Esperidió 129

06 Canvis al Concurs de Castells

09 Sant Joan

11 Vilanova

14 El Catllar i l’Arboç

20 Breus

22 La colla creix!

Repàs 04

Sant Pere 08

Diada del Quadre de Santa Rosalia 10

Sant Magí 12

Sant Fèlix 15

Assaig de Canalla 19

Sense camisa 21

FAQs 23

L’EQUIP DE L’ESPERIDIÓ

Direcció i correcció

Jordi Castro

Pere Domènech

Equip de redacció

Jordi Castro

Pere Domènech

Arnau Curto

Jan Magarolas

Foto de portada

Èlia Bautista

Contraportada

Mariona Bernet

Col·laboradors

L’equip de canalla

Pere Ferrando

ARNAU CURTO

L’ESPERIDIÓ és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals n’és responsable l’autor/a. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Recursos gràfics

Arnau Curto

Disseny i maquetació Montse Pinel

Fotografies Joan Grífols

Neus Baena CJXT

Francesc Virgili

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003 Tarragona

Apartat de correus 463 - 43080 Tarragona

Tel. 639 240 248 | cjxt@jovedetarragona.cat www.jovedetarragona.cat

16 Entrevista a Joan Francesc Vendrell Rizo

És impossible definir aquest segon tram de temporada amb una sola paraula. Alguns objectius han quedat a mitges o s’han ajornat, però si podem dir això és precisament perquè els objectius de la Jove mai han sigut tan ambiciosos com enguany i, sobretot, perquè els hem portat a plaça.

Hem sigut menys camises que altres anys (tot i que seguim sent la que n’arrossega més), hem tingut dues ensopegades inesperades i la mateixa evolució de la temporada ha propiciat l’endarreriment d’algunes estrenes. Però aquests entrebancs, alguns compartits també amb altres colles (com la suposada dificultat del 4de9f o la davallada de camises) i d’altres propis (com les ensopegades amb el 5de9f o el 4de9fa), no han impedit que seguíssim apostant per castells espectaculars, alguns més aviat del que molts esperaven.

Parlem de completar dos castells de 9 després d’una llenya al Catllar i repetir-los l’endemà. Parlem de l’intent de 3de10fm més matiner de la nostra història just després de la llenya d’un 4de9fa, i de poder desmuntar-lo sense caure. Parlem del pilar de 8 quan portàvem més de 4 hores de diada. Però també parlem de fer servir amb èxit el 4de9f com a castell alternatiu quan el debat sobre la seva dificultat era més viu que mai. És innegable que tothom té una espina clavada per no haver pogut completar tots els objectius. Però també és innegable que sortim d’un mes d’agost en què el món casteller ha vist clarament què hem treballat durant mesos i com de convençuts i convençudes estem de seguir fins al final.

Aquestes setmanes que ara arriben són el moment d’acabar tot allò que ja hem portat a plaça i de lluir allò que encara no ha sortit del Cós del Bou. I tenim aquesta oportunitat gràcies a l’esperit ambiciós i la ferma voluntat de no renunciar a res que ens ha dut fins aquí.

FOTO: JOAN GRÍFOLS

DIADA DE SANT PERE A REUS

22/06 - PÀG. 08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 3d9f, 4d8, pd5, 4pd4 pd5, Xiquets de Reus

2d8f, 3d9f, 4d8, 2pd5, 4pd4 3d9f, Castellers de la Vila de Gràcia

3d8, 2d8f, 4d8, pd5, 2pd4 pd5,

Actuem a Reus en el marc de la Festa Major de Sant Pere, on hi descarreguem el segon 3d9f de la temporada, ben acompanyat de la cinquena catedral del curs. Anem consolidant aquestes estructures i ens preparem per les que han de venir!

DIADA DE SANT JOAN A TARRAGONA

24/06 - PÀG. 09

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3d9f, 4d9f, 5d8, pd5, 4pd4

Xiquets de Tarragona Tarragona

4d8, 3d8, 2d7, 2pd5, 2pd4 4d8,

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, pd6, 2pd5, 2pd4

Xiquets del Serrallo

3d7, 4d7, 2d6, pd5, 2pd4 pd5,

Aconseguim fer una gran actuació a casa nostra tot descarregant la primera tripleta màgica de l’any, amb l’estrena del 4d9f! El 4 ha hagut de treballar molt durant la descarregada, fet que li dona un punt d’èpica a la diada.

TEXT: PERE DOMÈNECH

DIADA DE SANT PERE A CAMBRILS 29/06

Colla Jove Xiquets de Tarragona 4d7a, 2d7, 4d8, pd6, 2pd4 4d8, Xiquets de Cambrils 2d6, 3d7, 4d6, pd4

Aprofitem la tranquil·litat que dona una diada menys exigent per estrenar el pilar de 6, que enguany presenta una novetat en el tronc; un pilar que ens ha de donar moltes alegries...

DIADA DE SANT CUGAT 20/07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8a (c), 3d8, pd5, 2pd4

DIADA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA

14/07 - PÀG. 10

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pd4cam, 3d9f, 4d9f (id), 9d8, 4d9f (id), 5d8, pd6, 4pd4

Nois de la Torre pd4cam, 4d7, 4d7a, 3d7ps, pd5, 2pd4

Colla Joves Xiquets de Valls pd4cam, 3d9f, 4d9f (id), 3d8a, 5d8 3d8a, (id), 5d8, pd7f, pd5, 3pd4 3pd4

Un any després d’haver descarregat el primer gamma extra a Torredembarra, tornem a la Plaça de la Verdura amb ganes d’estrenar un altre castell: el 9d8. Aconseguim descarregar-lo, tot i que la diada acaba sent una mica estranya a causa de dos intents desmuntats de 4d9f.

TARRAGONA CIUTAT DE CASTELLS 17/07

Colla Jove Xiquets de Tarragona 3d7a, 5d7, 4d7a, 2d7, 3d7, 2pd5, 4pd4

Un any més, tornem al Pla de la Seu per a fer-hi castells pels turistes. Rodem estructures i castellers de cara a reptes superiors.

FESTA MAJOR DE VILALLONGA DEL CAMP 28/07

Colla Jove Xiquets de Tarragona 3d9f, 4d9f (id), 5d8, 4d8, pd6, pd5, pd5, 2pd4

Colla Vella dels Xiquets de Valls de 3d9f, 2d8 (id), 4d9f, 3d8a, pd7f, pd7f, 5pd5, 3pd4

Un any més, tornem a completar un castell de 9 a Vilallonga del Camp. Aquesta vegada, però, no podem completar el 4 i el tornem a deixar en intent desmuntat. Tocava serrar les dents de cara a les pròximes diades...

Castellers de Sant Cugat de 2d7, 3d8, 4d8, pd5, 2pd4 2d7, Minyons de Terrassa 2d8f, 5d8, 4d8, 2pd6, 4pd4 2pd6, 4pd4

Tornem a Sant Cugat amb ganes de fer-hi els millors castells possibles, i hi completem el 5d8. El 4d8a, però, ens queda en carregat, suposant a més la primera caiguda de la temporada.

TARRAGONA CIUTAT DE CASTELLS 31/07

Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets 5d7, 2d7, 3d8, 4d7a, pd6 4d7a,

Aprofitem la segona cita del Tarragona Ciutat de Castells per a rodar castells que ben aviat han de pujar un pis més.

DIADA DE LES NEUS DE VILANOVA I LA GELTRÚ 03/08 - PÀG. 11

Colla Jove Xiquets de Tarragona

pd4cam, 9d8, 4d9f, 3d9f, pd7f pd7f

Bordegassos de Vilanova pd4cam, 3d8, 4d8, 2d7, 4pd5

Castellers de Vilafranca

pd4cam (c), 2d9fm, 3d10fm (c), 4d9f, pd7f, 6pd4

Gran diada a Vilanova i la Geltrú, on un any més hi anem a màxims i hi aconseguim completar el segon 9d8 de l’any, un lluitat 4d9f que se’ns resistia des de Sant Joan, un altre 3d9f i el primer pd7f de la temporada.

Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets

3d8, 4d8a, 4d8, pd6, 6pd4

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, pd6, 5pd4

Aquesta diada suposava una novetat en el calendari, i teníem ganes de fer-hi una bona actuació. Hi completem el segon 4d8a de la temporada, un castell que havíem deixat en carregat en l’última temptativa, juntament amb els bàsics de 8 i un pilar de 6 que cada cop es va consolidant més.

