NPQ 412

E D I T O R I A L

Au, H2 O, O2 + N 2 + Ar + ..., H2 , mc2 ’ha acabat l’any parell 2002 que ha estat testimoni dels actes finals de celebració per part dels Col·legis de Químics de les seves noces d’or (símbol químic: Au), de la celebració de l’Assemblea Anual de l’ANQUE a Catalunya amb la seva ponència sobre l’aigua (símbol químic: H2O) –a les pàgines interiors s’informa d’aquest esdeveniment, així com dels acords i de les recomanacions–, de la nostra participació a Expoquimia, de la publicació del Reial Decret d’Especialitats Sanitàries, esperat amb escreix, etc., etc.

El 2003 que acabem de començar se seguirà amb els temes pendents, i es plantejaran alguns nous objectius. Dins dels objectius químics, a més a més de l’aigua (H2O), hi ha dos molt importants: l’aire (O2, N2, Ar...) i les alternatives energètiques, essent les principals esperances: l’hidrogen (H2) i la fusió nuclear (mc2).

L’aire és gratis... de moment. Efectivament, la Unió Europea –seguint l’exemple americà– està ultimant la normativa perquè l’aire net cotitzi a la borsa. Això vol dir que hi haurà un mercat de quotes de contaminació per emissions, principalment diòxid de carboni (CO2) procedent de l’ús de combustibles fòssils. La solució alternativa energètica indicada de l’ús com a combustible de l’hidrogen resoldria al mateix temps aquest important problema de contaminació atmosfèrica per diòxid de carboni.

En propers números d’NPQ es dedicarà un ampli espai a aquests temes. Hi ha actes programats sobre l’ús de l’hidrogen com a combustible i també sobre el projecte ITER (International Tomawak Experimental Reactor) sobre la fusió nuclear.

Feliç Any senar 2003. Diuen que els números senars porten més sort... Una abraçada.

Ha terminado el año par 2002 que ha sido testigo de los actos finales de celebración por parte de los Colegios de Químicos de sus bodas de oro (símbolo químico: Au), de la celebración de la Asamblea Anual de la ANQUE en Cataluña con su ponencia sobre el agua (símbolo químico: H2O) –en páginas interiores se da cuenta de su desarrollo y de los acuerdos y recomendaciones–, de nuestra participación en Expoquimia, de la publicación del Real Decreto de Especialidades Sanitarias largamente esperado, etc., etc.

En el 2003 que acabamos de empezar se seguirá con los temas pendientes y se plantearán algunos nuevos objetivos. Dentro de los objetivos químicos, además del agua (H2O), se tienen dos muy importantes: el aire (O2, N2, Ar...) y las alternativas energéticas, siendo las principales esperanzas: el hidrógeno (H2) y la fusión nuclear (mc2).

El aire es gratis... de momento. Efectivamente, la Unión Europea –siguiendo el ejemplo americano– está ultimando la normativa para que el aire limpio cotice en bolsa. Esto quiere decir que habrá un mercado de cupos de contaminación por emisiones, principalmente de dióxido de carbono (CO 2) procedente del uso de combustibles fósiles. La solución alternativa energética indicada del uso como combustible del hidrógeno resolvería al mismo tiempo este importante problema de contaminación atmosférica por dióxido de carbono.

En próximos números de NPQ se dedicará un amplio espacio a estos temas, pues están programados actos sobre el uso del hidrógeno como combustible y también sobre el proyecto ITER (International Tomawak Experimental Reactor) sobre la fusión nuclear.

Feliz Año impar 2003. Se dice que los números impares traen más suerte... Un abrazo José Costa Degà CQC President AQC

NPQ 412 / 2003

3

S U M A R I

PORTADA: Posta de sol a la llacuna de la Tancada (Delta de l’Ebre).

Fotografia: Joan Astor.

TERCERA ÈPOCA ANY XXXV NÚM. 412 GENER-FEBRER 2003

EDITORIAL

3

Director en funcions: ANTONI PORTELA

LII ASSEMBLEA DE L’ANQUE

Comitè de Redacció: JOAN ASTOR MARTA CALVET JOSEP MANUEL RICART

Crònica de l’assemblea i les meves preocupacions pel futur de les nostres institucions ............................................... 5

Edita: COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA Òrgan de difusió de: – ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE CATALUNYA – AGRUPACIÓ TERRITORIAL DE BALEARS-ANQUE Redacció: Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r 08002 Barcelona Tel.: 93 317 92 49 Telefax: 93 317 92 99 e-mail: colquim@cqc.ictnet.es web: colquim.org Maquetació i creació arxiu PDF: Joan Astor Realització gràfica: Editorial Estel Grup EMA - S.L. Equador, 32-34 ent. 1a, 2a Tel. 93 419 33 21 Dipòsit Legal: B-14.622 -1969 ISSN 1577-4600 Nombre d’exemplars: 4.000 NPQ no es responsabilitza de les opinions expressades en els articles signats

Acuerdos y recomendaciones de la Asamblea ....................................... 9 Ponencia: El agua y el nuevo milenio ................................................... 13

COL·LABORACIONS Introducció al disseny estadístic d’experiments .................................... 17 Les nostres portades ............................................................................ 22 Medición de caudal en canales abiertos y tubería semillenas mediante el método de correlación ultrasónica .......................... 23 Pantalles de cristall líquid ..................................................................... 27 Banc Sabadell ens informa ................................................................... 30 Reflexions d’un membre de la tribu... i d’un membre del ghetto........... 31

ACTIVITATS Sant Albert 2002 ................................................................................... 32 Presentació del CD-ROM Olimpíades Químiques de Catalunya ......... 34

COL·LEGI DE QUÍMICS DE CATALUNYA

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE CATALUNYA

GRUPS DE TREBALL DEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Degà: José Costa.

President: José Costa.

Vicepresident: Alfredo Vara.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Josep Martín.

Tresorer: Antoni Tuells.

Vocals: Joan Bertran, Carme Borés, Aureli Calvet, F. José España, Mireia Estrada, Jordi Galván, Marta García, Margarita Luria, Claudi Mans, Roger Palau, J. Manuel Ricart, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: Victoria Abella, Agustí Agustí, Joan A. Bas, Carme Borés, Margarita Calafell, Aureli Calvet, F. José España, Santiago Esplugas, Roser Fusté, Marta García, Carmen González, Enrique Julve, Margarita Luria, Josep Martín, Roger Palau, Antoni Portela, J. Manuel Ricart, Emilio Tijero, Antoni Tuells, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Nats: José Costa, Alfredo Vara.

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Vicedegà: Alfredo Vara.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Josep Martín.

Tresorer: Antoni Tuells.

Vocals: Joan Bertran, Carme Borés, Aureli Calvet, F. José España, Mireia Estrada, Sebastià Estrades, Jordi Galván, Alfonso Garvín, Carmen González, José Mª Gutiérrez, Francisco Iranzo, Enrique Julve, Margarita Luria, Claudi Mans, Joan Mata, J. Carlos Montoro, Roger Palau, Antoni Parente, J. Manuel Ricart, J. Manuel Santesmases, Emilio Tijero, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Delegat de la Mutualitat a Catalunya: Josep M. Romero.

NPQ 412 / 2003

4

Delegat Química e Industria: Aureli Calvet.

Escola de Graduats: Alfredo Vara.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS: • Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES: • Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Roser Fusté.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials: Joan Antoni Bas.

LII ASSEMBLEA ANQUE

LII ASSEMBLEA NACIONAL DE L’ANQUE CRÒNICA DE L’ASSEMBLEA I LES MEVES PREOCUPACIONS PEL FUTUR DE LES NOSTRES INSTITUCIONS Alfred Vara Blanco

Coincidint amb la celebració a Barcelona de l’edició 2002 de l’Expoquimia - Equiplast - Eurosurfas, va tenir lloc entre el 27 i el 30 de novembre la LII Assemblea Nacional de l’ANQUE, edició que va aplegar una seixantena llarga d’assembleistes arribats de tota Espanya amb la voluntat de seguir treballant pel bé i el futur de la Química i dels Químics (i professionals afins a les ciències químiques, tal com diuen els nostres estatuts). Fins aquí, tot és conegut, són els fets, però què hi ha al darrera d’una assemblea i dels assembleistes, de què es parla, de què es discuteix i, sobre tot, com encarem, els químics, el futur de la nostra professió?

La primera sorpresa la vaig tenir durant l’acte de benvinguda oficial i recepció per part de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona, personificat en la presència de la tinent d’alcalde Maravillas Rojo en representació de l’alcalde, acte que va tenir lloc al Palau Reial de Pedralbes el dia 27 de novembre a les vuit del vespre. Durant aquell acte se’m va comunicar que, degut a la absència de la secretària de l’Assemblea (per motius personals, que no venen al cas), m’havia tocat ser el vicesecretari de la mateixa, en ser l’assembleista més jove. (A mi que no em toca mai cap premi en loteries ni sortejos!). No és que vulgui ferme més gran del què soc, però no deixa de ser significatiu que l’assembleista més jove tingui 34 anys.

Sort, val a dir-ho, d’haver tingut un professor tant competent com el que va exercir de secretari, en Juan

Manuel García Monar, el qual em va fer la meva tasca el més senzilla possible.

Una assemblea consisteix, bàsicament, en la lectura d’un seguit d’informes de les Agrupacions i Associacions Territorials, del president de la Junta de Govern, del degà-president del Consell General de Col·legis de Químics, del president de la Comissió Consultiva Superior, del director de Química e Industria, del president de la Mutualitat General de Previsió Social dels Químics i de les Seccions Tècniques (fóra interessant que algun dia es dediqués especial atenció a explicar als químics el perquè de totes aquestes articulacions internes del Col·legi i de l’Associació, que sovint no acabem d’entendre) i l’aprovació,

si escau, de la gestió de la Junta de Govern de l’ANQUE, la presa d’una sèrie d’acords a desenvolupar per la Junta de Govern durant l’any següent i la presentació i aprovació del pressupost per l’any següent, incorporant-hi totes aquelles partides que es derivin, a més de les habituals pel funcionament de l’ANQUE, dels acords als quals s’arriba.

Al marge d’una sèrie d’acords al voltant d’una proposta de l’Agrupació de Galícia, els acords als quals s’ha arribat en aquesta Assemblea giren al voltant de la Ponència que es va presentar el dia 29 sobre El Problema de l’Aigua en el nou mil·lenni i sobre la preocupació pel futur de l’ensenyament de la Química al nivell de l’Educació Secundària, en el marc de la futura Llei de la

El president de la mesa de l’Assemblea durant la recepció al Palau de Pedralbes.

