06 juliol 2010
editorial
Un gran passat, un gran futur
El Centenari sumari Crònica Centenari 4-7 Entrevista: Josep Rovira 9 Seccions: Cloteatre 10 Benèfica i social 11 Notícies: El Concert del Centenari 12-13 La Revetlla de Sant Joan 14-15 Seccions: Plaques de cava.Cercle Filatèlic 16 Nits de Jazz: Barnouche 17 Activitats: Operíssimo 18 Destacat: Montse Balaguer 19 Records del Centenari 20 Agenda 21 Passatemps 22 Pissarra 23
Edita: Orfeó Martinenc orfeomartinenc@gmail.com www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net Coordinació i redacció: Ángel Morán, Chelo Aguirre i Jordi Gras Disseny i maquetació: Marta Oró Col·laboració: Berta Mozas Assessorament lingüístic: Maria Dolors Martí Imprimeix: Gràfiques Trialba
A les 12 hores del dia 6 de juny de 2010, Francesc Narváez, regidor del districte i Jordi Gras, president de l'Orfeó, descobrien la placa commemorativa del Centenari de l'Orfeó Martinenc, 1910-2010. Aquest acte iniciava una sèrie d'activitats que es perllongaran fins al proper mes de desembre per celebrar un fet que poques entitats culturals i veïnals poden assolir: arribar a esdevenir centenàries. Però l'Orfeó Martinenc ho ha aconseguit. Ha estat una llarga travessa des del llunyà 1910 i ho hem pogut comprovar gràcies al testimoniatge dels anteriors presidents de l'entitat i dels socis més veterans: el camí ha estat ple de problemes i fins i tot de greus dificultats. Voldríem recordar els anys durs i difícils, tant els anteriors a la Guerra Civil com els de la postguerra i el franquisme, fins i tot al canvi de nom de l'entitat per la de Centre Moral. En un altre àmbit, també cal recordar els set anys d'exili que l'Orfeó va patir des de la sortida del vell edifici l'any 2002, el reallotjament en algunes entitats del barri per seguir funcionant i el retorn el maig del 2009. Des d'aquestes ratlles el nostre sincer agraïment a totes elles. Però tot s'acaba i com en molts contes ha estat bé: un nou edifici i un nou impuls. Les millors mostres de la nova etapa les marquen la concessió, per part de l'Ajuntament de Barcelona, de la Medalla d'Or al Mèrit Cívic, recollida pel nostre president el desembre passat al Saló de Cent municipal i el guardó Ateneu de l'any 2008, atorgat per la Federació d'Ateneus de Catalunya. Tenim el reconeixement extern i un gran futur per endavant sense renunciar a cap de les arrels del passat, personificades en aquest grup de socis amb més de 50 anys de fidelitat a l'entitat que van ser merescudament homenatjats el passat 5 de juny en l'inici dels actes commemoratius. Ara sols ens resta treballar: hem tingut un gran passat, vivim un magnífic present i ens espera un gran futur. No podem fallar ni a la ciutadania ni a nosaltres mateixos, hem de seguir sent fidels a una Entitat que ho ha donat tot al servei de la cultura del nostre país, Catalunya, i de la nostra ciutat, Barcelona. Ànims i endavant!
Inauguració dels actes del Centenari L’ambient
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
Dissabte 5 de juny de 2010 a les 19 hores del vespre en Jordi Gras, president de l’Orfeó, acompanyat de Cecília Bosch i Ot Lluch, comissaris dels actes del Centenari, i per centenars de socis i sòcies, va inaugurar l’Exposició del Centenari i va presentar la decoració de la façana de l’entitat i el segell de correus commemoratiu.
4
Una hora abans els socis, veïns i molts amics ja s’aplegaven a les portes de l’Orfeó en un ambient de festa i d’alegria, i com si no fos possible, ens disposàvem a iniciar els actes commemoratius del nostre centenari 1910-2010 que es clouran el proper 18 de desembre.Tant a la terrasseta d’entrada com a dins a la cafeteria, molts socis es retrobaven i compartien moltíssims anys de dedicació a l’entitat. Especialment emotiva va ser l’arribada de Joan Martí, exvicepresident de l’Orfeó, que va rebre l’estima de tots els presents. Aquest primer acte era reservat sols a la massa social, els socis i sòcies de l’Orfeó Martinenc. Un cop iniciat l’acte en Jordi Gras va pronunciar unes paraules per expressar la satisfacció per la gran tasca duta a terme tant a les diverses comissions com a les seccions de la casa. En aquest punt va prendre la paraula Dolors Molina, responsable de la decoració de la façana, per explicar-ne tot el simbolisme del disseny i dels colors. A continuació va parlar en Joan Argemí per part de la secció de Filatèlia per presentar el segell commemoratiu, de curs legal, tot un èxit per a l’Orfeó, ja que mai s’havia assolit una fita com aquesta. Simultàniament, a la terrasseta, a peu de carrer, al xamfrà de la Meridiana amb el carrer Corunya, els socis de la secció de Plaques de Cava mostraven les realitzades per a l’ocasió. Dintre, la Cecília Bosch presentava a tota la massa social el record que l’entitat entregava en motiu de la celebració: un preciós plat de ceràmica.
