Issuu on Google+

NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

21/06/2011

16:45

Página 1

BUTLLETÍ INFORMATIU Número 20 - Juny 2011 Edició Bimestral C/ Albereda, 3-5 17004 Girona info@forumsanitari.cat www.forumsanitari.cat

Índex OPINIÓ. Les retallades, la crisi. INFORMACIÓ. Premi a la millor trajectòria professional del COIGI; convenis del COMG amb la fiscalia, l’Ajuntament i el GEiEG; trobades del COVGi amb diferents personalitats; primeres eleccions del CFC a la seu gironina i activitats fetes durant el mes de maig. ENTREVISTA. Sr. Pere Geli.

PROU RETALLADES!


NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

21/06/2011

16:45

Página 2

Escrits d’opinió: Què n’opinen els col·legis de la crisi i les retallades?

POSICIONAMENT LES RETALLADES EN EL COL·LECTIU INFERMER

Des del Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona s’ha denunciat que la retallada pressupostària aplicada per la Generalitat a la sanitat catalana pot posar en risc la seguretat de l’usuari, ja que les infermeres i infermers no podran mantenir la qualitat de les cures que ofereixen als ciutadans. La infermera, com a responsable de les cures, és el professional clau si volem un sistema que promogui la promoció de l’autocura de la persona. Aquest gir necessari en el model del sistema de salut repercutirà en un important estalvi econòmic i en una millora de la salut de les persones. Però l’actual situació de retallada d’infermeres als nostres centres sanitaris està comportant una repercussió negativa en els ràtios d’infermeria, podent tenir greus conseqüències per la seguretat del pacient així com en la qualitat assistencial. És evident que cal optimitzar els recursos existents i evitar les bosses d’ineficiència detectades al sistema, per això és imprescindible establir un pla de mesures per a la sostenibilitat del sistema públic sanitari català que vagi més enllà de retallar indiscriminadament a tots els centres sanitaris del país. Ens agradaria conèixer quines són les línies estratègiques, més enllà de les retallades, que planteja el Departament de Salut en relació al col·lectiu infermer. Quin model sanitari pretén planificar i desenvolupar a mig i llarg termini? Demanem una participació real, activa i efectiva de les infermeres a l’hora d’establir i decidir sobre la política sanitària del nostre país.

Junta de Govern del COIGI

• Estem compromesos amb la crisi com a ciutadans i com a professionals. Volem ser escoltats i que se’ns tingui present abans de què es prenguin decisions. El Model Sanitari Català sempre ha estat basat en el treball en equip, sota el lideratge clínic, i no ens podem quedar en silenci quan creiem que està en perill de deteriorar-se. Les mesures que s’apliquin han de respectar aquest principi bàsic; • No es pot garantir la mateixa qualitat amb menys recursos. La nostra gran preocupació és que no es perjudiqui l’assistència i per tant la salut dels nostres ciutadans. A més, tot això suposa un nou sobreesforç pel metge assistencial, no assumible sense alterar les relacions amb els destinataris finals de la nostra actuació professional: la població. Tenim una Sanitat de gran qualitat i no la volem perdre per culpa de les “retallades”; • En els últims temps, malgrat les constants disminucions de recursos, els professionals metges hem demostrat la nostra disposició per dur a terme una bona qualitat assistencial. No ens és possible assumir més càrrega sense alterar-la; • La despesa sanitària per habitant espanyola, està per sota de l’europea. Dins del territori estatal, Catalunya està per sota la mitjana de les altres comunitats. Girona n’és la darrera. Cal reflexionar d’una manera rigorosa si és possible actuar també sobre aquests aspectes; • Tenim un sistema en el què des de Catalunya no podem decidir sobre les variables que ens podrien proporcionar un augment dels ingressos o una racionalització de les prestacions mèdiques, ja que són competència del Govern Central. Sense aquest poder no es poden generar solucions efectives. Per tant, caldria que la Conselleria reclamés aquestes competències; • Les accions i actuacions han d’afectar tant a professionals sanitaris com a l’administració i gerents, sense oblidar el paper de la població ... que són els principals beneficiaris del bon funcionament de la nostra Sanitat. En definitiva tots nosaltres podem ser-ho en qualsevol moment; • Els metges estem compromesos en la nostra activitat diària i hem d’analitzar de forma individual i col·lectiva com millorar la tasca habitual i quines mesures d’estalvi, a petita i gran escala, podem aportar. Som els que millor coneixem els nostres centres. Però necessitem que l’estructura, els nostres gerents, i l’administració, ens donin les eines adequades als temps actuals per a poder-ho fer, i això inclou tant tecnologia com organització. Per tant, des d’aquest Col·legi, demanem formalment que la nostra opinió com a professionals mèdics es tingui en compte abans de prendre decisions que repercuteixin en un canvi de l’estructura del Model Sanitari del què, fins ara, tota la societat ens en sentim tan orgullosos. Junta de Govern del COMG

