Esperidió 126

L’E L’esperidió

EN UN NÚVOL

L’EQUIP DE L’ESPERIDIÓ

Recursos gràfics

Lluís Jiménez

Recursos digitals

Agustí López

Disseny i maquetació

Anna Fernández

Foto de portada

Francesc Virgili

Contraportada

Claustre Agramunt

Col·laboradors

L’equip de canalla

LLUÍS JIMÉNEZ

L’Esperidió és una publicació oberta a tots aquells articles que tinguin interès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a través de l’editorial. L’Esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció parcial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.

Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA

C. Cartagena, 12 Tarragona

DL: T.765.85

Fotografies

Claustre Agramunt

Fer-Vi

David Folch

Maria Neus Baena

Xavi March

Francesc Virgili

Colla Jove Xiquets de Tarragona

C.Cós del Bou, 23 43003

Tarragona Apartat de correus 463 - 43080

Tarragona

Tel. 639 240 248

www.jovedetarragona.cat

EDITORIAL

No fa gaire es deia que la Colla Jove era una colla feble mentalment; que quan quèiem ens enfonsàvem, i que després ens vèiem pitjors del que realment érem. Si alguna cosa hem après en aquest tram de temporada, és que això ja forma part del passat.

No era fàcil: veníem de fer, possiblement, el millor tram inicial de temporada de la nostra història: 5d9f a Torredembarra, la millor Vilanova, grans castells... I cap caiguda. Amb aquest balanç, Sant Magí es presentava com una gran oportunitat de demostrar al món casteller que la Jove vol ser una colla capdavantera, però ningú s’esperava el que va passar: dues caigudes en una mateixa diada, una de les quals notablement dolorosa pel fet de tractar-se del nostre castell.

Si hi ha hagut algun moment especialment delicat al llarg de l’any, ha estat la setmana posterior a Sant Magí. Podien passar dues coses: que la colla respongués tal com ho ha fet, o que tornessin els vells fantasmes i la incertesa. Res més lluny de la realitat: la Jove ha demostrat que ha crescut mentalment, i hem acabat l’agost de la millor manera possible: descarregant a la primera un castell inèdit per nosaltres i completant un doblet de somni al Catllar i l’Arboç. El millor de tot? Que la Colla transmet la sensació de ser inconformista, de sempre voler fer alguna cosa més.

Hem anat al nostre propi ritme, hem pitjat l’accelerador quan ha convingut i hem ensenyat el millor de nosaltres mateixos a les places que ens estimen i ens valoren no només pel que fem, sinó pel que representem. Encarem el tram final de temporada en un gran estat de forma i amb totes les cartes sobre la taula, però no hem d’oblidar una cosa: els castells passen per l’assaig, assaig i més assaig.

Ara arriben aquells dies que tant hem estat esperant, aquells pels quals hem estat assajant els darrers sis mesos. Demostrem al món casteller de quina pasta estem fets! Demostrem, cadascú de nosaltres, que la colla és

#MésJovequeMai •

FOTO: DAVID FOLCH

EL REPÀS

DIADA DE SANT JOAN | 24.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

3de9f, 4de9f, 4de8a, pde6, 2pd5, 4pd4

Xiquets de Tarragona

2d8f (c), id4d8, 4d7a, 4d8, pd5, 2pd4 Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, 2pd5, 2pd4

Xiquets del Serrallo

4d7, 4d7a, 3d7, pd5, 3pd4

Primera actuació de la temporada a la Plaça de la Font. Hi descarreguem el tercer

3d9f de l’any juntament amb l’estrena del dia, el 4d9f. Ho rematem amb un 4d8a de bona factura i el pilar de 6. (Pàg.8)

TARRAGONA

Colla Jove Xiquets de Tarragona

2d7, 5d7, 3d8, 4d7a, 4d8, pd5, 4pd4

Primera diada del turisme de la temporada, on aprofitem per rodar castellers menys habituals i fer-hi una estrena en forma de 2d7.

DIADA DE SANT PERE A CAMBRILS | 01.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 3d9f, 4d8a, pd6, 3pd4

Xiquets de Cambrils

2d6, 3d7, 4d6a, 2pd4

Sota un Sol de justícia convertim la Plaça del Pòsit en plaça de 9 i seguim rodant el pilar, que cada cop presenta millors sensacions.

TEXT: PERE DOMÈNECH · FOTOS: instagram @collajovetarragona

DIADA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA A TORREDEMBARRA| 14.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pd4cam, 2pd4, 3d9f, 4d9f, 5d9f, pd7f, 4pd4

Colla Joves Xiquets de Valls

Pd4cam, 2pd4, 5d8, id3d9f, 2d8f, 3d8, 2pd5 Nois de la Torre

Pd4cam, pd4, 5d7, 7d7, 3d7ps, pd5, 2pd4

Eufòria a la Plaça de la Vila de Torredembarra. Ens convertim en la primera colla que hi descarrega un gamma extra, un 5d9f que ens fa treure la ràbia que portàvem dins i que demostra la gran feina feta a l’assaig. Completem una gran diada fent-hi els dos castells bàsics de 9 i una altra estrena, un pilar de 7 que ens comença a fer somiar… (Pàg.10)

TARRAGONA CIUTAT DE CASTELLS | 27.06

Colla Jove Xiquets de Tarragona

2d7, 3d8, 5d7, 4d7a, 4d8, pd5, 4pd4

Una altra diada pels turistes on el públic no habitual va al·lucinar amb les construccions de 7 i 8 pisos que hi vam portar.

iii diada de sant cugat | 21.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

2pd4, 3d9f, 4d8a, 5d8, pd7f, 4pd4 Castellers de Sant Cugat 3pd4, 3d8, 4d8, 7d7, pd5 Minyons de Terrassa

2pd4, 2d8f, 3d9f, 3d8a (c), pd5, 2pd4

Un any més tornem a Sant Cugat, on hi tornem a portar un castell de 9. L’acompanyem del 4d8a i d’un 5d8, i acabem amb un pilar de 7 que (contra pronòstic) demana a crits un pis més.

DIADA DE LES NEUS A VILANOVA I LA GELTRÚ |28.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pd4cam, pd4, 9d8, 5d9f, 3d9f, pd8fm, 4pd4 Castellers de Vilafranca

Pd4cam, pd4, 2d9fm, 3d10fm, 5d9f, pd8fm, 9pd4, pd4 (c)

Bordegassos de Vilanova

Pd4cam, pd4, 3d8, 4d8, 2d7, 2pd5, pd5 (c), 4pd4

Diada perfecte a Vilanova i la Geltrú. Comencem descarregant l’anhelat 9d8, que per problemes diversos encara no havíem pogut portar a plaça; a continuació hi completem el segon 5d9f de la temporada, i acabem les rondes de castells amb un 3d9f. A la ronda de pilars arriba la segona gran estrena del dia en forma de pilar de 8, castell que aconseguim descarregar per tercera temporada consecutiva a la Diada de les Neus! (Pàg.12)

FESTA MAJOR DE VILALLONGA DEL CAMP | 29.07

Colla Jove Xiquets de Tarragona 9d8, id3d9f, 3d9f, 4d9f, pd7f, 4pd4 Colla Vella Xiquets de Valls 3d9f, 2d8, 9d8, pd7f, 5pd4

Per primera vegada portem un castell superior al 3d9f a Vilallonga del Camp en forma de 9d8; hi fem el 3d9f (després d’un intent desmuntat), i acabem amb el 4d9f i el pilar de set. (Pàg.12)

DIADA DEL PADRÍ A TORTOSA| 05.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona 2d7, 3d8, 4d8, 2pd5, 4pd4 Castellers de Tortosa 3d6, id3d6a, id4d6, id3d6a, 2pd4 Torraires de Montblanc

2d6, 3d6, 3d6a

Actuem a casa dels nostres fillols, els Castellers de Tortosa. Aprofitem per baixar una mica l’alt nivel d’exigència de les últimes setmanes i rodem castells de 8.

