Page 1

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

Bones fires i festes de Sant Narcís!

110 octubre 2013

Informació Nous Estatuts del COMG Informació Per la teva salut financera Entrevista Nou Director de l’Hospital Trueta


Publicació Interna COMG President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Sumari [5] Informació COMG Nous Estatuts Col·legials Concessió de les Medalles Josep Trueta Metge de poble – en record del Dr. Sàbat Participació a la jornada commemorativa dels 5 anys del Programa de Protecció Social de Barcelona [12] Entrevista Dr. Antoni Juan Pastor [16] Flauta de Pan [18] Espai del Metge i de la Salut Rural Ensenya’m la llenguaaaa Notícies [22] COMG Ajuda [24] Agrupació Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona Presentació del nou president: Dr. Ramon Dalmau Alcalde Convocatòria beca [26] Jubilats Les activitats dels metges jubilats [26] Flauta de Pan

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock Realització:

Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: octubre 2013 Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[30] Col·legi Acords de junta Apunts col·legials La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3


Editorial

//////////////////////////

> Dibuix: Maria Escobet

Els nous estatuts del COMG

A

la darrera Assemblea Extraordinària del COMG es va a procedir a l’aprovació de les propostes de modificació dels Estatuts del COMG. Aquestes propostes de modificació van ser efectuades per una Comissió d’Estatuts, creada a l’efecte, i formada per la Dra. Núria Masnou Burralló, la Dra. Rosa Roca Casademont, el Dr. Joan Antoni Mulà Rosias, el Dr. Josep Mª Casadesús Valbi, el Dr. Benjamí Pallarès Oro, el Dr. Pere de Manuel–Rimbau Muñoz, el Dr. Joaquim Barceló Obregón, l’Assessoria Jurídica del COMG i el Sr. Xavier Roca Font. Amb el nou redactat s’ha tractat de donar més transparència i imparcialitat, sobretot, al període d’eleccions, donant més protagonisme a la Junta Electoral, que serà qui dirigirà tot aquest procediment, des

4 | COMG

de la convocatòria d’eleccions fins al nomenament de la nova Junta de Govern. De fet, s’han inclòs tota una sèrie d’articles i nou redactat dels articles ja existents per a procedir a aquesta actuació. També s’ha reduït el número de membres que composen la Junta de Govern: de 20 membres s’ha passat a 10 membres. Es tracta de donar més agilitat a les reunions de la Junta i, per altra banda, donar als col·legiats que vulguin presentar-se a les eleccions la possibilitat de constituir una candidatura més fàcilment. Un altre aspecte a destacar és l’adaptació del COMG a les noves tecnologies per a procedir a les votacions: s’ha inclòs la possibilitat de realitzar el vot telemàticament. No obstant això i, si per qualsevol motiu, no es pogués realitzar el vot

telemàtic, s’ha procedit a realitzar una regulació exhaustiva del procediment de votació, tant presencial com per correu. Per a facilitar la participació de tots els col·legiats, també s’ha ampliat el número de meses electorals, una per cada comarca, i possibilitar que els col·legiats que viuen fora de Girona i que tinguin impediments per a venir a la seu del COMG a votar puguin exercir el seu dret de vot. Les altres modificacions: inclusió de la mediació col·legial per a la resolució de conflictes, sistema de votació per llistes semi-obertes, augment de funcions col·legials d’acord a la normativa aplicable... serveixen per a aconseguir que la nostra institució sigui un exemple de democràcia, transparència i adequació als nous temps. La comissió d’estatuts


/////////////////////// informació COMG

El COMG serà el primer col·legi de metges d’Espanya en aplicar el vot electrònic

Aquesta i altres modificacions dels estatuts col·legials es van aprovar ahir en Assemblea General Extraordinària

D

esprés de gairebé 6 mesos de treball, el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha renovat els seus estatuts. Són majoritàriament nous i busquen donar més transparència i imparcialitat, dotant de més independència a la Junta Electoral, que a partir d’ara serà la que regirà el procés electoral des de la convocatòria fins a la proclamació de la candidatura guanyadora. La realització d’aquesta renovació ha estat portada a terme per una Comissió d’Estatuts formada per la Dra. Núria Masnou Burralló, la Dra. Rosa Roca Casademont, el Dr. Joan Antoni Mulà Rosias, el Dr. Josep Mª Casadesús Valbi, el Dr. Benjamí Pallarès Oro, el Dr. Pere de Manuel-Rimbau Muñoz i el Dr. Joaquim Barceló Obregón.

nera es vol donar més facilitat per presentar candidatures a les eleccions i més agilitat a les reunions de junta.

Després d’estar exposats 2 mesos a la pàgina web institucional, per tal que els col·legiats indiquessin les seves consideracions i propostes, l’Assemblea General Extraordinària celebrada ahir a la Casa de Cultura va aprovar les noves modificacions per unanimitat. La gran novetat és la incorporació de les noves tecnologies a través del vot telemàtic. Amb la signatura electrònica els col·legiats podran votar des de casa en els propers comicis o físicament a la seu col·legial, intentant d’aquesta manera afavorir la participació.

Limitació de 2 mandats de qualsevol membre de la junta (8 anys consecutius). A partir d’ara, les societats professionals no tindran dret a vot. No es podrà delegar el vot. S’amplien el nombre de meses electorals, una per comarca, per possibilitar el dret a vot dels col·legiats, en el cas que el vot no sigui telemàtic. Introducció d’un nou article referent a la Mediació Col·legial. Regulació exhaustiva de tot el procés electoral. Aquests canvis i/o modificacions serviran per aconseguir modernitzar i donar més transparència al procediment d’eleccions.

Altres novetats d’aquests estatuts són els següents: Llistes semiobertes, amb una reducció del nombre. La permanent serà formada per 5 membres i es podran escollir els 5 vocals que conformaran el total de 10 membres de la junta de govern. D’aquesta ma-

Al final de l’acte, el president del COMG, Dr. Benjamí Pallarès, va anunciar que no es presentarà a les properes eleccions, que se celebraran abans de finalitzar el primer semestre de 2014. Girona, 16 d’octubre de 2013n

COMG | 5


informació COMG ///////////////////

Els doctors Gonçal Roch i Josep Ma. Vilà guardonats amb la medalla Josep Trueta El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar el 2 d’octubre passat deu medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a tres entitats i set persones, entre les quals es trobava el Dr. Albert Jovell, director de l’Institut de Salut Pública i Política Sanitària de la UIC i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

A

questes distincions, concedides pel Govern de la Generalitat, es van crear l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català. Entre els guardonats amb la Medalla Josep Trueta 2013 hi ha el Dr. Albert Jovell, director de l’Institut de Salut Pública i Política Sanitaria de la UIC i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. La resta dels guardonats van ser: l’especialista en medicina de l’esport Miquel Albanell i Pemán, el farmacèutic Miquel Almansa i Calzado, la diplomada en Infermeria Margarita Coll i Falgas, el pediatre Gonçal Roch i Soler, l’especialista en oncologia Rafael Rosell i Costa i l’especialista en hematologia Josep M. Vilà i Cortasa. Pel que fa a la Placa Josep Trueta, ha estat concedida a l’As

6 | COMG

sociació Osona Contra el Càncer, la Fundació Barraquer i la companyia Grifols, SA. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que va presidir l’acte, va felicitar els guardonats d’enguany i els va agrair la dedicació als altres. “Sou una crida a la confiança pròpia, un exemple i un referent per a la societat”, va dit el president, i va recordar que és gràcies a persones com aquestes “que hem fet un salt endavant de gegant en àmbits com la recerca biomèdica, en què Catalunya representa el 8% de tota la Unió Europea”.   A l’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, hi van assistir també el conseller de Salut, Boi Ruiz, la família del doctor Trueta i més de 200 personesn

Gonçal Roch i Soler

E

l Dr. Gonçal Roch porta tota una vida dedicada al servei dels altres a través de la pràctica de la medicina, com

a pediatra i metge, conjugant, en la tradició dels doctors humanistes, la pràctica mèdica amb profunds coneixements d’història, pensament i geopolítica, en la línia de Gregorio Marañón o, a casa nostra, Oriol Casassas.

Gonçal Roch i Soler neix el 26 d’octubre de 1930 a Bescanó, fill de Gonçal Roch i Llorens, metge titular del poble. Ja de petit, en Gonçal viu no només els coneixements mèdics sino la professió del seu pare com una vocació de servei. Roch i Llorens havia estat Jutge de Pau de Bescanó i Cap de Sanitat de Girona durant la Guerra Civil, el que li va ocasionar nombrosos problemes quan l’alcalde franquista de Bescanó, acabada


/////////////////////// informació COMG

la Guerra, el va destituir com a metge del poble, i Roch i Llorens va ser detingut i empresonat, sotmès a dos consells de guerra sumaríssims, acusat de “rojo y separatista”. Militant d’Acció Catalana, Roch i Llorens va ser comdemnat en primera instància a trenta anys i un dia (la comdemna més gran que hi havia, just abans de la pena de mort), pena que seria, posteriorment, rebaixada a sis anys. Al final, el 1943 surt en llibertat però amb la prohibició de tornar a exercir a Bescanó, amb el que es trasllada al veïnat de Salt, on viurà i exercirà fins la seva mort.