LA CRISI I LES RETALLADES Paraules que últimament han adquirit una rellevància extraordinària i apareixen en totes les converses; sembla que no sapiguem parlar de res més. Tot i això, no vull dir que no sigui un tema per tractar en grans parts de la societat, però en l`àmbit Veterinari tots ens queixem (amb raó) que les coses econòmicament no ens van bé. Mirem per on mirem les diferents especialitats, deixant a part als funcionaris (tot i la retallada), no acabem d’estar contents, més aviat descontents, de la poca feina que hi ha i dels sous tant baixos. D’aquests temes i concretament entrant en el dels petits animals, en podem fer algunes matisacions: Les clíniques veterinàries de Catalunya, i resta d’Espanya, es troben ja amb desavantatge, partint d’unes dades estadístiques que per elles mateixes son molt significatives - mentre que Anglaterra i EEUU, el nombre de mascotes per centre veterinari, és de quatre mil (gossos i gats), a Espanya és de 1.200. Això fa que ja abans de la crisi la rendibilitat d’aquestes empreses sigui baixa. Si mirem una mica enrere, durant els anys 2006, 2007 i 2008 el creixement ha estat del 16%, 12% i 8% respectivament. Des de setembre del 2008 el creixement s’ha aturat i el sector esta “pla” (però no decreix). Per què no decreix ? (La despesa mitjana anual/clínica és de 250 euros). Doncs no decreix pel fort component emocional que hi ha envers les mascotes. Si ens endinsem en la part de la cirurgia, la solució va per l’aplaçament del pagament de l’operació. La confiança que cada client té amb el seu veterinari, fa que sigui un factor a tenir en compte per escollir la clínica on tractar a la mascota. Dels altres sectors, en podem dir que n’hi ha que estan aguantant la crisi i les retallades: per exemple la industria espanyola fa front a les retallades mantenint, com poden, alguns llocs de treball. En canvi hi ha altres sectors (l’ovi de Castella i Lleó) que ha hagut de tancar una de cada quatre granges en els quatre últims anys. Dins la pròpia professió Veterinària, cal matisar que l’afectació que pateix podrien posar en evidència que les retallades també es poden veure com una conseqüència que afecta més als professionals que els propis “clients”. Els animals, i parlo molt genèricament, no troben a faltar una prestació o un ajut econòmic (sic), deixant apart a algun tipus d’assegurances en petits animals. Ells perden certa forma de qualitat de vida i/o potser no seran atesos amb tanta assiduïtat. Hauran d’adaptar-se a formes de vida més senzilles que, en el fons, no trobaran a faltar gaire i segur que NO ES QUEIXARAN. Bé, la professió no es pot escapar de les retallades i la crisi que tenim a sobre; però la il·lusió i sobretot la investigació faran que tot això se superi i amb altres estils de vida tirem endavant. Jordi Ullate Duch. Vocal Junta Col·legi Veterinaris Girona