Foto: @claustreagramunt

Foto: @claustreagramunt

CIUTAT DE CASTELLS | 27.06

Foto: @annafertiz

Foto: @neusbaena

FESTA MAJOR DE LLORENÇ|12.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

9d8, 3d9f, 4d8a, pd7f

Colla Joves Xiquets de Valls

5d8, 3d9f, 2d8f, pd6 (c), pd5, 2pd4 Nens del Vendrell

3d8, 4d8, 4d7a, pd5, 2pd4

Cap de setmana de doblet… en un sol dia. Havent de repartir les estructures entre matí i tarda, iniciem forts amb el 9d8, deixant per segona ronda la única estructura de 9 pisos del dia, el 3d9f.

Ho rematem amb el 4d8a i el pd7f.

FESTA MAJOR DE LA CANONJA| 12.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8a, 2d8f, pd7f, 5pd4 Xiquets del Serrallo 3d7a, 4d7a, 5d6

Després d’haver dinat i descansat unes hores, ens retrobem a la Canonja amb la intenció de fer-hi una altra gran diada i estrenar-hi una estructura que, prudentment, no s’havia portat a Llorenç… El 2d8f té el tremolí típic de les estrenes, però es descarrega. Acabem de rematar l’estructura del pilar tornant a fer el 4d8a i el pd7f, demostrant que enguany el gran espadat està d’allò més fi.

DIADA DE SANT ROC |15.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d8, 4d8a, 2d8f, pd7f, 5pd4

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

3d8, 2d7, 4d8, pd6, 4pd4

Un any més, actuem a casa. Enguany hi hem portat estructures de la gamma alta de 8, tal com ve sent tradició les darreres temporades; tot plegat ja amb la ment posada en les properes diades, on ens hi juguem el treball de tot l’estiu… (Pàg.13)

diada de SANT MAGÍ|19.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d9f (c), 9d8, 2d9fm (c), pd7f, pd5, 4pd4 Xiquets de Tarragona

3d9f (c), 5d8, 4d8, pd6 (c)

Castellers de Sant Pere i Sant Pau

2d8f, 3d8, 4d8, ipd7f Xiquets del Serrallo

4d7a, 5d7, 2d7, pd5, 2pd4

Aquesta secció està patrocinada per DADES I SERVEIS

FESTA MAJOR DEL CATLLAR|25.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

5d9f, 4d9fa, 9d8, pd8fm, pd5, 2pd4

Colla Vella Xiquets de Valls

4d9fa, 4d9, 5d9f (c), 2pd5

Castellers de Vilafranca

3d9f, 2d9fm, 4d9f, pd6

Foto: @danisero

Ningú havia dit que això seria fàcil, i el sol fet d’haver arribat a la Diada de Sant Magí sense caigudes ja ha de ser motiu d’orgull; un orgull que, malgrat tot, avui ha sortit tocat per la inesperada caiguda del 5d9f, així com de la posterior caiguda de 2d9fm. Som persones, i no sempre ens sortirà tot; marxem amb la convicció de que ho sabem fer millor, i que així ho demostrarem. (Pàg. 14)

FESTA MAJOR DE L’ARBOÇ| 26.08

Colla Jove Xiquets de Tarragona

Pd4cam, 9d8, 5d9f, 3d9f, pd8fm, 5pd4 Colla Vella Xiquets de Valls

Pd4cam, 4d9fa, 4d9f, 9d8, pd7f, pd5, 4pd4 Castellers de Vialfranca

Pd4cam, 2d9fm, 4d9f, 3d9f, pd6, 6pd4 Minyons de l’Arboç

Pd4xscam, 3d7, 4d7, 2d6, pd5

Fem el nostre millor Arboç. Hi descarreguem un altre 5d9f, demostrant que la caiguda de Sant Magí va ser un accident, i ens treiem l’espineta del pd8fm que l’any passat “només” havíem carregat. El final perfecte per un cap de setmana inoblidable. (Pàg.16)

Si algú busca una relació d’amor embriagant, que es fixi en la que hi ha entre la Plaça de la Vila del Catllar i la Colla Jove. Novament hi fem una actuació històrica descarregant el primer 4d9fa de la nostra història (i al primer intent!), un castell que, juntament amb el 5d9f, el 9d8 i el pd8fm, completa una excel·lent actuació i ens deixa flotant en un núvol. Alegria màxima en una jornada rodona! (Pàg.16)

Foto: @danisero

Foto: @jtorrenyo

MÚSICA I CASTELLS

TEXT: CISCO GÓMEZ

Tot sembla indicar que els castells, tal com els coneixem avui dia, van iniciar-se durant les primeres festes de la Candela de Valls el llunyà 1791. Aquells primers castellers, que fins aquell moment havien format part del Ball de Valencians, van abandonar la part ballada i es van centrar en la torre, modificant-la tècnicament per donar-li més alçada i varietat. Tot i que ja no ballaven, van seguir utilitzant la música que acompanyava les evolucions del ball; si més no, la melodia que es tocava en el moment d’alçar la torre. I així és com la torre dels valencians va evolucionar en els castells actuals, a la vegada que aquella melodia va esdevenir el nostre toc de castells. Després de segles de convivència, la gralla i el timbal seguien i segueixen formant part del fet casteller.

La gralla i el timbal, sobretot al Camp de Tarragona i el Penedès, han estat històricament els instruments festius per excel·lència. Durant el segle XIX es van millorar tècnicament, i això va comportar l’aparició de grans intèrprets i grups de qualitat, juntament amb un repertori molt elaborat escrit per músics d’un cert prestigi. En aquell moment la gralla era protagonista indiscutible de la part musical de la festa i va acompanyar els balls, interpretant concerts, cercaviles i, com no, va acompanyar els castells allí on calia. Paral·lelament, els castells també gaudien de gran popularitat i aixecaven passions, degut principalment a la forta rivalitat existent entre les colles vallenques, que van dur el fet casteller al que s’ha anomenat “Època d’Or”, per la gran quantitat d’actuacions que s’hi realitzaren i l’altíssim nivell dels castells assolits.

La decadència comença a arribar a finals del segle XIX, quan es popularitzen en primer lloc les curses de braus, i posteriorment van irrompre amb força diversos esports, entre ells el futbol, que capten l’atenció del públic en detriment del fet casteller. Això comporta un període de davallada que situa les colles sota mínims. Paral·lelament, van començar a implantar-se nous tipus de formacions orquestrals que fan que la gralla perdi força amb rapidesa, limitant-se la seva participació

a l’acompanyament escadusser de grups del seguici popular i, sobretot, de colles castelleres.