El plat incorporava tot un seguit de símbols. Dalt, a la part central l’anagrama del Centenari, creat per Marta Oró. A l’esquerre l’escut antic i entranyable de l’Orfeó, l’arpa sota la senyera catalana i la data de 1910. A la dreta el nou escut creat també per la Marta amb la data de 2010. Al voraviu superior les paraules ORFEÓ MARTINENC i vorejant tot el perímetre del plat, els escuts de totes les seccions de la casa. En acabar aquest primer acte ens vam aplegar al foyer per inaugurar i visitar l’exposició fotogràfica i documental del centenari, realitzada per la comissió de l’exposició, dirigida per Chelo Aguirre amb l’ajut inestimable de Charo Adanero. A l’exposició hi ha disposats uns panells, un per secció, on es recull el bo i millor de les activitats que realitzen. Es tracta d’un conjunt de fotografies i documents que són el reflex de la nostra vida cultural i associativa. Realment durant un temps el foyer se’ns va fer petit. Tothom va desfilar davant dels panells i segur que rememoraven emocionats moments divertits plens d’entusiasme i il·lusió. La nostàlgia sobrevolava el sostre del foyer i sacsejava la memòria de tots nosaltres. Apressats per l’horari vam pujar a l’auditori per assistir a l’acte més entranyable i emotiu d’aquesta primera jornada del Centenari.
Homenatges En Jordi Gras va oficiar i dirigir aquest bonic acte. En primer lloc, es va creure oportú enmig de la celebració centenària retre homenatge a tots els socis i sòcies que al llarg de més de cinquanta anys han dedicat moltes estones de la seva vida a realitzar i mantenir les mateixes activitats culturals any rere any. Anteriorment i en el marc de la casa de Cuenca ja havíem fet un homenatge als socis i sòcies amb 50 anys d’antiguitat, però hi havia un deute cap a les sòcies que no ho foren fins al 1978 per la legislació vigent i també cap als més joves que sols van poder estar enquadrats a la secció de joventut. Per tot això, la Junta directiva va acordar el proppassat 27 d’abril de 2010 retre homenatge als següents socis i sòcies:
Frances Puig Caballé Manuel Puig Caballé Albert Torroja Voltas Joan Martí Marí Marcel·lí Marca Carrera Miquel Rey Montserrat Lluís Riboldi Berga Ricard Galitó Montfort Carles Torné Garrido Jordi Puig Torruela Jaume Rovira Simó Josep Arbonés Ciuró Eduard Mariages Casola Joan Rovira Simó Josep Ros Berenguer María Nuri Fontseré Cecília Bosch Nuri Maria Teresa Bosch Nuri Mercé Brugués Aguilar Maria Carme Buxaderas Guasch Rosa Paloma Hernadez Montserrat Mas Sanpau Maria Mombrú Grau Josefa Garcia Moñux En un ambient ple d’emotivitat cadascun d’ells va anar pujant a l’escenari i en Jordi Gras els rebia entre els aplaudiments de la massa social. Sara Plaza, la vicesecretària, els va anar nomenant entre l’alegria i l’emoció del moment. Un cop dalt el nostre president els donava un bonic record i tots ells, sense excepció, van pronunciar paraules d’agraïment i van recordar anècdotes i històries del passat. Seguidament, Sara Plaza va llegir aquest text: “A l’Assemblea General Ordinària del dia 25 de febrer de 2007, en el punt 6è de l’ordre del dia de propostes presentades a l’Assemblea per la Junta Directiva, es va fer la proposta següent: Proposta de nomenament com a Socis d´Honor per les seves respectives trajectòries dins de l´Associcació, a les senyores: Rosa Miró Masagué i Cecilia Bosch Nuri I als senyors: Josep Arbonés Ciuró i Marcel·lí Marca Carrera Com tots sabíem la proposta va ser aprovada i, per això en aquest primer dia dels actes del Centenari tots ells reben un merescut homenatge.
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
Simbolismes
5
I l’homenatge més esperat El nostre company Joan Martí Marí, durant molts anys vicepresident de l’entitat, és tot un símbol de l’Orfeó Martinenc ja que va néixer al mateix edifici de l’entitat i hi ha dedicat pràcticament tota la seva vida. Per aquesta raó es va proposar i es va aprovar a l’Assemblea General Ordinària del dia 28 de febrer de 2010, el seu nomenament com a President d’Honor de l’Orfeó Martinenc. Aleshores a l’auditori, tota la massa social va aplaudir la forta abraçada entre Jordi Gras i Joan Martí que va rebre aquest merescut títol i homenatge no sols per unanimitat sinó per aclamació de tots els socis de l’Orfeó.