FESTA MAJOR DE LLORENÇ DEL PENEDÈS 11/08

Colla Jove Xiquets de Tarragona Tarragona 5d8, 2d8f, 3d9f, pd7f, pd5, 2pd4

Colla Joves Xiquets de Valls Xiquets

3d9f, 5d8 (c), 3d8a, pd6, 2pd5, 2pd4

Nens del Vendrell

4d8, 3d8, 2d7, pd5, 5pd4

Els capricis del destí van voler que ens tornéssim a plantejar estrenar el 2d8f a Llorenç, un castell que ens havia provocat diversos maldecaps els últims anys en aquesta localitat. Amb molt d’ofici i orgull, l’aconseguim descarregar.

Colla Jove Xiquets de Tarragona Tarragona

9d8, 5d9f, 3d9f, pd7f, pd5, 4pd4

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8a, 2d8f, pd7f pd7f

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, pd7f

Actuem al Cós de Bou, una diada que ens va molt bé per rodar castells de la gamma alta de 8. Ho descarreguem tot, inclòs un 2d8f lluitat, i ho acompanyem del tercer pd7f de la temporada. Per la seva banda, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau també descarreguen el pd7f, un castell molt emotiu.

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d9f (c), 3d9f, 4d9f, pd7f, pd5, 2pd4 4d9f, pd7f, Colla Vella dels Xiquets de Valls de 4d9fa, 2d8, 3d9f, pd8fm 3d9f,

Castellers de Vilafranca

3d9f, 4d9f, 3d8a (c), pd6, 4pd4 pd6,

Els castells són molt difícils, i caure entra dintre de les possibilitats. Aquesta realitat es va fer palesa al Catllar, on vam deixar el 5d9f (castell de sortida) en carregat. Malgrat tot, vam saber reaccionar com una colla gran i vam descarregar-hi el 3d9f, el 4d9f i el pd7f.

Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets

4d8a, 3d9f, 5d8, pd7f, 3pd5, 5pd4

Xiquets del Serrallo

2d6, 5d7, 4d7a, pd5, 5pd4 2d6,

Sense deixar de pitjar l’accelerador, completem una molt bona actuació a la Canonja amb el 3d9f com a millor castell. Encarem Sant Magí amb unes sensacions excel·lents.

Castellers de Sant Pere i Sant Pau Sant

2d8f (c), 3d8 (id), 3d8, 4d8, 2pd5, 3pd4

Xiquets del Serrallo 5d7, 4d7a, 2d7, 2pd5 5d7,

Xiquets de Tarragona 3d9f (id), 5d8 (id), 5d8 (id), 4d8, 3d8, pd5

Tornem a triomfar per Sant Magí descarregant-hi el primer 5d9f de la temporada, 3 anys després del darrer que vam completar a la Plaça de les Cols. L’actuació ens surt rodona i sortim eufòrics de plaça!

Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets pd4cam, 3d9f, 4d9f, 4d8a, pd7f, 4d8a, pd5, 2pd4

Colla Vella dels Xiquets de Valls pd4cam, 4d9fa, 2d8, 3d9f, pd7f, 3d9f, 4pd5

Castellers de Vilafranca pd4cam, 2d9fm, 3d10fm (c), 4d9f, pd7f, 6pd4

Minyons de l’Arboç pd4cam, 3d7, 2d6 (c), 4d6a, pd5

Marcats encara per la caiguda del dia anterior, ens plantegem una diada molt meritòria a l’Arboç i hi descarreguem la tripleta vilafranquina amb el pd7f.

Colla Jove Xiquets de Tarragona Tarragona pd4cam, 4d9fa(i), 9d8, 3d10fm(id), 3d10fm(id), 3d9f, 4d9f, pd8fm

Castellers de Vilafranca pd4cam, 3d10fm (c), 3d9fa (id), 3d9fa, 3d9fa, 4d9 (id), 2d9fm, pd8fm

Colla Vella dels Xiquets de Valls Valls pd4cam, 4d9 (c), 2d8, 5d9f (id), 5d9f, (c), (id), pd6

Colla Joves Xiquets de Valls Xiquets pd4cam, 2d8, 3d9 (id), 3d9 (i), 3d9f (id), 3d9f (id), pd5

La Colla tenia clar que, passés el que passés, hi aniríem a totes. malgrat els entrebancs, vam acabar la diada amb el primer pd8fm de la temporada. Fins al final!

El Concurs de Castells de Tarragona és un dels esdeveniments més importants del calendari casteller. Des d’aquell llunyà 1932 se n’han celebrat 27 edicions, i des del primer moment els organitzadors han tingut el handicap de dotar-lo d’unes normes amb les quals totes les colles participants s’hi sentissin còmodes, un propòsit pràcticament impossible donades les diferents sensibilitats del món casteller.

En les darreres convocatòries el certamen ha incorporat novetats importants: la incorporació de la jornada del dissabte el 2012 i la de Torredembarra el 2014 i el fet que, per classificar-se i saber quines colles participen en cada jornada, es compten els castells fets a patir de l’1 de setembre i fins el 31 d’agost de l’any següent.

Aquests canvis han configurat l’actual funcionament de tota la normativa que regula el Concurs. Però qui revisa aquesta normativa? Quan? Amb quins criteris? Són preguntes que es fan castellers i aficionats. En aquest article, doncs, procurarem donar-hi les respostes.

Bàsicament hi ha dos òrgans que regulen el funcionament del Concurs: els organitzadors (l’Ajuntament de Tarragona i el de Torredembarra) i la Comissió Assessora. Els primers tenen la potestat de decidir la data, el número de colles, els patrons d’actuació, el número de rondes, etc., aspectes recollits tots ells en les Normes Bàsiques. La Comissió Assessora té com a funcions la revisió de la Taula de Puntuacions, el Protocol de Plaça i intervé en la revisió de les Normes Bàsiques.

QUI FORMA LA COMISSIÓ?

20 persones: un representant de cadascuna de les colles classificades en les 6 primeres posicions al Concurs anterior, el representant de la colla classificada en primera posició el dissabte, un representant de cada colla de Tarragona i de Torredembarra, un representant de

DE

la Coordinadora de Colles Castelleres, cinc especialistes castellers i el president del Jurat, tots ells sota la direcció del President de la Comissió (el Director Casteller del Concurs).

QUAN ES REUNEIXEN?

L’any que no hi ha Concurs, la Comissió ha d’acordar la Taula de Puntuacions abans de l’u de setembre, data en la qual es comença a aplicar per classificar-se en cadascuna de les tres jornades. L’any del Concurs, la Comissió es reuneix a la primavera per revisar el Protocol de Plaça (que té potestat absoluta) i les Normes Bàsiques, els canvis proposats de les quals són supervisats i aprovats en darrera instància per la organització.

QUIN CONTINGUT TÉ CADA DOCUMENT?

La Taula de Puntuacions recull tots els castells que es poden alçar al Concurs amb els seus corresponents punts. El Protocol de Plaça especifica els aspectes estrictament tècnics: quan comença un castell, quan es dona com a carregat, penalitzacions, etc. Les Normes Bàsiques regulen les colles assistents, el dia d’actuació, la col·locació a plaça, les rondes, etc.

COM ES PRODUEIXEN ELS CANVIS?

La revisió dels tres documents (Taula, Protocol i Normes) es realitza cada vegada que es convoca el Concurs i es fa sota uns principis generalistes comuns a tots tres, com són la de reflectir la realitat canviant del món casteller, les aportacions de les colles i la millora en el funcionament i organització del Concurs. Però també hi ha especificitats en cada document. Vegem-los:

-Taula de Puntuacions. Taula Puntuacions.- Per configurar el llistat s’aplica el Protocol d’Actualització, amb el qual s’incorporen o desapareixen els castells corresponents. Acte seguit, els components de la Comissió exposen si s’ha de produir algun canvi en la valoració de les construccions.

CASTELLS?

- Protocol Protocol.- Tenint en compte els castells recollits a la Taula i d’acord amb la experiència observada a les places, es revisa el seu contingut per si s’escau afegir, modificar o eliminar algun aspecte tècnic en l’execució de les construccions.

- Normes Normes.- Les propostes de la Comissió no son vinculants i sempre hi dona el darrer vist-i-plau la organització. En la revisió d’aquest document és molt important l’experiència viscuda per les colles al darrer Concurs, per tal de recollir els suggeriments que ajudin a millorar la convocatòria següent. En aquest sentit, als darrers anys s’ha incorporat el paper del Jurat, que ha incorporat la tasca de recollir in situ cada aspecte susceptible de millora en l’aplicació de la normativa i que després s’exposa a l’hora de revisar aquest document.

COM S’ACORDEN?

El president de la Comissió convoca els seus membres a les reunions pertinents (de dues a tres sessions) amb l’ordre del dia. Cada component s’hi presenta amb els seus suggeriments preparats, que són exposats i debatuts. Per tal d’exercir una reflexió o consulta a la colla, segons sigui el cas, els canvis no s’acostumen a votar a la primera reunió, sinó que es fa a la segona o, si és necessari, a la tercera convocatòria.

