonja), Barcelona 1850, recull les dades en què es basa aquest article. …Vuelto este general a Tarragona después de haber sido humillado por los cántabros, le sobrevino una destilación de tan mala calidad que, habiéndole caído al pecho, llegó a viciarle las entrañas. Antonio Musa que era en aquel tiempo médico muy famoso, después de haber hecho en vano muchas experiencias con todo género de medicinas cálidas, le sanó buenamente con refrescos y acaso sucedería entonces lo que cuenta Plinio, que la lechuga salvó al emperador (Morejón tomo I pág. 53).

El erudito Morejón al ocuparse de este incidente se explica en estos términos: “…La enfermedad que Cesar Augusto padeció en Tarragona está enlazada con la medicina española, pues su curación efectuada por el célebre Antonio Musa, influyó en que se diese a los médicos una estimación singular, honores que hasta entonces no habían conseguido en la misma Roma.”

En aquell temps, tal i com es desprèn de l’opinió de l’autor, ja hi havia persones dedicades a tractar malalties: “…Desentrañemos todo el pasaje, que el mismo nos manifestara en más de un extremo que ya existían en aquella época profesores hispanos o por lo menos sujetos dedicados a la observación y curación de las enfermedades. “Su médico Antonio le propuso (a Cesar Augusto) un remedio peligroso y contrario a los que usaban hasta entonces”. Luego si en aquella época se usaban para las enfermedades de hígado (esta era la víscera principalmente interesada en el padecimiento del emperador) otros remedios menos peligrosos y más conformes a los que usó Musa, claro es que ya se conocían médicos, o quienes tanto valieran, para dirigir enfermedades”.

31 OPINIÓ

Evocación de Pilar Farjas, ex Secretaria de Sanidad Dr. Julio Garzo Mata Presidente del Sector Funcionarios-Cupo y Zona Sindicato Metges de Catalunya Col·legiat núm. 4300694

Se nos subió a la chepa, pero por ahí se le veía desequilibrada y se ha caído. Los profesionales sanitarios nos hemos quedado sin la musa que inspiraba todos nuestros rechazos.

Fue el paradigma del desatino, la loa a la terquedad, el canto a la prepotencia.

Admirable su capacidad para enfadar políticamente a propios y extraños. Debería salir por la puerta grande del Ministerio, pero para que nada entorpezca su expulsión a la calle. A esa calle que estuvo desoyendo durante su mandato.

Celebro su cese con el mismo entusiasmo con que mis colegas gallegos aplaudieron su marcha. Pero ahora amenaza con volver allí . Quizás por aquello de que para que nada nos separe que nada nos una.

La Farjas se va pero nos deja sus embrollos. Muñidora del despropósito que representó el RDL 16/2012 . Su paso por el Ministerio es para olvidar. Pero será imposible no acordarnos de ella con el mismo cariño con que ella nos trató. El

Para corregir un extravío hay que desandar el camino equivocado

patinazo por su nombramiento fue tan inmenso como ahora es el acierto por su destitución. Con ello el ministro Alfonso Alonso ha entrado con buen pie. Veremos si sus siguientes pasos lo llevan a la derogación de los art. 10.4 y 10.6 de ese infausto RDL. Para corregir un extravío hay que desandar el camino equivocado. Contribuiría a la superación del descrédito con que han orlado al Ministerio de Sanidad sus dos últimas destituídas.

Y sobre todo porque, como ya dijo Willy Brandt, permitir una injusticia significa abrir el camino a todas las que siguen.

Dr. Pere Sanvisens Herreros Col·legiat núm. 430089

Circe Sirena de l’avern, deessa de la nit, filosa oculta al cau, com òliba amatent, delerosa de sang.

Dama de la foscor, d’un regne enteranyinat, de tenebra i de pols, greixum d’ossos corcats, de cranis esberlats i gripaus infectats.

Esfinx de perdició, mestressa del parany, oficiant d’un culte sinistre, delirant , exhibint-se incitant gruny la truja triomfant, a sa cort de disbauxa, a la soll dels marrans, de lúbrics suplicants, miserables bergants, de bravates i cants, incautes navegants, seduïts pels encants, atrapats pels lligams de la bèstia que sotja que és artera i fatal.