La gralla toca fons a meitat del segle XX. Els pocs grups existents podríem dir que sobreviuen gràcies als castells, que amb el pas dels anys havien anat recuperant lentament un cert nivell. Cal dir que les colles castelleres no havien disposat mai de grups propis, i es limitaven a llogar grups de grallers independents per a les diades. Aquesta situació es mantindrà fins que algunes colles decideixen crear grups de gralles integrats en el sí de l’entitat. Els avantatges eren clars, ja que els grallers eren membres de la colla, no cobraven per la seva feina i solien tenir un major compromís i implicació. Això suposarà que aquesta modalitat s’estengui ràpidament per tot el món casteller, de manera que a dia d’avui poques són les agrupacions que no tenen el seu propi grup.

I així com anys enrere el nivell dels castells no era tant alt i no calia fer una preparació tan intensa i acurada, la gran magnitud de les proves que es fan actualment obliga a multiplicar la intensitat i la freqüència dels assajos. De la mateixa manera, als grallers i timbalers també se’ls exigeix uns mínims de qualitat i perfecció. Sortosament, comença a quedar enrere el temps del graller autodidacta, amb poca o deficient preparació. Gràcies a l’aparició d’escoles de música on s’ensenya la gralla i el timbal, la majoria dels nous intèrprets (encara que amateurs) tenen formació musical i realitzen llargues hores d’estudi i assaig, un sacrifici necessari si es vol aconseguir un grup equilibrat i ben afinat que soni a l’alçada que mereixen les construccions castelleres.

Per una colla de castells, i per moltes raons, tenir un bon grup de gralles és un tresor que cal valorar i sobretot agrair en la seva justa mesura. Tal com hem vist, els grallers i castellers hem compartit una història centenària. Que continuï així per molts anys!•

TOT EL QUE PUJA TAMBÉ POT BAIXAR

Durant aquesta temporada, el local s’ha omplert de cartells que parlen de l’“últim cordó”. Un castell el formen el tronc, el pom de dalt, la pinya, i si n’hi ha, el folre i les manilles, però hi ha una altra part que és crucial: l’últim cordó. Els cartells ho deixen ben clar: “si esteu a l’últim cordó, sou qui primer ha d’apretar”. En cas de caiguda, l’acumulació de pes en certes parts de la pinya pot fer que aquesta s’enfonsi o es desplaci. La gent que es col·loca a l’últim cordó ha de ser gent de la Colla forta i amb experiència, i té la funció vital d’empènyer per evitar aquests moviments post-caiguda i permetre que la gent pugui sortir sense riscos de la muntanya humana.

Però els castells només cauen de tant en tant. Enguany n’hem sigut testimonis: fins al setembre només hem tingut dues caigudes a plaça, i era

el primer cop que arribàvem a Sant Magí sense caure. Aquestes estadístiques, però, no ens han de fer creure que podem abaixar la guàrdia: no cal una caiguda per prendre mal. Durant el castell, la gent de l’últim cordó també ha d’assegurar-se que tothom tingui el cap acotxat, que les alçades estiguin ben distribuïdes i que la força exercida en tot moment sigui la que demana el nucli de la pinya.

No obstant, la seguretat en un castell comença molt abans de posar-se en una piny: polseres, arracades, penjolls, piercings, claus a les butxaques, mòbils… Qualsevol objecte dur pot provocar lesions, a qui el porti o a qui l’envolti, en qualsevol moment. Enguany, l’equip mèdic reparteix esparadrap a diades i assajos per tapar arracades i piercings, que, en cas d’un peu del folre que es mogui massa ràpid, poden fer talls o rascades gens agradables. La resta és cosa de cadascú: deixar les claus i altres objectes a les bosses, no portar polseres o penjolls que puguin clavarse, etc.

Per davant de tot això, que pot semblar nou per molta gent, sempre hi ha la prevenció imprescindible en tot moment i que l’equip mèdic sempre explica: caps acotxats a la pinya, bona forma física, una bona hidratació durant les diades i els assajos, una bona posició a la pinya (encara que de vegades sembli complicat), portar la faixa ben posada i, sobretot, sentit comú.•

L’atenció i la tensió de l’últim cordó són

vitals per evitar mals majors en cas de caiguda, un canvi de peu d’algú del folre pot endur-se una arracada o les claus a la bu-

txaca poden fer-li mal a la falca. Els castells són segurs, però cal ser previsor.

SANT JOAN D’ESTRENA

TEXT: JAN MAGAROLAS · FOTOS: CLAUSTRE AGRAMUNT

Tothom tenia a la memòria la gran Diada de Sant Joan de l’any passat. I no era per menys, però enguany tocava ser prudents. De fet, ha estat la prudència de la primera meitat de temporada la que ens ha permès arribar a Sant Magí immaculats.

Vam obrir plaça amb el 3 de 9 amb folre, estrenat dues setmanes abans a Valls i que aparentment no havia de representar cap problema, perquè el repte de la jornada era l’estrena del 4 de 9 amb folre. El 4 de 8 amb l’agulla i el pilar de 6 finals havien de fer-nos somiar (vist amb perspectiva és fàcil).

Però jo us vull parlar del 4 de 9 folrat. Tot just feia un any que el Jordi Olivan m’havia estrenat de crossa, en plaça pròpia i sense passar pels castells de 8. Directament en aquell 4d9f, la primera de les tres estrenes del millor Sant Joan tarragoní. Doncs bé, tot just un any i uns quants castells després, el Jordi tornava a confiar en mi perquè l’ajudés a aguantar aquell castell, cosa que li agraeixo enormement.

És una sensació ben estranya. Formes part del nucli més íntim del castell que tota la plaça està mirant, gravant i fotografiant, però tu no et veus. A tu ningú et mira, grava ni fotografia –per sort!-. És, literalment i figurada, fer la feina en què ningú es fixa, treballar a l’ombra.

I és que en aquells instants d’estira-i-arronsa es comparteixen més coses de les que a priori es poden pensar. Més enllà de la suor i el neguit, vull dir. Perquè quan criden “crosses acotxades!” esperes no haver de patir gaire el castell, però després et sap greu no haver-lo patit prou quan et diuen que l’altra crossa l’ha tingut tota l’estona. Perquè gràcies a les gralles i els timbals pots imaginar-te com va el castell, i així no t’has de fixar en els crits de la plaça. I perquè quan surts tot suat i rebregat penses que aquest cop serà l’últim, que no tens ganes de tornar-ho a passar, però aviat pot més l’adrenalina que tu, i et falta temps per tornar-t’hi a posar.

El millor de tot arriba quan has d’explicar als teus amics –els que no saben de castells- que allò t’agrada.

Jordi, gràcies i salut! •

BREUS

TEXTos: JOrdi castro · FOTOS: m. neus baena

El passat i el present de la Colla

Fins el proper 9 de desembre podeu visitar al Tinglado 1 del Moll de Costa l’exposició “Els castells a la ciutat de Tarragona. Tradició, festa, esforç, sentiment”, en què s’explica la història i la trajectòria de les quatre colles de la ciutat. A la zona de la Colla Jove, entre camises, trofeus i altres relíquies, hi trobareu alguns exemplars dels primers números de L’ESPERIDIÓ, de principis dels anys 80, així com el número anterior (125, any 2018).

Tornem a Pilon’s Street!

Cada primer dissabte de juliol té lloc la International Pilons Parade, una trobada en què entitats i associacions de la ciutat pinten cadascun dels 47 pilons que hi ha al carrer Comte i el converteixen en Pilon’s Street. Enguany hi trobareu, novament, el piló de la Colla Jove, que la canalla va decorar homenatjant el primer 4d9 carregat per la Colla el 15 d’octubre de 2017.