Roch i Soler, fill únic, viu la presó del seu pare al costat de la mare havent de prendre tot tipus de responsabilitats, mentre acaba els estudis a Bescanó (1940) i comença el batxillerat a l’Institut Nacional d’Ensenyança de Girona. És llavors quan pren la decisió de seguir les passes i l’empremta del seu pare, i orientar la professió mèdica com una forma d’assistir i d’ajudar. Comença la carrera de medicina a la Facultat de Barcelona, que cursa

com alumne modèlic i que acaba el 1953; el 1954 rep el títol d’especialista en pediatria de la Càtedra de la Facultat, publicant diversos estudis, com un sobre els 17 zetoesteroides, en els Annals de Pediatria. El mateix 1954 comença a exercir de pediatra a Girona, primer des del seu consultori de la Plaça Marqués de Camps, 9, i poc després, des de la Plaça Poeta Marquina, 10, on conserva la seva consulta fins l’any 2011, amb cinquanta-set anys d’exercici continuat i molts milers de pacients visitats, en molts casos, fins i tot diferents generacions dins la mateixa família. El 10 de juny 1957 es casa amb l’escriptora i poetessa gironina Margarita Colom, amb qui viurà fins la seva mort, el 2005, i en el mateix 1957 rep el títol de Metge d’Empresa, començant a exercir com especialista en medicina del treball a l’empresa tèxtil Coma-Cros de Salt, dedicada al cotó i al polièster, amb uns cent cinquanta treballadors, plaça que conserva fins el tancament de la fàbrica. El 1958 és escollit pediatra de l’Institut Nacional de Previsió, tasca en la que excel.leix, una vegada més, fins la seva jubilació, l’any 2000, al complir els 70 anys. El 1960 entra com a metge titular del Banc de Girona recorreguent totes les sucursals de la província, càrrec en el que segueix quan l’entitat es converteixi en Banca Catalana i després en BBVA, també fins l’any 2000. El 2000, al complir setanta

anys, es jubila de totes les feines menys de l’exercici de la medicina privada, que seguirà exercint en el seu consultori particular fins complir els 80 anys. Gonçal Roch va exercir també de President Delegat per les comarques gironines de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya, tasca que desenvolupa durant una llarga etapa en la dècada dels vuitanta, encarregant-se de l’organització de cursos i conferències; i també ha estat metge de l’Hospital Militar de Girona. En Gonçal Roch mai ha separat la seva vida de la seva professió. Encara que eren habituals les cues a l’escala de la seva consulta de Poeta Marquina, que de vegades arribaven fins el carrer, ell sempre ha tingut temps d’atendre tots els pacients, com havia vist fer al seu pare, sense importar-li els horaris, ni les vacances, ni dies de lleure ni festius. La seva família i els seus amics sempre han sabut que, apart d’un pare, un espòs o un amic, Gonçal Roch sempre ha estat un metge, en el sentit més ampli del terme, compromès amb els seus pacients, capaç de donar respostes, amb una ètica tan generosa com robusta, que no ha abandonat mai la formació continuada durant tots els seus anys d’exercici. En Gonçal Roch té dos fills: en Gonçal i l’Edmon, dedicats al món de l’enginyeria i de l’audiovisualn. Edmon Rochn

COMG | 7


informació COMG ///////////////////

Per la teva salut financera

per evitar sorpreses desagradables després d’haver signat l’operació. Per la vostra salut financera, estem a la vostra disposició a través del mail gerent@comg.cat o del telèfon 972208800 (Jordi Rosa)n

Mecenatge Temporada Alta

U Mediació amb temes financers

A

ctualment disposem de convenis de col·laboració amb diferents entitats bancàries per poder oferir als col·legiats el màxim nombre de possibilitats a l’hora de contractar productes d’estalvi o de finançament. Aquesta estructura multibanc permet accedir a un ampli ventall de productes i serveis que van canviant en el temps, i permet seleccionar l’entitat que satisfaci millor les necessitats del col·legiat. Des de gerència del COMG us ajudem a: a) analitzar la lletra petita del producte a contractar b) revisar la idoneïtat de les assegurances necessàries per cobrir l’operació c) orientar-vos cap al producte més convenient En definitiva, exercim com a facilitadors i us acompanyem en la gestió i contractació de qualsevol producte bancari,

8 | COMG

n any més, el Col·legi Oficial de Metges de Girona forma part del Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta. Com a col·legiat pots gaudir de l’avantatge de poder adquirir les entrades amb un descompte del 15% amb un màxim de 6 entrades per espectacle (excepte pels espectacles familiars, Torneig de Dramatúrgia Catalana, Melendi i Chucho Valdés). Les entrades es poden adquirir a través del web del Festival:

www.temporada-alta.net

Per poder accedir al descompte us haureu d’identificar amb el vostre número de DNIn

Debats i reflexions entorn la salut pública als municipis catalans

G

airebé un centenar de professionals del món de la salut i estudiants van ser presents a les Primeres Jornades de Salut Pública i Municipis

que organitzava l’Associació Catalana de Municipis, ACM, conjuntament amb la Càtedra Martí Casals que celebrava la cinquena edició dels Cursos d’Estiu. Els actes es van celebrar el dijous 26 i divendres 27 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, amb l’objectiu d’analitzar i debatre sobre el passat i el present de la salut als municipis i posar en valor la importància dels serveis en salut pública que es duen a terme des del propi municipi. Per fer-ho, es va comptar amb la participació d’experts de primer nivell.

El primer dia es va comptar amb la participació del professor Josep Lluís Barona, Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, que aportà la visió històrica per contextualitzar el passat i present de la Salut Pública a Espanya i Europa. A continuació, tingué la paraula Pau Batllet, cap de l’Àrea de polítiques i promoció de la salut de DipSalut, que parlà sobre com el municipi ha de generar Salut i va posar alguns exemples dels projectes i línies d’actuació que es porten a terme des de l’organisme de la Diputació de Girona. Lluís Picart, director de protecció de la salut de l’Agència de Salut Pública de


/////////////////////// informació COMG

Catalunya parlà sobre quines són les competències en salut pública que tenen els municipis i també quin paper hi juga la recent creada Agència de Salut Pública de Catalunya. La visió històrica la posà el professor de la Universitat de Girona, Joaquim M. Puigvert, que impartí una xerrada sobre el municipi i els professionals de la salut i de l’higiene a la Catalunya Contemporània (1855-1936). Per acabar la jornada, es celebrà una taula rodona on diferents professionals de la salut van explicar quin paper juguen dins l’organització i manteniment d’un municipi saludable. Hi van participar Dolors Juvinyà, infermera i professora de la Facultat d’Infermeria de la UdG, Joan Alfons Albó, doctor en veterinària i alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Neus Madrenys, doctora en Farmàcia, i Pere de Manuel Rimbau, coordinador d’urgències de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

El divendres, el professor de la Facultat de Medicina de la UAB José Manuel Gutiérrez

va parlar sobre El control sanitari de l’alimentació a Catalunya des d’una perspectiva història i quina va ser la contribució dels veterinaris. La visió de present la va donar Eduard Mata, veterinari i tècnic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que parlà sobre el control sanitari de l’alimentació a Catalunya i Europa, a l’actualitat. Seguidament, Magda Bertran, cap de secció de salut pública de la Diputació de Barcelona va parlar sobre com la promoció d’estils de vida saludables és un repte per a les administracions del món local i va posar exemples de quins són els projectes i línies d’actuació que es desenvolupen des de la Diputació de Barcelona. També es parlà sobre la gestió de les aigües en el territori concret de la Costa Brava, amb la ponència que impartí Xavier Tristan, gerent del Consorci de la Costa Brava.

La sessió va cloure amb una taula rodona que, en clau històrica, va parlar de com l’ar-

quitectura es posà al servei de la salut pública en el període de pas del segle XIX al XX. Hi van participar Raquel Lacuesta, doctora en història de l’art i cap del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, Rosa M. Gil, que treballa a la Casa-Museu Rafael Masó, Maria del Mar Domingo, del Colegio de Arquitectos del País Basco y Navarra, Andreu Pujol, doctorant de la UdG i Manuel Guàrdia, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per conèixer un element patrimonial que recolzava les tesis plantejades a la taula, Valeri Pastrana va fer una visita a l’edifici del Mercat Municipal de la ciutat, construït als anys 30 del s.XX, on Sílvia Mas, tècnica de l’Ajuntament de Sant Feliu va explicar l’exemple concret de Sant pel que fa a les competències en salut pública.

L’organització va tenir en compte que els participants poguessin gaudir de la cultura i l’oci de la ciutat i per això van programar una visita a les torres romàniques del Monestir acompanyat pels sons medievals de Pedro Burruezo i Maia Kanaan, una visita a l’Espai Carmen Thyssen, per guadir de l’exposició “Sisley-Kandinsky-Hooper” i una copa de cava al pati de l’Ajuntament, on el cantau-

COMG | 9


informació COMG ///////////////////

tor Sè va posar les darreres notes musicals amb cançons de taverna, que van cloure les jornades. El secretari General de l’ACM, el Sr. Marc Pifarrer, aprofità l’ocasió per alertar que la pretensió del govern espanyol d’aplicar l’ARSAL (avantprojecte de llei de reforma de l’administració local) suposa treure les competències sanitàries dels municipis, i s’hi oposen de forma contundent. Fotos: Jordi Gallegon

Metge de Poble

D

imarts vaig anar enterrament. En el recordatori que ens va donar la família hi havia escrit : F. Xavier Sàbat, metge de poble. L’església estava plena de gom a gom. A fora la gent, familiars, coneguts i amics fent cua al portal i a la plaça. Hi eren tots: grans, joves i petits, i estaven emocionats de debò, amb llàgrimes als ulls. Però és que havia mort el metge del seu poble.

Fa molts anys de vegades anava a casa seva a jugar amb una de les seves filles, la Marta. Ja podia ser al vespre, dissabte o diumenge que sempre el veia treballar, i si no hi era al domicili és que havia anat a visitar a algú que feia llit a casa. Atenia a tots i a qualsevol hora i no li calien ordinadors ni gruixudes carpetes amb històries clíniques perquè coneixia a tothom i cada esquerda de la seva salut. Perquè això era el que significava ser metge del poble, de guàrdia vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana. Ni lliurances ni dies propis. Sempre al servei de la gent. I qui podia, pagava o portava mitja dotzena d’ous o un conill, i qui no podia pagava només amb un moltes gràcies doctor, i ja n’hi havia prou perquè el metge es sentís recompensat per la feina feta.

rellotge i el temps que cau gràvid i ràpid, poden fer-nos trontollar els fonaments de la nostra magna professió. Mai no ens hauríem d’oblidar que els professionals de la medicina hem de tenir una doble vessant. Una primera científica i basada en totes les evidències possibles, perquè la nostra fita principal és guarir el pacient, però una segona humanista indefugible i gairebé tan important com la primera, però sovint oblidada.

El metge bo i el bon metge ve definit per la seva humanitat, la seva capacitat d’escoltar i el seu impuls cap a l’ésser que pateix. És cert que moltes qualitats com les habilitats tècniques i el coneixement el situen en el camí del bon professional, però l’ingredient bàsic per l’excel·lència és l’empatia cap a les persones, tenir do de gents. Entendre, comprendre i acompanyar amb les bones i amb les males noves.

Adéu siau doctor Sàbat, metge de poble.