Finalment, el president de la Comissió envia a tots els seus components l’acta de la reunió on es recullen tots els debats i els punts acordats. A més, s’informa als mitjans de comunicació i a les colles de totes les novetats produïdes i s’incorporen els textos definitius a la pàgina web oficial del Concurs.

TEXT: PERE FERRANDO

FOTO: NEUS BAENA

Els mecanismes que conformen actualment el Concurs de Castells a l’hora de realitzar canvis en la normativa són els que acabem d’exposar. Mai totes les decisions es prendran al gust de tothom, però si el Concurs és capaç de recollir la realitat sempre canviant del món casteller el certamen tarragoní esdevindrà alhora un referent per a totes les colles, i aquest és un dels principals reptes que mai hem de perdre de vista.

TEXT: ANNA TICÓ

FOTOS: NEUS BAENA

Era principi de temporada quan, després d’un assaig, es va explicar el calendari casteller. La sorpresa va ser quan ens van dir que, entre d’altres diades, actuaríem durant la Festa Major de Sant Pere de Reus. Això, per una reusenca de tota la vida, fa especial il·lusió.

Encara que sortir de casa amb la camisa lila al bell mig de Reus pugui semblar estrany, he de dir que amb la Colla Jove m’hi he sentit com a casa des del primer moment i que és un orgull lluir-la a qualsevol lloc.

Així doncs, va arribar aquell 22 de juny i l’hora de trobarnos a la Plaça Mercadal. Vaig arribar a plaça amb aquella il·lusió i neguits habituals en una diada així (i amb la meva típica impuntualitat).

Sortíem de 5de8, força segur, per seguir amb el segon 3de9f que veia aquell dia la plaça. També era el segon 3de9f de la nostra temporada i a més s’estrenava el baix que acompanyava, ja que vaig poder entrar com a crossa als dos castells.

Que feliç de poder estar en aquesta posició, de vegades una mica claustrofòbica, però tan gratificant! El públic no et veu, però formes part del nucli del castell. Una posició que personalment m’ha donat grans emocions, tot i aquell primer dia que vaig sortir del castell (un 4de8a) dient que no tornaria a fer-ho. Però el que m’ha aportat de bo és moltíssim més que les complicacions que de vegades sorgeixen.

I la diada seguia amb un 4d8, per acabar amb la ronda de pilars fent un pde5 i quatre pde4. En un d’aquests pilars vaig tenir la oportunitat de fer de baix. Per un moment, vaig canviar la posició habitual de crossa, falca o pinya, per fer de baix a un pilar al Mercadal de Reus, la meva ciutat, i acompanyada per un petit gran trosset de pinya que sempre em fa costat. No podia demanar res més. Sortia de plaça amb un somriure, agraïda, orgullosa de la feina feta, i tot pensant també si algun altre any i amb pràctica podria escalar una posició en el pilar, i ferlo veient la plaça plena al meu davant. Qui sap.

El que és clar és que estiguis a la posició que estiguis, som #lasumadetot! A Reus, Tarragona i a qualsevol lloc.

Gràcies, Colla, i visca la Jove!! visca

El meu Sant Joan 2019 va ser molt especial. Primerament, perquè comparteixo aquest dia amb el meu pare, i després per la diada amb la meva colla, la Jove.

La meva primera actuació amb la Colla va ser fa dos anys, al Sant Joan 2017, dia en què vaig estrenar la samarreta lila i en el qual vam descarregar el 3d9f, el 4d9f, el 9d8 i el pd7f. En aquell moment no sabia si el que havíem fet era molt gran o simplement si havia estat una diada més, però el que sí sabia era que havia entrat a la Jove per a quedar-m’hi.

Dos anys després, en aquest Sant Joan vaig aconseguir estrenar-me en un folre a plaça, fet que perseguia des de feia temps però que no havia pogut assolir per motius externs a la Colla. En aquesta diada vam fer el 3d9f, vam completar el primer 4d9f de la temporada (en el qual em vaig estrenar de segon dau, just darrere d’un gran amic el qual no havia tocat mai castell sobre una pinya a plaça), i ja després el 5d8 per acabar d’arrodonir. Una diada semblant a la de fa dos anys, però amb unes sensacions molt diferents. Sentir el murmuri de la plaça després de la carregada del 4d9f, sumat a un nerviosisme general, va fer que se’m despertessin uns tremolins a la cama dreta difícils de controlar. Vaig mirar amunt (sabent que no s’ha de fer...) veient que mica en mica s’anava descarregant el castell, i en veure que tot anava com havia d’anar vaig baixar el cap de nou contra el meu company de davant. Un cop a terra encara em durava la moto de la cama dreta (no sé si era pel nerviosisme de l’estrena o d’emoció), però llavors ja tot eren alegries, abraçades i felicitacions.

Tots els Sant Joans de la meva vida són importants; al cap i a la fi, a la meva família portem 5 generacions de Joans, però el més especial amb diferència ha estat el d’enguany: canviant el dinar familiar, bon menjar i cava per la Plaça de la Font i castells. Si m’ho haguessin dit deu anys enrere, els hagués tractat de bojos: que els castells no feien per mi, que mirant-los des de fora ja en tenia prou; però m’alegro d’haver fet el pas d’entrar en una colla castellera per viure aquest tipus d’emocions, i no una colla castellera qualsevol, sinó la millor on podia anar, la Jove.

TEXT: JOAN ABELLA FOTOS: NEUS BAENA

QUADRE DE SANTA ROSALIA

El diumenge 14 de juliol anàvem a actuar a Torredembarra, a la diada del Quadre de Santa Rosalia. Tots sabíem que no seria com l’any passat, però la colla donaria el millor de si per poder fer una bona diada.

Al principi de la diada vam fer un pilar caminant d’entrada a plaça i després la Cristina va destapar la placa del 5d9f que hi vam fer l’any passat, ja que era el primer gamma extra que s’havia descarregat a la Plaça de la Verdura durant l’època moderna.

Vam sortir de 3d9f, el quart de la temporada. Tot i que va ser una mica treballat, el vam descarregar. A segona ronda vam fer un intent desmuntat de 4d9f, però això no va impedir que a tercera ronda estrenéssim el 9d8, el primer gamma extra de la temporada.

Aquest castell va ser el meu primer 9d8 i, a més, va ser el meu primer gamma extra. Abans del castell la Gina ens va cridar a tots els que pujàvem per fer la visualització. En aquell moment tothom estava una mica nerviós, ja que era el primer de la temporada i la majoria de canalla que pujava s’estrenava. Quan va ser el moment, els monitors ens van portar cap a la pinya. Van sonar gralles i quan estava esperant perquè cridessin els dosos, la Laia (l’enxaneta del meu pom) i jo vam xocar les mans abans

de pujar. El castell va anar força bé, encara que estava una mica mogut. Quan tothom ja havia baixat tota la colla va cridar: “I Jove! I Jove! I Jove, Jove, Jove!”. Després, al racó de canalla, vam fer el ritual del passadís a tothom que s’havia estrenat.

A quarta ronda vam fer un altre intent desmuntat de 4d9f després de fer 2 peus desmuntats. Finalment, a cinquena ronda vam descarregar un 5d8. A la ronda de pilars vam descarregar el pilar de 6 i per acabar la diada vam fer 4 pilars de 4.

Quan es va acabar la diada estava contenta per haver pogut descarregar el meu primer gamma extra, però per una part estava enrabiada per no haver pogut descarregar el 4d9f. Però no faltava gaire!

TEXT: JÚLIA GASOL

FOTOS: FRANCESC VIRGILI

DIADA A VILANOVA

Enguany Vilanova no formava part del doblet repetit els últims anys. Havíem actuat a Vilallonga el cap de setmana anterior i avui, primer dissabte d’agost, ens dirigim a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, amb els Castellers de Vilafranca i els amfitrions, els Bordegassos.

Entrem a plaça amb un pilar caminant (amb estrena de segon inclosa!). Un Sol de justícia i la xafogor obren una diada que enfoquem amb molta il·lusió i ganes de descarregar tots els reptes.

Malgrat les baixes extracastelleres, decidim sortir de 9d8. El carreguem amb solvència i el descarreguem amb treball, però també amb una seguretat que ens permet enfocar les següents rondes amb determinació.

A segona optem pel 4d9f. Som conscients de la pressió que ens suposa afrontar aquest castell després de les últimes diades.

