El dret a la intimitat és, en definitiva, el dret al control i a la gestió del propi cos i dels propis valors. Sense intimitat no hi ha individu però tampoc societat.
Etimologia El terme “intimitat” ha fet un camí difícil durant mil·lennis, gairebé sense autonomia pròpia i lligat, segons el context, als conceptes de consciència, religió, moral, sentiments, ideologia, etc. Només en els últims 60 anys ha pres carta de naturalesa independent: - Segles XVI i XVII: apareix molt esporàdicament en la literatura, gairebé sempre en
textos religiosos (sobretot de temàtica ascètica i mística), i referint-se al lloc més recòndit de l’ànima en el qual un es comunica secretament amb Déu. - Segles XVIII i XIX: es secularitza, aplicant-se generalment a relacions amoroses. - Segle XX: es considera un dret humà fonamental a partir de la Declaració de Drets
Humans de 1948 i s’incorpora a la pràctica totalitat de constitucions democràtiques. La Constitució Espanyola (1978), quan parla dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, garanteix el dret a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge: Article 18: - 1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge… - 3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment de les postals, telegrà-
fiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial. - 4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat per-
sonal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets. També es va pronunciar en aquest sentit el Tribunal Constitucional l’any 1993, parlant de “llibertat informàtica” com la llibertat de l’individu a prestar la seva informació personal de manera arbitrària. Imposa a qui tracti aquesta informació l’obligació de fer-ho amb el consentiment de l’afectat. És molt més fàcil descriure la intimitat que definir-la. Conté el món dels valors propis: religiosos, culturals, espirituals, polítics, filosòfics, econòmics, estètics, etc., però també el món de les dades referents al propi cos, a la sexualitat, a la salut, a la malaltia, a la vida i a la mort. De fet, tot allò que l’ésser humà valora com a íntim, ho és. És tot allò que no té perquè estar exposat a l’escrutini públic. S’aporten a continuació algunes definicions per ajudar a entendre l’espectre semàntic: - Diccionari etimològic: “Part reservada a allò més particular dels pensaments, afectes
o assumptes interiors d’una persona, família o col·lectivitat”. - Diccionari de la “Real Academia Española”: “Zona espiritual íntima i reservada
d’una persona o d’un grup i especialment d’una família”.
18