Page 1

Núm.136 Juny - octubre 2012

Servei d’INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

5 23

Presentació de L’“Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans” i de l’exposició sobre Història de la Psiquiatria a Catalunya

19

Excel·lent resultat de la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional

El COMB informa que s’ha procedit, mitjançant concurs públic, a la nova adjudicació de la pòlissa de contractació conjunta i coordinada entre el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el CatSalut. Aquesta adjudicació cobreix els propers quatre anys de cobertura (2012-2016) amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pòlissa ha estat adjudicada amb un contracte de coassegurança a la companyia asseguradora Zurich amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa. En aquesta adjudicació el CCMC ha aconseguit millores molt importants de les prescripcions tècniques. Parallelament a aquestes millores, les primes totals de la nova pòlissa experimentaran, a partir del 2013, una important disminució,

Document del COMB “Per un sistema nacional de salut d’accés universal, equitatiu i eficient”

25

13

6

En el document “Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i eficient”, editat al web col·legial, la Junta de Govern del COMB manifesta que el Col·legi es compromet a emprendre mesures “per oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva”.

Metges del Bages i del Berguedà debaten sobre lideratge clínic i territori

Simposi sobre salut, medicina i esport, acte de cloenda dels Medijocs 2012

per damunt del 20%. La pòlissa del CCMC té la singularitat de ser col·lectiva però voluntària. Aproximadament 25.000 metges de Catalunya s’integren en el model català de RCP. Vegeu nota de la Junta de Govern a les pàgines interiors i més informació al web col.legial.

El COMB dóna a conèixer el document de posició “l’assetjament en el lloc de treball”

El Departament d’Interior i el COMB signen un acord de col·laboració

12

40

Lliurament dels premis artístics per a metges a la Jornada Cultural Col·legial

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat

01_28 SIC 136.indd 1

Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel Vilardell, president del COMB, signen un conveni de col·laboració que estableix una línia oberta, de comunicació permanent, entre el cos dels Mossos d’Esquadra i el Col·legi

de Metges de Barcelona i un marc de collaboració per combatre, evitar i disminuir casos de violència verbal o física que puguin patir els professionals de la sanitat i, en concret, els metges en el seu lloc de treball.

08/11/12 9:48


informació col·legial

2

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012


informació col·legial

opinió i anàlisi

Crisi econòmica, professió mèdica i qualitat del sistema sanitari Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona

S

ón temps difícils, també per al col·lectiu mèdic. Les notícies que provenen del pressupost públic són preocupants arreu de l’Estat. A Catalunya, el sector sanitari públic porta més de dos anys disminuint el pressupost, amb afectació directa sobre les retribucions dels metges (amb repercussió en dos anys entre el 15% i el 25 %) i, en la situació actual, es fa difícil poder predir el futur immediat. Els metges, en conjunt, estem fent tot el que està al nostre abast per mantenir la qualitat del servei i tractem de compensar amb la nostra dedicació i esforç les mancances econòmiques. En el Fòrum de la Professió ja vàrem proposar una sèrie de mesures que poden ajudar a aprofitar millor els recursos del sistema sanitari públic, tot mantenint-ne la qualitat. Ens preocupa especialment l’augment de la precarietat en la contractació dels metges més joves que estem detectant des de l’Àrea Ocupacional. Creiem que és imprescindible reivindicar l’establiment de mecanismes de contractació que permetin als més joves poder planificar i projectar la seva carrera professional. Abans d’acabar l’any disposarem d’indicadors objectius de com està impactant aquesta precarietat contractual i avaluarem les decisions a prendre. D’altra banda, també ens preocupa que en l’àmbit de la medicina privada algunes entitats d’assegurances sanitàries estiguin comercialitzant pòlisses de salut a un preu tan ajustat – i

més que discutible per la qualitat que es pretén oferir – que repercuteix negativament sobre els honoraris dels metges. No podem admetre que la important competència, en preu, del mercat en el sector d’assegurances sanitàries repercuteixi d’aquesta manera sobre els professionals. També properament, presentarem la darrera enquesta del sector a on clarament es visualitza les preferències dels metges respecte a les entitats asseguradores. En previsió dels possibles efectes de l’actual crisi sobre els metges, des de l’any 2011, al COMB hem reforçat les àrees col·legials que presten servei als metges amb problemes, amb especial dedicació al Programa de Protecció Social i a les activitats de la Fundació Galatea i el programa PAIMM. I també des de l’Àrea Ocupacional estem treballant en més de 500 ofertes anuals amb especial dedicació al metge jove. Però ens caldrà també formular propostes des del terreny de la innovació i en la recerca de models d’organització i la gestió que permetin optimitzar millor els recursos i millorar les condicions professionals dels metges. Informació d’última hora Ens felicitem perquè en aquests dies s’ha procedit a la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Mitjançant concurs públic, s’ha procedit a la nova adjudicació de la pòlissa de contractació conjunta i coordinada entre el Consell de

Col·legis de Catalunya i el CatSalut. La licitació d’aquest concurs ha estat anunciada als diferents diaris oficials de l’àmbit català, espanyol i europeu (BOE, DOC i DOUE), conforme a màximes de transparència i seguretat jurídica. Aquesta adjudicació cobreix els propers quatre anys de cobertura (20122016), amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pòlissa ha estat adjudicada amb un contracte de coassegurança amb la companyia asseguradora Zurich d’obridora amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa. En aquesta adjudicació, el CCMC ha aconseguit millores molt importants per al col·lectiu mèdic.

Ens preocupa especialment l’augment de la precarietat en la contractació dels metges més joves que estem detectant des de l’Àrea Ocupacional. Creiem que és imprescindible reivindicar l’establiment de mecanismes de contractació que permetin als més joves poder planificar i projectar la seva carrera professional. Abans d’acabar l’any disposarem d’indicadors objectius de com està impactant aquesta precarietat contractual i avaluarem les decisions a prendre

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 3

3

08/11/12 9:48


informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ Núm. 136 COL·LEGIAL Juny - Octubre 2012 Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47, 1a. planta. 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail col.metges@comb.cat publicacions@comb.cat http://www.comb.cat Junta de President Govern Miquel Vilardell i Tarrés Vicepresident primer Jaume Padrós i Selma Vicepresident segon Ricard Gutiérrez i Martí Secretària Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Vicesecretària Lurdes Alonso Vallés Tresorer-Comptador Jaume Sellarès i Sallas Vocal 1r Jaume Roigé i Solé Vocal 2a Roser Garcia Guasch Vocal 3r Ramon Torné i Escasany Vocal 4t Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 5è Mireia Sans Corrales Vocal 6è Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 7è Adriana Bataller i Bassols Vocal 8è Ramon Pujol i Farriols Vocal 9è Elvira Bisbe Vives Vocals Suplents a Càrrecs Nominals Joaquim Camps Domènech Josep Maria Benet i Martí Vocals Suplents a Vocalies Enric Roche i Rebollo Àngels López i Pol Maria Montserrat Gaya i Catasús Consell Miquel Vilardell, Jaume Padrós, editorial Ricard Gutiérrez, Maria Pilar Arrizabalaga, Lurdes Alonso, Jaume Sellarès Coordinador Jordi Pons del SIC

Opinió i anàlisi

3

Excel·lent resultat en la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional

5

El COMB per un sistema de salut d’accés universal, equitatiu i eficient Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i eficient

6 10

El COMB i Interior signen un protocol per actuar en casos d’agressions a metges Documents de posició del COMB: L’assetjament en el lloc de treball Presentació d’una guia sobre la salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral

13 14

15 16

La professió mèdica reflexiona a Puigcerdà sobre els reptes del malalt crònic Revista de premsa

18

Els metges del Bages i del Berguedà debaten sobre “Lideratge clínic i territori” Actualitat col·legial

20

Acte de presentació de l’“Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881)”

25 27 38

El 7è Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va tractar sobre la mort sobtada a l’esport Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI”

Tribuna d’opinió. Un bon moment per aprofundir en el funcionament democràtic del nostre Col·legi de Metges de Barcelona

Tribuna d’opinió. Metges Cristians de Catalunya: Qui som?

39

Lliurament dels premis artístics per a metges en la Jornada Cultural Col·legial Novetats legislatives sanitàries

44 45

Delegacions i Seccions Col·legials

La formació és la clau per al desenvolupament d’un país En record de...

49

Consultori Terminològic Petits anuncis

54

40

48

53

Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

61

informació grup MED

Editorial informació grup MED

29

31

Correcció Esther Roig

La diferència entre comprar un habitatge avui o el 2013 pot arribar als 60.000 €

Publicitat marketing@comb.cat Dipòsit legal B. 14.998-88

19

23

Per què val la pena confiar en una corredoria d’assegurances?

Disseny Pilar Villuendas i gràfic Josep Ramon Gómez

12

La Fundació Galatea presenta un estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina

Redacció Aitor Mora

Fotografia Isabel Calaf i arxiu

4

sumari

informació col·legial

Medpatrimonia estrena oficines a la segona planta del COMB La llibreria et recomana

34

Ciutats europees que no et pots perdre a la tardor Continuem amb la reforma financera

36

33

32

35

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 4

08/11/12 9:48


informació col·legial

nota informativa

Excel·lent resultat en la renovació de la pòlissa de responsabilitat civil professional

A

Catalunya disposem d’un model propi de responsabilitat civil professional mèdica, els antecedents del qual es remunten a l’any 1986, quan el Col·legi de Metges de Barcelona va contractar amb l’asseguradora Winterthur una pòlissa de responsabilitat civil professional (RCP) amb la incorporació de l’administració sanitària dos anys més tard (1988). L’any 1993, són el mateix Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Servei Català de Salut els que, conjuntament i coordinadament i després d’una exhaustiva anàlisi de la modalitat asseguradora sanitària a Catalunya, però de manera proporcional a la seva càrrega de sinistres, contracten la pòlissa de RCP amb l’asseguradora Winterthur i neix el Model Català de RCP tal i com avui el coneixem. Com a tret diferencial d’aquest model, podem destacar que la companyia asseguradora delega en el Servei de Responsabilitat Professional del CCMC adscrit a l’Àrea de Praxi, ubicat al COMB, la gestió, tramitació i defensa de totes les reclamacions. Aquest model ofereix als facultatius un tracte directe i personalitzat i permet desenvolupar una intensa labor de formació i prevenció, mitjançant l’estudi de dades actualitzades de l’evolució dels sinistres i l’elaboració de recomanacions en matèria de seguretat clínica i praxi basades en l’evidència científica. Així mateix, el Model Català de RCP afavoreix l’estabilitat de cobertures, de primes i la sostenibilitat en el temps, i és considerat molt beneficiós per al metge, l’administració sanitària i els usuaris. Recentment i com sempre des d’un bon inici del Model, mitjançant concurs públic, s’ha procedit a la nova adjudicació de la pòlissa de contractació conjunta i coordinada entre el CCMC i el CatSalut. La licitació

El CCMC ha aconseguit millores molt importants de les prescripcions tècniques, com l’augment de quantia per sinistre de 750.000 euros a 1.000.000 d’euros, la incorporació dels perjudicis econòmics purs o danys patrimonials primaris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany) i la cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de medicaments, sempre en excés de les cobertures obligatòries d’assegurances que la legislació vigent determina d’aquest concurs ha estat anunciada als diferents diaris oficials de l’àmbit català, espanyol i europeu (BOE, DOC i DOUE), conforme a màximes de transparència i seguretat jurídica. Aquesta adjudicació cobreix els propers quatre anys de cobertura (20122016) amb l’opció de dos anys més de pròrroga. La pòlissa ha estat adjudicada amb un contracte de coassegurança a la companyia asseguradora Zurich d’obridora amb un 90% i amb un 10% a SegurCaixa.

En aquesta adjudicació el CCMC ha aconseguit millores molt importants de les prescripcions tècniques, com l’augment de quantia per sinistre de 750.000 euros a 1.000.000 d’euros, la incorporació dels perjudicis econòmics purs o danys patrimonials primaris (privació directa d’algun dret per error professional sense dany) i la cobertura dels assaigs clínics, recerca biomèdica, teràpies avançades o ús compassiu de medicaments, sempre en excés de les cobertures obligatòries d’assegurances que la legislació vigent determina. Quant a la prestació econòmica per inhabilitació professional, aquesta s’ha ampliat de 24 a 30 mesos amb un augment del seu import. Paral·lelament a aquestes millores en les prescripcions tècniques, les primes totals de la nova pòlissa a partir del 2013 experimentaran una important disminució, per damunt del 20%. La pòlissa del CCMC té la singularitat de ser col·lectiva però voluntària. Assegura als metges col·legiats a qualsevol dels quatre col·legis de metges catalans que sol·liciten la seva adhesió, comptant en l’actualitat amb aproximadament 25.000 assegurats. En conclusió, considerem que aquest model català de responsabilitat civil professional, reconegut internacionalment, cobreix de manera òptima i eficient les necessitats asseguradores del risc de responsabilitat civil professional dels metges del CCMC i dóna resposta a les preocupacions en matèria de seguretat clínica, tant dels professionals com dels pacients. Junta de Govern del COMB Vegeu el document “Respostes a les preguntes més freqüents entorn a la contractació de la pòlissa de responsabilitat professional i a les seves característiques” al web col·legial: http://www. comb.cat/Upload/Documents/4384.PDF

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 5

5

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

El COMB dóna a conèixer a través del web col·legial el document “Per un sistema nacional de salut d’accés universal, equitatiu i eficient”. En la declaració, la Junta de Govern manifesta que el Col·legi es compromet a emprendre mesures “per oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva”. Miquel Vilardell, president del COMB, declara en una entrevista al diari El Punt Avui: “Hem de lluitar per mantenir una sanitat pública de qualitat. Personalment, mentre tingui veu, ho seguiré fent. I, com jo, una gran majoria dels professionals sanitaris que opinen el mateix.” El president del COMB, en una declaració al videobloc del web col·legial, expressa que “estem per la defensa dels col·legiats i de la qualitat assistencial”. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, publica un article al diari La Vanguardia sobre el copagament farmacèutic. “Tinc dubtes sobre si el conjunt de mesures que està impulsant el Govern de l’Estat ajudarà a la necessària racionalització de la despesa, al seu manteniment i a la millora de la qualitat. Els metges continuarem vetllant perquè els sectors més desfavorits i la qualitat de l’assistència no se’n ressentin de manera significativa,” conclou Padrós.

6

Videobloc de Miquel Vilardell de 20 de juliol de 2012.

El COMB per un sistema de salut d’accés universal, equitatiu i eficient Declaracions de Miquel Vilardell a El Punt Avui Sota el títol “Mentre

16 de tingui veu, lluitaré per setembre la sanitat pública”, el diari El Punt Avui va publicar, el 16 de setembre, una entrevista amb Miquel Vilardell, president del COMB, sobre l’actualitat sanitària. En resposta a preguntes de Lluís Martínez, subdirector del diari, el president del COMB va manifestar que “hem de lluitar per mantenir una sanitat pública de qualitat” i que “personalment, mentre tingui veu, ho seguiré fent. I, com jo, una gran majoria dels professionals sanitaris que opinen el mateix”. Vilardell va afegir que “no crec que ningú pensi tirar enrere aquest sistema sanitari”. Vilardell, en un altre moment de l’entrevista, va dir que “tenim uns professionals sanitaris de primer nivell”. El president del COMB, en resposta a una pregunta sobre com millorar l’eficiència del sistema sanitari, va defensar la creació “d’una agència d’avaluació i qualitat que faci els protocols i les guies de pràctica clínica perquè quan s’introdueixi alguna prestació nova se n’analitzi l’eficàcia i es pactin uns protocols”.

En parlar sobre els recursos de la sanitat, Miquel Vilardell va declarar: “Jo sempre he cregut que els polítics haurien d’arribar a un pacte sobre la sanitat. D’on han de venir els recursos? Via impostos, via taxes, via distribució pressupostària diferent... Però és una decisió política.” Sobre el fet que la sanitat cada cop gasta més, el president del COMB va manifestar: “Perquè apareixen innovacions, medicaments nous, tractaments millors que s’han de posar en la cartera de serveis per millorar la qualitat de vida de les persones.” “Ara bé –va afegir en la seva resposta–, els professionals de la salut hem d’utilitzar bé els recursos. Per això parlo de l’agència de qualitat, de treballar amb protocols i de racionalitzar la despesa concentrant serveis.” Videobloc del president del COMB En una declaració al seu videobloc, editada al web col·legial el 20 de juliol, Miquel Vilardell va fer una reflexió sobre el moment actual de la sanitat, va parlar sobre l’efecte que poden tenir les noves mesures del Govern central sobre els professionals sanitaris i sobre

20 de juliol

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 6

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Sacrificis i responsabilitat

Q

ue el sistema actual de copagament per a productes farmacèutics és una mica anacrònic i molt injust en una sanitat que financen tots els ciutadans amb els seus impostos és una realitat ja denunciada des de fa temps. Els metges, mitjançant el Fòrum de la Professió, ja vam demanar que per fer front a la situació actual, si es volia mantenir la qualitat del sistema sanitari, era imprescindible la introducció de mesures de racionalització, tot i recordar que alhora es necessitaven més recursos econòmics. Sacrificis i responsabilitat compartits. No sé si les mesures que s’han proposat per racionalitzar la despesa farmacèutica contribuiran a aquests objectius, però cal analitzar-ne bé l’impacte per reconduir-les en cas que sigui necessari. Abocats irremeiablement a aquests canvis, és imprescindible que es facin sota una avaluació tan objectiva com sigui possible del cost-bene-

els ciutadans i, així mateix, va fer una repassada dels temes que està treballant el Col·legi. El web col·legial va editar el vídeo amb el títol “Estem per la defensa dels col·legiats i de la qualitat assistencial”. El president del COMB va manifestar en la intervenció que “el Col·legi defensa i defensarà la qualitat assistencial, i defensarà els seus professionals perquè puguin exercir la seva feina, la seva professió, amb la màxima garantia i amb salaris dignes”. Miquel Vilardell va comentar en la seva declaració, d’altra banda, que “en aquests moments apareixen nous decrets, que vénen del Govern central, en què hi ha la possibilitat d’anul·lació de convenis col·lectius, jubilacions forçoses als 65 anys de tots els funcionaris, i que aquest fets produiran canvis i repercussions importants”. Vilardell va expressar que “no estem convençuts que el nostre sector no continuï patint retallades en el futur immediat; estarem molt i molt atents”. En el videobloc, el president del COMB va mostrar la disposició del

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB fici de la inclusió/exclusió de fàrmacs de la cartera del finançament. I per això ens calen agències d’avaluació independents, transparència i molt diàleg i consens amb els professionals que tenen cura dels pacients perquè la seva aplicabilitat sigui entesa i acceptada. Salvaguardar els elements fonamentals del nostre sistema és essencial. El nostre sistema sanitari és un dels Col·legi “a participar, sempre que pugui i se li demani i que faci falta, en la resolució dels conflictes que es puguin plantejar.” Vilardell va concloure dient que “des del COMB continuarem treballant per defensar aquells

instruments més importants per cohesionar la societat. Els que defensem la pervivència de la nostra sanitat demanem canvis profunds per transformar-la. Però s’ha de fer des de la premissa del diàleg amb tots els agents implicats: professionals, socials, polítics. I s’ha de dur a terme defensant els interessos dels sectors més fràgils, tant des del punt de vista de la salut com de l’economia. I si això és el que es persegueix, s’ha de saber explicar bé. Tinc dubtes sobre si el conjunt de mesures que està impulsant el Govern de l’Estat ajudarà a la necessària racionalització de la despesa, al seu manteniment i a la millora de la qualitat. Els metges continuarem vetllant perquè els sectors més desfavorits i la qualitat de l’assistència no se’n ressentin de manera significativa. Article publicat a La Vanguardia, el 28 de juny de 2012 drets dels nostres col·legiats que creiem que són justos i per la qualitat assistencial al nostre sistema de salut”. Es pot accedir al videobloc a la següent adreça http://www.comb.cat/ cat/actualitat/videoblog.htm.

El Punt Avui,16 de setembre de 2012

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 7

7

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB Declaracions a Informe Semanal El programa Informe Semanal de TVE va emetre, el 9 de juny, el reportatge “Ajustes a la sanidad”, signat per la periodista Ana Medina, sobre les mobilitzacions del personal sanitari arreu de l’Estat per les retallades al sistema sanitari públic. L’equip del programa va recórrer hospitals i centres d’atenció primària de diverses comunitats autònomes i va entrevistar diversos experts de l’àmbit sanitari per analitzar la situació. Miquel Vilardell, president del COMB, va ser un dels invitats a participar en el reportatge de TVE. Miquel Vilardell va donar a conèixer la posició del COMB: “En primer lloc, cal deixar clar el manteniment del sistema sanitari públic de salut, la universalitat, l’equitat i la forma com s’ha mantingut econòmicament a base de la fiscalitat. Això és importantíssim i, realment, s’ha de deixar clar abans de qualsevol canvi. En segon lloc, quan calen més recursos, explicar la forma d’obtenir-los i, en tercer lloc, quan es parla de millora de l’eficiència al nostre sistema sanitari que, evidentment, aquí han de participar activament tots els professionals i treballadors sanitaris.” Es pot consultar el vídeo del reportatge “Ajustes a la sanidad” al web de RTVE a la carta a la següent adreça http://www.rtve.es/alacarta/videos/ informe-semanal/informe-semanalajuste-sanidad/1432465/

9 de juny

Vilardell a El Matí a 4 bandes En una entrevista al programa El Matí a 4 bandes de Ràdio 4, emesa el 7 de juny, Miquel Vilardell, president del COMB, va fer una repassada de l’actualitat sanitària. En resposta a preguntes de Toni Marín, director del programa,Vilardell va declarar: “Ha de quedar ben clar que volem continuar mantenint el sistema públic de salut. Ho hem de dir en veu alta, si es fan reestructuracions del sector públic és per millorar la gestió

7 de juny

8

Informe Semanal de TVE, 9 de juny de 2012.

però no per anar cap a la privatització d’aquest sector. Els models de gestió dintre de l’empresa pública han de ser clars i transparents.” Quan van tractar sobre de quina manera es poden aconseguir més recursos, el president del COMB va manifestar que aquests poden venir via impostos, via taxes, via revisió de la cartera de serveis o modificar organitzacions, estructures, traient-ne algunes, disminuint empreses públiques, i tot això, segons va puntualitzar Vilardell, “només ho pot decidir el polític”. Entre d’altres qüestions, Vilardell també va parlar sobre com els professionals que treballen en el sector de la salut poden contribuir a millorar l’eficiència. El president del COMB va dir que “s’ha de contribuir amb la creació d’una agencia de qualitat que faci guies de pràctica clínica i protocols, que indiqui què hi ha d’haver a la cartera de serveis, quins són els límits d’aquesta cartera, quines coses són eficaces i el que no sigui eficaç que es tregui i qui ho vulgui que les pagui”. Al llarg de l’entrevista, Vilardell es va referir, així mateix, a les llistes d’espera quirúrgiques, les agressions als metges, el tancament de centres d’atenció primària i la situació de la sanitat privada. Vilardell va insistir, finalment, que “no es poden fer més retallades en el sector salut; hem arribat del tot al moll de l’os”. Es pot consultar l’entrevista a: http://

www.rtve.es/alacarta/audios/matia-4-bandes/mati-4-bandes-2a-partter tulia-entrevista-miquel-vilardell/1430314/

Article de Jaume Padrós a La Vanguardia El diari La Vanguardia va informar, el 28 de juny, sobre la data fixada pel Ministeri de Sanitat per excloure 426 fàrmacs del finançament públic. En el marc d’aquesta notícia, Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va publicar l’article d‘opinió “Sacrificis i responsabilitat”. L’article de Jaume Padrós va fer una reflexió sobre el copagament farmacèutic: “Que el sistema actual de copagament per a productes farmacèutics és una mica anacrònic i molt injust en una sanitat que financen tots els ciutadans amb els seus impostos és una realitat ja denunciada des de fa temps. Els metges, mitjançant el Fòrum de la Professió, ja vam demanar que per fer front a la situació actual, si es volia mantenir la qualitat del sistema sanitari, era imprescindible la introducció de mesures de racionalització, tot i recordant que alhora es necessitaven més recursos econòmics. Sacrificis i responsabilitats compartits.” Vegeu l’article íntegre de Jaume Padrós a la pàgina annexa.

28 de juny

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 8

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Posició del COMB sobre l’atenció sanitària a immigrants sense papers El Col·legi de Metges de Barcelona va donar a conèixer el 7 de setembre, a través del web col·legial, una declaració sota el títol “Per un sistema nacional de salut d’accés universal, equitatiu i eficient”. En el document es manifesta que “l’exclusió de l’atenció primària de col·lectius que per la seva situació quasi marginal tenen un major risc d’emmalaltir suposa un menyspreu no sols a la dignitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les més elementals normes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva, objectius bàsics de la sanitat pública.” Vegeu document íntegre del COMB a les pàgines següents. En declaracions al dia-

16 de ri El Punt Avui, Miquel setembre Vilardell es va posicionar novament sobre el projecte del Govern central de restringir l’atenció sanitària als immigrants sense papers. “Seria un gravíssim error. S’ha de preservar la universalitat sanitària – va declarar a Lluís Martínez, autor de l’entrevista–. Ho vaig dir des del primer moment que va sortir la idea d’eliminar serveis als sense papers i el Col·legi ho aprova: cap metge ni metgessa desatendrà ningú que ho necessiti”. El Servei d’Informació Col·legial número 135, editat el mes de maig passat, va recollir un resum de les declaracions del president del COMB en

contra de retallar els drets sanitaris als immigrants sense papers. Les declaracions es van publicar a El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui i Ara. El Món a RAC1 també es va fer ressò de la posició del COMB en una entrevista a Miquel Vilardell. “El COMB arremet 10 de contra l’exclusió de setembre col·lectius de risc” va titular Diario Médico, en l’edició del 10 de setembre, en informar sobre la nota del COMB. “El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el segon més gran d’Espanya, s’ha alineat amb l’OMC i la Semfyc en anunciar que adoptarà mesures legals en contra de l’exclusió de col·lectius de risc de l’atenció sanitària i protecció i prevenció de la salut col·lectiva”, va publicar el diari. Entre d’altres continguts de la nota del COMB, Diario Médico va destacar que l’exclusió de “l’atenció primària de col·lectius que per la seva situació gairebé marginal tenen un risc més gran d’emmalaltir suposa un menyspreu no sols a la dignitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les

més elementals normes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva, objectius bàsics de la sanitat.” L’agència Europa Press

7 de (EP) es va fer ressò, setembre el mateix dia 7 de setembre, de la posició del COMB. Un teletip de l’agència de notícies va comunicar, sota el títol “Els metges de Barcelona auguren una despesa sanitària més gran per l’exclusió dels sense papers”, que “la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha criticat l’exclusió de col·lectius del sistema sanitari com els ‘sense papers‘ i considera que això comportarà a la llarga una despesa sanitària més gran.” L’agència EP va informar, entre d’altres aspectes de la declaració del COMB, que “la decisió del Govern de Mariano Rajoy d’atendre únicament per la via d’urgències els que no cotitzin a la Seguretat Social és ‘una mesura contradictòria amb l’aparent objectiu de la llei, l’estalvi de recursos’, ha assegurat el COMB en un escrit, que cita l’exemple dels EUA per afirmar que l’atenció a través d’aquesta via acaba suposant una despesa més gran”.

1. Diario Médico, 10 de setembre de 2012. 2. Europa Press, 7 de setembre de 2012.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 9

9

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

Document del COMB

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va donar a conèixer a través del web col·legial el document de la Junta de Govern “Per un sistema nacional de salut d’accés universal, equitatiu i eficient”.

10

Per un Sistema Nacional de Salut d’accés universal, equitatiu i eficient

L

’esclat de l’actual crisi econòmica, amb la caiguda de les activitats econòmiques, ha causat un greu dèficit en els pressupostos públics que afecta el finançament dels serveis bàsics com l’educació i la sanitat. L’impacte d’aquest dèficit és especialment preocupant en els països menys previsors com el nostre, atès els problemes endèmics de finançament del nostre sistema sanitari públic. Aquesta situació ha abocat a prendre mesures d’emergència basades en polítiques d’austeritat per poder garantir la sostenibilitat del sistema. Però el problema del nostre sistema sanitari és més profund, ve de més lluny. La crisi econòmica ha estat el desencadenant d’allò que fa temps que es veia a venir, la gota d’aigua que omple el got i el fa vessar. I això ha estat, ben segur que en diferents proporcions, responsabilitat de tots. Sabem que s’ha gastat més del previst als pressupostos: els governants oferint unes expectatives més enllà del que la previsió recomanava, els professionals de la sanitat sovint poc conscients de les conseqüències econòmiques de les nostres decisions, i els usuaris amb molta freqüència exigint i fent un ús inadequat o excessiu de les prestacions. Uns més que altres, però tots responsables, cadascú en el seu àmbit, hem d’esforçar-nos per redreçar la situació. Però qualsevol proposta de canvi, tant sobre el model de finançament com sobre el model organitzatiu o el de gestió no pot ser improvisada. S’ha de tenir en compte que la realitat present és la conseqüència d’un conjunt de decisions polítiques preses al llarg dels anys i que una manca de coneixement i de respecte per tot allò de positiu que han comportat podria malmetre de forma irreversible el nostre sistema sanitari.