Primer peu desmuntat. Segon peu desmuntat. Tercer peu, toca tirar-lo amunt. Un cop acabo de cantar el folre, faig unes quantes voltes per comprovar que tothom sigui al seu lloc i la pinya estigui ben tancada per tots costats. No puc parar quieta. Els nervis hi són (per què enganyar-nos?). Trobo gent de l’equip de pinyes de l’últim cordó i em col·loco amb elles. Tot i que les mides no són les millors, el tronc l’ha defensat. Amb la canalla dalt, les sisenes s’han anat tancant, però tothom ha apretat les dents per tornar a descarregar-lo. Sabíem com d’important era fer-lo per la Colla. Haver-nos tret aquesta pressió del damunt fa que algunes llàgrimes se m’escapin mentre el folre va baixant.

Però no hem acabat! Tercera ronda. Encarem el sisè 3d9f de la temporada, també amb canvis obligats al tronc. Confiança màxima però molta atenció. No se’ns pot escapar res: encara queden els pilars! El descarreguem sense problemes. Hem tornat a ajuntar els dos castells bàsics de nou en una mateixa diada!

Tot i la xafogor, no defallim i encarem el primer pd7f de la temporada. Muntem la pinya mica en mica. Torno a fer mil voltes per comprovar que tot estigui perfecte i em col·loco davant el pilar. Tot el folre al seu lloc. La feina estava feta i només calia demostrar-ho. Descarregat! No hi han faltat els nervis característics i un treball i esforç extra dels components, però hem pogut arrodonir la millor diada del que portem de temporada.

La pressió d’aquesta gran diada sobre el nostre equip i veure que la vam poder signar amb el cap ben alt va tornar a provocar-me algunes llàgrimes. Trobo el Martí i entre abraçades i llàgrimes de felicitat celebrem el que hem sigut capaços de fer.

Em continuo abraçant amb tothom que confia en la feina feta (i la que queda per fer!). La Colla era conscient del que havíem fet.

Seguim!

TEXT: JÚLIA MARTÍ

FOTOS: FRANCESC VIRGILI

SANT MAGÍ: CIGALÓ I

Em llevo a quarts de 10 del dematí nerviós, pràcticament no he pensat en altra cosa la nit anterior. Ni l’anterior. Ni l’anterior de l’anterior. I és que per a un malalt dels castells com jo, aquest estiu està sent d’aquells de menjar-se les ungles, ja que no he pogut assistir a la gran majoria d’assajos i diades... Però avui no. Res em faria perdre la nostra festa major “petita”, la diada de Sant Magí a la plaça que més m’agrada de tot el panorama casteller: les Cols.

Hem quedat per esmorzar al restaurant Cal Mano, al Cós del Bou, per agafar energies i començar a fer ambient. I quin ambient! Faig 10 minuts tard (per variar) i això ja està a rebentar. Tant a l’interior com a la terrassa no hi cap una agulla, i tots de la Colla. Desenes de camises liles comentant la jugada, menjant, bevent, rient i traspuant ganes que siguin les 12 i sonin les gralles del primer castell de la diada. Això genera la porra de rigor en un tovalló de paper que, com sempre, quedo lluny de guanyar. El so de les gralles m’avisa de l’inici de la cercavila, que m’enganxa encara amb el cigaló a la mà; serà que no volia escoltar en Gorka... O que som massa puntuals pel meu ritme matiner. En tot cas, m’uneixo al grup i enfilem cap a la Baixada de la Misericòrdia i el Carrer Major, en el que per a mi és un dels millors moments de les diades a la nostra ciutat: l’entrada a plaça enmig de l’expectació del públic, el murmuri dels aficionats, les escales plenes de gom a gom, tant amb tarragonins de tota la vida com “guiris” que han vist la diada anunciada a alguna banda.

M’enfaixo tranquil·lament i em col·loco els mocadors, quatre, sempre en el mateix orde -faixa, canell esquerre, canell dret i cap- amb la seriositat de les grans diades, ritual que em dona força i confiança per encarar la diada. Finalment sonen gralles! Descarreguem en primera ronda el tercer 9d8 de la temporada, jo estic a la baixada en la sempre incòmoda posició de lateral. El castell va segur i tranquil, asserenem els ànims i ens posem a to per encarar el repte del dia en segona ronda.

Ja en tancar pinya es nota la tensió prèvia d’un gran castell, tots som conscients de la importància d’aquest 5 pel que queda d’agost i de temporada. Tinc al davant en Pol, en Peret i en Pitu, aquets últims els més grans del

nucli; ells sí que tenen els ous pelats de fer castells. Em donen un parell de consells i de seguida tanquem pinya. Pugen segons, crosses, homes del darrere, resta del folre, terços... I es fa el silenci. “QUINTS AMUNT!”, diu el cap de Colla, i comença el castell que puja una mica nerviós i remenat, però la canalla és ràpida i àgil (quina canalla que té la Jove!!) i la cridòria general m’indica que l’hem carregat! Treballem de valent a la descarregada, noto peus de folre movent-se més del que m’agradaria, a “galeres” no se sent res ja, amb prou feines les gralles de fons... Descarregat!!! L’eufòria m’envaeix, noto l’emoció tant en els veterans com en els novells, i tots en un sol crit: I JOVE, JOVE, JOVE!

En tercera ronda descarreguem un 3d9f de postal que ens fa somniar sense dubtar-ho en les diades que queden; “un pis més!” reclamem a l’uníson, clam que sé que la Colla, ja sigui el cap de setmana vinent o els següents, respondrà. Podem amb tot!

Finalment descarreguem el cinquè pilar de 7 amb folre de la temporada, que arrodoneix una diada magnífica en la qual totes les colles, amb més o menys fortuna, hem anat a màxims. No vull deixar-me el 2d7 d’infart, treballadíssim i merescudíssim dels Xiquets del Serrallo, ni el 4d8 èpic dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, superant la caiguda del 2d8fc, felicitats a les dues!

SUPERCATEDRAL

Acaba la diada i demanen voluntaris per pujar la canalla, que tenen ganes de ballar i s’ho mereixen! Així que sense dubtar-ho n’agafem a l’espatlla un cadascú i a ballar Amparitos i a celebrar-ho al local, amb aqueta canalla fins la fi del món!

He començat dient com m’agradava l’entrada a plaça pel Carrer Major, però m’adono que m’agrada encara molt més la sortida, amb el somriure col·lectiu de quan t’han sortit les coses bé i amb les ganes de que no s’acabi el moment, celebrar-ho i a menjar-se el món a les següents diades.

Gràcies, Colla!!

TEXT: GERARD DOMÈNECH

FOTOS: NEUS BAENA

LA JOVE I EL BARÇA

TEXT: ALEIX CLOTET

FOTO: FRANCESC VIRGILI

No sé si és perquè tinc la mania de buscar relacions a tot o simplement perquè la naturalesa humana porta a actuar de manera similar en situacions semblants, però la Jove i la secció de futbol masculina del Barça em tenen capficat. Vaig arribar a la Colla al 2006 i recordo aquelles mirades de tensió i nervis quan ens plantejàvem fer el 3d9f. I mirant el Barça, també tinc al cap quan de petits celebràvem eufòricament guanyar la lliga, inclús la copa del rei!

Miro el Catllar i l’Arboç i segueixo relacionant-ho tot. Poc m’ho hagués imaginat aleshores, que sortiria amb aquesta sensació d’unes diades que poques colles tenen a l’abast. Ràpid es diu fer en dos dies seguits un 5de9f(c), dos 3de9f, dos 4de9f, un 4de8a i dos Pde7f. I no vull dir amb això que haguem de saltar d’alegria, però que això que fem la Jove no és cosa fàcil i n’hem d’estar orgullosos.

Però sí, com la majoria, sóc ambiciós, exigent i inconformista (com en el futbol suposo), i una vegada hem tocat el cel i conscients del potencial que tenim, les nostres aspiracions són màximes. Tenim gana, en volem més i encara queden grans diades on poder demostrar de quina pasta estem fets.

Personalment, des del meu pessimisme culé i casteller que em surt de tant en tant, quan es parlava de segons quins castells pel Catllar no us negaré que arrufava una mica el nas. Què hi farem, això també és herència d’haver viscut ambdues etapes, suposo... La pressió d’un Sant Fèlix, per bé o malament, crec que s’ha notat. Però malgrat això, confio plenament amb l’equip tècnic

(veus, això no em passa amb el Barça actualment...) i sabia que el castell que portéssim a plaça era perquè estaven segurs que el descarregaríem.

I la lectura que en faig de les dues diades, sense cap mena de dubte, és la resiliència que hem mostrat. Hem caigut i, malgrat estar tocats tant física com moralment, hem sabut seguir i reconduir la situació. Aquesta capacitat de no defallir estic segur que marcarà l’abans i el després d’aquesta temporada. La constància donarà fruits i Santa Tecla està a tocar!

