informació col·legial
talunya i a Balears (1959), Prospectiva hospitalària (1964), La integración hospitalaria y sanitaria (1969), Sanimetria i malalties de la civilització (1971), L’Hospital d’un poble; passat, present i futur de la Vila de Moià (1973), entre altres, i col·laborà en l’estudi que liderà l’antic conseller, Ramon Espasa, La Sanitat a Catalunya; Anàlisi i Propostes del Departament de Sanitat i Assistència Social, l’any 1980. Ha tingut homenatges i premis: “Homenot de la Sanitat” de la Fundació Avedis Donabedian; medalla “Francesc Macià” del mèrit del treball, i “Creu de Sant Jordi” atorgades per la Generalitat de Catalunya; premi “Ramon de Teserach” i “Membre de mèrit” de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Ha estat un home d’acció, que, sense voler-ho, ha deixat un solc profund. No li ha agradat el protagonisme, malgrat que sempre n’ha tingut. I no l’he sentit mai parlar malament de cap persona, ni tenir rancúnia per cap fet. Si alguna vegada se li ha comentat alguna activitat o certes accions d’altres persones que ell ha considerat desagradables, no les ha recordat. Joaquim Ramis i Coris Notes 1 Els membres fundadors foren Ignasi Aragó, Manuel Beltran i Florez, Josep Jaen i Teixidó i Joaquim Ramis, tots metges; Emili Donato, arquitecte; Andreu Corominas, advocat; Maria Urpina, treballadora social, i s’hi afegiren en diferents treballs Enric Garcia Rio, gestor; Xavier Pardo, economista i, en alguna ocasió, Josep Artigas, advocat. 2 Entre altres treballs podem esmentar: Informe sobre l’Hospital del Sagrat Cor, Anàlisi de l’Institut Psiquiàtric de Sant Boi, Planificació Sanitària i Assistencial de Sabadell, Informe sobre l’Hospital de la Creu Roja, Planificació Sanitària de l’Hospitalet de Llobregat, Projecte Funcional i Arquitectònic de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat.
Es pot consultar l’entrevista a Ignasi Aragó feta al suplement del SIC Memòria de la Professió, publicada l’agost-octubre de 2002: http:// www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/memoria/memoria_arago. htm
44
En record de...
Bartomeu Pascal i Calabuig (1955-2012)
A
l company metge i més amic, Bartomeu Pascal i Calabuig (1955-2012). El proppassat dia u de maig, es produïa el traspàs del doctor Pascal que, després d’una llarga malaltia viscuda amb gran enteresa, serenitat i exemplaritat, posava fi a una vida exemplar amb dedicació a la seva família i a la professió. Bartomeu Pascal nasqué a Campdevànol (Girona) el 4 de juliol de 1955. Estudià medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, va obtenir la llicenciatura l’any 1980 i, posteriorment, es va especialitzar en medicina interna, especialitat que va representar la seva veritable vocació professional com a metge hospitalari. Els primers passos com a metge els va fer iniciant el seu exercici a Vic i ben aviat entrà a formar part d’un equip de metges de la Clínica l’Aliança de Vic, dirigit pel doctor Jordi Sala Soler, i integrat pels doctors Pere Vila, Joan Gallach, Antoni Munmany, Miquel Ylla i Amadeu Godayol, companys i metges que no l’han deixat en cap moment. Formava part d’un equip de metges que exercien la medicina interna hospitalària en l’àmbit rural, amb influència a la comarca d’Osona i Ripollès. Des d’un primer moment, sorgeix en ell l’abnegació i el desig vocacional envers la medicina interna, especialitat que el portaria a completar la seva formació a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. La major part de la seva vida professional l’ha desenvolupat a la Clínica l’Aliança i els últims quatre anys al Consorci Hospitalari de Vic. També ha treballat a Mutuam i a l’Hospital de Campdevànol.
Enamorat de la medicina, va dedicar tota la seva vida als seus pacients i va tenir una especial cura amb la gent gran en el seu exercici professional a la residència de les Josefines de Vic. Ja a la darreria dels seus dies, quan la salut era presa inevitable de la malaltia, en cap moment li van mancar forces per continuar la visita als seus malats. Companys metges, cuidadors i pacients, admiren la fortalesa i la lluita per la vida d’un home lliurat a un designi excepcional. L’enteresa amb què va acceptar un traspàs anunciat de dies, ens fa reflexionar un cop més sobre la qualitat humana que, com l’amic Bartomeu, només uns escollits tenen el do de deixar com a llegat. Amb el seu temperament ferm, d’una gran personalitat i lleialtat, fa que la majoria de companys metges el recordem amb admiració L’adéu, doncs, és per a un home bo, amant de la família, amic dels seus amics, treballador insaciable i metge exemplar. Bartomeu, ens has donat una gran lliçó. Josep Arimany i Manso
Servei d’Informació Col·legial. Febrer - Maig 2012
35_60 SIC 135.indd 44
04/06/12 12:24