Ferran Ventura rep la Faixa d’Honor

El passat 27 de juliol, la confraria de Sant Magí va fer entrega de la Faixa d’Honor a Sant Magí a Ferran Ventura, històric membre de la Colla Jove i cap de Colla entre 1993 i 1996. Durant aquell període vam dur a plaça el primer intent de 5d9f de la Colla i de l’època castellera moderna, així com altres fites castelleres. Encara avui, el podreu veure col·laborant activament amb l’equip de pinyes.

La Colla, amb els presos i exiliats

A conseqüència del referèndum de l’1 d’octubre, la justícia espanyola ha empresonat 9 polítics i líders catalans i ha forçat a 7 polítics més a marxar a l’exili. Els tenim presents al nostre local i en reclamem la llibertat i el retorn amb accions com els pilars davant la presó de Mas d’Enric, al Catllar, o davant l’antiga presó de Tarragona en una de les concentracions que s’hi fan cada divendres.

La Jove triomfa a la Cursa del Seguici

El nostre mes d’agost comença ben actiu en tots els nivells: el passat dia 4 va tenir lloc la 7a Cursa Nocturna del Seguici, organitzada per la Mulassa de Tarragona i Athletic Track. Un any més, la Colla Jove va ser l’entitat amb més participants, a més de comptar amb dos membres al pòdium masculí d’entitats.

LA FILIAL BRASILERA

El 14 de julio de 2018 sentimos como si se hubiera cumplido un ciclo en nuestras vidas. Lo que sería para la colla el primer 5d9f de la temporada, para nosotros (después de un paréntesis de más de 7 años) ha sido nada menos que el primer gamma extra en el que actuamos en directo: un sentimiento muy especial y difícil de explicar sin describir un poco nuestra historia desde que llegamos a Tarragona, allá por el año 2005.

Han pasado muchos años ya desde que a Laís la invitaron a participar en el concurso de dibujo promovido por la colla en el Colegio Saavedra, cuando tenía solamente 5 años. En la ocasión, Joan Prats se dio cuenta antes que nadie que aquella niña tan pequeñita y tan tímida podría llegar a formar parte de la canalla de la CJXT. Llegados hasta aquí, no sería una exageración afirmar que nuestra idea de familia había cambiado considerablemente.

Al principio, nos imaginábamos que nuestra participación en la colla sería una excelente herramienta de integración, además de una oportunidad de aprendizaje de la cultura catalana, en un entorno seguro y rico culturalmente, no solo para Laís sino también para todos nosotros; y al final lo que uno descubre allí es el sentido mismo de pertenencia a algo más que un grupo.

Durante los 6 años de nuestra estancia en Tarragona tuvimos el privilegio de presenciar algunos capítulos que nos marcaron profundamente, como fue la tripleta del 2009: sin duda un hito inolvidable incluso para la memoria de una colla que hoy día se ha acostumbrado a realizar “castells” de gama extra casi cada fin de semana. Aquel 4d9f tan “treballat” en una misma “diada” que el 5d8 y el 3d9f era entonces nuestro límite, nuestra tripleta mágica, nuestro gamma extra.

Volver a Tarragona después de 7 años fue una mezcla de emociones, como volver a casa y rever a una familia que no veías desde hace mucho. De igual modo, vestir la camisa y volver a la plaza es una sensación indescriptible. Para Laís, más que un recuerdo, sería un estreno: ¡la pri-

mera vez que se pondría a la “pinya”, en lugar de estar a la cima del “castell”!

Salimos de 3d9f y enseguida descargamos el 4d9f. De haber terminado así ya hubiera sido una de las salidas más especiales para nosotros, porque allí, al pie de la plaza, uno se pregunta... ¿cómo he podido estar tanto tiempo sin todo eso? Sin embargo, sabíamos que lo mejor aún estaba por venir (o al menos eso era lo que deseábamos) y nos lo confirmaba el entusiasmo y las ganas de la colla vistos en los ensayos de la semana. Entre todos aguardábamos la decisión de la técnica y, entre un “castell” y otro, las miradas cómplices de los compañeros es como si nos dijeran... ¡hoy sí, eh!

Fue con los ojos llenos de lágrimas y el corazón repleto de alegría que presenciamos por primera vez, en directo, un 5d9f lila. No se trataba solamente de la complejidad de la estructura, sino la consciencia de que ese “castell” conlleva una historia propia para toda una colla que luchó

TEXT: família Braga · FOTOS: neus baena

para lograrlo. Lo que ya era para la familia nuestra mejor actuación, tuvo como la cereza del pastel un pilar de 7 precioso, que se nos quedó grabado como postal en la memoria.

Ahora, ya de vuelta a Brasil, nos queda la certeza de que tenemos un enlace muy especial con la colla, que nos dejó una huella permanente. “Companys”: gracias por todo, pienso que nunca podremos devolverles el cariño con que siempre nos acogisteis. Es un gran privilegio, un honor, poder verdaderamente sentir que continuamos siendo, aunque de lejos, castellers de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. La temporada continúa y, desde la filial brasileña, os estaremos siguiendo siempre. “Muito obrigado família!”

Laís, Andreia, Ata.•

Què hi diuen a Twitter?

Colla Jove de Tarragona (@JoveDeTarragona)

Ahir vam fer un assaig espectacular però un dels grans moments va ser aquest: l’emoció de retrobar-nos amb qui hem compartit tant!

Sigueu més que benvingudes a casa vostra, Andreia i @laiszoca! I gràcies @atabraga per ser-ne còmplice ;)

Gerard Recasens (@gerardrecasens)

Espectacular @JoveDeTarragona! Gràcies per regalar-nos aquest castellàs! L’exemple màxim d’estima i entrega a una plaça! Agraïment etern!

Joel

Reche (@joelreche)

La @JoveDeTarragona descarrega el 5de9f més matiner del seu historial. Carregada amb relativa comoditat i descarregada ben treballada. A la #FMTerrassa només l’havien carregat. Enhorabona!

RECORDS DE LES DIADES DE VILANOVA I VILALLONGA

TEXT: ENRIC ROVIRA · FOTOs: FRANCESC VIRGILI

De Vilanova, els meus primers records de castells són d’aquesta plaça. Passàvem l’estiu a casa els avis i el pare ens portava a la diada castellera de Festa Major. Recordo una colla perquè llavors portava el nom a la part de darrere de la camisa. I també els Bordegassos i els Castellers de Vilanova Colla de Mar.

Dissabte a la tarda, a Vilanova, hi fa molta calor. A la Plaça de la Vila no tindrem ombra fins la tercera ronda. Avui sí que ens donen força aigua. En portem a la canalla i als grallers. Encara que no està freda, avui es gastarà tota.

Saludem els equips mèdics de les altres colles i fem la reunió de coordinació amb el responsable de Creu Roja. Ens posem d’acord amb l’equip de pinyes i de canalla pels punts d’atenció en cas de caiguda... però no farà falta. Descarreguem el nou de vuit, el cinc de nou amb folre, el tres de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles. El cinc de nou descarregat que en fa trenta. El tercer pilar de vuit consecutiu descarregat a Vilanova. El Jordi Sentís amb la Berta a un braç i la Júlia a l’altre. La Claustre i el Xavier abraçant-se i plorant.

Diumenge a la tarda, a Vilallonga, torna a fer molta calor. I també ens tocarà el sol bona part de la diada. També tindrem força aigua. Entre ronda i ronda anem a buscar ampolles a la barra d’un dels bars de la plaça. I no les haurem de tornar.