NPQ 412 / 2003

5

LII ASSEMBLEA ANQUE

entre les quals el Monestir de Pedralbes i la col·lecció Tyssen, un recorregut pel Quadrat d’Or, etc. Per tots aquests temes no puc més que felicitar l’organització de l’Assemblea per haver-nos preparat un programa tant interessant, tant en la vessant professional com en la vessant lúdica.

La mesa de l’Assemblea.

Qualitat de l’Ensenyament. Fruit d’aquests acords es constitueix un Grup de Tecnologia i Gestió de l’Aigua, es sol·licitarà la inscripció de l’ANQUE al World Water Council i es celebrarà un fòrum sobre l’aigua lligat al Fòrum Mundial que organitza el WWC. És a dir, els químics assumim formalment un compromís de treballar, des dels nostres coneixements i la nostra experiència, pel sosteniment en quantitat i qualitat del recurs aigua.

entranyable acte de cloenda al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb l’actuació del Cor de la mateixa universitat amb el cant final del Gaudeamus Igitur escoltat dempeus per part de tots els assistents. Un moment francament emocionant. A més va haver-hi altres actes, com ara una visita al monestir de Santes Creus, un aperitiu-dinar final a les caves de Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia i un programa paral·lel pels acompanyants, que incloïa una sèrie de visites culturals

Tornant als temes acordats, no vull ara valorar si aquests són els més importants sobre els quals s’havia de tractar, tot i que tots estarem d’acord que són temes de la màxima actualitat pels químics. Crec que hi ha un tema de fons, que va aparèixer de passada l’últim dia de l’Assemblea, però que, des del meu punt de vista és el tema central de preocupació dels químics que ens representen. I és un tema recurrent, del qual, jo diria, tots som una mica culpables, però en el qual tots, també, tenim alguna cosa a dir per tal de redreçar la situació. Us ho explico, tot i que possiblement ja sabeu de què estic parlant.

No sóc massa amant d’estadístiques (crec que sempre podem agafar la dada que ens interessa per tal de poder interpretar la situació de la forma que considerem adient en cada moment), però una cosa és clara. M’atreviria a dir que l’edat

A més, i entre les recomanacions que es fan a la Junta de Govern de l’ANQUE figura, destacada, la d’impulsar la utilització de la pàgina web i la comunicació via electrònica.

Però no només hi ha reunions, discussions i altres activitats de treball en una Assemblea. Aquesta també inclou un seguit d’altres activitats, de caràcter més lúdic. En aquesta ocasió, els assembleistes vàrem poder gaudir d’un excel·lent sopar al Saló Oval del Palau Nacional de Montjuïc (sopar de l’Expoquimia), una recepció al Palau de la Generalitat a càrrec de l’Honorable Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Francesc Homs en representació del president de la Generalitat, i un

Informe del president de l’Associació de Químics de Catalunya.

NPQ 412 / 2003

6

LII ASSEMBLEA ANQUE

mitjana dels assembleistes superava els seixanta anys, i quedava fregant l’edat de jubilació. Evidentment, molts assembleistes són ja jubilats.

Però això que passa a l’Assemblea no és més que un reflex de la situació dels diferents Col·legis i Associacions o Agrupacions Territorials.

No vull treure cap mèrit als actuals representants de les nostres institucions, ans al contrari. Ells són qui han aconseguit per a tots els químics (col·legiats i no col·legiats) una sèrie de beneficis i opcions de desenvolupament i millora de la professió i de les nostres sortides professionals, que no haguessin estat possibles sense el seu intens treball de cinquanta anys de col·legis de químics. Que els químics puguem signar projectes, que se’ns reconegui l’especialització sanitària (com a fita més recent, per la qual s’ha lluitat durant cinc anys al màxim nivell de representació per tal d’aconseguir superar totes les traves que ens anaven posant altres especialistes, que veien en el químic sanitari un possible nou competidor que calia evitar), l’acolliment de professionals de branques afins a la química i que no disposen encara de col·legi professional, no són fruits de la casualitat sinó del treball d’aquests representants, alguns dels quals encara es mantenen des de la creació de l’ANQUE i dels Col·legis. En definitiva, una lluita que s’ha fet pels químics, i que caldrà mantenir en un futur per tal de protegir les nostres atribucions i, si podem, ampliar-les en el marc d’allò que considerem just.

Ara bé, aquesta lluita, aquest treball constant, el desenvolupen persones. I és en aquest sentit que vull aprofitar per manifestar la meva preocupació. En les meves converses amb químics de la meva edat, i parlant sobre per què ens hem de col·legiar, sempre em demanen «i què en trec jo, del col·legi?» La nostra societat, les nostres feines, els objectius, els tenim gairebé sempre a curt o a molt curt termini.

No acostumem a mirar massa més enllà d’alguns mesos, potser algun

Informe del president de l’ANQUE.

Informe del president de l’Associació de Químics de Balears.

any. Tot és de consum immediat, i per tant, busquem beneficis immediats i concrets. I d’aquests, també en té el Col·legi (i perdoneu els puristes que parli de Col·legi quan potser caldria parlar d’Associació, i a l’inrevés). Revistes gratuïtes, beneficis en la factura del telèfon, condicions especials en algunes NPQ 412 / 2003

7

entitats bancàries, etc. No vull entrar a fer un llistat exhaustiu (llistat que, d’altra banda, sempre es pot ampliar en la mesura que ho faci el número de col·legiats). Quan un es col·legia, ho ha de fer, penso jo, perquè considera que ha de col·laborar pel futur de la seva professió (un és químic tota la vida, i

LII ASSEMBLEA ANQUE

professionals. I és que la força la fa el col·lectiu, i si no hi ha col·lectiu, la força és molt menor. Per tant, els químics serem tant forts com vulguem ser, fins al límit de la nostra representació numèrica en el conjunt de professionals. Ara bé, què passa si en altres col·legis es col·legien prop del 100 % dels professionals, i nosaltres ho fem al voltant del 25 %? Quina és (i serà) la nostra força?

Informe del degà-president del Consell General de Col·legis de Químics d’Espanya

no se sap demà de què treballarem, més en la situació actual de canvis freqüents en la feina, mobilitat, etc.).

També em comenten, els químics de la meva edat, que total, és un col·legi sense cap força, i més si el comparem amb altres col·legis

NPQ 412 / 2003

8

Però no només ens hem de limitar a col·legiar-nos, sinó treballar per la nostra professió. Hi ha moltes possibilitats. Des de la vessant estrictament professional, a través de les Seccions Tècniques (una mena de fòrums temàtics de discussió, i en els quals estem convidats a participar per tal de parlar amb altres químics que treballen en temes similars, per compartir experiències) o àdhuc des de la vessant de gestió a través de les Juntes Directives o de Govern. En qualsevol cas, i des

LII ASSEMBLEA ANQUE

de l’estimació per la nostra professió (que ens ha costat molt i no ho hem d’oblidar mai) que ens va portar a cursar uns estudis determinats, recuperar l’orgull de ser químics i adonar-nos de què, junts, i fent pinya, podem aconseguir el lloc que busquem en la societat i que considerem legítim.

I torno a la preocupació inicial, i a l’Assemblea. Por motius estrictament del pas del temps, en vint anys, dels químics assembleistes que hi havia a la LII Assemblea en quedaran el 50 %. I uns anys després, encara menys. Arribat el moment, qui seguirà lluitant pels químics i per la química? Em faig

aquesta pregunta, sense trobar altra resposta que els nous químics.

I si no lluitem, perdrem aquells drets que hem anat aconseguint.

Podem dir, egoistament, que, per quan això arribi, estarem els joves químics d’ara propers a la nostra jubilació, i per consegüent, tant ens serà. I és cert. Però què passarà amb la següent generació de químics, si no hi ha ningú que lluiti per ells, com els actuals gestors de les nostres institucions ho estan fent per nosaltres, els químics joves d’avui? Què passarà amb els nostres fills, si mai segueixen el camí dels seus progenitors (com és el meu cas), i aposten per la professió química?

I per últim, i si no ens agraden com s’estan gestionant fins ara les nostres institucions i els fruits que s’assoleixen, per què no ens plantegem participar en les mateixes de forma activa per canviar el rumb d’aquesta gestió? És des de les institucions que s’ha de fer la crítica constructiva per millorar la forma en què es gestionen, de forma democràtica, i buscant els acords necessaris. I és per això que cal que tots participem de valent. I per què, algun dia, algú pugui dir, que gràcies als químics dels inicis del segle XXI s’han aconseguit més i millors àrees en les quals desenvolupar la professió química. ☯

ACUERDOS Y RECOMENDACIONES DE LA ASAMBLEA ACUERDOS • Manifestar el sentir de la Asamblea por el fallecimiento de los profesores D. Manuel Lora Tamayo, D. Ángel Martín Municio y D. Antonio González González, y de los compañeros D. Agustí Contijoch y D. Antonio Cisneros, así como también todos los compañeros fallecidos a lo largo del año.

de la Asamblea a D. Juan Manuel García Monar.

• Aprobar el nombramiento de censores de cuentas a D. Carlos Hernández Navarro y D. Fernando García Álvarez.

• Felicitar a la Asociación de Cataluña por la magnifica organización de la LII Asamblea de la ANQUE.

De la Ponencia 1. Constituir en el seno de nuestras instituciones un Grupo de Tecnología y Gestión del Agua, que todos los años informará a la Asamblea sobre los estudios realizados y los resultados obtenidos.

2. Solicitar la inscripción de la ANQUE como miembro del Consejo Mundial del Agua.

• Aprobar el acta de la LI Asamblea de la ANQUE celebrada el pasado año en Baeza.

• Nombrar interventores de actas a D. Enrique Julve y a D.ª Rosa Mª Martínez.

• Aprobar los presupuestos de la Junta de Gobierno para el período 2002-2003.

• Aprobar los nombramientos como vicesecretario de la Asamblea a D. Adelardo Sanchis Batalla, vicesecretario de la Junta de Gobierno a D. Enrique Nebot Gil y vicesecretario de la Mesa

Recepció al Palau de la Generalitat per l’Honorable Conseller Francesc Homs.

NPQ 412 / 2003

9

LII ASSEMBLEA ANQUE

corresponde en los albores del siglo XXI. De la Comisión de Enseñanza 6. Manifestar la preocupación por la pérdida progresiva de contenidos curriculares de Química, y de Ciencias Experimentales en general, que se observa en la Educación Secundaria Obligatoria y en el Bachillerato, lo que se está traduciendo en un deterioro de la cultura y formación científica de toda la sociedad y en una disminución del alumnado que promociona a estudios superiores en el ámbito de las Ciencias.

Acte de cloenda presidit pel director general d’Indústria Sr. Antoni Gurguí.

De la Comisión Consultiva Superior 7. Aprobar el Reglamento de Secciones Técnicas.