En l’actualitat, la informació, la sobreinformació, la informàtica, el pubmed, l’smartphone, l’omplir de dades tots aquells fulls o pantalles, el

10 | COMG

Amb tota seguretat, el Dr. Sàbat, com tants i tants altres metges de poble, durant els primers anys de la seva pràctica mèdica a on els medicaments eren tan minsos com els seus efectes, guaria més els malalts amb el seu art que no pas amb la seva farmacopea.

Cristina Solern

El COMG aposta per la formació dels MIR El Col·legi Oficial de Metges de Girona dóna suport als estudiants de medicina que es preparen el MIR

D

ivendres 11 d’octubre, el COMG va participar a la presentació del curs que ofereix CTO a la primera promoció d’estudiants de medicina que es preparen el MIR.


/////////////////////// informació COMG

L’objectiu del curs és aconseguir que els futurs metges es formin de la millor manera per preparar l’examen MIR de 2015.

Durant l’acte, el president del COMG, Dr. Benjamí Pallarès, va remarcar la importància de la formació en l’època pre MIR i va aconsellar als estudiants que aprofitin tots els espais possibles per formar-se durant aquesta època. A més, va anunciar que el COMG canalitzarà les peticions per fer pràctiques.

El President del COMG participa a la Jornada commemorativa al COMB dels 5 anys del Programa de Protecció Social del COMB El Programa de Protecció Social del COMB ha atès un total de 5.673 persones i ha ofert 7.213 ajudes, serveis i prestacions

la presentació de l’informe 5 ANYS CUIDANT-NOS.

Després d’aquesta presentació, es van celebrar dues taules rodones sobre l’atenció a les necessitats especials de les persones: La resposta dels

col·legis professionals vers els seus col·legiats, La complementarietat de les xarxes públiques i les xarxes privades. El passat 17 d’octubre, el COMB va donar a conèixer el balanç dels cinc anys del seu Programa de Protecció Social (PPS), dins una jornada on va participar el president del COMG, Dr. Benjamí Pallarès.

Durant el curs, que se celebra per primera vegada a Girona tots els divendres i dissabtes a les sales del Centre de Negocis CINC, els 42 alumnes inscrits realitzaran simulacres de preparació de l’examen MIRn

El Dr. Miquel Vilardell, president del COMB, va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada, i Antoni Calvo, director del PPS, va obrir la sessió amb

Al finalitzar, el vicepresident del COMB, Dr. Jaume Padrós, va exposar les conclusions de la jornada. La clausura de l’acte va ser a càrrec de la periodista Mònica Terribasn

COMG | 11


Entrevista /////////////////////////////

// Entrevista al Dr. Antoni Juan Pastor, director del Trueta El doctor Antoni Juan Pastor va ser nomenat, a principis de maig de 2013, nou director de l’Hospital Universitari de Girona Josep Trueta per part del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS). Té 46 anys i és natural de Palma de Mallorca, és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en Medicina Interna per l’Hospital Universitari de Bellvitge. Va cursar estudis a ESADE (Direcció de Serveis Integrats de Salut). El juny del 2011 va incorporar-se com a director clínic d’urgències, Medicina Interna i Malalties Infeccioses a l’Hospital Trueta de Girona. Durant la seva trajectòria ha exercit de metge assistencial a diversos centres com l’Institut Universitari Dexeus, l’Hospital Comarcal de la Selva, el de Sant Boi i l’Hospital de Bellvitge. Abans d’incorporar-se al Trueta, va assumir càrrecs amb responsabilitats directives com coordinador del Servei d’Urgències a Bellvitge i sots-director mèdic a l’Hospital Comarcal de Sant Boi. En l’àmbit de la recerca i la docència, el nou director ha estat investigador principal i promotor en diversos estudis multicèntrics en l’àmbit de la medicina d’urgències, és autor de publicacions a revistes nacionals i internacionals i coordina el grup de treball de Unitats de Curta Estada de la Societat Espanyola d’Urgències (SEMES).

12 | COMG

Vostè és Mallorquí vingut de Barcelona, on ha treballat. Què en pensa de la sanitat gironina? Com bé dius vaig néixer a Ciutat de Mallorca, però he fet tota la meva carrera professional a Catalunya. Em vaig formar a l’Hospital Clínic de Barcelona i vaig fer l’especialitat de Medicina Interna a l’hospital de Bellvitge. Abans d’arribar al Trueta com a director clínic d’Urgències, Medicina Interna i malalties infeccioses, el juliol de 2011, havia treballat amb tots els nivells de la sanitat catalana: atenció primària de l’ICS, 061 de la primera època als anys 90, Institut Universitari Dexeus, Corporació Sanitària del Maresme i la Selva (a l’Hospital de Blanes), a l’Hospital Comarcal de Sant Boi... Per tant, crec que tinc una visió prou àmplia de la sanitat a Catalunya i de l’evolució en aquests anys. Tot i que ara vivim una situació inèdita i

difícil, crec que els gironins tenen una sanitat d’un bon nivell. No vull parlar dels hospitals i dels serveis que no conec amb profunditat, per tant, et parlaré de l’ICS. L’Hospital Josep Trueta és el pal de paller de la medicina més tecnificada i és l’hospital de referència per a les comarques de Girona. En quan a l’atenció primària de l’ICS, que cobreix quasi el 80% del territori, és una de les que obtenen millors resultats de salut de tota Catalunya. Per tant, crec que els gironins poden estar orgullosos de la sanitat que tenen. Vostè ha substituït a la Dra. Ángeles Morales, rellevada per qüestions estratègiques. Es buscava un nou perfil professional pel càrrec. Quin és aquest perfil? Què aporta vostè? Potser no sóc jo qui ho ha de dir a això. Sé que el gerent territorial va explicar que buscava un perfil amb més experi-


/////////////////////////////////////

ència assistencial. Ja li he dit abans que el meu recorregut professional m’ha portat a tocar moltes tecles diferents i potser és això el que ell ha valorat. Sobre la Dra. Morales, que va ser qui em va portar a Girona i amb qui tinc una amistat personal, no em cansaré de repetir que crec que ha fet una excel·lent tasca com a directora de centre durant tots aquest anys i estic molt content de que segueixi treballant amb nosaltres. Avui, emmarcats per la crisi que vivim, com afronta el càrrec? Quan et proposen un càrrec com el de director del Trueta, amb tot el que això suposa, només t’has de preguntar si tens ganes i il·lusió per afrontar aquest repte. Jo en tinc i per això vaig acceptar. Una vegada acceptat, crec que un s’ho ha d’agafar amb la màxima responsabilitat, essent conscient del que representa i del que porta entre mans. Això val per temps de crisi i per temps de bonança.

Si parlem de funcionament, com s’està duent a terme el procés d’unificació de l’hospital Trueta amb l’hospital Santa Caterina de Salt? L’Hospital Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt són dos institucions amb la seva entitat jurídica pròpia que en aquest moment tenim una aliança estratègica per tal de sumar esforços i, de forma conjunta, obtenir millors resultats en salut dels que podríem obtenir cadascun per separat. Aquest projecte, que anomenem CIMS, és molt important per a la sanitat de Girona. Com ja hem anat informant, el Projecte CIMS té tres pilars fonamentals: un canvi en l’organització, amb una gerència única, millores en la gestió clínica, que treballem amb metodologia de gestió per processos, i la coordinació dels serveis d’ambdós centres que passen a treballar com un sol. La base de

tot plegat és que tots aquests canvis es fan amb la màxima participació dels professionals de les dues institucions. Gràcies a la metodologia de la gestió per processos, aquesta participació està garantida. En aquest moment ja hem treballat plegats amb vuit grups de treball de processos transversals, i cada institució ha treballat el procés d’hospitalització i el de bloc quirúrgic. De forma conjunta, amb professionals dels dos centres i de l’atenció primària de l’ICS i de l’IAS hem treballat el procés de l’atenció al malalt crònic des de la perspectiva de les alternatives a l’hospitalització. En definitiva, tenim sobre la taula gairebé un centenar d’accions de millora en les que hi ha participat un miler professionals.

Per quan el nou hospital Trueta? Aquesta és una decisió que correspon al Departament de Salut i, per tant, crec que el que hem de fer els professionals és col·laborar amb el projecte, sigui quin sigui, que es plantegi. Però en aquests moments no tinc cap més informació al respecte.

COMG | 13


Reportatge /////////////////////////////

Amb el pressupost d’aquest any, inferior al de l’any passat, ha afectat a l’assistència dels pacients? Procurem que no sigui així. Malgrat aquesta contenció de la despesa que hem de fer constantment, hem sigut capaços d’incrementar l’activitat respecte de l’any passat. I això els ciutadans ho valoren. Rebem més agraïments que altres anys. Els professionals del Trueta s’estimen molt l’hospital i fan tot el possible per tal que les dificultats no afectin als pacients, i de ben segur que ho aconsegueixen. Quins és i ha de ser la relació de l’hospital Trueta amb la primària i amb la resta de centres hospitalaris i proveïdors? El Trueta és l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona i té serveis especialitzats que són territorials: medicina intensiva, unitat coronària, hemodinàmica, cirurgia toràcica, cirurgia vascular, cirurgia cardíaca... Només hi ha aquests serveis al Trueta i, per tant, el Trueta té la voluntat de prestar el millor servei i de tenir la millor relació possible amb els hospitals comarcals. Quan un malalt està en un centre comarcal i és molt complex o bé es complica, és el Trueta el que ha de donar resposta a aquella assistència. I ho volem fer. Volem progressar en la relació amb els

14 | COMG

hospitals comarcals. Pensem que cada centre ha d’assumir aquells procediments pels quals està preparat, de manera que el malalt ha de romandre on s’obtinguin els millors resultats per a la seva salut. En quan a la relació amb l’atenció primària, el fet de que amb la gran majoria d’equips d’atenció primària estiguem sota el paraigües de la mateixa institució, que és l’ICS, fa que la relació sigui molt propera i molt productiva amb molts projectes col·laboratius. Per exemple, la continuïtat assistencial de l’Hospital Trueta amb els centres d’AP de la seva àrea són un exemple d’aquesta excel·lent relació. S’han complert les expectatives d’enguany? Encara no hem tancat l’any i encara ens queda molta feina per fer. No estem lluny de complir els objectius marcats, però crec que si aquest últim trimestre fem tot el que està previst, tan en activitat, com en contenció de despesa, arribarem a complir-los. En aquest sentit, he de dir que l’actitud dels professionals per tal d’assolir els objectius és immillorable. Quin és el futur més immediat? Objectius de cares a l’any vinent Crec que ens toca viure una època difícil i hem de combinar objectius que suposin

una gran motivació de progrés, com és el cas del Projecte CIMS, amb d’altres que són més feixucs, com són els que tenen que veure amb el control pressupostari. Pel que fa referència al Projecte CIMS, com et comentava, estem treballant seguint la metodologia de gestió per processos i això el fa especialment interessant pel que suposa de millora contínua i de participació dels professionals. Com t’he dit abans, hem començat el procés del bloc quirúrgic, hospitalització i crònics, i ara seguirem per urgències, crítics, gabinets, hospital de dia i consultes externes. Amb això tenim un treball molt il·lusionant. Igualment hem de progressar amb la unificació funcional dels serveis. En quan al control del pressupost, crec que ha de ser el primer objectiu per tal de garantir la sostenibilitat del sistema, que és el que tots volem. És un enorme esforç per part de tothom, però segur que valdrà la pena i superarem aquesta situació actual.