Repetim més o menys el protocol de prevenció amb el personal de les ambulàncies, els equips de canalla i pinyes, els grallers... però tampoc l’haurem de posar a prova. Descarreguem el nou de vuit, el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre. Acabem la nostra gamma de castells amb el pilar de set amb folre.

Les colles que ens han acompanyat també han descarregat grans castells. Els Castellers de Vilafranca fan el tres de deu amb folre i manilles i la Colla Vella de Valls, el seu primer dos de vuit sense folre descarregat.

Els Bordegassos han fet la millor actuació dels últims anys per la seva Festa Major. No sortirem als titulars dels diaris, però, com va dir el cap de Colla, això no ens ha d’importar. El que hem fet aquests dos dies no està a l’abast de gaires colles. Hem tornat a fer un pas més en el nostre camí. I sobretot, sense cap caiguda.•

Què hi diuen a Twitter?

Sergi Toharia Torné (@sergi_94_)

5 anys d’una foto a l’altre. Ella va ser la enxaneta del primer pilar de 8 carregat de la @JoveDeTarragona avui cinc anys després l’ha tornat a fer pero aquest cop de acotxadora i l’ha descarregat. MOLTA EMOCIÓ en dues fotografies. Moltes felicitats Júlia!! #castellers

SANT ROC I FESTES

Vaig obrir els ulls a poc a poc. La pedra d’aquell banc del Cós del Bou de davant la capelleta del Sant s’havia anat tornant incòmoda durant la meva becaina, i els ocellets de les cinc passades del matí em donaven a entendre que ja era hora d’anar cap a casa.

Aquella nit Sant Ballantine’s havia fet un pacte amb Sant Roc: “jo el tombo i tu el fiques a dormir”, i així va ser com deuria sortir zig-zaguejant d’algun local de festa enviant uns últims whatsapps a la desesperada fins que vaig trobar un raconet familiar i tranquil per jeure a reposar.

Lo bonic d’aquest carrer és precisament que aquesta relació d’intimitat no és només personal. A alguns ens ha vist caure rodons, a uns quants ens ha vist xops de suor -o de cava-, ballar fins les tantes, abraçar-nos, fer-nos petons i escridassar-nos, esmorzar-hi, dinar-hi, sopar-hi i ferhi quatre cerveses amb les cadires en rotllana, a la fresca de les nits d’agost.

El Cós del Bou té la sort que voldrien tenir tots els carrers i places d’aquest món: tenir gent que li dona vida, caràcter, i que se’l fa seu. Gent del carrer, del barri, de la colla i gent en general. I és que el Cós del Bou és d’alguna manera la segona casa de molts tarragonins, especialment quan es celebra que Sant Roc protegís de la pesta als habitants d’aquest grapadet de carrers, els dies que queden al bell mig del mes d’agost.

En aquest sentit, em sento privilegiat que l’Associació de Veïns em deixi ficar el meu granet de sorra a la festa tot fent-me partícip d’una llarga tradició d’engalanar el carrer que fa més de cent anys que dura. A principis de segle un arc d’inspiració clàssica presidia l’entrada al carrer des de la Plaça de la Font. Als 80 era una gran portalada de lleixes de fusta verdes, i ara una lona de façana a façana i un conjunt de cinc banderoles amb els elements del barri. Una decoració que ha variat segons els gustos i possibilitats del moment però amb un mateix missatge a l’estil

del famós mural de Derry: “You are now entering free Cós del Bou”. I és que en aquest carrer, i especialment per festes, les coses funcionen diferent; la festa se la fa la gent, i els veïns (actuals o de tota la vida) són la màxima autoritat.

De tots els actes hi ha un moment de trobada curiós en que una de les entitats de més envergadura de la ciutat s’ha d’encabir entre les parets del carrer per aixecar-hi els seus castells i oferir-los al patró (enguany amb l’agradable companyia dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau).

Apretats i suats, sí. Però els castells o es fan així o no són castells. I com a casa enlloc, tu. •

TEXT: EDU POLO · FOTO: fer-vi

LES EMOCIONS DE SANT MAGÍ

TEXT:

LAIA ALTADILL · FOTO: NEUS BAENA

“Són les onze i mitja passades!”, sento que diu algú a ple sol. És diumenge, i les escales de la Catedral estan a rebentar de gent equipada amb ventalls, gorres i mòbils amb càmera. Al carrer ja gairebé no s’hi cap, i tothom intenta buscar un raconet amb una mica d’ombra. És Sant Magí a Tarragona, i acabem d’arribar a la plaça de les Cols. Quina sensació! Camisa planxada i escut cosit. He perdut el compte de la gent que m’ha saludat i donat l’enhorabona, ja abans d’arribar a plaça. Avui estreno camisa. És la meua primera diada castellera com a castellera.

Les dotze: sonen Els Segadors, i s’aixeca el primer castell de la primera colla. Ara ens toca a naltres: 5d9f, uau! El meu primer castell, gamma extra, ganetes, entusiasmada però tranquil·la, aquest ja l’hem fet abans. Em col·loco a la pinya. Sento les gralles... la gent aplaudeix... “apreteu, apreteu, apreteu fort! Tranquils, tranquil·la... aneu sortint a poc a poc, a poc a poc...!”. Sí; ha caigut. M’envaeix una sensació que no havia sentit mai, que no sé en què comparar: és una mena de calfred que comença als braços, puja pel coll i acaba als ulls. Ploro. Les primeres llàgrimes d’una llarga diada. Em pregunten si m’he fet mal, i m’expliquen que els castells també són això, caigudes. Quin cop a la moral! No ho puc evitar: em fa ràbia! Just el primer que cau, després de tants mesos, és el meu primer castell. Algú m’abraça, i entenc que de la ràbia n’ha de néixer energia; el segon anirà bé.

Ens torna a tocar. Ara, 9d8. Tinc lloc assignat a la pinya des de fa temps; allí, de falca, amb els quatre de sempre: la Isabel, l’Albert, el Jordi i l’home de la camisa de quadres verda a l’assaig. Ens apinyem; sonen gralles, la veu del Cap de Colla queda difuminada entre la gent que aplaudeix molt fort, “ja baixen”... Ara sí! El meu primer castell descarregat. Quina emoció!!! Els castells també són això! Encara que l’alegria estigui desdibuixada pel primer. Quin contrast de sentiments! Busco entre les camises lila la meua parella, tinc la necessitat de donar-li un petó. Li faig. El tercer anirà bé.

És un 2d9fm. Tampoc. També. No, no ha estat una gran diada. O sí! He descobert la més pura essència dels castells i tot el que comporta: nervis,

ràbia, fermesa, dignitat, amistat, tristesa, valor, seny... Quin orgull de gent! Quin orgull de camisa! Quin orgull de Colla! Quan a les deu del matí m’han dit que no s’oblida mai l’estrena de camisa, no sabia que tindrien tanta raó. •

DOBLET DE SOMNI

TEXT: jordi anguera · FOTOs: NEUS BAENA i francesc virgili

EL CATLLAR

En finalitzar les festes de Sant Magí ens anuncien l’arribada d’una de les diades més emblemàtiques per la nostra colla: l’actuació d’El Catllar. Fa molts anys que hem convertit aquesta diada en una tarda castellera de màxims, marcada en lila al calendari casteller. S’ho mereixen la plaça i un gran home: el Sr. Olivé.