Sopar del Centenari i ball Dues llargues hores d’emocions i de reencontres van obrir pas al Sopar del Centenari. El bar-cafeteria TOLC es va mudar i posar de gala per acollir gran part dels socis i sòcies per aquest acte. Molta animació, ambient de gran festa i innombrables converses i tertúlies oferien un aspecte envejable des de fora el carrer i la terrasseta d’entrada va estar més concorreguda que mai. I va arribar per fi el pastís. Com marquen els canons tenia espelmes amb la xifra màgica de100. En Jordi Gras i en Joan Martí es van encarregar de bufar i apagar entusiàsticament les espelmes enmig de l’alegria general. Ningú no es va quedar sense aquest dolç postre de record, elaborat per la pastisseria la Palma. I amb el gust dolç a la boca es va iniciar el ball a l’auditori, amenitzat pel grup Habana Club. Durant unes quantes hores molts socis i sòcies no van pas desaprofitar el temps i van passar-s’ho la mar de bé ballant.
>
El 6 de juny de 2010 s’aixecava aviat. Cap a les vuit del matí amb un esmorzar comunitari per a tots els participants començava la Cercavila del Centenari. Animació, gresca però ben aviat també preocupació. Una convidada inesperada va fer acte de presència: la pluja. De cop el cel es va enfosquir i un xàfec primaveral ens va caure al damunt. Problemes: els gegants no podien sortir, sols el TOLC amb la seva dura pell de fibra de vidre podia fer front a les inclemències meteorològiques. Cap a a les 11 del matí el temps es va calmar i en Jordi Gras, en Jordi Miralles i l’Ot Lluch van intercanviar parers amb la Guàrdia Urbana. Podíem sortir?. Ens vam arriscar i vam iniciar la Cercavila del Centenari. Hi van participar la Escuela de Danzas Folclóricas Argentinas La Cruz del Sur, l’Esbart Montserratí Martinenc, els Gegants i Grallers del Clot i els Diables i Tabalers del Clot, acompanyats d’una furgona equipada amb un potent equip de so. El recorregut va seguir l’itinerari per la Meridiana / Consell de Cent, Joan I, Clot, plaça del Mercat, Sèquia Comtal, Rogent, Plaça de l’Oca, Corunya i Meridiana. Totes les seccions de l’entitat van realitzar actuacions davant dels veïns, socis i amics.
La placa commemorativa Acabada la Cercavila, el migdia obria el moment clau de la celebració: la descoberta de la placa commemorativa del Centenari. Francesc Narváez, regidor del districte de Sant Martí i Jordi Gras, president de l’Orfeó, van iniciar l’acte amb unes significatives paraules i valorant el moment històric de l’entitat.
Concert inaugural A les 18 hores de la tarda, a l’auditori va tenir lloc el concert inaugural dels actes del Centenari de l’Orfeó Martinenc. A més de l’Orfeó Martinenc, dirigit per Antoni Trigueros, compartien concert l’Orfeó de Sants, sota la direcció de Montserrat Tous, amb la soprano solista Glòria Nebot i la pianista Yulia Gutova i l’Orfeó Gracienc, dirigit per Poire Vallvé i acompanyat al piano per Dul Vallvé. Al final del concert es va retre homenatge a Conxita Bagaria, cantant de l’Orfeó abans del 1936. En Jordi Gras la va presentar i li va oferir un ram de flors. Al concert, acte final d’un intens cap de setmana ple de celebracions, van ser presents el regidor Eduard Freixeda, la diputada del Parlament Gloria Renom i el senyor Josep Mª Sala. Però la festa encara continua. Visca l’Orfeó Martinenc! ÁNGEL MORÁN
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
El gran dia
Van procedir després a descobrir la placa ubicada dins el bar TOLC. La placa de ceràmica reproduïa els simbolismes de la façana amb les dates de 1910-2010. Hi van ser presents també els regidors i regidores Eduard Freixeda, Esther Capella i Emma Balceiro. També ens van acompanyar Josep Lluis Alonso, president de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, la representant de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Núria Font i diversos consellers del districte i presidents d’entitats del Clot-Camp de l’Arpa. En acabar l’acte es va convidar a tots els assistents a un vermut popular, alhora que es feien els brindis. Totes les autoritats i convidats de les esmentades entitats van signar en el llibre de signatures de l’Orfeó Martinenc.