Fotos: Trueta


Diocesana de Girona

Què fem a Càritas?

Acollim a les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-les en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, aprofundint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.

Les nostres xifres

36.600 persones ateses | 1.642 voluntaris | 50 Càritas locals

Destinació recursos econòmics

(1,64%)

(7,25%)

5,7 milions d’euros invertits en solidaritat

Gestió del voluntariat Gestió administrativa Acció social

(91,11%)

Origen dels fons

(18,47%)

Acollida | Aliments | Habitatge | Gent Gran Rober | Educació | Immigració | Laboral Ecosol, empresa d’inserció

(81,53%)

Fons privats Fons publics

Ajudan’s a ajudar

-Finançant un projecte, ajudant a sensibilitzar, organitzant i patrocinant un acte solidari, oferint els teus serveis, realitzant una aportació en espècies i/o oferint un lloc de treball. -Fent-vos soci/sòcia de Càritas: A través de la pàgina web www.caritasgirona.cat Enviant un e-mail a administracio@caritasgirona.cat O bé per telèfon al 972 20 49 80. Avantatges. *** Les donacions són deduïbles a la Declaració de Renda un 25% i per les empreses un 35% de l’IRPF. facebook.com/ caritasgirona

@caritasgirona

Càritas Diocesana de Girona

www.caritasgirona.cat

c/ Pujada de la Mercè, 8 | 17004 Girona Tel. 972 20 49 80 | empresesambcor@caritasgirona.cat


Flauta de pan ///////////////////////////

// La mort d’una cacatua

A

rriba de matinada. Si la nit ha estat galdosa es guarda uns bitllets dins les calces abans d’entrar a casa. Ell no li posarà les grapes a sobre fins que no s’hagi ensabonat i dutxat. Un cop dins deixa la recaptació en un pot de nesquik de la cuina. La seva guardiola on deixa els diners que porta ben endins és el cistell de la roba bruta del bany. És el lloc més segur. Ell té una al·lèrgia al que anomena mal de dones. Culpa la taca que li enfosqueix mitja cara a la seva mare. Trencà aigües abans que l’últim client posés els peus al carrer. No li donà temps a rentar-se ni canviar els llençols. Neta i desmaquillada es deixa caure sobre el sofà. No podria dormir al costat d’un ronc estovat per bafarades de conyac, de picadura i de la corcadura de quatre dents supervivents.

Avui no n’hi ha per tirar coets. Un vell li ha bavejat els pits i un barril de cervesa l’ha empalat contra el volant i el sostre del mini. Haurà de recórrer a la guardiola. Què hi fa al cafè amb llet assentat a la cuina! Ell li diu que no pot dormir. La seva mare se li ha aparegut en somnis. La seva mare i ell corrien pel clavegueram de la ciutat arrebossats de merda! Ell li para la mà. Pot anar a cagar,

16 | COMG

però primer les misses. No té escapatòria. Maleït sigui ell i sa mare! Ell mira els trenta euros rebregats com si veiés els llençols bruts de sa mare. L’agafa pels cabells. Se l’emporta cap a la porta, l’obre i la fa fora d’una puntada de peu. “Mala puta, ni per això serveixes!” Els talons tresquen sobre els graons de l’escala i les mans s’aferren a la barana de ferro forjat. Clapes de color gris han destenyeixen el cel. Gent amb mans a les butxaques i cap cot desfila pels carrers. Un camió de la neteja rega l’asfalt i les rodes de les camionetes dels repartidors de pa i verdures. Un iaio barbut fa footing despullat i descalç. Corre de puntetes, com si les llambordes cremessin. Vianants amb motxilla miren l’espectre barbut. S’escolta una frenada. El iaio rodola pel terra. Ella s’hi acosta. Té un trau al front d’on s’escapa un rajolí de sang. No sap què fer. El conductor del cotxe truca al 112. El corredor s’apuntala amb un colze, s’arranca la medalla i l ‘entafora dins l’escot que té davant. Un paio que diu que és socorrista s’ajup i posa la mà al coll de la víctima nua. Ella aprofita l’avinentesa i es fa fonedissa. A la primera cantonada empaita la medalla. No és una medalla, és una clau. Una clau amb una adreça.

> Dibuix: Maria Escobet

És una casa blanca d’una sola planta. A banda i a banda hi ha blocs de pisos gegantins. Obre la porta. “Justícia i pau, justícia i pau”. Obre la llum. “Pastanagues i tomates, cols i patates”. Un lloro! La gàbia es troba en el menjador. “Sóc la cacatua Bakunin.” Ella veu una fotografia. Sembla el iaio grillat al costat d’una dona de trets esmolats. Sobre la taula de fusta hi ha uns llibres, d’un tal Gandhi: La Rebel·lió pacífica, i d’un tal Kroptokin: L’anarquisme. Mira uns diplomes clavats a la paret, de la societat vegetariana, de la societat nudista integral. “Llimones i taronges, bledes i fabes”. Obra calaixos i armaris. Posa les mans entre l’escassa roba. El cabró no guarda diners enlloc, així es mori! Té les cervicals fetes pols. S’estira sobre el llit. S’adorm. Es desperta afamada. “Llibertat i anarquisme”. Triga uns segons en saber on és i què hi fa. Escales avall de matinada. Malparit! Sifilític! El iaio barbut atrotinat. Una caseta de l’edat de pedra i una cacatua que no para de dir ximpleries. Obre el


/////////////////////////////////////

frigorífic. Llimones, taronges, enciam, bròquil, carmanyoles amb purés vomitius. “Menjar carn, menjar verí”. Ella mira la ximpleta, surt de la cuina, posa la mà dins la gàbia, arreplega la cacatua i se l’emporta a la cuina. Bakunin diu moniato. No diu res més. El ganivet que s’ha especialitzat en tallar xíndries i melons secciona d’un cop sobri i precís el coll de la cacatua. Seria capaç de tallar l’ala d’una mosca. El fulano de la seva mare tenia una parada de tesoneria al mercat. Gràcies a la mirada dels homes descobrí que existien maneres més senzilles i gratificants de guanyar-se la vida que preparar menuderies. Sona el timbre. Ella s’acosta poc a poc a la porta. Mira pel visor i veu el vell atropellat amb el cap embenat. Obre la porta. L’home entra decidit , camina amb una crossa. Es queda palplantat mirant la gàbia buida. El seu cul el dibuixen dues galtes de buldog. Un cul desinflat. Un cul miserable. Un cul afamat. Un cul així no hauria de sortir de casa. Sempre ha odiat aquesta mena de culs. Assentat en una cadira l’inspector Carmona reposa la barbeta sobre les mans, com si resés. En els més de quaranta anys de servei no ha vist res semblant. És la firma d’un trastocat? D’un sàdic psicòpata que es vol retirar amb una obra original? D’un fanàtic religiós? D’un empresari d’indústries càrniques? Estirat enmig del menjador hi ha un anarquista despullat sense cap. El cap escodrinya l’infinit dins

una gàbia. Les plomes del que sembla una cacatua estan escampades pel terra de la cuina i les vísceres dins la pica. En un plat hi ha uns ossets escurats . La casa està remenada de dalt a baix. L’inspector Carmona té la intuïció que el cas anirà a parar a la carpeta de casos no resolts. “…… és la policia que descobreix a un assassí o és l’assassí qui es treu la màscara de bon jan davant la policia?” L’inspector Carmona, ja retirat, pronuncia la conferència inaugural del Congrés de Criminologia. …. “ el criminal nat li falta mala consciència i li sobre amor propi. Està convençut que els seus crims no són obra d’un cervell en erupció sinó d’una ment organitzada i en harmonia amb un propòsit superior. No deixarà de reivindicar que no és un assassí vulgar, tot el contrari, és l’àngel exterminador. A principis de 1974 la policia de Wichita, Kansas, conegué el rostre de l’horror. L’horror no era l’assassinat d’una família, el matrimoni i un fill i una filla adolescents. L’horror era mirar les parets de la casa i compadir-les pel que havien vist. En els següents 17 anys l’assassí matà a sis persones més. Idèntic suplici. Els instints més depravats repetien el guió. Després silenci. El monstre desaparegué d’escena. S’havia cansat de matar? Se li apagà el foc que només se li encenia davant la tortura i la indefensió de les víctimes? Fos el que fos si una cosa no perdé el criminal va ser l’amor propi. L’any 2004 The Wichita Eagle va rebre una sèrie de sobres. Cada un d’ells

contenia una història que feia temps es creia enterrada: flocs de cabells, dibuixos de víctimes, nines mutilades, fotografies d’un home vestit de dona que simulava les etapes d’un martiri …. i sempre la mateixa signatura: BTK (Bind, Torture, Kill)*. El seu modus operandi. BTK reivindicava el seu passat. Jo havia estat un peix gros! El seu amor propi, que no passava per la porta, el féu donar un mal pas. Mai s’hagués imaginat que un disquet el podria delatar! “ “Un BTK discret i desmemoriat, hagués pogut aspirar a un enterrament multitudinari i glamorós. Era President de la Congregació de l’Església Luterana i líder dels Boys Scouts. L’amor propi el traí. Segur que recordeu, perquè la tele i els diaris n’anaven plens, del cap d’aquell individu assilvestrat que aparegué dins la gàbia d’una cacatua. Si no era el crim perfecte poc li faltava. No teníem cap pista. Era el cas en que la policia s’ha de treure el barret. Pensar que em retiraria sense haver resolt el crim em regirava el fetge. Uns mesos després entràrem en un pis alertats per uns mals olors. Trobarem un paio sense cap sobre el llit. El cap aparegué dins el cistell de la roba bruta amb unes calces posades dins la boca”. Jordi Costa Subirós * Dennis Lynn Rader, més conegut com BTK (Bind, Torture, Kill: lligar, torturar, matar), un dels assassins en sèrie més cruels, es declarà culpable d’onze assassinats. Compleix cadena perpètua.