Febrer 2015

32 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredientes 1 kg de rabo de toro 2 cucharadas de harina 2 nueces de mantequilla 1 vaso de aceite de girasol 1 cabeza de ajo 1 ramita de romero 1 ramita de tomillo 2 vasos de vermut negro 8 langostinos medianos 1/2 rama de perejil 1 litro de caldo de pollo

Rabo de toro al vermut negro con langostinos y setas Salpimentar la carne y calentar una olla con el aceite y la mantequilla. Enharinar la carne e introducirla dentro, junto con los langostinos. Dorar por los dos lados, retirar de la olla la carne y los langostinos y reservar.

En la misma olla introducir la cebolla cortada a dados medianos, la zanahoria, el puerro, la cabeza de ajos cortada por la mitad, el tomillo, el perejil picado y el romero. Dejar a fuego medio removiendo hasta que la zanahoria empiece a estar blanda.

Añadir la carne y subir el fuego. Mojar con el vermut, flamear y cubrir con el caldo de pollo, tapar y dejar a fuego medio.

Cuando la carne esté blanda y se desprenda del hueso con facilidad, añadir los langostinos y tapar con el fuego parado.

Retirar la carne y los langostinos, triturar la salsa, colar y dejar reducirla un poco al fuego.

Saltear las setas.

Servir la carne napada con la salsa y las setas, y acompañar con los langostinos.

Ingredientes 250 g de pasta (lazos) 1 bote pequeño de tomates secos especiados Un puñado de olivas negras sin hueso Unas hojas de albahaca 1 nuez de mantequilla Salsa de tomate estilo casero 1 diente de ajo

Pasta con tomates secos, olivas negras y albahaca En una olla hervir la pasta. Escurrir y reservar con una nuez de mantequilla encima sin enfriarla con agua.

En una sartén añadir un poco de aceite y el ajo picado pequeño, dejar dorar, añadir la salsa de tomate, la albahaca picada mediana y las olivas negras cortadas a trozos regulares, y dejar a fuego lento tapado.

Mezclar la salsa con la pasta, para decorar freír unas pieles de albahaca y colocarlas encima.

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.

Terrassa a l’aire lliure.

Sales privades.

Cuina Mediterrànea Febrer 2015

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428

33 HUMOR ACUDIT

Febrer 2015

34 MOVIMENT COL·LEGIAL |De setembre de 2014 a gener de 2015 BAIXES Núm. Col 4300150

1r Cognom GUINOVART

2n Cognom SOLE

Nom JOSE

Causa DEFUNCIÓ

4300283

BETORET

4300289

EIXARCH

BOSQUE

EUGENIO

DEFUNCIÓ

ANTOLI

ISMAEL

DEFUNCIÓ

4300402

REY

RAMOS

4300461

ARELLANO

GIL

4300666

SALAGARAY

BALDELLON

4301105

RAFOLS I

PALAU

4302022

GARCIA

GRACIA

4303916

BENLLOCH I

PETIT

4304416

RIBES

ARDANUY

4304629

PEDRERO

4305042

RUBIO

4305150

AMADEO

DEFUNCIÓ

MIGUEL A

DEFUNCIÓ

VICTOR

FINAL EXERCICI

ROSER

FINAL EXERCICI

MARIA PAZ

DEFUNCIÓ

RAUL

FINAL EXERCICI

MARGARITA

TRASLLAT

FONT

ESTHER

FINAL EXERCICI

RIVAS

M. DEL CARMEN

TRASLLAT

CALABUIG

DIAZ

PEDRO ANTONIO

TRASLLAT

4305251

DAVID

.