I com el Barça, com a monitor de canalla us recordo que res ens fa més orgullosos que tenir una bona cantera. L’Ansu Fati, a més d’oferir-li l’oportunitat, se l’ha cuidat durant tota la seva etapa al futbol formatiu. De la mateixa manera, us demano que a més d’oferir l’oportunitat a la canalla de la Jove perquè pugui tocar el cel més alt amb els castells més grans, que també els ho posem fàcil. Ajudem a que tinguin un treball de qualitat arrodonint les seves proves als assaigs de canalla.

Amb la dinàmica ascendent que tenim, serem imparables!

SANT FÈLIX

Vaig a dormir i comença el meu Sant Fèlix. Costa descansar: els 3 nens passen pel nostre llit al llarg de la nit, suposo que per allò que els nervis s’encomanen. Em llevo, em dutxo i compleixo la primera tradició del dia: esmorzar.

Un cop a Vilafranca, ens saludem, busco al Bonache i m’enfaixa: protocol de diada gran. Els nervis “apreten”. Entrem a la plaça de la Vila amb el pilar caminant i comença la Diada.

Sortim de 4/9fa i pujo al folre. Parlo amb en Víctor i en Marcel, companys de filera, i amunt. Tot va molt ràpid i només tinc temps de veure de reüll que pugen l’Ot i en Lluc. Estem perfectes i el castell puja ràpid, però se’n va amb la mateixa rapidesa. Control de danys: l’entorn està bé i la canalla també. Seguim.

La Diada avança i amb els nervis no veig cap castell de les altres colles. Propera parada: 9/8. L’inseparable Lluís “Dalsy” Jiménez m’enfaixa. Últims consells i cap a la pinya. La gent sembla concentrada, però amb un punt de nerviosisme que últimament aquesta construcció no tenia. M’agrada: fa que la pinya estigui per la feina i, en contra del que alguns creuen, és un castellot només a l’abast de les colles top. Descarregat! Cop d’autoritat d’una canalla valenta i una colla amb ambició. Seguim!

A tercera ronda, 3/10fm. Es fa el silenci i tothom puja amb la màxima celeritat. Estem preparats. Sonen gralles i tinc les mateixes sensacions que al Vendrell. Puja ferm, però de lluny sentim la veu del Gorka que el tira avall. En aquell moment, alegria i frustració en parts iguals. Alegria perquè hem sigut capaços de desmuntar tot un 3/10fm sense caure; frustració per la feinada no recompensada per una pinya que ens ho dóna tot de manera abnegada i que no ha tingut un premi merescudíssim. El descarregarem! Passem a quarta i cinquena ronda, amb un 3/9f de postal i amb un 4/9f que esvaeix dubtes.

Pilars. Ho reconec: el primer sorprès amb el pd8fm vaig ser jo. Les 16:30h d’una diada llarguíssima i per fi tenim el cop de puny que esperàvem. En petits comitès parlem en veu baixa, intentant polir petits detalls d’últim moment. Em miro amb el Monti i no calen paraules. El Gasol puja. “Tutu, preparat?” Collons, si ho estic! Després de la feinada que ha portat arribar aquest desitjat pilar. Sonen gralles i allò és una roca (Rosalia style). El pilar puja i baixa amb la velocitat a què ens tenen acostumats últimament i l’alegria es desferma. El cop de puny a la taula està donat. L’alegria em supera i crido com un boig celebrant-ho. Com a casteller estic eufòric; com a pare n’estic orgullós, molt orgullós!!

TEXT: GERARD SEGURA (TUTU) FOTO: FRANCESC VIRGILI

JOAN FRANCESC VENDRELL RIZO (JUCO)

És dimecres, falten dos dies per Sant Fèlix. Portem unes setmanes molt intenses i avui no n’és una excepció: al vespre tornem a tenir assaig. Ésper això que aprofitem i quedem al migdia a la Plaça de la Font. Ell arriba de seguida i proposa d’anar al Cappuccino. Té ganes de parlar, així que anem per feina i comencem sense haver demanat res (la cervesa arribaria després). El Juco treballa de conserge a l’Institut Pons d’Icart, motiu pel qual molts joves (i no tan joves!) el coneixen. Li agraden el cinema i les sèries policíaques, i és un dels membres fundadors de la Penya Colesterol.

P. Com vas entrar a la Colla? a

J. M’hi va portar el Vidalet, el pare de l’Arnau. Jo estudiava al Martí i Franquès i ell al Comte de Rius, ens coneixíem i em va enredar perquè entrés a la Colla. El meu primer dia va ser el 17 de juny del 1980; venia de la platja, m’havia cremat sencer i em van fer parar castells! Si aquell dia no vaig plegar, com voleu que marxi? Quan hi vaig arribar encara no teníem camisa, però al cap de poc temps en van començar a donar. No soc dels fundadors, però gairebé hi soc des del començament! De fet, recordo emocionar-me amb el primer pd5 descarregat per la Colla al Concurs del 1980!

P. Per què la Jove?

J. Mon pare era molt aficionat als castells, i jo estava acostumat a veure’n. De petit veia als Xiquets, i recordo emocionar-me amb un pilar caminant que va arribar a l’Ajuntament després de molts anys! (riu) Però al conèixer al Vidalet vaig decidir fer-li cas i entrar a la Jove, més que res per veure què passava... I fins ara!

P. Quin panorama t’hi vas trobar?

J.Quan vaig entrar assajaven a l’Ajuntament, però abans havien assajat a la Cooperativa Obrera i al Metropol. No

fèiem ni castells de 6! Qui manava era l’Estevet, que és el primer cap de Colla que recordo. Era un grup d’amics, hi havia molta gent jove. El més gran en tenia 40, com a molt! Eren unes 100 persones, moltes menys que ara... Es trobaven i feien sopars, estaven molt units. Jo no tenia cap aspiració a nivell casteller, ja que era una colla molt petita, però a mesura que es va anar fent gran la cosa ja va anar canviant.

P. Tant units estaven?

J. Bé, en realitat no tot eren flors i violes. Hi havia dos bàndols: el dels “Xiruqueros“ i els “Tradicionalistes”, que en dèiem. Entre els dos hi va haver una mica de tensió: jo formava part dels Tradicionalistes, i recordo que hi van haver conflictes seriosos. Quan la Colla va començar hi havia l’Equip Tècnic i la Junta, que anaven separats l’un de l’altre; podia ser que l’Equip Tècnic fos d’un bàndol i la Junta de l’altre, i es va arribar a donar el cas d’anar a una actuació i que uns portessin camisa i els altres no! Conforme la Colla va anar evolucionant la cosa es va calmar molt, ens vam començar a conèixer més els uns amb els altres i tot plegat va quedar com una anècdota.

P. En quin moment sents que aquesta evolució es materialitza?

J. Amb el primer 4d8 carregat a La Bisbal del Penedès el 1984, i sobretot amb el primer 3d8 descarregat l’any 1990. Tenia un sopar jugat amb un dels Xiquets, i encara me’l deu! (riu) Ells n’havien carregat molts, i jo m’havia jugat un sopar a que el descarregaríem primer. A partir d’aquí va venir tota l’evolució amb el 2d8f i la “trileta”, que de fet està representada en una placa a la Plaça de les Cols per l’actuació de Sant Magí del 93.

P. Interpreto que aquesta evolució va ser lenta, perquè del 4d8 al 3d8 va passar molt de temps... passar

J. Sí, va portar el seu temps. De fet, ja ens va costar molt tornar a descarregar el 4d8, ja que del primer descarregat al 84 fins al segon al 88 van passar quatre anys! Hi veig moltes similituds amb el 3d9f: vam estar 9 anys sense poder tornar-lo a descarregar.

P. Com t’expliques aquestes davallades?

J. No t’ho sabria dir. Les caigudes poden passar factura, però els castells ja ho tenen, això. Un cop vam aconseguir descarregar el 5d9f el vam poder començar a fer sovint a plaça; ens pot caure de tant en tant, però l’anem fent. És molt complicat saber per què passen aquestes coses...

P. Portes molts anys a la Colla. Com has viscut la rivalitat amb els Xiquets?

J. Hi ha hagut molta rivalitat, fins al punt de barallarse. Va arribar a un punt on jo no podia entendre que un de la Jove es casés amb un dels Xiquets! (riu) Ara ja no, però en aquella època era com un Barça-Madrid. En un pilar caminant de fa molts anys un periodista va dir que havíem caigut i que l’havíem tornat a pujar, cosa que no era certa. Quan vam arribar a les escales de l’Ajuntament es va muntar un cristu brutal perquè gent dels Xiquets no ens deixaven passar, i alguns s’hi van enfrontar fins al punt de que van haver-hi hòsties! Ara sap una mica de greu perquè ells estan malament i aquesta rivalitat s’està perdent, espero que es recuperin perquè a nosaltres ens convé tenir-la dins de Tarragona. Tot i això, al final ens hem d’emmirallar en nosaltres mateixos, ja que només així sabrem valorar on som i com hi hem arribat.