Una part important de l’actual xarxa hospitalària es va començar a bastir als anys cinquanta amb el fruit de les quotes de treballadors i empresaris. La jerarquització posterior de les aleshores anomenades residències va permetre la incorporació i dedicació preferent a la sanitat pública de molts dels millors professionals. La creació dels programes de formació postgraduada dels metges interns i residents va contribuir de manera espectacular a la modernització del sistema amb la creació d’unitats d’alta tecnologia com les cures intensives i els trasplantaments, alhora que es garantia la transmissió del coneixement i el recanvi generacional. La transició a la democràcia va viure el compromís majoritari dels professionals de la salut amb els valors democràtics i amb una sanitat pública de qualitat. La creació de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària representa la recuperació d’una atenció de qualitat propera al ciutadà alhora que constitueix la garantia dels principis del dret a la protecció de la salut i del deure de tutela de la salut pública reconeguts a la Constitució. La Constitució de 1978 és el recull dels drets i deures que mútuament s’atorguen i reconeixen els ciutadans i que es comprometen a respectar i defensar com a garantia de la convivència pacífica i democràtica. I el dret a la protecció de la salut i a la seva cura hi són reflectits de manera inequívoca. Aquest compromís es tradueix en la Llei Orgànica de Sanitat promulgada el 1986 i aprovada per una àmplia majoria al Parlament. En essència aquesta llei introdueix dos conceptes bàsics. El primer és que el finançament de l’atenció sanitària corre a càrrec de l’estat a través dels impostos. Representa un canvi substancial respecte de l’anterior sistema d’assegurança finançat amb les quotes de la Seguretat Social. El finança-

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 10

08/11/12 9:48


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB ment amb fons públics és la condició necessària per a la universalització de l’assistència, l’altre concepte fonamental que introdueix i representa aquesta llei. De fet, possibilita la incorporació progressiva al sistema públic de col·lectius fins aleshores desprotegits o amb una cobertura de tipus mutualista, procés encara no del tot conclòs. El fonament moral d’aquesta llei és la convicció que les persones tenen el dret a ser ateses segons les seves necessitats amb independència del seu poder adquisitiu. Aquesta llei representa el compromís col·lectiu d’atendre les persones independentment de la seva aportació econòmica a l’estat. El concepte d’assegurat i beneficiari de l’assistència queden restringits a l’àmbit del mutualisme privat i exclòs del sistema públic. És la condició de ciutadà la que acredita per accedir al sistema sanitari públic. Aquest dret s’amplia a la condició de resident per la decisió de les administracions locals de proporcionar la targeta sanitària a tota persona inscrita en el cens davant els possibles problemes de salut originats pels immigrants “sense papers”. Tot i això, no podem obviar que aquestes concepcions i fonaments entren en conflicte amb les bases de molts altres sistemes de salut dels països europeus que segueixen basant-se en el dret d’assegurament. I tampoc es poden concebre sense atendre els principis bàsics de sostenibilitat econòmica, en el marc d’un procés d’integració europeu i d’harmonització de drets i deures. En el nostre passat recent la voluntat popular ha donat suport a les iniciatives legislatives i les decisions administratives que han vetllat per fer del nostre sistema sanitari un instrument de cohesió social i de justícia distributiva. Les desigualtats socials i la seva repercussió en la salut personal i la convicció que els més desposseïts han de ser atesos en les mateixes condicions que els que més tenen són valors compartits per una àmplia majoria. No es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i vigilància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables amb

La Junta de Govern d’aquest Col·legi es compromet a emprendre totes les mesures que l’actual legislació reconeix a les corporacions professionals per oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva. Al mateix temps, donarà suport a totes les iniciatives institucionals i individuals que tinguin per objectiu trobar les solucions adequades per mantenir els valors que, arrelats en el codi ètic de la professió, són fonaments també del nostre sistema sanitari públic risc d’exclusió social. Els col·legis professionals són corporacions de dret públic que fonamenten la seva raó de ser no només en la defensa dels interessos dels seus afiliats sinó amb el seu compromís social de vetllar pels interessos col·lectius en tot allò relacionat amb la salut. És des d’aquesta responsabilitat i des del compromís amb els valors que fonamenten i orienten l’actuació del nostre sistema sanitari públic que contemplem amb preocupació qualsevol mesura que pugui vulnerar aquests valors i alhora malmetre la qualitat assistencial assolida fins ara. És amb especial preocupació que contemplem algunes de les propostes del recentment aprovat Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, que estableix les noves mesures de reforma del sistema sanitari públic; d’una manera especial, la reintroducció del concepte d’assegurat i beneficiari que limita de fet l’accés a l’assistència sanitària pública. Això suposa retrocedir al sistema d’assegurança previ al 1986,

que és incompatible amb l’actual sistema nacional de salut de finançament estatal per mitjà dels impostos. L’exclusió de l’assistència pública dels col·lectius que no cotitzin a la Seguretat Social amb risc de marginació, com els immigrants “sense papers” o els joves en atur, als quals no es deixa altra porta d’entrada al sistema que els serveis d’urgència, suposa una mesura contradictòria amb l’aparent finalitat de la llei, l’estalvi de recursos. L’atenció exclusiva dels que no tenen assegurança a través dels serveis d’urgència representa, com és evident als EUA, una major despesa sanitària. Els malalts reben atenció més tard i amb complicacions més greus que requereixen estades perllongades. Alhora que l’atenció indiscriminada a tota mena de pacients distorsiona el funcionament dels serveis d’urgències convertint-los en un cau d’ineficiència. L’exclusió de l’atenció primària de col·lectius que per la seva situació quasi marginal tenen un major risc d’emmalaltir suposa un menyspreu no sols a la dignitat de les persones excloses sinó a la intel·ligència en què es fonamenten les més elementals normes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva, objectius bàsics de la sanitat pública. La Junta de Govern d’aquest Col·legi es compromet a emprendre totes les mesures que l’actual legislació reconeix a les corporacions professionals per oposar-se a les decisions que puguin excloure els col·lectius de risc de l’atenció sanitària i de sistemes de protecció i prevenció de la salut col·lectiva. Al mateix temps, donarà suport a totes les iniciatives institucionals i individuals que tinguin per objectiu trobar les solucions adequades per mantenir els valors que, arrelats en el codi ètic de la professió, són fonaments també del nostre sistema sanitari públic. Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 11

11

08/11/12 9:48


informació col·legial

Violència contra el metge en el lloc de treball Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel Vilardell, president del COMB, van signar un conveni de col·laboració que permetrà actuar en casos d’agressió a metges en l’exercici de la seva professió. La Unitat Integral de la Violència contra el Metge del COMB serà l’òrgan encarregat de coordinar-se amb els Mossos d’Esquadra i la Direcció General d’Administració de Seguretat.

Felip Puig, conseller d’Interior, i Miquel Vilardell, president del COMB, en l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Interior i el COMB.

12

El COMB i Interior signen un protocol per actuar en casos d’agressions a metges

E

n l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre el COMB i la Conselleria d’Interior, celebrat a la seu de la Conselleria, Felip Puig, conseller d’Interior, va destacar que aquest estableix una línea oberta, de comunicació permanent entre el cos dels Mossos d’Esquadra i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i un marc de col·laboració per combatre, evitar i disminuir casos de violència verbal o física que puguin patir els professionals de la sanitat i, en concret, els metges en els seus centres de treball. Puig va afegir que “el conveni ve a reforçar la col·laboració entre ambdues institucions per garantir que els metges puguin fer la seva feina amb tota tranquil·litat”. Miquel Vilardell va ressaltar la importància d’aquest conveni i va destacar que el que busca és “que els professionals sanitaris d’aquest país puguin exercir la seva tasca en les millors condicions possibles” i va demanar “tolerància zero en les agressions als professionals sanitaris”. El conveni detalla que la Unitat Integral de la Violència contra el Metge del COMB, creada al juliol del 2010, serà l’òrgan encarregat de coordinarse amb la Policia de la Generalitat

Mossos d’Esquadra (PG-ME) i la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) per facilitar informació referent a aquesta problemàtica. Al mateix temps, la PG-ME i la DGAS s’encarregaran de fer el seguiment de les intervencions policials i administratives dels fets que tinguin lloc en matèria de violència contra els metges, sempre que no atempti contra la intimitat de les persones afectades o hi hagi algun impediment legal. El conveni també preveu que, per a casos puntuals, en què hi hagi un risc especial per als professionals, centres sanitaris, zones o períodes de més conflictivitat, s’adoptin mesures de prevenció que permetin l’exercici de la pràctica mèdica amb les màximes garanties. En el cas d’actuacions concretes en centres sanitaris, caldrà autorització prèvia de la direcció del centre per tal d’exercir les mesures de prevenció que s’acordin. Per fer el seguiment dels acords i de l’efectivitat assolida en la solució d’aquesta problemàtica, el conveni preveu la creació d’una comissió de seguiment. Així mateix, també es té en compte la col·laboració en jornades, seminaris o publicacions.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 12

08/11/12 9:48


informació col·legial

L’assetjament en el lloc de treball

Documents de POSICIÓ DEL COMB

L

’assetjament moral en el lloc de treball o assetjament laboral és el terme adient per designar el que en el món anglosaxó es coneix com a mobbing o bullying. Segurament no hi ha encara prou consciència de la seva existència en l’àmbit sanitari, tot i que es tracta, segons el Codi Penal, d’un delicte que comporta una sanció penal. L’assetjament laboral implica una activitat d’agressió fonamentalment psicològica, sostinguda en el temps, que busca la humiliació de la víctima amb la pretensió de destruir la seva autoestima i que abandoni la feina. Generalment es produeix d’un superior a un subordinat, però també es dóna entre companys. Les víctimes de l’assetjament poden acabar amb danys psicològics i morals, tenen menor rendiment laboral i més absentisme laboral. A més dels danys a les víctimes, els casos d’assetjament laboral a les institucions sanitàries comporten perjudicis als companys de les víctimes i al prestigi i credibilitat de la institució. L’assetjament laboral es pot considerar el grau més extrem de conflicte interpersonal i es produeix quan no s’ha sabut o no s’han pogut prevenir o neutralitzar aquests conflictes. Factors de risc laboral psicosocial, com l’entorn de treball molt competitiu i exigent, una gestió autoritària, la manca d’informació o la incertesa sobre possibles canvis en l’organització, i també un estil cultural de l’organització que mostri formes de comandament disciplinari, intolerant i discriminatori poden afavorir les situacions d’assetjament. Les corporacions professionals no poden estar d’esquena a aquest fenomen, i s’haurien de manifestar en contra d’aquestes agressions amb un posicionament públic.

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

En aquest sentit la Junta de Govern del COMB manifesta que

1

17

L’assetjament laboral d’un professional sanitari, sigui o no metge, per part d’un metge o d’un altre professional, és una actuació intolerable des del punt de vista ètic i laboral, i mereixedora de sanció des del punt de vista legal i deontològic.

2

S’esforçarà per difondre els criteris que ajudin a identificar aquest problema a través dels sistemes de comunicació de què disposa el Col·legi, com són la seva pàgina web, el Servei d’Informació Col·legial, i els Quaderns de la Bona Praxi, per promoure una bona cultura a les institucions i per facilitar als metges el seu reconeixement i els mecanismes que els ajudin a protegir-se d’aquesta agressió.

3

Es compromet a vetllar perquè es compleixin les següents mesures orientades a la prevenció de l’assetjament laboral en els centres sanitaris: a) que els responsables de l’organització (Direcció i Gerència) expressin el seu rebuig a l’assetjament laboral, la seva voluntat d’aplicar mesures que facilitin la bona harmonia entre els treballadors i la seva disposició per intervenir amb precocitat i habilitat en aquelles situacions que poden generar conflictes interpersonals; b) que a cada centre hi hagi una comissió per a la resolució de conflictes, depenent del Departament de Recursos Humans; c) que tots tinguin una política orientada a minimitzar els riscos laborals psicosocials i mesures de vigilància de la salut dels seus empleats; d) que la seva política de contractació dels càrrecs de comandament tingui en compte les habilitats en lideratge dels candidats i inclogui sistemes d’avaluació periòdica dels resultats de la seva gestió.

Barcelona, 24 de juliol de 2012

4 5 6 7

Vetllarà perquè tots els centres sanitaris tinguin un protocol d’actuació per intervenir quan un treballador sanitari demani ajuda perquè es creu objecte d’assetjament. Disposarà d’un equip d’experts en el tema de l’assetjament laboral que inclogui, com a mínim, un jurista, un psicòleg i un metge especialista en prevenció de riscos laborals, als quals la Junta de Govern pugui consultar quan es produeixi algun conflicte que no es resolgui en la mateixa institució. Tractarà d’ajudar en la cerca de feina els metges que l’hagin perdut per culpa d’un assetjament laboral i que rebin ajut psicològic els que l’hagin patit. Sol·licitarà a la Comissió de Deontologia del mateix Col·legi que iniciï un procés de reflexió sobre aquesta problemàtica.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 13

13

08/11/12 9:48


informació col·legial

La salut del metge

1

2

3

Presentació d’una guia sobre la salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral El Col·legi de Metges de Barcelona va acollir la presentació de la guia “La salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral. Guia de bones pràctiques per a institucions, equips i professionals” elaborada per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública i per la Fundació Galatea, entitat que gestiona els programes del COMB sobre la salut dels metges. 1. Albert Mariné, de la Corporació Sanitària Parc Taulí; Eulàlia Masachs, de la Fundació Galatea, i Joan Colom, subdirector general de Drogodependències i subdirector del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, en la presentació de la Guia. 2. Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, i Jenny Firth-Cozens, professora de l’Imperial College of London, en la seva conferència. 3. Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i Joan Colom, en la jornada de presentació de la guia.

14

L

’acte de presentació de la guia sobre La salut i el benestar dels professionals sanitaris en l’entorn laboral va ser moderat per Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident del COMB, i hi van participar Joan Colom, subdirector general de Drogodependències; Francesc Sancho, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut; Eulàlia Masachs, de la Fundació Galatea, i Albert Mariné, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el decurs de l’acte, Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, va presentar Jenny Firth-Cozens, professora de l’Imperial College of London, que va pronunciar la conferència sobre La salut i el benestar dels professionals sanitaris. Experiències al National Health Service britànic. Jaume Padrós, en la seva intervenció, va destacar que “la prevalença de malestar psicològic entre els metges i metgesses és d’un 16,2% i un 21%, respectivament, més alta que la de la població ocupada catalana i la de la població de la mateixa classe social, segons dades de 2008 de la Fundació Galatea”. Padrós va afegir que “amb aquestes dades es veia la necessitat d’elaborar un document que treballés

aquesta problemàtica, ja que a banda de problemes personals pot provocar-ne de mala praxi”. Joan Colom va explicar que “l’objectiu de la guia és analitzar els factors que influeixen en el benestar psicològic de la feina del personal de l’àmbit sanitari, valorar la situació de malestar que pateixen alguns d’aquests professionals i formular unes recomanacions que ajudin a millorar aquesta situació”. Colom va assenyalar que la guia consta de tres grans apartats: “El primer descriu i dóna dades sobre la situació; el segon pretén analitzar els factors implicats en la generació de benestar o malestar laboral, i el tercer dóna orientacions i propostes d’actuació en els diferents àmbits de les institucions sanitàries i, finalment, s’hi afegeix un darrer capítol de bones pràctiques identificades en la literatura que esperem que serveixin d’estímul per a l’acció.” Es pot accedir a la guia a: http:// www20.gencat.cat/docs/canalsalut/ Minisite/Drogues/Destacats/Arxius/ Guia%20Salut%20i%20benestar.pdf

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 14

08/11/12 9:48


informació col·legial

La salut del metge

La Fundació Galatea presenta un estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina

1

La Fundació Galatea va presentar l’estudi “Salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de Medicina de Catalunya”, que té com a objectiu conèixer la prevalença de malestar psicològic i d’estrès acadèmic i estudiar les conductes relacionades amb la salut en els estudiants de quart curs de Medicina de Catalunya.

1. Manel Salamero, director de l’estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina; Miquel Vilardell, president del COMB, i Regina Revilla, directora de Relacions Institucionals de MSD, en la presentació de l’estudi. 2. Ramon Pujol, professor titular Facultat de Medicina de l’UB i vocal de la Junta del COMB; Joan Ribera, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida; Roser Garcia, vocal de la Junta del COMB; Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de l’UB; Eduard Gómez, membre del Consell d’Estudiants, i Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident primer del COMB, en el debat sobre l’estudi. 3. “Estudi sobre la salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya”.

E

2

n l’acte en què es van exposar els resultats i les conclusions de l’estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina, editat per la Fundació Galatea, van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea i vicepresident primer del COMB; Manel Salamero, director de l’estudi; Roser Garcia Guasch, vocal de la Junta del COMB; Joan Ribera, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida; Ramon Pujol, professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i vocal de la Junta del COMB; i Eduard Gómez, membre del Consell d’Estudiants. Jaume Padrós va dir que “els resultats que ara us presentem ens permetran conèixer millor aquest col·lectiu i dissenyar intervencions orientades a l’adquisició d’hàbits saludables, ja que pensem que un futur professional amb un bon equilibri psicoemocional ajudarà millor els seus pacients”. Padrós va afegir que “també ens permetrà aprofundir sobre els factors que s’hi relacionen”. Manel Salamero va presentar els resultats i conclusions del treball i va detallar que els objectius específics de l’estudi són: “Determinar la salut autopercebuda i els hàbits de salut relacionats; determinar la prevalença dels hàbits tòxics i el malestar psicològic general; conèixer els nivells

d’estrès acadèmic i esgotament emocional en els estudiants de medicina; estudiar l’associació entre malestar psíquic i les fonts d’estrès acadèmic controlant altres variables externes a l’ensenyament de la medicina”. L’estudi ha estat impulsat per un grup de treball específic, liderat per Manel Salamero, i en el qual han participat Lucía Baranda, Anna Mitjans, Eva Baillés, Marina Càmara, Gemma Parramon, Eduard Gómez, Antoni Arteman i Jaume Padrós. Aquest projecte ha comptat amb la implicació dels degans, professors universitaris i representants de les associacions d’estudiants, gràcies als quals ha estat possible. També ha tingut el suport i el finançament de MSD. Es pot accedir a l’estudi Salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de Medicina de Catalunya a: http://www.fgalatea.org/pdf/ estudiant_cat.pdf

3

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 15

15

08/11/12 9:48


informació col·legial

Jornada d’estiu de la professió mèdica Més de 100 metges de tot Catalunya es varen reunir a Puigcerdà, el passat 13 de juliol, en la XII Jornada d’estiu de la professió mèdica per debatre sobre els reptes que el malalt crònic planteja als professionals. A l’acte van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut; Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Luis Comellas, vicerector de la Universitat Ramon Llull; Àngel Maurell, vicepresident de l’Associació Universitària de la Cerdanya (AUCER), i el periodista i escriptor Rafel Nadal, que va pronunciar la conferència de cloenda sobre “Quan la política fracassa”. Vilardell va destacar que “els professionals sanitaris hem de buscar la fórmula d’atendre els problemes dels malalts crònics de la millor manera possible, amb la màxima qualitat, però també emprant els recursos de la millor forma”.

Àngel Maurell, vicepresident de l’AUCER; Lluís Comellas, vicerector de la URL; Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà; Boi Ruiz, conseller de Salut; Miquel Vilardell, president del COMB, i Rafel Nadal, periodista i escriptor, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

16

La professió mèdica reflexiona a Puigcerdà sobre els reptes del malalt crònic

L

a Jornada va ser oberta per Ramon Pujol, vocal del COMB, i Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà, impulsors de la Jornada; Jordi Boix, gerent de l’Hospital de Puigcerdà, i també per Àngel Maurell, vicepresident de l’Associació Universitària de Cerdanya, entitat que, juntament amb el COMB i l’Hospital de Puigcerdà, organitza la Jornada, que es fa en el marc de l’Escola d’Estiu de la Universitat “Ramon Llull” a Puigcerdà. En la primera taula rodona, moderada per Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, es va tractar sobre la cronicitat des de la perspectiva del metge. La ponència va ser feta per Xavier Gómez Batiste, de l’ICO, càtedra de Cures Pal·liatives, Universitat de Vic, fent èmfasi en la necessitat de donar un caire preventiu i precoç al tractament de la cronicitat. Aquest va ser replicat posteriorment per Josep M. Benet, ABS Garraf Rural; Antonio San José, de l’Hospital Vall d’Hebron; Galdina Valls, UFISS Hospital Sagrat Cor, i Anna Vilà, de l’Hospital Barcelona ASC. Cadascun va aportar respectivament la seva visió des de la perspectiva de l’atenció primària, l’hospitalària, la del sector sociosanitari i el sector privat.

La segona taula, moderada per Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, va tractar sobre les perspectives en la contractació i sistemes de pagament dels serveis sanitaris en la cronicitat. Els ponents varen ser Albert Ledesma, del Departament de Salut, i Enric Agustí, del Catsalut, que varen remarcar, respectivament, com el nou Pla de Salut i les noves fórmules de pagament i incentius, conjuntament, poden ser eines per abordar la cronicitat de manera més integral i resolutiva. Varen ser replicats posteriorment per Jaume Sellarès, EAP Sardenya i tresorer del COMB; Josep M. Piqué, de l’Hospital Clínic, i Joaquim Casanovas, de l’ICS. La Jornada va continuar a la tarda amb la presentació per part de Carles Blay, del Departament de Salut, i M. Antònia Julià, del TERMCAT, sobre el consens terminològic de la malaltia crònica. Aquesta presentació va exposar els treballs que s’estan duent a terme per establir un glossari de termes sobre la cronicitat. La tercera taula, moderada per Ramon Pujol, va analitzar els reptes plantejats per la continuïtat assistencial en l’atenció al pacient crònic. El ponent, Pau Sánchez, del Departa-

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 16

08/11/12 9:49


informació col·legial La crisi del sector sanitari i la posició del COMB

1

2

3

ment de Salut Pla Director Sociosanitari, va ser replicat per Josep M. Fandos, de l’ABS Centre de l’Hospitalet de Llobregat; Ramon Miralles, Parc de Salut Mar; Jordi Varela, consultor, i José Jerónimo Navas, de l’Hospital Vall d’Hebron. S’hi van tractar aspectes com l’atenció integral i integrada, l’assistència multidisciplinària, o la necessitat d’adaptació dels professionals al nou escenari de les malalties cròniques. La sessió va finalitzar amb una conferència de cloenda del periodista i escriptor Rafel Nadal sobre “Quan la política fracassa”. La jornada va tenir el suport de Chiesi i el Grup MED. Es poden seguir les intervencions complertes a www.combtv.cat. 1. Albert Piñeira, Boi Ruiz, Miquel Vilardell, Rafel Nadal i Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica. 2. Enric Subirats, de l’Hospital de Puigcerdà; Ramon Pujol, vocal del COMB; Jordi Boix, de l’Hospital de Puigcerdà, i Àngel Maurell, en l’acte de presentació de la Jornada. 3. Sala a d’actes del Museu Cerdà de Puigcerdà a on es va fer la jornada acadèmica.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 17

17

08/11/12 9:49


informació col·legial

Revista de premsa Tan sols Zurich i SegurCaixa juntes opten a la pòlissa de RC Zurich, acompanyada per SegurCaixa (10 per cent), ha tornat a presentar-se al concurs per a l’adjudicació de la pòlissa de responsabilitat civil i patrimonial de l’Administració, els centres i els metges catalans, que en aquesta ocasió pagaran les seves primes de manera diferent. [...] Albert Lluch, director del Grup Med, del Col·legi de Metges de Barcelona, del qual forma part Medicorasse, ha explicat, per la seva banda, que fins divendres no se sabrà el muntant econòmic definitiu ni les millores tècniques. Ha avançat que la principal novetat es produirà en el pagament de primes de la pòlissa, a la qual se subscriuen tots els metges de Catalunya de manera voluntària (més del 90 per cent hi estan adherits): “Els col·legis de metges hem preferit pagar més per les nostres primes al principi del període i menys al final perquè això té un efecte positiu sobre el preu, mentre que l’Administració prefereix pagar menys al principi i més al final pels seus problemes de liquiditat. Això no afecta el metge, atès que les primes no es compensen entre si.” Metges i Administració tenen les seves primes calculades en funció de la sinistralitat prèvia. Diario Médico, 27 de setembre de 2012

Tres mesos de padró per accedir a la sanitat 18

El Govern ha fet equilibris per complir amb la pretesa exigència de l’Estat de frenar l’anomenat turisme sanitari i garantir, a la vegada, l’atenció sanitària als immigrants sense papers que a partir de dissabte i en compliment del reial decret del govern espanyol es quedarien sense accés gratuït a la sanitat pública. [...] Els metges destaquen que els sense papers no són els que més recursos consumeixen. “El turisme sanitari no té res a veure amb els sense papers i s’estan barrejant conceptes”, deia Jaume Sellarés, del Col·legi de Metges de Barcelona, que considera que hi ha detalls tècnics encara per aclarir. “Als metges no ens han dit que fem res diferent del que hem estat fent fins ara”, indicava. [...] Ara, 31 d’agost de 2012

auguris que alerten del caos organitzatiu que podria provocar que les dones copessin l’activitat assistencial i els serveis. [...] El País, 14 de juliol de 2012

L’allau de metgesses encara troba recels Polèmica en les societats professionals al voltant de la presència massiva de dones. Elles son el 65 % dels que han acabat el MIR. Els estudis no veuen inconvenients en la feminització. [...] “En ple segle XXI no es pot parlar de la feminització de la medicina com un problema”, comenta Pilar Arrizabalaga, secretària del Col·legi de Metges de Barcelona. “Fa dècades que les dones han ocupat massivament el sector de l’educació” [...]. La secretaria del Col·legi de Metges de Barcelona, que admet que l’article que va originar la polèmica ha estat molt comentat al seu hospital “no sols per dones”, també es mostra molt contundent en contra dels

Un col·legi fort i independent sí que és possible L’actual vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha contribuït i ha estat testimoni directe de com en els darrers vint anys aquesta corporació provincial s’ha posicionat com un referent per a les de la resta d’Espanya. Al seu parer, un col·legi de metges fort i independent sí que és possible i el de Barcelona ho demostra. [...]I es va aconseguir un col·legi independent? Sí, perquè no depenia d’altres per autofinançar-se. A partir d’aquí es defineix el model de responsabilitat civil català, per exemple, i el que acabarà sent el Grup Med,

la clau d’aquesta independència: amb el lideratge de Bruguera i Aubia vàrem començar a publicar les guies de bona praxi; el model de control de l’exercici estava molt avançat i tota la reflexió per fer que el col·legi protegís el professionalisme mèdic. Hèlios Pardell, en formació continuada, i Albert Oriol Bosch, des de fora, donaren tot el suport ideològic al projecte. El col·legi s’erigí en defensor de la qualitat de l’exercici i del ciutadà, i de fer-lo compatible amb el compromís amb la societat, fent un esforç de política informativa, de més diàleg i de transparència amb els mitjans de comunicació. D’aquí neix la reforma del Codi de Deontologia, en un acte històric al Palau de la Música Catalana, i es comencen a posar les bases del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), amb dos objectius: donar suport als metges amb problemes i ser garants de la seva bona praxi. [...] Diario Médico, 25 de maig de 2012

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 18

08/11/12 9:49


informació col·legial

Els metges del Bages i del Berguedà debaten sobre “Lideratge clínic i territori”

1

2 4 1. Miquel Vilardell, president del COMB, en la presentació del Fòrum de la Professió al Bages. 2. Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Oriol Morera, gerent del CATSalut Catalunya Central, i Dolors Comet, vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages, en la cloenda de l’acte. 3. Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, en la taula que va agrupar les conclusions dels diferents grups de treball. 4. Taules de treball en el debat sobre les temàtiques abordades en el Fòrum de la Professió al Bages.

3

En el marc del Fòrum de la Professió Mèdica, la Junta Comarcal del Bages del COMB va organitzar una jornada sobre “Lideratge clínic i territori” en la qual més de 150 metges del Bages i del Berguedà van debatre sobre les accions que cal posar en marxa des del territori per preservar l’excel·lència, l’equitat i l’eficiència del sistema sanitari.