8. Aprobar el Reglamento de Miembros de Honor.

RECOMENDACIONES De la Comisión de Publicaciones 1. Potenciar la utilización de la página Web de la ANQUE optimizando sus contenidos, con dedicación especial a las actividades de la Junta de Gobierno.

Cloenda al paranimf de la Universitat de Barcelona.

3. Celebrar un Foro o Congreso del Agua interrelacionado con el Foro Mundial, organizado por el World Water Council.

Del presidente de ANQUE D. Baldomero López Pérez 4. Que se asigne una dotación de 3.000 Euros a la recientemente creada Comisión de Educación.

5. Que la Junta de Gobierno estudie la solicitud presentada por

la representante de la Agrupación Territorial de Galicia, sobre la puesta en marcha de un debate nacional donde se establezca claramente el papel de la ANQUE en el nuevo milenio, asumiendo planteamientos de plena eficacia y operatividad que llevaría aparejada la unificación de las Juntas Directivas de la ANQUE y del Consejo General con un objetivo común: la defensa de los intereses del colectivo químico y la promoción de nuestra profesión al lugar que le NPQ 412 / 2003

10

2. Solicitar a todas las Asociaciones, Agrupaciones Territoriales y Delegaciones Regionales, la incorporación de las actividades realizadas en sus demarcaciones, en sus páginas Web. 3. Potenciar el empleo de la comunicación vía electrónica con todos los asociados.

De D. Antoni Portela 4. Que se distribuya a las Asociaciones, Agrupaciones y Delegaciones el material elaborado por el grupo de trabajo de Seguridad en los Laboratorios, para que aquellas que lo deseen puedan editarlo y

LII ASSEMBLEA ANQUE

distribuirlo en el ámbito de su demarcación, respetando los compromisos adquiridos de edición y distribución.

De la Comisión de Enseñanza 5. Que las propuestas de la ANQUE respecto a la problemática que supone la disminución de conteni-

dos curriculares de Química –y de Ciencias Experimentales en general– que se observa en la ESO y en el Bachillerato, no sólo se presenten a las administraciones educativas, sino también a otros colegios y asociaciones profesionales (Físicos, Biólogos, Colegios de Doctores y Licenciados...), partidos políticos, sindicatos... y que, además, sean

divulgadas a través de nuestras publicaciones y páginas web.

6. Que las distintas Asociaciones, Agrupaciones y Delegaciones Territoriales de la ANQUE se responsabilicen de transmitir esta preocupación a través de los medios mediante comunicados, artículos de opinión y notas informativas en general. ☯

PONENCIA: EL AGUA Y EL NUEVO MILENIO José Costa El agua es la molécula química que más abunda en nuestro planeta (1,4 · 10 18 metros cúbicos) y, al mismo tiempo, es la que provoca más desastres por exceso, por defecto o por su contaminación (entre 14.000 y 30.000 personas mueren al día por la contaminación del agua en el mundo). Unos 1.100 millones de personas no disponen de agua potable, y unos 3.000 millones no tienen acceso adecuado a los sistemas de alcantarillado y saneamiento de aguas negras.

Aunque en el pasado pocas veces la escasez de agua ocasionó guerras, cada día hay más zonas propensas al conflicto por esta razón. Hay 17 cuencas fluviales que afectan a 51 países de los cinco continentes con un alto riesgo de guerra, por haberse planificado sin contar con el país vecino la construcción de presas y otros desvíos del curso de los ríos.

EL AGUA, SUS PROPIEDADES, SUS USOS El índice de materias que para la palabra clave agua encontramos en una de las principales enciclopedias de tecnología química (KirkOthmer, Encyclopedia of Chemical Technology, 3ª edición, Wiley, 1978) es el siguiente:

• Fuentes y calidad de las mismas, págs. 361-381.

• Propiedades, págs. 382-405.

• Contaminación, págs. 406-423.

• Análisis, págs. 424-437.

• Suministro y desalinación, págs.

438-486.

• Tratamiento de aguas residuales industriales, págs. 487-525.

• Tratamiento de aguas residuales municipales, págs. 526-539.

• Alcantarillado, págs 540-560.

• Reutilización, págs. 561-568.

• Tratamiento de piscinas, balnearios y bañeras calientes, págs.

569-594.

individualmente o bien institucionalmente, en la mayoría de los temas indicados.

CARTA EUROPEA DEL AGUA El 6 de mayo de 1968 se redactó en Estrasburgo la Carta Europea del Agua. Bajo el lema general de El agua no tiene fronteras - El agua es un problema, el documento concretó sus términos en doce puntos fundamentales, a modo de declaración de principios y sugerencia de criterios para una correcta gestión del líquido elemento: 1) No hay vida sin agua. El agua es un bien precioso, indispensable para todas las actividades humanas.

• Impermeabilización y repelencia agua/petróleo, págs. 595-...

2) Los recursos del agua no son inagotables. Es indispensable conservarlos, controlarlos y, si es posible, acrecentarlos.

Los químicos1, por su formación académica inicial (y continuada posteriormente a su licenciatura), pueden hacer y decir cosas, bien

3) Alterar la cantidad del agua significa atentar contra la vida de los hombres y del resto de los seres vivos que dependen de ella.

1

Licenciado en Química u otra denominación anterior, Bioquímico, Ingeniero Químico, etc. (véase art. 38 de los Estatutos de los Colegios de Químicos de España y de su Consejo General).

NPQ 412 / 2003

13

4) La calidad del agua ha de mantenerse al nivel adecuado para los usos previstos y ha de satisfacer especialmente las exigencias de la salud pública.

LII ASSEMBLEA ANQUE

Mark Twain (escritor): «El whisky, para beber; el agua para pelearse.»

Takashi Asano (2001 Stockholm Water Prize): «Los trasvases de agua están superados.»

Miguel Hernández (poeta): «El corazón es agua que se acaricia y canta.

El corazón es puerta que se abre y se cierra.

El corazón es agua que se remueve, arrolla, se arremolina, mata.»

Miguel Hernández (poeta), entresacado de su obra Pastor de la muerte: «Esos hombres defensores de su pobreza y su pan harán de la tierra, harán de España un huerto de flores.

El huerto del mundo entero será en España plantado, con roble, encina, granado, alegría y limonero.

Huerto que he soñado ver, y que no veré jamás con estos ojos, detrás, de una luz de amanecer. ¡Ay, qué temprano nací, ay, que cegué y qué temprano! ¡Nunca seré el hortelano del huerto que apetecí!

Donde no haya río, habrá canales de agua y granito, que están pidiendo en un grito el Tajo y el Ebro ya.

Acueductos con estruendo de carros y de animales a la grupa de los cuales vendrán los hombres riendo.»

5) Cuando el agua, una vez utilizada, vuelve a su medio natural, no ha de comprometer los usos posteriores, tanto públicos como privados, que se puedan hacer de ella.

6) El mantenimiento de una cobertura vegetal apropiada, preferentemente forestal, es esencial para la conservación de los recursos de agua.

7) Los recursos de agua han de ser inventariados.

8) La correcta gestión hidráulica ha de ser objeto de un plan establecido por las autoridades competentes.

9) La conservación de los recursos hidráulicos implica un importante esfuerzo de investigación científica, de formación de especialistas y de información pública.

10) El agua es un patrimonio común, cuyo valor todos tienen que conocer. Cada persona tiene el deber de ahorrarla y de usarla con cuidado.

11) La gestión de los recursos hidráulicos debería llevarse a cabo en el marco de la cuenca natural, preferentemente al de las fronteras administrativas y políticas.

12) El agua no tiene fronteras. Es un bien común que requiere la cooperación internacional.

A pesar del tiempo transcurrido, la gestión del agua sigue siendo uno de los temas actuales más importantes de la humanidad y se toman acuerdos mundiales para activar una más justa distribución de este recurso primordial. Se sigue discutiendo todavía si se trata de un bien fundamental o un bien económico.

En los países desarrollados, garantizadas las necesidades básicas en cantidad y calidad, el agua para su eficaz gestión debe tener tratamiento de bien económico.

NPQ 412 / 2003

14

CONSEJO MUNDIAL DEL AGUA Entre las múltiples organizaciones mundiales que se han constituido para tratar el tema de agua y aportar soluciones merece especial atención el Consejo Mundial del Agua (World Water Council), que entre sus actividades celebra un Foro cada tres años. El último tuvo lugar en La Haya (Holanda) el año 2000 y el próximo está programado para marzo de 2003 en Kioto (Japón).

En su página web en Internet puede localizarse más información acerca de esta organización: http://www.worldwatercouncil.org/ A esta organización pertenecen en España la Sociedad de Aguas de Barcelona S.A.: http://www.agbar.es/ y el Grupo de Tecnología del Agua de la Universidad Politécnica de Cataluña: http://www.upc.es

ÁMBITO JURÍDICO Hay cinco instancias productoras de legislación ambiental relati-

LII ASSEMBLEA ANQUE

CONTAMINACIÓN Y TERMODINÁMICA Ley Cero de la Termodinámica Si dos sistemas están en equilibrio térmico no intercambian calor.

Ley Cero de la Contaminación Dos comunidades están contaminadas al mismo nivel cuando no intercambian contaminación.

Primera Ley de la Contaminación El esfuerzo necesario para eliminar una cantidad dada de contaminación produce inevitablemente una cantidad igual de la misma.

Primera Ley de la Termodinámica El trabajo y el calor necesarios para cambiar el estado de un sistema es independiente del camino seguido: se conserva la energía.

Segunda Ley de la Termodinámica Es imposible transformar totalmente calor en trabajo: la energía se degrada.

Segunda Ley de la Contaminación La contaminación creada al intentar eliminar una cantidad dada de contaminación será de una especie más degradada y sucia que la que se ha eliminado.

Tercera Ley de la Termodinámica Es imposible llegar al cero absoluto.

Tercera Ley de la Contaminación Es imposible llegar a un estado de contaminación cero.

va a las aguas continentales y marinas: • Ámbito Internacional. Hay materias cuya regulación sólo se puede abordar mediante convenios y tratados internacionales.

Por ejemplo, los convenios MARPOL, OILPOL, CLC... sobre transporte de hidrocarburos a través del mar.

• Ámbito de la Unión Europea.

Existen con distinto valor jurídico: Reglamentos, Directivas, Decisiones, Recomendaciones y Comunicaciones.

• Ámbito Estatal. De mayor a menor rango jurídico: Leyes (Orgánicas u Ordinarias), Reglamentos (normalmente Reales Decretos), Órdenes Ministeriales. A nivel estatal existen tres normas básicas para las aguas continentales (Ley 29/85, de 2 de Agosto, de Aguas, modificada por el Real Decreto 1/2001; Real Decreto 849/86, de 11 de abril, o RDPH; Real Decreto 927/88, de 29 de julio, o RAPAPH) y dos normas básicas para las aguas marinas (Ley 22/88, de 28 de julio, de Costas; Real Decreto 1471/89, de 1 de diciembre, o RC).