Així doncs, acompanyats de la fresca, de la llibertat de moviments, de la Vella de Valls i dels Castellers de Vilafranca, ens disposem a fer una nova gesta. Amb la sort de no fer pilars caminant i després del moment màgic d’Els Segadors; allí, al mig de la plaça, en el lloc perfecte, on els astres i el terra s’alineen i fan que els castells flueixin, encetem la primera ronda descarregant un 5/9f que ens demostra que la caiguda de Sant Magí tan sols va ser una ensopegada. Ara sí: amb la moral ben alta, podrem fer front al nostre gran repte a la segona ronda. Per la seva banda, els rosats descarreguen un treballat i imponent 4/9fp i els verds un 3/9f.

En segona ronda descarreguem per primera vegada en la nostra història (i què carai, magistralment!) el 4/9fp. Crits, llàgrimes, abraçades i petons. Novament, La Jove! I a la primera! Amb prestesa, cedim el lloc a La Vella que completa un monumental 4/9, que executen amb autoritat. Els vilafranquins, no tan ràpidament, busquen el lloc adient. Un cop trobat, descarreguen un 2/9fm.

Iniciem la tercera ronda amb un 9/8. Penso que és una grandíssima construcció, però segons algun entès mediàtic és un castell tan sols agraït. Així doncs, ben agraïts, encarem la ronda de pilars amb la màxima il·lusió. Abans, però, la Vella ensopega carregant el 5/9f, demostrant que és un castellàs on no val a badar. Per acabar, els verds descarreguen un 4/9f.

Per a rubricar la diada, tornem a completar un p8fm per emmarcar. Una meravellosa actuació que demostra el gran estat de la nostra colla. Els verds fan un bon p6, i la Vella no fa cap pilar de mèrit.

Jove! Mooooltes gràcies!

Què hi diuen a Twitter?

Castells en Xarxa (@CastellsEnXarxa)

#DososAmunt | La @JoveDeTarragona ha deixat bocabadat al món casteller. Han tancat un gran agost i nosaltres hem estat testimonis de la seva gran diada a El Catllar i de la traca final a l’Arboç.

Jordina EstopàMasdeu (@JordinaEM)

Quin grandiós cap de setmana, @JoveDeTarragona! I quina cirareta per acabar-ho d’arrodonir. Tenia moltes ganes de descarregar aquest castell (el pde8fm) a l’Arboç.

L’ARBOÇ

Ens retrobem les tres mateixes colles i els Minyons d’aquesta vila. Després dels versots dels Diables, dels pilars caminant i del cant de l’Himne Nacional de Catalunya (amb ben bé vint minuts de retard sobre les 13h, jo l’any vinent proposaria començar a les 14h), comencem la diada nosaltres. Una ratxa impressionant. Dues pole positions en menys de 24h. Descarreguem un altre gamma extra, el 9/8 (evidentment amb tres enxanetes), demostrant el potencial casteller i de canalla que tenim. Els Minyons de l’Arboç descarreguen un 4/7, la Vella un nou 4/9fp (que es veu que va anar força bé, tot i que no el vaig veure fins l’entrada de dosos), i Vilafranca completa un altre 2/9fm.

En la segona ronda repetim un altre 5/9f amb autoritat. Minyons de l’Arboç 3/7, Valls 4/9f, i arriba el moment en què els verds anunciaven

el 3/10fm. Jo (que com tots veieu, de castells no n’entenc) vaig fer una regla de tres: si per un 2/9fm eren una quantitat suficient, però no excessiva, per un 3/10fm els faltaven castellers. Potser em miro les coses amb massa precaució per motius evidents... Sigui com sigui, el primer peu evidencia certa inestabilitat i potser mala quadratura, i el desmunten. Un senyor del públic, sense faixa, em diu: “Marxo! No em tornaran a ficar allà sota”. Com som la gent, no? Total, per un folre i unes manilles damunt... Tornen a baixar un segon peu, i finalment canvien l’estratègia tot descarregant el 4/9f.

Després d’una hora, ens torna a tocar. Tant de temps dona per especular: que si 2/9fm, que si 4/9f o potser 3/9f... Amb bon criteri (penso jo) decidim fer el 3/9f, que completem perfectament. Els amfitrions un 2/6, la Vella de Valls un 9/8 i Vilafranca un 3/9f.

A la ronda de pilars tornem a descarregar un p8fm. Un espadat que, ara per ara, és el millor. Valls un bonic p7f i els vilafranquins un ferm p6. Un cap de setmana de somni, que ens ha de fer sentir orgullosos i motivats per assajar fort per Santa Tecla, el Concurs, el Vendrell i el que calgui. Tenim un gran potencial humà, casteller i la millor canalla. Què més volem?

Us vigilo... I ho sabeu!

L’ENTREVISTA A...

TEXT: PERE DOMÈNECH

Quedem un divendres a la tarda al local. Falta poc per l’assaig de canalla, i proposen que pugem a la tenda a fer-hi l’entrevista. La Josepa i la Dolors són inseparables: porten trenta anys a la Colla, i han viscut l’evolució d’aquesta. Molta gent està tant acostumada a veureles juntes que gairebé es fa estrany veure’n una sense l’altra. Avui, de fet, porten la mateixa samarreta: la del cartell de Sant Magí 2016 amb el 5d9f i la Catedral al fons; comenten que això els passa sovint, no s’avisen i van vestides igual. Actualment tota la Colla les reconeix fàcilment gràcies a la paradeta que munten a les places on actuem, així com a l’exterior del local durant molts assajos d’estiu.

Com vau entrar a la Colla?

Dolors. Primer van entrar-hi el meu home i el xiquet, i no em van dir res. Ells anaven a portar el pas als Natzarens, i coneixien al Ferran Ventura i a aquesta colla, i els van enredar a venir. Un dia em ve la xiqueta i em diu: “Escolta, ja ho saps que el pare i l’Albert s’han fet de la Jove?”. Jo vaig parlar amb el meu home i m’hi vaig plantar: “Escolta, i naltros què? Que no hi podem anar?”, i em va dir: “Ah, sí! Mira, vès!”. I així vam fer-hi cap la meva xiqueta, la novia de mon fill i jo.

Josepa. Jo m’havia divorciat i havia conegut a l’Índiu. Ell anava a castells, i jo vaig pensar “Tu sí i jo m’he de quedar a casa?”, i em vaig apuntar. Això devia ser el 88, l’any que vam fer castells de dones per demostrar que també podíem fer castells com els homes per guanyar-nos la camisa. Aquell any hi havia Concurs, i encara hi vam anar amb samarreta. No era com ara, que es donen camises així com així! Te la feien suar... De fet, aquell any el Jordi Olivan era qui ens assajava, i em va fer fer un pilar de quatre a la Plaça de la Font. Jo el vaig carregar; després va caure, però a la fotografia s’aguanta tieso, tu! (riu).

D. De fet el meu home va entrar només uns mesos abans que naltros, i tant a ell com al meu fill els van donar camisa pel Concurs i a naltros no perquè encara no feia prou temps que hi érem...

Recordeu quan us la van donar?

J. Devia ser per Sant Jordi o Sant Joan, ja a l’any següent.

Josepa Saltó i Dolors Dols

Són molts anys aquí...

D I tant. De fet, el convit de la boda del meu fill es va fer aquí, i va sortir preciós. Va ser després de la mort del meu marit, i la Colla em va cedir l’espai.