7
Pastissos gelats
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
88 ANYS AL SERVEI DEL BARRI
8
Josep Rovira Expresident de l’Orfeó Martinenc i soci amb més de 60anys de servei a l’entitat. Per Ángel Morán
> Es vol presentar? Em dic Josep Rovira i Sabaté, vaig néixer l'1 d'agost del 1935 i tinc, doncs, 75 anys. Els meus pares ja eren socis de l'Orfeó i des de ben petit amb els meus germans ja veníem a aquesta entitat, on amb el temps vaig conèixer la meva futura esposa i on he passat pràcticament tota la vida. > Molts anys a l'Orfeó? De ben petit, potser tindria uns 10 o 12 anys quan vaig entrar a la secció de Joventut, ja que aleshores no en podies ser soci amb aquesta edat. Però des de la secció jove fèiem múltiples activitats: jugar al bàsquet, sardanes, i la secció de l’Esbart Montserratí Martinenc, en el que hi vaig ser molts anys. El cognom Rovira és molt conegut a l'Orfeó. Quants membres d'aquesta família han passat per l'entitat? Com a presidents ho van ser el meu germà Jaume Rovira i el meu oncle Jaume Rovira Badosa.També el seu fill Jaume Rovira Simó, és professor de l'actual esbart i cosí meu. De fet, quasi tot el clan Rovira ha estat treballant i s'ha implicat durant anys en la vida de l'Orfeó i ha format part de la seva Junta. > Com eren aquells anys? Durs. Per començar no podíem ser l'Orfeó Martinenc. Per imperatius polítics vam haver d'anomenarnos Centre Moral. Coses de l'època. Recordo que a les Juntes i a les Assemblees es presentaven els delegats gubernatius per tal de fiscalitzar i controlar que tot es feia d'acord amb les lleis franquistes. Això va
anar suavitzant-se a poc a poc i la permissivitat va ser especialment gran després de la mort del dictador. Sols va restar la rèmora de demanar el permís gubernatiu per poder realitzar una assemblea. > Algun record? Especialment dos. Per una banda, com a president escollit a l'assemblea de socis del 1985, em va tocar traslladar el bar ubicat del primer pis als baixos del local, l'última ubicació que va tenir abans de l'enderroc. I d'altra banda i molt més important, la celebració del 75è aniversari de l'Orfeó. Hi vaig ser 5 anys a la presidència fins al 1990. > Parlem d'economia, hi va haver dificultats econòmiques? De dificultats n'hi ha hagut sempre, i van ser molt grans. Penseu que aleshores el soci pagava molt poc, ja que el Clot sempre ha estat una barriada obrera i modesta. Cal agrair l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. > I tot això com es pal·liava? Doncs, amb harmonia i seny. Molta dedicació, treball i imaginació per tirar endavant les activitats. En aquest aspecte s'ha de dir que totes les seccions van treballar força i bé. > Com fou la celebració del 75è aniversari? Excel·lent.Va ser amb nosaltres, en Jordi Pujol, president aleshores de la Generalitat.Va estar-se tota una tarda amb nosaltres al teatre. Va passar-s'ho molt bé des de la llotja d'on va anar seguint els diferents actes de la celebració. Ens va animar molt i ens va agrair el nostre servei a la ciutadania al llarg de 75 anys. Una persona entranyable que ens va acompanyar i ens va dedicar paraules de gratitud i reconeixement. Ens acomiadem de Josep Rovira, expresident de l'Orfeó, un dels socis més veterans de l'entitatque ens ha regalat aquests apunts del vell i entranyable Orfeó, ara més viu i fort que mai.
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
Josep Rovira i Sabaté va entrar de ben jove a l'Orfeó Martinenc. Amb ben pocs mesos, els seus pares ja el feren debutar al teatre amb una obra titulada “Madre Alegria”, on un nadó havia de plorar i perquè ho fes el petit Josep era pessigat. Amb aquesta anècdota comencem la conversa amb Josep Rovira, expresident de l'Orfeó i amb una presència d'uns 65 anys a l'entitat.
9
El Titot Benvolguts socis, m’han demanat que escrigui quatre ratlles, comentant l’obra EL TITOT, que vaig tenir la satisfacció de dirigir en la secció de Cloteatre, els passats dies 19 i 20 de juny. I dic satisfacció, per varis motius, l’un perquè em vaig rodejar d’un grup d’actors i actrius, tècnics, i amics, que van saber treure un bon profit de les meves indicacions, per fer passar les tres hores de durada de l’espectacle al públic assistent amb un somriure als llavis, i passant-ho d’allò més bé.Assajant ens vàrem divertir molt, i al comprovar que el nostre públic sortia satisfet i rient va ser un plaer magnífic. Un altre motiu, es agrair les paraules que el dia 20 va adreçar al públic, el president i amic de l’entitat Sr. Jordi Gras.
www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net cloteatre@hotmail.com
I el motiu més important, és que l’obra es va incloure dins dels actes del Centenari de l’Orfeó Martinenc. Un afalac per a mi i per a tot el quadre escènic. Gràcies a tots, i a seguir amb el nostre Centenari fins al desembre, que hi ha moltes activitats a fer encara. Bones vacances!