COMG | 17


Espai del Megte i de la Salut Rural /////////// I doncs?

Ja veus, un trenc com una casa!

> Il·lustració a càrrec de Josep M. Pous i Culí

// Ensenya’m la llenguaaaa...

A

través de l’Espai del Metge i de la Salut Rural seguim amb la publicació periòdica d’aquesta secció, que té per objectiu donar a conèixer el vocabulari mèdic popular, a través de mots i expressions utilitzades popularment per a referir-se a mals, dolències, estats de salut, remeis i diverses malalties. Us animem a comentar-los, aportar-ne de nous o afegir informació. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a info@metgerural.cat

13 –NYANYO Descripció: bony que surt a conseqüència d’un cop normalment al cap. Castellà: chichón 14 –BANYA Descripció: bony de resultes d’un cop al front. 15 –BOSSAGA Descripció: bony produït per un cop violent. 16 –TRANC Descripció: ferida al cap incisivo-contusa. Cop al cap amb esquinçament de la pell i vessament de sang. Castellà: chirlo.

17 –TRAU Descripció: incisió profunda feta al cos per ferida o instrument agut o cop violent; “M’he fet un trau a la cama”. 18 –XAVEC Descripció: ferida per un tall en qualsevol part del cos; tall provocat accidentalment. 19 –XUIA Descripció: tall,ferida. “remenant amb el ganivet m’he fet una bona xuia”. Autor: Dr. Antoni Beltran i Genesca

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

18 | COMG


/////////////////////////////////////

> Retrat del Dr. Miralles a cavall, a Pineda de Mar. 1936. MHSFG Reg. AMR0006. Procedència: Família Miralles

> Interior del dispensari mèdic de Sant Feliu de Guíxols. 1965. MHSFG Reg. AMR0003. Procedència: Família Miralles

El llegat del Dr. Antoni Miralles Ribot Una nova col·lecció d’objectes i documents mèdics ha entrat en dipòsit al fons de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, és tracta del material conservat per la família del Dr. Antoni Miralles Ribot, que exercí a Sant Feliu de Guíxols des de 1942 a 1972. Antoni Miralles Ribot (Sóller (Mallorca) 1907- Platja d’Aro 1972), fill del farmacèutic Eloi Miralles Martínez i de Josepa Ribot. Quedà orfe de mare als 11 anys i el pare decidí enviar al seu fill Antoni a estudiar a Barcelona, on anys més tard estudià medicina al Liceu de Barcelona. L’any 1932 es casa amb la seva cosina Cecília Farrà Ollé, amb qui tindrà tres fills. Recent casats el matrimoni s’estableix a Forejachs, on exerceix com a metge de capçalera, i també a Torà on s’hi estarà fins el 1935. Poc abans de començar la guerra, i per por que els republicans s’escarneixin en ell, aprofita un canvi de metge de capçalera per establir-se a Pineda de Mar, on exerceix de metge i cap de sanitat. Des de Pineda passen per Vilafranca primer (1938), i després a Ulldecona (Tarragona), fins al 1942. Allà l’Antoni

combina les tasques de metge del poble amb els estudis de dentista a Madrid, que no podrà acabar mai degut, segons la seva dona, als zels del professorat franquista vers els catalans. El 30 de novembre de 1940 fa les oposicions a Madrid, i el 2 de desembre del mateix any és nomenat pel Ministeri de Sanitat de Madrid metge d’assistència pública domiciliaria de Sant Feliu de Guíxols. Des de 1942 i durant trenta anys estarà exercint a Sant Feliu de Guíxols, com a cap de sanitat del poble, combinant les seves tasques de certificar la salut dels operaris del port o les quarantenes dels vaixells, amb les tasques de metge de poble. Els últims anys de la seva vida els passa entre casa seva, a Sant Feliu de Guíxols, i Platja d’Aro, on el seu fill, Antoni Miralles Farràs, ha posat una farmàcia. Mor el 5 de desembre de l’any 1972 a Platja d’Aro. El llegat ingressà al fons de l’EMSR el passat 30 de juliol i està compost per 16 unitats documentals, 8 imatges fotogràfiques i 149 objectes de diferents especialitats mèdiques.

// Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona. Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya. Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història. Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

COMG | 19


Opinió ////////////////////////////////

// CUANDO YA NO IMPORTE. Un homenaje a Tom Sharpe

S

e me vino a la cabeza y no sé bien porqué el título de la novela de Juan Carlos Onetti “Cuando ya no importe”, al reparar en un vecino de mesa que fumaba un Montecristo acompañado de una botella de un Rioja que parecía excelente en una mañana de domingo, fría pero soleada, en la terraza de un hotel en la playa de Llafranc; un domingo de febrero en la costa brava, febrero, sinónimo de invierno que aunque corto en días parece eterno. Habíamos hecho un alto en nuestro periplo en que les mostrábamos la costa brava a unos amigos chilenos, cardiólogos los dos, además con un currículo portentoso de maratones en que tanto el como ella incluían una en Boston y otra en Nueva York. Como buenos chilenos de paso aprovechaban sus vacaciones de verano en el hemisferio austral, febrero en Chile equivale a nuestro agosto, pero, la playa mediterránea en invierno dista mucho de la efervescencia del verano y ello le quita mucho de interés. Aun así querían conocerla. El señor del cigarro era un octogenario o estaba muy pronto a serlo: exquisitamente vesti-

20 | COMG

do, con una americana de muy buen tweed inglés, una camisa muy fina de cuello abierto que remataba con un pañuelo al cuello y una armilla con figuritas, adornaban una gran circunferencia abdominal que apenas cerraba un cinturón de cuero muy elegante. Por debajo de la mesa destacaban sus dos piernas que sobresalían un poco dejando ver por encima de los calcetines un edema distal de cuidado pues no se podía calzar y solamente remataban su indumentaria unas pantuflas de marca, en juego con el conjunto. Peinado correctamente, en su cara adornada con dos chapaletes muy rojos destacan unas gafas de pasta, un tanto exageradas en su tamaño que llevaban cristales graduados para varias distancias. Le sonreímos con mi mujer, haciéndole una venía con la cabeza agregué: -Muy buen cigarro señor, huele muy bien-, respondió con una sonrisa, sin decir palabra. De inmediato pasamos a otras cosas, ordenamos las cervezas y las patatas bravas pero se notaba que la presencia de nuestro vecino inglés nos inquietaba.

No pude resistirme a afirmar en voz alta: -A la edad del caballero yo querría ser como él. Al unísono saltaron nuestros amigos chilenos y contestaron haciendo un coro los dos: -Se ve que está con sobrepeso, se nota que debe convivir con una diabetes y una gota que no lo dejará ni de noche ni de día, tendrá cierto grado de compromiso renal y seguro, remató la esposa de mi amigo, tendrá también una miocardiopatía dilatada. Sin duda el vecino inglés no correspondía a ningún canon impuesto por las normas y protocolos sobre vida sana y calidad de vida en la tercera edad ni a ninguno de los largos etcéteras que acompañan cualquier consulta al internista, no, no correspondía, se arrancaba totalmente a aquello de hacer ejercicio, hacer dieta, no fumar, no beber y el resto de condicionantes que te ponen para vivir más años, quizás en mejores condiciones, pero solo estadísticamente más años. Derivó inmediatamente la discusión entre los cuatro acerca de cuanto vivir y como. Yo venía de enterrar a un compañe-


/////////////////////////////////////

ro cirujano, deportista, sin un gramo de grasa, que había muerto fulminado a los cincuenta años por un infarto al terminar una intervención difícil. Inmediatamente se los puse como ejemplo: -¿Que, que vale más, la vida cuidada de mi amigo o la vida de este señor?- Cuidado,- me respondieron- seguramente este señor a la edad de tu amigo era un deportista y no tenía un gramo de grasa y ningún factor de riesgo, argumento que era del todo razonable y no pude rebatir. Mientras, nuestro vecino, que se veía que no entendía una palabra de castellano, pues nada de nuestra conversación lo distraía de mirar ensimismado el horizonte que hacía la línea del mediterráneo por fuera de la cala de Llafranc, continuaba con su puro y con el rioja. Yo hacía un tiempo había leído un editorial en que el director de una revista hacía una reflexión acerca de lo importante que era mantener un estado de lucidez en la senectud, que con suerte si no te derrumbaba el Alzheimer o la pura demencia senil o bien la secuela de un “stroke” te

permitía mantenerte intelectualmente activo sin importarte mucho el resto de tu físico o tu condición metabólica. Sostenía el autor que la conferencia de Yalta al final de la segunda guerra mundial estuvo condicionada por la permeabilidad de la arteria cerebral media, así Roosevelt Y Churchill no pudieron con Stalin pues este los sometía a unas sesiones maratonianas en que ambos se dormían. Les expliqué esa teoría a mis compañeros de mesa. Eso lo rebatió de inmediato mi amigo chileno:-No es verdad, dijo, lo que sí era verdad es que Churchill necesitaba ingentes cantidades de alcohol y es clara la anécdota en la cual se gastó una botella de escocés una noche en que durmió en la Casa Blanca y tuvo que preparar sobre la marcha su discurso al Senado. Además- agrególa suerte de Europa oriental no se definió en Yalta, ya estaba defina en la conferencia de Teherán. Tratando de darle un final a la conversación y luego de mucho discutir y razonar concluimos que nuestro vecino era muy parecido a Churchill, que llevaba una vida de tras-

gresión rampante, pero lo más importante es que era feliz y esa imagen del mediterráneo una mañana fría pero soleada de invierno, con un señor mayor fumando su puro en paz era la imagen ideal de los postreros años para todos. No habíamos terminado las patatas, nos habíamos bebido las cervezas y esperábamos el cambio cuando se abrió la puerta que comunicaba la terraza con el comedor del hotel y dos camareros salieron empujando un carro de cocina. Se veía que transportaban el almuerzo para nuestro ya insigne vecino Uno de ellos dijo: -Señor Sharpe, la paella está a punto para ser servida, a lo que el vecino respondió con una sonrisa agachando un poco la cabeza en una corta venia. En seguida, ambos camareros lo cogieron en vilo, incluyendo la silla y lo trasladaron a la mesa vecina. Dr. Carlos Arturo Bidegain Pavon