J. El meu home tenia 7 anys quan va començar a ser casteller, i ara per Sant Magí en va fer 78 i volia deixar la camisa. Jo li vaig dir: ”Però com has de deixar la camisa? La camisa no es deixa!”. Ara també ve el nostre net a la Jove (el Pol), i comença a fer pilars i es posa per tot arreu. L’altre dia va fer el pilar de l’aigua de Sant Magí, i el meu marit es va emocionar; “Índiu, que plores, cabrón!”. Són molts anys que ell ha estat a la Colla... Quan va pel món no el coneixen pel nom. Si tu preguntes a algú si coneix l’Antoni, et diuen: “Qui és, aquest?”, i quan els dius que és l’Índiu tots el reconeixen! (Riu).

Quins papers heu tingut a la Colla al llarg del temps?

D. Jo vaig fer de falca molt de temps amb la Marga, i m’agradava. Després vaig anar tirant enrere, i ara no puc posar’m-hi perquè fa uns anys vaig tenir un infart. Vaig dir que no em posaria la camisa, però la gent se’m va tirar a sobre perquè no entenien per què no me l’havia de posar, ja que encara que no pugui fer pinya puc fer altres coses. Ja feia uns anys que el Josep Lluís Gras m’havia introduït al món de les camises, i un temps després em vaig engrescar amb la paradeta. Ens hi vam enganxar totes dues, i ho fem a gust.

J. Jo em posava on convenia. Ara fa uns anys vaig encarregar-me de la paradeta, juntament amb la Dolors. Ara tindrem vacances una setmana... Quin avorriment! Sempre esperes que arribi el dia d’assaig per pujar aquí dalt xinoxano, i passes la tarda entretinguda.

Com ha canviat la Colla respecte els vostres primers anys?

D. Ha canviat moltíssim i ha millorat en moltes coses. La quantitat de gent nova que ha entrat respecte fa uns anys... Jo al principi feia els mocadors de la Colla, però va arribar un punt en què vaig veure que allò no podia ser, perquè com podia fer tants mocadors i de pressa? Aleshores vam començar a encomanar-los. També ha canviat el tipus de tela de les camises, ja que al principi eren molt fines.

J. A més, en aquella època a la pinya eren quatre gats. Ja no diguem dones! En veníem molt poques; hi havia l’Anna Guasch, la Marisa, la Roser Burillo, la Maite Burillo... I poques més.

D. A vegades veiem detalls des d’aquí dalt que no s’aprecien des de baix. Veus gent que pateix molt i que s’hauria de col·locar d’una forma diferent, o que en algunes pinyes hi ha més gent a un costat que en un altre. Que no ho veuen, això, els que estan a baix? Un dia li vaig dir al Biel: “Mira, jo no sé si és que nosaltres ho veiem diferent o què, però hi ha més gent allà que aquí”; ell es va sorprendre, els va contar i va dir: ”Doncs sí!” (riu).

Creieu que el compromís que heu tingut amb la Colla s’ha vist recompensat?

D. Sempre m’he sentit molt apreciada. Quan he volgut dir alguna cosa m’han fet cas, m’hi sento a gust i passo el temps. Per mi això ja és una recompensa. A més, fa uns anys ens van donar el títol de Tecleres d’Honor, i em va fer molta il·lusió perquè no m’ho esperava!

Els últims anys heu estat les encarregades de portar la paradeta de la Colla. Com funciona?

D. Hi ha dos preus: el d’associat i el general. Naltros baixem amb les maletetes i anem a fora, i muntem la paradeta. Si vas a algun poble, encara que no hagis venut gaire ja està bé, ja que al no pagar gasolina ni res només que hagis venut 50€ ja ha valgut la pena!

Quins productes es venen més?

J. El que es ven més acostumen a ser samarretes i mocadors... Quan sortim fora el que més es ven és el mocador amb l’escut, ja que molts castellers d’altres colles fan col·lecció. N’hi ha que et demanen l’escut, i al dir-los que no compren el mocador directament.

D. També s’han anant venent els llibres del Seguici, que poden servir per regals. Ara es demanaven moltes samarretes de la Jove On Tour amb tirants. Vaig parlar amb el Jordi Alasà, que és qui ho porta, i li vaig comentar, ja que se’ns havien acabat de tanta demanda.

“A més, en aquella època a la pinya eren quatre gats. Ja no diguem dones! En veníem molt poques...”

Curiosament els dos últims anys no se n’havien demanat gaires, d’aquestes! Deu ser la calor que ha fet. El cas és que no ens arribaven fins finals de setembre, i vam dir-los que no perquè l’any que ve se’n faran de noves, com és lògic. Els preus també es van modificant al llarg de l’any; la roba interior, per exemple, es ven més per Nadal, i la resta de l’any s’ha hagut de baixar perquè no es venia.

J. Naltros contentes el dia que es ven! Ara la gent jove torna a demanar la samarreta del No et Ratllis, després d’un temps on no se’n venien... El problema està en les samarretes de la Jove On Tour, ja que si a final de temporada en sobren la gent ja no les voldrà, perquè a l’esquena hi posa les actuacions de la temporada passada... Aquest any n’han sobrat més, esperem que pel Concurs se’n donin unes quantes!

I tot el que sobra s’acaba apilant aquí, en aquesta sala tant petita...

D. Aquí hi ha molta feina a endreçar i buidar caixes, però ara hi fa tanta calor que no ho podem fer, nosaltres! Només hi ha això de l’any de la meva iaia! (assenyalant un ventilador del sostre).

Avui heu vingut vestides igual... Entre vosaltres hi ha molta sincronia, pel que veig!

D. Estem molt avingudes, també gràcies a la parada!

També formeu part de la famosa Penya Colesterol...

D. Sí! Es va fer aquest grup, i organitzem moltes excursions. També t’assabentes dels aniversaris, i ha estat un altre ganxo per venir a la Colla. Una vegada vam anar a un alberg a la Mussara, devíem ser unes setze persones. Vaig arribar la última i em van fer el passadís! (riu) Entrem allí i veiem aquelles lliteres! Allò semblava un camp de concentració! Jo tenia el Juco i la seva dona cara mi, tots dos roncant...

J. Aquell alberg semblava un cementiri! Eren lliteres de tres pisos, molt estretes. Posaves els peus i ja no et podies moure! Tot són experiències que hem viscut junts i ens en fotem.

Aquest any s’ha posat en marxa un Pla de Gènere dins la Colla. Com veieu aquesta iniciativa?

D. Molt bé. L’altre dia una noia va comentar que es va enfadar perquè anava a fer l’escaleta i la van treure perquè és una dona. Trobo molt

normal que s’enfadi, perquè si ella es posa allà és perquè pot. Tot i això, crec que ara això està molt igualat, només cal veure la quantitat de dones que pugen al castell i que poden! Abans es tenia el concepte que per fer castells havies d’estar gras (que no fort), i allò pesava massa.

J. Jo tinc la sensació que s’ha millorat molt, sobretot gràcies al jovent que ve a la Colla. A dins la pinya tots som iguals, i quan et diuen que has de fer una cosa la fas, i ja està. Jo recordo que quan vaig començar venia un que li deien el Musculitos, que anava al gimnàs i es pensava que s’havia de menjar el món. Cada vegada que el pujaven sobre la pinya, queia! Era fluix... Hi ha moltes dones en aquesta colla que tenen més força que molts dels homes que venen! Abans la gent es pensava que les dones havien d’anar a fregar els plats enlloc d’estar aquí...