+INFO
RAMON ENRICH
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire ELS ENCANTS VELLS DEL CLOT
10
Des d’un botó fins a un canó! OBERT DE SOL A SOL Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes
UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT LA NOSTRA OFERTA Conjuguem el nou i el vell
PÀRKINGS: Consell de Cent, Plaça de les Glòries, Independència, Av. Meridiana, Gran Via METRO: Glòries, Clot BUS: 18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92
SUBHASTES dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de MOBLES I TRASTOS VELLS. OFERTES PERMANENTS
La Benèfica i Social en el Centenari El passat diumenge 13 de juny, la secció Benèfica Social va dur a terme una taula rodona dintre els actes del Centenari sobre La dona ahir i avui des de la societat civil. L'exposicó del tema i el debat posterior van ser conduïts per Pepi Rafael Durany de TV Clot-Sant Martí i per Cecília Bosch Nuri, comissària del Centenari. Com a moderador va actuar el soci Àngel Morán. L'acte va ser tot un èxit i el debat es va animar des de bon començament amb les nombroses intervencions de les associades presents. Es va remarcar especialment el treball de la Benèfica al llarg dels anys i l'ànim constant de les dones a no perdre mai el tren del desenvolupament social i professional, i estar sempre al dia.
En acabar l'àpat, es van entregar uns records i uns rams de flors a antigues presidentes de la secció o bé a les seves filles, ja que el temps no passa en va.Van ser homenatjades Marina Caballé, a través de les seves filles Montserrat i Rosa Puig, Pilar Fos, el fill de la qual no va poder ser present, Carme Jornet, Rosalia Tomàs, amb la presència de les seves filles Rosalia i Anna Maria Malet i finalment les expresidentes presents, Maria Nuri i Mª Dolors Colom. Després d'aquests merescuts reconeixements, tant en Jordi Gras com la Mariona Mombrú van adreçar unes paraules a tots els assistents que acabaren amb un brindis per a tots i totes, per a la Secció , tant per al seu present i com per al seu futur. MATEU VILA
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
Després d'aquesta taula rodona va tenir lloc un dinar de la secció amb la presència de Jordi Gras, president de l'Orfeó, Mariona Mombrú, presidenta de la secció Benèfica Social i Manel Seliva, rector de la parròquia de Sant Martí del Clot.
11
El concert del Centenari El passat dissabte 19 de juny i dins dels actes del Centenari va tenir lloc el concert de l'Orfeó Martinenc, a càrrec de les seves tres seccions: l'Orfeó, el Cor Jove i els Petits Martinencs. Va ser un concert més solemne que de costum, ja que els cantairesvan tenir l'acompanyament d'una petita orquestra i d'alguns solistes. L'escenari, la parròquia de Sant Martí del Clot, on vam ser acollits pel rector Manel Seliva. Primera part Es va iniciar amb la participació dels més petits, els Petits Martinencs, sota la direcció i acompanyament al piano del seu director Lluis Sánchez-Diezma. El programa que ens van oferir incloïa: El tren petit de F. Burrull, L'aranya de sostre de P.Vila, Les cabines de telèfon de N. Schultze, Cançó de la gallina de M. Hurd, La sabatera de Sant Pere de P.Vila i Cançó d´anar a dormir de F. Burrull. Fou un èxit total. Els petits van ser molt aplaudits, no sols perquè canten molt bé, sinó per la gràcia natural que acompanya la seva actuació.
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
A continuació els Petits amb el Cor Jove van interpretar tres cançons, sota la direcció de Lluís SánchezDiezma i Nacho Cantalejo. Per ordre de programa van cantar Vois sur ton chemin de B. Colais, Caresse sur l´Ocean de B. Colais i Himne a la nuit de J-P Rameau.