P.

Has format mai part d’algun equip? format

J. Sí. Vaig formar part de la Junta de la Colla com a Vicepresident quan el President era el Pau Ricomà (finals dels 80). De fet va ser ell qui m’ho va proposar! També

NASCUT: 26/01/1962

ENTRA A LA COLLA: 17/06/1980

POSICIÓ HABITUAL: Pinya, on convingui

vaig estar a l’Equip de Pinyes quan el cap era el Súper (Albert Gómez), que és el verdader creador del 5d9f! El Ventura és qui el va portar a plaça, però qui el va idear va ser l’Albert, que té un coco impressionant. No l’havia provat ningú, eh?!

També vaig formar part de la Junta l’any 2007, amb el Ramon Borràs com a cap de Colla i el Joan Salvadó com a President. Després ja no he format part de cap altre equip, no m’hi he volgut implicar més i tampoc m’ho han tornat a proposar.

P. Tu ets dels incondicionals, gairebé no falles mai. Creus que això es valora?

J. En tota la meva vida diria que com a molt he faltat (podent venir) a uns 20 assajos. Hauríem de valorar més a la gent veterana: l’altre dia no em volien donar el tiquet del dinar de Sant Fèlix perquè un dia em vaig oblidar de segellar la targeta! Però crec que a qui s’ha de valorar més és sobretot a la pinya. Pateixen molt, especialment als assajos: es pateix més al local que a plaça, a l’assaig fas tots els castells! Hi ha dies que allà hi fas 10 pinyes, cosa que no passa a cap sortida. En aquest sentit, em va agradar que el cap de Colla l’altre dia agraís l’esforç de la pinya, que som els grans oblidats. Fem castells molt grossos, no és el mateix estar a la pinya d’un 3d6 que d’un 5d9f!

P. Parlant de veterans: formes part de la Penya Colesterol. formes Colesterol. Com va començar?

J. Es va crear pel desè aniversari de la Colla. Això ho sé segur perquè en soc un dels fundadors! Va ser un dia que vam anar a la Pica d’Estats, i al baixar la vam crear. Érem el Ventura, el Txema Font, el Quico Sempere i el Lluis Claravalls. Després va anar entrant més gent: el Joan Garriga, el Pitu Rovira... Som un grup de gent que ens reunim de tant en tant i fem un esmorzar abans d’una diada i anem fent trobades. Precisament el mocador que em poso al cap a les actuacions és d’aquell dia!

P. Una relíquia!

J. Aquest mocador ha descarregat tots els castells que ha fet la Colla a partir del 1989! Tinc una anècdota molt bona: l’any 2012 vam anar a Guissona, on hi vam fer un 3d9f i no sé com vaig perdre el mocador i la faixa a l’autobús. Vaig fer trucades, ho vaig buscar..., però no ho vaig trobar. Em sabia més greu pel mocador que per la faixa! Unes setmanes més tard vam anar al Vendrell, i de camí em va trucar l’Enric Masip (que aleshores estava a la Junta) i em va dir que havien trobat la meva faixa i el meu mocador a l’autobús. Vaig arribar al Vendrell, em vaig posar el mocador al cap i la faixa i vam descarregar el primer 5d9f de la nostra història. Això sí que és una anècdota autèntica!

P. Imagino que no te’l deus posar a totes les diades... les diades...

J. El pobre ja està blanc i descolorit, no ho aguantaria! (riu)

Normalment el porto només per les diades de Tarragona, però aquell dia vaig fer una excepció; fora de Tarragona me’l poso en poques ocasions. On sí que me’l posaria seria a Algemesí. La primera vegada que hi vam anar va ser fantàstic: vam fer-hi un 4d8 davant els Castellers de Vilafranca, que aleshores no estaven tan bé com ara, i vam menjar d’allò més bé. Impressionant! Ens ho vam passar pipa, sempre ens hi han tractat molt bé. L’última vegada hi vam fer el 3d9f i el 4d8a, no cal dir res més, són gent molt maca!

També hem fet sortides molt boniques a París o a Amsterdam. Allà hi vam tenir una altra anècdota molt divertida: hi havia una noia que estudiava a la Universitat d’Amsterdam, i estava fent un projecte sobre performances. Li agradaven els castells, i ens va demanar a la nostra colla si podíem anar-hi i ajudar-la. Vam anar a la plaça vestits de carrer, i en un moment donat (tot estava estudiat) ens vam fer un senyal i vam muntar un 4d7a. Ella portava un jurat, i va guanyar el primer premi! És la única vegada que hem fet castells vestits de carrer.

P. Com veus el moment casteller actual?

J. És complicat, perquè hi ha una baixada general d’efectius a les colles. Siguem realistes: t’han d’agradar molt els castells per estar assajant tres dies la setmana tenint família i amics, sobretot perquè a l’estiu estàs molt lligat. Els castells són com una droga: sempre en vols més, i si veus que ja no pots millorar o que costa molt sembla que el que facis ja no sigui bo, quan realment el més important és aconseguir mantenir el nivell. Hem de valorar on estem, quan jo vaig començar fèiem el 3d6 i ara estem fent el 3d10fm! Hi ha dies que marxo emprenyat: l’altre dia al Catllar ens va caure el 5d9f; i què? És un 5d9f, pot caure i vam tenir sort de no fer-nos gaire mal. Els castells cauen, sinó només cal mirar els Castellers de Vilafranca, que a cada sortida tenen una caiguda! A més, tenim molta gent jove que ha entrat nova, gent que torna perquè venen amb els seus fills, d’altres que se’n van... És lo bo que té ser una colla gran: la gent et va rotant. Hem de valorar on hem arribat, som una de les millors colles del món casteller. Ens valoren més des de fora que no pas nosaltres mateixos!

P. Com valores el que portem de temporada? que

J. Positivament. Vam començar poc a poc i ja se sentien veus dient que Xiquets anaven millor perquè havien fet el 3d8 per Sant Jordi, i de moment és el millor castell que han fet enguany. Nosaltres hem anat evolucionant, però venim d’on venim i la gent no ho sap valorar prou: “No ens surt el 4d9f!”, i ara ja en portem uns quants i no ens n’ha caigut cap. Quant fa que no ens cau un 3d9f? I amb canvis en les estructures! Valorem-ho! Potser el 9d8 ens ha ajudat a tenir castellers per a tots els pisos, tant que el critiquen... I la canalla és impressionant, mai m’hagués imaginat que la Colla tindria aquesta canalla! I això que a principis de temporada semblava que no en tinguéssim... En aquest sentit, recolzo sempre a les persones que es posen al capdavant de la Colla. Aprecio molt al Dani Milà i al Gorka, sempre ho dic: xapó per a qui es vulgui presentar.

P. Què t’agradaria fer, enguany?

J. Descarregar el 4d9fa i el 3d10fm. El primer és un castell que sembla que podem dominar, ja que l’any passat el vam

descarregar en dues ocasions i enguany ens està donant molt bones sensacions als assajos. El 3d10fm m’agradaria fer-lo a Tarragona perquè la plaça s’ho mereix.

P. Quin és el teu millor record? Quin record?

J. El 5d9f descarregat al Vendrell l’any 2012, per tot el que comportava aquest castell per la Colla.

P. I el pitjor?

J. Les lesions. La primera la de Santa Tecla 1995, per la lesió del Jordi. Vaig anar al local i vaig veure al Ventura plorant, mai l’havia vist així. Va marcar molt... L’altra és molt més recent, crec que tots la tenim al cap perquè només han passat dos anys.

P. Com veus la Colla? la

J. La veig molt bé. Ha entrat gent jove, més canalla... Si sabem portar la Colla cap on ha d’anar podem fer molta feina; hem de pensar que les colles foranies ens valoren més del que nosaltres mateixos ho fem! I una d’aquestes és la Vella: si la Vella et valora és per alguna cosa. Hem de saber on estem! Quan els castells et surten és fantàstic, i si no ho has d’acceptar i un altre dia ja et sortiran millor. Hem arribat fins aquí gràcies a passar etapes de mals i bons dies i perquè la gent ha seguit lluitant i anant a totes.

P. Un desig pel futur...

J. La meva il·lusió és que la Colla guanyi un Concurs. Jo crec que això és el que li falta a la Jove per a creure’s realment el que és, sobretot veient com està el món casteller i perquè el Concurs de Tarragona ha de tenir una colla de la ciutat com a guanyadora. Pensem que ja portem 7 podis! Si el guanyem ja podem tancar tots els bars de la ciutat!

PD. Estic content de que ens donessin el premi al Casteller de l’Any a la Penya Colesterol l’any passat. A veure per quan a nivell individual! (riu)

UNA PLAÇA. LA PLAÇA DE LES COLS.