D. Jo encara en rento, que no tinc rentaplats! (riem).

Com veieu la Colla actualment?

D. La veig bé. Abans veies grupets separats, però ara la veig molt compacta.

J. També veus els crios que venen una estona abans d’assaig i juguen junts. Això abans no passava, tampoc hi havia tanta canalla...

Quin és el millor record que teniu de la Colla?

J. Conèixer l’Índiu, que és qui em va enganxar a la Colla. I ara també estic contenta perquè ve el net, i que continuï!

D. Entrar a la Colla i sentir-m’hi acollida des del primer moment.

I el pitjor?

D. Sant Fèlix 96, quan la meva filla va prendre mal i va estar ingressada al Joan XXIII.

J. El record dels companys que abans venien a la Colla i que han mort.

Com us agradaria que fos la Colla d’aquí 10 anys?

J. Naltros amb un bastonet, ja! (riu).

D. 10 anys és molt, però espero que la Colla com a mínim segueixi com ara. Si pot ser, que ampliïn aquest despatx!

PD: Esperem que pel Concurs puguem descarregar un 3d10fm ben fet!•

Una plaça.

D. Les Cols

J. Les Cols

Un cap de colla.

D. Aleix Bordas

J. Ferran Ventura

Un castell.

D. 3d10fm

J. 3d10fm

Una diada.

D. Sant Magí.

J. Santa Tecla

Un casteller que admiris.

D. Ferran Ventura.

J. L’Índiu

Una pel·lícula.

D. Els miserables, de Tom Hooper.

J. No veig pel·lícules... Algun concurs!

Un llibre.

D. La Catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones.

J. Revistes com El Pronto.

Un element del Seguici Popular.

D. Els Nanos Nous.

J. El Magí de les Timbales.

Un record d’una celebració.

D. El primer 3d10fm carregat.

J. El primer 3d10fm carregat.

Una colla que no sigui la teva.

D. La Colla Vella dels Xiquets de Valls.

J. Els Xiquets de Tarragona.

QUÈ HI DIUEN ELS PARES I MARES DE LA CANALLA?

TEXT: CANALLA · FOTOs: Claustre agramunt i xavi march

Aquesta vegada hem volgut preguntar als pares de la nostra canalla com viuen i senten els castells. No us ho perdeu, hi ha respostes fantàstiques!

Per què vau venir a la colla?

Ariadna: A Santa Tecla vam anar amb l’Ariadna a un assaig de canalla de portes obertes i els va encantar.

Maria Reseco: La Maria va veure castells per primera vegada amb 5 anys, a la Festa dels Súpers de Barcelona. Es va quedar tan impressionada que va començar a veure vídeos de castells i a dir que volia ser castellera. Un any després, vam passar per Tarragona i la colla feia la paella. A la cua ens vam trobar al Jordi Sentís, que era el ginecòleg de la mare. La Maria li va dir que ella volia fer castells amb els liles, i el Jordi li va proposar que vingués un dia a fer la prova. Vam passar una tarda de novembre i ens van dir que allò estava tancat fins al març. La Maria es va passar l’hivern contant els dies fins que al març la vam haver de portar. Al sortir del primer assaig es va abraçar a nosaltres i plorant va dir: “Puc venir demà? Porfa, porfa...”. I fins ara estem aquí!

Maria Carmona: La Maria es trobava de festa major a Ferran i va veure per primera vegada una diada castellera. Al marxar cap a casa, dins del cotxe va dir que ella també volia ser castellera com la seva mare.

Vladislav: Es van apuntar perquè ho van veure i volien provar-ho. Els va agradar molt!

Juny: Va voler fer castells perquè un dia va anar a veure castells amb la Belo (mare de la Cristina i la Paloma), i al arribar a casa em va dir: “Mama, ja sé què vull fer: castells amb la Jove!”.

Els vostres fills tenen nervis abans d’una diada?

Julia i Jordina March: Segons quina diada és, hi ha menys o més nervis. Fins i tot hi ha cops que escolten música o juguen amb la Tablet!

Oleguer i Guiu: Tenen nervis, però cadascú els exterioritza d’una manera diferent; malgrat tot, tots ells s’acaben quan pugen a la pinya.

Carla: Depèn. Si és una diada “normal” no en té (s’entén per “normal” les diades on els castells que es faran ja s’han fet diverses vegades), però si a la diada s’estrena un castell o se’n fa un que només s’ha fet una vegada, sí que en té (els justos que s’han de tenir). Ella diu que són els nervis de que tot surti perfecte!

Què no pot fallar abans de preparar una diada? (Rituals, roba de la sort, etc... ).

Ot: Entrepà de bacó per esmorzar i la seva polsera de la sort (on hi fa una marca per cada castell que fa).

Ot, Roc i Lluc: Necessiten prendre sempre alguna cosa per menjar “a segona ronda”, perquè diuen que “passen molta gana”.

Evan: Ell ha de fer 5 doblecs a cada màniga de la camisa, ha de portar sempre els calçotets de la sort, s’ha de posar el nom de la faixa que no es vegi, ha de fer una sèrie d’estiraments abans del castell.... Uff, si els hem d’anomenar tots faltarien pàgines a l’Esperidió!

Núria i Magí: La Núria no té cap ritual i el Magí té una llista que no acabaríem, però sense els calçotets de la sort que tenen les tites no hi ha castells!

Ruth i Berta: La Ruth porta la faixa del seu padrí (el Plàstic) de quan era petit. La Berta porta el meu mocador que vaig portar tota la meva vida castellera.

Cristina i Paloma: La Cristina ha de pujar amb el mocador de la Gina i que la porti als castells la Sara, i la Paloma que la Gina li posi la faixa; i, sobretot, fer la visualització!

Biel i Júlia: A casa tenim la tradició que els mocadors no es renten fins que no cau un castell; excepcionalment (i esperem que així sigui sempre) els hem rentat al llarg d’aquest estiu tan calorós i sense caigudes! •

LA COLLA CREIX

Aquesta temporada s’ha començat a fer un nou tipus d’assaig destinat als més joves i novells: els assajos joves Uns quants divendres a l’any es convoca una estona abans a nouvinguts i castellers més joves i es fan proves en què les posicions clau estan ocupades íntegrament per joves. L’objectiu és triple: integrar tothom que entri a la Colla mitjançant activitats compartides amb membres més antics, fer un acompanyament dins l’assaig per ensenyar millor el funcionament de les proves i les posicions de les pinyes, i generar oportunitats a la gent jove per provar posicions clau que normalment estan reservades a membres amb més experiència.

Els assajos joves consisteixen en petites pinyes i folres fets en columnes per tal de simular situacions que es puguin viure en els assajos convencionals, i de manera puntual es treballa conjuntament amb l’Escola de Castells per tal de poder comptar amb més membres i fer proves més grans.

El balanç fins ara és molt positiu: en algun assaig s’ha arribat a fer un folre sencer de 2d8f format exclusivament per membres dels assajos joves, i s’està generant un gruix de recursos de nous castellers i castelleres de cara a renovar posicions concretes que a llarg termini probablement acabaran ocupant de manera fixa, tant a pinyes com a folres i manilles.

cuina mediterrània - tapas - montaditos

menú del dia de dimecres a dissabte al migdia carrer de natzaret, 7 - part alta de tarragona www.elcomplet.com / Tlf. 667 77

Entrega Sant Joan i Sant Magí (2018), respectivament.