• Ámbito Autonómico. De mayor a menor rango jurídico: Leyes Autonómicas, Decretos, Órdenes o Resoluciones Departamentales.

• Ámbito Municipal. Se editan Ordenanzas Municipales.

LEYES FALSAS DE LA CONTAMINACIÓN Hace algún tiempo se publicó en una revista de enseñanza de la Química una hipotética comparación entre las leyes de la Termodinámica y unas supuestas leyes análogas de la contaminación (véase cuadro adjunto).

La intención del articulista era poner de manifiesto a los alumnos de Química la falsedad de las leyes de la contaminación frente a las leyes verdaderas de la Termodinámica. En efecto, las variables implicadas en las de Termodinámica son variables de estado; su valor final no depende del camino o proceso desarrollado. En cambio, la contaminación no es una variable de estado, es decir, su valor final depende del proceso desarrollado.

NPQ 412 / 2003

15

En otras palabras, los problemas de contaminación siempre tienen solución científico-técnica y su viabilidad sólo depende de cuestiones socio-económicas. Su solución supone un beneficio en calidad de vida y un coste para la sociedad. En consecuencia, cada Nación o Estado tendrá la calidad de vida que esté dispuesto a costearse.

GESTIÓN DEL AGUA El planeta trabaja en ciclo cerrado. En cambio, las actividades humanas son en general de ciclo abierto o dispersivas, con pérdidas de materia y energía que denominamos residuos. La solución sería, pues, copiar al planeta una vez más e intentar aproximarse al trabajo en ciclo cerrado. ¿Cuáles serían las acciones a realizar para el caso concreto del agua?

En efecto, si se considera el diagrama de flujo para el agua en las actividades actuales del hombre (véase cuadro de la página siguiente), para efectuar una gestión eficaz del agua y tender hacia el trabajo en ciclo cerrado las acciones a tomar, entre otras de menor incidencia, serían:

LII ASSEMBLEA ANQUE

H2O

ACTIVIDAD • Vital • Doméstica • Industrial • Agrícola • Ganadera • Minera • Ocio • Ornamental • ...

PÉRDIDAS (Evaporación, goteo...)

PRODUCTO (H2O incorporada) SUBPRODUCTOS (H2O incorporada) AGUAS RESIDUALES

• Reducir el consumo en cada actividad (entrada) minimizando las salidas. A saber:

dad el global aumenta con la ampliación y extensión de las actividades. A saber:

– Minimizando las pérdidas por evaporación, goteo, etc., y las pérdidas en productos o subproductos que lleven agua innecesaria (humedad excesiva, etc.).

– Potabilización de aguas dulces.

– Minimizando la cantidad de aguas necesarias o de aguas residuales por mejora de rendimientos en la actividad (agricultura, industria, etc.).

• Aumentar los recursos disponibles, ya que aunque se disminuya el consumo para cada activi-

– Desalación de aguas salobres.

– Búsqueda y aprovechamiento con criterio ecológico de acuíferos.

– Trasvases garantizando caudales ecológicos y criterios de desarrollo de las cuencas cedentes.

– Lluvia artificial.

NPQ 412 / 2003

16

• Tratar las aguas residuales y reutilizarlas con el objetivo de vertido cero (aproximación a ciclo cerrado).

PROPUESTA DE ACUERDOS Al margen de las actuaciones técnicas que contribuyan a todo lo expuesto anteriormente, se proponen a esta Asamblea los siguientes acuerdos: • Constituir en el seno de nuestras instituciones un Grupo de Tecnología del Agua que, todos los años, deberá informar a la Asamblea sobre los estudios realizados y los resultados obtenidos.

• Solicitar como institución (ANQUE; Consejo General de Colegios de Químicos de España) la inscripción como miembro en el Consejo Mundial del Agua.

• Celebrar un Congreso del Agua cada tres años, preparatorio de la posible participación en el correspondiente Foro Mundial del Agua que organiza cada tres años el Consejo Mundial del Agua. ☯

COL·LABORACIONS

INTRODUCCIÓ AL DISSENY ESTADÍSTIC D’EXPERIMENTS Joan Ferré, F. Xavier Rius * Departament de Química Analítica i Química Orgànica Universitat Rovira i Virgili

Aquest és el primer treball d’una sèrie d’articles amb el denominador comú de divulgar els principis bàsics del Disseny Estadístic d’Experiments. En aquest article es justifica la necessitat d’utilitzar el Disseny Estadístic d’Experiments en la planificació de l’experimentació i es presenta una visió global de la seva aplicació.

LA IMPORTÀNCIA DE PLANIFICAR L’EXPERIMENTACIÓ L’experimentació juga un paper fonamental en virtualment tots els camps de la investigació i el desenvolupament. L’objectiu de l’experimentació és obtenir informació de qualitat. Informació que permeti desenvolupar nous productes i processos, comprendre millor un sistema (un procés industrial, un procediment analític...) i prendre decisions sobre com optimitzar-lo i millorar la seva qualitat, comprovar hipòtesis científiques, etc. Òbviament l’experimentació s’ha de planificar (dissenyar) amb compte per a què proporcioni la informació buscada. Aquesta planificació ha de considerar dos aspectes importants relacionats amb tota experimentació: 1. L’experimentació és normalment cara. La capacitat d’experimentar està limitada pel cost en temps i en recursos (personal, productes de partida, etc). Per tant, una organització òptima de l’experimentació haurà de contemplar el menor nombre d’experiments que permeti obtenir la informació buscada.

2. El resultat observat d’un experiment (y) té incertesa:

ficació i anàlisi és el principal objectiu del Disseny Estadístic d’Experiments.

y=η+e on η és el resultat vertader (desconegut) de l’experiment i e és una contribució aleatòria, que varia cada cop que es repeteix l’experiment. Per això, l’estadística, disciplina que proporciona les eines per treballar en ambients d’incertesa, juga un paper fonamental en el disseny dels experiments i en l’avaluació dels resultats experimentals.

L’anàlisi dels resultats experimentals permetrà obtenir conclusions sobre el sistema en estudi i decidir actuacions futures. Tant per la importància de les decisions que es poden prendre, com pel cost elevat de l’experimentació, no sembla adequat deixar l’elecció dels experiments i l’avaluació dels resultats a la mera intuïció de l’experimentador.

Sembla més raonable utilitzar una metodologia matemàtica i estadística que indiqui com planificar (dissenyar, organitzar) la seqüència d’experiments d’una forma òptima, de forma que es minimitzi tant el cost de l’experimentació com la influència de l’error experimental sobre la informació buscada. Aquesta plani-

* Els autors agraeixen tots els comentaris relacionats amb els continguts d’aquest article. Poden dirigir-se, mitjançant correu electrònic, a l’adreça: quimio@quimica.urv.es. Una versió en suport electrònic d’aquest article i informació suplementària pot trobar-se a: http://www.quimica.urv.es/quimio.

NPQ 412 / 2003

17

QUÈ ÉS EL DISSENY ESTADÍSTIC D’EXPERIMENTS? Es podria definir el Disseny Estadístic d’Experiments (DEE), també anomenat disseny experimental, com una metodologia basada en eines matemàtiques i estadístiques l’objectiu de la qual és ajudar a l’experimentador a: 1. Seleccionar l’estratègia experimental òptima que permeti obtenir la informació buscada amb el mínim cost.

2. Avaluar els resultats experimentals obtinguts, garantint la màxima fiabilitat en les conclusions que s’obtinguin.

EN QUINES SITUACIONS S’APLICA EL DISSENY ESTADÍSTIC D’EXPERIMENTS? Les situacions en les que es pot aplicar el DEE són molt nombroses.

De forma general, s’aplica a sistemes com el mostrat a la Figura 1, en els quals s’observen una o més variables experimentals dependents o respostes (y) el valor de les quals depèn dels valors d’una

COL·LABORACIONS

Figura 1. Representació d’un sistema en estudi en DEE: factors (x), respostes (y).

• Determinar la influència dels factors sobre les respostes observades. D’entre tots els factors que afecten al procés, quins influeixen més?, com interaccionen entre ells?

• Optimitzar respostes. Quins valors dels factors proporcionen les respostes de major qualitat?

o més variables independents (x) controlables anomenades factors.

Les respostes a més poden estar influïdes per altres variables que no són controlades per l’experimentador. La relació entre x i y pot no ser coneguda.

Encara que el DEE es pot aplicar quan s’estudia un sol factor (com, per exemple, en l’elecció dels patrons més adequats per construir una recta de calibratge), sens dubte els seus avantatges s’aprecien millor quan cal estudiar més d’un factor.

Exemples de sistemes experimentals són: • Una reacció química, el rendiment de la qual (y) pot ser funció, entre d’altres, del temps de reacció (x1), la temperatura de la reacció (x2) i el tipus de catalitzador (x3) emprat. Altres variables que poden influir són, per exemple, la puresa dels reactius, la neteja del material, la velocitat d’agitació...

• Una separació cromatogràfica, on el temps de la separació depèn del pH i el percentatge de modificador orgànic de la fase mòbil.

QUINS OBJECTIUS S’ACOSTUMEN A PERSEGUIR EN ESTUDIAR SISTEMES COM ELS DESCRITS? L’experimentació en sistemes com el descrit a la Figura 1 sol perseguir un dels següents objectius: • Obtenir un coneixement inicial sobre un nou sistema en estudi.

En quins valors dels factors es pot centrar la investigació?

• Determinar la robustesa del sistema. Com afecten a la resposta variacions no controlades en el valor dels factors?

EL MÈTODE TRADICIONAL D’EXPERIMENTACIÓ El mètode tradicional d’experimentació, el que potser sorgeix de forma més intuïtiva per estudiar el sistema de la Figura 1, consisteix en variar-un-factor-cada-vegada (VUFCV): a partir d’unes condicions inicials, es realitzen experiments en els quals tots els factors es mantenen constants excepte el que s’està estudiant. D’aquesta forma la variació de la resposta es pot atribuir a la variació del factor, i, per tant, revela l’efecte d’aquell factor. El procediment es repeteix per als altres factors. El raonament que suporta aquesta forma d’actuar és que si es variessin dos o més factors entre dos experi-

• Un aliment, produït barrejant diferents proporcions (x) dels seus ingredients, la qual cosa dóna lloc a diferents olors i sabors (y).