IOAN

FINAL EXERCICI

4305332

LLUTART

PERÍ

JORDI

TRASLLAT

4305521

BLOTTA

EDGAR NICOLAS ALBERTO

FINAL EXERCICI

4305547

ALCALDE

SANCHEZ

CARMEN

TRASLLAT

4305554

CASAIS

VEGA

4305688

CASTRO

AGUIRRE

4305724

ROMEA

TORRALBA

4305898

DE MELO

CANHOTO

4305908

MANCHOLA

LINERO

4305914

BERNAL

4305922

CUESTA

4305939 4306129

SILVIA

TRASLLAT

FRANCISCO J.

FINAL EXERCICI

DELIA

TRASLLAT

DIANA SOFIA

TRASLLAT

HEIDY ALEJANDRA

TRASLLAT

ESCOTÉ

XANA

TRASLLAT

HERRAIZ

LAURA

TRASLLAT

GUTIERREZ

POSTIGO

MANUEL ALBERTO

TRASLLAT

LOPEZ

BENARBEU

JAIME

TRASLLAT

4306210

JUSTO

AVILA

PABLO

FINAL EXERCICI

4306338

RAMIREZ

RAMOS

JANELISSA

TRASLLAT

4306355

SABATE

ORTEGA

JOSEP

TRASLLAT

4306383

GOMEZ

GONZALEZ DE GALVEZ

4306396

BRIÑEZ

GIRALDO

ANUNCIS PER PARAULES Vendes: Vendo participación de Consulta en Centro Médico de Tarragona de Rambla Nova 78.

El Centro Médico de 750 m2 está totalmente equipado con RecepcionistasTelefonistas, cubre Especialidades Médicas y Quirúrgicas incluyendo Análisis Clínicos y Diagnóstico de Imagen. En la actualidad dispone de 31 especialistas. La consulta totalmente equipada tiene 12.50 m2 y dispone de una sala de curas adicional de 6 m2 unida directamente a la consulta La participación en venta de la consulta permite disponer de dos mañanas y dos tardes completas a la semana.

Teléfono de contacto Dr. J. Ballester Soleda 657942892 Materia mèdic: Per tancament de centre mèdic es ven material de consulta en molt bon estat, tant fungibles, com aparellatge i mobiliari. Preus molt econòmics i negociables.

Interessats enviar mail a: lourdesfl76@gmail.com Lourdes Franco Lloguer: S’ofereixen despatxos mèdics en lloguer al Centre Mèdic de recent inauguració a l’Avinguda Catalunya, 22 D. Interessats trucar al telèfon 977 23 59 76 i preguntar per Soraya Bey (horari de 12 a 20 hores) Alquilo DUPLEX económico en Barrio San Salvador / 400 euros Avenida MONTSANT número 1, 3º con Ascensor 90m2 3habitaciones grandes, Comedor 30m2 Aire acondicionado, calefacción por GAS en toda la vivienda, terraza y 1Baño con Jacuzzi y 1 ducha, parcialmente amueblado y dispone de lavadora y nevera.

Ideal para residentes. Bien comunicado con Tarragona ciudad.

Contactar con VICTOR SILVESTRE. 690980508

Febrer 2015

EUKARIS

TRASLLAT

IVONNE TATIANA

FINAL EXERCICI

ALTES Núm. Col 4305149

1r Cognom DOMINGO

2n Cognom MARCO

Nom JOANA

4305510

MONTAÑA

CABACES

ELENA

4305733

ARASA

BALAGUER

4305901

ROJAS

PEDRAZA

4306425

DE GOUVEIA

DE GOUVEIA

4306426

STORTO

4306427

DEL RIO

4306428

ESSOURI

4306429

COLOMBA

4306430

BERZOSA

SÁNCHEZ

MIGUEL

4306431

ALCALA

ANIENTO

JORGE

4306432

GARRO

MARTINEZ

JULIA

4306433

GALLO

GARCIA

4306434

KULAKOVA

4306435

RAGAB

4306436

VICENTIN

ALBA LINA KATHERINE LUIS ALBERTO CIRO

ROMAN

ROGELIO NARVIN PAOLA VANESA

ANA BELEN EUGENIA

DEWIDAR

TABARAK TELMA CRISTINA

35 ACTUALITAT

Febrer 2015