UN CAP DE COLLA. EL FERRAN VENTURA.

UN CASTELL. EL 5D9F.

UNA DIADA. SANT MAGÍ.

UN/A CASTELLER/A QUE ADMIRIS. EL JORDI SENTÍS.

UNA PEL·LÍCULA. BEN HUR, DE WILLIAN WYLER.

UN LLIBRE. EMMANILLATS, DE JORDI LÓPEZ.

UN ELEMENT DEL SEGUICI POPULAR. ELS GEGANTS DEL CÓS DEL BOU.

EL RECORD D’UNA CELEBRACIÓ. LA TRIPLETA MÀGICA DE SANTA TECLA 1994. UNA

ASSAIG DE CANALLA

Bon dia, bona tarda o bona nit (depèn de l’horari de lectura).

Som ‘’les tites”, representants de la millor canalla del món casteller. No sabem ben bé què explicar-vos, però alguna cosa us explicarem.

Aquest any hi ha hagut diversos canvis en l’Equip de Canalla. Un d’ells és la incorporació “d’ajudants dels monitors” que, com diu el nom, s’encarreguen d’ajudar els monitors i monitores en diverses tasques i així poder aprendre.

Vam començar la temporada amb tres tipus d’ajudants: els d’assaig (que durant l’assaig ajuden i acompanyen), els d’actuació (que ens porten als castells i veuen com funciona una diada des del racó de canalla) i els d’activitats (que ajuden a organitzar i planificar les diferents activitats que fem durant la temporada); però us hem de dir que aquests dos últims (actuació i activitats) no han funcionat i els han suprimit. Els únics que ens han aguantat són alguns dels d’assaig, demostrant així el seu potencial!

La canalla som una mica especials a l’hora de tractar-nos. Cadascun de nosaltres té un caràcter diferent i certes “manies” a tenir en compte. No entenem com hi poden haver monitors que portin mitja vida aguantant amb esforç tot això. MARXEU JA, VOLEM UN CANVI!!! Estem tips de comentaris com “aquest any és l’últim i no us trobarem a faltar”, “què faríeu, sense nosaltres?” o “us regalem mocadors amb el nom perquè us recordeu de nosaltres”. Xatos... marxarem abans nosaltres que vosaltres!

Una nova eina que els monis utilitzen perquè la canalla sigui més ràpida són les competicions que fem abans de cada assaig. Tots els dies hi ha diferents proves de velocitat i/o força en què ens cronometren i apunten els resultats a la pissarra del nostre racó (ens fan picar una mica entre nosaltres per a que millorem). Són proves com pujar a la corda (amb o sense peus), fer columnes amb els ulls tapats o escoltant el toc de castells, fer poms el més ràpid possible... Però seguim sent uns “lentorros”.

I de l’última cosa que us parlarem serà del mural d’aquest any. A principi de temporada els monitors ens van fer apuntar en un paper els propòsits o somnis que volíem assolir al llarg de l’any. A mesura que aquests es compleixen es posa una foto de la persona que l’ha complert al mural que tenim al racó.

Ja per acabar, ens agradaria agrair a tot l’Equip de Canalla l’esforç que fan a diari i les hores que, de ben segur, dediquen a nosaltres. Sense ells i elles res d’això seria possible (mentida: tot seria molt millor sense vosaltres). Esperem que no ho llegeixin.

-CANALLAAA !!!

-UH UHA UH COLLA JOVE UHA UH!!!

TEXT: EVAN, LULA, MAGÍ I OT

LA CANALLA TORNA A LA PILONS PARADE

La nostra canalla sap passar-s’ho més bé que ningú i aquest any, com no podria ser d’una altra manera, vam ser a la Pilons Parade del carrer del Comte. La intensa calor de l’estiu es passa millor amb els amics i un pinzell a la mà. Aneu a veure els pilons que vam decorar i descobrireu quins artistes tenim a la Colla... les mans ens van quedar ben pintades!

LA JOVE MÉS SOLIDÀRIA LA SEGURETAT ÉS EL MÉS IMPORTANT

El passat mes de juliol vam tornar a demostrar que no només sabem fer castells! El nostre local es va omplir d’amistat i germanor per un vermut ben solidari. Amb la bona música i un ambient entretingut vam recaptar fons pels amics de l’Associació de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta. Un gust poder col·laborar amb ells!

Els castells cauen i a l’assaig treballem incansablement per reduir les llenyes, però sempre està bé prevenir abans que curar. Diumenge 28 de juliol, abans de la diada a Vilallonga, vam tenir temps d’assistir al taller de salut de l’equip de pinyes i l’equip de canalla. Vam rebre els consells de Roberto Lucea, de la Creu Roja i l’equip de Foment Casteller, sobre la prevenció de lesions castelleres.

CONCERT DE GRALLES GUANYADORES

No entendríem la Colla sense el nostre estimat grup de grallers i timbalers. Enmig dels actes de Sant Magí, el concert Músiques del Concurs va agrupar a les Cols els millors grallers del Concurs de Castells: els de la Colla Jove van tornar a demostrar el seu talent. Enhorabona, vosaltres també sou #LaSumaDeTot!

PREGONERS DE SANT ROC UNA TECLA MOLT CASTELLERA

El Cós del Bou és casa nostra i aquest any les Festes de Sant Roc celebraven els 175 anys: no ens ho podíem perdre! La Colla va aportar el granet de sorra al caràcter propi del barri: un reivindicatiu i emotiu pregó del nostre ‘vell’ President, Dani Milà, la tradicional revetlla, els inflables infantils i la diada castellera en un entorn tan estimat per nosaltres. Visca Sant Roc i per 175 anys més, veïns!

El cartell de les Festes de Santa Tecla d’aquest any el protagonitzen els tradicionals pilars caminant del dia de la Mercè. Quina millor excusa per enfaixar-se i gaudir de les diades de Santa Tecla? Fixeuvos bé en el cartell... hi reconeixeu algú?

TEXT: JAN MAGAROLAS

SENSE CAMISA

TEXT: JORDI CASTRO

El “Pitu” és dels que no veuen mai la claror: sempre ha fet de baix. El Marc forma part de l’Equip de Pinyes i sovint puja al folre. La Judit fa molta feina de paperassa amb l’Associació d’Amics. Però... què fan quan no porten la camisa?

“PITU” ROVIRA

Botiguer

P. A què et dediques?

R. Tinc dues feines. Sóc propietari de la llibreria La Capona, on hi faig tasques de comptabilitat i administració. A les tardes treballo a la Pastisseria Cal Jan del Mercat Central de Tarragona.

P. I per amor a l’art?

R. Sóc vicepresident del Centre Excursionista Tarragona, actiu sobretot a l’hivern. Vaig ser portador de l’Àliga de Tarragona i sóc soci de diverses entitats tarragonines.

P. Com compagines les feines amb la Colla?

R. Com puc. Faig jornades laborals de 12 hores. Els dimarts són especialment complicats: plego a les 21h i, per tant, arribo tard als assajos.

P. Què té tot això en comú amb la Colla?

R. Bàsicament, el tracte amb la gent. Sempre m’ha agradat la relació amb la gent com més diversa millor. Encara que sembli un tòpic, sempre és enriquidor, i això ho trobo tant a la feina com a la Colla i al Centre Excursionista.

JUDIT ROMEO

Historiadora

P. A què et dediques?

R. Sóc historiadora de l’art i treballo al Reial Monestir de Santes Creus en la gestió del monument. Em pregunten si faig visites guiades; quan convé sí, tot forma part del conjunt, però també faig tasques de recerca i documentació, tasques

administratives i econòmiques, gestió i dinamització dels visitants, control de les tasques de conservació preventiva que desenvolupen...

P. Com ho compagines amb la Colla?

R. Quan et dediques a la cultura, el patrimoni i el turisme, és complicat. Treballes festius i molts caps de setmana. El tram fort dels castells coincideix amb la temporada alta de la feina, i tot i intentar quadrar horaris i vacances per poder arribar a tot, és difícil. Veure diades a través de la pantalla de l’ordinador és terrible!

P. Què tenen en comú la teva feina i la Colla?

R. Passió, constància, aprenentatge, exigència, treball en equip i motivació amb una única finalitat: la feina ben feta i la consolidació d’uns objectius pels quals has treballat durant molt de temps. Pedra a pedra s’han construït grans monuments, persona a persona s’aixequen grans castells. Cada pedra és imprescindible i no s’entén l’una sense l’altra, igual que cada un de nosaltres en la nostra posició al castell.