Aquests són només alguns dels exemples de l’ampli camp d’aplicació del DEE que, a la indústria, s’estén des del laboratori fins al procés de producció. En facilitar el desenvolupament més ràpid de productes, i a més baix cost, el DEE juga un paper fonamental des del punt de vista industrial i proporciona un avantatge competitiu important per a l’empresa que l’utilitza.

Figura 2. Experimentació variant un factor cada vegada.

Cada cercle indica un experiment.

NPQ 412 / 2003

18

COL·LABORACIONS

ments consecutius, no seria possible conèixer si el canvi en la resposta ha estat degut al canvi d’un factor, al de l’altre, o al de tots a la vegada.

La Figura 2a il·lustra l’estudi de l’efecte de tres factors (A, B i C) sobre el rendiment d’una reacció química. El mètode VUFCV aplicat al factor A consisteix en realitzar un experiment a uns valors determinats de B i C però a dos valors diferents d’A (punts 1 i 2). La variació en la resposta indica l’efecte d’A sobre la resposta. El procediment es repeteix per als altres dos factors. Per reduir la incertesa dels efectes observats es poden repetir els experiments.

El mètode VUFCV també s’utilitza per trobar quins valors dels factors optimitzen una resposta.

S’experimenta en dues condicions diferents (Figura 2b, punts 1 i 2) variant el factor A. Es tria com a valor òptim d’A aquell que proporciona la millor resposta. Es fixa aquest valor, i s’utilitza com a nou punt de partida per variar el factor B (punt 3) i així successivament. L’increment en variar cada factor depèn de la precisió amb la que es desitgi localitzar l’òptim (Figura 2c).

ELS INCONVENIENTS DEL MÈTODE TRADICIONAL L’estratègia experimental VUFCV presenta inconvenients importants quan existeix interacció entre factors. Existeix interacció entre dos factors A i B quan l’efecte del factor A és diferent segons quin valor prengui el factor B, i a l’inrevés. Aquesta situació es presenta molt sovint en química, física, biologia, etc. Quan existeixen aquestes interaccions, el mètode VUFCV: • No informa sobre com un factor interactua amb els altres factors o com aquestes interaccions afecten a la resposta, amb la qual cosa només s’obté una compren-

Figura 3. Limitacions de l’experimentació variant un factor cada vegada.

sió limitada dels efectes dels factors (Figura 3a). Quin és l’efecte d’A quan els altres factors prenen altres valors?

• No proporciona la posició de l’òptim (Figura 3b). L’experimentador percep que s’ha arribat a l’òptim perquè canviant un factor cada vegada la resposta no millora, però es pot trobar lluny de l’òptim real. Encara que es pot iniciar de nou l’experimentació partint de l’òptim trobat, aquesta solució és extremadament ineficient quan s’han d’estudiar molts factors a molts valors diferents, ja que el mètode VUFCV requeriria massa experiments i massa temps.

QUIN MÈTODE EMPRAR EN LLOC DEL MÈTODE TRADICIONAL? Els inconvenients del mètode tradicional provenen de variar un factor cada vegada. La solució, per tant, ha de consistir en variar més d’un factor simultàniament en realitzar un nou experiment. Això permetria millorar l’eficiència de l’esforç experimentador i obtenir informació sobre les interaccions. La dificultat rau en dissenyar una experimentació reduïda, on aquests canvis simultanis es complementin entre si i permetin obtenir la informació buscada en combinar els resultats de tots els experiments.

NPQ 412 / 2003

19

El DEE proporciona el marc matemàtic per canviar tots els factors simultàniament, i obtenir la informació buscada amb un nombre reduït d’experiments, és a dir, amb la màxima eficiència. El DEE condueix a una planificació amb menys experiments que el mètode VUFCV per obtenir un coneixement equivalent.

PROCEDIMENT DE L’APLICACIÓ DEL DEE L’aplicació del DEE requereix considerar les següents etapes que es comentaran a continuació: 1. Comprendre el problema i definir clarament l’objectiu.

2. Identificar els factors que potencialment podrien influir en la funció objectiu, i els valors que aquests poden prendre. Entre aquests valors es buscarà la informació necessària.

3. Establir una estratègia experimental, anomenada pla d’experimentació.

4. Efectuar els experiments amb els valors dels factors decidits en el punt 3 per obtenir els valors de les respostes estudiades.

5. Respondre les preguntes plantejades, sigui directament, sigui emprant un model matemàtic. Si és necessari, tornar a l’etapa 1.

COL·LABORACIONS

Què es coneix i què no es coneix?

Hi ha zones de la regió experimental on ja es coneix el resultat?

Existeixen dades sobre la repetibilitat de l’experimentació?

Quina complexitat s’espera en la relació entre els factors i la resposta?

Podria ser no lineal?

Es creu que poden existir interaccions?

Quin és el cost permès de l’experimentació?

Amb quanta rapidesa és necessari proporcionar els resultats?

Què es necessita investigar / conèixer?

Quin és l’objectiu (propòsit) de l’experimentació?

Quina informació desitjada ha de proporcionar l’experiment?

Quadre 1. Consideracions en plantejar el problema.

Comprendre el problema i definir clarament l’objectiu El DEE és una eina per trobar respostes a problemes perfectament identificats i especificats.

Quant més clarament es planteja el problema i s’identifica el propòsit o informació que es desitja aconseguir amb els experiments, major pot ser l’ajuda del DEE. Per obtenir una comprensió profunda del sistema i del problema és necessari recopilar tota la informació disponible sobre el sistema en estudi i que pugui ser rellevant per a l’experimentació que es realitzarà. El Quadre 1 indica algunes informacions que cal recopilar en aquesta etapa.

A continuació s’ha de definir (seleccionar) quina resposta experimental (o característica d’interès o de qualitat d’un producte) s’observarà. Segons l’objectiu perseguit, pot ser necessari observar més d’una resposta i trobar un compromís entre elles. Per exemple, en una separació cromatogràfica és necessari considerar el temps d’anàlisi però també la resolució entre pics, que ha de ser suficient.

En el cas de desenvolupar un producte de pastisseria industrial, aquest ha de tenir un bon sabor, olor, aspecte, etc.

dependents) que es creu que poden tenir influència en el procés i en la resposta, encara que es cregui que puguin tenir poca importància. S’ha de considerar si cada factor especificat es mantindrà constant, es variarà de forma controlada, si és incontrolable però es poden conèixer els seus valors o si és incontrolable i impossible de mesurar.

ble (o domini dels factors). Aquest conté els experiments que, en principi, es podrien realitzar. La Figura 4 mostra tres factors continus, A, B i C. Si només s’estudiarà el factor A, la Figura 4a indica diferents experiments que es poden realitzar amb diferents valors d’A, per a uns valors fixats de B i C. Si a més a més s’estudiarà el factor B, aquest pot prendre diferents valors per a cada valor d’A, amb la qual cosa el domini possible és més ampli (Figura 4b).

El domini experimental es va ampliant a mesura que s’afegeixen més factors (Figura 4c).

L’experimentador ha de ser conscient de la influència potencial que podria tenir cada factor en la resposta. Els factors no controlats poden introduir variacions en la resposta que dificulten l’anàlisi dels resultats experimentals.

No sempre qualsevol combinació de valors de factors és possible o desitjable. Poden existir restriccions experimentals, tècniques o econòmiques per les quals el domini experimental inicial es redueix a un domini experimental d’interès.

Per exemple, després d’excloure aquells experiments que no interessen per la seva perillositat, el seu cost elevat o perquè suposa una combinació dels factors que no s’adapta a les especificacions del producte. D’entre tots els experiments restants, s’escolliran els que es realitzaran per obtenir la informació buscada.

Per a cada factor cal definir l’interval de valors que pot prendre (domini experimental). La combinació del domini de tots els factors configura el domini experimental possi-

Cal notar que l’elecció dels factors i del seu domini experimental no acostuma a ser fàcil. És l’experimentador qui decideix on és interessant estudiar aquests factors.

Identificar els factors i el domini experimental d’interès És molt important identificar i llistar tots els factors (les variables in-

Figura 4. Domini experimental com a combinació dels dominis particulars de cada factor.

NPQ 412 / 2003

20

COL·LABORACIONS

Aquesta decisió requereix un coneixement previ del sistema, obtingut de referències bibliogràfiques, experiència prèvia en el laboratori, etc.

Planificar l’experimentació.

Elecció del disseny experimental És freqüent realitzar l’experimentació en diverses etapes seqüencialment. En cada etapa, les sèries d’experiments s’agrupen en dissenys denominats matrius d’experiments. La selecció d’una matriu o una altra depèn de l’objectiu de cada etapa, i d’altres característiques com les indicades al Quadre 2. A continuació s’identifiquen diferents objectius i els dissenys que es poden aplicar a cada cas. Aquests dissenys es comentaran en articles posteriors d’aquesta sèrie.

Cribatge. En plantejar per primera vegada una experimentació no és estrany trobar una llarga llista de factors potencialment influents. Donat que el nombre d’experiments que sol requerir un estudi detallat d’un sistema augmenta exponencialment amb el nombre de factors estudiats, és necessari reduir la llista de factors a un nombre manejable. Els factors no s’haurien de conservar o eliminar emprant raons subjectives com, per exemple, triar aquells pels quals es disposa del material adequat al laboratori, o aquells que són més fàcils de controlar. S’han de destriar en funció de la seva influència en la resposta considerant la seva significació estadística. Per determinar aquesta influència, es pot realitzar una investigació exploratòria amb un disseny experimental senzill, que permeti determinar el més ràpidament possible (és a dir, emprant el menor nombre d’experiments) quins

• Naturalesa del problema, informació ja coneguda del problema i tipus d’informació que es desitja obtenir segons l’objectiu plantejat.

• Nombre de factors i interaccions que cal estudiar.

• Complexitat d’emprar un disseny.

• Validesa estadística i efectivitat de cada disseny.

• Facilitat de comprensió i implementació.

• Restriccions operatives, de cost i temps.

Quadre 2. Factors a considerar en escollir el disseny experimental.

factors tenen més influència en la resposta i s’han d’estudiar en detall (els factors clau) i quins poden no considerar-se perquè els seus efectes són insignificants. Entre els dissenys adequats per realitzar un cribatge destaquen les matrius de Hadamard, les quals permeten estudiar l’efecte de fins a N−1 factors amb només N experiments.

Estudi dels factors. Un cop s’han identificat els pocs factors més importants, el pas següent sol ser estudiar quantitativament el seu efecte sobre la resposta i les seves interaccions. Amb aquesta finalitat es poden emprar els dissenys factorials complerts a dos nivells 2k i els factorials fraccionats 2k–r entre altres. Aquests últims contemplen un nombre menor d’experiments que els factorials complerts a costa de no obtenir certes informacions que a priori es consideren irrellevants.