12
Després els joves de l'Orfeó Martinenc van interpretar Nesiponono (trad. Zulú), Siyahamba (trad. Zulú), Like a rainbow de Bob Chilcott, Amazing grace (adapt. N. Cantalejo) i Seasons of love de Jonathan Larson. Segona part Uns minuts de descans van donar el temps suficient perquè els músics de l'orquestra se situessin davant de l'altar. Van entrar els cantaires de l'Orfeó Martinenc i va començar la part central del concert del Centenari. Es van interpretar seguides tres cantates del cicle Membra Jesu Nostri (BuxWV75), Ad manus,Ad pedes i Ad genua, compostes per Dietrich Buxtehude. Sota la direcció general d'Antoni Trigueros van actuar juntament amb l'Orfeó, Isabel Juaneda i Marta Rodrigo, sopranos, Jordi Abelló, contratenor, Luís Arguijo, tenor i Tomàs Maxé, baix. I els components de l'orquestra Joan Cervera i Josep Martínez, violins, Marc Renau, cello, Santi Mirón, violone, Edwin García, tiorba i Santiago Barro, orgue. Tot un èxit. La nau central de l'església era plena de socis, amics i veïns del Clot. El Centenari bé s'ha merescut un concert com aquest, tant per la qualitat musical com per l'entusiasme dels seus participants. ÁNGEL MORAN
< El Cor Jove amb Els Petits Martinencs de l’Ajuntament de Barcelona al Saló de Cròniques
> ENTREVISTA
< El Cor Jove
CORAL INFANTIL ELS PETITS MARTINENCS
< Els Petits Martinencs de l’Ajuntament de Barcelona al Saló de Cròniques
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
COR JOVE DE L’ORFEÓ MARTINENC
13
La Revetlla de Sant Joan
Rauxa
Diables DJ’S
<
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
<
<
14
La ballaruca de la Revetlla
“La donzella”, escultura efímera feta amb material de reciclatge pel coronar la foguera. Realitzada per Joaquín Jara i Rosa Rodríguez
No podia faltar la revetlla de Sant Joan al costat del nou edifici de l'Orfeó a la cantonada de la Meridiana i carrer de la Corunya. Com cada any un cop més prop de 300 socis i amics van fer acte de presència des de les 21 hores fins ben entrada la matinada. I com ja és tradició la secció de Cultura es va encarregar de tot perquè tots celebréssim la revetlla com un altre acte emmarcat dins la gran festa del Centenari. No hi va faltar res, un grup musical, ball i molta gresca, però per damunt de tot amistat i complicitat entre tots. Els grans protagonistes foren en Tolc i la foguera. Els components dels Diables van realitzar el correfoc amb el Tolc al capdavant. Fou impressionant i molt espectacular, tots els presents ho vam seguir amb gran atenció. La foguera va durar ben bé fins a la matinada i la vam acompanyar amb un bon sopar, unes copes de cava i uns trossos de coca. Ara començarem les vacances d'estiu, però a la tornada encara ens resten més actes de celebració del Centenari. Us hi esperarem a tots!
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
ÁNGEL MORÁN
15
La nova Secció de Col·leccionistes de Plaques de Cava ens hem volgut afegir als actes del Centenari de la nostra entitat i hem editat sengles plaques commemoratives, una d'argent i una altra d'argent xapada d'or (5 micres), amb disseny exclusiu per a l'ocasió. Ambdues peces estan a la disposició de tots els socis a un preu especial de 15 i 25€ respectivament. Per a la resta de públic en general el preu és de 18 i de 28€. També volem recordar a tots els socis que s'ha editat una placa amb el logo del Centenari que es pot adquirir bé seca al preu de 2€ o bé en ampolla de cava Mas Olivé Brut Nature al preu de 6€.
Serà un record per guardar o bé per posar-lo en una carta que, un cop enviada, arribarà a qualsevol racó i poble d’Espanya, fent ressò i donant a conéixer l’entitat de l’Orfeó Martinenc, amb els seus 100 anys de vida associativa i cultural, que va arrencar aquell llunyà 1910.
Per a qualsevol informació relacionada amb aquestes promocions, podeu adreçar-vos al president de la secció, el Sr. Jaume Pérez, tel. 651 089 415.
AMADEU PUCHAL
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
PACO TARRAGÓ
16
Per commemorar el centenari de l’Orfeó Martinenc, l’entitat, dins dels seus actes, ha patrocinat que es fes efectiva l’emisió d’un segell personalitzat de valor efectiu de 0,34€ Serie A,Taxa actualizada per tramesa postal en carta per a tot l’estat espanyol; amb un disseny molt reeixit, tan pel color com per la vistositat, i que recull emmarcat dins del segell, totes les seccions de l’Orfeó.
Nit de jazz
Barnouche
Barnouche és una banda de jazz acústic que es dedica a tocar música swing dels gitanos del nord d´Europa: El jazz manouche. El quartet estava format per clarinet, dues guitarres i contrabaix.Van tocar al ritme tònic del swing gitano amb melodies acolorides per la música gitana dels Balcans, les frases melòdiques tradicionals i el jazz del segle passat.
Barnouche ens va fer una proposta de viatge musical fora del temps i ple de la suau melancolia del passat. Una interessant vetllada amb llum d´espelmes, una copa de cava i bona companyia. Ho repetirem amb altres estils de jazz els divendres 22 d´octubre i 20 de novembre. Us hi esperem! JORDI GRAS I MATEU ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
El divendres 18 de juny i emmarcat dins del programa del Centenari de l´Orfeó, es va fer una excel·lent sessió de jazz amb el grup Barnouche.