COMG | 21


COMG ajuda

//////////////////////////

T

ot i la calor que hem passat a l’estiu, a Comg-Ajuda no hem deixat de treballar en els nostres projectes. Enguany quasi tots els que hem presentat han estat subvencionats per la qual cosa continuem fent l’acabament de la maternitat de Mali, el suport de la lluita contra la MGF, la reconstrucció del centre de Salut de Senegal i seguim estudiant l’entrada

un camió amb material i medicaments.

de nous projectes . També mantenim la relació amb els col·legis catalans i espanyols, quant a la cooperació.

suport en la lluita contra la MGF al col·lectiu senegalès, han estat els senegalesos de Girona regentats per Mamadou Fayé que ens han demanat fer reunions aquí a Girona perquè s’assabentin de les conseqüències d’aquesta pràctica i siguin ells els qui transmetin a la seva regió aquests coneixements per sensibilitzar la població. El dia 24 d’agost, amb la inestimable col·laboració de la Dra. Imma Saus, es va fer la primera reunió al centre cívic de Sta. Eugènia amb èxit. Tenim intenció que aquestes

La Maternitat de Flabougoula (Mali) encara està recolzada pel Comg- Ajuda. Estem enviant material fungible i no fungible (cedit per metges i empreses gironines) i ajudant al manteniment del centre. El nostre intermediari Saibou Sangare s’ocupa del transport de material amb el col·lectiu de malinesos de Girona i Salt i del control del projecte. El divendres dia 4 va sortir

22 | COMG

Naturalment continuem donant suport a la Lluita contra la MGF en aquesta regió amb resultats lents però encoratjadors. Quant a la Maternitat de ThilléBoubacar (Senegal ) està en vies de reconstrucció. S’han enviat els diners per començar l’obra. També hem iniciat el

reunions informatives i de discussió es vagin realitzant durant tot el curs escolar. També al Senegal però a Medina Gounasse, el Sr. Amadou Cámara, ens ha demanat suport per a dos projectes. Per una banda finançament per enviar una ambulància medicalitzada i per altra banda refer el dispensari de què disposen. Com sempre, abans de comprometre’ns, hem de fer un estudi de la situació actual del dispensari i com podem donar-los suport. Per això estem en col·laboració amb la Sra. Pau Navarro, del Consorci de Transport Sanitari, que també realitzen cooperació a Senegal i que hi va aquest desembre per realitzar un viatge de control dels seus projectes. Hem acordat unir esforços, i aprofitaran el desplaçament per fer l’estudi de camp del centre de Medina Gounasse, i també el control de les reformes que s’han fet fins ara a Thillé- Boubacar. Pel què fa a la relació amb els col·legis de metges de Catalunya, us informem, que el passat 5 de març de 2013 es va confirmar la constitució de la Comissió Mèdica de Cooperació Internacional, integrada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, amb un representant en l’àmbit de cooperació de cada col·legi de metges, el Departament de Salut amb tres representants i l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament amb tres representants més.


/////////////////////////////////////

Dins del marc de treball d’aquest any 2013 es van desplegar diferents línies, una d’elles és la creació d’una borsa de metges disposats a treballar en l’àmbit de la cooperació i ajuts humanitaris. Es va acordar que els col·legis de metges de les quatre províncies sistematitzarien, actualitzarien i farien operatives les bases de dades de què disposaven amb metges cooperadors. Per altre part l’ACCD contactaria amb diferents ONG’s mèdiques per recollir la informació indispensable que haurien de tenir aquestes bases de dades. Aquestes estarien a l’abast del Departament de Salut perquè, en cas de conflicte o catàstrofe, fos més operatiu el recollir els recursos humans necessaris. Aviat us farem arribar per correu electrònic el formulari per si esteu interessats en formar part d’aquesta borsa de cooperants.

bossa de treball que s’està fent a nivell de l’estat. Aquells que estigueu interessats trobareu informació al nostre web. Com sempre agraïm als metges i entitats que ens cedeixen material tan fungible com no fungible al Comg- Ajuda que ens és de gran utilitat per enviar als diferents projectes que estem suportant: Dra. Imma Saus, el Dr. Serrat, Serveis Mèdics Touron, Clínica Girona i Clínica Onyar. També agrair al Col·legi de Metges de Girona la donació del 0.7% que ens serveix pel nostre funcionament. Finalment, volem fer-vos saber que el nostre col·laborador de Mali a Salt, en Saibou, ha estat desnonat, i els advocats del nostre col·legi l’estan ajudant encara que no es pugui fer gran cosa. Aprofitem per donar gràcies a l’Esther i l’Alfredo per la seva desinteressada col·laboració.

També estem en relació amb la cooperació de col·legis de metges espanyols per tal de formar part de las activitats i

COMG | 23


Agrupació Ciències Mèdiques //////////////

AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE GIRONA C./ Campcardós, 37-39 17006 Girona. Tel. 972.211.353 E-mail: acmg@academia.cat

Benvolguda companya/benvolgut company,

B

cats científics puguin comparels resultats el fet de no haver de des- de llurs recerques. Procuraré Em plau com del a vicepresident Dr. Joan C. Vilanova, del secretari Dr. Antoni Arxer, del La meva tascapresentar-me es recolzarà en el suport propiciar la presència de plaçar-se a altres ciutats. nou president de l’Agrupació vicesecretari Dr. Josep Figa, de la tresorera Dra. Maria Lluïsa Urcola i dels altres membres de l’equip. 3 Creació de l’Oficina l’Agrupació en diferents instide Ciències Mèdiques i de la Vull agrair la feina feta per l’anterior junta. Tècnica (OT) encapçalada tucions i empreses per tal de Salut de Girona, en haver estat donar a conèixer els nostres metodòleg Sr. Basili punts: escollit en la Junta General OrDe la seva gestió, amb el Dr. Gabriel Coll de Tuero alpel capdavant, vull destacar els següents Bragulat. El seu objectiu objectius i possibilitats de dinària del passat mes de juny. 1. L’augment del nombre de cursos i sessions científiques realitzades. és assessorar els socis que col·laboració. La meva es recolzarà en 2. L’inicitasca de les videoconferències de les societats catalanes de Digestologia, d’Obstetrícia i Ginecologia, de I en darrer ternecessitin elaborar i disseaugmentar el suport del infeccioses vicepresident Dr. clínica. De ben segur que aquesta tecnologiame, Malalties i Microbiologia s’estendrà a més les afiliacions estudis recerca. A ciutats. per la comoditat que representa elnyar fet de no haver dede desplaçar-se a altres per estendre els beneficis de Joan C.societats Vilanova, del secretari la web de l’Agrupació po- El seu objectiu és 3. Creació de l’Oficina Tècnica (OT) encapçalada pel metodòleg Sr. Basili Bragulat. la nostra institució al major Dr. Antoni Arxer, del assessorar els socis que necessitin elaborar idreu dissenyar estudisel de seu recerca. A la web de l’Agrupació podreu trobar contacnombre possible de professiotrobar el seu vicesecretari Dr.contacte. Josep Figa, de te. 4. L’adquisició de la nova seu, dotada de diverses sales de reunions per tal que les diferents socis nalsseccions de la isalut. la tresorera Dra. segons MarialesLluïsa puguin utilitzar necessitats. 4. L’adquisició de la nova Feu vostra, doncs, l’Acadèmia Urcola i dels altres membres seu, dotada de diverses saAquesta nova junta rep doncs un llegat importantíssim i el repte de mantenir-ne el nivell. de Girona que es posa al vostre de l’equip. les de reunions per tal que servei i al de la vostra formaVull agrair la centraré feina afeta perel nombreles En aquest sentit em fer créixer de seccions dels seccions diversos professionals diferents i so- de la salut (metges, ció.socials) fet que infermeres, optometristes, biòlegs, farmacèutics, cis veterinaris, i treballadors l’anterior junta. puguinfisioterapeutes utilitzar segons permetrà augmentar el nivell acadèmic i formatiu. Proposaré iniciar un cicle de conferències en les que destacats Les ganes hi són, les eines tamles necessitats. De la seva el Dr. els resultats científics puguingestió, compartiramb amb nosaltres de llurs recerques. Procuraré propiciar la presència de bé.i Serà un plaer compartir un l’AgrupacióColl en diferents institucions i empreses per tal de donar a conèixer els nostres objectius possibilitats de Gabriel de Tuero al capAquesta nova junta rep doncs amb col·laboració. I en darrer terme, augmentar les afiliacions per estendre els beneficis de lanou nostracurs institució al tots vosaltres a davant, vull destacar els se- un llegat importantíssim i el major nombre possible de professionals de la salut. la nostra Acadèmia. güents punts: repte de mantenir-ne el nivell. Feu vostra, doncs, l’Acadèmia de Girona que es posa al vostre servei i al de la vostra formació.Posant me a la vostra disposi1 L’augment del nombre En aquest sentit em centraré a ció, rebeu una sincera i cordial de cursos sessions cienLes ganes hi són, lesieines també. Serà un plaer compartir un nou curs amb tots fer créixer el nombre devosaltres secci-a la nostra Acadèmia. salutació. tífiques realitzades. ons dels diversos professionals Posant me a la vostra disposició, rebeu una sincera i cordial salutació. Dr. Ramon Dalmau Alcalde 2 L’inici de les videocon- de la salut (metges, infermePresident Agrupació de Ciènferències de les societats res, optometristes, biòlegs, farcies Mèdiques i de la Salut de Dr. Ramon Dalmau Alcalde macèutics, veterinaris, fisiotecatalanes de Digestologia, President rapeutes i treballadors socials) Girona Filial de l’Acadèmia de d’Obstetrícia i GinecoloAgrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona fet quei lespermetrà augmentar Ciències Mèdiques de Catalude Malalties infecci-de Catalunya Filial gia, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Balears nya i les Balears oses i Microbiologia clí- el nivell acadèmic i formatiu. nica. De ben segur que Proposaré iniciar un cicle de Girona, 18 d’octubre de 2013 aquesta tecnologia s’esten- conferències en les que destaenvolguda

companya

/

drà a més societats per la

Em plau presentar-me com a nou president de l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, en haver comoditat company, estatbenvolgut escollit en la Junta General Ordinària del passat mes de juny. que representa tir amb nosaltres