2

LA CRISI Des de la secció territorial de Girona del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya hem volgut analitzar com afecta la crisi als fisioterapeutes. Des del Departament d’Educació: pels fisioterapeutes que hi treballen aquest ha estat un curs difícil i probablement el proper ho serà més a causa de les retallades. Durant aquest curs, el problema de les ràtios elevades, s’ha vist agreujat per la dificultat o la incapacitat de cobrir les baixes dels fisioterapeutes en plantilla, ja hagin estat per malaltia comú, laboral o maternitat, o per cobrir les reduccions de jornada, a les què es té dret com a treballador. Aquesta situació s’ha prolongat fins al mesos d’abril i maig, quan s’han començat a cobrir les vacants, deixant així quasi tot el curs sense atenció fisioterapèutica a una gran quantitat d’alumnes que, per més esforç que fessin els companys i companyes, era impossible poder-los assumir. Pel curs 2011-2012 no sabem què passarà amb les vacants però el que sí que ens han avançat és que d’entrada no hi haurà augment de places a l’equip de fisioterapeutes d’educació de la província de Girona, tot i que sí que hi ha una gran incorporació d’alumnes que necessitaran rebre atenció fisioterapèutica. Per més esforç que demanin, la situació cada vegada fa més difícil poder cobrir les necessitats de tots els alumnes i poder-los dedicar prou temps per a una atenció de qualitat. Des del Departament de Salut: els fisioterapeutes que treballen en la sanitat pública, manifesten més o menys els mateixos problemes: ratis molt altes de pacients per pocs fisioterapeutes amb la conseqüent desmillora de la qualitat de l’atenció que es pot oferir, per molt que això pesi als nostres companys, ja que això va en detriment de la professió i dels resultats. Aquesta crisi ha estat un gravant al fet que amb el pas dels anys (parlem d’almenys els últims 20 anys) no s’han augmentat pràcticament les places destinades a fisioterapeutes. Des del sector privat privat: possiblement la massificació o les llistes d’espera que presenta la sanitat pública probablement ha fet que alguns d’aquests pacients, conscients del contraproduent que seria per a la seva lesió allargar el temps d’espera per rebre tractament (recordem que per norma general, la fisioteràpia ha d’esser un tractament precoç), busquessin un fisioterapeuta privat. Lamentablement, la crisi també ha fet que no tothom disposi de pressupost per seguir un tractament privat i hem vist com molts pacients que abans podien permetre’s tractament de fisioteràpia han deixat d’utilitzar els nostres serveis tot i que habitualment les nostres tarifes siguin molt ajustades, inclús, massa sovint, inferiors a les què apliquen alguns falsos fisioterapeutes o terapeutes no diplomats. Per altre banda, algunes mútues, també s’han aprofitat de la crisi per reduir, fins a xifres ridícules, els honoraris que paguen per tractaments als fisioterapeutes. Alba Resplandis Segovia. Coordinadora de la secció territorial de Girona del CFC


NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

21/06/2011

16:45

Página 3

Premi a la Millor Trajectòria Professional El passat 16 d’abril es va dur a terme l’acte d’entrega del II Premi a la Millor Trajectòria Professional que enguany es va concedir al Dr. Fernando Montesinos Vicente. L’acte es va desenvolupar a la seu del Col·legi i va aplegar nombrosos col·legiats, amics i companys del guardonat i familiars. Aquest Premi té l’objectiu de projectar el perfil professional de la infermera a través d’un reconeixement públic a aquells qui fan o han fet possible el desenvolupament de la professió i de la disciplina infermera, i que contribueix al seu creixement, a la seva revalorització i a la seva projecció social. És per aquest motiu que el jurat del premi va fer les següents valoracions del Sr. Montesinos: - Haver desenvolupat la seva tasca diària dins l’àmbit de funcionariat, hospitalari i en l’atenció primària, on actualment segueix exercint. - Ha realitzat totes les funcions en què es pot desenvolupar la disciplina infermera: assistencial, docent i gestora. - Ha format part de totes les comissions que s’han creat en el Col·legi Oficial d’Infermers/es de Girona per la modificació dels estatuts col·legials. - Ha impulsat un projecte innovador de mediació lingüística sanitària anomenat “Programa Melissa” en col·laboració la Universitat de Vic, l’Ajuntament de Sal, l’ICS i la Caixa. - En quant al desenvolupament acadèmic, ha passat per totes les titulacions: practicant, ajudant tècnic sanitari, diplomat en infermeria, és el primer infermer de Girona que obté el grau en infermeria i DOCTOR. En definitiva per una trajectòria marcada pel seu compromís amb la professió, moltes felicitats Dr. Fernando Montesinos.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Fiscalia signen un conveni per facilitar l’assistència jurídica dels metges agredits Els Col·legis de Metges catalans i la Fiscalia Superior de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per agilitzar i centralitzar les denúncies que presentin els metges que hagin sofert una agressió durant l’exercici de la seva professió. En aquesta línia, la Fiscalia nomenarà un fiscal especialitzat en els casos de violència contra els metges. Segons la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte, el motiu d’aquest conveni “és donar a conèixer la coordinació entre la fiscalia i els Col·legis de Metges” de manera que el metge agredit sigui conscient que pot denunciar, i estigui guiat i acompanyat durant tot el procés judicial. Molts metges refusen denunciar les seves agressions per por a represàlies. Conveni amb l’Ajuntament de Girona El COMG ha signat un conveni marc de col·laboració amb l’Ajuntament de Girona per tal de portar a terme projectes específics de promoció i educació per a la salut, i la utilització per part del COMG dels equipaments municipals. Conveni amb el GEiEG El Grup Excursionista i Esportiu Gironí, GEiEG, ha signat un conveni amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona oferint la quota de matrícula gratuïta a tots els col·legiats. Quotes mensuals: - Familiar: 31,90 euros (pares i fills menors de 15 anys) - Sènior: 23,63 euros (fins a 15 anys) - Infantil: 17,01 euros (menors de 15 anys) Per tal de poder gaudir d’aquests avantatges s’haurà de presentar el carnet col·legial.