17
La Traviata, amb Operíssimo El diumenge 13 de juny, dins del programa del Centenari de l´Orfeó es va interpretar l’Òpera en petit format “La Traviata”, de Giusseppe Verdi a càrrec del grup Operíssimo. Aquesta fórmula del petit format és una manera excel·lent per anar introduint l’òpera amb els nens, el jovent i les persones en general no gaire iniciades, alhora que les persones enteses també puguin gaudir pel seu alt nivell d´interpretació. L’ actor fa de fil conductor entre la trama de l’obra i el públic, aconseguint que sigui entenedora, propera i alhora anar-se iniciant i gaudint sense perdre l´estil i característiques de l´obra. La Traviata va ser excel·lentment interpretada per la soprano Natasha Tupin, el baríton Giorgio Elmo, el baix Fernando Álvarez, l´actor Gal Soler acompanyats per la pianista Andrea Álvarez i dirigits per Fernando Álvarez, i així ho va demostrar el públic assistent amb els seus llargs aplaudiments. La propera temporada presentaran una altra obra: “Hänsel i Gretel” d´Engelbert Humperdinck, concretament els diumenges 24 d´octubre i 28 de novembre. Esperem la vostra assistència per a què pogueu viure l’òpera i a la vegada recolzar amb la vostra presència aquest esforç per apropar l’òpera a tots els públics gaudint d’una manera entenedora, propera i de qualitat. JORDI GRAS I MATEU
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
www.orfeomartinenc.entitatsbcn.net orfeomartinenc@gmail.com
18
+INFO
Montse Balaguer, membre de la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc, presidenta del Consell d'Associacions de Barcelona.
Montse Balaguer En el marc d’aquest primer congrés es van definir unes línies estratègiques de treball que sens dubte havien de contribuir a la millora de la feina duta a terme des del teixit associatiu de la ciutat, tot enfortint així el seu reconeixement social en tant que espai generador de ciutadania activa i compromesa. En aquest punt doncs, calia avançar cap a la creació d’un espai de coordinació associatiu, tan a nivell territorial com sectorial, que afavorís un treball en xarxa real entre les associacions de la ciutat, que garantís un treball de qualitat, i que vetllés per la implementació d’unes polítiques eficaces en matèria de participació i associacionisme a la ciutat. El Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) neix doncs amb la voluntat d’esdevenir un espai de trobada de federacions, coordinadores i plataformes que agrupen la globalitat del teixit associatiu barceloní, amb la voluntat d’oferir un servei conjunt a la ciutadania en defensa dels drets humans i dels valors democràtics. > Qui forma el Consell d’Associacions de Barcelona? Actualment el CAB està format per més de 20 federacions i coordinadores de la ciutat, entre elles la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, i representa per tant a més de 1500 associacions de base, com per exemple l’Orfeó Martinenc. > Quina és la seva aportació al moviment associatiu? El CAB vol esdevenir un grup de força que contribueixi decididament a la millora de la realitat associativa de la ciutat i a llur reconeixement; vol millorar i enfortir els espais d’interlocució amb les administracions en
matèria de polítiques de participació i associacionisme; vol ser una eina de vertebració territorial i sectorial; i vol ser una font de recursos per a les entitats a partir de la gestió de serveis públics i de la implementació de projectes que puguin assolir tots aquests objectius. > I quines seran les seves eines per aconseguir-ho? En aquest marc,el CAB ha creat la Oficina Tècnica del Codi Ètic de les Associacions. L’aplicació d’aquest codi ètic pretén afavorir el desenvolupament de les associacions mitjançant una eina que les assessori i les ajudi a defensar llur singularitat, a més de ser un instrument d’autoregulació del sector. És a dir, el codi ètic ve a ser una marca de qualitat de les associacions en tant que vetlla perquè aquestes treballin de forma transparent i democràtica, i en coherència a llurs objectius fundacionals. Per altra banda el CAB cogestiona amb l’Ajuntament de Barcelona l’equipament de Torre Jussana, el centre de serveis a les associacions. Des del CAB entenem que les associacions han de ser part activa de les polítiques públiques, i en aquest sentit és necessari que aquestes s’impliquin en la gestió quotidiana de tots aquells serveis que els puguin ésser útils per al seu desenvolupament com a sector. > Quin és el proper objectiu del CAB? Després de gairebé 10 anys de la celebració del primer congrés, enguany estem treballant per la posada en marxa aquest octubre del 2on Congrés de les Associacions de Barcelona, el qual haurà de d’assentar les bases del futur Pla Municipal de Suport a l’Associacionisme. Bona feina, Montse ÁNGEL MORÁN
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
> Com neix el Consell d’Associacions de Barcelona i quines són les seves línies estratègiques? El Consell d’Associacions de Barcelona neix l’any 2007 com a resposta a tot el treball fet durant el 1er Congrés de les Associacions de Barcelona, celebrat entre els anys 2001-2002, i que va aglutinar més de 500 organitzacions.