E

ls professionals sanitaris de les comarques del Bages i del Berguedà es van reunir a Manresa per debatre i reflexionar sobre les possibles solucions que es poden portar a terme des del territori per continuar oferint una assistència de qualitat i integral a la població. L’acte, que va comptar amb la participació de més de 150 professionals, el va obrir Miquel Vilardell, president del COMB, qui va parlar sobre el lideratge clínic al territori. Vilardell va dir que “tenir líders clínics és cabdal, líders amb prestigi i habilitats però també amb capacitat de gestió i planificació”. Per al president del COMB “el futur del territori és treballar amb equips multidisciplinaris liderats per metges, ja que això permetrà la resolució de problemes amb consens i eficàcia”. Pere Bonet, president de la Junta Comarcal del Bages, va presidir la jornada en la qual va destacar que “es tracta d’un espai per fer sentir la nostra veu i per fer anàlisis crítiques per assumir el lideratge clínic necessari al territori”. Bonet va explicar que “tenim un escenari nou que hem de

construir entre tots junts per la salut dels nostres ciutadans”. La cloenda del Fòrum de la Professió al Bages va anar a càrrec de Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, i d’Oriol Morera, gerent del CATSalut Catalunya Central. Els assistents a la jornada es van organitzar en cinc grups de treball, que van debatre sobre les següents temàtiques: L’atenció urgent al territori; La promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’educació sanitària; L’atenció al malalt crònic complex des del punt de vista de la integració de xarxes, recursos i entitats; L’atenció integral al malalt crònic complex des del punt de vista de la relació entre nivells assistencials i l’atenció integral, i La pràctica lliure de la medicina i les relacions amb la xarxa pública. Pere Bonet va exposar les conclusions dels cinc grups de treball. La Junta Comarcal va fer un resum amb les línies mestres de cada grup de treball: 1.- Els professionals de les nostres

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 19

19

08/11/12 9:49


informació col·legial

Actualitat Col·legial Taula rodona sobre la feminització de la professió mèdica

Fòrum de la Professió Mèdica al Bages celebrat a Manresa el passat 18 de maig.

comarques proposen i entenen el treball com a interdisciplinari, amb unitats funcionals orientades a processos en col·laboració, tant d’institucions com de nivells assistencials del territori. 2.- Es proposen variacions en els protocols de recursos pensats en clau d’àrea metropolitana, per millorar-ne el funcionament a les nostres comarques. 3.- En l’àmbit de la prevenció, es proposa la creació d’un grup de promoció de la salut en l’àmbit territorial, que vetlli i coordini la comunicació amb el ciutadà en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Alhora, es valora promoure una jornada territorial de projectes comunitaris per tal de donar-los a conèixer. 4.- La coordinació i comunicació entre els diferents recursos i institucions és un element fonamental en els processos assistencials. 5.- Cal afavorir la creació de grups de treball operatius amb participació de Primària, Sociosanitària, UFISS, PADES, SEM, Hospital de dia i Hospitalització (inclòs a Domicili), i Residències, amb rutes assistencials i guies terapèutiques dissenyades pels mateixos professionals. 6.- Es demana al COMB coordinar taules de treball que facilitin i clarifiquin la relació entre la medicina pública i la privada. En el decurs de la jornada es va realitzar una taula rodona on van participar els responsables dels diferents proveïdors sanitaris de la comarca i tots van coincidir a destacar que l’objectiu final és compartir i tenir una visió i abordatge global del territori. Es poden consultar les conclusions completes dels grups de treball a: http://www.comb.cat/cat/altres/forum/pdf/Conclusions_bages.pdf També es pot veure el vídeo de l’acte a: www.combtv.cat. 20

El CEC presenta el Programa de Formació 2012-2013

En l’acte de presentació del programa de formació 2012-2013 del Centre d’Estudis Col·legials es va celebrar una taula rodona sobre “La feminització de la professió mèdica. Una moda o una tendència crònica?”. Durant l’acte també es va fer el lliurament de diplomes del curs 2011-2012.

E

l Centre d’Estudis Col·legials (CEC) va presentar a finals de setembre el nou Programa de Formació per al curs 2012-13, amb activitats formatives de tipus transversal per millorar les competències professionals. L’acte va ser presentat per Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB i responsable del Centre d’Estudis Col·legials, que va donar pas a la taula rodona sobre “La feminització de la professió mèdica. Una moda o una tendència crònica?”, en la qual van participar com a ponents Pilar Arrizabalaga, secretària de la Junta del COMB, i Jordi Craven- Bartle, vocal de la Junta del COMB. Àlex Ramos, director del CEC, va fer la presentació del nou Programa de Formació. El Programa de Formació 2012-2013 s’inicia amb més de 70 cursos, sis màsters i quatre diplomes de competència. Part de l’oferta formativa d’aquest programa atorga crèdits de formació continuada.

En el curs que comença s’incorpora una nova àrea temàtica, l’Àrea de tallers d’ecografia, amb diversos tallers semipresencials. El CEC també ha incorporat set cursos més a la seva oferta formativa. El curs 2012-2013 consolida com una de les àrees amb més potencial l’Àrea de Màsters i Diplomes de Competències, que s’organitzen conjuntament amb universitats i entitats de prestigi en el seu sector i alguns ja tenen set anys d’experiència. El CEC té preus reduïts per als col·legiats i reducció de matrícula del 25% per a metges MIR, jubilats i estudiants de medicina. D’altra banda, els metges en situacions específiques tenen la possibilitat d’obtenir una beca. Jordi Craven-Bartle, vocal de la Junta del COMB; Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB i responsable del Centre d’Estudis Col·legials; Pilar Arrizabalaga, secretària de la Junta del COMB, i Àlex Ramos, director del CEC, en la presentació del nou Programa de Formació.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 20

08/11/12 9:49


informació col·legial

Declaració de Col·legis Oficials i Associacions de Catalunya

Nota de suport a la resolució del Parlament de Catalunya

E

ls sotasignants, Col·legis Oficials i Associacions volem manifestar el nostre suport a: 1. La Resolució del Parlament de Catalunya del passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com

a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” . 2. Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions,

a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions que permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural. 25 d’octubre de 2012

Col·lectius que subscriuen aquesta nota: Col·legi d’Economistes de Catalunya; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya; Col·legi Oficial de Metges de Girona; Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació; Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Col·legi d’Actuaris de Catalunya; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya; Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa; Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya; Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya; Col·legi de Graduats Socials de Barcelona; Col·legi de Logopedes de Catalunya; Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya; Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya; Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya; Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida; Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya; Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya; Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona; Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida; Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona; Col·legi Professional de Delineants Projectistes i Tècnics Superiors en Projectes de Barcelona; Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya; Delegació de Catalunya del Col·legi Oficial de Geòlegs; Delegació de Catalunya del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts.

El VII Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012 acull la presentació dels projectes de deu empreses de salut

Montse Vendrell, CEO Biocat; Eduard Garriga, director executiu de direcció i estratègia de Barcelona Activa; Joan Roure, de la Xarxa d’Inversors Privats i Family Offices d’IESE, i Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB, en el VII Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

Deu empreses de salut van presentar els seus projectes a inversors interessats en el sector amb motiu de la setena edició del Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012, que va tenir lloc, el passat mes de maig, al recinte firal de Montjuïc, a Barcelona. El VII Fòrum d’Inversió Healthcare es va celebrar, aquest any per primera vegada, en el marc de les activitats del Congrés MIHealth, una trobada internacional dedicada a la gestió sanitària i la innovació clínica.

E

l Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona 2012 és una iniciativa conjunta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Barcelona Activa-Ajuntament de Barcelona, Biocat i la Xarxa d’Inversors Privats i Family Offices d’IESE que s’estableix com a punt de trobada entre inversors interessats en el sector i empreses amb projectes de biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i tecnologies de la informació relacionades amb la salut. En aquesta edició, com a novetat, el Fòrum es va celebrar com a acte satèl·lit del congrés MIHealth, la primera edició d’una trobada internacional d’innovació i gestió de la salut i les noves tecnologies aplicades a la gestió clínica.

A la presentació del VII Fòrum hi van participar Lluís G. Pareras, gerent de l’Àrea d’Innovació i Tecnologia del COMB; el professor Joan Roure, de la Xarxa d’Inversors d’IESE; Eduard Garriga, director executiu direcció i estratègia de Barcelona Activa, i Montserrat Vendrell, directora general de Biocat. Al Fòrum va tenir lloc també la taula rodona “La inversió en el sector Healthcare”, presentada pel professor Roure, que comptà amb les intervencions de Lluís G. Pareras, Pedro Luis González, cap de la Unitat de Negoci Global de Dermatologia a Almirall, i Victoriano Peralta, conseller delegat de Venturcap (societat de capital risc). Enguany, deu empreses van presentar als inversors els seus projectes innovadors de desenvolupament de negoci amb la intenció de trobar capital privat per portar-los a terme: WIRS, LifeScience Enterpreneurs, Saludnova, Omnia Molecular, Bionure Farma, Ambiox Biotech, DR Healthcare, Medical Corporate 3000, Bioglane i Neuroelectrics. Aquesta jornada va estar emmarcada dins el programa “Metge Emprenedor” del COMB, amb el suport d’ACC1Ó i els seus programes d’ajut a la innovació. Es poden seguir les intervencions del Fòrum a: www.combtv.cat

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 21

21

08/11/12 9:49


informació col·legial

Actualitat Col·legial

El COMB acull una exposició sobre els 20 anys de Diario Médico en imatges

D

iario Médico va inaugurar una exposició fotogràfica a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona sobre els darrers 20 anys d’informació sobre el sector sanitari i mèdic. A l’acte inaugural van participar Miquel Vilardell, president del COMB; Boi Ruiz, conseller de Salut, i Javier Olave, director de Diario Médico. Miquel Vilardell, en la seva intervenció, va destacar que: “l’aportació de Diario Médico en aquests 20 anys ha consistit a establir la comunicació entre el personal sanitari, que no existia abans. És la font d’informació que ha contribuït a esclarir, a donar a conèixer, a reflexionar i a ajudar que el Sistema Nacional de Salut tingui la transparència i la qualitat que té”. Boi Ruiz va dir que Diario Médico “és un referent per a nosaltres, en especial perquè ha fet possible explicar el model català a fora”. Javier Olave va manifestar que “Catalunya ha estat fonamental en la història de la sanitat i la medicina que li ha tocat explicar a Diario Médico”. Olave va fer una menció especial a tots els esdeveniments que ha lide-

rat el COMB i que es reflecteixen en l’exposició, com són el Centenari del COMB, el Congrés de la Professió celebrat a Sitges, en què Diario Médico va fer un suplement especial en català, i la reforma del Codi de Deontologia aprovat al Palau de la Música Catalana. Olave també va destacar l’encartament en el diari d’uns suplements elaborats pel COMB sobre praxi clínica i responsabilitat.

Quinze anys del Servei d’Ocupació del COMB

E

l Servei d’Ocupació del COMB celebra enguany el seu 15 aniversari. Es tracta d’un servei que funciona des del 1997 i que està orientat a tots els col·legiats de Barcelona, i també d’altres col·legis catalans a qui, de manera gratuïta, es dóna suport per complementar, canviar o cercar feina. El servei també ofereix orientació en matèria laboral i professional, o sobre reorientació de carrera. Facilita informació sobre la convocatòria MIR, així com sobre les possibilitats de realitzar l’especialitat o cercar feina a la Unió Europea i els Estats Units. L’any 2011 es va ampliar i remodelar l’espai del Servei d’Ocupació, i s’hi va incorporar un nou tècnic, de manera que es pogués oferir un millor servei als col·legiats. 22

En aquests 15 anys de funcionament, s’han gestionat 10.000 ofertes de treball de 2.000 empreses i entitats, i s’ha donat suport a 6.000 metges. Actualment compta amb més de 2.600 inscrits, la majoria dels quals cerquen un complement o canvi de feina. L’any passat es van gestionar unes 500 ofertes de treball. Per posar-se en contacte amb el Servei d’Ocupació del COMB, dirigiu-vos a ocupacio@comb.cat i al Tel. 935 678 857

Javier Olave, director de Diario Médico; Miquel Vilardell, president del COMB, i Boi Ruiz, conseller del Departament de Salut, en la inauguració de l’exposició sobre 20 anys de Diario Médico en imatges.

Nota de la Comissió Permanent de la Junta del COMB relativa a la conciliació de la vida laboral i personal dels metges El Col·legi de Metges de Barcelona defensa el respecte als drets professionals i laborals dels metges. En particular, pel que fa a la conciliació per equilibrar i fer compatibles els seus interessos, obligacions i requeriments laborals, familiars i personals, així com el seu dret a poder participar plenament en les diferents esferes públiques i privades. No hem d’acceptar que la precarietat de la situació econòmica doni peu a conflictes entre els professionals, o que s’oblidi l’obligació de mantenir el respecte entre nosaltres tal com vàrem acordar al nostre Codi de Deontologia. Comissió Permanent de la Junta del COMB Barcelona, 10 de juliol de 2012

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 22

08/11/12 9:49


informació col·legial

1

2012 Any del dr. Antoni Pujadas

Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB, va presentar l’acte dedicat al doctor Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881) per commemorar els 200 anys del seu naixement i pel seu paper pioner en l’atenció als malalts mentals. En el decurs de l’acte es va presentar l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya, que es pot veure fins al desembre, i en la qual s’explica l’evolució de la psiquiatria des de l’Antic Règim fins a la professionalització de la psiquiatria i la neurologia als anys 1930. 1. D’esquerra a dreta: Joan Vendrell, periodista i especialista en recerca històrica dels Hospitals Psiquiàtrics de Sant Boi; Joan Orrit, director-gerent de Benito Menni, Complex Assistencial en Salut Mental. Germanes Hospitalàries; Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB; Josep Ramos, director de Planificació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; Josep Fàbregas, director general del Centre Psicoteràpia Barcelona, Serveis de Salut Mental, i Josep Lluís Ausin, metge, en l’acte commemoratiu de l’“Any Dr. Antoni Pujadas”. 2. Inauguració de l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya.

Acte de presentació de l’“Any Dr. Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881)”

L

’acte commemoratiu dedicat al doctor Antoni Pujadas va tenir lloc el passat 21 de juny a la sala d’actes del COMB. La celebració de l’acte commemoratiu de l’“Any Dr. Antoni Pujadas” va ser presentat per Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB. Padrós va fer les presentacions dels cinc ponents i també va assenyalar, en un interessant exercici de diàleg entre el passat i el present, tot un seguit de punts en comú o d’elements de reflexió que els avatars de la vida i l’obra del metge i empresari doctor Antoni Pujadas permetien posar de manifest amb relació a aspectes que preocupen avui el COMB i els seus metges col·legiats. El comissionat de l’“Any Dr. Pujadas”, Josep Ramos, director de Planificació de Salut Mental i Addiccions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, va obrir la primera de les ponències. En un estil didàctic, Ramos va explicar “els inicis de la psiquiatria a Catalunya” a través dels personatges i de les institucions que van protagonitzar el context de transformació de la psiquiatria a la Catalunya del doctor Pujadas, la de la segona meitat del segle XIX. Un camí que arrenca amb la crisi del model d’assistència al boig, considerat com un salvatge, i que troba els límits assistencials en una institució col·lapsada com l’Hospital General de Barcelona, com també en els del mateix estat liberal, incapaç de lligar

decisions legislatives amb dotacions pressupostàries. Nous establiments, impulsats per metges-empresaris, intenten donar resposta a aquella situació: a Lloret la Torre Llunàtica del metge Francesc Campderà; el metge Emili Pi i Molist, que malda per transformar la situació a Barcelona; alhora Antoni Pujadas a Barcelona i després a Sant Boi; poc després Joan Giné i Partagàs, primer a Gràcia i més tard a Sant Gervasi de Cassoles; els metges i familiars Pau Llorach i Tomàs Dolsa, que també obren primer a Gràcia i després a les Corts. Tots ells contribueixen a la privatització de l’assistència al malalt mental a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX. Josep Ausín, autor de diverses publicacions sobre Antoni Pujadas, va presentar una ponència dedicada a aquest home singular i, sens dubte, controvertit. En destacà l’experiència europea i la peripècia empresarial de Pujadas, com també el seu vessant com a periodista, com a polític liberal i com a metge. Un dels elements més significatius de la biografia de Pujadas és la seva visió pionera de respondre a una necessitat, a una demanda per part de la societat catalana de mitjan segle XIX, relacionada amb l’assistència mèdica particular, en una clínica privada. Així, la seva casa de banys situada a la Rambla de Sant Josep es transforma a poc a poc en un establiment de curació general i, un cop traslladat al carrer Canuda

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 23

23

08/11/12 9:49


informació col·legial

el 1850, es dedica també a l’atenció a les malalties nervioses. La marxa cap a Sant Boi resulta un altre episodi literari de la vida de Pujadas, lligat al rebuig de les autoritats de Barcelona pel possible desordre i també als interessos empresarials del mateix interessat. Pujadas va fer un ús intensiu de la premsa, de direcció pròpia i aliena, per tal de fomentar i difondre els seus negocis i idees. L’experiència de Sant Boi fou un èxit des de la seva inauguració, però tal vegada el desig d’ampliar el marge de negoci amb els malalts mentals procedents de les diputacions provincials significà la caiguda del model en els darrers anys de la seva vida. El periodista Joan Vendrell i Campmany, autor permanent d’un bloc dedicat al doctor Pujadas va assenyalar en la seva intervenció un seguit d’aspectes inèdits, fins ara poc coneguts, sobre la fundació del Manicomi de Sant Boi. Entre d’altres temes, va parlar sobre els negocis del metge Pujadas amb els pares servites, que havien estat els propietaris del convent on havia d’erigir-se el Manicomi de Sant Boi. Josep Fàbregas, director general del Centre Psicoteràpia Barcelona, va partir del caràcter empresarial del metge Pujadas per tal de traçar un panorama històric de gran interès sobre la transformació de l’assistència psiquiàtrica que ha tingut lloc a Catalunya des de la transició cap a la consolidació de l’actual període democràtic. L’acte el va tancar Joan Orrit i Clotet, director gerent de Benito Menni, Complex Assistencial de Salut Mental, qui va centrar la seva intervenció en la figura de Benito Menni. No només es van tractar aspectes històrics sobre l’assistència dels malalts mentals a l’Espanya del segle XIX, primer a Ciempozuelos i després a Sant Boi, sinó també tot un seguit de valors i actituds en què destacà aquest beat i que el van situar en un territori plenament contemporani. Els interessats en el detall d’aquestes ponències poden veure la gravació enregistrada per a combtv.cat Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

24

Inauguració de l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya

2

E

l COMB ha organitzat, juntament amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, i el suport de biblioteques i arxius públics i personals, una exposició dedicada a la història de la psiquiatria a Catalunya. L’exposició té lloc en el marc de l’any que anualment dedica el COMB a homenatjar un metge o una institució mèdica i que, aquest any 2012, ha estat centrada en la figura del metge, empresari, polític i periodista Antoni Pujadas. L’exposició té lloc en un renovat espai d’exposicions. El COMB inaugura en aquesta ocasió un nou disseny de l’Espai d’Exposicions Pedro i Pons, ideat per tal de treure el màxim aprofitament a les exposicions i aconseguir alhora un major control de les condicions d’exhibició dels objectes i materials de caràcter històric. La nova exposició ha estat inaugurada després de l’acte de presentació de l’Any dedicat al doctor Pujadas del dia 21 de juny. La història de la psiquiatria a Catalunya explicada a partir d’un seguit de panells on les imatges i breus explicacions permeten fer un recorregut des de l’Antic Règim del tractament de la bogeria a la professionalització de la psiquiatria i la neurologia als anys 1930. L’exposició mostra com Catalunya va esdevenir un escenari fonamental en la història de la psiquiatria peninsular, tot oferint algunes de les primeres respostes al canvi de consideració del boig al segle XIX. Les respostes es van produir en el marc de desenvolupament del nou estat liberal, que va dictar una legislació que comminava les Administracions locals, sense recursos econòmics, a fer-se càrrec dels seus malalts mentals. Les neces-

sitats foren cobertes en bona mesura per iniciatives privades, en mans de metges il·lustres. L’exposició fa un recorregut per cadascuna d’aquestes operacions tot destacant les característiques dels nous espais assistencials creats a partir de mitjan segle XIX més enllà de Barcelona. Destaca a l’exposició l’apartat destinat a mostrar els diferents recursos terapèutics que han tingut lloc en el tractament de les malalties mentals, des de la repressió física i la contenció al tractament moral o als tractaments de xoc i la psicocirurgia. En la transformació cap a l’especialització professional, l’exposició posa de manifest el paper jugat per la premsa mèdica com a mitjà clau del procés, tot mostrant les portades de les 16 revistes dedicades a les malalties mentals creades a Catalunya des del 1860 fins al 1939. D’altra banda, els plànols, les il·lustracions, les guies geogràfiques tenen una notable presència en l’exposició atesa la importància dels fullets publicats pels metges-empresaris per tal de donar a conèixer els seus establiments en un mercat altament competitiu. L’exposició es tanca amb un altre pas cap a una nova consideració del malalt i de la malaltia mental, en els camps de la psiquiatria i de la neurologia, en el desenvolupament de les associacions professionals i de les lligues mixtes d’higiene mental, tot mostrant a partir dels exemples dels metges Vives, Rodríguez Arias i Mira la consolidació de l’especialitat en els àmbits assistencial i universitari. Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 24

08/11/12 9:49


informació col·legial

El 7è Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va tractar sobre la mort sobtada a l’esport

1

Els 8ns Jocs Col·legials Esportius van culminar amb la celebració, a finals de maig, del Simposi sobre Salut, Medicina i Esport que en l’edició d’enguany s’ha dedicat a la mort sobtada a l’esport. Miquel Vilardell, president del COMB, va reclamar en la seva intervenció “la necessitat d’una veritable universitat de recerca en medicina de l’esport”.

1. Josep A. Gutiérrez, metge de l’Esport i cap de l’Àrea de Medicina de l’Esport de la Secretaria General de l’Esport; Josep Brugada, cardiòleg i director mèdic de l’Hospital Clínic; Ramon Balius, metge de l’Esport, i Josep Arimany, metge forense i director de l’Àrea de Praxi del COMB, en el 7è Simposi Salut Medicina i Esport. 2. i 3. Miquel Vilardell, president del COMB, i Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, en la cloenda i lliurament dels Premis Medijocs 2012.

3

2

A

l’acte presentat per Lluís Til, metge de l’Esport i president de la Secció Col·legial de Medicina de l’Esport del COMB, hi van participar: Ramon Balius, metge de l’Esport, que va moderar la sessió; Josep Brugada, cardiòleg i director mèdic de l’Hospital Clínic; Josep A. Gutiérrez, metge de l’Esport i cap de l’Àrea de Medicina de l’Esport de la Secretaria General de l’Esport, i Josep Arimany, metge forense i director de l’Àrea de Praxi del COMB. Miquel Vilardell, president del COMB, va cloure l’acte i, juntament amb Adriana Bataller, vocal de la Junta del COMB, va fer el lliurament dels premis

a les metgesses i metges guanyadors de les proves esportives en les modalitats d’esquí, cursa atlètica i BTT sanitària. En el decurs del simposi es va destacar que la incidència de la mort sobtada a l’esport (MSE) és relativament baixa. En l’àmbit internacional afecta entre 0,16 i 3,76 per 100.000 habitants per any. Quan es produeix està especialment relacionada amb patologia cardiovascular i els esports més freqüentment implicats són el futbol, el ciclisme i l’atletisme. Josep Brugada, en la seva ponència, va descriure el mecanisme que es produeix durant la mort sobtada a

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 25

25

08/11/12 9:49


informació col·legial

1

3

4

2

5

6

7

Resultats BTT Sanitària

8

9

1.Cursa de BTT sanitària. 2. Cim de la Muntanya de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues, punt més alt de les Guilleries i sostre de la comarca de La Selva. 3. Enric Roche, segon guanyador de la cursa Medineu en la categoria Sènior masculí, i Miquel Vilardell. 4. Carmen Auñon, primer premi metgessa sènior en la cursa atlètica, amb Lluís Til, president de la Secció Col·legial de Medicina de l’Esport del COMB, i Miquel Vilardell. 5. Ricard Verdaguer, primer premi metge sènior masculí en la cursa atlètica, i Carlos Garcia, tercer premi metge sènior masculí en la cursa atlètica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 6. Montse Bellver, tercer premi metgessa veterà femení en la cursa atlètica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 7. Montserrat Clavero, primer premi metgessa superveterà femení de la cursa atlètica, i Núria Sallent, tercer premi metgessa superveterà femení de la cursa atlètica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 8. Lluís Amat, primer premi superveterà masculí de la cursa atlètica; Alfonso Girona, segon premi superveterà masculí de la cursa atlètica, i Mario Reverter, tercer premi superveterà masculí de la cursa atletica, amb Lluís Til i Miquel Vilardell. 9. Josep Lluís Vega, segon premi metge master masculí de la cursa BTT, amb Ramon Balius, metge de l’esport, i Miquel Vilardell. 10. Lluís Amat, primer premi metge mega master masculí de la cursa BTT, i Jaume Gelonch, segon premi metge mega master masculí de la cursa BTT, amb Ramon Balius i Miquel Vilardell.

a l’esport. Segons Brugada, “quan aquesta succeeix en individus de menys de 40 anys indica la presència de diferents malalties que haurien d’haver estat tractades”, i va senyalar la miocardiopatia com la causa més freqüent en els joves esportistes. Brugada va recomanar “la pràctica d’electrocardiograma abans d’iniciar esport a la població a partir dels 14 anys” i va remarcar que “qualsevol arítmia que apareix en esforç és una emergència mèdica”. Josep A. Gutiérrez va tractar la gestió clínica en l’esport. En la seva intervenció Gutiérrez va denunciar “la no-obligatorietat del reconeixement mèdic 26

d’aptitud esportiva previ a l’obtenció de la llicència federativa”. Gutiérrez també va alertar sobre “la manca de divulgació preventiva sobre l’estat de salut per a les proves esportives multitudinàries, com les maratons urbanes”. Els aspectes medicolegals que envolten la mort sobtada els va abordar Josep Arimany, qui va explicar que aquesta es complexa “ja que sempre que es produeix s’ha d’iniciar una investigació judicial per esclarir si hi ha hagut alguna causa externa o no”. Arimany va exposar el complex mecanisme judicial que s’endega en la investigació d’una mort sobtada.

10

Metge Sènior Masculí 1r: Salvador Urraca Contreras 1:28:03 2n: Xavier Valldeperas Belmont 2:17:36 3r: Gabriel Cuatrecasas Cambra 2:21:13 Metge Master Masculí 1r: Ricard Ardiaca Capell 1:22:53 2n: Josep Lluís Vega Garcia 1:23:44 3r: Eduardo Alvarez Fischer 1:26:07 Metgessa Master Femení 1a: Maria Bartolomé Regué 2:34:55 2a: Gloria Agreda Martinez 2:38:25 Metge Mega Master Masculí 1r: Lluís Amat Tardiu 1:17:52 2n: Jaume Gelonch Romeu 1:25:26 3r: Josep Maria Gubern Nogués 1:28:35

Resultats Medineu Metge Sènior Masculí 1r: Joan Grau Cases - 43.64 2n: Enric Roche Rebollo - 44.46 3r: Raoul Saint Jean - 48.82 Metgessa Sènior Femení 1a: Maria Emma Serra Oller - 50.82 2a: Maria Angeles Triquell Manuel - 58.17 * Aquests són els resultats de la cursa Medineu de l’any 2012, en l’anterior SIC 135 es van publicar per error els resultats de l’any 2011

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 26

08/11/12 9:50


informació col·legial

Actualitat Col·legial El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Residència d’Investigadors organitzen un cicle de conferències en el qual es planteja la necessitat d’establir ponts i teixir xarxes en la trobada entre el metge i el pacient en el marc d’una cultura mèdica més àmplia i oberta a les humanitats. El cicle es va inaugurar amb una conferència de Miquel Bruguera, expresident del COMB i professor titular de Medicina de la Universitat de Barcelona, sobre “Què hem après i què hem deixat al camí? Reflexions sobre la formació del metge de demà” i es clourà amb la conferència de Miquel Vilardell, president del COMB, sobre “La cartera de valors: ser metge avui”. Les conferències compten amb la col·laboració de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Facultat de Ciències de la Salut i la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Les conferències es poden seguir al web col·legial comb.cat

Miquel Bruguera, expresident del COMB, a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya en el decurs del cicle de conferències.

Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI”

A

ra ha fet 30 anys que el COMB, a través del Centre d’Estudis Col·legials, impulsava una comissió de treball, formada per un ventall divers de professionals, encarregada de reflexionar al voltant de l’educació sanitària en un context de canvi social marcat pel pes creixent de la medicina assistencial, familiar o d’atenció primària. La comissió va destacar el paper del metge de capçalera com l’agent social i transmissor més eficaç de missatges sanitaris en un entorn d’humanització de la medicina. La feina que s’ha fet en les tres dècades següents ha estat ingent i ha transformat la cara institucional de la medicina i la relació entre el professional i el malalt. Aquest canvi ha tingut lloc en un context marcat per una biologització dominant en la formació mèdica, per una tecnificació creixent dels processos mèdics, per un augment dels costos i per una demanda cada cop més informada i exigent. Avui, amb un nou segle ja obert i ple d’incerteses, els professionals de la medicina han de fer front a un seguit de nous i vells reptes

amb un arsenal divers d’eines. El cicle planteja la necessitat d’establir ponts i teixir xarxes en la trobada entre el metge i el pacient més enllà de la indiscutible presència del fet biològic en la formació mèdica, en el marc d’una cultura mèdica més àmplia i oberta a les humanitats. Alfons Zarzoso, director del cicle de conferències i conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 27

27

08/11/12 9:50


informació col·legial Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI” Programa 18 de setembre - Inauguració del cicle Què hem après i què hem deixat al camí? Reflexions sobre la formació del metge de demà Miquel Bruguera, expresident del COMB, professor titular de Medicina de la Universitat de Barcelona El canvi forma part substancial de la transformació de la nostra societat. Sovint, però, resulta imperceptible fins que, en retrospectiva, ens sorprenem de com han canviat les coses, les pràctiques de l’ofici mèdic, les formes, els espais, els mitjans i, també, les persones. L’experiència, aleshores, resulta un valor afegit. Alguns aspectes de la pràctica mèdica que s’han perdut, potser s’haurien de recuperar? Com pot l’experiència del metge gran ajudar a formar el metge jove? 25 de setembre - Reflexions per a una trobada eficaç entre el metge i el pacient Xavier Clèries, Parc Sanitari Pere Virgili, Àrea de Comunicació Assistencial, Institut d’Estudis de la Salut - Fundacio Dr. Robert La comunicació, el diàleg, la conversa. Sembla que no hi ha dubte de la necessitat i utilitat dels coneixements i habilitats lligats a aquesta eina. Però estan ben formats els metges per comunicar, per transmetre coneixement, per educar, per donar males notícies? És el temps un problema per aconseguir una bona comunicació? Com es poden integrar les noves tecnologies en la pràctica quotidiana sense malmetre la relació o el diàleg metge-pacient? 1 d’octubre - Llegir Tolstoi ens fa millors metges? Literatura i medicina Josep Eladi Baños, professor de Farmacologia, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra La literatura entesa com a eina de comprensió de la medicina en societat i com a eina de formació del metge. La literatura ha permès als grans autors recrear i imaginar escenaris i escenes, malalties, pacients i professionals de la medicina. De tal manera que la immersió en la lectura d’autors clàssics i de molts autors contemporanis acaba configurant una realitat a vegades inimaginable i a vegades comparable amb la vida quotidiana. 8 d’octubre - Què volen els pacients? Albert J. Jovell, Institut Global de Salut Publica i Política Sanitària, Universitat Internacional de Catalunya, Foro Español de Pacientes El pacient i el seu paper central en la relació metge-pacient, el seu rol proactiu

en matèria formativa i de responsabilitat ciutadana i el seu caràcter epistemològicament actiu. Com és i com pot ser el pacient en la societat actual? Les relacions entre metges i pacients són complexes. Al llarg del segle XX, la revolució dels pacients els ha situat al centre de l’escena: la seva narrativa ha recuperat centralitat i la seva acció condiciona les noves pràctiques mèdiques. 15 d’octubre - Cinema en sessió contínua: reflexions per a una medicina en societat Carlos Tabernero, professor d’Història de la Ciència, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona Al llarg del segle XX, el cinema ha jugat un paper fonamental en la configuració de la cultura de la població occidental. Cinema i medicina tenen una relació tan fecunda com complexa. Com ponderar la utilitat del cinema en la formació del metge, ja estigui en exercici ja en formació? Com pot contribuir a una millor comprensió de la creació, transmissió i gestió del coneixement mèdic? Com el cinema ha contribuït a definir certes imatges de les figures del metge i del pacient i de les malalties? 22 d’octubre - La delimitació de la pràctica mèdica: ètica i assistència mèdica Màrius Morlans, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Les conseqüències d’una decisió clínica. La complexitat d’aquest acte condiciona un món dominat per coneixements biològics i tècnics. Un seguit de conceptes filosòfics determina els elements que han de permetre al metge procedir d’una manera reflexiva i conscient. Però també de manera consensuada amb el pacient? Les bones pràctiques en medicina obliguen a tenir una formació filosòfica més aprofundida? En quina mesura el concepte de qualitat de vida ha de centrar la reflexió del metge? 29 d’octubre - Entendre la situació actual: o com la història ens aporta claus de comprensió Josep L. Barona, catedràtic d’Història de la Ciència, Facultat de Medicina, Universitat de Valencia Explicar la importància de la història en la formació del metge és un repte davant l’escomesa actual procedent d’un món que comprèn la medicina des de bases fortament biologicistes. No ens interessa tant saber què és la història de la medicina, com saber què pot aportar la història de la medicina al metge, quin paper pot jugar la història de la medicina en la comprensió del món actual, de la medicina

que es practica avui i de la formació del metge que practicarà demà. 5 de novembre - La comunicació no verbal en la relació metge-pacient Beatriz Molinuevo, professora de Psicologia, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona La idea de la comunicació no verbal pressuposa el retorn del pacient, de la seva persona i del seu discurs a un paper central en la relació mèdica. Però què és la comunicació no verbal? Com es descodifiquen determinats actes, gestos i comportaments? Poden influir en una millor comprensió dels problemes de salut? Disposen els metges d’una formació adient en aquesta matèria? Per què una llarga experiència clínica reconeix de manera immediata el caràcter fonamental d’aquesta qüestió? 12 de novembre - Antropologia, medicina i etnografia en el nou mil·lenni Josep M. Comelles, professor d’Antropologia Mèdica, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili L’antropologia és una eina bàsica per comprendre els processos de salut, malaltia i atenció que tenen lloc a la nostra societat. Però ha entrat a formar part de l’arsenal intel·lectual dels metges per fer front a problemes tan importants en l’actualitat com la cronicitat de les malalties, els estils de vida, la diversitat cultural? Pot contribuir a millorar l’educació sanitària a partir de l’estudi de mitjans clau com ara les xarxes internautes o la televisió? 19 de novembre - Viure més anys: el procés d’envelliment com a escola de medicina Jaume Padrós, vicepresident primer del COMB La vellesa i el procés d’envelliment constitueixen una prova de la transformació de la medicina occidental. El caràcter crònic que han adquirit certes malalties i una millor qualitat de vida han jugat un paper decisiu en el fet de viure més anys. Però com condiciona el fet de viure més anys la relació amb el metge? Manca preparació per envellir amb qualitat? Fins a quin punt la vellesa obliga a comprendre la medicina de manera més general i menys especialista i a actuar en equips de treball i menys a tall individual? 26 de novembre - Pensar desde el cuerpo las humanidades médicas Cristóbal Pera, catedràtic de Cirurgia i professor emèrit de la Universitat de Barcelona, Honorary Fellow del Royal College of Surgeons of England (Continua a la pàg. 37)

28

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

01_28 SIC 136.indd 28

08/11/12 9:50


informació Núm. 90

L’EDITORIAL

Grup MED

Serveis per als col·legiats del COMB

juny-octubre 2012

E

n l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del mes d’octubre passat es va dur a terme, com ja és habitual, la presentació dels resultats de l’any 2011 del Grup MED, el grup d’empreses del Col·legi, amb la novetat que aquest any s’incloïa l’explicació detallada d’alguns dels seus projectes més rellevants. L’estratègia del Grup MED fa compatible de manera eficient la independència i sostenibilitat econòmica del Col·legi amb l’oferiment de serveis de qualitat i competitius per als metges i familiars. Aquesta estratègia ha de ser coherent amb la missió i els valors del COMB i servir d’element de cohesió entre els metges. En aquest sentit, el Grup MED aspira a representar la Corporació més enllà de l’àmbit estrictament mèdic, situant-la com a agent rellevant en el món econòmic. Cal ser conscients de la situació econòmica en la qual ens trobem, on el nivell de confiança del consumidor és cada cop més baix. El pessimisme és present també entre molts treballadors, professionals, emprenedors i institucions financeres, i una de les principals conseqüències d’aquesta situació és la restricció del crèdit. El Grup MED, però, segueix oferint finançament a clients i col·legiats, mitjançant proveïdors solvents. Volem que tots els projectes amb perspectives de futur surtin a la llum, com així ho demostra l’impuls que dóna el Col·legi amb el projecte Metge Emprenedor. r Es pot contemplar assumir el risc d’uns resultats menors en els difícils anys vinents, però allò que no seria gens assumible fóra perdre la confiança que han demostrat els clients —molts d’ells metges— i col·laboradors durant aquesta època plena d’incerteses i reptes. El Grup MED ha de seguir desenvolupant la seva activitat amb la màxima prudència, actitud que té a veure amb el tarannà dels més de 50.000 clients que hi ha confiat en l’últim any. y Aquesta filosofia és també la que uneix els professionals que treballem al Grup MED. La contenció de despeses en l’últim exercici ens ha dut a nivells anteriors a l’inici de la crisi. Tot i això, comptem amb personal cada cop més preparat, alhora que augmentem els nivells de productivitat. Som professionals al servei de professionals i aquesta és una de les claus dels bons resultats obtinguts. En un exercici de transparència no habitual en el món empresarial, però que és norma al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, a l’última Assemblea de Compromissaris es van presentar detalladament els comptes de les empreses que conformen el Grup MED. Com a mecanisme de control societari, tant les empreses que hi estan obligades per llei com la resta, passen una auditoria externa, el resultat de les quals ha estat totalment “sense incidents”. A més, a l’agost es va publicar un avançament dels resultats al web corporatiu (www.comb.cat). L’any 2011, mercès a la transferència directa del resultat econòmic del Grup MED al COMB —en un volum equivalent a l’entorn de 100 euros anuals per col·legiat— el Col·legi ha pogut seguir realitzant la seva important tasca augmentant els serveis, especialment amb els metges amb dificultats professionals o socials, i mantenint per tercer any consecutiu la quota col·legial congelada. Cal recordar que aquesta quota és de les més baixes de totes les corporacions professionals de l’Estat. D’altra banda, cal mencionar la recent adjudicació per concurs públic de la pòlissa de Responsabilitat Civil Professional del CCMC i CatSalut a una coassegurança entre Zurich i SegurCaixa. La millor notícia d’aquesta renovació és que es reduirà el cost de la prima en més d’un 20%, un fet extraordinari que difícilment es produeix en aquest sector i que respon a la capacitat del Grup MED per analitzar, calcular i dissenyar els esquemes de cobertura asseguradora, així com els impactes que corresponen als metges en el marc del conjunt del sistema sanitari a Catalunya. El Grup MED, instrument del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona al servei dels seus col·legiats, familiars i altres professionals vinculats, manté la seva independència econòmica respecte a qualsevol altra empresa o grup. Seguirem treballant per oferir els millors productes i serveis, apostant per la proximitat, la transparència, la solvència i la innovació. No pot ser una altra la nostra contribució al Col·legi i a aquells que ens atorguen la seva confiança.

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig

29


informació Grup MED

PER QUÈ VAL LA PENA CONFIAR EN UNA CORREDORIA D’ASSEGURANCES? MEDICORASSE

“... una corredoria presenta una sèrie d’avantatges molt significatius per al client, principalment perquè intervé amb total independència respecte de qualsevol companyia...”

juny-octubre 2012

C

om a consumidors cada vegada tenim a l’abast més vies diferents d’accedir a productes i serveis de tota mena. Amb les assegurances succeeix el mateix: actualment es pot contractar una assegurança per telèfon, a través d’Internet, en una oficina d’una companyia asseguradora, en algunes entitats bancàries i mitjançant una corredoria d’assegurances, entre d’altres vies. Podríem dir que les possibles formes de contractació d’assegurances es redueixen a dos grans grups: la contractació directa en una companyia asseguradora i la contractació a través d’un mediador. Dins d’aquest segon grup trobem les corredories d’assegurances. La contractació d’una pòlissa d’assegurances a través de la mediació d’una corredoria presenta una sèrie d’avantatges molt significatius per al client, principalment perquè intervé amb total independència respecte de qualsevol companyia asseguradora. Això fa que actuï en nom del client i que defensi els seus interessos davant les asseguradores. A més, una corredoria col·labora amb moltes companyies d’assegurances, el que li permet comparar i trobar l’opció del mercat que millor s’adapta als interessos i a les necessitats reals de cada client. L’assessorament personalitzat és un altre valor afegit a tenir en compte. Aquest assessorament no es limita al moment de la contractació, en què s’informa de les clàusules de la pòlissa d’assegurances contractada, sinó que es manté durant tota la relació asseguradora. En aquest sentit, és cabdal el servei que presta una corredoria d’assegurances quan es produeix un imprevist, ja que aquest és el moment clau on realment es pot comprovar la utilitat i el valor que aporta la intervenció del mediador, que actuarà sempre en representació i nom del client. Medicorasse, la corredoria d’assegurances del COMB, compta amb l’experiència d’intermediar les pòlisses d’assegurança de més de 47.000 clients, el que permet oferir el millor assessorament amb unes condicions de cobertura i preu excel·lents. A més, en cas de qualsevol imprevist, Medicorasse disposa d’un departament propi de sinistres que s’encarrega tant de la tramitació dels sinistres declarats pels seus clients com del seguiment i la defensa dels seus interessos vers les companyies asseguradores.

MEDICORASSE, Correduría de Seguros del CMB. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i aval d’acord amb la llei 26/2006, de 17 de juliol.

Si esteu pensant a contractar una assegurança de qualsevol tipus, a Medicorasse disposem d’un equip d’assessors que us informaran de tot el que heu de conèixer i us poden ajudar a triar l’opció que més us convingui. Podeu trucar al telèfon 93 567 88 70 o escriure al correu electrònic medicorasse@med.es.

31


informació Grup MED

LA DIFERÈNCIA ENTRE COMPRAR UN HABITATGE AVUI O EL 2013 POT ARRIBAR ALS 60.000 €

juny-octubre 2012

Q

uan el govern espanyol va comunicar la pujada de l’IVA el passat mes de juliol, va fer algunes excepcions, com mantenir el tipus superreduït, el 4%, per a la compra de nous habitatges fins al 31 de desembre de 2012. A partir de l’1 de gener de 2013, aquesta taxa s’equipararà al tipus reduït, és a dir, pujarà sis punts, fins al 10%. Aquesta mesura incentiva la compra d’habitatges abans que acabi l’any, però no és l’única. El mateix Consell de Ministres va anunciar la supressió de la deducció fiscal per la compra d’habitatge habitual a partir de l’any que ve. Aquesta mesura actualment permet deduir fins al 15% dels primers 9.040 € destinats a pagar l’habitatge, és a dir, 1.356 € per individu. Aquest últim trimestre de 2012 és la darrera oportunitat per desgravar mitjançant la hipoteca.

MED1 SERVEIS FINANCERS

“Dues mesures incentiven l’adquisició de nous immobles abans que acabi l’any”

Si suposem un habitatge nou amb una hipoteca per valor de 250.000 €, comprar-la ara pot significar un estalvi de fins a 60.000 €: 15.000 € en concepte d’increment d’IVA i més de 40.000 € en deduccions fiscals al llarg de tota la vida del préstec. Si a aquest estalvi li sumem la baixada generalitzada de preus, ens trobem davant d’un escenari idoni per decidir-se a comprar un primer habitatge. Si vostè està contemplant l’adquisició d’un nou immoble, Med1, l’empresa de serveis bancaris del COMB el pot ajudar posant al seu abast l’oferta immobiliària del BBVA, amb descomptes sobre el preu de venda que arriben al 5%,1 i amb unes condicions de finançament preferents. 1

32

Aquest descompte només s’aplica a una selecció dels immobles. Consulti al 93 567 88 28 els immobles amb descompte i les condicions d’aplicació.


informació Grup MED

juny-octubre 2012

E

MEDPATRIMONIA ESTRENA OFICINES A LA SEGONA PLANTA DEL COMB

n moments d’incertesa econòmica com l’actual, l’assessorament patrimonial esdevé un servei clau per als col·legiats i els seus familiars per prendre decisions d’inversió. En aquest sentit, la missió de Medpatrimonia, la societat del COMB dedicada a l’assessorament en la gestió de patrimonis, és protegir els actius dels seus clients, maximitzar els seus rendiments i prestar serveis amb els més elevats estàndards de qualitat i transparència; independentment del volum de patrimoni de cada client.

MEDPATRIMONIA

En aquesta línea, Medpatrimonia va inaugurar el passat 17 de setembre la renovació de les seves oficines, situades a la segona planta de l’edifici col·legial. Les noves instal·lacions s’han dissenyat buscant un estil modern, elegant i sobretot funcional, per oferir la màxima comoditat als clients. Acullen un total de deu col·laboradors, incloent-hi sis gestors de patrimoni i personal d’administració. Les oficines disposen de quatre sales de reunió de diferents dimensions per garantir la privacitat de les gestions.

“Les noves instal·lacions s’han dissenyat buscant un estil modern, elegant i sobretot funcional”

Des del 27 de febrer, l’aliança entre el grup MED i el grup Andbank posa a disposició dels clients de Medpatrimonia gestors amb més de 15 anys d’experiència, procedents d’un banc global que és un dels més solvents del sector. La bona acollida d’aquest acord es plasma en la confiança dipositada per més de 500 nous clients en només mig any. Per a més informació, pot trucar-nos al telèfon 93 317 59 95 o visitar el web www.medpatrimonia.es. Medipatrimonia Invest S.L. B64963978. R. M. de Barcelona, volum 40.955, foli 16, full B-373.894, inscripció 1ª

33


informació Grup MED

juny-octubre 2012

LA LLIBRERIA ET RECOMANA PRÁCTICA CLÍNICA CENTRADA EN EL PACIENTE Francesc Borrell i Carrió Editorial: Triacastela, 2011

LA SOLUCIÓN: EL MÉTODO AJRAM Josef Ajram Editorial: Plataforma, 2011

P

ersonalitzar el tracte que donem als nostres pacients no és només una qüestió de bona educació, o una qüestió d’actitud compassiva. Comprendre el món personal del pacient suposa aprofundir en l’enfocament dels seus problemes i adaptar les estratègies terapèutiques. El llibre actualitza l’abundant literatura que podem trobar sota l’epígraf de “Patient Centered Care”, oferint una lectura adaptada al nostre perfil de pacients. A destacar el component de “reflexió en l’acció”, així com el tractament que dóna als hàbits professionals. La segona part de l’obra és un Portafolis amb exercicis que estimulen a incorporar habilitats clíniques a la nostra activitat diària. El llibre es dirigeix a metges amb activitat clínica, especialment si tenen responsabilitats docents.

A

quest llibre no és un manual d’economia ni un estudi profund dels mercats financers, però intenta donar llum sobre què fer en aquests moments tan complicats de crisi, si és que es pot fer alguna cosa. Les polítiques socials i econòmiques que s’estan duent a terme o s’estan proposant per aplicar podrien no arribar a temps per millorar la situació que vivim. L’autor, amb una dilatada experiència com a day-trader, r la qual cosa li proporciona una òptica privilegiada sobre el funcionament de les finances, analitza el que està succeint, on rau el problema i com sortir d’aquest mal pas.

34

Servei d’Informació Col·legial. Núm 136


informació Grup MED

CIUTATS EUROPEES QUE NO ET POTS PERDRE A LA TARDOR MEDIVIATGES

“Les capitals del centre d’Europa, acostumades a les pluges, s’adapten sense problemes a aquesta estació”

juny-octubre 2012

A

ra que ja s’ha acabat l’estiu però encara falten setmanes per Nadal, és el millor moment per gaudir de destins propers, d’escapades curtes per redescobrir algunes ciutats europees que durant la tardor estan més maques que mai. Les temperatures baixen i hem de recuperar les jaquetes del fons de l’armari, però les ganes de viatjar es mantenen. Londres, una ciutat acostumada a les pluges, s’adapta sense problemes a aquesta estació. Es podria emprar tot un dia en una visita exhaustiva a l’abadia benedictina de Westminster, lloc d’enterrament de grans noms propis de la història anglesa. A més, acull el College Garden, el parc més antic d’Anglaterra, que té més de 900 anys d’història. I si viatgem a principis de novembre, el dia 5 els britànics commemoren l’atemptat fallit de Guy Fawkes amb espectacles de focs artificials sobre el riu Tàmesi. Els grans parcs d’Amsterdam, com Vondelpark, tenen un encant especial en aquesta època de l’any. Les grans aglomeracions de visitants desapareixen i segons el mateix patronat de turisme de la ciutat, la tardor és la millor estació per visitar-la. Com que els canals encara no s’han gelat, es poden recórrer en vaixell i veure com els ponts s’il·luminen a partir de mitja tarda. I si enganxem un cap de setmana de mal temps, sempre ens podem acollir al gezelligheid, un terme holandès que descriu un ambient agradable i acollidor per prendre quelcom en un cafè amb bona companyia. Una altra bona opció per a aquests mesos és Brussel·les, i per visitar-la no es necessiten més de tres dies. En un passeig per la capital belga es pot gaudir d’una tassa de xocolata calenta en les seves famoses xocolateries, de les quals destaquen sobretot els originals aparadors. L’Atomium, la icona de la ciutat, està allunyat del centre, però es pot aprofitar l’excursió per gaudir dels jardins botànics dels afores. A més, l’època prenadalenca es viu amb intensitat a Bèlgica, on des de mitjan novembre es poden trobar fires de Nadal. El festival Les cordes de la tardor és una bona excusa per visitar Praga. L’objectiu d’aquest esdeveniment és descobrir nous talents que comparteixen cartell amb estrelles internacionals, i en un dels escenaris més turístics: el Castell de la ciutat. Es considera la major fortalesa medieval del món, però Praga té moltes altres obres singulars, no en va el centre històric compta amb 10.000 obres protegides. A més, hi ha tours organitzats seguint les interessants vides de Franz Kafka, nascut a la capital txeca, o Wolfgang Amadeus Mozart, que va estrenar algunes de les seves òperes més importants als teatres d’aquesta ciutat. Finalment, sempre ens quedarà París, però la tardor ofereix al·licients extra per visitar la ciutat de les llums. Tant els 36 ponts que creuen el Sena com els monuments que s’aixequen a les dues bandes del riu tenen una llum especial aquesta època, i si no fa mal temps es poden recórrer amb un dels típics vaixells anomenats Bateauxmouches. Després podem pujar caminant fins al barri de Montmartre, de fama històrica pels seus pintors bohemis, i que és una de les poques zones de la ciutat que segueix produint en aquesta època el seu propi vi. Però, a mitjan novembre, tot el país es prepara per a l’arribada de l’última collita de Beaujolais, que se celebra als restaurants parisencs incloent a la carta plats especials per acompanyar amb aquesta beguda.

Servei d’Informació Col·legial. Núm 136

35


informació Grup MED

juny-octubre 2012 minació ció per l’autodeter esió a la resolu professionals, is eg nt conjunt d’adh est l·l co ls de un nat docume país per ajudar a l’èxit d’aqu sig n ha Gran part ya un posició del nals de Catal Metges

fessio n a la dis trials, el de dels col·legis pro terminació. També es pose asi Enginyers Indus Una gran part rquitectes, els de vaga. Són qu rt l’autode d’A de tan el , or es ya ui fav un av en e tal s de Ca n supo teixos qu del Parlament país i que done cràtigi d’Economiste que són els ma , al l·le s ya co pe un el tal de n lt Ca só t i demo procés. Hi nals amb mo rmacèutics de cidir lliuremen ns de professio Col·legis de Fa ble català de de ls o associacio i el Consell de cessitat del po col·legis oficia ne de la a na tat nte ns ara co n a RAC1, i una qu què s’h El blog d’El mó al Parlament en ctubre de 2012 al text aprovat d’o 25 ]. [... futur cament el seu

GRUP MED CONTINUEM AMB LA REFORMA FINANCERA

36

L

a legislació dels governs, l’actual i l’anterior, sempre ha anat per darrere de la crisi bancària espanyola. Les quatre reformes realitzades fins ara es van anunciar com a grans canvis transcendentals, però en poc temps esdevingueren incapaces de tapar els forats financers que va provocar l’empitjorament econòmic i l’esclat de la bombolla immobiliària. Fet aquest preàmbul, cal dir que recentment el Govern ha aprovat el Reial Decret de Reforma Financera, que intenta una vegada més solucionar la crisi financera. Així, aquesta reforma crea el “banc dolent”, aquell que assumirà part dels actius danyats de les entitats amb ajudes públiques. Hores d’ara no se sap realment si el sanejament bancari representarà un cost per als contribuents, malgrat que el termini de 15 anys per a la venda d’aquests actius immobiliaris podria ser prou ampli perquè arribi un escenari de mercat que permeti desinversions sense que s’incorri en un cost per al contribuent. La reforma dissenya un model d’intervenció per a situacions de crisi on el Banc d’Espanya manté la capacitat inspectora i incrementa la sancionadora i estableix que serà el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) l’instrument de resolució de la crisi. D’aquesta manera serà el FROB el que tindrà com a màxim el 50% del capital del “banc dolent” i la resta haurà d’estar en mans d’inversors privats. Aquest banc dolent es finançarà principalment mitjançant l’emissió de deute. Un altre aspecte a tenir en compte en aquesta reforma és el que fa referència al Fons de Garantia de Dipòsits, el qual únicament es centrarà en la garantia dels dipòsits dels estalviadors, a diferència de les competències que havia assumit fins ara en la recapitalització d’entitats. Les entitats financeres intervingudes pel FROB començaran a rebre els fons públics al novembre, una vegada hagin presentat el seus plans de reestructuració i després que la consultora Oliver Wyman faci públics a finals de setembre el seus informes de valoració individualitzada de necessitats de recapitalització. Serà des de aquest moment que es donarà el toc de sortida per a l’última consolidació de la banca espanyola, que anirà molt més enllà de les entitats intervingudes pel FROB. En aquesta consolidació tindran un paper destacat les grans entitats bancàries espanyoles, les quals fins ara han tingut un paper discret, exceptuant el BBVA amb l’absorció d’Unim. Aquesta absorció portada a terme pel BBVA, entitat amb la qual el Col·legi té establert un conveni de col·laboració, ens permet poder oferir als nostres col·legiats que facin la seva operativa bancària des d’un nombre més ampli d’oficines, sobretot a les comarques del Vallès i Osona. Comptar amb més oficines bancàries on poder realitzar l’operativa habitual ens ha de permetre continuar desenvolupant nous serveis i productes específics per posar a l’abast del col·lectiu mèdic i, ara més que mai, amb aquests canvis que es produiran al món bancari, trobar en l’àrea bancària del COMB el lloc on cercar l’assessorament adient per fer front amb tranquil·litat i confiança a aquest nou entorn bancari. Servei d’Informació Col·legial. Núm 136


informació col·legial Cicle de conferències sobre “Metges humanistes? Medicina en societat per al segle XXI” (Ve de la pàg. 28)

El cos és el centre d’atenció de la medicina i resulta adient pensar sobre el cos i des del cos en la seva totalitat i formular una reflexió que ens permeti mostrar els fets i els valors humans lligats a la mateixa corporeïtat. Les humanitats mèdiques elaboren aquest coneixement i adverteixen sobre problemes en la relació entre el metge i el pacient, sobre mirades que no s’encreuen, sobre valors que es deterioren i perden. De quina manera una filosofia del cos pot ajudar a superar aquests problemes? 3 de desembre - El patrimoni mèdic i el pes de la cultura material de la medicina Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, professor d’Història de la Ciència, Universitat Autònoma de Barcelona La medicina contemporània té un fonament important en el desenvolupament tecnològic: les pràctiques mèdiques s’han mediatitzat a partir de la creació d’instruments, de tècniques i d’espais arquitectònics que han transformat el fenomen de la salut i de la malaltia i que han adaptat les formes d’entendre la medicina, tot creant nou coneixement, llenguatge i experts. Per què convé conèixer

el context de la cultura material de la medicina? Quina reflexió aporta aquest coneixement al metge jove i a l’estudiant de medicina? 10 de desembre - L’escola mèdica de la Barceloneta o com el metge entén el barri on treballa Andreu Segura, metge de Salut Publica, cap de l’Oficina del Pla Interdepartamental de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, professor associat de Salut Pública al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra Cal recuperar el concepte de geografia mèdica? Un concepte basat en la importància de conèixer a fons el medi físic i humà on es treballa per tal d’entendre millor el món mèdic dels pacients del barri, les seves particularitats, els aspectes que poden influir en la salut. La major part dels estudiants de medicina treballaran com a metges de família, practicants d’una medicina de la comunitat. La Barceloneta, un espai que ha experimentat transformacions notables en els darrers quaranta anys, pot servir a tall d’exemple d’aquestes reflexions?

