2
Punts clau 2.1. Consideracions generals 2.1.1. Intimitat El dret a la intimitat és, en definitiva, el dret al control i la gestió del propi cos, de la pròpia ment i dels propis valors. Són drets fonamentals íntimament lligats al deure de secret dels professionals sanitaris. Sense intimitat no hi ha individu però tampoc societat. Respectar el deure de secret no garanteix per si sol el dret a la intimitat. Dins dels marges de la confidencialitat es poden cometre innecessàries violacions de la intimitat.
2
e-Reflexions 3: confidencialitat http://www.camfic.cat. Societat Catalana Medicina Familiar i Comunitària.
3
Grup d’ètica de la CAMFiC. Autonomia: Respecte a les decisions dels pacients. 2001. http://www.camfic.cat/CAMFiC/ Seccions/GrupsTreball/Docs/etica/ autonomia.pdf
2.1.2. Confidencialitat i “secret mèdic” La confidencialitat és el dret de les persones a que, aquells que han conegut dades íntimes o privades seves, no puguin revelar-les ni utilitzar-les sense la seva autorització expressa. El “secret mèdic” és el deure professional de mantenir oculta la intimitat i les dades privades del pacient, per a fins aliens a la pròpia assistència sanitària, mentre el pacient no ho autoritzi o bé apareguin exigències que ho justifiquin (bé públic, evitar dany a tercers o imperatiu legal): “Si dubtes, calla. Si no dubtes, pensa si hauries de fer-ho”2. És important que els professionals sanitaris entenguin que utilitzar dades no és el mateix que posseir-les, sense oblidar mai qui n’és el veritable titular: el pacient. Els metges que comuniquen el que saben d’un pacient a altres metges, sense necessitat assistencial, s’obliden del deure del secret. Erròniament, entenen que el secret és com si fos una propietat col·lectiva de la professió mèdica, més que com el què és, un deure professional individual.
2.1.3. Fonamentació ètica del “secret mèdic” La fonamentació ètica del deure de secret del professional té tres dimensions: com a persona (respecte a l’autonomia de l’altre); com a professional (un compromís de lleialtat en la relació clínica pacient-metge); com a ciutadà (confiança social en la reserva de la professió mèdica)3. El dret de confidencialitat i el deure del “secret mèdic” se sustenten principalment en l’autonomia del pacient, que ha de ser respectada sempre i quan s’hagi assegurat prèviament el respecte al principi de no maleficència (evitar un dany greu a terceres persones) i al principi de justícia (tractar tots els pacients amb el mateix respecte i equitat).
6