19
Records del Centenari
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
A la venda al Punt d’informació
20
> Diumenge 17 d’octubre Excursió amb tren de vapor i cremallera a Montserrat a les 12 h Recepció del pare abat de Montserrat a les 12.30 h Cantada de l’Orfeó a l’altar major de la Basílica
a les 22 h Teatre: Bodas de sangre de Federico García Lorca Organitza: Cloteatre > Diumenge 14 de novembre, a les 18 h Teatre: Bodas de sangre de Federico García Lorca Organitza: Cloteatre > Divendres, 19 de novembre, a les 22.30 h Nit de Jazz: Bernat Font Trio
> Divendres, 22 d’octubre, a les 22.30 h Nit de Jazz
> Dissabte, 20 de novembre, a les 20 h Espectacle piromusical Orfefoc Amb els Diables del Clot i l’Orfeó Martinenc Lloc: Fossar del Parc del Clot
> Dissabte 23 d’octubre Escacs a les 11 h Torneig de partides simultànies A càrrec del Mestre Eduard Lòpez Agustench a les 17 h Torneig de partides semi ràpides. Sistema suís
> Diumenge 21 de novembre, a les 18 h Trobada d’Esbarts A càrrec del Esbart de l’Orfeó Gracienc, l’Esbart Gaudí, l’Esbart Dansaire d’Horta i l’Esbart Montserratí Martinenc
> Diumenge 24 d’octubre, a les 18.30 h Òpera: Hänsel i Gretel de Engelbert Humperdinck Òpera en petit format en versió per a nens Organitza: Operíssimo > Divendres, 5 de novembre, a les 20 h Inauguració de l’Exposició del Centenari Del 5 al 21 de novembre Lloc: Centre Cultural La Farinera del Clot > Diumenge 7 de novembre, a les 11.30 h Cercavila de Gegants del Centenari a les 17.30 h Sarsuela: Don Gil de Alcalá de Manuel Penella Organitza: Cloteatre > Dissabte 13 de novembre, a les 10 h Trobada de col·leccionistes de plaques de cava Presentació de les Plaques del Centenari
> Diumenge 24 de novembre, a les 18.30 h Òpera: Hänsel i Gretel de Engelbert Humperdinck Òpera en petit format en versió per a nens Organitza: Operíssimo > Dissabte 11 de desembre, a les 19 h Concert de Nadal A càrrec de l’Orfeó Martinenc, Cor Jove de l’Orfeó Martinenc, Coral infantil Els Petits Martinencs, orquestra i solistes > Diumenge 12 de desembre, a les 17.30 h Gala lírica. Amb la participació de l’Orfeó Martinenc > Dissabte 18 de desembre, a les 10 h Trobada de col·leccionistes de plaques de cava Presentació de les Plaques del Centenari a les 20 h Correfoc del Centenari Amb la participació de Ball de Diables de Vilafranca, Ball de Diables de Sitges, Diables de Vinaroç, Diables de Montornés, Diables de Sant Andreu i Diables del Clot
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
> Diumenge 3 d’octubre, a les 18 h Festival de danses i música Folk-Clot Amb la participació de Tinkuna (Bolivia), Ritmos y Costumbres (Perú), Sahiva (Ecuador), Cruz del Sur (Argentina) i Esbart Montserratí Martinenc (Catalunya) Lloc: Av. Meridiana/C. Corunya
21
Per Toni Martínez Miró
LABERINT
Podríes ajudar a en Josep a sortir del laberint per que pugui arribar a temps a l’Orfeó Martinenc?
SOLUCIÓ AL PROBLEMA DELS COMERÇOS DEL CARRERDEL CLOT DEL NÚMERO ANTERIOR
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
Nom Can Budesca Can Costa Can Paloma Can Puig Can Villagrassa Can Berdier La Palma Can Marfull Can Valero Can Rosés Can Magalí Can Plana
22
més de
Tipus de comerç Fàbrica de paraigües Sastreria Estanc – papereria Bolsos i Marroquineria Roba i complements Curtits Pastisseria Ferreteria Bodega Merceria Fàbrica de perfums Farmàcia
c/Clot, nº 92 – 94 122 61 75 57 69 68 – 74 88 106 93 96 114
Hi és? No No Sí No No No Sí No No No No Sí
Què hi ha ara? Basar xinès Res. Casa tapiada Vivendes Gastronomia Agències de viatges Basar xinès Assegurances Copisteria Vivendes
C/ Freser, 90 i 110 08026 Barcelona Tels.: 93 455 61 76 - 93 435 84 04
>
CELEBREM NARI E T N E C L E
DE BAR I E V R E S NOU TS! BENVINGU
BRE 17 D’OCTU APOR TREN A V NARI E T N E C L DE ERRAT S T N O M A LTEU! NO HI FA
A I ESPEI D G I M L MENÚS A S R A GRUP E P S L A I C BAR-RESTAURANT HORARIS DILLUNS DE 13 A 24 H DE DIMARTS A DIJOUS DE 8 A 24 H DIVENDRES DE 8 A 1 H DISSABTES D’11 A 1 H DIUMENGE D’11 A 22 H (QUAN HI HAGI ACTUACIÓ) FESTIUS TANCAT
PUNT D’INFORMACIÓ TOTES LES TARDES DE 17 A 21 H (EL TAULELL D’INFO ÉS AL BAR)
ORFEÓ MARTINENC BUTLLETÍ INFORMATIU-06
LA RESTA DE DIUMENGES D’11 A 16 H
23