17 de desembre - Sessió de cloenda del cicle - La cartera de valors: ser metge avui Miquel Vilardell, president del COMB, catedràtic de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona, Hospital Universitari Vall d’Hebron Quins són els valors afegits de la professió de metge en la societat actual? Els valors canvien amb el pas del temps? Podem evocar valors i projectar-los per a les properes generacions de metges? La vocació, el respecte al malalt, l’ètica professional, el tracte humà, el reconeixement de límits, el llenguatge, la formació continuada, les formes i els comportaments, el treball en equip, tot plegat són elements que podrien constituir una interessant cartera de valors. Però, com es transmeten als joves estudiants? Quina mena de professionals de la medicina volem formar? Quines matèries i continguts haurien de comptar per a una formació més humana i humanística del futur metge? Totes les conferències tenen lloc a dos quarts de set del vespre a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSICGeneralitat de Catalunya, carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 934 432 759. www.residencia-investigadors.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 37

37

05/11/12 11:22


informació col·legial

Tribuna d’opinió

Francesc Borrell i Carrió, membre de l’Assemblea de Compromissaris

E

l nostre Col·legi viu moments relativament plàcids, en l’ordre intern, al voltant d’una Junta de Govern que va suscitar i suscita un ampli consens. Això no ens hauria de fer perdre de vista algunes deficiències democràtiques que s’haurien d’afrontar per garantir una democràcia interna de qualitat: a.- Els col·legiats gairebé mai són convocats a l’Assemblea Ordinària. De fet és l’Assemblea de Compromissaris la que en pren la representació. Però per formar-ne part hom ha d’estar enquadrat o conèixer les persones que formen part dels cercles influents de professionals on es gesten les candidatures a Junta de Govern. b.- Les votacions es decideixen pel vot per correu. A la pràctica vol dir que les persones que donen suport a la candidatura es mobilitzen per aconseguir el màxim de vots per aquesta via, que els transforma en “vots delegats”. Es tracta d’un procediment que violenta les relacions personals, ja que sembla que no cedir el teu vot a un company/a de feina equival a no tenir-li confiança o votar per l’altra candidatura. c.- Les candidatures es veuen obligades a desplegar una intensa campanya, amb mailings, Oficina Electoral, conferències de premsa, etc. Tot això val diners, diners que el COMB acaba pagant, almenys parcialment, (hi ha un retorn de diners segons el nombre de compromissaris aconseguits). Resta sempre l’incògnita de qui hi ha al darrere del finançament de les candidatures, qui ha posat els diners inicials o a fons perdut, i si aquest finançament amaga un lobby o un partit polític que n’acabarà traient algun tipus de benefici. Quines mesures millorarien la nostra salut democràtica? 38

Un bon moment per aprofundir en el funcionament democràtic del nostre Col·legi de Metges de Barcelona a.- Una Junta Electoral que vetllés per un procés transparent, en el qual president, secretari i vocals orgànics no poguessin formar part de les candidatures. Les candidatures tindrien un representant en aquesta Junta amb veu però sense vot. b.- La possibilitat que grups de metges i metgesses interessats en la vida col·legial puguin participar en l’Assemblea de Compromissaris sense haver-se d’enquadrar en alguna de les candidatures a Junta de Govern. A dia d’avui és possible a través de les seccions col·legials, però de manera molt limitada. A més, poden haver-hi col·lectius que no vulguin participar en les seccions i sí en la vida del Col·legi. c.- Reduir al mínim les despeses electorals proporcionant a les candidatures els mitjans de què ja disposa el mateix COMB (butlletí, canal vídeo, mailings...). d.- Reduir o eliminar el vot per correu. La cultura d’Internet ens ha de permetre votar còmodament des de casa, amb interventors que verifiquin abans i després que tot el procés hagi estat transparent. Fins i tot es podria preveure la figura de l’interventor tècnic, és a dir, un informàtic especialitzat en aquest tipus de votacions, per donar més confiança a les candidatures en disputa, nomenat per les candidatures. LES PROPOSTES: 1.-Eleccions a Junta de Govern del COMB: a) Permetre la votació per Internet mitjançant el codi secret que tots els col·legiats tenim, o la signatura electrònica. b) Que es faci tota la propaganda electoral via Internet, a cost zero, o aprofitant els enviaments institucionals que té establerts el COMB (per exemple, el butlletí). En conseqüència: no caldria cedir les dades personals dels col·legiats a les diferents candidatures, i en segon

lloc es podria reduir sensiblement (o eliminar) el pressupost que es destina a la campanya electoral. c) Els membres orgànics de la Junta Electoral formarien part automàticament (si així ho desitgen), de l’Assemblea de Compromissaris sense que s’haguessin d’adherir ni es poguessin adherir a cap candidatura. 2.- Candidatures a l’Assemblea de Compromissaris: a) Reservar el 25% dels compromissaris per al que n’hem dit “candidatures de participació”. Aquestes candidatures, a diferència de les “candidatures de govern”, no pretendrien altra cosa que participar a l’Assemblea de Compromissaris, però no es presentarien per governar el COMB. No estarien subjectes a cap restricció (de tipus territorial, per exemple) i es podrien formalitzar a partir d’un nombre mínim de col·legiats per determinar. Haurien de presentar un ideari. 3.- Proposaria que la permanència màxima a la Junta de Govern fos de 12 anys consecutius, i de 8 anys (o dos períodes electorals) per al mateix càrrec (en aquest cas, com a període absolut). No sóc optimista en relació amb aquestes propostes. El COMB té moltes inèrcies i òbviament totes aquestes propostes suposen un enrenou. Sóc conscient que algunes potser són inviables, i totes han de ser estudiades i s’han d’aprovar amb un canvi dels Estatuts. Això vol dir feina en un escenari general convuls. Però no hauríem de perdre de vista que la Junta actual és de les poques que podria donar aquest pas endavant, per l’autoritat moral i l’ampli suport de què disposa. El més gran avantatge de prendre la iniciativa fóra donar veu a molts col·legiats que contemplen la nostra institució com quelcom aliè.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 38

05/11/12 11:22


informació col·legial

Tribuna d’opinió Fernando Garcia-Faria Rialp, Metges Cristians de Catalunya

L

’any 1879, un petit grup de metges de Barcelona, reunits periòdicament sota la presidencia del doctor Anguera, va decidir crear una revista titulada El sentido católico de las ciencias médicas. La revista publicava les novetats clíniques i terapèutiques, a més de posibles conflictes entre la ciència i la religió. Al cap de pocs anys, el 1884, es fundà la Sociedad médico-farmacéutica de los Santos Cosme y Damián (també anomenada “Hermandad”), patrons de la medicina. Els membres de la societat tenien com a máxima preocupació demostrar que no hi havia contradicció entre la ciència i la revelació. El sentido católico de las ciencias médicas es va publicar fins al 1888. I deu anys més tard, al gener del 1898, va apareixer la revista mensual El criterio católico de las ciencias médicas, editada per la nova junta directiva, formada, entre d’altres, pel doctor Jorge Anguera, reelegit president i pel doctor José Blanc i Benet, tresorer i expert en deontologia mèdica i famós higienista, amb importants publicacions i àmplia bibliografia. El doctor Blanc va ésser l’ànima de la

Metges Cristians de Catalunya: Qui som? publicació, durant 25 anys, fins a la seva mort, el 6 de març de 1923. Amb ell mor també El criterio católico de las ciencias médicas. En etapes posteriors, ja com a Associació de Metges Cristians de Catalunya (AMCC), l’Associació ha estat presidida pel doctor Josep M. Massons i Esplugues (actualment president honorari) i pel doctor Josep M. Simón Castellví, actual president de la FIAMC. Metges Cristians de Catalunya té una història que comença l’any 1879, per tant existeix des de fa 133 anys. L’AMCC agrupa metges i altres professionals de l’àmbit biosanitari. El nostre ideari proclama, per sobre de tot, la dignitat de la persona humana i dels seus drets inalienables, com són el do inestimable de la vida humana, la salut, la integritat psicofísica, des del primer moment de la concepció fins a la mort natural, i a un nivell de vida digne. Defensem, per tant, les llibertats fonamentals de tota persona davant els sistemes i les tecnologies materialistes de qualsevol signe i els condicionaments de la societat de consum que poden atemptar contra la dignitat de la persona. Aspirem a la promoció integral de la persona humana, respectant la seva llibertat i dignitat per portar-ho a terme i, per

tant, condemnem tota discriminació de persones per motius de raça, nacionalitat, ideologia, sexe, edat o creences religioses. Som cercadors de la veritat, des del punt de vista cientific. La ciència ès la máxima veritat i no es pot invocar només quan convé. Proposem que es reconegui i garanteixi a tota persona l’adquisició de coneixements i el foment de les virtuts necessàries per forjar la pròpia personalitat. I més enllà dels principis de la bioètica, som defensors d’una ètica de màxims que cerca la més gran promoció dels col·lectius i de les persones. Aquesta és la base de les nostres activitats, que se centren en el suport i la formació dels nostres associats, a més de la divulgació en la societat dels nostres principis i sistema de valors, i l’assesorament en qüestions relacionades amb la defensa de la vida i de la fragilitat humana. Alhora, participem amb associacions similars d’arreu del mon: la FEAMC a Europa i la FIAMC a tot el món i donem suport a iniciatives humanitàries que aquestes promouen. El nostre objectiu últim és influir en el nostre àmbit i en la societat, per tal d’aconseguir que l’actuació dels professionals sanitaris s’orienti a la llum de l’humanisme cristià.

METGES I LITERATURA És una secció de la pàgina web del COMB, ubicada dins del camp “Cultura i lleure” del bàner, que té com a finalitat donar a conèixer a tots els metges de Barcelona les obres d’humanitats mèdiques i literàries escrites per metges o membres de la unitat familiar del metge, tant les publicades per editorials de prestigi com les d’autoedició. Per comunicar les novetats, cal escriure a l’adreça 9658lgs@comb.cat demanant la inclusió de l’obra.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 39

39

05/11/12 11:22


informació col·legial

Lliurament dels premis artístics per a metges en la Jornada Cultural Col·legial La Universitat de Medicina de Lleida va acollir la Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Durant la celebració es van lliurar els premis dels Concursos Artístics, en la seva dotzena edició, que han estat convocats conjuntament pels quatre col·legis de Catalunya. En el decurs de la Jornada van participar Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB; Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i president del Col·legi de Metges de Tarragona; Rosa Maria Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida, i el professor Joan Busqueta, que va pronunciar una conferència sobre la tradició mèdica de l’estudi a l’edat mitjana i sobre Jaume d’Agramunt, mestre en Arts i Medicina i autor del primer tractat que es coneix a Europa, escrit a més en català, sobre la pesta. A continuació reproduïm l’obra premiada en la dotzena edició dels Concursos Artístics per a Metges.

40

D’esquerra a dreta: Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB; Fernando Vizcarro, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Tarragona; Rosa Maria Pérez, presidenta del Col·legi de Metges de Lleida; Manuel Pons, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats de Lleida, i Jaume Fontanet, vocal de Jubilats del Col·legi de Metges de Tarragona, en l’acte de lliurament de premis de l’edició del 2012 dels Concursos Artístics per a Metges celebrada a Lleida.

Primer premi de narrativa breu APOCALIPSI de Ramon González Reverter Un poderós motiu m’obliga a explicar els esdeveniments succeïts recentment. Potser sigui aquest l’únic testimoni escrit que existeixi sobre l’ocàs de la raça humana. Que aquesta crònica serveixi com a manifest d’una civilització que agonitza, d’una espècie intel·ligent que s’extingeix i si per casualitat algú la llegeix en el futur, que pugui evitar de caure en les mateixes errades comeses per nosaltres. El meu nom és irrellevant, ni tan sols mereix la pena de mencionar. Potser sóc el darrer home viu d’una població de gairebé set mil milions de persones que vivien a la Terra. Malauradament he de fer aquesta afirmació categòrica arran de la pandèmia que ha assolat el món, anihilant tot rastre de vida humana de la faç del planeta. L’holocaust ha estat provocat per un virus, entitats microscòpiques que infecten un organisme, ja que són incapaços de créixer i reproduir-se si no és dins d’una cèl·lula hoste. Quan va esclatar l’epidèmia se’n coneixien més de 5.000 tipus diferents, com el virus del refredat comú que afectava el sistema respiratori, contra el qual era ineficaç qualsevol mena de vacunació. En el virus N1H1 sis dels vuits segments d’ADN van néixer per recombinació del virus porcí que circulava per l’Amèrica Central d’ençà una dècada, concretament a Mèxic. La grip va ser anomenada “porcina”, a continuació “nova” i més tard “A”, una varietat prou agressiva que va trasbalsar les autoritats sanitàries. Primer fou un degoteig. El nombre de víctimes es comptava per dotzenes i en alguns indrets per centenars. El virus atacava sobretot els grups de risc: embarassades, ancians i adults amb problemes cardiovasculars. Però aquí va quedar la cosa. Aleshores tot semblava controlat.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 40

05/11/12 11:22


informació col·legial

Tot i això, per algun motiu ben estrany, una soca del virus va evolucionar fins a adquirir el qualificatiu “E” d’exterminadora. Havia revifat mutant cap a una varietat letal que afectava els pulmons i provocava una mort fulminant, gairebé immediata. Els virus només es poden tractar eficaçment quan es coneixen els seus detalls moleculars, estructurals i funcionals. I això passava per identificar-ne l’origen, quelcom que sempre havia estat un misteri. Els experts pensaven que alguns podien haver evolucionat a partir de fragments d’ADN i uns altres dels bacteris. Els treballs epidemiològics de recerca de nous antivirals no donaven abast per la inusitada capacitat de recombinació d’aquesta nova variant. La xifra de víctimes aviat passà de milers a milions. Els governs no podien frenar la propagació a gran escala de l’agent patogen i l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es va veure desbordada per l’allau de peticions d’auxili. Tots els medicaments eren inútils i els tractaments antivirals elaborats a corre-cuita van fracassar. No existia cap vacuna per aturar la pandèmia. El contagi es produïa per via aèria. Es va estendre com una plaga pels EUA, va creuar l’Atlàntic i va arrasar Europa. Aleshores es va propagar ràpidament per Àsia i finalment va atacar l’Àfrica amb especial virulència, com si aquesta soca letal s’hagués entossudit a castigar els països més pobres del Tercer Món. Una rere l’altra totes les illes d’Oceania també van patir les devastadores conseqüències. En qüestió de setmanes, el virus s’havia estès pertot arreu alhora deixant un rastre de cadàvers i assolint dades catastròfiques per efecte de la globalització. Les autoritats s’esforçaven a mantenir l’orde per conservar una certa capacitat d’acció. Finalment no hi havia un sol país en condicions d’ajudar-ne a un altre. L’ONU va quedar completament impotent davant aquell desastre sense precedents. Els militars i les forces de seguretat estaven desbordats per la calamitat. La gent fugia al camp mentre a les ciutats regnava el caos i l’anarquia. La civilització s’ensorrà de cop. Hordes de saquejadors recorrien el territori. Una situació límit en la qual cadascú va reaccionar de forma ben diferent. En aquell desori, la gent va treure el pitjor d’ells mateixos. El pànic generalitzat esborrà els principis ètics. Fou el principi de la fi. Me’n recordo que les pel·lícules de ciència-ficció recreaven hipotètiques escenes apocalíptiques. Però no va passar res d’això. No van produir-se grans batalles, ni van esclatar armes de destrucció massiva. Cap ni una. Ni van sorgir ones de foc arrasant les ciutats. Res de res. Ni tan sols l’aferrissada resistència de la raça humana enfrontant-se a un enemic comú. Simplement un dia hi havia vida i al següent només mort. Com si les divinitats de les religions, irritades per l’agnosticisme dels homes, s’haguessin posat d’acord per descarregar la seva fúria sobre els habitants de la Terra. De fet no hi havia guariment possible ni escapatòria enlloc. Milions de persones desesperades van tocar el dos dels

centres urbans i es van dirigir a les zones rurals, on la plaga va estendre’s de forma gradual i inexorable. A qualsevol lloc d’antuvi habitat s’hi podia contemplar un espectacle dantesc, un panorama esfereïdor. L’apocalipsi havia desfermat el canibalisme arreu. La fi del món era imminent. L’home estava condemnat a desaparèixer de la faç del planeta. El mític crepuscle dels déus. L’instint de conservació incità les masses a escapar del perill i buscar recer en els frondosos boscos, en les solitàries estepes i en valls fosques. Tota fugida va resultar inútil. Els infectats es disseminaven tractant d’allunyar-se del fatídic virus que anihilava tot rastre d’humanitat. Vagaven sense rumb alimentant-se del que trobaven al seu pas. La mort els enxampava arreu. A poc a poc les reduïdes bosses de població refugiada en els llocs més inhòspits van apaivagar-se sense remissió fins a desaparèixer per complet. Els darrers supervivents, volent escapolir-se de l’epidèmia, van amagar-se en els confins de la Terra. Buscaven protecció en les profunditats de les zones pantanoses, en la freda tundra, en les exuberants jungles tropicals o en remots illots. Els desesperats malalts, inconscients del perill que comportaven, recorrien el món amb l’esperança de trobar aixopluc en les petites comunitats. Però enllà no eren acollits amb els braços oberts, tot al contrari. Els pobladors no dissimulaven el seu rebuig envers els agosarats fugitius. No podien tolerar aquell risc. No se’n refiaven ja què la seva vida estava en joc. Així doncs, davant l’amenaça que envaïa el seu territori i s’acostava a les seves portes, per por a la infecció, van reaccionar perseguint i exterminant el fotimer de rampinyadors que s’aventurava prop dels seus amagatalls. Jo vaig resguardar-me en una gruta situada al capdamunt d’una muntanya. Va esdevenir el meu santuari, on he sobreviscut de la caça i la recol·lecció prop d’un mes sense companyia. Temps que he aprofitat per escriure aquest document. És el meu llegat a la posteritat. No he patit cap mena d’eventualitat... fins avui, quan en la llunyania he divisat una colla de famolencs rodamóns abillats amb pellingots que grimpaven pel sender que condueix al meu refugi. No vull deixar aquest manifest sense acabar, però és difícil trobar paraules sabent que el contagi és imminent i moriré aviat. Sento una remor estranya. M’he d’afanyar a acabar la crònica. Escolto amoïnat un reguitzell de veus afamades i passes vacil·lants. Estic engabiat dins d’una ratera. Un rampell d’angoixa m’esgarrifa. No tinc forces ni per resar una pregària. Déu meu, no! Els desconeguts entren a la cova amb un pervers somriure. Vénen cap a mi. Sóc la seva presa. Estic perdut. No puc sinó resignar-me davant l’adversitat del fatal encontre. Una llàgrima em rellisca galtes avall, conscient del tràgic destí que m’espera. He perdut la batalla... Aviat tot s’haurà acabat. Cada dia surt el sol, però demà ja serà tard i potser no hi haurà ningú per veure’l. Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 41

41

05/11/12 11:22


informació col·legial

Primer premi de dibuix i pintura

Primer premi de poesia

MANHATTAN. CENTRAL PARK de Pere Huguet

DESPEDIDA de Pilar Cortada Calcena El dia que me marche, no te despidas. Me iré, como se va lo que se ha muerto. Abre tu ventanal hacia el olvido y amárrate en tu adiós. Cara al silencio. El dia que me marche, no llames con tus nudillos a mi puerta, para decirme: -que todo esto ha sido un sueñoNo digas la palabra que adormece, no beses con el beso que separa, no busques con tus ojos en mis ojos, la luz de mi mirada a la llegada.

Primer premi de fotografia digital UNA RAQUI de Jordi Melé Olivé

No dejes, por el presentimiento de la ausencia, que la tristeza te acorrale. Piensa en todo el tiempo que tuvimos, en todas nuestras risas, en todos nuestros llantos. Que todo lo que un dia, vivimos, quedará en el corazón y también en nuestras manos. El dia que me marche, dejáme ir, como si no te hubieras dado cuenta…..

Menció especial de dibuix i pintura MIRANDO AL FUTURO de Vicente Guerrero Martínez

Primer premi de cinema FESTES DEL RENAIXEMENT de Jaume Fontanet

42

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 42

05/11/12 11:22


informació col·legial

Menció especial de dibuix i pintura

Menció especial de fotografia digital

MUJER DESNUDA CON TRAPO ROJO de Pau Canales Corzo

REFLEXES D’ORENETA de Cristina Soler i Ferrer

1

2

3

1. Acte cultural celebrat a la Universitat de Medicina de Lleida a on es va celebrar la dotzena edició dels Concursos Artístics per a Metges. 2. Pilar Cortada, primer premi del certamen de poesia. 3. Jordi Melé, primer premi del concurs de fotografia digital. 4. Pere Huguet, primer premi del certamen de dibuix i pintura. 5. Jaume Fontanet, premi Antonio Muza de Cine-Vídeo.

4

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 43

5

43

05/11/12 11:22


informació col·legial

Assessoria jurídica Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetats posteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídica, on també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exercici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajuts i nomenaments publicades en els últims 30 dies, i actualitzades diàriament. w w w. c o m b . c a t / c a t / j u r i d i c s / assessoria/juridica

Novetats legislatives sanitàries Seleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB (d’abril a setembre de 2012) Legislació 9/27/2012

DOGC

9/22/2012 BOE 9/14/2012 BOE

9/12/2012 DOGC 8/29/2012 DOGC 8/4/2012

BOE

7/27/2012

DOGC

Temes d’actualitat Convocades les proves teoricopràctiques dels processos de reconeixement de títols de metge especialista extracomunitaris. Convocatòria de les proves teoricopràctiques per a l’homologació dels títols de metge especialista.

10/09/2012

44

BOE

BOE

Convocatòria de subvencions a entitats sense ànim de lucre, destinades al finançament de programes de prevenció i control de la infecció per VIH i sida any 2012. Ajuts econòmics per al desenvolupament de projectes d'investigació sobre drogodependències any 2012.

Concessió de la Medalla i de la Placa Josep Trueta al mèrit sanitari. Informació pública sobre la proposta de modificació i creació de diverses àrees bàsiques de salut. Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l'assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics, a través de l’SNS. Actualització Annex del Decret 196/2010, de 14 de desembre, del SISCAT.

6/28/2012 DOGC 6/19/2012 DOGC

Calendari oficial de festes laborals any 2013. Llei 7/2012, del 15 de juny, de modificació del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

6/8/2012

DOGC

Transport sanitari: característiques tècniques, equipament sanitari i dotació del personal dels vehicles de transport sanitari per carretera.

5/31/2012

DOGC

Mesures excepcionals de reducció de les despeses de personal per a l’exercici 2012 i s'adequa a l'Acord de Govern de 28 de febrer de 2012. Condicions per a l'exercici del busseig professional a Catalunya. Actualització Cartera de Serveis Socials exercici 2012. Publicació termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. Mesures urgents per garantir la sostenibilitat de l’SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. Convocatòria 8a edició Premi de Recerca en AP 2012 de la Regió Sanitària Barcelona de l’SCS. Subvencions destinades a institucions i entitats sense ànim de lucre pel foment de la donació i el trasplantament d'òrgans i teixits humans.

Subvencions i tarifes 25/09/2012

Millores sobre la prestació econòmica d’incapacitat temporal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats catalanes. MIR: Convocatòria 2013. Data de l'exercici: 2 de febrer de 2013. Criteris i prioritats a aplicar per les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la SS en la planificació de les seves activitats preventives any 2012.

5/30/2012 DOGC 5/21/2012 DOGC 5/7/2012 DOGC 4/24/2012 BOE 4/19/2012

DOGC

4/17/2012

BOE

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 44

05/11/12 11:22


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Secció Col·legial d’Acupuntors

La Secció d’Acupuntors participa al Congrés Mundial d’Acupuntura Mèdica

E

n aquests darrers mesos, la Secció de Metges Acupuntors ha participat al Congrés Mundial d’Acupuntura Mèdica de l’ICMART a Atenes, on a l’Assemblea General es varen decidir canvis per millorar la participació de totes les societats mèdiques d’acupuntura. Podeu veure més informació al nou web: icmart.org Hem col·laborat i participat al 5è Congrés Europeu de Medicina Integrativa (ECIM2012), del 20 al 22 de setembre, celebrat a Florència, on es varen presentar interessants ponències i els resultats dels esforços d’integració de les medicines complementàries a la medicina tradicional. Ens varen rebre molt entusiàsticament i ens varen animar a celebrar en un proper futur a Barcelona un dels seus congressos europeus. Triptic del 5è Congrès Europeu de Medicina Integrativa.

Seguint amb les relacions internacionals ens varen demanar la nostra participació i col·laboració al 5th Bulgarian Acupuncture Congress a Sofia l’octubre del 2012. Cal informar també de l’inici, a finals d’octubre, del Curs de Fitoteràpia Xinesa que es farà al COMB en tres dissabtes fins a l’abril del 2013. Aquest quart trimestre farem l’assemblea general on s’escolliran nous càrrecs de vicepresident, secretari i vocal 1r; també hi detallarem totes les activitats fetes i les directrius que seguirem en el futur. Albert Garcia i Janeras, president de la Secció de Metges Acupuntors del COMB

Secció Col·legial de Metges Interns Residents i Secció Col·legial de Metges Cooperadors

Rotació externa del MIR en un país en desenvolupament

A

rran de la sol·licitud d’un resident de pediatria, amb experiència prèvia en temes de cooperació en el terreny, que volia fer la seva rotació externa (Medicina tropical) en un país en desenvolupament (Etiòpia), es va posar de manifest que aquesta possibilitat no estava del tot regulada ni contemplada en la rotació externa sistemàtica dels residents. La Secció de Metges Cooperadors i la Secció de Residents (SMIR-COMB) vàrem posar-nos a treballar de forma immediata considerant que era una oportunitat per als metges residents tenir la possibilitat de fer una rotació externa en països en desenvolupament i poder ampliar coneixements o aprenentatge de tècniques no practicades al centre docent i contemplades al programa docent. Cal tenir en compte, tal com es regulen les rotacions externes al BOE

(Art. 21 del RD 183/2008 i l’Art. 8 del RD 1146/2006) que la rotació de cooperació ha de tenir relació amb l’especialitat que fa el MIR i la seva Unitat Docent i el seu servei han d’acceptar-la. També és necessària una autorització de l’Institut d’Estudis de la Salut. Des de les dues seccions del COMB, vàrem mantenir una reunió amb Olinda Ania, directora de l’Institut d’Estudis de la Salut. La reunió va ser molt satisfactòria en el sentit que es treballarà des de l’IES i el COMB per tenir en compte aquest tipus de rotació externa sempre que es garanteixi el compliment del programa formatiu, centres sanitaris acreditats amb uns criteris d’excel·lència bàsica, supervisió per part d’un tutor MIR per garantir sense cap dubte que es tracta d’un procés de formació externa en el programa docent dels MIR. Aquest procés de regulació de la rotació externa del MIR en un país en desenvolupament encara no està finalitzat, però si en un futur proper es pot oferir aquesta possibilitat acordem que hauria de ser amb criteris molt clars, transparent i restrictius per tal de garantir una rotació de qualitat i útil per complementar la formació dels metges residents. Des de la SMIR-COMB i la Secció de Metges Cooperadors seguirem treballant en aquest projecte. 27 de juliol del 2012 Secció MIR i Secció de Metges Cooperadors del COMB

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 45

45

05/11/12 11:22


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Delegació Comarcal del Berguedà

Segona edició de la Jornada d’Atenció Primària al Món Rural

B

erga va acollir per segon any consecutiu la Jornada d’Atenció Primària al Món Rural organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Societat Catalana de Pediatria (SCP) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC). A la Jornada es va debatre sobre la cronicitat a l’àmbit rural, que té particularitats especials com el tipus de població, les llars amb barreres arquitectòniques importants o les grans distàncies. Van participar a la sessió Miquel Vilardell, president del COMB; Conxita Medina, regidora de Sanitat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Berga; Lurdes Alonso, presidenta del Comitè Científic i vicesecretària del COMB; Dolors Forés, presidenta de CAMFiC; Vicente Molina, president de la SCP; Xus Mejido, presidenta de l’AIFICC, i Pere Joan Cardona, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, qui va pronunciar la conferència de cloenda sobre “Noves maneres d’atacar un vell conegut, teràpia Ruti contra la TBC. Una mica d’història”. A l’acte, més de 200 professionals van tractar sobre l’acompanyament dels malalts crònics. Es va fer èmfasi en el tractament de la celiaquia, diabetis, discapacitat en nens, i es va conèixer de primera mà l’experiència d’en Marc Perpinyà, qui va patir un càncer durant la seva adolescència. Així mateix es va fer una reflexió sobre els requeriments ètics en la sedació al final de la vida, i la demanda de la mort a casa. Per facilitar la tasca de l’atenció primària en entorns rurals es van fer diverses propostes com: educar els 46

Xus Mejido, presidenta de l’AIFICC; Dolors Forés, presidenta de CAMFiC; Conxita Medina, regidora de Sanitat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Berga; Miquel Vilardell, president del COMB; Vicente Molina, president de la SCP, i Lurdes Alonso, presidenta del Comitè Científic i vicesecretària del COMB, en la segona edició de la Jornada d’Atenció Primària al Món Rural.

pacients en coresponsabilitat, aprofitar les oportunitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i la interrelació entre l’atenció primària i hospitalària. En el decurs de la Jornada es van presentar diferents pòsters i sessions de comunicació oral, entre les quals es va premiar el pòster “Morir en un ABS Rural” de Jordi Espinàs, Anna Ribas, Rosa M. Salla, Renee Vink i Joan Armengol, i la comunicació oral “Tos Ferina, ???, la tos de los cien días” d’Òscar Garcia Gimeno, Carmen Campillo i Eva Maria Satué. Es pot seguir la jornada a www.combtv.cat.