MARC PALAU

Infermer

P. A què et dediques?

R. Sóc infermer a urgències i la UCI de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.

P. I per amor a l’art?

R. Sóc soci del Casal Popular Sageta de Foc.

P. Com compagines la feina amb la Colla?

R. Compaginar la feina com a

infermer i la Colla és ben difícil. És un continu de canvis de torn per poder assistir a assajos i diades, anar sense dormir després dels torns de nit, etc. Però al final l’esforç val la pena.

P. Què té tot això en comú amb la Colla?

R. Crec que el món de la sanitat i, en general, qualsevol feina que dediqui part del seu temps a oferir un servei de cara al públic, té moltes similituds amb la Colla. A més, en casos com el meu, tant a la feina com als castells et dediques a gestionar i tractar amb persones. El caire social d’ambdues vessants m’apassiona.

LA COLLA CREIX!

Camises Sant Joan, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Marina Gornals, Aina López, Dolors Recasens, Noel Zanón, Judith Pedrol, Konstantin, Carles Borrull, Ivan Jariod, Marc Josa, Ivan Moran

Camises Sant Magí, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Gonzalo Marín, Alejandro Rodríguez, Ferran Plana, Cristian Solé, Ismael Antequera, Zoe Ferreté, Alba Sánchez, Miquel Asensio, Gemma Alonso, Olívia Malafromte, Francisco Javier

ELS CONTES DEL SEGUICI

L’Associació d’Amics de la Colla Jove ha presentat el passat dia 12 el número 7 de la col·lecció Els Contes del Seguici de Tarragona, Serrallonga, Déu vos guard! L’acte va anar a càrrec de Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la URV. Serrallonga, Déu vos guard! és una història de Pau Torres amb les il·lustracions d’Eric Martínez.

FAQ DRETS TELEVISIUS 2019

DE QUÈ PARLEM?

Parlem de drets d’imatge i d’executant sobre les actuacions, enteses aquestes com espectacles que configuren una obra col·lectiva resultat unitari de les diferents aportacions dels seus membres (integrants de les colles i, en el seu cas, músics) i que els mateixos són gestionats pels òrgans de direcció de la mateixa (art 105 TRLPI).

A efectes pràctics parlem de que les colles membres de la CCCC, per acord d'assemblea, cedeixen els drets d'imatge per a una gestió col·lectiva únicament pel que fa a retransmissions íntegres de diades a través de la televisió i internet.

DE QUI SÓN ELS DRETS ? 2

Els drets d’imatge són de les castelleres i castellers que els cedeixen a la seva colla i aquesta a la CCCC.

Aquesta cessió, com ja hem dit, afecta només a retransmissions íntegres de les diades castelleres a través de la televisió i internet.

La CCCC entén que efectivament disposa de la cessió dels drets de totes les colles membres de la Federació des que així es va aprovar en acord d'assemblea el 18 de març de 2017 a Mollet del Vallès (ratificat també el 2018 i 2019), seguint amb una pràctica de més de 20 anys. Els mandats d'assemblea són d'obligat compliment per les colles associades i també obliguen a la junta de la CCCC a implementar-los.

PER QUÈ ES GESTIONEN

La gestió col·lectiva permet un benefici col·lectiu en tant que permet un retorn en forma de cessió d’espais publicitaris per al patrocinador principal, Estrella Damm, amb el que cobrim actualment una part important de la pòlissa de la cobertura sanitària. Assegurança sense la qual no hi hauria castells.

I SI CADASCUNA ES GESTIONÉS ELS SEUS PROPIS DRETS

En aquest cas entraríem en la mercantilització del fet casteller, posant un preu a la presència de cadascuna de les colles que apareixen a les retransmissions.

Aquest fet podria beneficiar a algunes colles concretes però repercutiria negativament en el global de les colles i la cobertura de l’assegurança col·lectiva que es gestiona des de la CCCC.

PER QUÈ EL CANVI D’OPERADOR?

En converses mantingudes entre febrer i març d'aquest any la XAL va comunicar a la CCCC que per motius pressupostaris i de recursos, aquesta temporada no podia garantir els mínims marcats a l’Assemblea de l'entitat (retransmissions en streaming obert i gratuït, un mínim de diades pactades a principi de temporada i el compromís publicitari amb Estrella Damm). Davant la proposta de la cooperativa catalana SOM* de poder donar resposta a aquestes necessitats i després de valorar molts aspectes i contrastar-los amb els diferents agents implicats, des de la CCCC es va decidir fer l’aposta que havia de beneficiar-nos a totes.

1

DE QUÈ ES TRACTA LA

A LA CCCC?

La cessió –tant de les colles a la CCCC com de la CCCC als operadors televisius– és únicament i exclusivament per retransmissions televisives i per internet de diades castelleres. La resta continua sent competència de la colla. Fins i tot si una colla vol deixar-se enregistrar per un anunci comercial ho pot fer.

2

SI CEDEIXO ELS DRETS, LA MEVA COLLA POT SEGUIR NEGOCIANT PATROCINIS PRIVATS?

Si! És clar! Les colles segueixen sent sobiranes del que es faci amb la seva imatge i poden vendre-la a patrocinadors privats, també imatges d'actuacions castelleres. Amb la cessió a la CCCC només en queda exclòs poder vendre la retransmissió íntegra d'una diada.

3

PODEM NEGOCIAR AMB UNA PRODUCTORA QUE ENS GRAVI EN UNA ACTUACIÓ SENSE DEMANAR PERMÍS A NINGÚ?

Evidentment. Com hem dit, la cessió de drets a la CCCC només afecta la retransmissió íntegra de diades. Per tant la colla pot negociar directament que una empresa/productora els gravi per a usos comercials, documentals, etc.

4

PER QUÈ LA CESSIÓ ES DEMANA

EXCLUSIVA?

En exclusiva, però només respecte d’allò concret que se’ls cedeix i, per tant, front d’altres televisions i internet. Aquesta és una demanda lògica perquè SOM* i CCMA estan fent una aposta econòmica per promocionar el fet casteller i ens ofereixen un retorn en forma d’espais publicitaris pel patrocinador principal del món casteller, Estrella Damm, l’aportació del qual és fonamental per mantenir les cobertures actuals de les assegurances castelleres. El que demanen és que no hi hagi altres operadors fent retransmissions a canvi de res. Val la pena recordar que l'exclusivitat ja estava contemplada quan la cessió es feia a la XAL i no és una novetat d'enguany.

PER QUÈ TÉ ELS DRETS SOM?

La CCCC ha firmat un acord amb SOM* per tal que aquest sigui l’operador responsable de les retransmissions castelleres durant els propers quatre anys. Anteriorment ho havia estat la XAL que és amb qui vam començar a formalitzar legalment un tema amb el que havíem anat avançant sense cobertura jurídica els darrers vint anys.

Un dels punts decisius del canvi d'operador va ser la garantia d'un portal d'internet on gaudir de les diades castelleres de forma oberta, gratuïta i a perpetuïtat, fugint del portal tancat i de pagament XALA que l'any passat va limitar el que considerem que ha de ser la màxima difusió del fet casteller i que des de la XAL ens havien mostrat la voluntat de mantenir.

LES TV LOCALS PODEN RETRANSMETRE LES DIADES?

Si, totes, sense excepció. Les dels seus municipis però també les d’altres municipis que també vulguin retransmetre. Ara bé, cal seguir el tràmit adequat en cada cas.

2

1 SI LA TELEVISIÓ LOCAL VOL RETRANSMETRE LA MEVA DIADA QUÈ HA DE FER?

Si la diada és una de les 30 que es retransmet a castells.tv cal que la TV local es posi en contacte amb SOM.

Si la diada no està dins aquestes 30, cal que es posin en contacte amb la CCCC per tal de formalitzar gratuïtament la cessió dels drets per la retransmissió en qüestió.

3

I PER QUÈ HI HA DIADES

AQUEST ANY QUE NO HE VIST A LA MEVA TELEVISIÓ LOCAL?

Que els castells es puguin veure per TOTES les televisions locals que així ho vulguin és una de les prioritats de la CCCC. Malauradament però, enguany, en una temporada de canvis a nivell de difusió i contingut audiovisual, el conseller delegat de la XAL, operador al càrrec de les retransmissions castelleres les darreres temporades, està posant obstacles a les televisions locals perquè puguin coproduir les diades o, fins i tot, retransmetre el senyal que SOM els cedeix gratuïtament. Esperem poder resoldre aquesta situació i poder gaudir dels castells amb la màxima difusió possible ben aviat. Aprofitem per agrair el suport i compromís de les televisions locals que treballen en aquesta línia des del primer moment.

QUI ÉS SOM? 3

SOM* és una cooperativa catalana que crea continguts especialitzats per a enfortir i liderar comunitats: des de la història (Sàpiens), a la gastronomia (Cuina), els clàssics (Amics dels clàssics) o la no-ficció (Ara llibres), entre d'altres. www.som.cat