racterístiques especials” de les persones amb DID destacaríem: 10 - Mancances en la interacció amb l’ambient que els envolta. - Dificultat d’adaptació a situacions d’estrès o desconegudes, o possibles reaccions imprevisibles. Moltes vegades l’ambient desconegut es pot considerar hostil i augmentarà el grau d’estrès. - Dificultats per a la comprensió i transmissió de la informació. - Dificultats per manifestar malestar o per integrar estímuls sensorials. Com ja s’ha esmentat, també hi pot haver mancances en els professionals implicats, que sovint desconeixen les característiques particulars de la DID o poden trobar dificultats per transmetre la informació, obtenir consentiments/ acords i gestionar situacions complexes. Per poder atendre les persones amb DID de manera “integral” ens cal fer una correcta valoració inicial, entesa com un procés diagnòstic dinàmic i estructurat que permet detectar i quantificar els problemes, necessitats i capacitats de la persona en les vessants clínica, funcional, mental, sociofamiliar i eticoespiritual. Després d’una anàlisi global
10/ QUADERNS DE LA BONA PRAXI
acurada s’elabora una estratègia multidisciplinària, entre tots els professionals de l’equip (Pla Terapèutic Integral Individualitzat), d’intervenció, tractament i seguiment, amb revisions periòdiques a curt, mitjà i llarg termini. El seu objectiu principal és optimitzar recursos i aconseguir el major grau d’autonomia i la millor qualitat de vida possible per la persona amb DID, tot assegurant el millor tractament i la millor continuïtat clinicoassistencial possible, utilitzant les rutes assistencials més adients. A més, ha de representar un progrés significatiu en la participació dels afectats en primera persona en tots els nivells. Per això, cal generar condicions que millorin l’apoderament i les competències dels afectats, així com facilitar les eines que facin possible la seva participació.11 Les famílies també han de poder ser reconegudes en les seves necessitats d’atenció com a usuàries i, si s’escau, com a cuidadores que cooperen en la recuperació.12 Perquè l’atenció de les persones amb DID es pugui dur a terme en les millors condicions, hem de tenir en compte una sèrie de qüestions o estratègies específiques per a cada nivell assistencial, com tractarem més endavant. No obstant això, hi ha unes estratègies que són comunes a tots aquests nivells i que s’enumeren a la Taula 1.11