Girona, 18 d’octubre de 2013

24 | COMG


/////////////////////////////////////

2ª convocatòria BECA

AGRUPACIÓ CIÈNCIES MÈDIQUES SALUT GIRONA de

de

i de la

BASES 1. Aquesta Beca té com a finalitat ajudar a l´elaboració d´un projecte de treball, realitzat tant a l´àmbit hospitalari com d´atenció primària, dins del camp de les Ciències de la Salut. 2. Per optar a la Beca cal presentar 5 còpies del projecte de treball ordenat de la següent manera: A. Dades personals del candidat: nom i cognoms, domicili habitual i telèfon, professió, així com el títol del treball presentat i còpia del NIF. Si el projecte ha de ser executat per un equip, es faran constar aquestes dades de cadascun dels membres, els quals signaran com a declaració de veracitat de les dades exposades. B. Descripció dels objectius i pla de treball detallat. S´exposaran els mètodes a seguir per recollir i tabular els resultats. C. Curriculum vitae del candidat (activitats professionals desenvolupades, publicacions i situació professional actual). D. Certificat del responsable del Centre o Institució on s´hagi de realitzar el treball, avalant la capacitat del candidat i alhora fent-hi constar l´acceptació del projecte, així com les possibilitats tècniques per a la seva realització. 3. Requisits: A. Els candidats han de ser membres de l´AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE GIRONA. B. El treball haurà de realitzar-se en un termini màxim d´un any des de la concessió de la Beca. C. Els components de la Junta Directiva de l´ACMSG, no poden optar a la Beca. L´autor o primer signant haurà de justificar aquesta condició. D. Els treballs han de presentar-se en català. 4. Les sol.licituds s´hauran de fer arribar personalment o per correu certificat a la Secretaria de l´ACMSG (C./ Campcardós, 37-39 -17006 Girona- Tel: 972 211 353 e-mail: acmg@academia.cat) abans del 30 d´octubre de 2013. 5. Resolució: A. El jurat de la Beca “AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE GIRONA” estarà format per 5 membres designats per l´Agrupació d´acord amb el COMG. B. A proposta del candidat, el Jurat nomenarà un Tutor que faci el seguiment i control del treball. C. La Beca està dotada amb 6.000,00.- € i es lliurarà un Diploma acreditatiu. La dotació de la Beca es farà efectiva en tres lliuraments de 1.800,00.-€: a la concessió de la Beca, als sis mesos i al lliurament del resultat del treball. Els restants 600.- € es lliuraran al Tutor. D. La Beca no es podrà repartir. Haurà de ser atorgada a un sol projecte de treball si bé podrà ser declarada deserta. E. El projecte premiat es lliure d´acumular altres premis o ajuts de recerca (s´ha de fer constar, quan s´opti al premi). F. La Beca serà concedida en la Sessió Inaugural del Curs 2013-2014 de l´Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. S´atorgaran dos accèssits: 2.500 € atorgat per l´ACMSG i un altre de 1.000 € atorgat pel Col.legi Oficial de Metges de Girona. 6. Seguiment: A. Pel lliurament dels dos darrers terminis de la Beca serà condició indispensable l´informe favorable del Tutor. B. El premiat i el guanyadors del accèssits lliuraran tres exemplars del treball un cop finalitzat a l´ACMSG, la qual es reserva el dret de publicar-ho si ho creu convenient. C. L´autor o autors es comprometen a presentar el treball guanyador de la Beca en una sessió científica de l´ACMSG durant el curs acadèmic. D. Els guanyadors del accèssits podran presentar els resultats dels treballs en una sessió científica tant de l´Agrupació com al Col.legi Oficial de Metges de Girona. 7. El premiat té el dret de publicar els resultats del treball, on haurà de fer constar: “Treball finançat amb la Beca Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona”, en la cas del guanyador de la Beca i 1er accèssit, i “Treball finançat pel amb la Beca del COMG” en el cas del guanyador del 2on accèssit. 8. La decissió del Jurat serà inapel.lable. 9. Pel sol fet de presentar-s´hi, tots els concursants accepten aquestes bases de la convocatòria. 10. El jurat pot considerar deserts els premis.

COMG | 25


Jubilats

//////////////////////////////

// Sortida cultural Ruta del Cister

E

l passat dia 14 de juny vàrem fer una sortida cultural per visitar una part de la ruta del Cister. Què és la ruta del Cister? És una expressió que identifica un territori concret format per les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, i els seus seixanta-cinc municipis. El seu nom es deu al fet que al patrimoni artístic i cultural de cada una d’aquestes comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. A partir de l’enllaç dels tres monestirs, el visitant pot descobrir un territori ric en cultura, patrimoni, natura, vins i caves, tradicions, artesania... Vàrem visitar dos dels tres monestir de la ruta: Santa Maria de Poblet i Santes Creus.

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Conserva quasi totes les construccions que s’anaren bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalano-aragonesa, especialment des de que Pere III El Cerimoniós (1336-1387) feu del monestir panteó reial de la dinastia. Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i l’únic que manté comunitat de monjos. L’any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. EL MONESTIR DE SANTES CREUS és un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que podem visitar a l’actualitat. Fundat al 1168, protegit per la noblesa i els reis, es va

26 | COMG

convertir en un centre espiritual d’estudis i de colonització del territori. La vida monàstica s’hi va mantenir ininterrompudament fins al 1835.

L’església, de sòbria i imponent arquitectura, té les tombes reials de Pere El Gran i de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou, així com la del gran Almirall Roger de Llúria. També s’hi poden admirar els vitralls cistercencs i gòtics, i un retaule barroc de Josep de Tremulles.


Planes de Pensiones

Disfrute de su futuro, rentabilizando todo su pasado hoy mismo Además de ofrecerle una amplia gama de Planes de Pensiones para el mañana y de la potencial rentabilidad que pueda ofrecerle el plan que contrate, le ofrecemos la posibilidad de obtener un porcentaje de su traspaso según el siguiente esquema: Por un traspaso de 60.000€ Por un traspaso de o más: 35.000€ a 59.000€:

Por un traspaso de 15.000€ a 34.999€:

Por un traspaso de 8.000€ a 14.999€:

Bonificación dineraria del Bonificación dineraria traspaso, con un límite del traspaso de 2.300€ por cliente

Bonificación dineraria del traspaso

Bonificación dineraria del traspaso o aportación

3,50 % 2,50 % 1,50 % 1,00 %

Más información en: 900 10 33 29 o en colectivos.es@barclays.es

Condiciones de la promoción:  Para aportaciones o traspasos entre el 01/09/2013 y el 31/12/2013.  La bonificación dineraria, que será satisfecha por CNP Barclays Vida y Pensiones, Compañía de Seguros, S.A., tiene la consideración de rendimiento del capital mobiliario, sujeto a retención a cuenta del IRPF que soportará el cliente y que será detraído del importe a percibir. El pago se efectuará entre el 01/03/2014 y el 31/03/2014.  La aceptación de la bonificación dineraria del 1% y del 1,5% implica un compromiso de permanencia mínima de 3 años desde que se hace efectiva la aportación o traspaso. Para bonificaciones dinerarias del 2,5% y 3,5% el compromiso de permanencia minima será de 5 años. La entidad gestora y promotora de los Planes de Pensiones Barclays de la modalidad individual es CNP Barclays Vida y Pensiones, Compañía de Seguros, S.A., con domicilio social en Madrid, Plaza de Colón, nº 2, con CIF número A-79500815 y con nº registro en la DGSFP G-0159, siendo la entidad depositaria Barclays Bank, S.A.U., con CIF número A47001946, domicilio social en Madrid, Plaza Colón 1, 28046 Madrid y con nº registro en la DGSFP D0007. Los Planes de Pensiones Individuales Barclays se encuentran debidamente inscritos en el Registro Administrativo Especial de Planes de Pensiones de la DGSFP. Las Especificaciones de los Planes, Informes Trimestrales, Memorias Anuales de los Fondos de Pensiones donde se integran los planes de pensiones y demás documentación legal correspondiente a cada uno de los Planes de Pensiones Individuales se encuentran a disposición de los Clientes, de forma gratuita, tanto en la entidad gestora como en cualquiera de las oficinas Barclays. Este producto no está dirigido a personas físicas residentes en Estados Unidos. Se recuerda que se considera US person cualquier persona física que resida más de 3 meses en Estados Unidos. Barclays Bank S.A.U RM Madrid T29164, F132, H M62564, I, 4473 NIF A47001946. Dom. Social Plaza Colón 1, Madrid.


//////////////

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent CARTA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A TOTS ELS CATALANS. Patriotes, Itaca no és la meta. La nostra meta és fer via. La felicitat no es troba en el paradís sinó en el camí de santedat -que em perdonin els ateus per la metàfora religiosa. El venerat Eduard Punset explica que el bellugueig de la cua de la punseta és un frenesí quan veu que li van a posar el menjar. Mentre endrapa, però, la cua és un jonc acariciat pel vent. Recordeu el que deia en Vázquez Montalban, al cel sigui tot i que no hi creia, que amb temps d’en Franco érem més feliços. Sou més feliços en els prolegòmens d’un coit o quan el coit s’ha consumat? -que em disculpin els d’Unió per la metàfora eròtica. Catalans, serem feliços mentre tinguem l’esperança que un dia serem independents! El dia que aconseguim la independència l’esperança es desinflarà, la felicitat ens donarà l’esquena, i el que és pitjor, no podrem culpar de res a Madrid. Catalans, l’any 2014 o 2016 no és un temps concret. És un punt de trobada intemporal d’un viatge interminable. Itaca ens ha d’esperonar a remar plegats perquè el viatge no faci aigües. I amb la metàfora marinera acabo. Salut! PER QUÈ EL COI ENVIÀ MADRID 2020 A PRENDRE UN CAFÉ CON LECHE? 1. La Plaza de las Ventas no és adequada com estadi olímpic.

