Diversos organismes nacionals i internacionals (inclosa l’OMS) han preparat protocols o recomanacions per tractar les dolences més comunes com, per exemple, les infeccions respiratòries agudes, les malalties diarreiques i les malalties de transmissió sexual, i es basen en l’evidència científica i el consens entre experts. Per aquestes raons esdevenen una eina valuosíssima per a la prescripció raonada i cal que les tingueu molt en compte a l’hora d’escollir els vostres medicaments P. En molts casos les incorporareu a la vostra pràctica quotidiana.
teu d’acord en l’elecció d’un medicament concret o amb la guia terapèutica en general, heu de preparar el vostre cas i defensar la vostra elecció davant del comitè. Moltes guies i formularis s’actualitzen regularment. • Mitjançant la preparació del vostre repertori de medicaments P aprendreu com manejar i utilitzar conceptes i informacions farmacològiques, la qual cosa us ajudarà a discriminar entre les característiques més i menys importants de cada medicament, facilitant-vos la determinació del seu valor terapèutic. També us ajudarà a valorar les informacions contraposades de diverses fonts.
Medicament P i tractament P Hi ha una diferència entre un medicament P i un tractament P. El punt clau és que no totes les malalties necessiten ser tractades amb medicaments. Per tant, no tots els tractaments P inclouen un medicament P! El concepte de selecció d’un tractament P ja fou considerat en el capítol precedent; el procés de selecció d’un medicament P és molt similar i serà analitzat als propers capítols.
• Gràcies a la selecció del vostre repertori de medicaments P podreu conèixer les diverses alternatives quan no pugueu utilitzar-ne un en concret; per exemple, com a conseqüència dels efectes indesitjats seriosos o contraindicacions, o quan el medicament P en qüestió no estigui disponible. El mateix podem dir quan el tractament estàndard recomanat no es pot utilitzar. A mesura que assoliu experiència en la selecció dels vostres medicaments P anireu sent més capaços de seleccionar un medicament alternatiu.
Com no heu de fer el repertori dels vostres medicaments P En lloc de preparar la vostra pròpia llista, una de les maneres més populars de fer-la és copiar-la dels professors o de les guies o formularis nacionals o locals. Hi ha quatre bones raons per no fer-ho així.
• Ben segur que regularment rebeu informació sobre nous medicaments, nous efectes indesitjats, noves indicacions, etc. Tanmateix, recordeu que el medicament més nou i el més car no és necessàriament el millor, el més segur o el més efectiu quant al cost. Si no sou capaços de valorar de manera efectiva tota aquesta informació, tampoc no podreu actualitzar la vostra llista i, finalment, acabareu prescrivint medicaments que us aconsellen els vostres col·legues o els representants de la indústria.
• La responsabilitat del benestar del vostre pacient solament és vostra i no la podeu traspassar a ningú més. Tot i que podeu i heu de basar-vos en l'opinió dels experts i en les guies de consens, sempre heu de pensar per vosaltres mateixos. Per exemple, si un medicament recomanat està contraindicat en un pacient concret, heu de prescriure’n un altre. Si la dosificació estàndard no és adequada, heu d’adaptar-la. Si no es-
Capítol 3
EXEMPLE DE SELECCIÓ D’UN MEDICAMENT P: ANGINA DE PIT Exemple: pacient 2
física no mostra cap altra anomalia; la pressió arterial és 130/85, el pols de 78 i regular, i el pes normal. Probablement haureu fet fàcilment un diagnòstic, angina de pit, i haureu explicat al malalt la naturalesa de la malaltia. El pacient us ha escoltat atentament i us pregunta: «Però, què es pot fer?» Li expliqueu que les crisis solen ser autolimitades però que també es poden tractar amb medicaments. Ell us respon: «Bé, és exactament el que jo necessito». Probablement estareu d’acord que necessita un medicament, però quin? Pel vostre cap passaran l’atenolol, la nitro-
Sou un metge jove i un dels vostres primers pacients és un home de 60 anys sense antecedents patològics. Durant el darrer mes ha patit diverses crisis de dolor precordial asfixiant que van començar amb l’exercici i van desaparèixer ràpidament amb el descans. No fuma des de fa 4 anys. El seu pare i un germà van morir d’un infart agut de miocardi. A part de prendre ocasionalment àcid acetilsalicílic no ha pres cap medicament en el darrer any. L’auscultació revela un murmuri a les artèries caròtida i femoral dretes. L’exploració
10