Trobades amb diferents personalitats

Primeres eleccions del Col·legi de Fisioterapeuta de Catalunya a la seu gironina

El passat dia 18 d’abril els representants del Col·legi de Veterinaris de Girona al Consell de Col·legi de Veterinaris de Catalunya, el senyor Jose Luis Martínez Fernandez com a vocal, el senyor Joaquim Gratacós com a tresorer i Bernat Serdà com a vicepresident, així com els representants dels altres col·legis, Tarragona, Lleida i Barcelona, van ser rebuts pel Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas al Palau de la Generalitat.

Amb molta il·lusió, us informem que aquest any, per primer cop en la història del col·legi de fisioterapeutes de Catalunya, els col·legiats han pogut exercir el seu dret de vot a la seva pròpia província. Així doncs, el passat dia 12 de maig, la seu de Girona va estar oberta de 9 a 20h, per rebre els vots dels col·legiats gironins. Malauradament, tan sols van fer acte de presència 5 col·legiats. Segurament el fet que es presentés una sola candidatura, va influir en la manca de motivació per anar a votar. Tot i així, per els companys de la secció aquest va ser un dia joiós, ja que un dels objectius que ens havíem proposat als inicis, era que els col·legiats no s’haguessin de desplaçar a Barcelona a votar, i això ja s’ha aconseguit! Ara, tot que ja en són forces els objectius que hem anat aconseguint, esperem que tots plegats, amb la il·lusió de la junta renovada, seguim assolint objectius, i ens agradaria que els col·legiats gironins també en participessin, ja que sinó la nostre feina i la nostra raó de ser, no tindria sentit.

I el dia 18 de maig el President el Col·legi de Veterinaris de Girona juntament amb els presidents del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, col·legi de Barcelona, Lleida i Tarragona, també van ser rebuts per la Molt Honorable Presidenta del Congres, Núria de Gispert.

Un maig molt actiu a la seu del col·legi de fisioterapeutes El 7 de maig, va tenir lloc la presentació de l’associació de centres privats de fisioteràpia, que s’ha format per anar tots a la una i tenir més força a l’hora d’afrontar problemes amb els que es troben els fisioterapeutes que exerceixen la professió lliure, com ara l’abús en política de preus d’algunes mútues o l’intrusisme. El dia 12 es van celebrar les eleccions anticipades del col·legi de fisioterapeutes de Catalunya. El Sr. Francesc Escarmis ha deixat el càrrec per motius personals. Des de la secció, volem agrair el temps i l’esforç personal que ha dedicat a la nostra professió i li desitgem que ara gaudeixi de tot aquest temps per a ell i la seva família. De la mateixa manera, volem felicitar al nou Degà el Sr. Manel Domingo i desitjar-li a ell, a tota la junta i a tots els què treballem per la fisioteràpia, que puguem assolir tots els objectius proposats. Aquest mes, s’ha iniciat el cicle de xerrades formatives sorgides d’un conveni del CFC amb Catalunya Caixa. Es fan en els Clubs San Jordi d’aquesta entitat i tenen com a objectiu explicar als jubilats la manera més adequada per iniciar una activitat física evitant l’esgotament i prevenint el cansament diari. El dia 30, es va gravar a TVGi, el programa Salut, en el què la fisioterapeuta Sra. Gemma Formiga, va parlar de la incontinència i el seu tractament fisioterapèutic i la fisioterapeuta, Sra. Alba Resplandis, va incidir en la importància del fisioterapeuta en el tractament i prevenció d’aquesta problemàtica.