28 | COMG

2. La tauromàquia no pot ser esport olímpic. 3. L’alt risc que el comitè olímpic espanyol faci negoci amb les bosses de sang de la operación Puerto. 4. El Sr. Iñaki Urdangarín no pot ser el capdavanter de la delegació espanyola amb una creu a les espatlles com a mostra de penediment i redempció. 5. El COI creu que no seria oportú que el Madrid imperial del rei Felip veiés desfilar la delegació catalana enarborant la senyera. Què passaria si Els Segadors s’escoltés més que la Marcha Granadera! VIES: Primera via: Catalunya aquí, espanya allà i déu a casa de tots. Segona via: Espanya Federal i la monarquia a cada casa. Tercera via: Concert econòmic, oficialitat català, no a les corri-

> Dibuix: Maria Escobet

des de toros i si a la monarquia. Quarta via: Corrides de toros, els jugadors del Barça a la selecció espanyola, millora pacte fiscal i català segons TV3. Quinta via: Independència total el dia 11 de cada mes. ENTREVISTA THT Avui entrevistem a EDWARD SNOWDEN, l’home a qui tots els agents secrets d’EEUU li fan vudú amb unes estisores de podar Pregunta: De petit sentia simpatia pels delators de la classe, oi? Resposta: Tot el contrari. Era el bocamoll oficial. El torracollons, que deien. Qualsevol alteració de l’ordre establert em treia de polleguera. El gandul que còpia en un examen, el brètol que amagava sargantanes dins el pupitre, el degenerat que se la remenava mentre el professor explicava la guerra de la independència. Tots eren denunciats a l’autoritat acadèmica. P.: Aleshores, com s’explica la metamorfosi: el pas de vigilant a sabotejador del sistema? R:Sí. Un company de l’agència em diu: “mira quin correu tan curiós, com afinen l’enginy els malparits”: “ Estimat Edward, si vens aviat i em portes la pomada per les morenes et prepararé el muesli que tant t’agrada ….. “ Verge santa! Un correu de l’àvia! Érem tractats com a terroristes només perquè la màquina rastrejadora confongué la


/////////////////////////////////////

paraula muesli amb muslim – musulmà! P.: Com serà l’espionatge del futur? R.: Aviat la tecnologia facilitarà la implantació a tot recent nascut d’una mena de xip al interior del cervell que permetrà llegir els seus pensaments. El que pensa, el que ha pensat i, el més important, el que pensarà. És més, com quasi tot el rumiament del cervell és inconscient, el xip ens donarà un munt d’informació que el propi interessat no en té ni idea. Un dia ens detindran i no sabrem per què.

fitosa i respectable, és oblidar que tenim un lloc de repòs al cementiri, o dins un pot de galetes en l’habitació dels malendreços. Si sabéssim que demà trucarà a la porta la dona de negra ens passaríem el dia escagarrinats. Com us sentiríeu si us diguessin: morireu en complir 140 anys? Fatal! Millor no saber la data de caducitat. Què és l’afany d’envellir ric, famós i fet un gínjol, sinó desig d’eternitat! Com la vida és nadar en un mar d’il·lusions, viviu com si no haguéssiu de morir mai. Siau.

P.: Serà el zenit del “gran germà”? R.: No. Serà l’epifania de Llucifer. L’àngel caigut. L’ésser omniscient que ho sap tot. No per redimir-nos sinó per enviar-nos a Guantánamo.

Tu, quina una heu organitzat a Catalunya traient la gent al carrer amb mentides i amb l’ajuda de TV3, La Vanguardia i l’Avui. El rei a Salvador Esteve, President de la Diputació de Barcelona. Te la pots espolsar, sacsejar, esprémer-la com una baieta, estremir-la, fer-la servir de fuet, etcètera, que finalment l’última gota quedarà garratibada als calçotets. Karoo. Steve Tesich DICCIONARI THT HUMIL: Persona orgull de la qual no li permet fer publicitat de les seves virtuts. Són milionaris que no fan ostentació perquè no els robin. IDEALISTA: Persona que surt a pescar la lluna amb un caça papallones i pretén empotar-se-la dins un cova. El cementiri n’està ple, no d’idealistes sinó de seguidors. (Veure il·luminat).

Informació confidencial: Dies després de l’entrevista, THT s’assabentà que la història de Snowden era un tinglado de la CIA per colar el noi a Rússia com espieta.

PERLES DE SAVIESA

EL BOC DE BITERNA. L’antiajuda de capçalera. Avui desmitifiquem: viu com si fos l’últim dia de la teva vida.

L’amor és un invent dels homes per no haver de rentar els plats. El cas de Harry Quebert. Joël Dicker

Fals!!Potser la frase més sensata del pare Freud era: l’inconscient ignora la mort. Què vol dir? Sabem que l’hem de dinyar, però no ens ho crèiem. Com no! El secret d’una vida pròspera, pro-

En cas que no vulgueu treballar necessitareu treballar per guanyar els diners suficients per no haver de treballar més. Ogden Nash

> Dibuix: Maria Escobet

IDOLATRIA: Amor arravatat, incondicional, a idees, símbols i mites. IGUALTAT: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals amb dignitat i drets”. Escolteu les rialles de les tres quartes parts del planeta? IL·LUMINAT: Nou profeta missió del qual és conduir un remat fins les portes del paradís. Quan el remat obre els ulls se n’adona que es troba davant de l’escorxador. Jordi Costa Subirós

COMG | 29


Col·legi /////////////////////////////// // Acords Junta 5 de juny de 2013

31 de juliol de 2013

S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 22 de maig del 2013.

25 de setembre de 2013

S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 10 de juliol de 2013.

S’acorda que la Dra. Martina Gómez sigui la nova vocal de la Junta de Govern en substitució de la Dra. Jaumà

S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 09 de setembre de 2013.

S’acorda penjar el text complert dels Estatuts a la pàgina web del COMG per al compliment del preceptuat als Estatuts col·legials sobre el període d’informació pública col·legial.

S’acorda fer una entrevista albutlletí al Dr. Valls com a representant del COMG a les Beques Joan Bruguera i a la guanyadora d’aquest any, Sra. Anna Bellod.

S’aprova unàniment el balanç del moviment col·legial amb 47 altes i 11 baixes. 26 de juny de 2013 S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 05 de juny de 2013. S’aprova el reglament de la nova secció col·legial denominada “ Metges titulars APD”. S’aprova l’aportació de 3.500€ per part del COMG com a mecenatge de Temporada Alta 2013/14. 10 de juliol de 2013 S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 26 de juny de 2013. S’acorda enviar el llistat de col·legiats a la OMC i penjar a la web un recordatori de la obligació, per llei, de que tots els col·legiats gironins informin de la seva adreça professional.

S’acorda davant la petició del COMG-Ajuda fer efectiu l’import del 0,7% del pressupost del COMG tal i com es va acordar en la darrera assemblea. S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 04/13 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 05/13 4 de setembre de 2013 S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern del 31 de juliol de 2013. S’aprova que el Gerent passi a treballar una hora més cada dia amb l’increment de sou corresponent S’aprova que el COMG participi en la Taula de la Ciutat de Girona pel dret a decidir

S’acorda aplicar totes les lleis necessàries per a la gestió de la base de dades del COMG.

S’acorda signar un conveni amb l’Estudi 38 Pilates sense cap cost pel COMG i amb l’avantatge de gaudir d’una classe gratuïta per tots els col·legiats que ho desitgin.

S’acorda contiuar amb el protocol d’impagats en el cas del col·legiat 5490.

S’aprova el moviment col·legial amb 31 altes i 14 baixes

S’acorda que el Dr. Valls farà un esbós d’una possible trobada entre metges francesos i gironins i ho enviarà a la Junta del COMG qui estudiarà la proposta per a realitzar-la durant la primavera de l’any 2014. S’acorda que Comissió d’Estatuts valorarà les propostes que s’han presentat per part d’un col·legiat a la reforma d’aquests i el redactat definitu es presentarà a l’Assemblea Extraordinària del 15 d’octubre per a la seva aprovació. S’acorda que el proper butlletí s’editi passada l’assembla extraordinària dels Estatuts i que sigui la Comissió de la Reforma d’Estatuts l’encarregada de fer l’editorial del mateix.

a partir del 4 de setembre ALTES

JOAN TORRENS CANCIÓ HERMES FAULE MIRANDA UNAI RUIZ EIZMENDI LIDIA BOROVIEVA MARLENE V. URBANO LAYA JUAN C. BRAVO GARCIA YOHANA L. ROJAS TORRES CARMEN L. ROSALES ALEXANDER ELIGIO M. ECHAVARRIA DE LOS SANTOS JAVIER DURAN CARVAJAL ISABEL E. ESCOBAR TOLEDO

BAIXES

PALMIRA PAULO BURGUETE MIREIA BOADA BAIXAS MIREIA GARCIA CUSCÓ SANTIAGO ARIAS GIL MARIA AGUIRREGOMOZCORTA GIL ADRIANYS MEDINA CHARON MONTSERRAT RUIZ GARCIA

30 | COMG

ALAN D. COILAS BUSTINZA ESPERANZA CASTELAR DELGADO TETYANA PYVOVARCHUK MIGUEL A. AQUISE CHAVEZ MARIO E. MENESES FAIRLIE ALBERT MEDINA FRIGOLA NANCY B. CANALES ANDRADE MARIO M. ANDRADE BARAHONA MONTSERRAT CARULLA AGUILAR MANUEL MONTESINOS BONILLA MARCELINA ALGAR SERRANO

ALEJANDRO STEIGER GRESELY ÀNGEL VIDEGAIN TUREGANO JOSEP RUSCALLEDA SABATER VICENTE LEU WU HECTOR J. FUSARO CORTES M. DOLORS MALLART ANTICÓ VERONIQUE MOENS

DENIS SILVERIO MIRANDA M. BEGOÑA PEREZ OLANO CARLOS RUBEN GLESER DANIEL COSTA COTO LAIA BERTA COMPTE MARICELIS M. CRUZ GRULLON ARIADNA LUZ RODRIGUEA ABREU ELIZET SALGADO BARRIOS ROBERTO AGUILAR GALAN


Comg 110  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you