Optimització. Un objectiu últim de la investigació sol ser l’optimització d’una o diverses respostes en un producte o procés. És a dir, conèixer quins valors dels factors proporcionen respostes (rendiment, sabor, etc.) amb la qualitat desitjada.

Aquests es poden conèixer calculant un model matemàtic (anomenat superfície de resposta) que relaciona els factors més rellevants amb les respostes. Els experiments més

NPQ 412 / 2003

21

adequats per calcular aquests models estan descrits en els dissenys de superfícies de resposta, com el disseny central compost o el disseny de Doehlert. El mètode seqüencial Simplex és una alternativa al càlcul d’un model matemàtic per arribar a les condicions òptimes. En aquest mètode, cada futur experiment es decideix en funció dels resultats obtinguts en els experiments anteriors.

Estudi de barreges. Els problemes de barreges són també molt comuns a les indústries de la química, alimentació i beguda, cosmètics i medicaments entre altres. La seva particularitat és que els factors expressen percentatges dels constituents i sumen 100 %. Aquesta restricció requereix l’ús de dissenys i models matemàtics adequats a aquest tipus de restriccions.

Finalment, si el problema en qüestió no s’ajusta a cap dels dissenys clàssics esmentats anteriorment, encara és possible trobar un disseny òptim emprant algorismes que permetin seleccionar els experiments més adequats d’entre una llista d’experiments candidats.

Realització de l’experimentació El disseny experimental triat normalment està descrit emprant variables codificades. Aquestes es particularitzen pels factors en estu-

COL·LABORACIONS

di, es comprova si els experiments són possibles i, si és així, es realitza l’experimentació en ordre aleatori respecte a l’ordre en el qual estan llistats. L’execució en ordre aleatori és necessària per assegurar que els factors no contemplats introdueixin confusió i biaix en els resultats.

Interpretar els resultats Una vegada es disposa dels resultats experimentals es poden calcular els efectes dels factors, així com les seves interaccions. Els tests estadístics permeten comprovar si els efectes calculats són significants comparant-los amb l’error experimental. Si es construeix un model de superfícies de resposta, es poden calcular els coeficients pel mètode de mínims quadrats i es pot avaluar el model realitzant rèpliques dels experiments i aplicant el test ANOVA. El model es pot emprar per buscar la zona òptima matemàticament.

És important notar que la realització d’aquestes etapes és cíclica.

La informació obtinguda en realitzar una sèrie d’experiments s’ha d’integrar per planificar l’experimentació posterior. Potser llavors es comprèn millor el problema i es poden tornar a definir o concretar més els objectius, es poden descartar factors que s’ha vist que no eren importants, o modificar el seu domini experimental, amb això es planeja una nova experimentació, i així successivament. Per aquest motiu, es prefereix normalment efectuar els experiments en petites sèries.

CONCLUSIONS En aquest article s’ha introduït el Disseny Estadístic d’Experiments.

S’han indicat les limitacions de l’experimentació tradicional variant un factor cada vegada i s’han presentat les etapes en l’aplicació del Disseny Estadístic d’Experiments. En

articles posteriors es presentaran algunes de les eines metodològiques esmentades anteriorment amb la finalitat d’estudiar l’efecte de diversos factors sobre una resposta i diverses estratègies d’optimització.

BIBLIOGRAFIA G. E. P. Box, W. G. Hunter, J. S. Hunter. Estadística para experimentadores. Ed. Reverté S. A. Barcelona 1989.

L. Eriksson, E. Johansson, N. Kettaneh-Wold, C. Wilström, S. Wold. Design of Experiments. Principles and Applications. Umetrics AB. Umea. Suecia.

D. L. Massart, B. G. M. Vandeginste, L. M. C. Buydens, S. De Jong, P. J. Lewi, J. Smeyers-Verbeke. Handbook of Chemometrics and Qualimetrics: Part A. Elsevier, Amsterdam 1997. ☯

LES NOSTRES PORTADES Gaudí donaria per moltes portades més. La seva obra continua allà on era, on era abans del 2002, però sembla que l’hàgim descobert tot just l’any passat.

Bé, deixarem descansar el Sr. Gaudí i pensarem un tema per a les nostres portades. Buscarem un tema atractiu fotogràficament, per tal que rebem a la Redacció de la revista un munt de fotos, i a la vegada actual.

Amb aquest plantejament vam estar donant voltes i més voltes fins que se’ns va encendre la llumeneta... Ja ho tenim:

L’aigua Acabem de passar una Assemblea de la ANQUE on la ponència va ser El agua en el nuevo milenio. Hem sentit coses tan grosses com que la Gran Guerra del segle XXI serà per l’aigua, que 1.400 milions de persones no tenen accés a l’aigua, que 15 milions de persones moren cada any per manca d’aigua. Mentre uns països la malversen d’altres no en tenen. Certament dóna ganes de no dutxar-se, el que passa és que d’aigua n’hi ha, però com sempre el que no funciona és la seva distribució, és més, hi ha una manca de voluntat política per canviar les coses.

No pensem que les coses canviïn gaire pel fet que NPQ dediqui les seves portades a l’aigua, no serà ni un gra de sorra a les sabates d’aquelles persones que poden reconduir el tema, serà menys, però nosaltres els químics ja estem acostumats a treballar amb coses petites, amb molècules. Esperem ser una molècula incordiant, i esperem que amb la suma d’esforços arribi un dia en què l’aigua estigui a l’abast de tothom.

Si vols ser un àtom d’aquesta molècula incordiant fes-nos arribar la teva millor foto de l’aigua. Ja saps, pot estar en estat sòlid, líquid o gasós.

NPQ 412 / 2003

22

COL·LABORACIONS

MEDICIÓN DE CAUDAL

EN CANALES ABIERTOS Y TUBERÍAS SEMILLENAS MEDIANTE EL MÉTODO DE CORRELACIÓN ULTRASÓNICA Lana Sarrate, S. A.

INTRODUCCIÓN Hoy en día la medición de caudal en la mayoría de aplicaciones donde las tuberías van llenas se ha convertido en una aplicación bastante sencilla de resolver. Las dificultades empiezan cuando las tuberías son de grandes dimensiones, tienen formas irregulares y están parcialmente llenas.

Con el desarrollo de la correlación ultrasónica para la medición de caudal en canales abiertos o tuberías semillenas conseguimos una solución exacta y económica para resolver este tipo de aplicaciones.

Con la correlación ultrasónica hacemos visible el caudal!

OCM Pro-LS

En tuberías llenas, por ejemplo tuberías a presión, el área mojada es siempre la misma y por lo tanto constante. En el caso de tuberías semillenas, la profundidad del caudal deberá ser determinada por un sensor de nivel integrado o externo. Este valor junto con el perfil de la sección permitirá calcular el área mojada.

Medición externa de la profundidad del caudal Cualquier sensor ultrasónico o de presión hidrostática con una salida analógica servirá para realizar esta medición.

Medición de la velocidad por Correlación Ultrasónica

Medición integrada de la profundidad del caudal Basándonos en el principio de los ultrasonidos, la profundidad (nivel) puede determinarse desde el fondo del canal [A] (sensor sumergido) o por encima del canal [B] (por la propagación ultrasónica en el aire). En ambos casos, la interfase agua/aire (nivel de agua) será detectada por los ultrasonidos y en función del tiempo que tarde el eco en ir y volver del sensor a la superficie se podrá determinar el nivel de líquido. Este tiempo es inversamente proporcional a la velocidad de propagación de los ultrasonidos en el medio en el que viajan.

Un transductor ultrasónico transmite pulsos ultrasónicos cortos (o pulsos código) en el medio a medir. Las partículas o burbujas del medio reflejarán estos pulsos. Dicho sensor cambia al modo de recepción poco después de haber enviado un pulso y recibe el eco del ultrasonido como una característica del perfil de velocidades del caudal. Éste es digitalizado y guardado como el 1er escaneado del perfil de ecos (1. Scan).

Este método de medición es muy ventajoso debido a la exactitud y a la estabilidad que proporciona. La medición del nivel mediante un sensor sumergido ofrece ventajas especiales ya que la medición no se verá afectada por partículas flotantes o espumas.

Entre 0,5 y 4 milisegundos después, otro pulso ultrasónico es transmitido y el eco producido por

PRINCIPIO DE FUNCIONAMIENTO El caudal, Q, no puede ser medido directamente. Dicho caudal es calculado usando la ecuación: Q = A⋅V

A = Área mojada V = Velocidad media

Área Mojada El área mojada, A, dependerá del perfil del canal o tubería y de la profundidad del caudal de líquido.

NPQ 412 / 2003

23

COL·LABORACIONS

las mismas partículas, que se han desplazado, vuelve a ser digitalizado y guardado. Éste sería el 2o escaneado del perfil de ecos (2. Scan).

Con los pulsos ultrasónicos emitidos en cada escaneado (1. Scan, 2. Scan, etc.) se determina la posición de las partículas y usando la diferencia del tiempo de vuelo de los ultrasonidos entre el 1er Scan y el 2 o Scan, podremos calcular en el tiempo la variación de la posición de las partículas en la sección transversal del caudal.

Correlación transversal

El perfil de velocidades será estudiado en 16 ventanas diferentes usando la correlación transversal.

Dicha correlación transversal nos permitirá determinar las diferencias entre el perfil característico del 2 o escaneado (2. Scan) en relación con el 1er escaneado (1. Scan). Estas diferencias temporales entre los perfiles podrán convertirse directamente en velocidad, ya que, como hemos apuntado anteriormente, están relacionadas con las variaciones de posición de las partículas en el tiempo.

cada uno de estos 16 puntos obtendremos el vector de velocidad.

Mediante este método es posible obtener grandes exactitudes sin la necesidad de calibraciones adicionales usando otros métodos de calibración y corrección. En las redes de distribución y suministro de aguas con canales de formas y tamaños complejos, los perfiles de velocidad pueden ser determinados usando 2 ó 3 sensores en paralelo evaluando completamente el perfil de velocidades.

que integran tanto la medición de la profundidad como la de la velocidad y que pueden ser montados en la parte inferior de canales o tuberías de cualquier tipo, tamaño y forma.

Además, existen sensores de inserción para montar en tuberías de acero o materiales sintéticos. Los costes de instalación son realmente bajos.

FACILIDAD DE USO A pesar de que esta tecnología pueda parecer relativamente compleja, los caudalímetros que presenta Lana Sarrate, el OCM Pro, basados en la correlación ultrasónica, tienen como característica principal, aparte de las virtudes presentadas, la sencillez de instalación, programación y puesta en marcha. El OCM Pro presenta una gran pantalla retro-iluminada y unos menús de programación realmente intuitivos.