Delegació Comarcal d’Osona

Homenatge a Josep Arimany en la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià

L

a Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià va celebrar el seu acte central a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, on es van celebrar els actes acadèmics i institucionals, presidits per Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Josefina Autonell, presidenta de la Junta Comarcal d’Osona; Jaume Sellarès, tresorer de la Junta de Govern del COMB; Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic; Àlvar Net, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya

i Balears, i Joan López, vicepresident de la Fundació d’Osona per a la Recerca i l’Educació Sanitàries (FORES). El professor Guillem López Casasnovas va centrar la seva conferència en un tema d’actualitat: “El sistema sanitari català: de la solvència a la sostenibilitat passant per un nou finançament fiscal.” En el decurs de la Jornada es van lliurar els diferents premis, començant pels Premis Sanitat a Osona. Xavier Clos, com a secretari del jurat, va fer públics els resultats de la 30a convocatòria. En la categoria de treballs inèdits, dotats pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb 4.500 €, el treball guanyador va ser “Canvi d’orientació terapèutica en pacients amb demència avançada: prescripció centrada en el pacient”, subscrit per Núria Molist Brunet, Daniel Sevilla Sánchez, Jordi Amblàs Novellas, Joan Espaulella Panicot, Carles Codina Jané, Pere Vila Molas, Joan Gallach Bau i Pere Roura Poch. En la categoria de treballs publicats, dotats pel COMB amb 900 € va ser premiat el treball “The Catalonia WHO demonstration project for palliative care implementation: Quantitative and qualitative results at 20 years. J of pain and symptom manage 2012;43(4):783-794”, subscrit per Xavier Gómez Batiste-Alentorn, Carmen Caja Rodríguez, José A. Espinosa Rojas, Ingrid Bullich Marín, Marisa Martínez Muñoz, Josep Porta Sales, Jordi Trelis Navarro, Joaquim Esperalba Iglesias i Jan Stjernsward, i publicat a

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 46

05/11/12 11:22


informació col·legial

Delegacions i seccions col·legials Journal Of Pain And Symptom Management. El premi per a treballs específics sobre el càncer, dotats per Osona Contra el Càncer amb 3.000 €, va ser concedit a “Aplicació de la tècnica del gangli sentinella en el càncer de mama: set anys d’experiència en el Consorci Hospitalari de Vic”, subscrit per Meritxell Medarder Ferrer, Constantí Serra Genís, María José Martínez Araque, Raimon Rovira Saperas, Enric de Caralt Mestres. Àlvar Net va fer un breu parlament sobre la transcendència de l’acte per donar pas a Antoni Furriols, president de l’Agrupació de Ciències Mediques d’Osona que va anunciar el nom del treball guanyador de la XIII Beca d’investigació d’Osona concedit al “Projecte de disseny i implantació d’un projecte d’educació sanitària dirigit a les persones amb diabetis mellitus tipus 2 a la comarca d’Osona” que desenvoluparà l’equip investigador format per Núria Puig, Montserrat Castells, Ignacio Saigi, Isabel Ramon, Maria Pastoret, Roger Codinachs i Silvia Narejos. Posteriorment, Joan López va anunciar el projecte guanyador de la XIII Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut, concedit a “Formació en Ecografia Musculosquelètica” de Joaquim Terricabras Genís. L’acte va finalitzar amb el reconeixement a Josep Arimany que, acompanyat de familiars i amics, va escoltar amb emoció les paraules que li va dedicar Josefina Autonell en nom de tota la Junta comarcal, amenitzat amb unes imatges projectades de diferents episodis importants que es varen viure al llarg dels 14 anys que va presidir la Junta Comarcal d’Osona. La presidenta li va lliurar un obsequi d’agraïment dels metges de la comarca, així com una placa commemorativa que va rebre de mans de l’alcalde de Vic. Aquest reconeixement es va cloure amb unes paraules d’agraïment de Josep Arimany cap als presents, i especialment dirigits a la seva esposa, M. Antònia Gonzàlez.

1

2

4

Per finalitzar la vetllada, es van poder veure les obres exposades del IX Concurs de Fotografia i Dibuix i Pintura, així com la ja clàssica exposició dels plafons retrospectius de la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Josep Fabregó, secretari de la Junta comarcal d’Osona, va lliurar la copa a l’equip guanyador del partit de futbol, i es va fer públic el nom de les obres guanyadores del IX Concurs artístic, segons deliberació del jurat format per membres de l’Escola d’art i superior de disseny de Vic. En fotografia va guanyar el treball “Desig” de Lluís Altés de Caralt i en pintura el treball “Clara” de Miquel Roma Viñets. Junta comarcal d’Osona

3

XIII Caminada del Dia Mundial del Cor

L

a Delegació d’Osona del COMB va tornar a organitzar, a finals de setembre, la XIII Caminada popular del Dia Mundial del Cor, que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic. La caminada va començar a les 9 del matí a la Plaça Major per finalitzar una hora més tard davant l’Ajuntament de Malla. La Caminada és un acte que s’inclou entre els molts que a tot el món promou la Federació Mundial del Cor, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des de la seva seu central a Ginebra.

1. Al centre de la fotografia Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Josefina Autonell, presidenta de la Junta Comarcal d’Osona; Jaume Sellarès, tresorer de la Junta de Govern del COMB; Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic; Àlvar Net, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Joan López, vicepresident de FORES; Josep Arimany, director de l'Àrea de Praxi del COMB, i el professor Guillem López Casasnovas, amb els guardonats amb els Premis Sanitat a Osona. 2. Participants de la XIII Caminada popular del Dia Mundial del Cor. 3. Premi en pintura al treball “Clara” de Miquel Roma Viñets. 4. Premi en fotografia al treball “Desig” de Lluís Altés de Caralt.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 47

47

05/11/12 11:22


informació col·legial

Àrea de cooperació

“La formació és la clau per al desenvolupament d’un país”

O

CULARIS és una associació que té dos anys de vida i té la peculiaritat destacada que es basa en un projecte estrictament formatiu en països de l’Àfrica subsahariana. El seu primer focus d’actuació és Moçambic, a on hi ha una realitat molt cruel: tan sols 8 oftalmòlegs natius per 24 milions d’habitants (Espanya en té més de 4.000 per als 45 milions). Hi ha més de 150.000 cecs i més de mig milió de persones amb patologies oculars curables a Occident. Es calcula que la meitat dels casos de ceguesa infantil són evitables i en un 75% entre la població adulta. L’objectiu de l’associació és ajudar a preparar oftalmòlegs, instrumentistes de quiròfan, òptics, especialistes en baixa visió i ocularistes, i així millorar la salut ocular de tota la seva població. Donar-los les eines i coneixements als metges natius que conviuen tot l’any amb els pacients, creuen que és tant o més important que fer actuacions puntuals procedents de l’estranger. Per això insisteixen en el fet que cal centrar-se en la formació perquè és la clau del desenvolupament d’un país, mentre que les accions puntuals curatives i donacions en equipaments no deixen cap llegat i condicionen l’autosuficiència dels països menys desenvolupats. OCULARIS va néixer per iniciativa del doctor Joan Prat, cap del Servei d’Oftalmologia de Sant Joan de Déu, després de ser cooperant en aquest país des de l’any 2003. En el projecte cooperen més de vint oftalmòlegs, dos ocularistes i dotze optometristes (set d’ells són professors d’optometria a l’EUOOT UPC). El seu mètode de treball es basa a dividir la formació en 5 equips docents, cadascun d’ells representa una branca de l’oftalmologia (oculoplàstia, glaucoma, retina...) mancades d’especialistes al país. Cada viatge té una duració de quinze dies, s’hi desplacen 2 o 3 oftalmòlegs, acompanyats d’òptics, d’experts en pròtesi i en baixa visió. Un cop arriben a 48

Projectes formatius d’OCULARIS en països de l’Àfrica subsahariana.

l’Hospital Central de Maputo (el principal del país), fan la revisió dels pacients i als que han d’anar a cirurgia els programen la intervenció i als que necessiten un seguiment mèdic els donen hora durant els següents dies de l’estada. L’ensenyament que imparteixen és el mateix que s’aplica als futurs professionals de Catalunya, lògicament adaptat a les limitacions del seu àmbit d’actuació. Durant l’estada a l’Àfrica, el seu objectiu principal és que els metges natius aprenguin la professió. Per això, en cada especialitat els fan participar en les intervencions, els donen les pautes i els corregeixen constantment fins que assumeixen ells mateixos les operacions. L’ensenyament és bàsicament pràctic, acompanyat de sessions clíniques amb exposició de casos i conferències dels temes principals. Les malalties i la seva intensitat a l’Àfrica són diferents que aquí. La traumatologia i els tumors són molt més agressius i aquest fet condiciona OCULARIS a l’hora de dissenyar el seu pla de prioritats quirúrgiques. Això significa que la formació que fan l’han d’adequar a la realitat del país. Per exemple, a Moçambic la ceguesa és

molt habitual, hi ha casos diaris de pèrdua d’un ull, sobretot en infants, quan aquí les persones només tendeixen a patir una disminució de la visió. Per a OCULARIS és vital realitzar la formació d’aquests professionals en el seu medi, en les seves pròpies malalties i recursos. Lògicament també hi troben obstacles que han d’anar superant. Primer, el nivell de coneixement i aprenentatge dels oftalmòlegs de Moçambic, que és molt inferior al que hi ha a Catalunya. Segon, allà els manquen processos en les línies d’actuació mèdica, tant en les visites com durant les intervencions. Per exemple, la metodologia d’una primera visita del pacient (que és bàsica), ni tan sols la tenen sistematitzada, hi ha errors de concepte. Tercer, estimular els professionals a aprendre l’ofici que es basa en un joc de confiança entre els metges, i si no es té continuïtat cada poc temps no agafen aquesta confiança. I quart, les dificultats burocràtiques del govern d’un país subsaharià. La meta d’OCULARIS és aconseguir un punt d’inflexió a partir del qual comenci a desenvolupar-se l’oftalmologia de cada país a on actuïn, sense haver de dependre de l’ajuda dels països més desenvolupats. Més informació al seu web http:// www.ocularis-jp.org Joan Prat, ONGD OCULARIS

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 48

05/11/12 11:22


informació col·legial

En record de...

Ramon Trias i Rubiès (1926-2012) Metge cirurgià

Metge de prestigi, compromès amb la professió i la societat

E

l doctor Ramon Trias i Rubiès ha estat una de les grans figures de la medicina catalana de la segona meitat del segle xx. Home senzill, auster i honest, gens presumptuós, sense ambició per la glòria, afable, generós i dialogant, ha estat un home destacat en tots els àmbits professionals. Professor d’universitat, cap del Servei de Cirurgia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau, president de l’Hospital Plató, president del Col·legi de Metges de Barcelona i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i president de la Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Membre de la saga més potent de cirurgians catalans del segle passat (Trias Pujol, Broggi, Puig Sureda), va tenir un gran prestigi en aquesta especialitat, on va destacar per esdevenir pioner a Catalunya en la Cirurgia de la Hipertensió portal cap a la dècada dels seixanta. Fill de Joaquim Trias i Pujol i nebot d’Antoni Trias i Pujol, catedràtics de cirurgia de Barcelona i cofundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona durant els anys de la Generalitat Republicana, semblava predestinat per la cirurgia. El seu mestre, però, fou un altre gran cirurgià (i que amb el temps acabaria sent el seu sogre) el doctor Joan Puig Sureda, ja que els germans Trias i Pujol van haver d’exiliar-se acabada la guerra pel seu compromís republicà i catalanista. L’exili dels pares va determinar que Ramon Trias tingués una joventut molt moguda. Mentre realitzava els estudis secundaris a França, feia incursions clandestines a Barcelona per poder visitar les seves germanes. Estudià Medicina a Barcelona i, acabada la carrera, entrà a l’Acadèmia Militar de Saragossa, pensant que se li simplificarien les dificultats administratives causades per l’exili dels pares. Començà a treballar a l’Hospital de Sant Pau, on aviat fou considerat un cirurgià excel·lent, i on ja va mostrar la seva inquietud i preocupació pels reptes i l’impacte que suposaven per als

metges els canvis en el model i sistema d’organització de la sanitat que transformaven la medicina d’una professió liberal en una professió laboralitzada. S’implicà també, com molts metges de la seva generació, en el procés de democratització del país i de les seves estructures. L’any 1976 va acceptar formar part de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (la primera d’un col·legi professional en tot l’Estat que va fer ruptura democràtica), i quatre anys més tard acabaria sentne el president fins al 1994. La seva gestió va ser notable, impulsant un conjunt d’iniciatives de gran impacte per als metges i el mateix sistema sanitari. Com a mostra, el model de responsabilitat civil sanitari (encara vigent), referenciat a nivell internacional. La seva autoritat moral i el seu caràcter empàtic i obert el van afavorir a l’hora de buscar acords i consensos en unes circumstàncies especialment difícils, però també cal destacar la seva solidesa quan es tractava de mantenir-se en els grans principis, com fou la seva coratjosa defensa del paper i de les funcions dels col·legis professionals i també de les competències autonòmiques en diversos conflictes amb les organitzacions de l’Estat (OMC) i en el terreny econòmic (un precussor del pacte fiscal que ara reivindica Catalunya). També cal destacar la seva defensa dels valors del professionalisme i de

compromís social com a eines essencials per poder exercir el lideratge i la confiança amb els ciutadans. Home d’abast cultural, amb moltíssimes relacions personals, i de conversa amena i interessant, va preferir transmetre les seves experiències i les seves opinions per via oral i no de forma escrita, amb la qual cosa el doctor Trias abandona aquest món sense deixar unes memòries que els seus amics i col·laboradors li havíem demanat insistentment durant molts anys. Afortunadament va poder estar present a l’homenatge que se li va retre al finalitzar el Congrés d’Història de la Medicina de Catalunya, del que va ser el president, i que va tenir lloc el passat 10 de juny, acte en què es va fer un repàs de diverses facetes de la seva vida com la de cirurgià de Sant Pau, president del Col·legi de Metges, president de l’Hospital Plató i secretari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Va ser un acte entranyable que va permetre, segurament, que la seva última vivència fos apreciar l’estima i el reconeixement dels seus companys metges i el seu agraïment per la feina feta. Descansi en pau el cirurgià, el metge, l’home compromès i dialogant, l’amic. Miquel Bruguera i Cortada Jaume Padrós i Selma

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 49

49

05/11/12 11:23


informació col·legial

En record de...

Juan Sánchez-Lloret Tortosa (1934-2012)

E

l passat mes de juliol ens va deixar en Joan. Tenia 78 anys. Tot i que, l’últim any, la seva vida havia estat limitada per problemes de salut, els seus amics seguíem mantenint contacte amb ell, gràcies a les visites que ens feia a l’Hospital Clínic, sempre que la salut li ho permetia. La meva relació amb ell va començar l’any 1981, quan vaig iniciar la residència de Cirurgia Toràcica a l’Hospital Clínic, i s’ha prolongat fins al final de la seva vida. Han estat 32 anys que m’han servit per aproparme a la seva personalitat i rebre la seva amistat i el seu mestratge. En la seva trajectòria professional, tant assistencial com docent, va ésser un home molt proper als seus pacients, als seus alumnes, i als seus companys. En Joan era un home planer, simpàtic i cordial en el tracte, orgullós de la seva professió, i amb una gran capacitat de comunicació. Gaudia amb la docència, i això es transmetia als seus alumnes. Com tots els alumnes que el vam tenir de professor, conservo un bon record de les seves classes; feia que els temes més feixucs esdevinguessin interessants, i concentrava com ningú l’atenció de l’auditori. A classe, dominava perfectament “l’escena”, amb la seva inqüestionable capacitat de “seducció” (aspecte en el qual coincidim els companys que el van conèixer). Com a professor titular del Departament de Cirurgia de la Universitat de Barcelona, i posteriorment com a catedràtic de Cirurgia Toràcica, va estructurar, consolidar i desenvolupar aquesta matèria, que va impartir durant molts anys als alumnes de llicenciatura. Va ser un dels artífex de la creació del primer pla d’estudis amb ensenyament medicoquirúrgic integrat que es va impartir a l’Estat, i va marcar un perfil clar de contingut docent universitari en l’ensenyament de l’especialitat. 50

Amb el seu esforç i el d’altres companys especialment amb l’ajut, la il·lusió i la lleialtat del seu bon amic Emili Letang (epd), va fundar el Servei de Cirurgia Toràcica del Clínic l’any 1973, per desenvolupar una especialitat que tot just s’iniciava a Catalunya. Com a cap del Servei va contribuir notòriament en el desenvolupament de l’especialitat en la formació d’un bon nombre de cirurgians, alguns dels quals han dirigit o dirigeixen altres Serveis de Cirurgia Toràcica. El seu esperit dinàmic i innovador el va portar també, com a cap de Departament de Cirurgia, a impulsar la creació del Servei de Cirurgia Cardíaca del Clínic, dirigit pel doctor Jaume Mulet, a principis de la dècada dels vuitanta. En Joan va mostrar una indubtable inquietud participativa en diferents estaments hospitalaris i extrahospitalaris; cal destacar en aquest aspecte el càrrec de director de l’Hospital Clínic, i el de president de la Societat Catalana de Cirurgia. Aquesta voluntat participativa es va complementar amb una notable capacitat de convenciment, que el feia reconduir amb èxit situacions conflictives, de manera diplomàtica i sense imposicions. Desconfiava de les decisions terapèutiques precipitades o improvisades, fet que el va portar a crear amb altres especialistes comitès multidisciplinaris estructurats entorn a protocols prèviament establerts i consensuats, dirigits al tractament de determinades malalties; un d’aquests comitès va ser el del “càncer de pulmó”, vigent encara avui dia. Com a cirurgià, posseïa uns dots admirables; era brillant, meticulós, precís, elegant i resolutiu en situacions crítiques. Tenia una sòlida i àmplia formació en cirurgia general, que va constituir la base de la seva capacitat com a cirurgià toràcic. En l’aspecte personal, era un home intel·ligent, culte i enginyós. Bon con-

versador i ràpid en la resposta; tenia sempre un comentari precís i adient. A la seva innegable sensibilitat, s’hi sumava una gran capacitat de resistència i superació; en aquest aspecte, recordo unes paraules que sovint em deia: “Josep Maria, jo sóc un home dur.” Vaig anar adonant-me amb el temps, que aquesta “duresa” a la qual ell es referia, corresponia en realitat al seu caràcter ferm i resistent. En Joan ja no és entre nosaltres, però els qui vam tenir la sort de compartir amb ell part de les nostres vides, en guardarem sempre un bon record. Finalment em permeto incloure aquesta citació del cirurgià de pares catalans, Rudolph Mattas, que em tranquil·litza l’esperit sempre que ens deixa algú estimat: “La transició entre la vida i la mort ha de ser suau en l’hivern de la vida. La mort sota aquestes condicions està revestida de certa grandesa i poesia, si arriba a un home que ja ha complert la seva missió; no hi ha res a témer, res de què preocupar-se.” Estimat Joan, no tens, doncs, res a témer, ni res de què preocupar-te. Descansa en pau, amic. Josep Maria Gimferrer

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 50

05/11/12 11:23


informació col·legial

En record de...

Lluís Revert i Torrellas

E

l 22 de maig de 2012 va morir a la ciutat de Barcelona, als 84 anys, el doctor Lluís Revert i Torrellas, pioner de la nefrologia a Catalunya i catedràtic d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona. Vaig conèixer el doctor Lluís Revert l’any 1963, quan jo era estudiant de medicina i ell metge de guàrdia de l’Hospital Clínic. Aviat vaig quedar enlluernat pels seus coneixements, la seva empenta, la seva competència professional i la seva gran humanitat. Anys cinquanta Als anys cinquanta del segle passat, l’Hospital Clínico y Provincial era encara un hospital de beneficència i els seus mitjans eren molt limitats. En aquella època, en Lluís Revert es va donar a conèixer com un expert en el maneig dels electròlits i de les alteracions de l’equilibri àcid-base, el que llavors es deia “regulació humoral”. Però per poder dur a terme aquesta tasca, li calien l’utillatge necessaris per dosificar els ions i el pH de la sang i, a partir de les anomalies detectades, calcular les quantitats i la composició dels sèrums a administrar als malalts. Va emprar tota la seva empenta per aconseguir que la Clínica Mèdica B que dirigia el professor Máximo Soriano adquirís, entre d’altres, un fotòmetre de flama per determinar l’ionograma i un aparell de Van Slyke per calcular la reserva alcalina. Proveït d’aquests instruments i d’uns coneixements que llavors només es podien adquirir en revistes estrangeres i amb moltes hores d’estudi, en Lluís Revert va posar les bases del primer Departament de Regulació Humoral de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els metges que ens vam formar al seu costat anàvem darrere dels seus JAMA i també dels primers llibres de fisiologia i d’anatomia patològica renal que va comprar. Ell ens va donar l’exemple de dedicació, sense reserves ni horaris, tant a l’estudi com al contacte amb els pacients. En Lluís Revert ens ensenyà a interrogar i explorar els malalts de forma exhaustiva, competència que va heretar del seu mestre el professor Máximo Soriano, i a formular amb precisió els diagnòstics d’unes malalties que, com les diferents formes de glomerulonefritis,

encara eren poc conegudes. Per poder diagnòsticar les malalties glomerulars va posar a punt a la Clínica Mèdica B l’estudi del ronyó mitjançant la biòpsia renal, primer amb microscòpia òptica i anys després per immunofluorescència i microscòpia electrònica. Ben aviat, però, va resultar evident que en alguns casos si s’esdevenia un fracàs renal agut, tot i esser sovint una situació reversible, es produïa la mort per “urèmia” abans de tenir lloc la regeneració espontània del teixit renal. En Lluís Revert es va interessar per aquesta patologia i hi va dedicar la seva tesi doctoral l’any 1960, que porta el títol d’Insuficiencia Renal Aguda. Però, per poder tractar de forma eficaç aquesta patologia, calia disposar d’un aparell anomenat “ronyó artificial” que permetés depurar la sang del malalt amb fracàs renal agut durant uns quants dies o unes poques setmanes, en espera de la recuperació de la diüresi. En Lluís Revert va aconseguir que l’hospital comprés un ronyó artificial d’origen alemany nomenat Haemodialysator Model III i dissenyat pel doctor C. Moeller; ell mateix es va encarregar de fer la importació directa d’aquest aparell i aconseguir tots els permisos i les divises necessàries. Aquest ronyó artificial va entrar en funcionament a començaments de l’any 1961. Anys després, el repte per tractar els malalts renals es va traslladar als pacients amb insuficiència renal crònica terminal. També en aquest cas, la visió de futur d’en Lluís Revert el va portar a dotar-se dels aparells necessaris i, l’any 1966, es va importar dels Estats Units el primer ronyó artificial destinat específicament a tractar malalts

crònics, un dialitzador model Kiil de l’empresa Sweden-Freezer. Al llarg d’aquests anys, el nombre de col·laboradors va augmentar, així com els espais, els aparell de diàlisi disponibles i els llits d’hospitalització, de tal forma que al voltant d’en Lluís Revert va anar creixent un gran dispositiu destinat al diagnòstic i al tractament de les malalties renals. Finalment, l’any 1972, es va convocar a l’Hospital Clínic una plaça de cap de Servei de Nefrologia, Diàlisi i Regulació Humoral que, lògicament, va guanyar en Lluís Revert, així com 5 places de metges adjunts i 4 de residents, el que va permetre consolidar un dels primers serveis de nefrologia de l’Estat espanyol, quan encara la nefrologia no havia estat reconeguda com una especialitat mèdica. Anys seixanta i setanta En els anys seixanta i setanta del segle xx encara era una proesa sortir del país i donar-se a conèixer fora. En Lluís Revert, que parlava molt bé el francès,va establir ben aviat contacte amb el Servei de Nefrologia del professor Jean Hamburger a l’Hôpital Nécker de Paris i va assistir de forma ininterrompuda a les Actualités Nefrologiques que cada any tenien lloc en aquesta ciutat a principis del mes de maig. Més endavant va fer curtes, però molt profitoses, visites a l’Hôpital Nécker de Paris, a la Cornell University de Nova York i a la Clínica Mayo de Rochester, Minnesota. En Lluís Revert també assistia regularment als congressos de la Societat Internacional de Nefrologia (ISN) i de la Societat Europea de Diàlisi i Trasplantament (EDTA). Sempre va recomanar amb insistència als seus col·laboradors que assistissin a aquestes reunions internacionals i es va encarregar de cercar l’ajut financer necessari per poder-hi anar. L’any 1984 el vaig acompanyar per primera vegada a la reunió anual de la Societat Americana de Nefrologia (ASN) a la ciutat de Los Angeles. L’assistència a aquestes reunions internacionals i les estades a hospitals estrangers van tenir un paper important en la formació dels seus col·laboradors i van ser l’impuls decisiu perquè alguns s’incorporessin a

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 51

51

05/11/12 11:23


informació col·legial

la recerca clínica. Aquesta recerca es va poder fer mitjançant la creació en el Servei de Nefrologia de laboratoris específics d’anatomia patològica i d’immunologia renal. Al laboratori d’anatomia patològica es podien estudiar les biòpsies renals amb microscòpia òptica, immunofluorescència i microscòpia electrònica. Al laboratori d’immunologia renal es van posar a punt les tècniques de dosificació del complement del sèrum, dels anticossos anti-MBG i dels ANCA, així com la determinació del C3 Nephritic factor. En Lluís Revert va donar sempre un gran suport a la recerca en nefrologia i des del primer moment va insistir que tothom fes la tesi doctoral i publiqués en revistes de prestigi internacional. Al final de la seva vida professional en Lluís Revert tenia un currículum de publicacions considerable i va escriure un gran nombre de capítols en llibres de medicina interna i de nefrologia. Durant molts anys va ser el conseller de la secció de nefrologia del Tratado de Medicina Interna editat pels doctors Pere Farreras i Ciril Rozman. Després de donar a conèixer l’especialitat de nefrologia en el nostre àmbit, en Lluís Revert, que va ser president de la Societat Catalana de Nefrologia (SCN), va entrar en contacte amb els primers nefròlegs que havien sorgit a Madrid al voltant de la figura del doctor Luis Hernando Avendaño, que treballava a la Fundació Jiménez Díaz i que és una altra de les figures rellevants de la nefrologia espanyola. Es pot dir sense exagerar que en Lluís Revert i en Luis Hernando han estat els pares de la nefrologia a Espanya. L’any 1965, gràcies a l’empenta d’aquests dos pioners, va tenir lloc a Madrid la primera reunió de la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN). Amb els anys, tots dos esdevindrien presidents d’aquesta societat. En Lluís Revert hi va accedir l’any 1973 i va ser en el decurs de la seva presidència que la nefrologia va esdevenir, l’any 1977, una especialitat oficial reconeguda. Implicació docent Un altre aspecte molt rellevant en la vida professional d’en Lluís Revert ha estat la seva implicació docent. Des de l’any 1963 en què va esdevenir professor adjunt va dedicar moltes hores a explicar patologia mèdica als estudiants de la Facultat de Medicina de Barcelo52