3


NÚM 20 - REVISTA FÒRUM:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

21/06/2011

16:46

Página 4

ENTREVISTA AL SR. PERE GELI

D’on li va venir l’afició pels cavall? La meva afecció te uns condicionants genètics. M’explicaré. Fa quatre generacions, la meva família van formar una nissaga que va anomenar “El Valent de Salt”, sent la seva professió la de tractants de bestiar, de boví i d’equí, mular i asiní (amb molt de renom). Com van ser els seus primers anys de relació amb els cavalls? És fàcil d’entendre que, d’acord amb la resposta anterior, vaig néixer a casa d’ells. O ells a casa meva. Ho vaig fer semblant al nen Jesús, “entre una mula i un bou”. A part de l’hípica Centaure, quines altres tasques realitza relacionades amb el món de la veterinària? En qualsevol explotació amb bestiar, sovint és necessària la presència i intervenció del Veterinari, doncs els animals emmalalteixen igual que les persones. Jo tenia un germà, en Josep, el gran, que n’era de Veterinari. Era molt bon veterinari rural, que treballava, especialment, a la Vall de Llémena. La necessitat del Veterinari a Centaure, és pràcticament constant; a part de la burocràcia que comporta, hi ha un factor a tenir en compte, ja que es tracta de cavalls dedicats a l’esport, per tant, delicats i que se’ls obliga a un esforç físic considerable. Què ha representat en la seva vida la concessió per part de la Generalitat de Catalunya de la Medalla a l’Esport pel seu treball i divulgació al món dels cavalls? No puc dir que no sigui merescuda, perquè cal ser agraït; a més deixaria en mal lloc al Jurat que me la va concedir. També, sempre he pensat que la falsa modèstia és un pecat molt lleig. Un bon detall és que te la concedeixen en vida per poder gaudir d’ella.

de toros, on jo els portava els diferents tipus de cavalls segons les seves necessitats. Fent un gran salt anem als anys 80 on vaig crear l’hípica Centaure, que va ser la primera hípica esportiva d’equitació a Girona. Això va donar peu a què durant deu anys fos el delegat provincial de la federació hípica catalana. Degut a aquesta gran relació que he tingut i tinc amb els cavalls, vaig fer un curs a França sobre tractament de les malalties psíquiques humanes a través del cavall (Ministerio del Interior permiso número 133087). Vaig participar amb la idea de la creació de Equus Catalonia Girona. El 6 d’abril de 2010 vaig tenir l’honor de rebre, per part de la Secretaria General de l’Esport de Girona, la medalla de l’Esport de les Comarques Gironines per la meva tasca en el món dels cavalls. La meva tasca ha durat fins els 72 anys en què em vaig jubilar. Tot i així, aquesta vida continua i serà degudament explicada i ampliada en la meva memòria que se’n dirà Galopades.

Sr. Pere Geli, de part del Col·legi de Veterinaris i del seu President, senyor Bernat Serdà, li volem donar les gràcies per la bona relació que ha tingut entre la seva passió (cavalls) i el món dels veterinaris. Moltes gràcies. Signat: Jordi Ullate Duch. Vocal Junta Col·legi Veterinaris Girona

Relació amb el món Veterinari? Jo, de jove, tenia vocació per estudiar veterinària, però el fet que el meu pare necessités la meva ajuda i que el comerç m’atreia molt, va fer que em decantés per aquest segon. En moltes ocasions dic que vaig intervenir en parts complicats de vaques, en punts de sutura, en ferrar, etc; i ho feia esperant el meu germà i també per suplint-lo. Conec veterinaris d’equí de renom, i tots ells em consulten abans d’emetre el seu veredicte. És un orgull!. Sr. Geli, sabem que esta escrivint les seves memòries. Ens en podria fer un petit resum? Bé, en la primera part de les meves memòries relato el principi de la meva vida, però aniré a resumir el màxim la meva activitat des del moment en què comenta la meva relació amb el món laboral. Aquest començament va ser relacionant-me amb el món taurí mitjançant la plaça

Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI) C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 972 20 40 61 / 972 20 15 04 Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) C/ Albereda 3-5, Àtic - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

Consell de redacció: Sílvia Bardalet, Cristina Montero, Joan Profitós, Joaquim Barceló, Francisco Bastida, Jordi Ullate, Alba Resplandis i Laia Teixidor. Impressió: NEXE IMPRESSIONS, SL

Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (COVG) C/ Cor de Maria 10 - 17002 Girona Tel. 972 20 00 62

Coordinació i maquetació: Meritxell Bonet.

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya - Secció Territorial de Girona C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 663 26 79 92 / 902 10 65 32

Foto portada: Martí Artalejo.

DIPÒSIT LEGAL: GI-60-2007 Edició: Juny 2011


Forum Sanitari - Revista 20 - Juny 2011