MONTAJE DEL SENSOR La instalación del sensor es realmente sencilla. Existen sensores Estos caudalímetros muestran los valores de caudal, nivel, velocidad, el caudal totalizado y la distribución vertical de los valores del perfil de velocidades.

Correlación transversal:

DATOS TÉCNICOS DEL OCM Pro

Este proceso será repetido entre 250 y 2000 veces por segundo calculando para 16 puntos situados a distancias diferentes sus velocidades puntuales en tiempo real mediante un procesador digital (DSP) 24 bits / 50 MHz muy potente. De

Alimentación: 115 - 230 V CA o 24 V CC Pantalla: 128 × 128 Píxel Rango velocidad: − 1 m/s a + 4 m/s Exactitud: ± 1% del valor medido o ± 5 mm/s (el mayor) Nivel máximo: 2 m; 5 m con un sensor externo de nivel Aprobado Ex: Transmisor: II 2 G; EEx ib IIB

NPQ 412 / 2003

24

Transductor: II 2 G; EEx ib IIB T4 Longitud cable sensor: 10 m, 30 m, máx. 100 m Entradas Analógicas: 4 × 0/4 - 20 mA • Nivel externo: 1 × 4 - 20 mA activa de 2-hilos • Sensores: 3 × Velocidad y 1 × Nivel Salidas Analógicas: 4 × 0/2 - 20 mA Salidas Digitales: 5 relés; RS 232 Registro de datos

COL·LABORACIONS

PANTALLES DE CRISTALL LÍQUID Marta Calvet Cornet Departament d’Enginyeria Química Universitat Politècnica de Catalunya

Començarem per explicar què és un cristall líquid. Un cristall líquid és una substància ordenada en una o dues dimensions però no en tres. En la dimensió no ordenada el sistema té la mobilitat d’un líquid.

Les fases que formen un CL s’anomenen mesofases, i les molècules o grups d’àtoms que afavoreixen la formació de mesofases es coneixen com grups mesogènics.

Encara que la tecnologia dels cristalls líquids és bastant recent, té el seu origen en les seves curioses propietats.

Entre els anys 1850 i 1888 alguns científics van treballar amb CL sense saber-ho. En aquest temps, el físic alemany Otto Lehmann va construir la primera planta calefactora per al seu microscopi de llum polaritzada. Amb ell, va poder observar que algunes substàncies no cristal·litzen directament a partir del líquid clar, sinó que passen per una fase intermèdia.

D’altres científics, que treballaven amb derivats del colesterol, van publicar que aquests composts tenien canvis de coloració quan eren refredats, però mai varen pensar que aquestes coloracions poguessin correspondre a estats de la matèria diferents dels sòlids o dels líquids. El descobriment dels CL es

deu al botànic austríac Friedrich Reinitzer, mentre estava experimentant amb una substància semblant al colesterol. Aquesta era tèrbola a temperatura ambient i es tornava clara a mesura que s’escalfava; quan es refredava es tornava blava fins que es solidificava i es tornava tèrbola. Fins a finals del segle, Otto Lehmann va ser la màxima figura en la investigació del CL. Treballava amb L. Gattermann i A. Ritschke, que feien la part sintètica del treball.

Van descobrir que els cristalls líquids en contacte amb una superfície sòlida s’orienten. Aquest efecte no es va tenir en compte fins que la companyia RCA va aprofitar les seves propietats per crear el primer prototipus de visualitzador LCD. Des d’aquest moment el desenvolupament i les aplicacions han estat i són molt importants.

Així, d’aquesta manera aconseguim pantalles planes, amb bona qualitat d’imatge i baix consum.

Aquests avantatges han fet que s’incloguin en tot tipus d’equips portàtils, televisors de butxaca, telèfons mòbils, calculadores, etc.

TIPUS DE CRISTALLS LÍQUIDS Segons el mètode de cristal·lització dels cristalls líquids, aquests es classifiquen en:

NPQ 412 / 2003

27

• Cristalls líquids termotròpics.

• Cristalls líquids liotròpics.

En els primers, la temperatura és la causant dels canvis de fase. Provenen de substàncies pures i s’obtenen escalfant un sòlid cristal·lí o refredant un líquid isotròpic. Existeixen només en una determinada franja de temperatures, l’amplada de la qual varia segons el cristall líquid.

Els segons provenen de dissolucions de cristalls sòlids en determinats dissolvents. El canvi de fase depèn en aquest cas de la concentració d’un component en l’altre.

Els més utilitzats són els cristalls líquids termotròpics. Aquests es classifiquen en tres grans grups: • Nemàtics.

• Colestèrics o quirals.

• Smètics.

Existeixen substàncies que poden tenir més d’una configuració, però no alhora.

CRISTALLS LÍQUIDS NEMÀTICS Aquests cristalls es caracteritzen perquè les molècules s’orienten

COL·LABORACIONS

Els smètics es classifiquen en vuit subgrups que es van anomenant segons es van descobrint: Smètic A, B, C, D, E, F, G, H. Els LCD, amb la incorporació de la tecnologia STN (Super Twisted Nematic) i del color mitjançant els TFT (transistors de pel·lícula fina) han superat bona part del seus inconvenients: resolució, contrast i angle de visió.

El funcionament d’un LCD es basa en el control de la terbolesa per mitjà de la tensió. Així, el cristall es troba ubicat entre dues làmines de vidre amb elèctrode dipositat en les seves cares internes.

paral·lelament unes a les altres segons una mateixa direcció, és a dir, el centre de gravetat de les molècules no presenta cap ordre i es poden moure lliurement al voltant del seu eix. Si s’observen al microscopi es veuen uns filaments negres deguts a la ruptura de la continuïtat òptica del medi. Si s’apliquen tècniques especials, es poden obtenir líquids monocristalls, on les molècules s’orienten uniformement en una direcció. Posseeixen una elevada birefringència (doble refracció dels raigs lluminosos), que disminueix amb la temperatura i s’anul·la a la temperatura en què el cristall líquid es transforma en líquid isotròpic.

CRISTALLS LÍQUIDS COLESTÈRICS Deriven del colesterol. Són pràcticament iguals que els nemàtics si se’ls superposa un gir. Les molècules en tots els plans tenen la mateixa direcció, o bé giren en sentit horari o bé ho fan en sentit antihorari. Un paràmetre característic d’aquests cristalls líquids es el pitch, que defineix la distància necessària per fer un gir i a partir de la qual es tornen a repetir les direccions de les molècules. Tenen la propie-

tat de rotar el pla de la llum polaritzada segons un angle proporcional al gruix del pla del cristall líquid. Una altra de les propietats importants és la selectivitat de la reflexió de la llum; així, depenent de l’angle amb què s’incideixi, el cristall líquid es veurà d’un color o d’un altre. Per tant, aquest gir del director fa que tinguin unes propietats òptiques especials.

En aquests cristalls, si el gir del director és perpendicular a la superfície es diu que té una estructura de Grandjean; i si el director rota d’una manera aleatòria, és de textura d’empremta digital.

CRISTALLS LÍQUIDS SMÈTICS El nom d’smètic prové del grec i significa que li agrada el sabó, ja que va ser en aquesta substància on es va descobrir aquest tipus de cristall líquid. Ocupen posicions paral·leles i el seu centre de gravetat segueix un cert ordre dins de cada pla. L’ordre que se segueix en un pla és diferent al que se segueix en el següent, encara que existeixen substàncies en què hi ha unes determinades posicions preferides per les molècules.

NPQ 412 / 2003

28

DISPLAYS DE CRISTALL LÍQUID Mitjançant un display es produeix l’intercanvi d’informació entre l’usuari i moltes màquines. Existeixen diversos tipus de displays, depenent del tipus d’informació que es pretén intercanviar. Els més comuns són els displays numèrics, on la informació a transmetre són caràcters numèrics; els alfanumèrics, on el que s’envien són lletres i números; i els displays matricials, on es poden enviar tant lletres i números com també símbols. Els primers s’organitzen en set zones d’interacció anomenades segments, els segons en catorze i els últims, com el seu nom indica, s’estructuren en una matriu de cinc per set segments.

Les principals tecnologies de fabricació d’LCDs són les següents: De plànol comú. Aquesta tecnologia és apropiada per a displays senzills, com els de les calculadores i rellotges. S’utilitza un sol elèctrode comú posterior per generar el camp elèctric.

De matriu passiva. Dispositius pensats per crear imatges amb bona resolució. En aquests displays hi ha dos matrius d’elèctrodes en forma de línies paral·leles (una frontal i una

COL·LABORACIONS

altra vertical). Les línies de la part frontal estan desfasades 90o respecte de les línies de l’elèctrode vertical, i els punts d’intersecció entre ambdós grups de línies formen els punts, elements d’imatge o píxels amb els que es forma la imatge visualitzada. El funcionament és multiplexat i controlat normalment per circuits integrats especialitzats en aquesta aplicació.

Aquest tipus de display és barat i relativament fàcil de construir, però té l’inconvenient de tenir una resposta lenta.

De matriu activa (TFT). En aquests displays existeix en la cara interna posterior una matriu de transistors de pel·lícula fina i condensadors, cada píxel consta d’un transistor i un condensador, cada grup transistor/condensador està activat de forma seqüencial (multiplexat) per les línies de control, i la tensió en plaques del condensador deter-

mina el nivell de contrast d’aquest píxel, amb la qual cosa es pot crear, controlant adequadament aquesta tensió, una escala de grisos.

Fins ara, només hem parlat de displays que ens mostren la informació monocroma. És possible obtenir-los en color? Doncs sí. Perquè un píxel pugui ser en color necessitem dividir-lo en tres subpíxels (un per a cada color fonamental).

Per tant tenim tres subpíxels, cada un amb un filtre òptic diferent.

Cada subpíxel té el seu propi transistor/condensador d’activació.

Avui tenim molts aparells que fan servir displays de cristall líquid, donada la seva versalitat, fiabilitat, menor pes i consum elèctric i també menys preu.

També es fan servir, de manera massiva, en tota classe d’equips mèdics.

NPQ 412 / 2003

29

Gràcies a l’existència d’aquests cristalls líquids, s’han aconseguit pantalles molt més estretes que les ja existents de tubs de raigs catòdics.

Aquestes pantalles de cristall líquid es veuen millorades per unes que apareixen posteriorment, que són les pantalles de plasma, de les quals en parlarem en un altre article.

Però hauríem d’anomenar abans els polímers de cristall líquid.

Aquests ja es fan servir en displays, ja que responen a l’aplicació de camps elèctrics i magnètics, amb l’avantatge de què formen pel·lícules fines, es poden torçar sense que perdin les seves propietats i, a més a més, són barats i estables.