Amb els anys, la figura d’en Lluís Revert s’ha anat engrandint i s’han reconegut els seus mèrits, el seu llegat i el seu exemple na. En Lluís Revert tenia uns coneixements molt amplis en medicina interna. Sempre va ser un gran clínic, coneixedor amb profunditat de la patologia dels diferents òrgans, aparells i sistemes, i això li donava una competència professional que anava més enllà de l’especialització en el camp de la nefrologia. Els malalts públics i privats se n’adonaven i sovint li consultaven per aquestes altres patologies. Amb els anys, la voluntat d’ensenyar i formar bons metges i bons especialistes, es va traslladar a la formació de metges residents de l’Hospital Clínic. Això va permetre que molts altres hospitals de Catalunya incorporessin nefròlegs formats en aquest hospital. La vocació docent d’en Lluís Revert el va empènyer a presentar-se a les primeres oposicions a catedràtic de nefrologia i, en guanyar aquestes oposicions, va esdevenir el primer catedràtic de nefrologia de l’Estat espanyol. En Lluís Revert va lluitar per dignificar l’ensenyament de la medicina i, amb els anys, arribaria a ser vicedegà de la Facultat de Medicina de Barcelona. Modernització i lideratge de l’Hospital Clínic La capacitat de treball i l’empenta d’en Lluís Revert el van portar també a contribuir de manera decisiva a la millora de l’organització de l’Hospital Clínic al llarg dels anys setanta; això passava per transformar les antigues clíniques mèdiques, portades per un catedràtic, en serveis d’especialitat dirigits per un cap de servei amb o sense vinculació universitària. En aquesta pugna d’interessos oposats, en Lluís Revert va fer costat als metges que, com els doctors Ciril Rozman, Cristóbal Pera i Miguel-Ángel Asenjo, entre d’altres, van fer possible aquesta transformació i van permetre garantir la modernització, l’eficiència en l’exercici professional i el futur de l’Hospital Clínic. El prestigi d’en Lluís Revert entre els metges de l’hospital va arribar a ser extraordinari; els seus coneixements científics i la seva experiència professional eren coneguts per tothom. Però aquests facultatius el veien també com

un metge que tocava de peus a terra i que dedicava molta part del seu temps a atendre personalment els malalts. El consideraven un excel·lent company, que no sabia dir que no quan algú venia a demanar-li consell o el seu suport. També va saber, quan tocava, defensar les seves idees i prioritats davant de les autoritats hospitalàries. Potser per això va ser, durant molts anys, escollit com a cap de la Subdivisió de Medicina. Amb els anys, la figura d’en Lluís Revert s’ha anat engrandint i s’han reconegut els seus mèrits, el seu llegat i el seu exemple. Ja hem fet esment que va ser successivament president de la Societat Catalana i de la Societat Espanyola de Nefrologia, societat en les quals va deixar la seva empremta. L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li va conferir la Medalla Narcís Monturiol per la seva valuosa tasca docent, de la qual havia estat pioner a l’Estat espanyol, per la seva meritòria tasca assistencial com a cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, per la contribució a la difusió de l’especialitat, i per la seva dedicació a la recerca en el camp de la immunologia renal, de la hipertensió arterial i del metabolisme fosfocàlcic. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el va elegir membre numerari l’any 1996. En l’àmbit de l’Estat espanyol va formar part i va ser elegit president de la Comisión Nacional de la Especialidad de Nefrología, organisme assessor dels Ministeris d’Educació i de Sanitat i Consum, on va desenvolupar una tasca molt reconeguda. Al 2001 li fou atorgada la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. Però al marge de tots aquests premis i reconeixements, estic segur que el que més li hagués agradat és que se’l recordi sempre com un bon metge per part dels seus companys, dels seus deixebles i, sobretot, dels seus pacients. Aquests van confiar sempre en el seus coneixements però, sobretot, en la seva personalitat acollidora i optimista, d’una gran humanitat, tocant de peus a terra i atenent-los a tots de la mateixa manera, fossin malalts privats o atesos en l’àmbit públic. En Lluís Revert es va fer mereixedor de tots els agraïments que els seus malalts li mostraven, perquè amb la seva dedicació i el seu esforç sabien que els havia atès com si fos el seu pare. Els seus deixebles en som testimonis. Alexandre Darnell i Tey

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 52

05/11/12 11:23


informació col·legial

La cronicitat: un repte sanitari i terminològic La Terminologia de la cronicitat és un projecte multidisciplinari en què treballen diverses institucions de l’àmbit sanitari i assistencial en el nostre país, conjuntament amb el TERMCAT. Us expliquem en què consisteix. La cronicitat L’atenció a les persones amb malaltia crònica i el coneixement dels factors de risc de patir-les són actualment un objecte prioritari de revisió dels sistemes d’atenció a la salut. Les condicions de salut relacionades amb la cronicitat són les que tenen una expectativa de creixement i un impacte més elevats en els indicadors de salut i en la sostenibilitat del sistema de benestar. Atès que la cronicitat és un repte en tots els països desenvolupats, el Departament de Salut, conjuntament amb el Departament de Benestar Social i Família, ha creat el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC), que recull experiències fetes en altres àmbits geogràfics del nostre entorn i les adapta a la realitat del país. Resulta evident, doncs, que la cronicitat constitueix un àmbit emergent, que demana atenció prioritària i exigeix buscar el consens dins de les institucions i entre els professionals que s’hi dediquen. Com a punt bàsic per a garantir una base comuna compartida, els responsables del PPAC treballen en la revisió, formalització i difusió de la terminologia de la cronicitat. Hi ha la voluntat de cercar un consens que en faciliti la implantació i converteixi aquesta terminologia en un referent en l’atenció a la salut i l’assistència social de la malaltia crònica a Catalunya. La primera fita plantejada és aplegar el conjunt de termes d’ús habitual en Taula 1. Entitats implicades en l’obtenció del consens terminològic Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) Departament de Salut Departament de Benestar Social i Família Pla Director Sociosanitari Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (ACMSCB) Consell Català de Col·legis de Metges Consell Català de la Professió Infermera Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic Òmnium Cultural

l’atenció a la malaltia crònica complexa, avançada o amb necessitats pal·liatives. En la recollida de dades s’ha tingut en compte l’opinió d’institucions, organismes i professionals de rellevància en el sector. La Taula 1 mostra el conjunt d’institucions i organismes que han pres part activa en el projecte. En una segona etapa es busca arribar al consens, terme per terme, en la delimitació del concepte i en la tria de la denominació més adequada per a designar-lo. El Centre de Terminologia TERMCAT col·labora en aquesta tasca de recerca terminològica amb els responsables del PPAC i del Departament de Salut el qual, a més, dóna suport al projecte. Una terminologia de consens I com s’obté el consens terminològic? Com ja hem dit, la finalitat del projecte és elaborar una terminologia completa, consensuada amb els professionals que l’han de fer servir. La selecció ha d’incloure tots els termes pertinents, d’ús propi i habitual en l’àmbit de la cronicitat. Es pretén que la Terminologia de la cronicitat sigui una eina útil que faciliti als usuaris l’ús de la terminologia adequada en el seu exercici professional. Cada article terminològic inclourà la denominació catalana, amb indicació de la categoria lèxica, la sinonímia (si escau), la definició, els equivalents en castellà, anglès i francès i, eventualment, notes explicatives. La inclusió de definicions és rellevant, perquè, en tractar-se d’un àmbit en desenvolupament, hi ha un bon nombre de termes amb un significat confús, equívoc o innecessàriament divers, així com força conceptes nous o emergents per als quals cal fixar el significat. Taula 2. Mostra de termes en estudi en la Terminologia de la cronicitat atenció integrada atenció proactiva complexitat estratificació gestió de casos malalt avançat multimorbiditat pacient expert persona fràgil pla de decisions anticipades ruta assistencial

Amb vista a facilitar l’ús i la implantació d’aquesta terminologia, els experts han preferit posar-se d’acord en un nombre de termes mínim i necessari (es considera que com més breu sigui el llistat, més eficient serà el procés de consens). La versió final de la terminologia en contindrà vora una vuitantena. La Taula 2 recull alguns exemples significatius. Un cop establerta la selecció de termes que constituirà la Terminologia de la cronicitat, els terminòlegs del TERMCAT prepararan els dossiers per a l’estudi de normalització que ha de dur a terme el Consell Supervisor juntament amb els experts. En aquest cas, està prevista una sessió de normalització en què els especialistes de les diverses institucions implicades tindran l’oportunitat de buscar el consens en una discussió de treball conduïda pels terminòlegs.1 Per a difondre el projecte en curs, el juliol passat es va aprofitar el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull, a Puigcerdà, per exposar-ne les línies. En el decurs de la 12a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i dedicada als reptes dels professionals davant del malalt crònic, es va presentar la comunicació “Consens terminològic de la malaltia crònica”.2 Segons el calendari de treball previst, durant la primera quinzena de novembre es farà la sessió de normalització. Posteriorment, el Consell Supervisor del TERMCAT estudiarà i aprovarà els termes debatuts en la sessió. Finalment, la publicació dels resultats definitius del projecte es produirà durant el primer trimestre de 2013. En propers consultoris terminològics us n’anirem informant. M. Antònia Julià, TERMCAT, Centre deTerminologia Carles Blay, Programa de prevenció i atenció a la cronicitat Notes 1

Si voleu aprofundir la informació sobre el procés de normalització, podeu consultar http://www.termcat. cat/ca/El_TERMCAT/Linies_Actuacio/#Normalitzacio 2 El contingut complet de la comunicació és accessible des de l’enllaç http://www.combtv.cat/home.asp (vídeos 52-57)

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 53

53

05/11/12 11:23


petits anuncis

petits anuncis Consultes mèdiques Rbla. de Catalunya-Mallorca Centre Mèdic en funcionament lloga amplis despatxos, molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701 Lloguer despatxos equipats Situació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121 Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Matins o tardes, aire condicionat i calefacció, amb servei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i confortables. Gran qualitat i preu econòmic. INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661 Despatxos mèdics Situació: Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 Llogo consulta mèdica 100 m2 Balmes-Rosselló. Despatxos completament equipats, recepció, calefacció, aire condicionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1 bany. Preu assequible i negociable. INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912 Lloguer de despatxos Situat a la Diagonal-Pau Claris. Centre mèdic dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos a metges. Matins i tardes. Totalment equipats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, servei neteja, etc. INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Lloguer despatxos Situació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdic d’alt nivell, lloga despatxos totalment equipats per a mòduls de matins o tardes. Li oferim tots els serveis necessaris perquè vostè sols hagi de preocupar-se de visitar els seus clients. INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638 Lloguer despatxos Situació: Zona Hospital Clínic. Centre mèdic en funcionament lloga despatxos totalment equipats. Matins. Tots els serveis. INFORMACIÓ: Tel. 934 541 127 Es lloga despatx mèdic Situació: Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271 Serveis integrals de Secretaria telefònica CALLMED. Serveis integrals de Secretaria telefònica. Recepció de trucades personalitzada. Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòniques. Sense costos addicionals. Atenció 12 hores diàries. URGÈNCIES. INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700 Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguen de dilluns a dissabte Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínica del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica. Personalització i màrqueting. INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716 Es lloguen 2 despatxos grans en Centre mèdic Disponible a finals de juliol. Totalment reformat i en funcionament a Gran Via Carles III (zona Les Corts) molt a prop Clínica Dexeus. Ben comunicat. 1 despatx gran amb sala d’exploració, 1 sala, recepció, 2 lavabos. Bon preu, negociable. Ideal consulta professional. INFORMACIÓ: Sra. Sánchez. Tel. 627 669 524 Despatx apte per a consulta mèdica Situació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire condicionat. INFORMACIÓ:Tel. 932 001 047

Despatxos a Barcelona ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en gestió mèdica disposa de despatxos propis a Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8.00 a 21.00. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació i gestió de nous centres a Barcelona i província. INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091. E-mail: zonamedica@zonamedica.es

Lloguer amplis despatxos Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos molt ben equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per mòduls de matins o tardes en exclusiva. Per a totes les especialitats INFORMACIÓ: Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393. www.clinicaorl-eixample.com Email: clinicaeixample@telefonica.nets

Despatx Via Augusta 106 m2 Consultoris: 2 grans i 1 menor. Sales d’espera: 1 gran, 2 petites. 1 hab. arxiu, etc. 2 lavabos. Façana transparent. Abundants busos i metro. 3 pàrquings pròxims. INFORMACIÓ: Tel. 608 289 424

Consulta pediàtrica Situació: Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport. INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

54

Lloguer dos despatxos Situació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi). Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan, l’altre amb box per a cures o tractaments Estètica acurada. Confortables i amb totes les prestacions d’informàtica i telefonia. Ideals especialitats i gestionat per metges. INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398 Consultori mèdic (cèntric). Consulta mèdica a compartir. Situació: Carrer Trafalgar (plaça Urquinaona). Pis de l’Eixample adaptat per poder visitar dos metges alhora. Dotat de dos despatxos exteriors amb sala d’exploracions. Una amb Raigs X incorporat (a compatir). Dos aparells d’ECG i un espiròmetre. Matins i tardes. Cuina (zona menjador), dos banys. Preu: A convenir INFORMACIÓ:Tels. 660 724 138 / 659 014 186 / 932 682 324 / 933 000 749 Oficina/Consultori mèdic en lloguer Edifici consultes mèdiques. Zona Hospital Clínic-carrer Provença. INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043 Es lloguen cabines a centre mèdic-consulta Situació: Joan Sebastià Bach (Turó Parc). Totalment equipades: 4 cabines insonoritzades, aire condicionat, lliteres hidràuliques, fil musical. A punt per entrar. Preu: A consultar. INFORMACIÓ: Clara. Tels. 600 347 400 / 932 010 956. E-mail: info@fisioterapiapinos.com Centre de Negocis Agenda Situació: Muntaner, 121, 1r 1a. 08036 Barcelona. Lloguer de despatxos per passar consulta. Atenció personalitzada amb recepcionista. Centre al costat Hospital Clínic, ben comunicat. Tarifa: hores / dia / mes. Web del centre: www. centrodenegociosagenda.com INFORMACIÓ: Tel. 934 880 606. E-mail: ofibarna@arrakis.es Consulta mèdica a Barcelona ciutat Ofereix despatxos de lloguer per mòduls. Els despatxos estan equipats i climatitzats. Disposem de recepció amb secretària per a la gestió de les agendes, sala d’espera, telèfon i ADSL wifi. Zona de Sant Gervasi, prop de plaça Molina. Vegeu fotografies a www.consulta.arrakis.es INFORMACIÓ: Lourdes. Tel. 934 144 997. E-mail: info@consultasantelies.com Consultes externes a Policlínica Barcelona Oferta; mitjançant concessions. Inclou; suport tecnològic renovat, complet i suport humà. Cartera de pacients privats i mutuals. INFORMACIÓ: i visites Tel. 934 161 616. E-mail: info@consultorisvallirana.com Clínica Vascular Barcelona Nou centre mèdic ubicat al carrer Oliana, 27, dedicat a les malalties cardiovasculars i altres especialitats complementàries, ofereix despatxos per llogar. S’inclou secretària, història clínica informàtica i quadre mèdic excel·lent. www.vascularbarcelona.com. INFORMACIÓ: Dr. Enric Roche. E-mail: enric.roche@gmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 54

05/11/12 11:23


petits anuncis

Centre terapèutic cerca professionals per compartir despatxos responsables de l’àmbit de la Psiquiatria o la Psicologia Situat a Les Corts-Diagonal (prop de l’Illa). Mòduls de matins i tardes o col·laborar amb l’equip de professionals. Ideal poder oferir una especialitat de treball. Es requereix estar donat d’alta d’autònoms i tenir pacients. Despatxos totalment equipats confortables i lluminosos. INFORMACIÓ:Tels. 636 353 620 / 608 534 532. E-mail: barnapsico@gmail.com Lloguer de despatxos completament equipats Situació: Via Augusta-Ganduxer. Centre mèdic, d’alt nivell, polivalent autoritzat pel Departament de Sanitat, lloga despatxos totalment equipats amb aire condicionat, telèfon, recepció, gestió agenda on-line, facturació, servei d’infermeria, etc. Matins o tardes. INFORMACIÓ: Tel. 932 467 403 Lloguer de local Situació: Carretera de Collblanc, 37, Hospitalet, a prop metro Collblanc. Altell exterior i diàfan, 50 m2. Preu: 400 € mensuals bruts. INFORMACIÓ: Anna. Tel. 630 951 818. E-mail: anamons@gmail.com Per compartir despatx necessito metges de diferents especialitats Interessats a formar equip per a centre mèdic a Barcelona. INFORMACIÓ: Tel. 670 289 688 Lloguer despatxos mèdics per estrenar Situació: Calvet, 30 – Diagonal – Francesc Macià. Barcelona. 320 m2 d’instal·lacions. Decoració alt nivell, completament equipats, a punt per treballar, amb tots el serveis, recepció trucades, agenda telefònica A/C, ADSL, etc. Últims mòduls matí o tarda. Bones condicions econòmiques. INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797 En gran clínica dental, situada en ple centre de Granollers Habilitem despatx per llogar per hores o mitges jornades a personal sanitari (metge, infermera, psiquiatre, psicòleg, podòleg, fisioterapeuta, etc.). La Clínica es troba situada enfront de la farmàcia Viñamata, al costat del CAP, al carrer Museu, 15, 1 pl. Descompte especial per treballadors de l’hospital. INFORMACIÓ: Dra. Clara Montañés. Tel. 938 794 477. E-mail: http://www.facebook.com/clinicadental.museu Clinica Dental per compartir, Completament equipada amb: recepció, 2 boxes, despatx, sala d’espera, vestidor i bany. Situada al centre de Mataró: La Riera, 22. Horari: tardes. Utilització per més d’un titulat. INFORMACIÓ: Tel. 937 960 864 Es ven pis per a habitatge+consultori o consultori mèdic Situació: Londres, 94, 1r 2a (Muntaner). Pis de 250 m2, 8 habitacions, 3 banys, cuina, menjador, saló, galeria, ascensor, porter. INFORMACIÓ: Tel. 932 033 660. E-mail: bermejo9@ono.com

Venda Clínica Dental Amb dos boxes, completament equipada i funcionant a ple rendiment. La Clínica està molt ben situada a la zona de Balmes-Trav. de Gràcia de Barcelona i està totalment consolidada, en funcionament més de 25 anys. Superfície d’uns 80 m2 i també està en venda, encara que se’n pot negociar el lloguer. INFORMACIÓ: Tel. 697 438 273 Torre de lloguer a Pg. Sant Gervasi, 27, Barcelona Torre excel·lentment ubicada a la zona alta de Barcelona. 950 m2 construïts, 15.000 € mensuals, despeses incloses. Ideal per a seu corporativa, clínica, geriàtric. Gran visibilitat i representativitat, ben comunicada, jardins, dos accessos. INFORMACIÓ: Finques Gascon. Tels. 932 151 500 / 932 160 633 Centre esportiu ofereix despatx per metge acupuntor Tenim disponible un despatx els dijous, en horari de tot el dia, per a metge acupuntor que vulgui treballar a l’àrea de salut del Centre Esportiu Municipal Claror. INFORMACIÓ: Marta Coll.Tel. 934 761 390, dill. i dc. matí. E-mail: mcoll@claror.cat Despatx cèntric Busquem companys/es per compartir despatx cèntric, matins i tardes. Ubicació: Pau Claris-Casp. INFORMACIÓ: Benet Nomdedeu. Tel. 628 131 023. E-mail: nomdedeu@clinic.ub.es Es lloga consulta a Barcelona Situació: Bonanova-Mandri. Centre mèdic a peu de carrer lloga despax per mòduls, tant matí com tardes. Permís per a cirurgies ambulatòries de poca durada i sense anestèsia. Accés per a minusvàlids. Especialitats que ja visiten: Cirurgia plàstica, medicina estètica, trauma i fisioteràpia. INFORMACIÓ: Sílvia. Tel. 630 953 298 Despatx mèdic en lloguer per mòduls (matins o tardes) Amb atenció telefònica i tots els serveis. Ubicació: Ronda General Mitre, 99. Entrada independent a peu de carrer (davant Clínica Sagrada Família). INFORMACIÓ: Dra. Anna Rodriguez Cerdà. Tels. 932 197 545 / 619 749 955 Es lloga despatx mèdic en un Centre Mèdic molt ben situat (Av. Diagonal amb plaça Francesc Macià) el Centre compta amb doctors de reconegut prestigi en diverses especialitats mèdiques. Prova’l durant el 1r mes gratis! INFORMACIÓ: Tel. 625 355 958 Oftalmòleg jove interessat a comprar consulta (a Barcelona ciutat) D’un oftalmòleg que es vulgui jubilar. INFORMACIÓ: Tel. 649 884 232 Mòduls per llogar al centre de Barcelona carrer València-Balmes Lloguer de consultes mèdiques per mòduls matins-tardes, preus a convenir. Al preu estan afegits els serveis de recepció, manteniment, aigua, llum, calefacció i aire condicionat. Opció de donar joc de claus si l’horari excedeix el de recepció. ADSL, 3 sales d’espera, fil musical i molt ben ubicat. Preparats per començar a treballar. INFORMACIÓ: Araceli. Tels. 935 313 563 / 678 540 931. E-mail: www.cml.cat

Consulta mèdica Situació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Es lloga consulta de 110 m2, amb dos despatxos, dues sales d’exploració i una sala d’espera i recepció. Telèfon a ctiu. INFORMACIÓ: Tel. 607 222 384 Llogo despatx De 8,2 m2, per a consulta ambulatòria, equipat. Mataró. INFORMACIÓ: www.centremedic-equilibrium.es Neuròleg ofereix compartir despatx mèdic amb altres professionals Situat al carrer Balmes-Trav. de Gràcia. INFORMACIÓ: Verónica. Tels. 618 469 025 / 932 072 034 Lloguer despatx Travessera de Dalt (zona Gràcia). S’ofereix compartir despatx totalment equipat. Preu econòmic. Horari a convenir. INFORMACIÓ:Yolanda (10 h a 13 h). Tel. 932 848 549 Local en perfectes condicions al Carmel de 50,5 m2 Situació: Carrer Lugo, 39-41. Amb sistema d’aire condicionat i calefacció. Ampli rebedor, 3 despatxos-cabines. Possibilitat de convertir-los en 2 despatxos grans. Llums graduables en intensitat. Bany complet. Mobiliari en perfectes condicions. Bona comunicació, transport públic i privat. Preu: aproximat 90.150 € (a negociar). INFORMACIÓ: Marc. Tel. 676 450 769. E-mail: marc_a99@hotmail.com Lloguer despatx plaça Letamendi, 37, Barcelona Despatx de 97 m2 amb espai totalment diàfan, llest per poder fer-se separacions al gust. Aire condicionat a estrenar 8000 frigories, pintat, telèfon i internet. Dos lavabos amb dutxa. Un magatzem. Dos ascensors i servei de porteria. Pàrquing no inclòs. Preu: 700 €/mes INFORMACIÓ: Tel. 659 116 216. E-mail: huascarbebe@gmail.com Centre Mèdic zona Vall d’Hebron Venda o lloguer. Adequat qualsevol especialitat, 130 m2, autorització del Departament de Salut. 3 despatxos mèdics, quiròfan cirurgia menor, sales d’exploració, 2 banys, recepció, magatzem, etc. Perfectes condicions i totalment equipat: mobiliari mèdic, aire condicionat, ordinadors, alarma, càmera vídeo, etc. INFORMACIÓ: Tel. 630 908 450. E-mail: centromedico@infotransport.net Balneari a Badalona. Gran oportunitat! En venda, traspàs o lloguer Spa-Centre d’estètica alt nivell, amb llicència per a medicina estètica. Instal·lacions i equipament de 3 anys.Local de 150 m2. En funcionament amb important cartera de clients. Equipat amb les últimes tecnologies. INFORMACIÓ: Sra. Serra. Tel. 636 097 091 Darreres oficines en lloguer en centre empresarial Bonanova Oficines a estrenar en centre de negocis situat al costat de la plaça de la Bonanova, equipat amb les últimes tecnologies i gran disseny en les seves instal·lacions, servei de recepció i atenció de trucades, sala de reunions, neteja diària. INFORMACIÓ: Tels. 932 127 773 / 933 632 014. E-mail: info@cebonanova.com

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 55

55

05/11/12 11:23


petits anuncis

Munta la teva consulta! Propera obertura, despatxos mèdics equipats, amb servei de recepció, a peu de carrer al centre de Mataró (Argentona, 33). Lloguer flexible per mòduls, matins o tardes. INFORMACIÓ: Tel. 626 869 451 www.espaimedicmataro.cat E-mail: info@ espaimed.com

Diversos Boomerang-secretaria telefònica www.boomerang-secretaria-telefonica.es Atenem trucades en català i castellà, donem hores de visita, des de 50 € al mes. Altres serveis: mecanografia per ordinador en diversos idiomes, des de 1,50 €/full. INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934 213 487. E-mail: boomerang2@movistar.es Empresa de serveis ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal de servei domèstic, cuidadors infantils i assistència geriàtrica. Formació individualitzada segons les necessitats de cada llar. INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955 English classes Ofereixo classes d’anglès, particulars o de grup. Molta experiència amb metges. INFORMACIÓ: Constance Clark.Tel. 933 219 453. E-mail:conniec50@hotmail.com Cessió pacients d’ORL i relació d’entitats assistència sanitària Situació: Actualment consulta a Ausiàs March, 9-11, pral. Degut a una propera jubilació cederia tots els estris de la consulta i la relació d’entitats d’assistència sanitària i pacients particulars d’otorinolaringologia. Seria acceptable la relació de 40/60 dels emoluments totals. INFORMACIÓ: Dr.Vicente Moreno Ribes. Tel. 646 171 846. Email:7022vmr@comb.cat

Habitatge Llogo pis/apartament a Salou Situació: Amposta, 16-18, 5e, de 150 m2 + 120 m2 de terrassa, compost per saló/menjador de 40 m2 amb molta llum i molt assolellat, 3 àmplies habs. dobles, 2 banys, plaques vitroceràmica i nevera a estrenar. Aigua freda i calenta. Ampli vestíbul i 2 ascensors nous. Es lloga moblat per anys INFORMACIÓ: Dr. Betoret. Tel. 616 939 303 Es lloga pis-baixos Situació: Arenys de Mar. Cèntric (5 min platja - 5 min tren). Finca senyorial estil modernista. Totalment equipada. 160 m2 hàbils. 3 habitacions (1 suite, 1 matrimonial, 1 indiv.). Saló menjador amb xemeneia i parquet. 2 banys. Cuina-office. Pati + jardí 160 m2 (amb arbres i plantes).També lloguer per temporades. Preu a convenir INFORMACIÓ: Joana / Enric. Tels. 659 014 816 / 933 000 749 Es lloga pis A dos minuts del metro línia verda “Valldaura” i autobusos 27, 60, 73, 76, planta baixa, tres habitacions, cuina nova, zona molt tranquil·la. Reformat recentment. 700 Euros/mes. INFORMACIÓ: Tel. 686 369 666

56

Meravellosa casa, de 240 m2 en dos plantes Situació: Albelda, Osca. Ideal per a turisme rural. Nau magatzem de 70 m2 x 9 m d’alt. Piscina, celler, 7 habitacions, 2 banys complets, 1 lavabo, sala amb xemeneia de 30 m2, cuina office 18 m2 moblada. Terrassa de 25 m2 amb vistes, en perfecte estat. Calefacció per gasoil. Preu: 350.000 € INFORMACIÓ: Tel. 607 731 478. E-mail: ammananta@hotmail.com Es lloga habitació individual en casa amb jardí Ubicada a la urbanització Mas Ram de Badalona, molt pròxima a Can Ruti i Tiana. INFORMACIÓ: Mayte. Tel. 933 952 440 Es lloguen 2 habitacions Individuals, àmplies, tranquil·les i lluminoses, en zona Francesc Macià de Barcelona, totalment equipades, amb bany complet i lavabo, cuina office i esplèndida terrassa de sobreàtic, amb vistes al Turó Park i al Tibidabo. Preu per habitació 800 €. Preu: Preu pis complert 1500 €. Tracte directe propietària INFORMACIÓ: Sra. Balsells. Tels. 932 009 713 / 647 485 705. E-mail: http://www.inmaculadabalsells.com/anuncio