Per tant, el temps ens dirà si aquestes últimes pantalles de PCL encara seran millors que les pantalles de plasma. ☯

COL·LABORACIONS

BANC SABADELL ENS INFORMA EL COMERÇ ELECTRÒNIC SEGUR El Banc Sabadell ens comunica la implantació del Comerç Electrònic Segur (CES) a tots els seus comerços que tinguin TPV virtual.

El Comerç Electrònic Segur és un sistema de pagament impulsat per Visa Internacional i Master Card, amb el qual s’aconsegueix la identificació del titular que fa el pagament amb targeta per Internet.

CES és una evolució del sistema de pagament actual per Internet SSL. El CES afecta comerciants que volen securitzar la seva botiga vir-

tual i també titulars que volen fer més segura la targeta amb què faran les compres per Internet.

Per qualsevol consulta o més informació, podeu dirigir-vos a la nostra secretaria o directament a les oficines del Grup Banc Sabadell, sense oblidar d’identificarvos com a membres del nostre col·lectiu.

NEIX BS INFOEMPRESA, LA REVISTA ELECTRÒNICA Ha sortit el primer número de BS Infoempresa, la nova publicació electrònica amb la qual el Grup Banc Sabadell enviarà periòdicament un recull d’informacions a totes les

NPQ 412 / 2003

30

empreses que ho sol·licitin. Aquesta nova publicació electrònica (o Newsletter) es podrà consultar dins del portal d’empreses Managerland.

A la publicació es podran subscriure, gratuïtament, tant les empreses clientes del Grup com les que no ho són.

LÍNIA ICO-IDEA-2002 Banc Sabadell ens comunica que en el mes d’octubre ha entrat en vigor la línia ICO-IDEA per a l’any 2002. Aquesta està dirigida al finançament d’inversions en actius fixos nous, destinats a l’aprofitament de les fonts d’energia renovables o a la millora de l’eficiència energètica. ☯

COL·LABORACIONS

REFLEXIONS D’UN MEMBRE DE LA TRIBU...

Escric aquestes poques línies no com a director de la revista, sinó com a un membre més d’aquest col·lectiu de químics que té en la seva revista NPQ un mitjà per expressar la seva opinió i, ara sí com a director, us convido a fer-ho més sovint.

Darrerament la prepotència del govern espanyol en aquesta segona legislatura –que diferent de la primera– s’ha manifestat repetidament en contra de Catalunya, en contra de tot sentiment autonòmic, d’allà on sigui. Amb un llenguatge poc clar però contundent, arremet contra tot sentiment que no sigui nacional, el nacional que ells entenen.

El seu president, el Sr. Aznar, amb expressions com ghettos identitarios, tribu, mito étnico, demostra molt poca capacitat per ser el president d’un país plurinacional. El president del Tribunal Constitucional, per acabar-ho d’adobar, nega l’existència de les nacionalitats històri-

ques, fet que recull la mateixa Constitució, la qual se suposa que ell hauria de defensar a capa i espasa.

Va més enllà en la seva gosadia en parlar de mil anys enrera quan al que ara és Andalusia hi havia fonts d’aigua en color i diferents olors. Un estirabot impropi d’una persona amb el seu càrrec. Senyor Jiménez de Parga: i fa tres mil anys tots érem una colònia de l’imperi romà. I què?

Senyors del govern d’Espanya, voler ser català, voler una autonomia, voler tenir un govern propi a Catalunya amb capacitat d’actuació, proclamar el nostre sentiment de nació catalana i reclamar que sigui reconegut, no és demanar més diners que la resta d’Espanya, ni tenir més prebendes, tan sols és demanar que ens deixin ser nosaltres mateixos, amb la nostra identitat, amb la nostra cultura, amb la nostra llengua; ni millors ni pitjors que els veïns, tan sols diferents.

Reclamar els documents espoliats a Catalunya durant la guerra civil

no és treure un patrimoni de Salamanca, és demanar allò que és ben nostre.

Senyors del govern d’Espanya, reclamar una autonomia, més que basada en un passat històric –tot i ser important– està en la voluntat de la seva gent, està en sentir-se per sobre d’espanyol i d’europeu, que també ens hi sentim si ens hi deixen, en sentir-se català. A Catalunya, molta de la seva gent opina així, i en parlar de la seva gent em refereixo a tots aquells que viuen a Catalunya, a tots aquells que l’estimen, independentment d’on hagin nascut, perquè si alguna cosa no és Catalunya, és un ghetto. Sempre ha estat terra d’acollida i d’integració.

Senyors del govern d’Espanya, ¿no creuen que en les properes eleccions els hi passaran factura per la seva prepotència? Així ho espero i desitjo.

Antoni Portela

... I D’UN MEMBRE DEL GHETTO Parlant de ghettos, jo només voldria afegir unes paraules a les idees expressades pel meu company Antoni Portela i amb les quals hi estic totalment d’acord.

Ja sap el Sr. Aznar el que és un ghetto? Crec que no. I si realment som un ghetto, qui l’ha establert? No sap el Sr. Aznar que els ghettos els creen els de fora i no els de dintre?

De qui fou obra el ghetto de Varsòvia i el mur que l’envoltava, dels jueus o dels nazis?

Vegem quin és el concepte de ghetto: «Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat a la qual pertany...» (Gran Enciclopèdia Catalana).

«The term ghetto has come to apply to any urban area exclusively settled by a minority group. In the NPQ 412 / 2003

31

United States, immigrant groups and blacks have been compelled to live in ghettos, not so much by legal devices as by economic and social pressures...» (Encyclopædia Britannica).

No estaria de més que el Sr. Aznar consultés els diccionaris abans de parlar; però... és clar, això és un costum intel·ligent propi de persones cultes i amb criteri.

Joan Astor

A C T I V I T A T S

SANT ALBERT 2002 Un any més els químics de Catalunya hem celebrat el nostre patró, sant Albert. Un altre sant Albert a les nostres esquenes, un sant Albert més en el nostre record, i sempre amb el desig de què aquest record es pugui mantenir al llarg de molts anys.

(50 anys de professió), un 33 %.

Dit en unes altres paraules, un 65 % dels col·legiats guardonats per molts i molts anys de professió no assistiren al sopar. I si bé aquesta és l’estadística d’aquest any, malauradament no ha estat un any excepcional.

Què és el que passa? El Col·legi falla en alguna cosa? Falta motivació per part dels col·legiats? No ho sabem. Només ens cal esperar i desitjar que això millori amb les properes generacions.

Fonamentalment els actes centrals de la festa de sant Albert han estat dos: la missa del dia 15, oficiada com cada any pel nostre company Mn. Joan Bertran i seguida d’un còctel, i el sopar que es fa el dissabte següent.

Amb referència a aquest sopar, voldria fer un comentari pel que fa a l’assistència dels ordenats, és a dir, dels que reben els ordes –no sagrats– del manganès, el zirconi i l’estany. Si comparem les llistes publicades el passat mes de juny (NPQ núm. 408, p. 29) amb les fotografies de la pàgina següent, observarem que dels guardonats amb l’orde del manganès, pels seus 25 anys de professió, l’assistència fou només del 38 %; de l’orde del zirconi (40 anys de professió), assistí un 35 %; i de l’orde de l’estany

El Sr. Francesc Ventura, de Banc Sabadell, amb els guardonats del Premi Sant Albert de Fotografia.

EMPRESES COL·LABORADORES SANT ALBERT 2002 ANTONIO PUIG

FMC FORET

BANC SABADELL

GALLETAS BIRBA

BAYER HISPANIA

GRUP FERRER INTERNACIONAL

CAIXA CATALUNYA

ICI ESPAÑA

CIBA ESPECIALIDADES QUÍMICAS

LA SEDA DE BARCELONA

CLARIANT IBÉRICA

LABORATORIOS DR. ESTEVE

COMPAÑÍA INDUSTRIAL METALÚRGICA (JAER)

LANCASTER GROUP ESPAÑA

DERIVADOS FORESTALES

PROTÓN

ERCROS

SCHOTT IBÉRICA

LUCIANO AGUILAR

NPQ 412 / 2003

32

J. A.

A C T I V I T A T S

Guardonats amb l’Orde del Manganès.

Guardonats amb l’Orde del Zirconi.

Guardonats amb l’Orde de l’Estany.

NPQ 412 / 2003

33

A C T I V I T A T S

PRESENTACIÓ DEL CD-ROM

OLIMPÍADES QUÍMIQUES DE CATALUNYA El passat dia 17 de desembre tingué lloc a la sala d’actes del Col·legi la presentació del CD-ROM Olimpíades Químiques de Catalunya, escrit pel nostre col·laborador d’NPQ Miquel Paraira, amb la cooperació de Josep M. Fernández, Roser Fusté, Maria Martínez i Carme Pèlach.

La presentació anà a càrrec del propi autor, Miquel Paraira, que es va referir al contingut de l’obra, i Joan Astor, responsable del disseny i la maquetació, qui parlà dels avantatges del format PDF per a l’edició de llibres en CD-ROM. Quant al contingut de l’obra, tot seguit transcrivim textualment el que diu l’autor: «Enguany es compleixen quinze anys d’olimpíades químiques a Catalunya, quinze anys en que universitats catalanes, centres de batxillerat públics i privats i estaments de tota mena han fet possible un esdeveniment científic i social per incentivar als nostres estudiants de batxillerat i estimular-los a participar en una prova química d’alt nivell que exigeix esforç i sacrifici. »Al llarg d’aquests quinze anys s’han anat implicant en l’esdeveniment les diferents universitats, firmes comercials, instituts, col·legis i una llarga llista de personalitats que han aportat la seva col·laboració, molts cops de forma desinteressada.

»Actualment el Col·legi de Químics de Catalunya amb la col·laboració de les universitats catalanes és l’organitzador d’aquest esdeveniment en el que han participat alumnes de COU i actualment alumnes de segon de batxillerat, seleccionats prèviament pels seus centres. »Aquest CD-ROM que neix amb el patrocini del Col·legi de Químics de Catalunya constitueix un llibre de problemes on es resolen els exercicis de totes les olimpíades realitzades fins ara, i vol ser una eina de treball per a professors i alumnes, ja que disposen d’un conjunt d’exercicis i problemes d’alt nivell per preparar les seves classes, per

NPQ 412 / 2003

34

preparar als futurs olímpics i en general per millorar el nivell en l’ensenyament de la Química al nostre país. »El llibre està estructurat en 15 unitats corresponents a les olimpíades realitzades entre els anys 1987 i 2002, figurant al final un índex temàtic dels diferents exercicis. »Esperem que aquest recull sigui una eina útil per a la millora de l’ensenyament de la Química i per a la preparació dels futurs olímpics.»

Finalment, tots els presents foren obsequiats amb un exemplar del CD-ROM. ☯