Treball Secretària mèdica-recepcionista M’ofereixo per a consulta mèdica. Màxima disponibilitat, bona presència, amabilitat, simpatia i efectivitat. Cinc anys en consulta oftalmològica i dos en traumatologia. Amplia experiència en tracte amb el públic. Molt bones referències. Edat 46 anys. INFORMACIÓ: Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686. E-mail: ramostauro@hotmail.es S’ofereix secretària, administrativacomptable i recepcionista Amb deu anys d’experiència en consulta mèdica (Centre Mèdic Teknon). Idiomes: català, anglès i francès. Certificació de Microsoft de cursos d’Access, Excel, Word i PowerPoint. Internet. 43 anys. Incorporació immediata. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797 Secretària-administrativa per treballar en consulta privada. Mitja jornada o jornada intensiva. Experiència en agendes de metges, tracte amb els pacients, recepció de trucades, visites, etc. INFORMACIÓ: Montse López.Tel. 676 704 486 Psicòloga, havent exercit com a tal durant nou anys en un hospital i amb 10 anys d’experiència com a secretària en un Centre d’Atenció Precoç (CDIAP), que és el treball actual, busco feina tres tardes a la setmana. Coneixement d’anglès. Informàtica a nivell d’usuari. INFORMACIÓ: Isabel Suriol. Tels. 678 632 038 (preferentment tardes) / 934 170 083 (contestador) S’ofereix persona per treballar en consulta Matins o tardes. Persona treballadora i responsable amb molta experiència en el tracte amb el públic.Treball amb ordinador. Experiència en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària. Català nivell S. Tècnic en administració i auxiliar diplomat en farmàcia. INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383

S’ofereix secretària recepcionista Amb 15 anys d’experiència, per treballar en consulta, clínica o consultori. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat d’horari. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Mariela. Tel. 619 141 780 S’ofereix administrativa recepcionista telefonista Per a consulta mèdica i clíniques. Informàtica nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit. Horari matins i tardes. INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939 S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica Dona de 53 anys, educadora infantil/administrativa, s’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Català, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari. Organitzada, responsable i experiència en consulta privada. INFORMACIÓ: Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461. E-mail: merche26arroyo@hotmail.com Dona responsable, treballadora amb experiència en tracte amb el públic, S’ofereix per a recepcionista en consultori mèdic o similar. Incorporació immediata. Disponibilitat tardes. INFORMACIÓ: Anna. Tels. 677 061 871 / 934 081 879. E-mail: annasema@hotmail.com Disponible per a atenció client i auxiliar d’infermeria Dona de 46 anys amb flexibilitat horària, experiència i referències, sense càrregues. INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 S’ofereix recepcionista/administrativa Amb experiència en consulta mèdica. Transcripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió programa de mútues. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Judith. Tel. 686 349 556. E-mail: judithpe@gmail.com M’ofereixo per treballar en consultori mèdic Tasques d’administrativa i recepcionista. Disponibilitat immediata. Amb experiència. INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 636 647 232 Recepcionista administrativa Amb experiència en atenció al públic i administració. Llicenciada en psicologia s’ofereix per a consulta mèdica o similar. Experiència en Recursos Humans i en consulta de radiologia. Informàtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931 928 320 M’ofereixo per treballar en consulta mèdica o clínica Experiència com a recepcionista, call center, assignació hores. Castellà i català. Informàtica nivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experiència en clínica i consulta mèdica. INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel. 609 758 894

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 56

05/11/12 11:23


petits anuncis

S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista o telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Coneixement d’informàtica. Català Nivell C i anglès nivell mig. Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 650 089 369 / 933 525 706. E-mail: montsesosp3@hotmail.com S’ofereix recepcionista-auxiliar administrativa Amb experiència com a recepcionista i auxiliar administrativa, a l’àmbit sanitari, en l’atenció amb el públic i en organització i coordinació. Control d’agenda. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Carmen Pérez. Tel. 606 181 090. E-mail: carpeve@gmail.com S’ofereix per treballar en Centre Mèdic o consulta privada Administrativa .Recepcionista. Coneixements d’Ofimàtica. Windows. Atenció al públic, programació d’agendes. Capacitat organitzativa, gestió amb mútues. Amb experiència..Zona: Barcelona i Maresme. INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450. E-mail: merbetz@hotmail.com S’ofereix dona de 59 anys activa i amb bona presència. Per realitzar tasques de recepció, en consultori mèdic. Llarga experiència en tracte amb el públic, i de tracte humà amb teràpies complementàries. Informàtica, català i castellà a nivell usuari. Disponibilitat horària a convenir. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Àngela Mas. Tel. 670 298 203. E-mail: angelamas@hotmail.es Recepcionista-Administrativa-Comptable Experiència en recepció i programació agenda mèdica. Transcripció d’informes i gestió de mútues. Facturació, tasques comptables i preparació d’impostos. Excel·lent capacitat organitzativa. Bon nivell d’informàtica. Català i castellà. Molt bona presència. INFORMACIÓ:Anna González.Tels. 678 161 605 / 933 481 050. E-mail: anagonzalez3023@hotmail.com S’ofereix per treballar en consulta o clínica Auxiliar administrativa amb experiència a l’ICS durant nou anys. Coneixements d’informàtica a nivell d’ofimàtica. Català nivell C. Responsable, treballadora i amable. INFORMACIÓ: Marina Valls. Tels. 607 186 532 / 934 900 623 S’ofereix administrativa-recepcionista Amb experiència en consulta mèdica. Transcripció informes, gestió amb mútues, gestió de diverses agendes simultànies. Experiència en gestió programa de mútues. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Maite. Tel. 626 480 757 Recepcionista-telefonista i administrativa amb 25 anys d’experiència en atenció al públic i administració. Per treballar en consultori mèdic o clínica (experiència en mútues). Call-center. Batxillerat, secretariat, ofimàtica, català (nivell C), castellà i nivell mitjà d’anglès. Disponibilitat horària. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Montse. Tels. 606 063 107 / 935 804 141. E-mail: montsemolins@gmail.com

S’ofereix auxiliar de clínica-recepcionista Per a consulta mèdica, tasques administratives i donar suport al metge en cures o petites cirurgies, 30 anys, respon- sable, bona presència. Disponibilitat INFORMACIÓ: Rebeca. Tel. 618 492 420. E-mail: rbkita13@hotmail.com Auxiliar de farmàcia bilingüe Amb coneixements de francès nivell mitjà i amb títol de secretariat comercial, s’ofereix com a recepcionista o treballs administratius per a consultori mèdic. Molts anys d’experiència en tracte amb el públic. Total disponibilitat. Es poden demanar referències INFORMACIÓ: Montse. Tels. 934 243 035 / 654 324 751 S’ofereix recepcionista, administrativa i telefonista a consultori mèdic, mútues o clínica Més de 15 anys d’experiència en tasques administratives, d’atenció al públic i organització d’esdeveniments en l’àmbit sanitari. Sóc responsable, amb molta capacitat d’organització, adaptable i acostumada a treballar sota pressió. Domino eines ofimàtiques INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 667 749 091. E-mail: isaibanez@telefonica.net S’ofereix secretària-administrativa Experiència en atenció al client, programació de visites i cirurgies, elaboració d’informes, gestió de mútues i atenció telefònica. Amb carta de recomanació. INFORMACIÓ: Alicia. Tel. 639 387 488 S’ofereix noia per treballar de recepcionista En una consulta mèdica o clínica amb experiència. Atenció telefònica, atenció de pacients, gestió de mútues i agenda, tramitació d’operacions. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Roser Martinez Singla. Tel. 651 565 215. E-mail: rmsaddison@hotmail.com S’ofereix com a tècnica d’auxiliar d’infermeria Persona responsable, treballadora i amb ganes de superació. Experiència al Clínic i Vall d’Hebron. Interessada en ofertes per a clíniques privades, hospitals, consultes externes, zeladora, etc. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Àngels. Tels. 690 208 613 / 933 546 524. E-mail: mangelesvidal@hotmail.es Psicòloga amb experiència clínica de 20 anys S’ofereix per col·laborar amb metge de qualsevol especialitat que detecti problemes psicològics o patològics i que me’ls pugui derivar treballant en el seu despatx mitjançant acord econòmic. Realitzant allà mateix teràpies individuals i de parella. INFORMACIÓ: Inmaculada Rodríguez. Tel. 934 359 596. E-mail:inmarodriguezestaun@gmail.com Recepcionista administrativa Amb experiència en atenció al públic i administració. Experiència en consulta de radiologia i administració de pisos per turistes. Domini de l’anglès. Informàtica. Disponibilitat immediata. Horari de tarda. INFORMACIÓ: Zorayda.Tels. 634 748 119 / 934 365 907. E-mail: zorys.grojas@gmail.com

Dona de 36 anys Treballadora i responsable. Amb extensa experiència en el tracte amb el públic. Idiomes. S’ofereix per a feina de secretariat en consulta mèdica o altres. Disponibilitat completa i immediata. INFORMACIÓ: Tel. 628 703 954. E-mail: alohasus@hotmail.com S’ofereix secretària-administrativarecepcionista Amb 15 anys d’experiència per treballar en consulta o clínica. Coneixements d’informàtica. Experiència en tracte amb el públic. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Marta Laplaza. Tel. 686 054 454. E-mail: marta.laplaza@gmail.com S’ofereix com a recepcionista-administrativa Per treballar en consulta o clínica. Amb 10 anys d’experiència. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat horària. Català i castellà. INFORMACIÓ: Pilar Fernández. Tel. 649 904 275. E-mail:maipi.4z@gmail.com Dona de 48 anys s’ofereix com a administrativa, recepcionista o secretària mèdica Àmplia experiència en el tracte amb el públic. Metòdica i organitzada. Informàtica. Facturaplus i contaplus. Bilíngüe català-castellà. Disponibilitat total. INFORMACIÓ: Isabel. Tel. 607 302 661. E-mail:itorvisco@hotmail.es Administrativa-atenció al públic. Més de 25 anys d’experiència Dona per tasques administratives i d’atenció al públic. Tinc habilitats informàtiques nivell usuari (Excel, Word, Acces). Català, castellà i nivell mig d’anglès. FP Administratiu. Em considero una persona de bon tracte personal i responsable. Referències. INFORMACIÓ: Rosa Maria. Tel. 625 995 598. E-mail: rmciura@telefonica.net S’ofereix recepcionista, administrativa i telefonista Amb experiència en una multinacional en tot tipus de tasques administratives. Disponibilitat d’horari. Tracte humà i bona atenció al públic. Amb referències i carta de recomanació de l’empresa. Català, espanyol i anglès. INFORMACIÓ: Carmen Bernal Garcia. Tel. 677 446 313. E-mail: carmenbgf63@gmail.com S’ofereix recepcionista/administrativa/ telefonista Amb àmplia experiència en tracte amb el públic i en treball en una multinacional en tasques administratives. Disponibilitat d’horari. Tracte humà. Amb referències i carta de recomanació de l’empresa. Català, espanyol i anglès. INFORMACIÓ: Maria José Rodríguez Esteve. Tel. 649 675 330. E-mail: 60mariajose@gmail.com S’ofereix administrativa-comptablesecretària-recepcionista per treballar als matins en una consulta mèdica. Bones referències i molta experiència. Coneixement dels programes Excel, Word, Access, PowerPoint i ContaPlus. INFORMACIÓ: Montse.Tel. 670 015 107. E-mail: montse-batiste@hotmail.com

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 57

57

05/11/12 11:23


petits anuncis

Auxiliar d’infermera, pràctiques a Hospital Moisès Broggi i atenció domiciliària, per treballar jornada completa, parcial i festius a hospitals, clíniques i consultes. Bon caràcter, treballadora i responsable. Català i castellà, informàtica i Internet. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Marta. Tel. 676 004 916. E-mail:marta_lvv@hotmail.com M’ofereixo per treballar en consulta o clínica com a secretària o recepcionista Amb àmplia experiència i amb referències. Estudis universitaris. Català, castellà, francès, italià. Informàtica. Disponibilitat horària, incorporació immediata. INFORMACIÓ: Beatriz. Tel. 626 992 716 S’ofereix per treballar de recepcionista i secretària Catalana, molt responsable, dinàmica, treballadora i amb do de gents. Parlo francès i anglès. INFORMACIÓ: Aurora Berenguer.Tel. 652 556 905. E-mail: pigada@telefonica.net Busco feina com a secretària o recepcionista en consultori o clínica Situació: a Barcelona o rodalies. Noia de 29 anys amb estudis superiors. Domini del català i castellà. Alemany elemental. Experiència en l’atenció a les persones i en tasques administratives. Informàtica i mecanografia. Bona presència. Disponibilitat horària total. Incorporació immediata. INFORMACIÓ: Cristina Gomez. Tel. 659 016 063. E-mail:lulamae@hotmail.es

Administrativa-comptable Amb formació i gran experiència en feina d’oficina. Atenció al client en Departament de Gestió de Cobraments a important clínica de Barcelona. Referències. INFORMACIÓ: Carmen Ayuso. Tel. 667 727 137. E-mail: carmen-am@ya.com Secretària amb experiència s’ofereix per a consulta mèdica Zona Baix Maresme. Responsable. Bona presència. INFORMACIÓ: Roser P. Tel. 937 510 940 S’ofereix Tècnica especialista Grau Superior Sanitari - Imatge per al Diagnòstic Persona responsable, treballadora i amb ganes de superació. Àmplia experiència a l’Hospital Clínic. Interessada en ofertes per a clíniques privades, hospitals, consultes externes, etc. Coneixements d’informàtica. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Adela Pinto. Tels. 665 990 036 / 936 978 218. E-mail: adevis73@hotmail.com S’ofereix noia de 38 anys com a administrativa-recepcionista Curs d’assistència a la direcció amb informàtica (Word, Excel, Power Point) català, anglès intermediate. Experiència de 15 anys amb tracte al públic. Organitzada, puntual i molt responsable. Vehicle propi i disponibilitat immediata . INFORMACIÓ: Marina Novella. Tel. 626 140 392. E-mail: marina23774@yahoo.es

S’ofereix administrativa-recepcionista Tasques d’administració. Idiomes: català, anglès. Sistemes informàtics. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Natali Sánchez.Tels. 620 704 558 / 618 165 459. E-mail: nasama@yahoo.es

Treballadora familiar, educadora infantil, auxiliar de geriatria, psicoterapeuta de 54 anys amb molta experiència en el tracte al públic, s’ofereix per treballar en consultori mèdic. Bona presència. Informàtica nivell usuari. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Olga. Tel. 686 131 254. E-mail: olga.soler.esquerda@gmail.com

Tècnic en educació infantil s’ofereix per a consulta pediàtrica Molta experiència en nens, agenda, pes, mesures, ajudes vestir. Pacient, responsable, organitzada i molt treballadora. 47 anys. Nivell C de català. Informàtica i total disponibilitat. INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 620 214 132 / 936 753 181. E-mail: silviacalvo@telefonica.net

S’ofereix administrativa recepcionista Per treballar en consulta o clínica amb disponibilitat horària. Experiència en tracte amb el públic i recepció. Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari. Català, castellà i francès. 58 anys. Vídua.Vehicle propi. Inscrita a l’INEM. INFORMACIÓ: Maria Teresa. Tels. 936 340 357 / 670 356 767. E-mail: bossrepcar@hotmail.com

S’ofereix per treballar d’auxiliar d’infermeria A clíniques privades, hospitals, consultes privades. Experiència en hospitals i clíniques privades. Bon tracte amb el pacient, amable i cordial. Treballadora i responsable. Bon nivell d’informàtica. Català bàsic i anglès intermedi. Disponibilitat immediata INFORMACIÓ: María José Sánchez.Tel. 666 665 914. E-mail: majosa0203@yahoo.com

S’ofereix recepcionista-administrativa amb experiència en el sector Seriositat i bona presència, per a despatx mèdic. 50 anys d’edat. Disponible mitja jornada o jornada completa. INFORMACIÓ:Tels. 606 930 800 / 934 071 022. E-mail: maytealfonsoc@gmail.com

Tècnica en grau superior en Documentació Sanitària S’ofereix per treballar en clíniques i consultes mèdiques en arxiu, admissions, recepció i d’administrativa. Disponibilitat horària. Actualment estic en atur. INFORMACIÓ: Patricia Oliveros. Tel. 661 726 418. E-mail: Patroli67@hotmail.com Administrativa-recepcionista Amb experiència en el tracte amb el públic i tasques d’oficina. Català-castellà. Currículum: http///www.wix.com/mariajosegirocruz/curriculo INFORMACIÓ: M. José Giro Cruz.Tel. 617 074 386. E-mail: mj.giro@hotmail.com

58

Auxiliar d’infermeria i administrativa De 25 anys i amb 6 anys d’experiència en clíniques i consultoris mèdics, s’ofereix per treballar mitja jornada (matins). Català i castellà. INFORMACIÓ: Noelia. Tel. 600 781 842. E-mail: yo_x_100pre@hotmail.com Dona de 46 anys amb flexibilitat horària Experiència, do de gents i sense càrregues, s’ofereix per a recepció i atenció al client. Zona Barcelona. Català i castellà. INFORMACIÓ: Antònia Ayala. Tel. 629 892 764. E-mail: a.ayala.5@hotmail.com Administrativa-recepcionista (aux. clínica) S’ofereix per a despatx mèdic, experiència en àmbit sanitari. INFORMACIÓ: Carla Sanchez. Tel. 670 391 403

Recepcionista per treballar en consulta o clínica Amb quinze anys d’experiència en el tracte amb el públic i tasques d’oficina (arxiu, admissions, control de sala d’espera, atenció telefònica, etc). Nivell C de català. Bona presència i do de gents. INFORMACIÓ: Ana Maria. Tel. 659 663 007. E-mail: anamaria.chueca@gmail.com S’ofereix secretària-recepcionista-administrativa titulada en Administració i Finances amb més de 15 anys d’experiència en administració i tracte amb el públic. Responsable i organitzada. Coneixements d’ofimàtica, català i anglès. Total flexibilitat horària i incorporació immediata. INFORMACIÓ: Maribel Navarro.Tel. 665 972 741. E-mail: maribelnaga@hotmail.es S’ofereix noia de 43 anys Per treballar en consulta mèdica o clínica com a recepcionista administrativa. Bon bagatge de tracte amb el públic. Resolutiva i gran capacitat d’organització. Ofimàtica avançada i nivell C de català. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Carme Forcada. Tel. 665 668 936. E-mail: carmeforcada@gmail.com Psicòloga Clínica especialista Via PIR (formació de 4 anys), amb referències i actualment cursant el Doctorat. S’ofereix per col·laborar amb psiquiatre al seu despatx. Disposo de proves neuropsicològiques per a adults. Disponibilitat horària. INFORMACIÓ: Anna Muñoz Champel. Tel. 633 456 373. E-mail: anachampel@gmail.com M’ofereixo per treballar en despatx o centre mèdic Experiència en el sector, tant en clínica com en consulta privada (medicina preventiva, ginecologia, etc.). Disponibilitat d’horari. Zona Barcelona. Informàtica. Català, castellà i francès. INFORMACIÓ: Tel. 667 971 715. E-mail: maitevibu@hotmail.com Administrativa-recepcionista amb experiència S’ofereix per treballar en consulta mèdica o clínica. Capacitat d’adaptació. Informàtica a nivell d’usuari. Experiència en tracte amb públic. Castellà i català. Disponibilitat d’horari. INFORMACIÓ: Inés Cortada Garcia.Tel. 627 722 259. E-mail: i.cortada@ya.com Recepcionista per a consultori mèdic o clínica privada M’ofereixo per treballar en consulta mèdica. Experiència com a recepcionista en consultoris mèdics. Filla i germana de metges. Persona amb capacitat organitzativa. Universitària. Nivell D de català. Postgrau en assessoria lingüística. Disponibilitat immediata. INFORMACIÓ: Marisa. Tel. 639 084 768. E-mail: mcarrio10@yahoo.es

Utillatges Làser per llogar Tecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment, eliminació de taques i lesions vasculars. Possibilitat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat. Servei a tota la província de Barcelona. INFORMACIÓ: LASERQUALITY.Tel. 606 269 076 En venda Audiòmetre clínic Sibelsound 400 AOM+NS. “Puesto de trabajo” ORL ATMOS C31. Material en molt bon estat. INFORMACIÓ: Tel. 650 077 850

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 58

05/11/12 11:23


petits anuncis

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 59

59

05/11/12 11:23


petits anuncis

CENTRE D’ESTUDIS COL·LEGIALS Propers cursos DESEMBRE Informàtica usuari nivell 2 - 10/12 Internet nivell 1 - 19/12 Curs suport vital bàsic amb desfibril·lació automàtica (no metges) - 19/12 Curs de suport vital bàsic (no metges) - 19/12 Curs reacreditació per a la utilització de desfibril·ladors automàtics (no metges) - 20/12 GENER Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi per a alumnes de primària (3r, 4t, 5è, 6è) - 02/01 Mètode pedagògic d’ajuda a l’estudi. Alumnes (d’ESO, mòduls i batxillerat) - 02/01 Curs per a l’obtenció de l’acreditació d’instal·lacions de radiodiagnòstic (dirigir) - 11/01 Introducció a l’anàlisi de dades mèdiques amb el programa SPSS per a Windows - 14/01 Curs per a l’obtenció de l’acreditació d’instal·lacions de radiodiagnòstic (operar) - 25/01 Introducció al finançament per a microempreses - 25/01 Introducció a l’homeopatia - 28/01 Autoestima, assertivitat i empatia - 28/01 Internet nivell 2 - 28/01 FEBRER Taller ecografia en pediatria - 01/02 Semipresencial NOU Anàlisi de la variància, anàlisi regressió i altres models amb SPSS - 05/02 Medicina personalitzada en farmacogenètica - 07/02 Introducció a la teràpia neural - 15/02 Introducció a l’acupuntura mèdica - 19/02 Atenció al pacient/client: servei correcte versus servei excel·lent - 28/02 MARÇ Actualització en anàlisis clíniques - 6/03 Fitoteràpia i plantes medicinals. Una altra eina terapèutica - 6/03 Semipresencial Curs d’iniciació a les TIC i la seva utilització en el sector de la salut - 7/03 Cuidar i cuidar-se: salut mental i tècniques de PNL - 12/03

Consulta aquests i d’altres cursos al Programa de Formació 2012/13

Per a més informació i matrícules: Centre d’Estudis Col·legials De dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 16 a 20 h Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona 935 678 888 ext. 1131 / 1133

cecfmc@comb.cat http://cec.comb.cat 60

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 60

05/11/12 11:23


informació col·legial

Un tast de la col·lecció...

www.museudelamedicina.cat

2 1

L

Patronat de la Fundació - Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president • Dr. Lluís Duran Barrionuevo • Dr. Ramon Trias i Rubiès † • Dr. Àlvar Net i Castel • Dr. Jacint Corbella i Corbella • Dr. Joaquim Ramis i Coris • Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent • Dr. Manuel Armengol i Carrasco • Dr. Pau Casals i Caus • Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà • Dr. Francesc Cardellach i López • Dr. Carles Hervàs i Puyal • Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció • Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya • Sara Fajula, arxivera del COMB

es tres imatges que acompanyen aquest escrit formen part d’un dels capítols més notables de la història de la medicina contemporània a Catalunya. La medalla mostra l’efígie del doctor Salvador Cardenal (València, 1852) i fou l’obsequi que li van fer els seus col·legues barcelonins en commemoració de “les noces d’or científiques” (1925), tot just dos anys abans de la seva mort. El microscopi, fabricat per la firma alemanya Zeiss als 1880, incorpora una placa on es pot llegir “regalado a la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña en 1894 por el Dr. Cardenal, fundador 1871-1878”. El text manuscrit, finalment, és part d’una carta escrita per Cardenal al doctor Jaume Ferran i Clua, signada a Barcelona el 23 de febrer de 1904, que tracta de manera detallada una consulta feta a propòsit d’un pacient “recomanat”, un cas quirúrgic complicat en què apareixen arestes relacionades amb les noves àrees de l’especialisme mèdic obertes per la “revolució quirúrgica”, amb aspectes ètics sobre l’abast de les possibles solucions i amb pràctiques de comunicació amb el pacient i la seva família. Cardenal fou molt més que una de les persones que va introduir a Catalunya la cirurgia antisèptica. La voluntat per adquirir el coneixement que havia de ser la base de la nova medicina el portà, de ben jove, a ser un dels fundadors, tot just acabada la carrera (1875), de la societat El Laboratorio. Un lloc on es podia aprendre a mirar pel microscopi i a obtenir un saber i

3 1. Carta escrita pel Dr. Cardenal al Dr. Jaume Ferran i Clua. 2. Microscopi Zeiss del 1880. 3. Medalla amb l’efígie del Dr. Salvador Cardenal.

una pràctica aleshores allunyats del currículum acadèmic, controlat per homes amb un altre coneixement, més teòric i especulatiu. La circulació i l’adaptació del nou coneixement microbiològic al context local s’expressaren en les formulacions de Cardenal a través dels viatges, les traduccions, les làmines de microscòpia, els llibres de text, la pràctica hospitalària, la creació de nous espais com el Clinicum del passatge Mercader, els fullets propagandístics o els articles escrits a la premsa mèdica espanyola del període. La conversa entre dos experts de la nova mirada microscòpica el 1904 revela la consolidació d’una pràctica i d’un llenguatge, el de la microbiologia i el de la histologia. Tots dos són coetanis i col·legues de Santiago Ramón y Cajal. Alhora, el cas evidencia com la cirurgia fou un motor de l’especialització mèdica a partir de la fragmentació del cos, del temps requerit per a l’aprenentatge particular i, en definitiva, de la promoció d’un nou paradigma assistencial, el de la clínica quirúrgica com a lloc d’atenció exclusiva de determinades malalties, allunyat de l’escenari i del control del domicili del malalt.

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 61

61

05/11/12 11:23


informació col·legial

Història de la Psiquiatria a Catalunya

A

quest any el Museu ha participat en l’any commemoratiu del metge Antoni Pujadas i Mayans amb l’execució, juntament amb el COMB, de l’exposició titulada Història de la Psiquiatria a Catalunya, que es pot veure fins al mes d’octubre d’enguany al renovat espai d’exposicions del COMB. El material gràfic i el text d’aquesta exposició descriuen com es va transformar la consideració social i mèdica del malalt mental al llarg de l’època contemporània i també mostren els establiments creats per aquesta finalitat per part dels anomenats metges-empresaris. Com a novetat i per tal d’il·lustrar el fenomen de l’especialització en psiquiatria i dels seus vessants i terapèutiques hem confeccionat un vídeo d’uns 40 minuts que acompanya l’exposició. El cinema i els mitjans audiovisuals són considerats un important factor de creació de símbols sobre la ciència i els científics i, per tant, també sobre la medicina i les seves especialitats. Les imatges fílmiques han contribuït a fixar certes maneres de pensar sobre les malalties, els seus tractaments i la salut. Aquest vídeo representa un petit tast del que s’ha fet en cinema sobre el tema de la psiquiatria i els bojos i sobre la seva visió al llarg de la història. Els dos documentals i les 10 pel·lícules escollides donen una visió general de les institucions mentals i exemplifiquen algunes de les terapèutiques des de la farmacologia a la cirurgia o la psicoanàlisi, així com alguns dels deliris produïts per les malalties mentals. Des del segle XVIII, recreat a la pel·lícula Bedlam (1946), on es mostra com era el manicomi més important d’Anglaterra, al segle XIX, amb llargmetratges com Freud (1962) de John Huston, A dangerous method (2011), on destaca la utilització d’aparells mèdics, Frankenstein

Cartells de les pel·licules: Freud de John Huston; Spellbound (Recuerda) d’Alfred Hitchcock; The Snake Pit d’Anatole Litvak, i El de Luis Buñuel, presentades en el vídeo que acompanya l’exposició Història de la Psiquiatria a Catalunya.

i el monstre de l’infern (1974) i la pel·lícula muda El Gabinet del Dr. Caligari (1919). Al segle XX, entre molts exemples existents, hem escollit Frances (1982) basada en el cas real de l’actriu Frances Farmer ingressada en un psiquiàtric durant els anys 1920. En les dècades dels 1940, 1950 i 1960, pel·lícules com Recuerda (Spellbound, 1945) d’Alfred Hitchcock, amb escenes creades per Salvador Dalí en el somni del protagonista, The snake

pit (1948) de Anatole Litvak, Él (1953) de Luis Buñuel i Shock Corridor (1963), aquestes dues per il·lustrar els deliris dels alienats. Finalment, cal destacar els dos documentals que també hem incorporat: un sobre el ja desaparegut Manicomi de la Santa Creu de Barcelona realitzat pel professor Josep M. Comelles i un reportatge sobre la lobotomia i el paper del metge nordamericà Walter J. Freeman en aquesta intervenció quirúrgica.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des del Museu ens encarreguem de la gestió i l’avaluació d’aquest material. Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic info@museudelamedicina.cat 62

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 62

05/11/12 11:23


petits anuncis

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 63

63

05/11/12 11:23


informació col·legial

64

Servei d’Informació Col·legial. Juny - Octubre 2012

37_64 SIC 136.indd 64

05/11/12 11:23

SIC 136  

Servei d'Informació Col·legial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you